divendres, 30 de novembre del 2012

Negima! Magister Negi Magi

Títol: Negima! Magister Negi Magi
Títol original: Mahô Sensei Negima! (魔法先生ネギま!, lit. Màgia Mestre Negima!)
Autor: Ken Akamatsu
Publicat per: Editores de Tebeos (Ediciones Glénat España), octubre de 2005 a octubre de 2012
Format: Tom normal, rústic amb sobrecoberta, 192 pàgines.
Toms: 38
Preu: 7,5€/tom

Negima! Magister Negi Magi és un dels meus primers manga. Fou la tardor  de 2005, segurament el novembre, quan m'iniciava al món del manga, quan buscant alguna sèrie per començar em vaig topar amb Negima!, publicat per Ediciones Glénat, el qual el seu primer i únic tom en aquells moments portava una cinta envoltant el tom indicant que era de l'autor de Love Hina, del qual jo en coneixia l'anime emès pel 3xl.cat.

A Love Hina, ens trobem amb un noi  el qual havia de conviure amb tot de noies en una residencia, el típic shônen manga harem, a Negima! l'autor, en Ken Akamatsu repetia la formula, però amb variacions, el protagonista és un nen mag de 10 anys, en Negi Springfield que ha de fer de professor a tot de noies adolescents, un "Harry Potter harem manga". Tenint la bona referència de l'anime de Love Hina, no vaig dubtar ni un moment en fer-me Negima! Magister Negi Magi. I així cada dos mesos, amb algun que altre retard, s'ha arribat al passat mes d'octubre passat que coincidint amb el Saló del Manga, en va sortir l'últim tom, el 38.

L'edició de Glénat/EDT

Tal com ja he dit i com ja deveu saber, l'editorial encarregada de la seva publicació fora Ediciones Glénat, ara sota el nom d'Editores de Tebeos. Negima!  des del principi ha tingut una periodicitat bimestral amb algun que altre retard més o menys llarg, allargant-se la periodicitat sobre tot en els últims toms.

Fins el número 28 (octubre 2010), l'enquadernació era cosida i encolada, però a partir del 29 (desembre 2010) fins al darrer, l'enquadernació és només encolada. A més cal afegir que dels números 29 al 32 inclòs (desembre 2010 - juny 2011), per exigències de la case mare francesa, Glénat es va veure obligada a canviar la qualitat de paper, rebaixant-la. A partir del 33 (octubre 2011) però va recuperar el paper de sempre. 

Al Saló del Còmic de l'any 2011 sortia el rumor que Glénat França es volia vendre la seva filial espanyola, l'octubre es confirmava doncs que els nous propietats serien els mateixos Joan Navarro i Félix Sabaté. Els canvis doncs afortunadament serien pocs, sent el principal, el canvi de nom de l'editorial, sabent-se finalment el mes de març d'enguany: Editores de Tebeos. Així doncs la conseqüencia immediata fora el canvi de logotip, passant de "Glénat" a "EDT". Així doncs els primers 36 toms porten el logo Glénat i els dos últims el logo EDT.


Les conclusions

Des de l'inici de la publicació fins al final han estat 7 anys (9 al Japó), que és diu ràpid però són uns quants anys, en els quals he anat seguint les aventures d'en Negi Springfield,  veient com com es desenvolupava en mig de tantes noies i a la vegada com anava progressant per esdevenir un Magister Magi. Sempre havent-hi present la picantor de les noies en molts casos lleugeres de roba conjuntament amb l'acció protagonitzada pel petit mag i les seves alumnes envers els diferents perills que s'han anat trobant.

Negima! Magister Negi Magi és sense dubte un manga d'èxit. En aquests, els seus autors tenen la mania d'allargar-los fins a l'infinit, però d'aquesta obra, en Ken Akamatsu ha explicat la història en 355 capítols recopilats en 38 toms, quantitat prou acceptable, també mencionar que l'últim arc argumental, el del Món Màgic, ocupa ben bé la meitat de la història, 20 toms. Però tot i això, Ken Akamatsu ha deixat alguna incògnita per desvetllar, amb la possibilitat en en el futur reprengui Negima! altre cop en una seqüela.

Ha estat un plaer seguir Negima!, i amb Love Hina, tenir les dues obres d'èxit de Ken Akamatsu. 


LA VERDADERA MAGIA CONSISTE EN ECHARLE UN POCO DE VALOR.
HAY QUE SER AMBICIOSOS EN LA VIDA
ESE EL PASO QUE CAMBIA EL MUNDO ENTERO

(LA VERITABLE MÀGIA CONSISTEIX EN TIRAR-LI UNA MICA DE VALOR.
CAL SER AMBICIOSOS A LA VIDA
AQUEST ÉS EL PAS QUE CANVIA EL MÓN SENCER)

dimarts, 13 de novembre del 2012

La nova pel·lícula de Dragon Ball Z és dirà Battle of Gods

Ja fa temps que se sap que de cara l'any, per ser més exactes, el 30 de març s'estrenarà una nova pel·lícula de Dragon Ball Z. Se sabia que aquesta tindria lloc entre els capítols 517 i 518 del manga, és a dir, en un moment dels deu anys que passen entre el final de la batalla del Monstre Boo i de l'epíleg amb l'aparició de la Pan i de l'Oob. Per tornar a ser exactes el salt temporal és dona dins del propi  capítol 517, les seves dues últimes pàgines ja són de deu anys després.
Per altra banda també se sap que el propi Akira Toriyama està involucrat profundament involucrat en el guió, però bé ja sabem que el mestre no té gaire bona memòria .

Bé, dit això, aquesta setmana finalment ha sortit un cartell, una imatge promocional d'aquesta pel·lícula, ara ja sabent el títol que tindrà: Battle of Gods (Batalla de déus), els kanjis signifiquen "Kami to Kami", Déu i Déu. A partit d'aquí tot indica que tindrà relació amb déus. Quina mena de déus?
Mirant la imatge veiem en Goku lluitant amb cert individu d'aspecte felí vestit amb robes típiques de l'Egipte del faraons. Tot i que aquest país no existeix al Món de Bola de drac, clarament n'és una influencia.

A més a més, entre ells dos hi ha una figura molt semblant als Kaiô Shins. Així doncs es possible que s'aprofundeixi en ells. 

Fins aquí tot bé, ara bé el que ja comença a molestar una mica són les vestimentes: 
En Goku porta el kanji "Go" que ni a la Saga d'en Cell ni la d'en Boo portava, i a més també hi ha en Vegeta que porta l'armadura que a la Saga d'en Boo tampoc va utilitzar. 

Ara bé, això encara pot passar, però el que si que ja emprenya i de debò és per que collons en Gohan està transformat en Supersaiyà. Recordo que l'Antic Kaiô Shin va extreure més enllà dels límits tota la força amagada d'en Gohan. Un cop acabat el ritual màgic de desbloqueig, en Gohan li pregunta com es fa per esdevenir aquest guerrer tant fort, per començar a utilitzar el poder alliberat, quina n'és la clau, i el Kaiô Shin respon que el que ha de fer es fer el mateix que si és volgués transformar en Suypersaiyà. I fent-ho així, en Gohan accedeix a un grandiós potencial sense haver de recórrer a cap tipus de transformació. Ja no és que les transformacions de Supersaiyà ja no li serveixin de res, és que simplement ja no s'hi pot transformar. 

Algú pot pensar "oh és que si no se li rebaixa el poder, els altres és com si no hi fossin". És molt i molt fàcil de resoldre això, a en Gohan li agradat mai lluitar? No, sempre ho ha fet obligat en major o menor grau. És més ni té motivació per entrenar-se regularment com li passa als 7 anys entre en Cell i en Boo. Ell des de ben petit que vol ser un estudiós "un premi Nobel", a partir d'aquí s'adequa el guió per tal que estigui fent un coi d'examen superimportant o en unes conferencies de neurologia, o jo que sé, i feina feta. 

Ara bé també també hi hauria una explicació si un dels Déus aquests li fa quelcom especial tornant-li a bloquejar el poder, cosa que ho lligaria amb el Gohan de DBGT. Bé ja és veurà. 

Per altra banda també s'ha confirmat que en Pilaf, la Mai i en Shu també hi sortiran, i al cartell sii us hi fixeu, a la part inferior esquerra, als peus d'en Goten hi han incrustades les seves cares. 

A mesura que vagi passant el temps ja n'anirem coneixent més detalls. 

Canallades Gràfiques. Mama, papa... no sabeu res de la vida

Autora: Raquel Garcia Ulldemolins
Publicat per: Panini Cómics, octubre 2012.
Format: Cartoné, 112 pàgines, B/N
Preu: 11,95€

Canallades Gràfiques protagonitzat per infants però destinat als adults. Raquel Garcia Ulldemolins hi recull gràficament aquelles situacions en que els infants es troben en un món d'adults. Situacions que nosaltres, ara ja adults, també hem viscut quan érem petits. 

Cada pàgina és una vinyeta, la gran majoria independents però algunes amb continuïtat. En aquest còmic ens trobem amb aquelles paraules que els nostres adults de llavors ens deien: el típic "Home del sac",  "El no menjar-se les ungles", "El menjar de tot", "Què seràs de gran" que avui en dia més aviat seria "Què podré ser de gran", tal com en una vinyeta reflecteix, o per altra banda  "El no jugar amb els endolls". Això sí els infants dibuixats són moderns i per hi ha referencies al món digital com pot ser el Google

És una obra breu però sense cap manera de dubte molt divertida. 

dissabte, 10 de novembre del 2012

Neix SIKARRA, Xarxa d’entitats de la Segarra històrica

El document que ha estat aprovat pels presents defensa la identitat segarrenca com un actiu per a cadascun dels col·lectius i demana que la Segarra sigui reconeguda arreu del país com una entitat geogràfica, històrica i tradicional

Trenta-tres persones, convocades en representació de setze entitats provinents dels diferents territoris que històricament formen part de la Segarra, s’han trobat aquest dissabte dia 10 de novembre a Verdú per sumar esforços i treballar per la preservació de la identitat segarrenca comuna. La reunió, continuació d’una anterior celebrada als Prats de Rei al mes de juliol, ha tingut com a punt central el debat sobre un manifest comú que reivindiqui el retrobament de l’autèntica Segarra. El document que ha estat aprovat pels presents defensa la identitat segarrenca com un actiu per a cadascun dels col•lectius, demana que la Segarra sigui reconeguda arreu del país com una entitat geogràfica, històrica i tradicional i compromet als signats a mantenir un contacte permanent, tan a través d’intercanvis de materials i d’informació, com d’organització conjunta d’esdeveniments de tot tipus.


El col·lectiu resultant ha rebut el nom de Sikarra, Xarxa d’entitats de la Segarra històrica, en referència al topònim ibèric documentat des del segle III aC i a l’àmbit territorial comú, avui repartit entre tres províncies. Les entitats constituents han estat l’Associació Baixa Segarra, l’Agrupació Cultural Sigarra, el Fòrum l’Espitllera, la Fundació Jordi Cases, la Sitja, l’Associació de la Vall del Corb, la Fundació Tekhnikós, la Gestora de Serveis de Comunicació, el Grup de recerques de les Terres de Ponent, el Centre Municipal de Cultura de Cervera, Seny Major, Espai Llobregós, Terra per la terra, l’Associació Patrimoni Cultural i Artístic de Torà i el Grup de Defensa del Medi Natural, a banda dels Amics de l’Arquitectura Popular que han excusat la seva presència, provinents de municipis com Santa Coloma de Queralt, els Prats de Rei, Torrefeta i Florejacs, els Plans de Sió, Calaf, Guimerà, Verdú, Calonge de Segarra, Sant Martí de Maldà, Cervera o Torà, i convida a incorporar-s’hi d’altres col·lectius que s’identifiquin amb el nexe d’unió i desitgin integrar-s’hi.

Dins el full de ruta han previst organitzar proper simpòsium a Santa Coloma de Queralt per debatre sobre la identitat segarrenca, així com a donar a conèixer els seus projectes i accions concretes a través del web SomSegarra.cat.

Aquí podeu accedir al manifest.

Nous episodis de Dragon Ball Kai

Aquesta setmana sortia la noticia que Mayumi Tanaka, la seiyû  (actriu de doblatge) que dóna veu a en Krilin, ha comentat al seu bloc personal que s'està portant a terme el doblatge de nous episodis de Dragon Ball Kai, conegut a casa nostra com Bola de Drac Z Kai, la qual originalment s'acabava amb el desenllaç de la saga d'en Cell. 


També explica que es trobaven doblant el moment en que en Trunks i en Goten substituïen el lluitador original d'en Mighty Mask per tal de participar a la categoria d'adults del Gran Torneig de les Arts Marcials (Tenkaichi Budokai).

Ara bé, la Mayumi Tanaka també diu que en principi la saga d'en Boo de DBKai no s'emetrà a Japó, i per tan sigui un producte destinat a emetre's principalment a l'estranger. Ara bé això no treu que no surti en format DVD/BD a Japó. 

Font: ANN

dijous, 8 de novembre del 2012

Vapor

Títol: Vapor 
Títol Original: Vapor
Autor: Max (Francesc Capdevila)
Publicat per: Ediciones La Cúpula, octubre 2012.
Format: Cartoné, 124 pàgines, B/N
Preu: 16€

En Nicodem se'n va al desert cansat del món modern per tal de trobar-se a si mateix en plena solitud, esdevenint un anacoreta, un ermità, però tot i així, el món del qual ha marxat serà present a la seva ment, donant a lloc a trifulgues mentals tan elaborades com caòtiques, comportant situacions d'allò més inversemblants.

Malgrat la seva solitud, diversos personatges l'acompanyaran, essent els més importants: el gat Mosh i la garsa Joaneta. El primer representa en certa manera el que en Nicodem vol abandonar. Respecte el segon, tot i ser el corb l'animal símbol dels anacoretes, en ser també símbol de mals presagis, l'autor buscà un altre tipus, preferentment femení, i sense moure's de la família dels còrvids, es decidí per la garsa.

Vapor és d'aquelles obres filosòfiques, deixant-te en certa manera perdut, però el qual a la vegada no oblida l'humor, el qual va sent present en varies de les situacions en que es troba el protagonisme.

En ser el meu primer contacte amb una obra d'en Max,  en no conèixer les seves obres anteriors del qual Vapor en deu haver heretat quelcom, fa difícil de fer-ne la ressenya, esperem doncs que tard o d'hora em caigui a les mans un exemplar de Bardín el Superrealista, editat en català també per Ediciones la Cúpula.

Per últim comentar que en Max té un bloc dedicat a Vapor, el qual hi va explicant el proces de creació: El blog de Vapor (en castellà)

dissabte, 3 de novembre del 2012

Crònica del XVIII Saló del Manga

Aquest passat dijous 1 de novembre, Dia de Tots Sants, vaig anar al XVIII Saló del Manga de Barcelona.

A diferencia d'anteriors anys, enguany hi anava acreditat com a membre de ComiCat, per tant em vaig estalviar tant la típica cua de comprar entrades com la d'entrar al Saló. Tot i així vaig haver de fer una curta cua per aconseguir l'acreditació. Un cop amb ella al canell ja vaig entrar-hi.

Entrada XVIII Saló del Manga





En donar unes primers voltes ja vaig contrastar que el canvi de recinte, deixar la Farga de l'Hospitalet de Llobregat per traslladar-se al Palau 2 de la Fira de Montjuïc era un canvi realment positiu, evitant l'efecte "llauna de sardines".
Tot i així, personalment em decanto més pel recinte on se celebra el Saló del Còmic. Segurament sigui a que l'espai dedicat als estands, al Palau 2, estigui dividit en dos habitacles, cosa que al Saló del Còmic es tot un continu.

Un cop ja a dins del Saló et trobes cara a cara amb l'exposició dedicada als 20 anys de la publicació del manga de Bola de drac. S'hi explica la història des de l'estrena de l'anime amb gran èxit a TV3, iniciant els primer contactes amb Shueisha per editar-ne el manga a mans de Planeta deAgostini Cómics, el famós tràfic de fotocopies, les diferents edicions destacant la doble edició serie blanca i sèrie vermella, essent la última, l'Edició 20è Aniversari. També comptava amb exemplars de les diferents edicions publicades, com també amb altre marxandatge, i amb consoles XBOX amb el videojoc Dragon Ball Z Kinect



Tot i tenir tot el dia per endavant, tocava començar a fer alguna compra així que vaig començar per l'estand de Planeta deAgostini Cómics, el qual era totalment renovat respecte les últimes edicions del Saló del Manga o el Còmic. Hi vaig comprar l'Edició 20è Aniversari de Bola de drac.


Tot seguit, va arribar en Gargotaire de Gargots, amb qui anant donant voltes aniriem comentant el Saló. Una altra exposició amb hi vam estar estona va ser la dedicada a la gastronomia japonesa: Manga a la carta. On hi havien exposats tan mangas dedicats exclusivament al món de la cuina o aquells que ja sigui pels noms o pels costums dels personatges estan relacionats amb el menjar. Un manga del primer cas seria Mr. Ajikko, el qual el vam conèixer ja fa anys per la seva versió anime amb el nom El petit xef. De mangas del segon cas tenim exemples com Musculman, on el seu protagoniste, en Musculator li encanta l'arrós amb bou, el "gyûdon", i també Bola de drac on els seus personatges tenen noms derivats de menjars, com per exemple, els noms dels saiyans deriven de noms de verdures, a part que també són uns grans golafres, essent en Goku, el cas més conegut.



Anant fent voltes em vaig comprar el llibre La sèrie de la teva vida, escrit per en Marc Zanni i en Joan Sanz, a l'estand de Chunichi Outlet.

Seguidament en passar un altre cop per l'estand d'Editores de Tebeos, em vaig comprar els esperats Cinturó Negre #19 i Negima! Magister Negi Magi # 38, l'últim de la sèrie.


A la 13h a l'escenari es va reunir a tota la gent que havia entrat disfressada de personatge de Bola de drac per tal de batre el Rècord Guiness, i així ha estat i així ho van dir, 307 persones han fet tremolar amb un Kame Hame Ha aquest primer dia del Saló del Manga, batent el rècord.
Rècord Guiness Bola de drac. Font: 3/24

 Es va fer l'hora de dinar i en Gargotaire va marxar. Abans però de fer un mos, vaig passar per l'estand de Jesulink, on volia comprar-me el 5 elementos #6 i els nous mini-llibres Virus maligno i La hoja verde, però vaig acabar comprant la promoció en que a part dels mencionats també s'hi incloïa 2 pòsters a més de regalar-te un punt de llibre.



Ara si vaig parar una estoneta de voltar i vaig seure a fer un mos i a mirar les compres que havia fet. Un cop havent reposat el diposit vaig anar a tornar a fer temps per les esperades firmes d'en Marc Zanni i d'en Joan Sanz que tindrien lloc a l'estand de Mision Tokyo. A les quatre de la tarda primer els hi van fer una entrevista, essent a les 5 quan començarien a firmar. Tot i ser allà mateix, en no sentir bé l'entrevista vaig preferir anar fent cua, essent dels primers i finalment va arribar el moment.

Ja amb la firma, també volia anar a la presentació de llibre que tindria lloc a les 6 de la tarda, però en veure la cua, i amb possibilitat que no pogués entrar-hi, vaig decidir marxar i anar tornant cap a casa, però abans em va venir el deliri de sentir-me una mica com en Musculator, així que vaig anar la zona de gastronomia japonesa i em vaig comprar una ració de gyûdon, arrós amb bou.


Ara, ja amb la panxa plena va tocar anar desfilant cap a casa, esperant tornar-hi l'any vinent.