Planeta Sigarra

dissabte, 5 d’abril del 2025

Lectures còmic: Amb el rei de la Mort per bandera. Pirates a l'Atlàntic

Títol: Amb el rei de la Mort per bandera. Pirates a l'Atlàntic
Títol original: Under the banner of the king Death. Pirates of the Atlantic
Autors: David Lester (adaptació), Marcus Rediker (pròleg i autor original de Villains of all nations. Atlantic pirates of golden age) i Paul Buhle (epíleg)
Traducció de: Bruno Monfort
Publicat per: Manifest Llibres, març de 2025
Format: Rústica amb sobrecobertes - 135 pàgines - 17,5 x 25,5 cm - B/N
Preu: 18 €

Els pirates i el món de la pirateria és un tema que per la seva llunyania històrica considerem fascinants. Sense dubte, tota la ficció que ho envolta ha donat lloc que d'una manera o altra ens hi sentim atrets, però en molts casos, també ens ha arribat de manera desvirtuada i allunyada de la realitat. Així i tot, d'una manera o altra han sobreviscut el pas dels segles.

La coneguda novel·la L'illa del tresor de Robert Louis Stevenson, el pirata literari Sandokan d'Emilio Salgari, sagues cinematogràfiques com Pirates del Carib, joguines com el vaixell pirata de Playmobil, i el manga i anime One Piece d'Eiichiro Oda són alguns exemples ben coneguts de la seva popularitat.

Però que eren els pirates en realitat? Podríem definir-los homes lliures, molts dels quals s'havien escapat de l'esclavitud, que navegaven pels mars i oceans, enfrontant-se al poder establert, assaltant vaixells, i vivint tal com podien en les vides curtes que tenien. El prototip de pirata faltant-li una cama i un ma, segurament no està tan allunyat de la realitat. Aquests danys i ferides, sembla que era el pa de cada dia a la vida a l'alta mar.

De pirateria, podríem dir que n'hi ha hagut des que la humanitat navega per les àmplies aigües obertes que envolten els continents. Ara bé, hi ha una època entre mitjans del segle XVII i mitjans del segle XVIII coneguda com l'Edat d'Or de la pirateria, aproximadament entre 1660 i 1730, sent l'Atlàntic el seu escenari, en un context de colonialisme i de vaixells esclavistes d'Africà cap Amèrica.

Marcus Rediker és un dels historiadors que ha estudiat aquesta etapa de la pirateria marítima que va plasmar en Villains of all nations: Atlantic pirates in the Golden Age (2004, Infames de totes les nacions. Pirates atlàntics en l'època daurada).

En aquesta obra, ens mostra que hi havia embarcacions pirates que avui, definiríem com a democràtiques, és a dir, els pirates elegien qui havien de ser els seus capitans i oficials, i es repartien equitativament les riqueses i aliments que obtenien. I això, és fàcil d'entendre quan molts pirates eren antics esclaus o marines d'armades on hi havia una forta jerarquia, passant-ho molt malament. D'alguna manera, la pirateria, tal com he dit més amunt, era un espai de llibertat i solidaritat en aquesta aventura comuna que compartien.

A partir del que s'explica en aquest assaig, David Lester en va fer una adaptació a còmic, publicada originalment el 2023 com a Under the banner of the king Death. Pirates of the Atlantic, i que ens ha arribat en català sota el nom d'Amb el rei de la Mort per bandera. Pirates a l'Atlàntic per Manifest Llibres, aquest passat març de 2025.

Amb el rei de la Mort per bandera ens presenta en John Gwin, un afroamericà fugit de l’esclavitud a Carolina del Sud i en Ruben Dekker, un mariner d’Amsterdam, que amb traïdoria, són venuts en un vaixell mercant de la Reial Companyia Africana (Royal African Company) com a servents quasi esclaus. L'opressió i les fuetejades per part del capità seran omnipresents. En aquest vaixell, també hi coneixerem el tercer protagonista, en Mark Reed, que en realitat és un dona, la Mary Reed. Per tant, amb la seva introducció també coneixerem el paper de la dona en aquesta societat, on era mal vist que una dona navegués a alta mar, un símbol de mala sort i tot.

Quan l'opressió ja no es pot aguantar, la tripulació es revolta contra els oficials, i ells i els esclaus alliberats estableixen tal com he dit més amunt, una mena de democràcia a bord del vaixell. Així iniciaran una aventura enfrontant-se altres vaixells mercants molts d'ells esclavistes i, per tant, fent-se un nom a l'oceà Atlàntic. Però les aventures i audàcies d'aquest vaixell pirata arribaran a les elits de Londres que hi voldran posar remei.

El còmic també té un pròleg de Marcus Rediker explicant-nos breument el context històric dels pirates d'aquesta època i un epíleg de Paul Buhle que ens parla de la ficció del món de la pirateria, especialment en la literatura i en els còmics.

Amb el rei de la Mort per bandera és una història de batalles i revoltes socials contra el poder establert, donant-nos una nova visió sobre la pirateria i la seva cultura pirata, i això ens permet empatitzar amb aquests homes valents, i també alguna dona valenta, que simplement volien viure en llibertat i amb justícia, sent l'alta mar, la seva llar.

dimecres, 2 d’abril del 2025

Lectures còmic: Dibuixant tebeos entre Eivissa i Barcelona

Títol: Dibuixant tebeos entre Eivissa i Barcelona
Autors: Joan Escandell (argument, dibuix i tinta) i Joan Miquel Morey (argument i guió)
Publicat per: Dolmen Editorial, febrer de 2025
Format: Cartoné - 96 pàgines - 17 x 24 cm - B/N
Preu: 19,90 €

Aquest passat febrer, Dolmen Editorial va publicar el còmic guanyador del Premi Ciutat de Palma de 2023: Dibuixant tebeos entre Eivissa i Barcelona, de Joan Escandell i Joan Miquel Morey.

Aquest còmic ens mostra la trajectòria personal, creativa i laboral del dibuixant eivissenc Joan Escandell i, tot fent un repàs als moments històrics els quals ha viscut des del seu naixement en plena Guerra Civil, el 1937, i la seva infantesa durant els primers anys del franquisme, tot alternant la seva Eivissa natal i familiar amb la ciutat de Barcelona, on va desenvolupar gran part de la seva vida laboral, fins a arribar a l'actualitat.

Se'ns explica que des de ben petit, el dibuix era la seva gran passió, i tenint el suport de la seva família va esdevenir la seva professió. Fou Barcelona, formant part de l'Editorial Bruguera i amb tots d'alts i baixos, on es va formar com a dibuixant professionalment, i posteriorment formant part d'agències internacionals, va acabar de forjar-se un nom en el sector, i així ja en temps presents, ha estat reconegut pel sector professional del còmic com també institucionalment, especialment a les illes Balears.

Tot i jubilar-se, no ha parat de dibuixar còmics, com títols molt personals com Història d'Eivissa i Formentera, amb Lluís Ferrer, i el còmic que ara tenim entre mans, juntament amb Joan Miquel Morey. Sense cap mena de dubte i tal com se'ns dius en les darreres paraules, dibuixar còmics és el que li ha donat i li dóna vida a en Joan Escandell.

Amb la lectura de Dibuixant tebeos entre Eivissa i Barcelona, he conegut aquest dibuixant que amb el temps ha esdevingut rellevant en el món de la historieta. La publicació d'aquest còmic, i a més guardonat, és un nou reconeixement a la seva figura com a autor de còmics, alhora que també ens parla i, per tant, coneixerem una Eivissa, que avui ja no existeix, homenatjant la seva illa que el va veure néixer i créixer.

dijous, 27 de març del 2025

El Premi Sikarra guardona la trajectòria del Pessebre de Sant Guim de la Plana

El jurat va valorar l'acció i la trajectòria continuada de l'Associació Cultural La Marinada que, des del 1983, organitza el Pessebre dels Oficis Perduts, el més antic de Lleida

Jaume Oliva, president de l'Associació Cultural La Marinada, recull el 14è Premi Sikarra
Autor: EFES

La 14a edició del Premi Sikarra va guardonar aquest dissabte 22 de març el Pessebre dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana pels seus 38 anys de trajectòria. El jurat va valorar l'acció i la trajectòria continuada de l'Associació Cultural La Marinada que, des del 1983, organitza el Pessebre dels Oficis Perduts, el més antic de Lleida. Segons l'impulsor de la candidatura Miquel Parramon, en aquest temps La Marinada ha aconseguit una notable cohesió cultural del poble i la comarca, que ha sabut trobar en l'escenificació d’una trentena d’oficis perduts, un relat que fa singular aquest Pessebre.

El president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, Xavier Rivera, va destacar que “un premi local que reconeix els nostres veïns us ha de fer sentir molt estimats”. Per la seva banda, el president de La Marinada, Jaume Oliva, va destacar que “el Premi ens dóna força per continuar i és un reconeixement als centenars de veïns de la comarca que ho han fet possible”.

El Premi, organitzat per la Fundació Jordi Cases i Llebot i l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs (EFES), és un reconeixement que s'atorga a persones, entitats i col·lectius pel seu compromís amb la comarca de la Segarra. L’acte va tenir lloc a la sala d´actes de la Fassina de Guissona davant 60 persones. El guardó és una escultura de l'artista Ana Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra. En la passada edició, el Premi es va atorgar a l'arqueòleg impulsor de les excavacions de la ciutat romana de Iesso, Josep Guitart.

L'acte va comptar amb l'actuació del músic de Tarroja de Segarra, Héctor Beberide, que va interpretar diverses peces d'arrel popular i tradicional, dedicades als oficis perduts.

Font: EFES

dimecres, 26 de març del 2025

Lectures còmic: Esqueixos

Títol: Esqueixos
Autor: Toni Benages i Gallard
Publicat per: Editorial Males Herbes, febrer de 2025
Format: Rústic amb solapes - 17 x 34 cm - 64 pàgines - B/N i color
Preu: 16 €

De Toni Benages i Gallard, n'he llegit cinc còmics llargs, normalment com a dibuixant i acompanyat dels guionistes Sebastià Roig o Julià Guillamon, però ara l'he llegit fent tots els papers a Esqueixos, un títol publicat per Males Herbes aquest passat febrer.

Però tot i que se'ns presenti, com a autor en solitari, hi ha una mica de trampa, ja que ho fa adaptant relats curts de cinc autors diferents, els quals també han publicat a la mateixa editorial.

Les cinc històries que hi trobarem són ben diverses, des del terror a la ciència-ficció; tocant diferents temes però havent-hi al darrere una magnífica i creativa imaginació. A més, Toni Benages utilitza un estil de dibuix diferent per cada una de les adaptacions, una fins i tot la tenim en color. A més, s'inspira en les revistes de còmic que havia llegit als anys vuitanta del segle XX, com Totem, Cimoc o Creepy. Vegem quines són i quins són els seus autors originals.

- Vies, d'Elisenda Solsona: Se'ns presenten dues noies que viuen en una casa al costat de les vies. Una d'elles pren la decisió de separar-se de l'altra, però potser no serà tan senzill.

- Vulgata, de Ferran Garcia: Una història sobre l'aparent vida idíl·lica del camp, però compte quan hi ha malediccions.

- El conte, d'Eva Espinosa: Una versió molt interessant del clàssic La Caputxeta Vermella, tot mostrant-nos el perquè del fet d'explicar contes. Aquesta és la història a tot color.

- L'atracció del parc, de Carme Torras: Una historieta de ciència-ficció on un noiet descobreix un parc d'atraccions, tot voltant pel bosc que hi ha prop de casa seva. Un parc que atraurà fortament la seva atenció.

- Nosaltres, els feliços, de Roser Cabré-Verdiell: Una història sobre la felicitat. I si no fos tan bonica com sembla?

Així, agafant una branqueta d'aquí i una d'allà, com a resultat tenim aquest Esqueixos, un recopilatori ben interessant, atractiu i amb uns finals ben sorprenents, o no, només veiem la creativitat i imaginació dels autors originals, sinó també la d'en Toni Benages per donar-hi la seva pròpia originalitat. Sense dubte, pot esdevenir un petit aparador, per fer el pas i així, conèixer i endinsar-nos en els treballs literaris dels cinc escriptors que aquí se'ns presenten.

divendres, 21 de març del 2025

Lectures còmic: Sherlock Holmes y el misterio del Tíbet

Títol: Sherlock Holmes y el misterio del Tíbet

Autors: Sergio Colomino (guió), Jordi Palomé (dibuix), Romina Molist (color), Jordi Carlos (retolació i disseny)

Publicat per: Norma Editorial, febrer de 2025

Format: Cartoné - 17 x 26 cm - 116 pàgines - Color

Preu: 28 €

Fou l'abril de 2012, quan Norma Editorial va publicar Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona, l'abril de Sergio Colomino i Jordi Palomé. Quatre anys i mig després, l'octubre de 2016, quatre anys i mig més tard, ens va arribar Sherlock Holmes y el legado de Moriarty, aquest cop només en castellà.

El legado de Moriarty en lloc de ser una aventura posterior a la de Barcelona, situada el 1893, n'és una preqüela, situada dos anys abans, el 1891, poc temps després de l'enfrontament entre en Sherlock Holmes i el professor James Moriarty a les cascades de Reichenbach. Així doncs, ens trobem als inicis del que es coneix com a "El Gran Hiatus".

A l'epíleg d'aquesta preqüela, ens donava una possible pista, d'on podria tenir lloc la següent aventura, i tal com el títol ens diu, Sherlock Holme y el misterio del Tíbet, la tercera entrega d'aquesta sèrie i que ha estat novetat d'aquest febrer de 2025, viatjarem en aquest país muntanyós, el Tibet, on té lloc aquesta nova aventura del famós detectiu situada temporalment l'any 1892. Com la seva predecessora, només s'ha publicat en castellà.

Després dels fets de l'aventura russa, el detectiu sota la identitat de Sigerson, ens el trobem al Tibet, la seva capital, Lhasa, residint al Palau de Potala, convidat pel mateix Dalai-lama, on sota els seus ensenyaments emprèn el camí de la il·luminació. Però en aquesta aparent pau, ja que fins i tot, en aquest palau hi ha les seves intrigues i conxorxes, especialment envers els estrangers, pel fet que hi ha una important política d'aïllament; un dia reben la visita d'un humil pagès d'un llunyà poblat, amb unes notícies molt intrigants, informa Sa Santedat de l'aparició del migoi, ser conegut també com a ieti. Així que davant d'aquest misteri, en Sigerson li encarreguen la missió d'acompanyar al pagès a esbrinar quina és la veritat que s'amaga en aquest misteri.

Però més al sud, més enllà de l'Himàlaia, a l'Índia britànica, un poblat ha estat arrasat, tothom ha estat assassinat, exceptuant les dones joves, que han estat capturades. Segons les pistes de què disposen els oficials de l'exèrcit britànic encarregats de resoldre cas, les passes els conduiran també cap al Tibet. I en un temple d'aquest país, els camins d'en Sigerson i dels oficials britànics es creuaran, i així, quan es posin les cartes sobre la taula, els fils d'un cas i altre, s'aniran entrellaçant, per anar aproximant-nos en aquesta fosca i oculta veritat que s'amaga al Tibet.

Com les obres anteriors, cal destacar el seu rerefons històric de l'obra. A l'Àsia continental, hi té lloc, l'equilibri de poders entre Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i el Tibet és un país llaminer, d'aquí es mantingui les diferents al·lusions al seu aïllament. Aquest conflicte entre aquestes dues potències es coneix com el Gran Joc. Com prou bé sabem, serà una altra potència, i ja el segle XX, qui aconseguirà ocupar i colonitzar el Tibet, la República Popular de la Xina.

Per tant, per part de tot el treball de documentació per tal de donar versemblança històrica a l'obra en l'àmbit del context com de localitats, com el mateix Palau de Potala, com la seva part més geogràfica, tal com ens mostres les magnífiques il·lustracions, s'ha comptat amb el suport de la Casa del Tibet de Barcelona. Així doncs, hi ha hagut un gran treball per part dels seus dos autors principals, en Sergio Colomino i en Jordi Palomé, que en aquest títol han comptat amb Romina Molist al color.

Però si en el cas dels altres dos títols, la part històrica tenia un pes rellevant, aquí la part fictícia, o més ben dit la fantàstica en té molt més, i ja no per la menció de la criatura que coneixem com a ieti, sinó per l'entrecreuament literari que té lloc en les seves pàgines, tot homenatjant dues grans obres de la literatura anglesa de dos autors ben coneguts.

Amb Sherlock Holmes y el misterio del Tíbet, tanquem aquesta trilogia holmesiana del duet Colomino-Palomé, que sense cap mena de dubte, si mai se'n publiqués un integral, s'agrairia molt tenir-ne una edició en català, ja que al cap i a la fi, el títol amb què va néixer aquesta sèrie també es va publicar en la nostra llengua.

Sherlock Holmes y el legado de Moriarty (Norma, octubre 2016),
Sherlock Holmes y el misterio del Tíbet (Norma, febrer de 2025),
preqüeles de Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona (Norma, abril 2012)

dimecres, 19 de març del 2025

Lectures còmic: Li dèiem Bebeto

Títol: Li dèiem Bebeto
Títol original: On l'appelait Bebeto
Autor: Javi Rey
Traduccio de: Pilar Garriga i Alfred Sala Garriga
Publicat per: Norma Editorial, febrer de 2025
Format: Cartoné - 144 pàgines - 21,5 x 27 cm - Color
Preu: 29,50 €

Com a novetat de febrer de còmic, Norma Editorial va treure Javi Rey, conegut especialment per la seva adaptació a còmic d'Intemperie (Planeta, 2016), novel·la original de Jesús Carrasco. Per aquest treball, va ser guardonat el 2017 amb el Premi a l'Autor Revelació al Saló del Còmic de Barcelona.

De Javi Rey també n'hem pogut llegir alguna obra seva en català anteriorment. Concretament va participar en l'antologia Webtrip. Relats i Receptes. Entre Lió i Barcelona, publicat per Planeta l'abril de 2015, amb la historieta Aquella esqueixada.

Així amb Li dèiem Bebeto, Javi Rey ens arriba per primer cop en català amb una història llarga, la qual presenta un rerefons de molta proximitat, tant geogràficament i com també temporalment, que dependrà del punt de vista del lector, i també si tenim una edat semblant a la de l'autor, nascut el 1982.

Javi Rey ens presenta una història molt nostàlgica, situada als estius dels anys noranta del segle XX, en un poble fictici costaner del Baix Llobregat anomenat Sant Pere, i que en part, hi ha plasmat part de la seva vida personal.

El protagonista és en Carlos un nen que en aquells anys deixarà de ser nen per esdevenir adolescent, amb tot el que això comporta, com per exemple voler entrar a les discoteques, però encara no ser prou gran per accedir-hi. I mentre això no succeeix, les pistes esportives serà l'escenari on la canalla passa les hores jugant a futbol, on generació rere generació s'anava rellevant a mesura que creixia i canviava d'etapa.

En aquest context, en Carlos i el seu grup d'amics, volent jugar als triangular que hi tenen lloc, necessitaran un jugador més. Aquí entrarà en escena, un noi més gran que ells, una figura fins ara decorativa i incompresa, amb una situació familiar delicada, i que fins ara ningú li importava el seu esdevenir. Era algú a qui simplement anomenaven Bebeto, sense saber-ne el nom real. La necessitat de voler jugar a futbol, farà que el convidin a jugar amb ell, i aquest contacte creat per simple necessitat, de mica en mica, canviarà la visió que tenien en Carlos i els seus amics d'ell.

A part de presenciar els primers passos entre la infantesa i l'adolescència, també serà un reflex de l'època del moment amb elements com la cultura, l'esport, el menjar i la vida social i quotidiana. És per això, que independentment de la mena de la proximitat que tinguem amb l'obra, amb qualsevol element o situació que apareix amb l'obra, ens hi sentirem reflectits.

Li dèiem Bebeto, de Javi Rey, és una estampa d'un moment i temps determinats, que tal com ens diuen les paraules finals, ens envairà l'enyorança per aquells dies feliços i pels estius que no tornaran.

dimarts, 18 de març del 2025

El Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana s’adjudica el 14è Premi Sikarra

El jurat ha considerat que l’entitat ha contribuït i contribueix de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra

L’Associació Cultural La Marinada de Sant Guim de la Plana, organitzadora del Pessebre Vivent dels Oficis Perduts, s’ha adjudicat la 14a edició del Premi Sikarra que cada any atorguen la Fundació Jordi Cases i Llebot i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs. El lliurament del guardó tindrà lloc el proper dissabte 22 de març a les 19:00 h en un acte obert al públic a la sala d’actes de la Fassina, a la plaça del Vell Pla de Guissona. L’acte comptarà amb l'actuació musical de l'Héctor Beberide.

El jurat del Premi Sikarra ha valorat l’acció i trajectòria continuada de l’Associació Cultural La Marinada, des de l’any 1976 fins avui per la dinamització de la vida cultural i festiva de Sant Guim i especialment per l’impuls que des de 1983 li ha donat el Pessebre Vivent, una activitat en la que hi participen prop de 300 figurants i que ocupa la pràctica totalitat d’aquest poble que encara manté vestigis del seu passat medieval. L’obra ha recuperat una trentena d’oficis avui inexistents que s’exposen al llarg del recorregut. El Pessebre aconsegueix cada any més de 5.000 visitants i és fins avui el principal atractiu turístic de la Segarra durant les festes nadalenques.

L’Associació Cultural La Marinada també ha impulsat altres accions com la programació de jornades literàries, l’activitat teatral, l’excursionisme o el voluntariat per recuperar el patrimoni històric de Sant Guim de la Plana.

Per tot això, el jurat ha considerat que l’Associació Cultural La Marinada, de Sant Guim de la Plana, és, d’acord amb les bases del Premi, una entitat que ha contribuït i contribueix de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra i, en conseqüència, digna mereixedora de rebre el Premi Sikarra.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra. En la passada edició el Premi va ser atorgat al arqueòleg responsable de les excavacions de la ciutat romana de Iesso, Josep Guitart.

Font: EFES

dilluns, 17 de març del 2025

Lectures còmic: Doctor Who: El Décimo Doctor vol. 7: La guerra de los dioses

Títol: Doctor Who: El Décimo Doctor vol. 7: La guerra de los dioses
Títol original: Doctor Who: The Tenth Doctor vol. 7: War of Gods
Autors: Guió: Nick Abadzis i James Peaty; Dibuix: Giorgia Sposito i Warren Pleece; Color: Arianna Florean i Hi-FI
Traducció de: Liza Pluijter
Col·lecció: Linea Infinite
Publicat per: Fandogamia Editorial, febrer de 2025
Format: Rústic - 17 x 26 cm - 104 pàgines - Color
Preu: 13 €

L'octubre de 2021, Fandogamia Editorial va estrenar la segona temporada o any del Desè Doctor, amb el quart volum anomenat La canción sin fin. El novembre de 2022, va arribar el cinquè volum titulat Coliseo del miedo, i pel sisè volum de la sèrie, Pecados del padre ens vam haver d'esperar una mica més, posant-se a la venda el maig de 2024. Pel setè volum, amb el qual es tanca aquesta segona temporada o any, titulat La guerra de los dioses, ha estat novetat d'aquest febrer de 2025.

Aquest volum recopila els números 15 a 17 de la segona temporada o any (Year Two) de la sèrie regular, més el número 5 de la tercera temporada o any (Year Three). Primer de tot, tenim els capítols 15, 16 i 17 que són les tres darreres parts de la història Old Girl (Noia vella). Les parts s'anomenen The return of Sutekh (El retorn de Sutekh), War of gods (La guerra dels déus) i War of gods - Season finale (La guerra dels déus - Final de temporada). Per acabar tenim, aquest capítol de la tercera temporada, anomenat Revolving Doors (Portes giratòries), que la seva inclusió aquí es justifica ja que pel que fa a la continuïtat té lloc després del capítol Music Man (inclòs al volum anterior) i, per tant, previ a la historieta Old Girl.

Així comencem tot posant punt final a la història Old Girl. El Doctor, la Gabby i la Cindy són convidats per l'osirià Anubis a la seva nau Horitzó Brillant, on també hi viu la Dorothy Bell, i que vam conèixer al tercer volum Las fuentes de la eternidad. Però tal com, se'ns va revelar al final del volum Pecados del padre, hi ha qui vol reviure, o més ben dit tornar a ser lliure, d'on està empresonat, l'osirià Sutekh el Destructor i pare d'Anubis, el qual el manipula per tornar ser lliure, i per aconseguir-ho a més, ho farà acompanyat de temibles aliats. El Doctor, la Gabby, la Cindy i la Dorothy hauran de fer mans i mànigues per aturar els plans del malvat Sutekh.

I no és la primera vegada que el Senyor del Temps i el malvat osirià es troben. Hi ha un precedent televisiu, en els quatre episodis de Pyramids of Mars (Piràmides de Mart), de la tretzena temporada de la sèrie clàssica, on llavors com a Quart Doctor va haver d'enfrontar-se a en Suketh el Destructor.

Acabem amb Revolving Doors, on el Doctor i Gabby arriben a Londres, on un extraterrestre maligne els atreu a una trampa per utilitzar-los i així obrir la porta d'on estar tancat i així obtenir la llibertat.

Al llarg del còmic van apareixent portades dels números individuals, sense seguir cap ordre, però separant les tres històries que conté el volum. Al final de volum, hi tenim una galeria de portades dels números individuals.

En total hi ha tres temporades dels còmics del Desè Doctor. Així amb la publicació d'aquest volum, hem posat punt final a aquesta segona temporada. La tercera temporada consta de tres volums, però segons han dit des de Fandogamia, segurament es decanten per publicar volums únics. En tot cas, ho anirem veient.