La Segarra vol protecció per als seus arbres singulars

• El Centre d'Estudis Segarrencs farà un inventari i un catàleg dels arbres destacats per la seva història, localització i característiques biomètriques

• Ara la comarca té només un arbre declarat oficialment monument 

   

L'alzina del camí vell a la Rubiola, a Sant Guim de Freixenet té una capçada mitjana de 16 metres i 16 d'alçada Foto: D. ESPEJO.

Durant dècades, i sota les seves branques, potser s'hi aturava la canalla camí de l'escola per canviar-se les espardenyes brutes per unes sabates. O potser aquell roure que avui fa ombra i aixoplug era una fita en el mapa de camins de la comarca, abans que Google i els GPS ens indiquessin, davant d'una cruïlla, per on cal tirar. Incansable caminant, fotògraf i escriptor, Ernest Costa remarca la importància simbòlica i cultural dels arbres: “Ja no poden venir de més lluny. A Adam i Eva ens costaria imaginar-los sense la companyia de l'arbre del Bé i el Mal.”

No tots els arbres, però, són tan universals com el de l'Antic Testament. El recentment creat Centre d'Estudis Segarrencs considera que cal vetllar per la conservació dels arbres més especials. L'entitat acaba de constituir-ne un grup de treball per inventariar “tots aquells arbres singulars, coneguts i desconeguts, que destaquen sobre la resta per les seves característiques biomètriques, han tingut un paper en l'esdeveniment històric o mitològic o tenen un especial valor científic”, explica Dani Espejo, un dels impulsors.

A la Segarra històrica, àmbit d'actuació del centre d'estudis, només hi ha tres arbres declarats monumentals per la Generalitat: l'alzina de Can Gol (Sant Martí de Tous), el lledoner de Castellnou d'Oluges (Cervera) i el roure de Cal Perol (a Pinós, al Solsonès). D'altra banda, no n'hi ha cap de declarat oficialment arbre d'interès local, comarcal o protegit per la legislació urbanística i cultural. El llibre Història natural de la Segarra, editat pel Centre Municipal de Cultura de Cervera i el Consell Comarcal el 2006, ja en va fer un primer llistat. Però des del centre segarrenc es considera que no hi són tots. Per això posa fil a l'agulla per ampliar-ne el catàleg i “vetllar per la seva protecció, perquè en l'àmbit segarrenc encara queda molt camí per córrer”. El grup realitzarà visites de camp per inspeccionar els arbres que consideren especials, en un treball que s'allargarà almenys 3 anys. “Normalment, criden l'atenció perquè són grossos i vells. Alguns depassen el centenar d'anys i tenen perímetres que no pot abraçar una persona. Altres han servit de fita, marquen el perímetre d'una casa o han intervingut en moments històrics i socials”, apunta Espejo. A la Segarra, terra amb poca abundància d'aigua, és habitual trobar-ne al costat de fonts, i molts són autèntics “supervivents” de les rompudes. És habitual veure'ls, en la distància, al marge d'un camp de cereal.

Metodologia oficial

El grup està format per deu persones i en les visites de camp s'identificarà l'arbre, n'obtindrà les dades biomètriques, en farà fotografies i redactarà un text sobre l'arbre i el seu entorn. Tot seguint la metodologia oficial fixada pels arbres monumentals catalans: alçada, mesurada per la part superior del pendent, volt del canó i capçada mitjana. La intenció és començar pels municipis amb més població: Cervera, Guissona, Torà, Sant Guim de Freixenet, Calaf i Santa Coloma de Queralt, “perquè ens permetrà donar a conèixer el projecte i anirem gradualment fent la resta”. Tot i que cal esperar a la finalització del projecte, Espejo considera que a la Segarra històrica hi ha almenys mig centenar d'arbres singulars.

Document per presentar a l'administració

A Catalunya, es va començar a protegir els arbres el 1987, a través de la declaració d'arbre monumental. Un any més tard, se'n van declarar alguns exemplars com d'interès local i comarcal. També es va establir el sistema de protecció dels arbres i arbredes. Actualment, hi ha 250 arbres i 3 arbredes que tenen la consideració legal d'arbres monumentals.

La intenció final del Centre d'Estudis Segarrencs és aconseguir alguna figura de protecció oficial per a cadascun dels arbres. A més, l'entitat preveu l'edició d'un catàleg que aplegui tot el treball de camp realitzat i l'inventari. Inclourà tant els arbres protegits, si les administracions els donen el vistiplau, com els que, tot i ser referents, no aconsegueixin ser-ho. “L'objectiu és fer-ne un document de treball per presentar a l'administració”, diu Espejo

Font: Eva Pomares - El Punt Avui

Agricultura no reconeix la singularitat al bosc segarrenc

• Respon al Fòrum l'Espitllera, que alerta de la desaparició del bosc, que no aplicarà “clàusules d'excepcionalitat comarcal”

• La conselleria reconeix un augment de les peticions de rompudes pel regadiu 

   

Com s'aprecia a la imatge, a municipis com Torrefeta i Florejacs i al sud de la Segarra la presència dels boscos és ja testimonial Foto: E. POMARES.

La conselleria d'Agricultura ha respost negativament a la petició formal del Fòrum l'Espitllera per introduir “clàusules d'excepcionalitat” a la Segarra davant les autoritzacions de rompudes de bosc. L'entitat segarrenca alerta de la progressiva desaparició del bosc, a favor del conreu de cereals. A la Segarra, el bosc representa el 15% del territori, mentre que la mitjana catalana és el 40%. A banda i especialment al sud de la comarca, el percentatge de bosc és gairebé testimonial, i les unitats forestals tenen una superfície molt reduïda i discontínua, cosa que perjudica la biodiversitat. L'entitat argumenta que el pla general de Política Forestal de Catalunya persegueix una “gestió sostenible” i té en compte “la conservació d'hàbitats singulars i el manteniment i la millora de la funció protectora de la forest”. L'Espitllera adverteix, a més, que la Segarra és capçalera de nombrosos rius i els boscos protegeixen el sòl quan hi ha rovinades.

En resposta a L'Espitllera, la conselleria reconeix que “la transformació en regadiu d'una part de la comarca ha provocat una modificació important de la geometria de les finques ... i de les zones de forest confrontants”. A més, “la perspectiva de millora de rendibilitat de les zones agrícoles ha provocat un increment substancial de sol·licituds de rompuda”. És a dir, una transformació del paisatge que comporta la desaparició del bosc. La tendència es podria accelerar quan arribi l'aigua del canal Segarra-Garrigues.

Malgrat aquesta realitat, la conselleria assegura que no pot incloure “clàusules d'excepcionalitat comarcal en l'aplicació de la normativa vigent i és mitjançant la normativa local que és possible regular els canvis d'usos per rompudes de forma adaptada a les especificitats municipals o comarcals”. El tràmit administratiu per fer rompudes s'inicia als ajuntaments, i és l'administració forestal qui les pot aprovar o denegar basant-se en el que determini el planejament urbanístic local, mitjançant un informe previ del consistori o bé dels serveis tècnics comarcals. Agricultura afirma que “el DARP ha d'aplicar en l'àmbit de les seves competències una normativa general per a tot Catalunya i, en conseqüència, els criteris tècnics són únics per a tot el territori”.

Durant el tràmit administratiu per fer rompudes, que comporten la desaparició definitiva del bosc, Agricultura explica que en el criteri d'autorització “es té en compte la viabilitat econòmica de la transformació i es consideren criteris de conservació de sòls limitats bàsicament pels pendents” del terreny.

Més protecció a comarques fràgils

La presidenta de L'Espitllera, Maria Garganté, considera que la política forestal “precisament hauria de tenir en compte la idiosincràsia de cada comarca”. Opina que “a més de posar tota la confiança en el bon criteri dels ajuntaments, ajudaria disposar de més protecció i regulació per a comarques fràgils”.

La resposta de la conselleria evidencia un “criteri còmode de gestió forestal, però no és raonable, perquè les característiques de cada territori són diferents”, a parer de Dani Espejo, portaveu de l'entitat. També remarca que alguns consistoris acaben donant permisos de rompudes per silenci administratiu. “Està molt bé que es reculli al POUM i a les normes subsidiàries municipals, però què passa si un ajuntament no té POUM o ganes o temps de respondre? Ens estan dient que els POUM regeixen la política forestal del país”, apunta Espejo. Després de la negativa d'Agricultura, l'entitat estudia si presentarà la reclamació a la conselleria de Territori: “La llei del paisatge protegeix elements singulars.” I el bosc segarrenc cada cop ho és més.

Font: Eva Pomares - El Punt Avui

El bosc

Títol: El bosc
Autors: Varis autors
Publicat per: Sudando Tinta Ediciones, maig de 2016

Format: Rústic, 104 pàgines, Color i B/N

Preu: 10€

En cas que hagués pogut assistir al passat Saló del Còmic, El bosc, publicat per Sudando Tinta Ediciones, hagués estat un de les obres que hi hagués comprat.

Com el seu predecessor, Vikings, el mateix títol de l'obra ja ens indica quina és la temàtica central de llibre, el bosc. Els diferents autors que hi han col·laborat amb el seu propi estil hi han donat la seva visió ja sigui en format còmic o bé en il·lustracions. Elfs, bruixes, esperits, animals diversos i altres éssers en seran els protagonistes amb el bosc com a escenari on tenen lloc els fets. 

També editat en dues llengües, en català i en castellà, les dues edicions es diferencien per la portada com evidentment pel nom (El bosc i El bosque). 

Catalan Networks 1. Units contra l'Inquisidor!!

Títol: Catalan Networks 1. Units contra l'Inquisidor!!  
Autor: Dani Zarzuelo (DaniZAR)

Publicat per: @fterCOMIC, abril de 2016

Format: Grapa, 40 pàgines, B/N

Preu: 3,5€

Aquest passat abril es va publicar en paper el webcòmic Catalan Networks d'en Dani Zarzuelo "DaniZAR, el qual fou originalment publicat de manera digital entre el setembre de 2013 i febrer de 2014 al seu corresponent blog. El còmic en paper es tracta d'una edició en format còmic americà enquadernat amb grapa amb cobertes a color i interiors en blanc i negre.

En aquest primer número de Catalan Networks anomenat Units contra l'Inquisidor!, tres superherois que operen a Catalunya i els quals els seus poders es basen en la cultura i tradició catalanes, en Senyera, l'Almogàver i en Casteller, s'hauran d'enfrontar al misteriós Inquisidor per tal d'aturar la seva invasió a la ciutat de Barcelona.

Cada un d'aquests 3 superherois té la seva pròpia identitat real.

En Roger Pou és un investigador de la UPC que està fent el doctorat en el Departament de Ciències i Tecnologia Aeroespacial. Està desenvolupant un exosquelet pel seu us en l'espai quan el projecte pel que treballa s'acaba cancel·lant. Ell segueix el desenvolupament del vestit fins a convertir-se en en Senyera.

L'Almogàver és l'alter-ego de l'Ignasi Fullatallada un catedràtic d'història a la Universitat de Barcelona. Durant l'estudi d'un objecte trobat en unes excavacions arqueològiques a Turquia descobreix que és l'esperit d'en Roger de Flor que l'acaba posseint. 

En Pere Torregran és un bomber nascut a Terrassa però que viu a Barcelona. Un bon dia gaudint de l'escalada a la muntanya de Montserrat descobreix que té poders que li permeten créixer i fer-se gran com un castell. De l'afició pels castells que sent des de petit decideix anomenar-se en Casteller, sent el color de la seva camisa el lila dels Minyons de Terrassa.

En aquests moments en DaniZAR ja està treballant en la segona de les tres parts que ha de tenir Catalan Networks. Que són tres parts, ens ho diu les pàgines extres, on explica els orígens remots d'aquests superherois, remots en el sentit que ja fa anys que l'autor els té en ment i que han passat per diverses etapes fins a aquesta, l'actual i definitiva. Esperem doncs que properament podem gaudir de la continuació de les aventures dels Catalan Networks.  

Dedicatòria d'en Dani Zarzuelo al meu Catalan Networks nº1

Marc Márquez: La història d'un somni

Títol: Marc Márquez: La història d'un somni

Títol original: Marc Márquez: La historia de un sueño
Autors: Belén Ortega (dibuix), Isidro Sánchez (guió)

Traducció de: Laura Casanovas (Daruma SL)

Publicat per: Norma Editorial, abril de 2016

Format: Cartoné, 19x26 cm, 160 pàgines, Color

Preu: 19,5€




Aquest passat mes d'abril es va publicar el còmic oficial d'un dels motocicletes més importants ja no del moment, si no de la història, el cerverí Marc Márquez i Alentà. Norma Editorial ha estat la responsable d'editar-lo amb el nom de Marc Márquez: La història d'un somni, sent els seus autors  Isidro Sánchez al guió i Belén Ortega el dibuix.

A llarg de les seves pàgines veurem com en Marc Márquez ja des de ben petit sent fascinació per les motos, com es va endinsant al món de les competicions, començant per l'enduro i el motocròs, i la descoberta de les motos de velocitat amb les quals ha realitzat el seu somni, guanyar les tres categories del mundial. Primer alternat la terra amb l'asfalt finalment es decideix per aquest últim. A través de diferents equips anirà participant en diverses competicions fins que li arriba l'oportunitat de fer el salt al campionat mundial començant pe la categoria de 125 cc, l'any 2008. Fou però el 2010 quan finalment aconseguir ser-ne el guanyador. Els següent any es va estrenar a la categoria de Moto2, aconseguint ser-ne el campió, el 2012. I l'any 2013 va fer el salt a MotoGP, la categoria reina, aconseguint-ne ser el guanyador del campionat el mateix any del debut. I juntament amb això aconseguint diversos rècords i deixant la boca oberta a tothom.

Així doncs, en aquest còmic biogràfic, veurem els moments claus en la vida d'en Marc Márquez per tal d'aconseguir el seu somni, com també les diverses persones que l'han acompanyat en aquesta cursa, començant evidentment per la seva família. Tal com ens adverteix la pàgina de crèdits, la gran majoria de les situacions que es mostren són reals, han succeït, ara bé  algunes s'han alterat per donar dinamisme com a narració gràfica. Qui ja coneix amb pèls i senyals la història d'en Marc Márquez, la reviurà d'una manera ben amena però alhora ben real, i qui no la coneixia és una bona manera per conèixer-la i conèixer-lo. He mencionat el terme "real", ja que gràficament la història fa goig. Fàcilment en pots reconèixer els llocs, com Cervera, o les diverses persones amb nom i cognom que han interactuat amb en Marc. Certament s'ha fet una gran treball per conèixer l'entorn d'en Marc Márquez fins al darrer detall. 

El còmic es complementa amb un pròleg del seu avi patern, en Ramon Márquez, i al final hi ha una sèrie de pàgines extres amb les dades principals de les les competicions en que ha participat des del 2002 fins al 2015 tot mostrant les motos i el vestuari de cada una d'elles. I pel que fa al seu salt al mundial de velocitats: els rècords, xifres destacades, circuits amb més victòries i el palmarès complet.

Si sou fans del motociclisme i en especial d'en Marc Márquez no us pot faltar el seu còmic oficial. Algú que amb 21 anys guanya el campionat de MotoGP el seu any de debut, en que l'any següent, el 2014, repetix, el 2015 queda tercer, i enguany el 2016, en el moment de publicar-se aquesta ressenya, és capdavanter en la classificació, té molt a dir.  

Victus 1. Veni

Títol: Victus 1. Veni
Títol original: Victus 1. Veni   
Autors: Carles Santamaría (guió), Cesc F. Dalmases (dibuix), Marc Sintes (color)

Basat en la novel·la homònima d'Albert Sánchez Piñol

Traducció de: David Domínguez

Publicat per: Norma Editorial, abril de 2016

Format: Cartoné, 22x29.5 cm, 56 pàgines, Color

Preu: 17€

Victus, la novel·la d'Albert Sánchez Piñol sobre la Guerra de Successió Espanyola i el setge de Barcelona de 1714 es va publicar primer en castellà l'octubre de 2012, i a l'abril de 2013 es va publicar la seva edició en català. El maig de 2014, Norma Editorial va anunciar que de cara a la primavera de 2015 en publicaria la seva adaptació en còmic. Ara bé el projecte es va endarrerir i finalment el còmic ha sortit a aquest passat abril de 2016 amb un canvi a l'autoria, es manté en Carles Santamaría al guió, i entren en Cesc F. Dalmases i en Marc Sintes al dibuix i als colors respectivament, en lloc d'en José María Beroy.

El volum que s'ha publicat però no abasta tota la novel·la. L'adaptació es farà individualment per cada una de les tres parts de que consta la novel·la. Així doncs aquest primer volum adapta la primera part, Veni. Segons el llibreter de la llibreria on acostumo a comprar els còmics, s'espera que els  propers dos volums, Vidi i Victus, que completen la història, sortiran per Nadal d'enguany i per Sant Jordi de l'any que ve, respectivament. Esperem doncs que així sigui.

Victus és narrada ja per un casi centenari Martí Zuviría que de jove va viure la Guerra de Successió Espanyola i el seu punt culminant el setge de Barcelona de 1714. En aquesta primera part, Veni, ens situem a l'any 1705 quan el jove Martí viatja fins al castell de Bazoches, on comença una dura carrera per formar-se com a enginyer militar de la mà del gran enginyer Sébastien La Prestre de Vauban. Dos anys després, les circumstàncies portaran a en Martí a allistar-se a l'exèrcit francès per lluitar a la guerra que s'està donant Espanya. Només arribar, el jove Martí presenciarà la Batalla d'Almansa, on coneixerà en James Fitz-James Stuart, el famós Duc de Berwick, amb qui estableix una estranya relació. A partir d'aquí continuaran les seves peripècies pel conflicte bèl·lic, en el qual tindrà els primers contactes amb els Miquelets, combatents irregulars per que lluitaven per la causa austriacista.

En Carles Santamaría ha fet una gran feina en l'adaptació de la novel·la al còmic, ha sabut mantenir l'esperit de l'obra original, la qual és molt densa. I conjuntament al treball del guió, tenim la gran feina feta d'en Cesc F. Dalmases i en Marc Sintes, al dibuix i color. En conclusió ens trobem davant d'una gran adaptació de l'obra d'en Sánchez Piñol, i esperem i podem pensar que així succeirà en les dues següents parts.

Aquest primer volum s'inicia amb un pròleg amb dues parts d'Albert Sánchez Piñol. La primera fent referència al conflicte a Catalunya i l'altre al seu protagonista. A la part final del volum hi ha un dossier gràfic amb esbossos i il·lustracions dels personatges principals del volum. També destacar que si el títol de la novel·la en català és el blau, s'ha mantingut també amb el còmic.

Novel·la per La Campana, 2013, i còmic 1a part (Veni) per Norma, 2016

Hoy me ha pasado algo muy bestia

Títol: Hoy me ha pasado algo muy bestia  

Autors: El Torres (guió), Julián López (dibuix), Juan Albarrán (tintes), Fran Gamboa (color). 

Basat en la novel·la homònima de Daniel Estorach

Publicat per: Norma Editorial, abril de 2016

Format: Rústic, 17x26 cm, 136 pàgines, Color

Preu: 18€

L'octubre de 2012, Norma Editorial va posar al venda la primera novel·la de la futura trilogia Cròniques d'un heroi urbà, titulada com Avui m'ha passat una cosa molt bèstia, de l'autor Daniel Estorach. El Saló del Còmic del 2013 a més també per part de Norma es va fer la presentació de la seva adaptació en còmic, regalant-ne el seu primer capítol. I en aquell mateix any, com a novetat de juliol es va posar la venda el segon llibre de la trilogia, Identitats secretes.

De cara a Nadal d'aquell mateix 2013 estava previst llançar l'adaptació en còmic del primer llibre, però el temps va anar passant fins que a finals de 2015, ara sí, va arribar la confirmació de la seva publicació, que ha estat aquest passat mes d'abril, ara bé el còmic només ha sortit en castellà, per tant sota el seu nom original, Hoy me ha pasado algo muy bestia.  

Coneixerem i seguirem en Daniel, un dissenyador de 30 i escaig anys que treballa a Barcelona. Tot comença quan en Daniel començar a patir una fortes migranyes afegint-hi importants hemorràgies nassals. Fins que un dia escolta una forta discussió entre uns veïns seus del mateix bloc on viu. L'home està maltractant la seva dona, l'assumpte va empitjorant fins que arriba un moment donat que en Daniel es esclata, salvant la pobre dona, mostrant una gran força i adonat-se que les seves ferides es regeneren. Quelcom ocult dins seus s'ha despertat, comportant que la seva vida canvii per sempre. Un nou heroi ha aparegut per frenar i aturar el mal que assetja la ciutat de Barcelona. Però ell no és l'únic que té poders, n'hi ha d'altres. A més tindrà la complicada situació de compaginar la seva vida normal, feina i amics amb la d'heroi. I com diu la coneguda frase: Tot poder comporta una gran responsabilitat.

Cal felicitat els autors de còmic, sobre tot el seu guionista El Torres, per l'excel·lent treball d'adaptació que ha hagut de fer per tal que l'essència de la història de la novel·la sigui la mateixa, ja que aquesta és narrada en primera persona en format de diari personal. Alhora que anava llegint els capítols còmic, paral·lelament anava rellegint la novel·la, copsant la bona feina feta, i alhora la lectura del còmic m'ha servit per recordar fets ja oblidats. En Julián Lopez també ha fet una gran feina en el dibuix, sobre tot tractant-se d'un marc espacial prou conegut com és Barcelona, mostrant realisme en cada una de les vinyetes i detalls que contenen. Dibuix acabat de rematar pels colors i les tintes d'en Fran Gamboa i Juan Albarrán. 

Mentre que el marc espacial és clar, Barcelona, faltava transmetre el seu marc temporal, quan se situa la història, a la novel·la ens ho deixen ben clar pel seu format diari, el 2007. Al còmic ho han reflectit, que jo hagi vist, de dues maneres. Sent una d'aquestes mostrar una vinyeta, en la qual si veu un cartell del Saló del Còmic del 2007. Tot una bona manera d'indicar l'època i any en que se situa l'acció.

Ens trobem doncs amb una gran adaptació d'una gran novel·la, contant una magnífica història de superherois autòctons, però sent el realisme tant important com la seva part superheroica.  

Mentre esperem que es publiqui el tercer i darrer llibre de Cròniques d'un heroi urbà, si us apassionen les històries de superherois no dubteu per iniciar-vos a aquesta saga tot començant per la la seva primera novel·la i la seva adaptació en còmic.

Novel·la en català per Norma, 2012; i còmic en castellà per Norma, 2016