dijous, 22 de juliol del 2021

Gryphoon vol. 1

Títol: Gryphoon vol. 1
Autor:
Luis Montes
Publicat per:
Planeta Cómic, juny de 2021
Format:
Rústic amb sobrecobertes- 14,9 x 21 cm - 224 pàgines - B/N i color
Preu:
12,95 €




Una de les grans novetats de Planeta Cómic del 25 Manga Barcelona de 2019 fou la revista de manga espanyol Planeta Manga, tot inspirant-se amb les revistes japoneses de manga. Una revista que s'ha anat consolidant amb el pas del temps, aquest juliol ha sortit el 8è número, tot mostrant-nos autors i obres ben diferents, algunes d'un o dos capítols, d'altres amb alguns més, i algunes que tot indica que seran de les llargues si tot va bé, i ja que sembla que deu tenir bona acceptació. De mica en mica aquelles que han tingut bona acceptació i que tenen un nombre suficient de capítols, se'n van realitzat la seva edició en volum. Una d'aquestes és últimes és Gryphoon de l'autor granadí Luis Montes.

El seu autor ens presenta una obra juvenil, d'acció, humor, amb tocs de fantasia i també misteri, dient-ho d'una altra manera una obra que es podria publicar a les revistes shônen japoneses.

La protagonista de Gryphoon és la Noha Argonnar, una noia efreet, el poble del foc,  que aspira a convertir-se en Gryphoon, uns herois reconeguts sent els únics capaços d'enfrontar-se als estranys éssers coneguts com a Eckhos a Ark, el món on ens trobem. Entrar a l'acadèmia Gryphoon serà essencial per  descobrir quins misteris s'amaguen darrera mort del seu germà, qui en el seu moment va esdevenir un famós i important Gryphoon.

Per aconseguir ingressar-hi com a cadet, primer haurà de superar una duríssima prova de supervivència i superar els nombrosos perills que es trobarà pel camí. Així que comprendrà que l'única manera de superar totes les adversitats, serà aliant-se amb altres quatre candidats que anirà coneixent, alguns ja abans de la prova: en Khaine, un ex-presoner, l'Anthorxa, un gegant, en Keats, un ondina i la Rain, una silvana. Amb molt d'esforç, i amb una mica d'ajuda i sort, els cinc esdevenen cadets, però un cop a dins tots i especialment la Noha, veuran com esdevenir un autèntic Gryphoon, no serà tan senzill. Perills, rivalitats i enemistats hi seran presents. 

Aquest primer volum recopila els primers cinc capítols de Gryphoon, que s'han publicat als cinc primers números de Planeta Manga. A més, compta amb 32 pàgines a color i compta amb material extra com les fitxes dels 5 personatges principals a més d'una secció en la qual s'aprofundeix en el món d'Ark, com els pobles que hi viuen i altres éssers que hi ronden, per tant, bons al·licients de l'edició en volum.

És una obra que a mesura que es va llegint, et va atrapant, està molt ben construïda, la valoro molt bé, i que sembla que serà una obra llarga pel que és el projecte de la revista Planeta Manga. Segons ens diu la web de Planeta Cómic, aquest és el primer volum de sis que hauria de tenir. Per tant, si cada volum té el mateix nombre de capítols, estaríem parlant d'un total de 30 capítols, tot un èxit certament. Amb el temps ho anirem veient. Ara per ara, endavant i molts encerts, Luis i Noha!

divendres, 16 de juliol del 2021

¡Achís! Historias cortas de Naoki Urasawa

Títol: ¡Achís! Historias cortas de Naoki Urasawa
Títol original:
Kushami Urasawa Naoki Tanhenshū (くしゃみ 浦沢直樹短編集, Atchim! Històries curtes de Naoki Urasawa) / Kushami Naoki Urasawa Short Stories
Autor:
Naoki Urasawa
Publicat per
: Planeta Cómic, juny de 2021
Format
: Rústic amb sobrecoberta - Volum B6 (12,8 x 18 cm) - 192 pàgines - Color i B/N
Preu:
8,95€



D'en Naoki Urasawa, tot i ser un excel·lent mangaka, només en tinc dues coses, l'edició inconclusa de Cinturó Negre (Yawara!) de la desapareguda editorial Glénat/Editores de Tebeos, i el volum justament anomenat Historias cortas de Naoki Urasawa, que la llavors denominada Planeta deAgostini Cómics va treure l'abril de 2011. Deu anys després, ara sota el nom de Planeta Cómic, ha tret un altre volum d'històries curtes seves anomenat ¡Achís! Historias cortas de Naoki Urasawa, que tractant-se doncs d'un volum únic m'ha fet gràcia tenir-lo,
 
"Achís" en castellà, "Atxim" en català i "Kushami" en japonès és l'onomatopeia per imitar l'esternut. Així aquest terme en japonès s'usa per referir-se a històries curtes en contrast amb les llargues. Aquí doncs tenim un joc de paraules. Per tant, les històries que inclou aquest volum no són pas d'esternuts i refredats sinó que hi torbarem diferents temàtiques.

- Damiyan! - Publicat originalment al número 49 de 20216 de la revista Weekly Big Comic Spirits, de l'editorial Shôgakukan.
Una història de mafiosos, els yakuza, amb revenges pel mig i un curiós personatge amb poders psíquics involucrat.

- ¡Lanza apuntando a la luna! (Coguionitzat amb Takashi Nagasaki) - Publicat originalment a AERA COMIC Nippon no manga, llibre-revista del 10è aniversari dels Premis Culturals Osamu Tezuka. Octubre de 2006, editorial Asahi Shinbun-sha.
Un dia, un nen coneix un misteriós home vell que li diu que ha de ser periodista. Així que seguint el seu consell n'esdevé, però no amb l'èxit que ell voldria, fins que un dia el nom  del vell torna a aparèixer, i comença a estudiar un crim del passat relacionat amb ell.

- Los maduritos - Publicat originalment als números de maig de 2013, febrer de 2014 i juliol de 2014 de la revista Jump-kai de l'editorial Shûeisha.
Tres històries de dues pàgines cada una sobre música i homes madurs.

- Henry y Charles - Publicat originalment al número d'abril de 1995 d'Oooki-na pocket, de l'editorial Fukuinkan Shoten.
En una cuina, dos ratolins volen aconseguir un tros de pastís. Un gat i la cuina tota desendreçada en seran obstacles.

- I'ts a beautiful day (Idea original de Kenji Endô) - Publicat originalment al número de novembre de 2018 de la revista Monthly! Spritis.
Una altra història musical, basada en uns fets reals segons les indicacions d'un dels protagonistes del manga, el músic Kenji Endô. Un manga en homenatge a ell que va morir l'octubre del 2017.

- Musica Nostra - Publicat originalment als números 15 i 23 de 2015 i 5 a 9 de 2017 de la revista Jump Grand de l'editorial Shûeisha.
Dues històries també musicals, una sobre com els guitarristes toquen les guitarres, comparant homes i dones, i una altra sobre un viatge que en Naoki Urasawa va fer a Los Angeles, Crónica de un viaje musical a L.A.

- Reino de kaijû - Publicat originalment al número 16 de 2013 de la revista Big Comic.
 Un francès aficionat als kaijû viatja a Tòquio, la ciutat dels monstres japonesos.

- Solo Mission - Amb lectura occidental. Publicat originalment a The Tipping Point, el 16 de febrer de 2016, de l'editorial francesa Humanoids, y a Turning Point, el 25 de setembre de 2017, de l'editorial Asuka Shinsa.
Un extraterrestre se li encarrega realitzar una missió a un perillós planeta, que resulta ser el tercer planeta del sistema estel·lar on es troba.

Al final de volum hi ha un parell de pàgines on l'autor comenta breument les obres incloses en aquest volum. 

Com veieu pel que he escrit, són històries amb temàtiques diferents, però ben entretingudes i divertides. Una petita mostra que en Naoki Urasawa sap tocar diferents gèneres, quelcom que els seus seguidors prou deuen saber gràcies a les seves obres llargues.

dimarts, 13 de juliol del 2021

Las Tortugas Ninja vol. 3

Títol: Las Tortugas Ninja vol. 3
Títols originals
: TMNT #13 a 16 USA, TMNT Microseries núm. 6 (Casey Jones), TMNT Microseries núm. 7 (April O'Neil), TMNT Microseries num. 8 (Fugitoid)
Autors principals:
Kevin Eastman i Tom Waltz (Guió), Dan Duncan, i Kevin Eastman (Dibuix), Ronda Pattison (Color) i Andy Kuhn (Portada)
Tortugues Ninja
(TMNT) creades per Kevin Eastman i Peter Laird
Traducció per:
Bárbara Azagra Rueda
Publicat per:
ECC Ediciones, juny de 2021.
Format:
Rústica - 176 pàgines - Color
Preu:
17,50 €


El passat desembre de 2020 van tornar en format còmic les Tortugues Ninja, a mans d'ECC Ediciones, tot publicant les dues sèries dels quelonis muntants: la sèrie original publicada a Mirage Comics i la nova sèrie publicada a IDW, amb els seus respectius primers volums. Així complint-se la periodicitat trimestral de la nova sèrie, el tercer volum de les Tortugues Ninja es va publicar el passat juny.

Com que la continuïtat d'IDW combina la sèrie regular, amb les micro-sèries, entrecreuaments i altres, una bona manera de no perdre's, és seguir aquest enllaç de la Turtlepedia o bé TMNT The IDW Collection de  Penguin Random House, on a cada volum s'indica el seu contingut, i fins al moment és el mateix que el d'ECC (Fins al moment, podem entendre que cada volum de l'IDW Collection equival a dos d'ECC). 


Endinsem-mos en aquest tercer volum: 

Micro-sèries núm. 6: Casey Jones
, de Mike Costa i Ben Epstein (guió), Mike Henderson (dibuix) i Ian Herring (color) (juliol de 2012). 
 
Després de la primera gran batalla contra l'Shredder i el Clan del Peu, els nostres herois gaudeixen d'un temps de pau. En Casey Jones, però té una altra batalla complicada de solucionar: la mala relació que té amb el seu pare, quan aquest està ebri. Un capítol on se'ns mostraran les fortaleses i les debilitats del pare i fill.

Núms. 13 i 14 (agost i setembre de 2012): Aquests dos números comprenen el quart arc argumental, Sins of the fathers (Pecats dels pares). 

Reprenen la història allà on acabava el capítol dedicat a en Casey, viurem una altra relació de pare i fill, la de l'Splinter i en Raphael, que donarà lloc a què el pare d'en Casey hi estigui ben implicat. Una aventura que donarà a lloc un enfortiment dels llaços familiars entre els mutants i que seran compartits amb l'April i especialment amb en Casey, qui necessita certament necessita una família al seu costat. Per una altra banda, l'Shredder considera que a la Karai li falta dots de lideratge a pesar de ser una bona guerrera. Així que el líder del Clan del Peu decideix reclutar a un altre individu per tal que sigui el segon al comandament. I en tercer lloc, tenim en Baxter Stockman que es desperta a Burnow Island, el quarter general del general Krang a la Terra. Allà per boca de l'ésser interdimensional, coneixerà breument la seva història i la nova oportunitat que li dóna al científic humà: participar en la construcció del Tecnòdrom.
 
Micro-sèries núm. 7: April O'Neil, de Barbara Randall Kesel (guió), Marley Zarcone (dibuix) i Heather Breckel (color) (agost de 2012).

Aprofitant que treballa a Stockgen, i volent ser útils als seus amics, l'April utilitzarà els seus recursos per trobar el rastrejador de tortugues, però per això haurà d'infiltrar-se en zones on no té accés, i els fets que succeiran comportarà que un altre espècimen mutant amb qui estaven investigant quedi lliure.  

Núms. 15 i 16 (octubre i novembre de 2012). Aquests dos números comprenen el cinquè arc argumental, Blood brothers (Germans de sang). 

Amb una sèrie de flaixbacs tot arribant amb el present, coneixerem la història de l'espècimen que s'alliberat, una altra tortuga mutant, i que a partir de les destrosses que ha anat fent a Nova York, l'han anomenat Slash. Un cop lliure s'ha dedicat a buscar a les nostres protagonistes, el van programar per això. Les nostres Tortugues sent conscients que un ésser s'ha escapat d'Stockgen, es dirigeixen al que pot ser la seva nova llar, un búnquer sota una església abandonada. Però l'Slash fent molt bé la seva feina els sorprendrà en aquest nou emplaçament i la batalla serà inevitable, en la qual els dubtes morals hi seran presents. El desenllaç no serà gaire agradable, malgrat que les nostres Tortugues se n'han sortit, l'Slash, al cap i a la fi un altre experiment com ells, ha caigut a l'aigua malferit desapareixent. En un altre lloc, en un riu, algú el troba i li fa recuperar la consciència, establint-se entre ells dos una mena d'equip. Aquest algú és l'Old Hob, qui prèviament havia caigut en desgràcia i ara té els seus propis plans. Per altra banda en Krang està a punt de fer l'assalt definitiu al planeta Neutrí.
 
Micro-sèries núm. 8: Fugitoide, de Paul Allor (guió), Paul McCaffrey (dibuix) i John-Paul Bove (color) (setembre de 2012). 
 
El Dr. Honeycutt era un científic neutrí que intentava fer allò que era correcte, però de vegades costa poder-ho fer, ja que treballava pel general Krang. Convençut per la seva dona, es va unir a la resistència dels neutrins. Van ser atacats per les forces d'en Krang, i per intentar salvar la seva família, es va introduir mentalment dins d'un robot que havia creat, però malgrat tot no se'n va sortir. Esdevenint un fugitiu a qui anomenen Fugitoide, i tot escapant-se d'en Krang va arribar a la Terra. Per poder-se venjar, gràcies a les habilitats del cos de robot va agafar aspecte d'humà, agafant una nova identitat, i a més es va poder infiltrar en cert lloc per poder aconseguir el seu objectiu. Però davant d'un mal tan gran com és en Krang, per fer-hi front ha hagut de buscar un altre mal, el Clan del Peu de l'Shredder. En Honeycutt, altrament conegut com a Fugitoide, a la Terra se'l coneix com a Chet Allen  (Seleccioneu el text anterior per saber-ho).

En aquest volum, hem aprofundit en la dura vida familiar d'en Casey Jones, enllaçant-ho amb altres relacions paternofilials, coneixem a l'Slash, un altre mutant gràcies a l'April O'Neil, i finalment, coneixem la veritat d'un personatge que al segon volum ja vam veure que no era aigua clara, tota una sorpresa. I per altra banda hem anat veient el que van tramant els dolents.

Com sabem de portades de capítols n'hi ha més d'una, així abans de cada capítol, hi tindrem la seva portada oficial i la seva alternativa, i al final de volum, hi tenim dues portades alternatives més, les dels números 14 i 16, d'en Ramón Pérez i na Sophie Campbell respectivament, i també les portades del tercer i el quart volum recopilatori originals: Enemies old, Enemies new i Sins of the fathers.
 
Com ja va anunciar ECC Ediciones, la periodicitat d'aquesta sèrie passa a ser bimestral, així que el quart volum sortirà a final agost, juntament amb el tercer volum de la sèrie original i el primer número d'El último Ronin.


dissabte, 10 de juliol del 2021

Akira (Edición original)

Títol: Akira (Edición original)
Títol original:
Akira (アキラ)
Autor:
Katsuhiro Otomo
Traducció de
: Marc Bernabé (Daruma SL)
Publicat per:
Norma Editorial, novembre de 2019 a juny de 2021.
Format:
Rústic amb sobrecoberta - 18,2 x 25,7 cm - 300 a 400 pàg. en B/N (segons volum) + 8 pàg. en color
Núm. de volums:
6
Preu: 19,95 € els volums 1 a 3 i 22,95 € els volums 4 a 6. Total = 128,7 €





Akira és l'obra insígnia d'en Katsuhiro Otomo. Fou publicada del desembre de 1982 al juny de 1990 a la revista Young Magazine de Kôdansha, i recopilada en 6 volums.

Va esdevenir una de les grans referències del còmic mundial, no només del manga, guanyant el Premi Kôdansha al millor manga en la categoria general/adult de 1984, com també sent l'obra insígnia del gènere cyberpunk japonès, influint en obres que es publicarien després com The Ghost in the Shell o Gunnm. Dit d'una altra manera vas ser una obra que el seu dia va deixar empremta, i també encara avui en dia.

Amb uns 30 anys a sobre se n'ha parlat molt i molt, però un servidor va conèixer aquesta obra per la seva adaptació animada en pel·lícula, i precisament recentment, quan al seu dia fou emesa al desaparegut Canal 3XL (no recordo el dia concret), tot i que aquell dia no la vaig acabar de veure, tot i ser conscient de la seva importància en el món de l'animació. La pel·lícula fou estrenada originalment el 1988, i emesa per primer cop en català el gener de 1996. El deute amb ella es va resoldre justament el 2018 en el seu 30è aniversari, quan al Saló del Manga vaig comprar a Selecta Visión l'edició commemorativa amb motiu d'aquesta efemèride. Llavors ja sí, vaig veure sencera aquest clàssic de l'animació japonesa. Manga i pel·lícula referents en els seus formats.

Pel que fa al manga, a l'estat espanyol ha tingut diferents edicions. La primera editorial que el va llicenciar fou Ediciones B. La seva primera edició fou copiant l'edició estatunidenca, publicant-la en 64 comics-books en lectura occidental i en color, a part de molts altres canvis, publicats entre l'abril de 1990 al juny de 1997. Paral·lelament aquests comics-books es van recopilar en 14 volums A4 de tapa dura, del desembre de 1990 l'octubre de 1997. Del maig del 1999 a l'octubre de 2000, en va treure l'edició en blanc i negre de 6 volums, però mantenint la lectura occidental i eliminant alguns retocs de les edicions anteriors com la censura.

Llavors Japó publicà l'edició en color estatunidenca amb retocs inclosos i és aquesta la primera edició que va realitzar Norma Editorial, traient-ne els 6 volums amb lectura occidental, del novembre de 2005 al gener de 2007. El desembre de 2012, en va treure una edició commemorant el 30è aniversari de l'obra, tractant-se dels 6 volums ja publicats i el llibre d'il·lustracions Akira Club dins d'un cofre. Recordo que al seu dia em vaig plantejar la seva compra.

I finalment arribem el gener de 2019, quan Norma va anunciar l'edició original d'Akira: Els 6 volums originals en blanc i negre, amb lectura oriental, sense cap mena d'afegit i retoc, i respectant les onomatopeies. Llavors, en Marc Bernabé, el seu traductor, en aquest fil de Twitter ens explicava la història de les diferents edicions d'Akira en castellà, aportant algun detall que jo no he posat.

Per fi ens arribaria una edició digna de l'obra creada per en Katsuhiro Otomo, la qual el seu primer volum va sortir amb motiu del 25 Manga Barcelona, del 2019, i sense cap mena de dubte molt ben editat, fent molt de goig.

En aquells moments, sembla que estava previst que la seva periodicitat seria bimestral, i el segon volum segons la periodicitat tocava el febrer de 2020, però sense constar a la llista de novetats, esperàvem que sortís el març, tenint en compte que les aprovacions amb els japonesos poden ser complicades i més en una obra com aquesta amb molts detalls. Però ves per on, com prou bé sabem, aquell mes de març, la pandèmia de la covid-19 va esclatar fortament a casa nostra, comportant doncs que tot es capgirés. Així que el segon volum va sortir el setembre de 2020, quasi un any després del primer, el tercer, el desembre, i a partir de llavors amb una periodicitat bimestral, van sortir la resta fins que al juny d'enguany va sortir el sisè i darrer.




Aquest sisè a més va acompanyat d'un joc de sis postals amb les il·lustracions de les portades de cada un dels volums.
 

La història d'Akira té lloc a Neo-Tokyo, una ciutat reconstruïda l'any 2019, que pateix els efectes devastadors d'una explosió nuclear que va tenir lloc el desembre de 1982, que va comportar la Tercera Guerra Mundial. 

En Kaneda i en Tetsuo són membres d'una colla de motociclistes que tenen entre altres aficions participar en baralles de carrer contra altres bandes, els Clowns. En una de les sortides cap a la vella ciutat, en Tetsuo pateix un accident causat per un estrany nen, que apareix al mig de la carretera. A partir d'aquest accident, en Tetsuo és capturat pel govern, sent un dels caps visibles el dit Coronel, que manté el noi sota estricta vigilància i control, experimentant amb ell, comportant que desenvolupi estranys poders.

En Kaneda i els altres companys estan preocupats davant de la seva desaparició. Un dia retorna amb ells això sí vigilat, però no és el mateix d'abans, el que va desenvolupant, li provoca dolors i alhora el seu caràcter va canviant, i així de mica en mica la relació anirà canviant entre ells, de l'amistat en sorgirà una enemistat. Paral·lelament a tot això, però de manera relacionada als esdeveniments relacionats amb en Tetsuo, en Kaneda es veurà involucrat amb un grup terrorista que lluita contra el govern, alhora que se'ns va desvelant informació: el Coronel que està treballant en el projecte Akira, i tot indica que en Tetsuo i el nen estrany de l'accident hi estan relacionats d'una manera o altra. 
 
De mica en mica, tot s'anirà complicant, l'enemistat entre en Kaneda i en Tetsuo esdevindrà un element clau, com també a partir del moment que es manifesti el que és Akira, sent l'eix central d'aquesta obra i el qual els diferents personatges giraran envers aquest nom. 

És una història que té lloc l'any 2019 i que al seu dia va preveure i va encertar que l'any 2020, els Jocs Olímpics tindrien lloc a Tokyo, o si més no així hauria d'haver estat. Per sort no hi ha hagut cap Tercera Guerra Mundial, però en canvi estem convivint i patint les conseqüències de la mencionada pandèmia, comportant que els Jocs de Tokyo no tinguessin lloc l'any passat, sinó que tindran lloc enguany, però tampoc de la manera que es voldria. 

Certament ens trobem amb una obra adulta, en tots els seus aspectes, tant argumentalment com il·lustrativament, que ha influït a molts autors i les seves obres, i que finalment ens ha arribat amb l'edició que es mereix. Sis volums amb lectura oriental i el màxim de fidels possibles a l'edició original japonesa, fent-la doncs amb l'edició per excel·lència d'Akira en castellà. Per fi doncs he pogut gaudir d'aquest gran clàssic del manga.

dimecres, 7 de juliol del 2021

Notícies de la Confederació: viatge al país que hauria pogut ser

Títol: Notícies de la Confederació: viatge al país que hauria pogut ser
Autor: Xavier Deulonder Camins
Publicat per: Voliana Edicions, febrer de 2021
Format: Rústic amb solapes - 14 x 21 cm  - 247 pàgines
Preu: 17 €

Al PDF de novetats de febrer (pàg. 16) que publica la distribuïdora Xarxa de Llibres, hi vaig veure un llibre que em va cridar l'atenció. Aquest és Notícies de la Confederació: viatge al país que hauria pogut ser, publicat per Voliana Edicions. Així fou una compra que vaig fer pers Sant Jordi i que me'l vaig regalar dos dies després pel meu sant.

El títol ja ens dóna pista del que ens trobarem, una Corona d'Aragó independent avui en dia, un país com qualsevol altre que al llarg de la seva història hauria tingut les seves vicissituds.

Com a punt d'inflexió d'aquest joc de simulació històrica, tal com diu el seu autor, l'historiador i bibliotecari Xavier Deulonder, es troba en el personatge de l'infant Joan, fill de Ferran II i Germana de Foix, qui a la realitat va morir al poc de nàixer i que aquest món alternatiu, sobreviu a la mort esdevenint doncs Joan III d'Aragó.

Per explicar-nos doncs com seria la història de la Corona d'Aragó des de Joan III en endavant fins al present, el que l'autor anomena Confederació d'Aragó, Catalunya, València i Mallorca, ho farà explicant quina podria ser la seva realitat alternativa tot contraposant-la amb la realitat que hem viscut i vivim. Al llarg dels diferents capítols és el que anirem veient. I seran moltes els personatges reals que en aquesta alternativa juguen papers ben diferents o bé alguns força similars.

En els diferents capítols són moltes els exemples que s'exposen tant en fets històrics com en personatges, per contraposar els fets reals amb els d'aquesta versió alternativa. He fet una síntesis de cada un d'ells exposant les idees principals o més rellevants que ens trobarem. 

En aquest món alternatiu "Espanya" seria simplement la més occidental de les penínsules europees. I segurament l'ús de "Península Ibèrica" o termes derivats no serien tan utilitzats com ho són a la realitat. Així doncs a península d'Espanya hi hauria quatre països: Portugal, Castella, Andorra i la Confederació. Hi podríem afegir el Regne Unit si en la Guerra de Successió Castellana, els britànics haguessin ocupat Gibraltar i encara estigues sota la seva sobirania, com a la realitat. Evidentment ningú qüestionaria que els ciutadans de la Confederació siguin i se sentin catalans, aragonesos, valencians i mallorquins, o un terme més general catalano-aragonesos, aquest seria el nacionalisme banal.

Lingüísticament, la castellanització de les elits que hi va haver amb l'arribada dels Trastàmara, hauria estat una moda passatgera. Per tant a partir de Joan III, com que no tenia res a veure amb la veïna Castella, i per arrelar el seu llinatge a la Corona d'Aragó, i fer-se continuador de l'antiga dinastia dels comtes de Barcelona, el català tornaria a ser de la monarquia. Així doncs, les llengües nacionals de la Confederació serien el català i l'aragonès. La primera d'ús normal i oficial tant a Catalunya, València, Mallorca, i la segona doncs a Aragó, evidentment, i també a València en les comarques interiors. I amb el temps doncs l'occità esdevindria oficial a Catalunya, per part de la Vall d'Aran. Evidentment, ningú tampoc qüestionaria que el que es parla des de Salses a Guardamar és català.   

Tot seguit, l'autor en una sèrie de capítols parla de com serien cada un dels regnes en aquest món alternatiu. Començant pel Principat de Catalunya, mai hi hauria hagut cap Tractat dels Pirineus, per tant els dits Comtats de Rosselló i Cerdanya, l'autor manté aquesta denominació, seriea una altre territori administratiu juntament amb la resta vegueries, les que fossin, la divisió tradicional Catalunya. L'autor també ens proposa dues alternatives més: Una Catalunya tota espanyola, on parlaríem de la província de Perpinyà més les altres quatre que ja coneixem, i una Catalunya tota francesa, on a part del departament dels Pirineus Orientals, també hi hauria els departaments de Montserrat, Ter, Boques de l'Ebre i Segre, que a la realitat van existir durant l'annexió de la Catalunya espanyola a l'Imperi Francès de Napoleó. En cada una de les tres realitats s'exposen les seves característiques.

Pel que fa al Regne de València, primerament no s'hauria castellanitzat, no existiria el blaverisme, i la seva divisió territorial serien les governacions: Dellà del riu Uixó (capital Castelló), València (capital València), Dellà del riu Xúquer (Capital Xàtiva) i Oriola (capital Alacant).

Sobre el Regne d'Aragó, i en especial la dita Franja de Ponent, aquest concepte no existiria. Simplement seria normal que hi hauria una sèrie de comarques aragoneses que són catalanoparlants, i per tant ningú s'inventaria l'estupidesa del LAPAO. Una altra cosa que no existiria seria l'espoliació de les obres d'art de la "Franja" dels museus catalans, principalment del de Lleida, ja que segurament ningú hagués tingut la idea de canviar els límits del Bisbat de Lleida. 

I acabant amb el Regne de Mallorca d'aquest món alternatiu, se'ns proposa que aquest existiria més sobre el paper que sobre el territori,  ja que cada una de les illes tindria el seu propi govern i parlament i no hi hauria cap govern d'àmbit balear. Per tant des d'aquest punt de vista, serien sis els estats de la Confederació: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera (Aquestes dues illes anirien juntes), sense descartar altres idees que també podrien tenir lloc.

Seguidament tenim un capítol on tractarà diversos temes sobre la Confederació, que tot i utilitzar aquest nom més aviat parlaríem d'un estat federal. No en va, Suïssa s'anomena Confederació Helvètica, però en realitat és un estat federal. Això ens porta a parlar de possibles sistemes de govern, seus executives i legislatives, i  també de com seria el cap d'estat, que ell s'ha decantat per una monarquia, però que també exposa la versió republicana. En aquest capítol també ens parla de l'esport de la Confederació. Un ben diferent i alternatiu tennista reial i una selecció de futbol catalano-aragonesa guanyadora d'un Mundial en són dos exemples.També s'hi parla d'Eurovisió, autopistes i de l'actual coronavirus.

Barcelona, cap i casal de Catalunya, també té el seu capítol. Sense dubte seria una ciutat molt diferent de la que coneixem, per exemple la Ciutadella i tot el que implica no existiria, i per altra banda es qüestiona si hi hauria hagut Jocs Olímpics.

A l'Espanya real, l'arribada del liberalisme, implicant la caiguda del que es coneix com a Antic Règim, es va confrontar amb el tradicionalisme, donant-se lloc a les Guerreres Carlines. En aquest món alternatiu, Castella també va viure el Carlisme, però hi passaria a la Confederació? Hi va aparèixer l'Urgellisme, quan el rei Pere l'Il·lustrat l'any 1782 va concedir el títol de comte d'Urgell al seu fill cabaler, l'infant Alfons. Així doncs aquest personatge va representar el moviment tradicionalista i conservador de la Confederació, implicant els corresponents conflictes armats, moviment que amb el temps s'aniria perpetuant. No en va, per exemple el general Franco durant la Guerra Civil Castellana tindria el suport dels urgellistes de la Confederació.  Un capítol interessant i segurament el més europeu de tots, ja que tot seguint la cronologia dels fets arribem fins a mitjan segle XX passant per les dues Guerres Mundials. 

Per anar acabant se'ns proposa un capítol d'una Corona d'Aragó unida a Castella en una Monarquia Hispànica, tal com quan regnaven els Àustria, i que aquest model hagués arribat fins al present. Tot llegint-lo, amb tot el que va proposant l'autor, tenint en compte tot el que ha passat a la realitat, podria ser que hi hagués una Espanya Federal però que fos força similar a l'Espanya de les autonomies que coneixem i que la llengua oficial igualment seria el castellà. 

I en el capítol final, com a calaix de sastre, en un dels seus apartats l'autor ens proposa l'exercici d'imaginar-nos una Espanya actual on també inclogués el que avui és la República Portuguesa. El regne de Portugal al segle XVII mai es va independitzar de la Monàrquica Hispànica. Així doncs avui l'Espanya de les autonomies en tindria tres més Portugal, les Açores i Madeira. Així doncs aquesta Espanya tindria tres focus de tensió territorial, Catalunya, Euskadi i Portugal. I aquest exercici el fa d'allò més interessant, fent-ho en una sèrie de textos en castellà com si es tractés d'un articulista de diaris de la caverna mediàtica espanyola. Els altres dos darrers apartats ens proposa per banda una Espanya on tingués sobirania sobre Sardenya i Sicília, i per l'altra una Espanya on hauria perdut tota l'Amèrica continental però que mantingués Cuba, Puerto Rico i les Filipines, un exemple força plausible havent-hi estats europeus com França que tenen situacions semblants. 

Sense dubte la seva lectura és un exercici per veure i ser conscient que si en un moment determinat una sèrie de fets haguessin anat diferents, ara la realitat seria una altra, que com l'actual podríem discutir o per altra banda no. Un assaig d'història-ficció molt interessant i que he gaudit molt, tot imaginant-me com podrien haver estat els diferents passatges que l'autor, en Xavier Deulonder ens presenta sobre la Confederació d'Aragó, Catalunya, València i Mallorca. Tal com ens diu el títol és un bonic viatge a un país que hauria pogut ser. Un viatge que ell ha formulat d'una manera, però que cada un de nosaltres el formularà a la seva manera tot llegint-lo, coincidint en unes coses i en d'altres no.

dilluns, 5 de juliol del 2021

La Cerverina d’Art rep el Premi Sikarra

L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot van guardonar dissabte la galeria La Cerverina d’Art amb el Premi Sikarra, que s’atorga anualment amb la voluntat de reconèixer persones, entitats o institucions que amb la seva activitat hagi aportat valors destacables a la Segarra.

https://comarquesdeponent.com/wp-content/uploads/2021/07/0-1-1-960x640.jpg

En el cas de La Cerverina d’Art,  es tracta d’un projecte familiar amb 25 anys de trajectòria que ha portat fins a la capital de la Segarra més d’un centenar d’exposicions amb artistes com Antoni Tàpies, Bigas Luna, Rafael Bartolozzi, Josep González Ramos o Albert Ràfols-Casamada. Així mateix, va ser un projecte pioner a recuperar la vitalitat del carrer Major en el centre històric.

Yago Serrano, impulsor del projecte juntament amb la seva dona, Pilar Porredon, va destacar que «vam fer el que crèiem que havíem de fer».

L’acte, que va reunir mig centenar de persones, va tenir lloc a la terrassa de la Casa Duran i va comptar amb una actuació de música brasilera a càrrec del flautista Xesco Grau i del guitarrista Josep Soto.

El guardó l’han obtingut en edicions anteriors Armand Forcat; els Amics de l’Arquitectura Popular, Càritas Diocesana de Cervera, L’Olivera; La Garbiana; Rosa Fabregat, l’Associació Baixa Segarra, Seny Major i l’Associació de Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT).

El guardó consisteix en una peça escultòrica, creada per l’artista Ana Marín, amb la fusta i el vidre com a materials.

 

Font: Comarques de Ponent