Presentació del llibre "La Segarra. Lletra i paisatge" al Casino de Calaf

El pròxim divendres 27 de desembre a les set de la tarda, tindrà lloc al Casino de Calaf la presentació del llibre La Segarra. Lletra i paisatge elaborat per l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, que ja compta amb una segona edició acabada de sortir del forn, que es va presentar a Guissona aquest passat maig. La seva primera edició fou novetat del Nadal de l'any passat, sent la seva primera presentació a Cervera.

Presentació del llibre "La Segarra. Lletra i paisatge" al Casal de Cervera

El pròxim dilluns 23 de desembre, tindrà lloc la presentació del llibre La Segarra. Lletra i paisatge elaborat per l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs. L'acte tindrà lloc a la Sala de ball del Casal de Cervera a les set de la tarda.

El llibre ja s'ha distribuït a diverses llibreries segarrenques, entre altres localitats, les quals són les següents:

Presentada la Revista Alta Segarra

Aquests darrers dies corria per les xarxes la presentació de la Revista Alta Segarra, impulsada pel Grup Impulsor Alta Segarra (GIALSE), que va tenir lloc aquest passat divendres 21 de juny al Consorci de l'Alta Anoia dels Prats de Rei. Encuriosit, hi vaig assistir.

Cal mencionar que els Prats de Rei és on es va originar el topònim Segarra, ara fa uns 2500 anys, per tant, era el lloc idoni per fer-hi la presentació de la revista.

Reprodueixo la nota de premsa que des de GIALSE també van difondre: 

Revista Alta Segarra, la veu d’un territori que vol esdevenir comarca

Neix la Revista Alta Segarra, per explicar el que passa en les poblacions que formen el que ara és la Mancomunitat de l'Alta Segarra: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera. Set pobles que integren un territori amb identitat pròpia i amb una realitat -social, econòmica i històrica- compartida que, de moment, no disposa d’una administració comarcal pròpia.

La Revista Alta Segarra apareix amb la voluntat de reflectir aquesta realitat i de reforçar aquest fet identitari en un moment en què la societat civil altsegarrenca torna a reivindicar la comarca de l’Alta Segarra.

És un projecte que neix des de la societat civil, amb el suport de la Mancomunitat de l'Alta Segarra, com a mitjà per difondre, mostrar i reivindicar la comarca no reconeguda de l'Alta Segarra. Manllevant el títol del llibre del verduní Guiu Sanfeliu (Els imprecisos límits de la Segarra), si els límits la Segarra (històrica o gran) són imprecisos, també ho són els de l'Alta Segarra, que podria més extensa, que la formada pels set municipis de la Mancomunitat.

L'acte el va obrir el pradenc Jordi Segura, també col·laborador de la revista; va continuar el castellfollitenc Albert Fiblà, el director de la revista; van continuar na Sílvia Vila,  na Pia Clotet i en Josep Maria Solà, redactors de la revista i naturals de Calaf, i l'acte més institucional fou clausurat per l'alcaldessa dels Prats de Rei, na Carla Casas.

Tot seguit va tenir lloc l'espectacle Amics, a càrrec de Dafins Balduz i Anna Borrego, un elogi a l'amistat barrejant cançó, text i humor. Les rialles dels espectadors es van fer sentir al llarg de l'espectacle. Us el recomano val molt la pena.

Així ves va presentar la Revista Alta Segarra, en el qual hi trobarem una mica de tot, des d'història, entrevistes i opinió, com també els actes culturals que aquest estiu, acabat d'estrenar, podrem gaudir al llarg dels set municipis que conformen la Mancomunitat de l'Alta Segarra. 

Presentació de "De Carlinades per la Segarra històrica" al Casino de Calaf

Dissabte 15 de gener de 2022 a les 12 h al Casino de Calaf, tindrà lloc la presentació del treball editorial de De Carlinades per la Segarra històrica d'en Jaume Moya.  

Font: Camins de Sikarra

Presentació del llibre "El parlar de l'Alta Segarra" al Casal de Calaf

El dissabte 18 de desembre a les dotze del migdia tindrà lloc al Casal de Calaf la presentació del llibre El parlar de l'Alta Segarra de Mn. Carles Riera, publicat per Editorial Claret.

 

El parlar de l'Alta Segarra, de Carles Riera
Rústic - 216 pàgines
ISBN: 9788491363972
20 €

Novetat de desembre de 2021

Aquest llibre pretén descriure el parlar de la gent de l'Alta Segarra, comarca natural de Catalunya, limitada per sectors de les comarques oficials de l'Anoia, la Segarra, el Bages i el Solsonès. Estudia els trets fonètics, morfològics, sintàctics, lèxics i fraseològics més característics del parlar d'aquesta zona de transició entre el català central i el nord-occidental.

Futura publicació de "De Carlinades per la Segarra Històrica"

En Jaume Moya i Matas, coneixedor de les Guerres Carlistes a la Segarra Històrica, acaba d'enllestir el llibre De Carlinades per la Segarra Històrica. L'Institut d'Estudis Ilerdencs ha confirmat una ajuda que cobreix un terç del cost d'edició i ara caldria emparaular-ne abans de fi d'any la venda d'uns 200 exemplars per cobrir la totalitat de la despesa i poder-lo editar en format de qualitat. El preu de venda serà de 24 euros, però tothom que avanci la compra s'estalviarà 4 euros i rebrà el seu agraïment etern. Adjunto un document amb la presentació i sumari.

Coneixent en Jaume, des d'aquí li dono un cop de mà a al difusió, per tal que aquest projecte tiri endavant. També està a la nostra disposició per fer xerrades sobre el tema (situant-les al lloc on convingui, de la Segarra històrica) i ajudar a recaptar fons.

Adjunto també l'índex per tal que podeu veure l'àmbit territorial que cobreix. Molta sort i endavant!

 

Dos nous projectes eòlics a la Segarra

El nombre d'avantprojectes presentats ja és alarmant

En el que portem d'any ja s'han presentat 23 avantprojectes de nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc. Ara arriben noticies de dos més.

Parc eòlic Anoia Segarra I de 49,6 MW presentat per Desenvolupaments Eòlics ANOIA I SEGARRA I S.L.U.. Afecta el termes municipals de Sant Ramon, Cervera i Les Oluges i consta de 8 aerogeneradors (SR01 fins a SR08), de 6.2 MW de potència unitària, marca Siemens Gamesa, model SG 6.0-170 HH115 i amb una altura de boixa de 115m.

 

Parc eòlic Anoia Segarra II de 49,6 MW presentat per Desarrollos eólicos Anoia y Segarra II S.L.U.. Afecta els termes municipals d'Ivorra i Estaràs i consta de 8 aerogeneradors de 6.2 MW de potència unitària, marca Siemens Gamesa, model SG 6.0-170 HH115 i amb una altura de boixa de 115m. Les posicions numerades des de IVO1 a IVO4 ubicades al terme municipal d'Ivorra i EST1 a EST4 ubicats al terme d'Estaràs, a la zona de Ferran.

 

Tothom qui ho desitgi pot formular les consideracions que cregui oportunes fins al 23 d'octubre de 2020.


ANNEX I AVANTPROJECTE ANOIA I SEGARRA I
ANNEX I AVANTPROJECTE ANOIA I SEGARRA II

 

Font: Som Segarra

Tres nous projectes eòlics a l'altiplà segarrenc

Aquest agost s'ha anunciat tres nous avantprojectes eòlics amb 29 aerogeneradors i una potència total de 149,5 MW. 

Si al gener ja ens va commocionar la noticia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc i, al cap d'un mes, sis nous i el juliol tres nous d'eòlics i un de fotovoltaic, ara arriben noticies de tres més.

Parc eòlic Anoia i Segarra III de 49,6 MW presentat per Desarrollos Eólicos Anoia i Segarra III . Afecta els termes municipals de Castellfollit de Riubregós i Calonge de Segarra i consta de 8 aerogeneradors (les posicions numerades des de CAS1 a CAS4 ubicades al terme municipal de Castellfollit de Riubregós i CAL1 a CAL4 ubicats al terme de Calonge de Segarra) marca SIEMENS - GAMESA, model SG 6.0-170, de 6,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa (centre del rotor) de 115 m i diàmetre 170 m.

 

Altres dos són de DESAROLLOS EÓLICOS CUENCA DE BARBERÁ, S.L.:

Parc eòlic Segarra II de 50 MW. Afecta el terme municipal de Ribera d'Ondara i consta de 9 aerogeneradors, 7 corresponen al model tipus SG-170 5.6MW i 2 al model SG-170 5.4MW. Els dos models d'aerogeneradors tenen una altura de 115 m de torre i tres pales que formen un diàmetre de 170 metres.

Parc eòlic Conca de Barberà V(CB-V) de 50 MW. Afecta els termes municipals de Santa Coloma de Queralt i Bellprat i consta de 12 aerogeneradors, 10 corresponen al model tipus V-150 4.2MW i 2 al model V-150 4.0MW . Els dos models d'aerogeneradors tenen una altura de 123 m de torre i tres pales que formen un diàmetre de 150 metres.

Tothom qui ho desitgi pot formular les consideracions que cregui oportunes fins a final de setembre de 2020 ( el de Segarra II ja ha finalitzat). 

 

Això és xauxa

Actualment, la zona de l'altiplà segarrenc ja compta amb un gran nombre de parcs eòlics, un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori. Des de començament d'aquest 2020, s'han presentat un total de 23 nous projectes eòlics que afecten el conjunt d'aquest territori . Si tots ells s'aprovessin, la qual cosa sembla difícil perquè molts d'ells es cavalquen a les mateixes zones, significaria omplir l'skyline amb 217 nous aerogeneradors, una autèntica aberració!.  

Aquest allau de projectes tenen una característica comuna, la fragmentació, amb els objectius de reduir artificialment l'impacte unitari de cada parc eòlic i així facilitar la seva autorització. Els promotors els presenten i projecten de manera separada i no els avaluen ambientalment de manera sinèrgica, tenint en compte els altres projectes ni tampoc les centrals eòliques ja existents.

Aquesta fragmentació també és un truc per evitar la competència estatal. La potència màxima de la majoria d'ells, 20, no supera els 50MW per constar com a 'Parcs eòlics: instal·lacions de producció d'electricitat a partir de la força del vent, d'una potència superior a 100 kW i inferior o igual a 50 MW' d'acord amb el Decret Llei 16/2019, art. 6.1.a.

Per contra, el nombre de promotors es redueix a 6. Naturgy SLU projecta 7 parcs amb 50 aerogeneradors i una potència total de 210 MW; Green Capital Development XI S.L. en projecta 4 amb 40 aerogeneradors i una potència total de 240 MW; el consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta 5 parcs amb 51 aerogeneradors i una potència total de 270 MW; DESAROLLOS EÓLICOS CUENCA DE BARBERÁ, S.L en projecta 3 amb 30 aerogeneradors i una potència total de 150 MW; GIRONINA DE ENERGIAS RENOVABLES S.L en projecta 2 amb 32 aerogeneradors i una potència total de 96 MW; GERR Grupo Energetico XXI, SA en projecta 1 amb 8 aerogeneradors i una potència total de 49,6 MW i Desarrollos Eólicos Anoia i Segarra III un altre amb 8 aerogeneradors i una potència total de 49,6 MW.

Un decret llei conflictiu

L'origen d'aquest desgavell està en el Decret Llei de la Generalitat de Catalunya 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, que modifica el marc existent i per tant estableix un nou marc per a l'autorització de projectes d'energia eòlica. Però no disposa d'una anàlisi i planificació o programació adequada que descrigui raonadament i detalladament les ubicacions potencialment idònies o aptes per a la instal·lació d'aerogeneradors, ni tampoc la corresponent i preceptiva Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) tal com estableix la Directiva comunitària 2001/42, de Parlament Europeu i de Consell, de 27 de juny de 2001.

Les principals associacions ecologistes i de defensa ambiental de Catalunya han demanat la derogació d'aquest Decret Llei per incomplir les directives ambientals europees i per ser un obstacle pel canvi de model energètic.

Avantprojecte Segarra II
Annex i Avantprojecte ANOIA I SEGARRA III
Diagnostic territorial i del medi Conca de BarberàV

 

Font: Som Segarra

Tres nous projectes eòlics i un de fotovoltaic a l'altiplà segarrenc

A final de juliol, s'ha anunciat tres nous parcs amb 41 aerogeneradors i una potència total de 146 MW. El fotovoltaic és de 4,5 MW

Si al gener ja ens va commocionar la noticia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc i, al cap d'un mes, sis nous, ara arriben noticies de tres nous d'eòlics i un de fotovoltaic.

Parc eòlic Conca de Barberà 1 (CB-I) de 50 MW presentat per DESAROLLOS EÓLICOS CUENCA DE BARBERÁ, S.L. Afecta el terme municipal de Ribera d'Ondara i consta de 9 aerogeneradors, 7 corresponen al model tipus SG-170 5.6MW i 2 al model SG-170 5.4MW. Els dos models d'aerogeneradors tenen una altura de 115 m de torre i tres pales que formen un diàmetre de 170 metres.

Altres dos són de GIRONINA DE ENERGIAS RENOVABLES S.L i s'emparen en sol·licituds del 2006 (Parc Eòlic Ivorra de 42 MW de potencia i Parc Eòlic de Castellfollit de 32 Mw de potencia)

El Parc Eòlic Castellfollit amb una potència nominal de 48 MVA, distribuïda en 16 aerogeneradors de 3 MW de potència nominal. Inclou a més dels municipis inicials de Castellfollit de Riubregós i Pujalt, el de Calonge de Segarra i el d’Ivorra.

 
El Parc Eòlic Ivorra tindrà una potència nominal de 48 MVA, distribuïda en 16 aerogeneradors de 3 MW de potència nominal. incloeu a més del municipi inicial d’Ivorra, el d'Estaràs i el de Castellfollit de Riubregós.

L'empresa EGUZKI 22CER SL promou la Instal·lació fotovoltaica Cervera de 4,5 MW (5,35 MWp), situada entre l'aeròdrom de Cervera i el Pla de les Franqueses, en un conjunt de 5 finques ocupant unes 9,6 ha. Contempla 15 instal·lacions de 30 unitats de plaques solars.

 

Tothom qui ho desitgi pot formular les consideracions que cregui oportunes fins a final d’agost de 2020.


Avantprojecte CB-I
Avantprojecte Ivorra 2019
Avantprojecte Castellfollit 2019
22CER_PB_Proyecto_basico_Cervera_v2


Font: Som Segarra

Nou projecte de parc eòlic a la Serra de Pinós

Preveu 11 aerogeneradors i una potència total de 50 MW. Fa quinze anys que Endesa va plantejar una proposta de 42 aerogeneradors en aquest indret, que va ser rebutjada pels veïns.

 

Nou projecte de parc eòlic a la Serra de Pinós Autor: editor

Recentment s'han conegut l'avantprojecte per a la construcció del Parc Eòlic 'SERRA DE PINÓS' al terme municipal de Pinós (Solsonès).

L’Avantprojecte està promogut per l’empresa Eòlica Alta Anoia S.L. (CIF: B-55770135) participada per NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL. Contempla una potència total instal·lada de 49,5 MW i consta de 11 posicions d’aerogeneradors, numerats des de SP01 a SP011, de 4,5 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m, i diàmetre de rotor de 155 m, marca NORDEX – ACCIONA WINDPOWER, model N155-H120-4,5 MW.

El consistori ha destacat que l’article 27.3 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal deixa clar que no es poden construir aerogeneradors al municipi. Aquest document ha de passar per la Ponència Ambiental de la Generalitat juntament amb altres informes, tràmit que des de l’Ajuntament consideren que no tirarà endavant.

El consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta altres 5 parcs en zones properes amb 40 aerogeneradors i una potència total de 220 MW:

Parc Eòlic Plans de Riubregós en el municipi de Castellfollit de Riubregós,de 36 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des de AG01 a AG08.

Parc Eòlic Plans d'Estaràs en els municipis d'Estaràs i Sant Ramon,de 49,5 MW de potència total i que consta de 11 aerogeneradors, numerats des de PE01 a PE11.

Parc Eòlic Pla de Castellanes en els municipis Castellfollit de Riubregós i Ivorra,de 49,5 MW de potència total i que consta de 11 aerogeneradors, numerats des de PC01 a PC11.

Parc Eòlic Tolls de Sant Ramon en el municipi Sant Ramon,de 45 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de TR01 a TR10.

Parc Eòlic Plans d'Almenara en els municipis de Santa Coloma de Queralt i Bellprat,de 40,5 MW de potència total i que consta de 9 aerogeneradors, numerats des de PG01 a PG09.

El mes de maig de 2005 ENDESA Cogeneración y Renovables S.A.U. ja va presentar a l'Ajuntament de Pinós un projecte de parc eòlic' amb 42 Aerogeneradors, 35'7 Mw. Els veïns van desestimar l'oferta en una consulta popular celebrada el 2006.

Documents

1_Avantprojecte PESerra De Pinos

2_Diagnostic Territori i Medi-PESerra De Pinos

3_Estudi Alternatives i Analisi Impactes-PESerra De Pinos

Font: Som Segarra

I més projectes de parcs eòlics a l'altplà segarrenc

A final de febrer, s'ha anunciat sis nous parcs amb 48 aerogeneradors i una potència total de 270 MW 

Encara més nous projectes de parcs eòlics a l'altiplà segarrenc
Autor: Ramon Sunyer

Si al gener ja ens va commocionar la notícia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics (Enllaç notícia a Plaenta Sigarra) a l'altiplà segarrenc, al cap d'un mes s'ha conegut sis nous avantprojectes situats en els municipis de Castellfollit de Riubregós, Ivorra, Estaràs, Sant Ramon, Ribera d’Ondara, Talavera, Bellprat i Santa Coloma de Queralt.

Igual que en els anteriors, els projectes els presenten petites empreses (Eòlica Alta Anoia S.L., Anemos Ala Segarra S.L. i Eólica La Conca 3 S.L.) que són participades per altres més grans. Així el consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta 5 parcs amb 40 aerogeneradors i una potència total de 220 MW:

Parc Eòlic Plans de Riubregós en el municipi de Castellfollit de Riubregós, de 36 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des d'AG01 a AG08.

Nou projecte de parc eòlic Plans de Riubregós
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Plans d'Estaràs en els municipis d'Estaràs i Sant Ramon, de 49,5 MW de potència total i que consta d'11 aerogeneradors, numerats des de PE01 a PE11.

Nou projecte de parc eòlic Plans d'Estaràs
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Pla de Castellanes en els municipis Castellfollit de Riubregós i Ivorra, de 49,5 MW de potència total i que consta d'11 aerogeneradors, numerats des de PC01 a PC11.

Nou projecte de parc eòlic Pla de Castellanes
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Tolls de Sant Ramon en el municipi Sant Ramon, de 45 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de TR01 a TR10.

Nou projecte de parc eòlic Tolls de Sant Ramon
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Plans d'Almenara en els municipis de Santa Coloma de Queralt i Bellprat, de 40,5 MW de potència total i que consta de 9 aerogeneradors, numerats des de PG01 a PG09.

Nou projecte de parc eòlic Plans d'Almenara
Autor: somsegarra

El grup GERR Grupo Energetico XXI, SA (GERRSA), pertanyent a SIEMENS-GAMESA en projecta un:

Parc Eòlic Tossal de Llangost en els municipis de Ribera d’Ondara i Talavera,de 49,6 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors.

 

Nou projecte de parc eòlic Tossal de Llangost
Autor: somsegarra

Tots els aerogeneradors projectats per NORDEX ENERGY SPAIN són de 4,5 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m i un diàmetre de les aspes de 155 m. Els de GERR Grupo Energetico XXI són de 6,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 115 m i un diàmetre de les aspes de 155 m.

Una presa de pèl

Si tots els nous projectes s'aproven, hi haurà 17 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc amb 138 aerogeneradors més. Tenint en compte que, actualment, ja hi ha un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori, és fàcil imaginar el desgavell paisatgístic que comportarà.

Els projectes es presenten per separat per evitar el límit de 50MW que preveu la llei i per a minimitzar l'impacte sobre el patrimoni natural, cultural i la biodiversitat. A banda de la destrucció de la riquesa paisatgística, els projectes no preveuen la creació de cap nou lloc de treball al territori.

El Fòrum l’Espitllera en el document de greuges que va enviar a la Generalitat assenyala 'que els nous projectes de parcs eòlics a l’altiplà de la Segarra es caracteritzen per la fragmentació, atès que els promotors els presenten i projecten de manera separada i els estudis ambientals associats no es plantegen de manera sinèrgica, és a dir, tenint en compte els altres projectes presentats ni tampoc les centrals eòliques ja existents, amb l’objectiu de facilitar-ne l’aprovació; alhora, aquests projectes de pars eòlics es plantegen en un territori, l’altiplà de la Segarra, fragmentat administrativament i a cavall entre 3 comarques (l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra) i 3 províncies (Barcelona, Lleida i Tarragona). I també demana al Govern que plantegi una estratègia i una planificació de l’energia eòlica en l'àmbit nacional.

Ara aquests projectes de parcs eòlics es troben en les primeres al·legacions i la conveniència que siguin sotmesos a processos de valoració de l'abast de l'impacte ambiental. Les persones interessades poden consultar a la següent pàgina de Gencat els projectes presentats i en tot cas, presentar al·legacions abans del 24 de març o l'1 d'abril (segons projecte). En aquest enllaç hi trobareu diferents models.

Plataforma d'afectades per la concentració d'aerogeneradors. 

A començament de febrer es va constituir a Argençola la PACA, Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors. Aposten per unes energies renovables que reverteixin qualitat de vida a les persones i territori que les han d’acollir, una agricultura de qualitat, un turisme i un paisatge de qualitat i s’oposen al model de massificació eòlica de gran impacte que es vol imposar.

L'organització considera que 'El principal problema és el nou decret llei 16/2019 que ha deixat Catalunya sense planificació ambiental de l’energia eòlica, ja que ha derogat el Decret 147/2009. Ara els promotors tenen la veda oberta per promoure on vulguin amb el benentès que només han de superar l’entrebanc de l’avaluació ambiental'.

PE Plans de Riubregós-Avantprojecte
PE Tolls de Sant Ramon-Avantprojecte
PEDeCastellanes-Avantprojecte
PE Plans d'Estaràs-Avantprojecte
PE Plans d'Almenara-Avantprojecte
PE Tossal del Llangost-Avantprojecte

Font: Som Segarra

Constituïda la Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors

El passat dissabte 1 de febrer es va constituir a Argençola la PACA, Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors. El motiu principal són el projectes de parcs eòlics presentats a la Segarra històrica que es troben en la fase inicial, amb una total desinformació de la població i ajuntaments implicats.

El principal problema és el nou decret llei 16/2019 que ha deixat Catalunya sense planificació ambiental de l’energia eòlica, ja que ha derogat el Decret 147/2009. Ara els promotors tenen la veda oberta per promoure on vulguin amb el benentès que només han de superar l’entrebanc de l’avaluació ambiental.

Un dels agreujants de la situació que vivim a Catalunya, és l’absència de cap Pla estratègic de les energies renovables que permeti una equitat i repartiment igualitari d’aerogeneradors i una socialització de les decisions de la seva implantació. És evident i necessari un nou pla i sotmetre’l a avaluació ambiental estratègica a fi que la implantació d’aquestes instal·lacions es faci amb visió de conjunt o tenint en compte el territori.

Els projectes presentats a diferents municipis encadenen les serres de la Segarra però els presenten per separat (per evitar el límit de 50 MW que preveu la llei i per a minimitzar l'impacte sobre el patrimoni natural, cultural i la biodiversitat). De fet, n'hi ha tres (Suró, Ferriols i Els Plans), que per si sols superen de molt llarg el límit.

Ara i fins al pròxim 20 de febrer, aquests projectes de parcs eòlics es troben en les primeres al·legacions i la conveniència que siguin sotmesos a processos de valoració de l'abast de l'impacte ambiental. Les persones interessades poden consultar a la següent pagina de Gencat el projectes presentats i en tot cas, presentar al·legacions abans del 20 de febrer.

La manca d’informació, les directrius “nacionals” i el pensament de “no hi ha res a fer” fa que la gent no lluiti per fer el món a la seva mida. Però l'afectació que suposa al territori que els ha d’acollir, l’impacte ambiental i paisatgístic, la destrucció d’economies locals, l’afectació per la salut dels habitants i el risc de despoblament rural, provoca la creació de la Plataforma com a element impulsor a la mobilització. S’hi troben altres referents d’èxit que poden servir com a model: Plataforma Aturem el Fracking, Salvem Plans de Conill, Salvem Salau o Salvem Sikarra.

Els membres de la Plataforma aposten per unes energies renovables que reverteixin qualitat de vida a les persones i territori que les han d’acollir, una agricultura de qualitat, un turisme i un paisatge de qualitat i s’oposen al model de massificació eòlica de gran impacte que es vol imposar al nostre país. L'aposta és per altres models de baix impacte i elevada eficiència basats en energies renovables d’autoconsum i energia distribuïda de proximitat, la copropietat ciutadana de les instal·lacions eòliques, i la repercussió més gran econòmica de l'explotació sobre la zona afectada.

Les persones que viuen al territori volen decidir a on, com i qui.

Més informació i xarxes socials:

- Manifest

- Twitter

- Facebook

- Instagram

Font: Som Segarra

Nous projectes de parcs eòlics a l'altiplà segarrenc

Preveuen 50 nous aerogeneradors, amb una potència total de 210 MW. Tots els projectes són de l'empresa Naturgy Renovables SLU 

 

Aerogeneradors a Pujalt Autor: Ramon Sunyer - Pujalt

Recentment s'han conegut els avantprojectes per a la construcció de 7 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc, projectats per l'empresa Naturgy SLU i situats en els municipis de Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra, Ivorra, Estaràs, Llorac, Ribera d’Ondara, Montoliu de Segarra, Talavera, Les Piles, Conesa i Argençola.

Parc Eòlic Gilet, en els municipis de Castellfollit de Riubregós i Calonge de Segarra, de 42 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de GIL01 a GIL10.

Parc Eòlic Les Mates, en els municipis de Castellfollit de Riubregós i Estaràs, de 29,4 MW de potència total i que consta de 7 aerogeneradors, numerats des de MAT01 a MAT07.


Parc Eòlic Millars, en el municipi d'Ivorra, de 29,4 MW de potència total i que consta de 7 aerogeneradors de potència, numerats des de MILL01 a MILL07

Ubicació de nous projectes de parcs eòlics Gilet-Millars-Mates
Autor: Som Segarra

Parc Eòlic Trilla, en els municipis de Ribera d’Ondara, Montoliu de Segarra, Talavera i Llorac, de 33,6 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des de TRI01 a TRI08.

Parc Eòlic Seré, en els municipis de Les Piles i Conesa, de 33,6 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des de SER01 a SER08.

Parc Eòlic Ondara, en els de Talavera i Llorac, de 29,4 MW de potència total i que consta de 7 aerogeneradors, numerats des de OND01 a OND07.

Parc Eòlic Esteve, en el municipi Argençola, de 12,6 MW potència i 3 aerogeneradors, numerats des de EST01 a EST03.

Ubicació de nous projectes de parcs eòlics Trilla-Ondara-Esteve-Seré
Autor: Som Segarra

L'empresa Green Capital Development XI S.L. en projecta quatre més:

Parc Eòlic Portella, en els municipis de Talavera, Santa Coloma de Queralt i Argençola, de 30 MW potència i 5 aerogeneradors, numerats des de POR01 a POR05, amb un pressupost de 15.951.306,11€

Parc Eòlic Suró, en els municipis de Ribera d'Ondara, Montoliu de Segarra, Talavera (Lleida), Santa Coloma de Queralt i Llorac, de 72 MW potència i 12 aerogeneradors.

Parc Eòlic Ferriols, en els municipis de Bellprat, Santa Coloma de Queralt i Pontils, de 72 MW potència i 12 aerogeneradors.

Parc Eòlic Els Plans, en els municipis de Santa Coloma de Queralt, Les Piles, Conesa i Sarral, de 66 MW potència i 11 aerogeneradors.
 

Ubicació de nou parc eòlic Portella
Autor: Som Segarra

 Encara més grans que els actuals

Tots els aerogeneradors projectats són de 4,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m i un diàmetre de les aspes de 150 m. El model proposat és el mateix per a tots, el V150-H120 de l'empresa danesa Vestas.

Comparant-los amb alguns dels actuals, els del parc eòlic de Rubió tenen una altura de boixa de 80 m. Això significa que els nous tindran una alçada superior, 40 m més, i l'impacte visual serà encara més gran.

Tots els projectes pertanyen a Naturgy Renovables SLU i s'acullen dins l’àmbit d’aplicació del nou Decret Llei 16/2019 de 26 de novembre de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables a Catalunya (La Federació Ecologistes de Catalunya van demanar la derogació del nou decret d’energies renovables).

Molts dels projectes ja estaven contemplats en el Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) de parcs eòlics aprovats pel Govern l'any 2012. Però la suspensió de primes a les energies renovables el 2012, aprovada en el Reial decret 1/2012 va paralitzar el desenvolupament del sector eòlic tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Actualment, amb prou feines el 5% de l'energia produïda a Catalunya és renovable quan les previsions eren que el 2020 havia de ser del 20%.

El fet curiós és que tots els nous projectes presentats es troben dins la mateixa àrea geogràfica, l'altiplà segarrenc, exceptuant un parc eòlic al terme municipal de Tivissa, a la comarca de Ribera d’Ebre.

De moment els projectes estan demanant un informe de compatibilitat urbanística als diferents ajuntaments afectats i sembla que, majoritàriament, els veuen amb bons ulls. Per ara cap entitat en defensa del medi ambient o grups de veïns de les zones han manifestat la seva oposició als parcs. El Fòrum l'Espitllera va publicar l'any 2011 un 'Manifest sobre la implantació de centrals d'energia eòlica a la Segarra'.

Territori sobreexplotat

Actualment, aquesta zona ja compta amb un gran nombre de parcs eòlics, un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori. De nord a sud trobem els següents:

Alta Segarra-Anoia

-PE Alta Anoia (Pujalt, Veciana, Prats de Rei, Calonge de Segarra) 15 aerogeneradors 28 MW

-PE Pujalt (Pujalt, Calonge de Segarra) 21 aerogeneradors 42 MW

-PE Turó del Magre (Pujalt, Veciana, Argençola, Sant Guim de Freixenet) 10 aerogeneradors 18 MW

-PE Veciana 18 aerogeneradors 30 MW

El parc eòlic de Rubió (Rubió, Castellfollit del Boix i Òdena) Rubió I i Rubió II està format per un total de 50 aerogeneradors amb una potència de 75 MW (en funcionament des del 2005 i considerat llavors el més gran de Catalunya)

Situació dels parcs eòlics actuals a la zona nord de l'altiplà segarrenc
Autor: Som Segarra

Segarra-Baixa Segarra

El conjunt dels Parcs Eòlics 'Montargull' i 'Ampliació de Montargull' en els termes municipals de Llorac (Conca de Barberà) i Talavera (Segarra) està constituït per 15 i 7 aerogeneradors respectivament, amb una potència total de 44 MW. (2009).

Baixa Segarra

PE Savallà, ubicat entre Forès i Savallà del Comtat, amb 9 aerogeneradors i 18 MW.

El conjunt dels Parcs Eòlics Conesa I, amb 15 aerogeneradors i 30 MW; el Conesa II, compartit amb Forès, amb 7 aerogeneradors i 32 MW (2011)

El conjunt dels Parcs Eòlics Les Forques I, Passanant i Belltall i Forès, amb 15 aerogeneradors i 30 MW i Les Forques II a Passanant amb 6 aerogeneradors i 12 MW,

PE Serra del Tallat, ubicat entre Vallbona de les Monges i Passanant, amb 33 aerogeneradors i 49,5 MW (2007)

Situació dels parcs eòlics actuals a la zona sud de l'altiplà segarrenc
Autor: Som Segarra

DOGC DECRET LLEI 16/2019
MEMORIA_ANOIA-GILET_42MW
Addenda_MEMORIA_ANOIA-GILET_42MW
MEMORIA_ANOIA-MATES_29,4MW
Addenda_MEMORIA_ANOIA-MATES_29,4MW
MEMORIA_ANOIA-MILLARS_29,4MW
Addenda_MEMORIA_ANOIA-MILLARS_29,4MW
MEMORIA_CONCA-ESTEVE_12,6MW
Addenda_MEMORIA_CONCA-ESTEVE_12,6MW
MEMORIA_CONCA-ONDARA_29,4MW
Addenda_MEMORIA_CONCA-ONDARA_29,4MW
MEMORIA_CONCA-SERE_33,6MW
Addenda_MEMORIA_CONCA-SERE_33,6MW
MEMORIA_CONCA-TRILLA_33,6MW
Addenda_MEMORIA_CONCA-TRILLA_33,6MW
DIP PE PORTELLA DIC 2019

Font: Som Segarra

Presentació del catàleg de l’exposició “Sigara Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània” a Igualada

El dijous dia 11 d’abril, a les set de la tarda, a l’Adoberia J. Bella Bernades d’Igualada, tindrà lloc la presentació del catàleg de l’exposició “Sigara Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània”.

M'ha sobtat veure en el mapa del cartell, l'estranya situació del topònim "Sigarra" just sota el riu Ebre. O bé qui va dibuixar el mapa al seu dia va tenir un error geogràfic important o bé hi ha una segona Sigarra ebrenca que desconec? En tot cas pel context geogràfic que ens referim, qui hagi fet el cartell, el lògic és que hagués ressaltat la "Sigarra" de la Catalunya interior, en cas que surti en aquest mapa o bé utilitzar-ne algun altre. Alguna explicació hi deu haver. 

Font: Ajuntament dels Prats de Rei Facebook

La Mancomunitat de l'Alta Segarra ja disposa d'una web pròpia

La nova web s'ha publicat aquest mes de febrer i té l'adreça www.altasegarra.cat

La Mancomunitat de l'Alta Segarra ha posat en funcionament la nova pàgina web www.altasegarra.cat amb l'objectiu que aquesta nova eina de comunicació faci més proper a tothom l'ens supramunicipal.

Aquesta nova pàgina disposa de diferents apartats per millorar l'accés i disposar d'informació actualitzada sobre les notícies de la Mancomunitat i també té enllaços a les notícies dels propis municipis que en formen part: Calaf, Calonge de Segarra, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana.

A més, inclou altres apartats amb la informació oficial de la Mancomunitat, competències, serveis i tràmits, adreces i telèfons i informació turística, entre altres.

El desenvolupament de la pàgina web s'ha fet amb el suport i l´assistència de la Direcció de Serveis de Tecnologies i Sistemes Corporatius, Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona.

Font: Ajutament de Calaf

Calaf recordarà l'Alta Segarra minera

Aquesta tarda d'avui dijous 28 de setembre, començaran els actes sobre el què ha estat la mineria a l'Alta Segarra.  

Durant els mesos de setembre i octubre hi haurà a Calaf una sèrie d'activitats i xerrades enfocades a la mineria a l'Alta Segarra. Els actes començaran avui dijous 28 de setembre amb una xerrada que donarà una perspectiva històrica de què ha estat la mineria per l'Alta Segarra, a càrrec d'Antonino Mestres i Pere Tardà.

El cicle seguirà amb un taller de memòria el dia 5 d'octubre, que anima la gent a participar-hi per reunir vivències i experiències tant dels miners com dels ciutadans de la comarca en relació amb el món miner. Un nou taller, aquest cop de fotografia, vol documentar l'entorn de les mines i completar-ho amb les imatges que puguin aportar els assistents al taller.

Per finalitzar un mes dedicat a recordar el passat miner de l'Alta Segarra, hi haurà una xerrada a càrrec de Josep Maria Perelló, sota el títol de "La mineria i el patrimoni miner a l'Alta Segarra".

Tots els actes seran a la Sala Felip de l'Ajuntament de Calaf a les 19.00 hores de la tarda.

 

Font: Calaf

Calaf reunirà els Diables de la Segarra Històrica

Calaf es prepara per donar la benvinguda a la 9a Trobada de Diables de la Segarra Històrica. Aquest dissabte 29 de juliol, els Diables de l'Alta Segarra s'uneixen a la Segarra Històrica i reuneixen a les colles participants  la vila. A més a més de la incorporació de la colla de l'Alta Segarra, com en les anteriors trobades, les colles que hi participaran són: Diables Keresus de Santa Coloma de Queralt, Diables 7 de Foc de Sant Guim de Freixenet, Forces Diabòliques de Sanaüja i Diables de Cervera “Carranquers”.

La trobada començarà a les 22.00 hores, amb la plaça Gran com a punt de sortida. Seguidament, s'iniciarà el Correfoc a la plaça dels Arbres, on participaran totes les colles anunciades.

A les 00.00 hores, la vetllada seguirà amb el concert del grup Kuissó. Després de l'actuació, la trobada serà amenitzada per PD Diabòlics, per tots aquells que vulguin seguir la celebració.

Font: Ajuntament de Calaf i Diables Alta Segarra

Arriba la 26a edició del desFOLCa't de Calaf

El desFOLCa’t, Festival de Música Popular i Tradicional arriba enguany a la seva 26a edició. El festival, que se celebrarà demà 17 de juny, reunirà els millors grups de folk i convertirà Calaf, un any més, en la capital catalana de la música popular i tradicional. Amb l’objectiu d’acostar la música d’arrel a diferents públics, el desFOLCa’t aposta per impulsar el patrimoni musical de diferents territoris i treballa per aconseguir que les músiques tradicionals i populars siguin viscudes per totes les generacions, dels més petits als més grans.

Programant concerts a diversos espais, bars, carrers o places, el desFOLCa’t presenta enguany una programació molt diversa, donant cabuda al folc més tradicional però integrant també propostes més heterodoxes que fan evolucionar la música d’arrel cap a nous paisatges sonors. Els gallecs Luar Na Lubre inauguraran el festival que inclou, com a plats forts de l’edició d’enguany, els concerts de Joseba Tapia, Antonio Rivas Quartet, Che Sudaka, Moussu T e lei Jovents, Judit Neddermann i Carles Dénia. Completen un cartell de luxe Cor de Carxofa, De Calaix, Les Absentes, Red Rombo i l’animació infantil dels Encara farem salat.

 

Programació

 

Dissabte 17 de juny – Matí  

10:30h: Matinal de cultura popular – Plaça dels Arbres

Gegants de Calaf, Diables de l’Alta Segarra, Associació Calamanda, V Trobada colles bastoneres (Bastoners de Copons, Manrússia Van del Pal i Colla Jove de Bastoners de Cardedeu).

De 10h a 13:30h: Taller d’acordió vallenato a càrrec d’Antonio Rivas – El Rebost de l’Ànima – 20€

Necessari nivell mitjà d’acordió, places limitades.

De 11:30h a 13h: Taller de glosa i cant improvisat a càrrec de Cor de Carxofa – Restaurant Ke diví – 10€

Inscripcions als tallers

Dissabte 17 de juny – Tarda

L’entrada als concerts i actes del festival serà de 6€. Punt de venda d’entrades: 16:00h-20:30h (Casal de Calaf) / A partir de les 21h (Oficina de Turisme, Plaça dels Arbres). Els menors de 12 anys podran entrar gratuïtament a tots els espais.

17:00h: Animació infantil: Encara farem salat (Catalunya) – Plaça Barcelona 92 – Gratuït

De 17h a 20h: Combat de Corrandes a càrrec de Cor de Carxofa – Casal de Calaf (Hall) *

18:30h: Judit Neddermann (Catalunya) – Casal de Calaf (Terrassa) *

19:30h: Carles Dénia (País Valencià) – Casal de Calaf (Terrassa) *

20:30h: Sopar Popular – Plaça dels Arbres
Entrepà de botifarra, postres, beguda i cafè

Venda anticipada al Cafè del Casal de Calaf i al Forn de Pa Fitó de Calaf (fins dimecres 14 de juny): 8 euros

Venda el mateix dia a la barra del festival: 9 euros

21:30h: Presentació del 26è Festival de Música Tradicional i Popular – Plaça dels Arbres – Gratuït

21:45h: Luar na Lubre (Galícia) – Plaça dels Arbres – Gratuït

Espectacle inaugural DesFOLCa’t 26 anys

23:30h: De Calaix (Catalunya) – Bar Canet *

0:00h: Tradicional ballada amb La Portàtil FM (Catalunya) – Plaça dels Arbres – Gratuït

0:00h: Moussu T e lei Jovents (Occitània) – Pub Skàndol (Terrassa) *

0:30h: Antonio Rivas Quartet (Colòmbia-França) – Restaurant Ke Diví *

1:00h: Joseba Tapia eta Besamotzak (Euskadi) – Bar Rosa *

2:00h: Les Absentes (Catalunya) – Pub Skàndol (Terrassa) *

2:30h: Che Sudaka (Catalunya) – Plaça dels Arbres – Gratuït

Diumenge 18 de Juny – Matí

12:30h: Vermut musical amb Red Rombo (Catalunya) – Casal de Calaf (Terrassa) – Gratuït

* Dissabte hi haurà una entrada única de 6€ que donarà accés a tots els concerts dels bars, la resta de concerts seran gratuïts.

A la tarda es vendran les entrades al Casal de Calaf i a partir de les 21h al Punt d’Informació Turístic de la Plaça dels Arbres.

Menors de 12 anys podran entrar gratuïtament a tots els espais

Font: desFOLCa't

Calaf deixarà el Consorci de l’Alta Anoia

El ple municipal de l'Ajuntament de Calaf ha aprovat la proposta de separació de l'ens supramunicipal. Recentment, l'alcalde de Calaf va dimitir del Consorci en no poder tirar endavant el mandat pel qual havia estat escollit president

 

En la sessió celebrada aquest dilluns al vespre, el ple ha aprovat la separació de l'Ajuntament de Calaf del Consorci de l'Alta Anoia. La proposta va ser aprovada amb el vot de qualitat de l'alcalde, votant-hi en contra els tres regidors del grup municipal de Convergència i Unió (CIU) i els dos del GIC – Veïns amb Veu, ja que la regidora Neus Aparicio no va assistir al ple.

L'alcalde Jordi Badia va explicar els motius que, uns dies enrere, havien fet que dimitís com a president d'aquest ens supramunicipal. Va recordar que s'havia posat al capdavant, l'any 2015, amb l'objectiu de tancar-lo per una qüestió d'operativitat i per la duplicitat que suposa amb la Mancomunitat de l'Alta Segarra. A més, s'hi afegeix una situació de deute, de prop 260.000 euros, una incapacitat per generar ingressos i una important despesa estructural. Amb aquest objectiu, l'alcalde va aconseguir una subvenció de la Diputació de Barcelona que permetrien liquidar-lo i tenir una assistència jurídica.

Aquest dilluns, Badia va defensar-ne la sortida “per una qüestió de protecció dels interessos dels veïns de Calaf perquè el Consorci seria adscrit a l'Ajuntament de Calaf. Segons la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL), aquest ens quedaria adscrit a l'Ajuntament de Calaf, i “això vol dir que seria el responsable del deute que té el Consorci en cas que s'hagués d'executar”.

Pel grup de CIU deixar el Consorci “és un error greu. Va en contra dels objectius de comarca que tantes vegades hem repetit en aquest ple. Ara deixarem d'estar en un òrgan important”. Segons el seu portaveu, Joan Caballol, aquest deute està “declarat sobresegut” pel jutjat i per tant “a dia d'avui aquest deute no existeix”. Tot i això assegura que quan va finalitzar el seu mandat al capdavant del Consorci tenia el compromís que la Diputació de Barcelona cobriria aquest deute “si era el cas que s'havia de pagar”. També va recordar que va deixar pactada una subvenció de 50.000 euros “per cobrir els costos d'estructura” de l'ens.

El GIC, que també hi va votar en contra, va manifestar el seu desconeixement sobre aquesta qüestió. El seu portaveu, Salvador Prat, va plantejar que “si hi ha un deute, el més important és no sortir-ne i fer una auditoria, que és com es funciona normalment. Des de fora no tens la mateixa força”.

Font: Ajuntament de Calaf

Jordi Badia, l'alcalde de Calaf, deixa la presidència del Consorci de l’Alta Anoia

El plenari de l'ens s'ha oposat al projecte per poder tancar-lo perquè sigui la Mancomunitat de l'Alta Segarra la que assumeixi les seves polítiques. Aquest era el mandat principal de l'alcalde quan va assumir el càrrec el juliol de 2015

 

L'alcalde de Calaf, Jordi Badia, ha presentat la seva dimissió com a president del Consorci per a la promoció de l'Alta Anoia. La renúncia arriba després que el plenari no hagi aprovat la seva proposta de liquidació del deute, que seria possible gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona, i que alhora permetria tancar aquest ens supramunicipal. L'objectiu era que la Mancomunitat de l'Alta Segarra assumís totes les funcions que fins al moment ha desenvolupat.

Badia assegura que el “Consorci no és viable econòmicament” tant pel deute que arrossega, d'uns 260.000 euros, com per la manca de “capacitat de generar ingressos més enllà de les subvencions ja que no pot cobrar taxes ni impostos”. Aquesta és la diferència principal amb la Mancomunitat de l'Alta Segarra que sí que pot generar recursos econòmics per ella mateixa.

A principis d'aquesta setmana, Jordi Badia havia aconseguit el compromís de la Diputació de Barcelona per obtenir una subvenció de 150.000 euros que serviria per liquidar el deute del Consorci. A més del deute, aquest ens té unes despeses estructurals d'uns 50.000 euros anuals.

L'altre argument al·ludeix a la racionalització dels recursos públics ja que l'alcalde de Calaf considera que és “excessiu disposar en el territori de dos ens supramunicipals. Amb un n'hi ha més que suficient”. A més, segons la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) el Consorci de l'Alta Anoia queda adscrit a l'Ajuntament de Calaf i Badia no estaria disposat a que fos el consistori calafí qui hagués d'assumir el seu deute.

Font: Ajuntament de Calaf