Lectures còmic: La maledicció de Castelmaure

Títol: La maledicció de Castelmaure
Títol original: Castelmaure
Autors: Lewis Trondheim (guió), Alfred (il·lustracions i color) i Lou (color)
Traducció per: Pau Gros Calsina
Publicat per: Editorial Finestres, març de 2025
Format: Cartoné  - 19,4 x 25,4 cm - 152 pàgines - Color
Preu: 24 €

Aquest passat març de 2025, Editorial Finestres va publicar La maledicció de Castelmaure del guionista Lewis Trondheim i del dibuixant Alfred, els quals ens traslladen en un conte medieval.

De contes ambientats en món medievals o similars prou que en coneixem, i des de ben petits n'hem seguit les peripècies dels seus protagonistes. Els contes són la forma de relats breus més antiga de la història que transmesos oralment, han passat generació rere generació, i amb l'aparició de la impremta, molts han sobreviscut durant segles, així arribant a moltes llengües i racons llunyans del seu lloc d'origen. I si fem una breu anàlisi del que ens expliquen els contes, en molts casos, tenen un missatge alliçonador, dient-nos allò que es pot fer i que no es pot fer, el que és bo i el que és dolent.

En el cas de La maledicció de Castelmaure ens trobem amb un conte medieval per al públic adult, on el protagonista és un mitògraf, qui es dedica a recollir contes i relats diversos, sent un dels misteris que ha intentat treure'n l'entrellat que és la desaparició del rei Éric ja fa vint anys. Una desaparició que va capgirar el castell on vivia, Castelmaure, ara envoltat d'una tempesta perpètua.

No va tenir sort en trobar el rei Éric, en canvi, la seva feina recorrent camins i pobles li ha permès descobrir tota mena d'històries, moltes les quals tenen diverses versions que ha escoltat i recollit en llocs diferents. Ja ho té l'oralitat que acostuma a canviar de mica en mica la història original.

Així amb ell, el mitògraf, com a eix central, en els primers capítols d'aquesta història, se'ns presentaran diversos personatges, cada un amb les seves particularitats, que de mica en mica s'aniran entrellaçant i interconnectant a mesura que avança la història, fins a revelar-nos la fosca veritat que s'amaga en la desaparició del rei Éric i la maledicció de Castelmaure.

La maledicció de Castelmaure és una atractiva història, que es va devorant de mica en mica i sense parar fins al seu final, i que com a bon conte que és, amb el seu ambient de fantasia, també té el seu corresponent missatge alliçonador.

Lectures còmic: Una educació oriental

Títol: Una educació oriental
Títol original: Une éducation orientale
Autors: Charles Berberian
Traducció per: Joaquim Toset Masdeu
Publicat per: Planeta Cómic, març de 2025
Format: Cartoné - 18,3 x 25,5 cm - 152 pàgines -  Color
Preu: 25 €

 

Fou a principis de febrer que amb la publicació de la revista Fòrum amb les novetats de març,  vam saber que Planeta Cómic una nova novetat de còmic en català, a part de les de manga. El títol escollit fou l'obra més nova de Charles Berberian, Una educació oriental, original de 2023. 

Aquest és la primera obra llarga de Charles Berberian que ens ha arribat en català, però no el primer cop que ens ha arribat a la nostra llengua. Tal com he trobat a Tebeosfera, entre 2002 i 2004, la revista Cavall Fort va publicar algunes historietes seves, sense poder confirmar exactament el què. I més recentment, l'octubre de 2019, des de Salvat es va publicar Generacions Astèrix, on fou un dels artistes participants en aquest llibre commemoratiu del 60è aniversari d'aquests irreductibles gals de còmic.

Amb un títol que ens pot despistar, Charles Berberian ens presenta una obra amb tocs autobiogràfics, on tot coneixent la seva peculiar família, coneixerem alguns dels fets més rellevants de la ciutat on va créixer, Beirut, la capital del Líban.

Situats doncs en el context del què coneixem com a Pròxim Orient o Orient Mitjà, on el segon terme ha anat desplaçant el primer, és un vast territori amb una llarga història, que els darrers segles formava part de l'Imperi Otomà, fins que aquest va desaparèixer, a conseqüència de Primera Guerra Mundial. Sent un territori cobdiciat per les grans potències europees, França i el Regne Unit es van repartir les seves àrees d'influència, i l'actual Líban li va tocar el cantó francès, com una mena de certa herència de segles anteriors, d'aquí que la llengua francesa sigui d'ús normal al país, havent estat oficial i tot, juntament amb l'àrab.

Però a més, les influències de les diverses potències ha donat lloc que aquest país, que va aconseguir la independència el 1943, tingui com a religions més importants l'islam i el cristianisme. I a tot plegat, cal afegir-hi els dos estats veïns creats també al segle XX, com són Síria i Israel, i ja ens podem imaginar tal com prou ho veiem pels mitjans de comunicació que la història del Líban i d'aquesta regió és totalment convulsa i bel·licosa. Tal dius com ens diu en una frase, aquest petit país que és el Líban es troba al enclavat en l'enorme olla de de grills que és l'Orient Mitjà.

Però el tros de terra on va créixer ja té les seves particularitats. La seva família també ho és. Ell va néixer, el 1959 a Bagdad, capital de l'Iraq, perque llavors els seus pares hi residien per qüestions laborals. El seu pare era armeni i la seva mare d'origen grec. El seu avi matern era nascut de Xipre i la seva àvia materna a Jerusalem però havent crescut a Alexandria, Egipte. I Beirut va esdevenir la ciutat on giraria el seu nucli familiar, on va néixer i créixer el seu germà Alain. Així, la capital del Líban, va esdevenir la nova llar d'en Charles, quan va deixar l'Iraq, vivint-hi uns sis anys, amb sa àvia i son germà fins que l'esclat de la guerra civil libanesa (1975-1990) va comportar que acabés resident a París, esdevenint la seva nova llar.

Al llarg, de les pàgines del còmic, en Charles Berberian, tot viatjant en el temps, ara endavant, ara enrere ens explicarà l'entramat de la seva família, compaginant-ho amb els fets més importants que va viure durant la seva estada a Beirut, situant-nos també el complex escenari geogràfic i històric del Líban i de l'Orient Mitjà.

I si repassem alguns dels fets històrics del segle XX de Beirut, no hi falta pas l'explosió de nitrat d'amoni que va tenir lloc al seu port, el 4 d'agost de 2020.

Així, amb un grafisme canviant, tant en estils com en colors, segons el que ens explica, Charles Berberian, homenatja no només la seva família sinó també Beirut, una ciutat a cavall entre mons i identitats nacionals diverses, tal com ho són les seves pròpies arrels.

Lectures còmic: Capablanca Llibre Quart: Dues morts

Títol: Capablanca Llibre Quart: Dues morts
Títol original: Capablanca volumen cuatro: Dos muertes
Autor: Joan Mundet
Traducció de: Joana Zoyo
Publicat per: Cascaborra Ediciones, març de 2025
Format: Cartoné - 68 pàgines - 20 x 27 cm - Color
Preu: 17 €

Coincidint amb la sortida d'A cara o creu, el primer llibre en català de Capablanca, de Joan Mundet, el 2017, Amaníaco Ediciones va publicar Dos muertes, que es va publicar en català l'octubre de 2018, com a Dues morts. L'any següent, el 2019, va sortir el tercer llibre El pou de l'oblit, dels set que té la col·lecció. Malauradament, però aquests tres foren els únics que van sortir en català, quedant la sèrie inconclusa.

Capablanca vol. 2: Dues morts
Amaníaco, octubre de 2018

Però l'any passat, amb el PDF de novetats de maig d'ECC Ediciones (publicat el febrer), s'hi anunciava una nova edició de la sèrie, sent aquesta publicada a tot color, tal com originalment es va concebre, en cartoné, en catorze volums, o sigui, els set originals dividits en dos, i recuperant el català.

A pesar d'estar anunciada al PDF d'ECC, l'editorial encarregada de publicar-la seria Cascaborra Ediciones, ja que ECC n'era la distribuïdora. Així, el març de 2024, es va publicar el primer volum d'aquesta edició, anomenant-se justament A cara o creu, i el passat juny es va publicar el segon volum titulat Un entremès breu, que corresponen al primer volum original. El passat setembre de 2024 va sortir el tercer llibre d'aquesta nova col·lecció, Maleït marrec, que correspon a la primera meitat del segon volum original, Dues morts, i per al desembre esperàvem el quart, que justament s'anomenaria amb aquest nom. Però aquest es va començar a endarrerir. Finalment, a principis d'aquest 2025, vam tenir la confirmació de la fallida d'ECC i, per tant, Cascaborra, en va sortir perjudicada. Així i tot, aquell mes, l'editorial va anunciar que reprendria la publicació de la sèrie amb periodicitat trimestral a partir d'aquest passat març, sortint doncs aquest quart volum, i a partir d'ara distribuint-se per SD Distribucions.

Per situar-nos, en els tres primers llibres de Capablanca, coneixerem en Joan Muntada un jovenet de principis del segle XVII, o sigui dels primers anys del 1600, que viu a Llacera, un antic terme del Vallès.

En Joan, a causa dels fets que van donar lloc al seu naixement, té mala relació amb els seus germans grans, especialment amb en Sebastià. La seva vida farà un gir inesperat amb l'arribada del cavaller castellà, Don Rodrigo de Ucero, que no és qui diu ser, per establir-se al castell de Pera, esdevenint el jovenet el seu servent.

A pesar de les diferències entre Don Rodrigo i en Joan, estar al servei del noble, serà a la vegada estar lluny del seu germà. Un alleugeriment temporal, ja que Don Rodrigo, acaba assassinat, pel fet que algú descobreix la seva veritable identitat, la del bandoler Caracreu, per tal d'aconseguir les seves riqueses.

El que succeeix després de la mort del suposat Don Rodrigo se centrarà en el jove Joan, el qual malgrat les diferències entre ells dos, sempre el va servir fidelment durant els mesos que van conviure, i si la seva vida ja era complicada, ara encara ho serà més havent de retornar a casa seva, sota la tutela dels seus germans, i la vigilància dura i estrica del seu germà Sebastià.
 

La Jerònima, la muller d'en Miquel, l'altre germà Muntada, tement per la vida d'en Joan, a causa de les importants pallisses que rep per part d'en Sebastià, aconsella al noi que se'n vagi de Llacera a fer vida a un altre lloc. Però la nit que fuig, s'esdevé un fet aliè a ell: hi ha un assassinat, un amic seu apareix mort. La fugida d'un i l'assassinat de l'altre es barrejaren, i sense saber-ho el perseguiran.

Així, en aquest quart llibre anomenat Dues morts, en Joan arriba a Barcelona, i aquí de manera involuntària, acabarà formant part d'una confraria de pidolaires, i així sobrevivint com pugui, però com descobrirà també hi ha gent amb mala fe, i alguns dels seus companys se'n voldran aprofitar, comportant-li males situacions. Barcelona també doncs és un lloc hostil per en Joan Muntada.

Amb aquest quart llibre, ja anem aprofundint amb la trama, coneixent millor els personatges, i en especial explicant fets molt importants del passat, dels orígens d'en Joan, que són els que li marcaran la seva vida.

L'apèndix d'aquest tercer llibre, en Joan Mundet ens parla de part gràfica de la història. Així tal com veiem, les pàgines s'estructuren amb tres tires horitzontals, que de tant en tant, n'hi trobem alguna de vertical. També ens parla de la creació de la portada del primer llibre, com també d'aquells autors que han estat els seus referents. 

Tal com se'ns diu en Joan Mundet, va plantejar que la sèrie constaria de sis volums, amb vuit capítols a cada un. Com hem dit més amunt, la sèrie ha acabat tenint set volums. Ens podem imaginar, que a mesura que feia volums, va veure que en caldria un de més per completar la història. Per tant, en aquesta nova edició, parlem de catorze llibres, comportant que en Joan Mundet, hagi hagut de dibuixar noves portades, com també crear set nous títols, tal com ja hem vist.

En el cas de la il·lustració original de Dues morts, no ha estat aprofitada pels llibres tercer i quart, així que ha creat dues noves il·lustracions per aquests dos volums d'aquesta nova edició. Segons com s'esdevingui, les il·lustracions originals es podran reaprofitar o no.

Podem esperar que el cinquè llibre d'aquesta nova edició de Capablanca, es posi la venda el pròxim juny, que correspondrà la primera part d'El pou de l'oblit.

Lectures manga: Aposimz - Tierra de glenes

Títol: Aposimz - Tierra de glenes
Títol original: Ningyou no Kuni (人形の国) / Aposimz
Autor: Tsutomu Nihei
Traducció de: Jesús Espí (Daruma Serveis Lingüístics)
Publicat per: Panini Manga, octubre de 2022 - febrer de 2024
Format: Rústic amb sobrecobertes - 13 x 18 cm - 184 pàgines - B/N i Color
Núm. de volums: 9
Preu: 8,95 €/ volum. Total = 80,55 €

 

El que és el manga en castellà ja fa temps que no entra dins de les meves prioritats, poques excepcions hi ha, però hi ha un autor que de tant en tant li compro alguna cosa seva publicada en aquesta llengua. Aquest és en Tsutomu Nihei, tot un referent del gènere cyberpunk. D'ell n'he llegit Biomega, Blame!, Knights de Sidonia, i recentment Abara, totes elles publicades per Panini Manga.

En aquest passat 30 Manga Barcelona de 2024, passant per l'estand d'aquesta editorial, ja tenia present fer-hi una compra, però al final van ser-ne dues. En primer lloc, la que ja tenia pensada fou Abara, en la seva Master Edition, en el mateix format que l'edició de Blame! que tinc i, en segon lloc, els tres primers volums (de nou) que al seu moment va ser la nova sèrie d'aquest autor després de la publicació de Knights of Sidonia, parlo d'Aposimz - Tierra de glenes. El febrer d'aquest 2025 vaig comprar els volums 4 a 6, i aquest passat març, esl tres darrers volums, completant així la sèrie.

Aposimz - Tierra de glenes fou publicada originalment a la revista Monthly Shônen Sirius de Kodansha del febrer de 2017 a l'agost de 2021, recopilant-se els seus capítols en nous volums mencionats.

El juliol de 2022, Panini va anunciar la seva publicació, juntament amb la recuperació d'Abara publicant-la en el format de mida gran conegut com a Master Edition, tal com prèviament havia fet amb Blame!, i també en aquest format, també van anunciar altre cop Biomega, que el 2017 havien publicat en dos volums en cartoné, l'anomenada The Ultimate Edition, que és l'edició que tinc.

El primer volum  d'Aposimz es va posar a la venda l'octubre de 2022, i amb una periodicitat bimestral, el febrer de 2024 va sortir novè i darrer volum. Com he dit, llavors tenia altres prioritats, però ara, sabent que estava completada i que és curta, vaig decidir començar-la, fins a completar-la. El primer volum va anar acompanyat d'un petit calendari de 2023 mostrant les obres de Tsutomu Nihei del catàleg de Panini.

Aposimz és un cos celeste artificial que té 120.000 quilòmetres de diàmetre. La major part del seu volum és una cavitat subterrània, el Ctonos, que està cobert per una capa de megaestructura.

Fa cinc mil anys, la derrota en la guerra contra el Ctonos, va comportar que els éssers humans perdessin el dret de viure a Aposimz i obligats a viure a la superfície gèlida del cos celeste.

Els habitants de la superfície s'enfronten, per una banda, a uns éssers biomecànics que provenen del nivell de les ruïnes, sota la superfície, anomenats "autòmats" i, per altra banda, a una perillosa malaltia anomenada "glenosis", que lentament converteix els humans en éssers biomecànics, semblants a zombis sense consciència, els anomenats "glenes".

Algunes poques persones afortunades han estat transformades per uns "còdexs" especials en "glenes ortònoms", éssers compostos d'una substància anomenada placenta i alimentats per unes partícules anomenades "heigsons", que els converteixen en éssers immortals i els fan més forts i més resistents que els humans normals. A més els "glens ortònoms" poden adoptar una forma blindada, recobrint-se d'una armadura, i cadascun té una habilitat o arma especial única. Aquests "glens ortònoms" són molt venerats pels humans normals i sovint són líders i protectors a les seves comunitats.

En aquest context, una entitat política anomenada Libedore o Imperi Libedorià ha esdevingut una potència a la superfície. Alguns llocs estan lliures de la seva influència. Un d'aquests és la Biga de Losange Blanc, allà hi viu, entre altra gent, el jove Etherow, que durant una expedició es troba amb una misteriosa dona anomenada Titania que li lliura un còdex i set projectils especials. Aquesta trobada els posarà sota la mira de l'Imperi Libedorià, el qual per aconseguir aquests objectes atacarà i massacrarà la Biga de Losange Blanc. L'Etherow serà l'únic supervivent, però durant la batalla per defensar casa seva, es convertirà en "glen ortònom" amb l'ajut de la Titania, aconseguint foragitar l'invasor.

Ara amb la seva terra natal destruïda, l'Etherow, junt amb la Titania, emprendrà un llarg camí per aturar les ambicions de Libedore. Serà un viatge de venjança per terres fredes i perilloses, on hauran de fer front a altres ortònoms de Libedore, però l'aparició d'aliats i el mateix enfortiment de l'Etherow anirà equilibrant la balança.

És més proper a Knights de Sidonia, pel que fa a les diverses interaccions entre personatges, hi ha doncs més diàleg que a Blame! o Biomega, però en aquest cas, l'enèmic principal són altres humans, no pas uns éssers d'una altra naturalesa.

Amb els tres primers volums, tot i voler espaiar la lectura, els vaig llegir un rere l'altre. La lectura de la segona tongada de volums (4 a 6) també la vaig fer seguida. Amb els tres darrers volums, però els he espaiat una mica per manca de temps. Amb això vull dir que és una obra molt dinàmica, amb molta acció, i també molt atractiva. Havent-los tingut tots de cop, segurament els hagués devorat tots d'una volada.

Així doncs, aquests nou volums es queden curts, segurament algunes parts o fets, i especialment del darrer volum, s'haurien pogut desenvolupar una mica més. Desconec si ja estava planificat, anar per feina, o bé va haver de retallar esdeveniments. En tot cas, l'argument principal de la història queda resolt al final del manga, explicant-se tots els misteris d'Aposimz - Tierra de glenes.  

Sense dubte, una de les coses que més crida l'atenció és el llenguatge utilitzat. Molts conceptes són reutilitzats dels que hem vist en altres obres seves anteriors, però en aquesta obra hi ha molts termes del sànscrit i, per tant, provinents de les cultures i religions del subcontinent indi, com l'hinduisme, donant certa complexitat a la pronúncia de les respectives paraules.

A més, com ja estem acostumats, no hi faltaran les grans estructures sense fi, especialment el nivell de les ruïnes, que juntament amb la superfície, seran els escenaris principals per on tindrà lloc l'aventura. Com sempre, el dibuix també és tota una delícia.  

  

Amb la lectura d'Aposimz - Tierra de Glenes, he completat una de les sèries més noves de Tstumou Nihei. Ara tocarà continuar amb la sèrie que va publicar seguidament que és Kaina of the Great Snow Sea, una sèrie de 4 volums, en la qual n'és el guionista. També ha estat publicada per Panini, finalitzant-la aquest març de 2025.

Crònica del 43 Comic Barcelona: Distribució, compres i firmes

Aquesta és la crònica ja publicada a ComiCat, però aquí li donaré un toc més personal, afegint-hi les compres i dedicatòries, i parlant en primera persona del singular.

Del divendres 4 al diumenge 6 d'abril ha tingut lloc el 43è Comic Barcelona, que s’ha celebrat a la plantes baixes del Palau 2 i Palau 5 i a la Plaça Univers de Fira Montjuïc. L'assistència ha estat de 110.000 visitants, consolidant-se la xifra que es va assolir l'any passat.

Enguany, hi he tornat a anar-hi, visitant-lo el dissabte amb l'acreditació de ComiCat. Els companys de ComiCat, en Pau "Gargotaire" també el va visitar dissabte, així com en Javier del Campo, que el va visitar el diumenge, i en Jordi Riera Pujal i l'Emili Samper, els quals el van visitar el divendres.

El dissabte a l'X (Twitter) de ComiCat, hi vaig crear un fil fent una crònica en directe de la visita, a partir dels quals, posant-hi ordre, en redacto aquesta crònica.

La distribució i el còmic en català del 43 Comic Barcelona

Enguany hi ha hagut un canvi en la manera de distribuir-se al Comic Barcelona, i els acreditats si fins l'any passat entràvem pel Palau 5, aquest cop ho hem fet per la part posterior del Palau 2. Entrant i pujant les escales, accedíem al recinte, on les grans editorials hi tenen els seus estands. En primer terme hi trobàvem l'exposició Blacksad: una versió entre les ombres, a càrrec dels alumnes de l'Escola Joso, amb motiu del 25è aniversari de la publicació original del seu primer àlbum,

       

Just al costat de l'exposició, hi havia l'espai de Fanzines i l'Artist Alley. Aquí en primer terme vam poder saludar en Carles Roman, autor de Fabi i Fedó i Drac Català, que ara està portant a terme la campanya de micromecenatge per finançar l'edició en català d'El diable de l'ampolla, obra original de Robert Louis Stevenson.

I ben a prop d'en Carles Roman, hi teniem l'estand de Rockmedia, que per aquest saló ens ha presentat Bon Cop de JAM, la versió en català de la seva One-Shot JAM, però amb continguts i autors propis, com a element diferencial. Així, no és una traducció del fanzine en castellà. Pel que ens van comentar dissabte, ha tingut una molt bona acollida, i podem esperar que tindrà periodicitat anual.

A la part posterior és on les gran editorials hi tenien el seu estand: Norma, Panini, Penguin Random House i Planeta. També hi havia l'estand de la Casa del Llibre, en canvi no hi era Abacus.

Seguint l'ordre alfabètic dels noms de les editorials, comencem per Norma Editorial. Per aquest saló presentava l'edició integral de Solanin, el sisè i darrer volum de Death Note Black Edition i el tercer volum de Minecraft. Des del seu segell Astonave, presentaven El misteri de la geoda rosada, l'obra guanyadora del primer Premi Carnet Jove de Còmic.

  

A l'estand de Panini Comics, hi podíem trobar els còmics infantils de Panini Books de les col·leccions Neko i Ho sabies?, com també l'edició Maximum de Berserk o Prodigiosa. Les aventures de Ladybug i Gat Noir.

A Penguin Random House, hi teníem títols de tota mena com El viatge de Shuna,  o novetats recents com el primer volum de Greenwood o el tercer volum de Nico i els dinos. Avançant-se un dies també hi teníem El Ximpunauta, i per altra banda, també hi teníem Wind Breaker. Això és una petita mostra dels diferents títols en català, que el grup editorial té en els seus segells.

I com a última editorial teníem Planeta Cómic. Havent recuperat Walking Dead, els zombies hi tenien un protagonisme especial. Però a part d'això, la seva distribució interna també era diferent d'altres ocasions. Així, van prioritzar mostrar les seves grans novetats per aquest saló, repartides pel seu espai central. En català doncs hi teníem Doraemon, Nana i Nausicaä de la Vall del Vent. En una de les prestatgeries, hi vam trobar la seva novetat de còmic en català: Palestina.

I a l'estand de Casa del Llibre hi vam poder trobar tot de sèries infantils i juvenils publicades per diferents editorials, i una de les darrers novetats de Pol·len Edicions, com és Quan moris serà tot per a mi, de Zerocalcare.

A més, a la part posterior del Palau 2, hi podíem trobar una zona de restauració, el Comic Forum on hi tenien lloc diverses xerrades i l'Original Comic Art Zone, novetat d'aquest saló.

Havent repassat la part posterior, toca anar a la part anterior del Palau 2. Comencem amb una altra editorial que amb motiu d'aquest saló ha tret el seu primer títol en català, Sextories, especialitzada en còmic eròtic, estrenant-se amb La recerca de la rosa, una versió de la llegenda de Sant Jordi.

Tal com ja hi havia l'any passat, l'Institut d'Estudis Baleàrics tenia un estand agrupant diferents editorials de les illes tal com Dolmen Editorial, Escápula Cómics i Autsaider Comics, entre altres. Així, hi vam podem beure Les assassines de la soledat i Dibuixant tebeos entre Eivissa i Formentera.

A l'estand d'Andana Gràfica, hi podíem trobar el seu catàleg en català. Com a darreres novetats hi havia Cara-pizza, la continuació de Quatre ulls, i Els darreres dies de Robert Johnson.

Passant per l'estand d'Astiberri, hi podíem trobar alguna de les seves darreres novetats com L'abisme de l'oblit, de Paco Roca, guardonat com a Gran Premi d'aquest Saló, també Truman Capote. Retorn a Garden City i  La petita gènia i el monstre de la vall d'Álvaro Ortiz, el Millor Còmic Infantil d'aquesta edició, entre altres obres.

A l'estand de l'Editorial Finestres hi vam trobar el seu catàleg de còmic en català, que va creixent mes rere mes. Com a obres a destacar, hi teníem Els Pizzlys, guardonat com a Millor Obra d'Autoria Estrangera en aquesta edició i Mala olor, el Premi Finestres de Còmic en Català de 2024.

Ben bé al costat, hi havia Garbuix Books, sent Les tres reines la seva darrera novetat.

El grup editorial Anaya, també hi era present amb un estand amb sota el nom d'Astèrix, igual que l'any passat. Hi podíem trobar diferents obres dels seus diversos segells editorials. Ens referim a les aventures del famós gal, acompanyat de la sèrie de l'Ideàfix (Salvat-Bruixola), Max Talp, agent secret, Gata Rebel, Males Bèsties i Llegendari (Barcanova), i Les Sisters (Hachette), Detectiva Butterfly (Bokata), entre d'altres.

A l'estand de Cascaborra, hi podíem trobar la nova edició a color de Capablanca, sent el seu darrer volum, el número 4. El seu autor, en Joan Mundet, també el podíem trobar a l'Artist Alley.

Una altra editorial que també pública còmic en català és Libros del Zorro Rojo, amb la sèrie Miss Cat com a obra principal.

Sota l'espai denominat Alter Comic, també hi trobàvem moltes altres editorials. Una d'aquestes és Bang i Mamut, referents del còmic infantil en català, però també amb sèries més adultes com Röd i snön (Vermell a la neu), de Linhart.

També hi era per primera vegada, Pagès Editors amb la seva col·lecció Doble Tinta, sent el seu darrer títol Una història catalana, l'adaptació a còmic de l'obra de teatre.

I tornava a ser-hi en Guillermo Martínez-Vela, que compta amb una llarga trajectòria, que ens portava els quatre volums recopilatoris de Nena pija, que es van publicar l'any passat.

Passant per l'estand de Liana Editorial, vam poder parlar amb la seva responsable, la Marta, tot dient-nos que aquest maig sortiran els volums números de Tiko & Mika i Planeta Pu.

I passant per l'estand de Trilita Ediciones, hi trobàvem avançant-se uns dies a la la seva sortida oficial, el seu nou títol en català: Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit.

I posant punt i final a les editorials, també hi teníem l'estand d'Ooso Comics.

Acabant de fer la volta al Palau 2, en una de les ales laterals hi havia l'espai Comic Kids, la zona Nintendo i El laberint del Cucut.

A l'altra ala lateral, hi havia el Comic Stage, la Comic Fanzone i el Comic Cosplay.

Havent fet tota la volta pel Palau, i havent-nos deixat coses pel camí, com els diferents espais de tallers que hi havien, ja tocava ser hora de sortir a la plaça Univers, on a part dels diferents foodtrucks i taules per menjar i descansar, hi havia també el Comic Univers, el gran envelat on s'hi feien conferències, xerrades i les entrevistes als autors, una de les novetats d'aquesta edició.

Així, només quedava un lloc per visitar, la planta baixa del Palau 5, on hi havia el Comic Stream i la majoria de les exposicions d'aquest 43 Comic Barcelona. Així hi teníem les següents: 2n Premi Carnet Jove, Perfect Shot: la bellesa i l'èpica, dedicada a Pepe Larraz, la de Dia en dia en ciència, la dedicada la Marika Vila, Gran Premi del 42 Comic Barcelona, i la de la Beca Carnet Jove: La habitación de las monstruas, i totes elles ben protegides per l'exposició de Superherois de Marvel i DC, amb figures a imatge real basades en els films de les respectives franquícies.

L'activitats a la que vaig assistir

Cap amunt i cap avall, el dissabte 5 al migdia va tenir lloc la presentació editorial d'Una història catalana de Jordi Casanovas i Andrea Lucio, publicat per Pagès Editors, sent el seu  vuitè i darrer títol de la col·lecció Doble Tinta. Tenint temps per assistir-hi, vam ser-hi presents i cal dir que em van saber vendre l'obra en qüestió.

Una història catalana és en origen una obra de teatre estrenada dos cops al Teatre Nacional de Catalunya, obra del dramaturg Jordi Casanovas, que el considera un "western" català, i que ara ha adaptat a còmic, juntament amb la il·lustradora Andrea Lucio. Per a ella, ha estat un treball interessant i tot un repte, adaptant personatges que li són llunyans moralment.

El títol en sí té un to provocador, podent-se subtitular "malgrat la història oficial catalana". El Pallars i el barri de la Mina, esdevenen punts fronterers d'aquest "western".

Una història catalana és el primer còmic de Jordi Casanovas. Per part d'Andrea Lucio, la vam conèixer a l'adaptació a còmic d'Homenatge a Catalunya de George Orwell (Rosa dels Vents (PRH), març de 2019), juntament amb en Jordi de Miguel Capell. Posteriorment també va participar al Vinyetari vol. 2 (Norma Editorial, desembre de 2022) amb la historieta Remei Varo i Uranga.

Les compres i les dedicatòries

Un dels motius per visitar el Saló (aquest o el del Manga) és aconseguir dedicatòries de part dels autors, a part de fer alguna compra, aprofitant l'esdeveniment. Al meu perfil de X (Twitter), el diumenge ja hi vaig fer un fil, que ara recullo també aquí. Sense cap mena de dubte ha estat una edició molt ben aprofitada. Vegem-ho.

Una de les primeres parades fou l'estand d'en Joan Mundet que tenia a l'Artist Alley, tot dedicant-me el segon volum de l'edició a color de Capablanca, publicat per Cascaborra. A l'estand de l'editorial, també hi firmava, com vaig veure més tard.

La segona firma, la vaig aconseguir a l'estand de Nena Pija, comprant-hi el segon volum recopilatori, dels quatre que té i que el seu autor, en Guille, va presentar l'any passat.

La tercera firma la vaig aconseguir al gran estand de l'Institut d'Estudis Baleàrics, tot coneixent i conversant amb n'Enric Pujadas i en Tomeu Riera, els autors de Les assassines de la Soledat (Domen Editorial), que em van dedicar. 

La quarta firma del dia fou a l'estand de l'Editorial Finestres, on l'Adrià Turina, tot conversant em va dedicar Cànicula. També vaig poder parlar amb l'editor Octavi Botana i l'Anna Josa Marrón, la cap de premsa i comunicació.

A l'estand de Trilita Ediciones, vaig tenir una interessant i extensa conversa amb l'Albert Mestres. A més també vaig conèixer i conversar amb Ramon Pereira i Israel Parada, que em van dedicar Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit, que vaig comprar just llavors i què és novetat d'aquest abril.

  

I finalment va arribar el torn de la darrera firma, l'estand de Bang i Mamut. En Francisco Torres Linhart en va dedicar el meu exemplar de Röd i Snön (Vermell a la neu).

Havent aconseguit les dedicatòries i amb les primers compres a la motxilla, va tocar fer-ne les darreres. Però en primer lloc, va tocar recollir dos títols, que els havia comprat per avançat.

La primera recollida fou La recerca de la rosa, amb els seus extres, de Sarybomb, el primer còmic en català de Sextories. Tocarà endinsar-se en aquesta versió eròtica de  Sant Jordi.

I la segona recollida fou el Bon Cop de JAM, publicat per Rockmedia, que havent-lo comprat de manera avançada, també em va venir firmat per alguns dels seus autors: Quimtuk, Dac, Mahô Usagi (Conill Màgic), Fifu i Ivan Roca.

I ara sí, les darreres compres. Havent presenciat la presentació d'Una història catalana, de Jordi Casanovas i Andrea Lucio al Comic Forum, venent-lo tan bé, tal com he dit més amunt, tot seguit a l'estand de Pagès Editors, el vaig comprar, tot coneixent també a en Jaume Barrull, l'editor de la col·lecció Doble Tinta.

A l'estand de Norma Editorial, hi va tocar dues compres de manga en català. La primera fou l'edició integral de Solanin d'Inio Asano. I la segona compra fou el sisè i darrer volum de la Black Edition de  Death Note, de Tsugumi Ohba i Takeshi Obata.

I les darreres quatre compres de còmic, foren les principals novetats en català de Planeta Cómic. Començant per les de manga en català va tocar el torn del primer volum de Doraemon, de Fujiko F Fujio, el primer volum de Nana, d'Aiza Yazawa, i el primer volum de Nausicaä de la Vall del Vent, de Hayao Miyazaki. I com quarta i darrera compra, va tocar el torn de la novetat de còmic en català: Palestina de Joe Sacco.

       

I com a punt final, una novetat d'anime en català, posant-se a la venda amb motiu del 43 Comic Barcelona:  Detectiu Conan vs.  Kaito Kid, el film complementari de Detectiu Conan: The Million Dollar Pentagram.

Aquesta edició s'ha reorganitzat envers edicions anteriors, creant nous espais de conferències al Palau 2 i el Comic Univers. Amb les poques presentacions editorials que hi ha hagut, sense cap anunci de futures novetats en català, no s'han trobat a faltar doncs els sales del Palau 5 que s'utilitzaven per a fer-les. Així com la passada edició, a la planta baixa del Palau 2 s'hi ha prioritzat la presència d'editorials, llibreries, auto-editors, artistes i il·lustradors, sense ocupar el pis superior. Pocs eren els estands de marxandatge que hi havia, quelcom totalment diferent al Manga Barcelona, on ocupen tot un pavelló.

Ficomic ha sabut mantenir un xifra d'assistència a llarg dels tres dies similar a la de l'any passat, uns 110.000 visitants. I a pesar d'això, es podia caminar sense aglomeracions, tot facilitant el gaudi de l'esdeveniment.

Aquesta crònica doncs mostra el que ha estat la meva visita en aquest 43é Comic Barcelona. La següent edició tindrà lloc del 8 al 10 de maig de 2026. Abans però tindrem la 31a edició del Manga Barcelona que tindrà lloc del divendres 5 al dilluns 8 de desembre.

Text i fotografies per Marc Mensa "Llop Segarrenc"