El Premi Sikarra guardona la trajectòria del Pessebre de Sant Guim de la Plana

El jurat va valorar l'acció i la trajectòria continuada de l'Associació Cultural La Marinada que, des del 1983, organitza el Pessebre dels Oficis Perduts, el més antic de Lleida

Jaume Oliva, president de l'Associació Cultural La Marinada, recull el 14è Premi Sikarra
Autor: EFES

La 14a edició del Premi Sikarra va guardonar aquest dissabte 22 de març el Pessebre dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana pels seus 38 anys de trajectòria. El jurat va valorar l'acció i la trajectòria continuada de l'Associació Cultural La Marinada que, des del 1983, organitza el Pessebre dels Oficis Perduts, el més antic de Lleida. Segons l'impulsor de la candidatura Miquel Parramon, en aquest temps La Marinada ha aconseguit una notable cohesió cultural del poble i la comarca, que ha sabut trobar en l'escenificació d’una trentena d’oficis perduts, un relat que fa singular aquest Pessebre.

El president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, Xavier Rivera, va destacar que “un premi local que reconeix els nostres veïns us ha de fer sentir molt estimats”. Per la seva banda, el president de La Marinada, Jaume Oliva, va destacar que “el Premi ens dóna força per continuar i és un reconeixement als centenars de veïns de la comarca que ho han fet possible”.

El Premi, organitzat per la Fundació Jordi Cases i Llebot i l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs (EFES), és un reconeixement que s'atorga a persones, entitats i col·lectius pel seu compromís amb la comarca de la Segarra. L’acte va tenir lloc a la sala d´actes de la Fassina de Guissona davant 60 persones. El guardó és una escultura de l'artista Ana Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra. En la passada edició, el Premi es va atorgar a l'arqueòleg impulsor de les excavacions de la ciutat romana de Iesso, Josep Guitart.

L'acte va comptar amb l'actuació del músic de Tarroja de Segarra, Héctor Beberide, que va interpretar diverses peces d'arrel popular i tradicional, dedicades als oficis perduts.

Font: EFES

Lectures: Esqueixos

Títol: Esqueixos
Autor: Toni Benages i Gallard
Publicat per: Editorial Males Herbes, febrer de 2025
Format: Rústic amb solapes - 17 x 34 cm - 64 pàgines - B/N i color
Preu: 16 €


 

 

 

 

 

 

 

 

De Toni Benages i Gallard, n'he llegit cinc còmics llargs, normalment com a dibuixant i acompanyat dels guionistes Sebastià Roig o Julià Guillamon, però ara l'he llegit fent tots els papers a Esqueixos, un títol publicat per Males Herbes aquest passat febrer.

Però tot i que se'ns presenti, com a autor en solitari, hi ha una mica de trampa, ja que ho fa adaptant relats curts de cinc autors diferents, els quals també han publicat a la mateixa editorial. 

Les cinc històries que hi trobarem són ben diverses, des del terror a la ciència-ficció; tocant diferents temes però havent-hi al darrere una magnífica i creativa imaginació. A més, Toni Benages utilitza un estil de dibuix diferent per cada una de les adaptacions, una fins i tot la tenim en color. A més, s'inspira en les revistes de còmic que havia llegit als anys vuitanta del segle XX, com Totem, Cimoc o Creepy. Vegem quines són i quins són els seus autors originals.

- Vies, d'Elisenda Solsona: Se'ns presenten dues noies que viuen en una casa al costat de les vies. Una d'elles pren la decisió de separar-se de l'altra, però potser no serà tan senzill.

- Vulgata, de Ferran Garcia: Una història sobre l'aparent vida idíl·lica del camp, però compte quan hi ha malediccions. 

- El conte, d'Eva Espinosa: Una versió molt interessant del clàssic La Caputxeta Vermella, tot mostrant-nos el perquè del fet d'explicar contes. Aquesta és la història a tot color.

- L'atracció del parc, de Carme Torras: Una historieta de ciència-ficció on un noiet descobreix un parc d'atraccions, tot voltant pel bosc que hi ha prop de casa seva. Un parc que atraurà fortament la seva atenció.

- Nosaltres, els feliços, de Roser Cabré-Verdiell: Una història sobre la felicitat. I si no fos tan bonica com sembla?

Així, agafant una branqueta d'aquí i una d'allà, com a resultat tenim aquest Esqueixos, un recopilatori ben interessant, atractiu i amb uns finals ben sorprenents, o no, només veiem la creativitat i imaginació dels autors originals, sinó també la d'en Toni Benages per donar-hi la seva pròpia originalitat. Sense dubte, pot esdevenir un petit aparador, per fer el pas i així, conèixer i endinsar-nos en els treballs literaris dels cinc escriptors que aquí se'ns presenten.

Lectures: Sherlock Holmes y el misterio del Tíbet

Títol: Sherlock Holmes y el misterio del Tíbet

Autors: Sergio Colomino (guió), Jordi Palomé (dibuix), Romina Molist (color), Jordi Carlos (retolació i disseny)

Publicat per: Norma Editorial, febrer de 2025

Format: Cartoné - 17 x 26 cm - 116 pàgines - Color

Preu: 28 €

 

 

 

Fou l'abril de 2012, quan Norma Editorial va publicar Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona, l'abril de Sergio Colomino i Jordi Palomé. Quatre anys i mig després, l'octubre de 2016, quatre anys i mig més tard, ens va arribar Sherlock Holmes y el legado de Moriarty, aquest cop només en castellà.

El legado de Moriarty en lloc de ser una aventura posterior a la de Barcelona, situada el 1893, n'és una preqüela, situada dos anys abans, el 1891, poc temps després de l'enfrontament entre en Sherlock Holmes i el professor James Moriarty a les cascades de Reichenbach. Així doncs, ens trobem als inicis del que es coneix com a "El Gran Hiatus".

A l'epíleg d'aquesta preqüela, ens donava una possible pista, d'on podria tenir lloc la següent aventura, i tal com el títol ens diu, Sherlock Holme y el misterio del Tíbet, la tercera entrega d'aquesta sèrie i que ha estat novetat d'aquest febrer de 2025, viatjarem en aquest país muntanyós, el Tibet, on té lloc aquesta nova aventura del famós detectiu situada temporalment l'any 1892. Com la seva predecessora, només s'ha publicat en castellà.

Després dels fets de l'aventura russa, el detectiu sota la identitat de Sigerson, ens el trobem al Tibet, la seva capital, Lhasa, residint al Palau de Potala, convidat pel mateix Dalai-lama,  on sota els seus ensenyaments emprèn el camí de la il·luminació. Però en aquesta aparent pau, ja que fins i tot, en aquest palau hi ha les seves intrigues i conxorxes, especialment envers els estrangers, pel fet que hi ha una important política d'aïllament; un dia reben la visita d'un humil pagès d'un llunyà poblat, amb unes notícies molt intrigants, informa Sa Santedat de l'aparició del migoi, ser conegut també com a ieti. Així que davant d'aquest misteri, en Sigerson li encarreguen la missió d'acompanyar al pagès a esbrinar quina és la veritat que s'amaga en aquest misteri.

Però més al sud, més enllà de l'Himàlaia, a l'Índia britànica, un poblat ha estat arrasat, tothom ha estat assassinat, exceptuant les dones joves, que han estat capturades. Segons les pistes de què disposen els oficials de l'exèrcit britànic encarregats de resoldre cas, les passes els conduiran també cap al Tibet. I en un temple d'aquest país, els camins d'en Sigerson i dels oficials britànics es creuaran, i així, quan es posin les cartes sobre la taula, els fils d'un cas i altre, s'aniran entrellaçant, per anar aproximant-nos en aquesta fosca i oculta veritat que s'amaga al Tibet.

Com les obres anteriors, cal destacar el seu rerefons històric de l'obra. A l'Àsia continental, hi té lloc, l'equilibri de poders entre Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i el Tibet és un país llaminer, d'aquí es mantingui les diferents al·lusions al seu aïllament. Aquest conflicte entre aquestes dues potències es coneix com el Gran Joc. Com prou bé sabem, serà una altra potència, i ja el segle XX, qui aconseguirà ocupar i colonitzar el Tibet, la República Popular de la Xina.

Per tant, per part de tot el treball de documentació per tal de donar versemblança històrica a l'obra en l'àmbit del context com de localitats, com el mateix Palau de Potala, com la seva part més geogràfica, tal com ens mostres les magnífiques il·lustracions, s'ha comptat amb el suport de la Casa del Tibet de Barcelona. Així doncs, hi ha hagut un gran treball per part dels seus dos autors principals, en Sergio Colomino i en Jordi Palomé, que en aquest títol han comptat amb Romina Molist al color.

Però si en el cas dels altres dos títols, la part històrica tenia un pes rellevant, aquí la part fictícia, o més ben dit la fantàstica en té molt més, i ja no per la menció de la criatura que coneixem com a ieti, sinó per l'entrecreuament literari que té lloc en les seves pàgines, tot homenatjant dues grans obres de la literatura anglesa de dos autors ben coneguts.  

Amb Sherlock Holmes y el misterio del Tíbet, tanquem aquesta trilogia holmesiana del duet Colomino-Palomé, que sense cap mena de dubte, si mai se'n publiqués un integral, s'agrairia molt tenir-ne una edició en català, ja que al cap i a la fi, el títol amb què va néixer aquesta sèrie també es va publicar en la nostra llengua.

Sherlock Holmes y el legado de Moriarty (Norma, octubre 2016),
Sherlock Holmes y el misterio del Tíbet (Norma, febrer de 2025),
preqüeles de Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona (Norma, abril 2012)

Lectures: Li dèiem Bebeto

Títol: Li dèiem Bebeto
Títol original: On l'appelait Bebeto
Autor: Javi Rey
Traduccio de: Pilar Garriga i Alfred Sala Garriga
Publicat per: Norma Editorial, febrer de 2025
Format: Cartoné - 144 pàgines - 21,5 x 27 cm - Color
Preu: 29,50 €

Com a novetat de febrer de còmic, Norma Editorial va treure Javi Rey, conegut especialment per la seva adaptació a còmic d'Intemperie (Planeta, 2016), novel·la original de Jesús Carrasco. Per aquest treball, va ser guardonat el 2017 amb el Premi a l'Autor Revelació al Saló del Còmic de Barcelona.

De Javi Rey també n'hem pogut llegir alguna obra seva en català anteriorment. Concretament va participar en l'antologia Webtrip. Relats i Receptes. Entre Lió i Barcelona, publicat per Planeta l'abril de 2015, amb la historieta Aquella esqueixada.

Així amb Li dèiem Bebeto, Javi Rey ens arriba per primer cop en català amb una història llarga, la qual presenta un rerefons de molta proximitat, tant geogràficament i com també temporalment, que dependrà del punt de vista del lector, i també si tenim una edat semblant a la de l'autor, nascut el 1982.

Javi Rey ens presenta una història molt nostàlgica, situada als estius dels anys noranta del segle XX, en un poble fictici costaner del Baix Llobregat anomenat Sant Pere, i que en part, hi ha plasmat part de la seva vida personal.

El protagonista és en Carlos un nen que en aquells anys deixarà de ser nen per esdevenir adolescent, amb tot el que això comporta, com per exemple voler entrar a les discoteques, però encara no ser prou gran per accedir-hi. I mentre això no succeeix, les pistes esportives serà l'escenari on la canalla passa les hores jugant a futbol, on generació rere generació s'anava rellevant a mesura que creixia i canviava d'etapa.

En aquest context, en Carlos i el seu grup d'amics, volent jugar als triangular que hi tenen lloc, necessitaran un jugador més. Aquí entrarà en escena, un noi més gran que ells, una figura fins ara decorativa i incompresa, amb una situació familiar delicada, i que fins ara ningú li importava el seu esdevenir. Era algú a qui simplement anomenaven Bebeto, sense saber-ne el  nom real. La necessitat de voler jugar a futbol, farà que el convidin a jugar amb ell, i aquest contacte creat per simple necessitat, de mica en mica, canviarà la visió que tenien en Carlos i els seus amics d'ell.

A part de presenciar els primers passos entre la infantesa i l'adolescència, també serà un reflex de l'època del moment amb elements com la cultura, l'esport, el menjar i la vida social i quotidiana. És per això, que independentment de la mena de la proximitat que tinguem amb l'obra, amb qualsevol element o situació que apareix amb l'obra, ens hi sentirem reflectits.

Li dèiem Bebeto, de Javi Rey, és una estampa d'un moment i temps determinats, que tal com ens diuen les paraules finals, ens envairà l'enyorança per aquells dies feliços i pels estius que no tornaran.

El Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana s’adjudica el 14è Premi Sikarra

El jurat ha considerat que l’entitat ha contribuït i contribueix de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra

L’Associació Cultural La Marinada de Sant Guim de la Plana, organitzadora del Pessebre Vivent dels Oficis Perduts, s’ha adjudicat la 14a edició del Premi Sikarra que cada any atorguen la Fundació Jordi Cases i Llebot i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs. El lliurament del guardó tindrà lloc el proper dissabte 22 de març a les 19:00 h en un acte obert al públic a la sala d’actes de la Fassina, a la plaça del Vell Pla de Guissona. L’acte comptarà amb l'actuació musical de l'Héctor Beberide.

El jurat del Premi Sikarra ha valorat l’acció i trajectòria continuada de l’Associació Cultural La Marinada, des de l’any 1976 fins avui per la dinamització de la vida cultural i festiva de Sant Guim i especialment per l’impuls que des de 1983 li ha donat el Pessebre Vivent, una activitat en la que hi participen prop de 300 figurants i que ocupa la pràctica totalitat d’aquest poble que encara manté vestigis del seu passat medieval. L’obra ha recuperat una trentena d’oficis avui inexistents que s’exposen al llarg del recorregut. El Pessebre aconsegueix cada any més de 5.000 visitants i és fins avui el principal atractiu turístic de la Segarra durant les festes nadalenques.

L’Associació Cultural La Marinada també ha impulsat altres accions com la programació de jornades literàries, l’activitat teatral, l’excursionisme o el voluntariat per recuperar el patrimoni històric de Sant Guim de la Plana.

Per tot això, el jurat ha considerat que l’Associació Cultural La Marinada, de Sant Guim de la Plana, és, d’acord amb les bases del Premi, una entitat que ha contribuït i contribueix de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra i, en conseqüència, digna mereixedora de rebre el Premi Sikarra.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra. En la passada edició el Premi va ser atorgat al arqueòleg responsable de les excavacions de la ciutat romana de Iesso, Josep Guitart.

 

Font: EFES

Lectures: Doctor Who: El Décimo Doctor vol. 7: La guerra de los dioses

Títol: Doctor Who: El Décimo Doctor vol. 7: La guerra de los dioses
Títol original: Doctor Who: The Tenth Doctor vol. 7: War of Gods
Autors: Guió: Nick Abadzis i James Peaty; Dibuix: Giorgia Sposito i Warren Pleece; Color: Arianna Florean i Hi-FI
Traducció de: Liza Pluijter
Col·lecció: Linea Infinite
Publicat per: Fandogamia Editorial, febrer de 2025
Format: Rústic - 17 x 26 cm -  104 pàgines -  Color          
Preu: 13 €

L'octubre de 2021, Fandogamia Editorial va estrenar la segona temporada o any del Desè Doctor, amb el quart volum anomenat La canción sin fin. El novembre de 2022, va arribar el cinquè volum titulat Coliseo del miedo, i pel sisè volum de la sèrie, Pecados del padre ens vam haver d'esperar una mica més, posant-se a la venda el maig de 2024. Pel setè volum, amb el qual es tanca aquesta segona temporada o any, titulat La guerra de los dioses, ha estat novetat d'aquest febrer de 2025.

Aquest volum recopila els números 15 a 17 de la segona temporada o any (Year Two) de la sèrie regular, més el número 5 de la tercera temporada o any (Year Three). Primer de tot, tenim els capítols 15, 16 i 17 que són les tres darreres parts de la història Old Girl (Noia vella). Les parts s'anomenen The return of Sutekh (El retorn de Sutekh), War of gods (La guerra dels déus) i War of gods - Season finale (La guerra dels déus - Final de temporada). Per acabar tenim, aquest capítol de la tercera temporada, anomenat Revolving Doors (Portes giratòries), que la seva inclusió aquí es justifica ja que pel que fa a la continuïtat té lloc després del capítol Music Man (inclòs al volum anterior) i, per tant, previ a la historieta Old Girl.

Així comencem tot posant punt final a la història Old Girl. El Doctor, la Gabby i la Cindy són convidats per l'osirià Anubis a la seva nau Horitzó Brillant, on també hi viu la Dorothy Bell, i que vam conèixer al tercer volum Las fuentes de la eternidad. Però tal com, se'ns va revelar al final del volum Pecados del padre, hi ha qui vol reviure, o més ben dit tornar a ser lliure, d'on està empresonat, l'osirià Sutekh el Destructor i pare d'Anubis, el qual el manipula per tornar ser lliure, i per aconseguir-ho a més, ho farà acompanyat de temibles aliats. El Doctor, la Gabby, la Cindy i la Dorothy hauran de fer mans i mànigues per aturar els plans del malvat Sutekh.

I no és la primera vegada que el Senyor del Temps i el malvat osirià es troben. Hi ha un precedent televisiu, en els quatre episodis de Pyramids of Mars (Piràmides de Mart), de la tretzena temporada de la sèrie clàssica, on llavors com a Quart Doctor va haver d'enfrontar-se  a en Suketh el Destructor.

Acabem amb Revolving Doors, on el Doctor i Gabby arriben a Londres, on un extraterrestre maligne els atreu a una trampa per utilitzar-los i així obrir la porta d'on estar tancat i així obtenir la llibertat.

Al llarg del còmic van apareixent portades dels números individuals, sense seguir cap ordre, però separant les tres històries que conté el volum. Al final de volum, hi tenim una galeria de portades dels números individuals.

En total hi ha tres temporades dels còmics del Desè Doctor. Així amb la publicació d'aquest volum, hem posat punt final a aquesta segona temporada. La tercera temporada consta de tres volums, però segons han dit des de Fandogamia, segurament es decanten per publicar volums únics. En tot cas, ho anirem veient.

Doctor Who: El Décimo Doctor vols. 4 a 7 (Segona temporada)

Altres entrades de Doctor Who a Planeta Sigarra:

Sèrie de televisió (Nova etapa):

 Novè Doctor 

-Primera temporada  (2005)

 Desè Doctor

- Especial de Nadal de 2005 i Segona temporada (2006)

- Especial de Nadal de 2006 i Tercera temporada (2007)

- Especial de Nadal de 2007, Quarta temporada (2008), Especials de: Nadal 2008, Pasqua 2009, Tardor 2009 i La fi del temps (Nadal 2009 i Cap d'Any 2010))

Onzè Doctor

- Cinquena temporada (2010)

- Especial de Nadal de 2010 i Sisena temporada (2011)

- Especial de Nadal de 2011 i primera meitat Setena temporada (2012), Especial de Nadal de 2012 i segona meitat Setena temporada (2013).

- Especial 50è Aniversari: The Day of the Doctor i Especial de Nadal de 2013: The Time of the Doctor

Dotzè Doctor 

- Vuitena temporada (2014) i Especial de Nadal de 2014

- Novena temporada (2015) i Especial de Nadal de 2015

- Especial de Nadal de 2016, Desena temporada (2017) i Especial de Nadal de 2017 

Tretzena Doctora

- Onzena temporada i Especial de Cap d'Any 2019

Còmics:

- El Décimo Doctor vol. 1: Revoluciones de Terror

- El Décimo Doctor vol. 2: Los Ángeles Llorosos de Mons
- El Décimo Doctor vol. 3: Las fuentes de la eternidad

- El Décimo Doctor vol. 4: La canción sin fin
- El Décimo Doctor vol. 5: Coliseo del miedo
- El Décimo Doctor vol. 6: Pecados del padre

- El Undécimo Doctor vol. 1: Vida tras la muerte
- El Undécimo Doctor vol. 2: Te servimos
- El Undécimo Doctor vol. 3: Conversión

- Cuatro Doctores

 

- La Decimotercera Doctora vol. 0: Las muchas vidas del Doctor  

Lectures: La senda del llop

Títol: La senda del llop
Títol original: L'axe du loup
Autors: Virgile Dureuil. Adaptació del text original de Sylvain Tesson
Traducció de: Jana Lüscher Alemany
Col·lecció: Il·lustrada
Publicat per: Símbol Editors, febrer de 2025
Format: Cartoné - 136 pàgines - 19 x 26,8 cm - Color
Preu: 25 €

 

Pas a pas, Símbol Editors va ampliant el seu catàleg de còmic en català. La seva nova obra La senda del llop, obra creada per en Virgile Dureuil, adaptant el llibre homònim d'en Sylavin Tesson, dels quals, autors i editorial, també n'hem gaudit de Dins els boscos de Sibèria l'octubre de 2020 i Berézina, el març de 2022.

El viatger i escriptor francès Sylvain Tesson és conegut pels seus relats de viatges.  En aquesta ocasió, L'axe du loup, el seu nom original, fou publicat per Éditions Robert Laffont el 2004, i l'any 2023, en fou publicada la seva adaptació a còmic per Casterman.  

La senda del llop ens acosta a les fugides que molts i molts fugitius dels gulags soviètics, feien des de Sibèria fins a la llunyana Índia. Un viatge de nord a sud, d'uns llarguíssims i durs millers de quilòmetres, travessant una geografia humana i física molt variable.

Aquest viatge que al seu moment va fer Tesson, el va fer inspirant-se a partir de la lectura de La llarga caminada (Símbol Editors, 2025), llibre escrit per l'expresoner i miliar polonès Slavomir Rawicz (1915-2004), fugint acompanyat d'altres persones. Segons se'ns explica al llarg de la lectura d'aquesta adaptació, el més segur, és que Rawicz s'inventés gran part del relat, ja que diversos elements del que va escriure són clarament invencions, i sense mostrar realment el que hi ha en aquesta llarga ruta. Més enllà de la seva veridicitat, és un relat inspirador, que Tesson va emular per sentir a la seva pròpia pell el que de debò van experimentar fugitius de tota mena, que al seu dia van seguir aquesta ruta, això sí, amb una geopolítica molt diferent.

De París, viatjarà fins a Iakutsk, a l'est de Sibèria, que serà el quilòmetre 0 d'en Sylvain Tesson. Principalment en solitari, a peu, a cavall i amb bicicleta, només utilitzarà mitjans mecànics quan s'hi veig obligat; i en direcció sud travessarà la taigà siberiana, s'endinsarà a les estepes mongoles, travessarà la diversa geografia xinesa, i un cop superada la gran muralla que és l'Himàlaia, entrarà a l'Índia, amb Calcuta sent el seu punt final.

Desconeixent el relat original de Tesson, Virgile Dureuil ens mostra el que segurament és tot allò clau perquè el lector del còmic pugui copsar amb facilitat la duresa d'aquest viatge. Al llarg d'aquest viatge, el nostre viatger coneixerà tota mena de gent, la qual molt sovint l'ajudarà a prosseguir en aquesta senda. Amb tota la gent, que es creuarà com tota la diversa geografia que travessarà, també en coneixerem la història. Sense dubte la repressió soviètica i comunista de Russia i com també de la Xina, seran dos elements ben presents d'aquesta ruta, i en el gegant asiàtic no ens hi manca pas l'ocupació xinesa del Tíbet.

A pesar, que la geopolítica és diferent la de l'època de Rawicz, les fronteres són omnipresents, no són pas línies en els mapes, ja que Tesson prou bé les viurà, i algunes no seran pas fàcils de creuar. No només, experimentarà  perills que ens podem trobar a la natura, si no que el perill humà també hi serà ben present, per diversos motius, polítics o no, tal com veurem.

Amb les adaptacions de Virgile Dureuil, i especialment amb aquesta obra, La senda de llop, em fascina i m'intriga aquesta valentia que té Sylavin Tesson per portar a terme aquests viatges, no pas còmodes i amb tots els luxes, tot el contrari, en terres inhòspites, misterioses i desconegudes, però que a la vegada hi trobarà la cordialitat de la gent local.

La senda del llop ens apropa a un viatge que molts homes van seguir per trobar la llibertat, tot explorant terres desconegudes, tal com el mateix protagonista d'aquesta obra experimenta.

Lectures: Les aventures d'en Pere Vidal vol. 2: Els bruixots de Kibor

Títol: Les aventures d'en Pere Vidal vol. 2: Els bruixots de Kibor
Autors: Joaquim Carbó (guió) i Josep M. Madorell (dibuix)
Publicat per: Editorial Base, febrer de 2025
Format:  Cartoné - 22 x 29 cm - 48 pàgines - Color
Preu: 15 €

Aquest febrer de 2025 ens ha arribat el segon volum d'un clàssic català del còmic d'aventures, Les aventures d'en Pere Vidal, que s'anomena Els bruixots de Kibor, sèrie que Editorial Base va recuperar el novembre de 2023 amb el primer volum La casa sota la sorra.

Inicialment, Els bruixots de Kibor estava previst que sortís a la venda el passat novembre de 2024, tal com s'indica a la pàgina de crèdits, però un canvi en l'empresa distribuïdora, es va decidir ajornar la seva sortida oficial per aquest febrer. Així i tot, és possible que algú ja el tingui, des de novembre o desembre de l'any passat, ja que l'antiga distribuïdora tenia exemplars, i si el vau demanar a la vostra llibreria, sabent de la seva existència, el devíeu rebre, com fou el meu cas, que el tinc des del passat desembre de 2024, i ara, amb la sortida oficial és quan l'he llegit.

Primer de tot, situem-nos una mica. Joaquim Carbó va crear el 1964 la primera novel·la de Les aventures d'en Pere Vidal, anomenada La casa sota la sorra, que es va publicar per primer cop el 1966 per l'Editorial Estela. Josep M. Madorell, qui anys més endavant dibuixaria Les aventures d'en Massagran, va comentar-li a Carbó que seria bona idea adaptar-la en format còmic. Així, el 1967  amb guió del mateix Joaquim Carbó i dibuixades per Madorell, La casa sota la sorra, en format còmic, va fer el salt a les pàgines de Cavall Fort.

Permeten el final de la primera aventura, la continuïtat de l'obra, en van venir set aventures més. Totes elles aparegudes en format novel·la i en format còmic. Per tant, en còmic, tenim vuit volums, però en novel·la el 2008, Carbó va crear-ne una novena justament anomenada L'última aventura, en homenatge a Madorell mort el 2004.

En el cas concret d'Els bruixots de Kibor, primer es va publicar en format còmic a les pàgines de Cavall Fort (1970-1971), i anys més tard el 1981, es publicaria en format novel·la. El còmic en volum ha estat publicat per tres editorials: Unicorn, el 1983; Casals, el 1986; i aquesta darrera de Base.

Aquesta  nova edició, igual que al primer volum, respecta la tipografia manuscrita de l'autor tot fent-la més llegible, i també s'ha acolorit de nou les pàgines seguint les indicacions que va detallar el dibuixant als originals, treball fet per David Calderón.

En la seva anterior aventura, en Pere Vidal va conèixer l’africà Henry Balua i l’alemany Hans. Tots tres treballen a Khartum per al govern sudanès, en el que es coneix com a Tercera Secció. Un dia, tot passejant, en Pere es trobarà amb algú, que havia vist anteriorment, i tot fent memòria recordarà qui és, un sequaç d'en Ti, el l'antagonista que vam conèixer al primer volum. Així amb en Hans, anirà a investigar el que havia estat l'amagatall d'en Ti, ara justament i literalment sota la sorra del desert, adonant-se que justament en Ti i els seus homes, es van salvar de quedar sepultats sota la sorra.

Però a més, l'Henry Balua ha desaparegut tot complint una missió sanitària a l'est del Sudan, i totes les pistes conduiran cap a un recòndit poblat anomenat Kibor. I cap allà, hi faran cap en Pere i en Hans, per trobar-hi el seu amic Henry, com també saber que trama en realitat en Ti en aquell poblat, que com ens podem imaginar, res de bo.

Per situar-nos en un context històric, tal com La casa sota la sorra ens indica, ens trobem, anys després la Segona Guerra Mundial, per tant, durant la Guerra Freda, i intentant ser més concrets, durant la construcció de la resclosa d'Assuan, a Egipte, que fou completada, el 1960.

Fins a la lectura de La casa sota la sorra, desconeixia el personatge d'en Pere Vidal i, per tant, les seves aventures, i certament he gaudit molt llegint aquests dos primers volums, amb aquest segon amb una aventura trepidant i plena d'acció, i sense allunyar-nos de la realitat, veurem com els europeus han manipulat els pobles nadius africans, sense oblidar-nos l'esclavisme, per treure'n un benefici personal en detriment d'aquestes poblacions locals.  

El còmic es complementa amb un epíleg a càrrec d'en Jordi Riera Pujal, company de ComiCat, que ens explica els orígens i la història de l'obra de Joaquim Carbó i Josep Maria Madorell, fent èmfasi en aquest segon títol, que és el que he explicat jo a l'inici d'aquesta ressenya però a més detall i profunditat.

Veient doncs que aquesta nova edició tindrà una periodicitat anual, si no es canvia, podem esperar que a finals d'aquest any, tindrem la tercera aventura d'en Pere Vidal, anomenada La casa sota el mar.