dimarts, 31 de desembre del 2013

2013: Manga en català

I per cinquè any consecutiu, toca la meva revisió i valoració de com li ha anat el manga en català aquest any. Les anteriors les podeu llegir aquí: 2009, 2010, 2011, 2012.

El passat 2012 va ser l'any d'apocalipsi a Editores de Tebeos, el que ve ser el mateix, la pèrdua de les llicencies de l'editorial Shueisha. Això va suposar que Planeta DeAgostini obtingués els drets de Naruto, Panini Comics els de Bleach i malauradament ningú va fer-se amb la llicencia de Kimagure Orange Road

Anem aquest ja acabat 2013. En un principi hom es preguntava què passaria amb les edicions en català de Naruto i Bleach, i també amb Cinturó Negre, amb un futur indeterminat i únic manga en català en curs d'EDT.

Comencem per Cinturó Negre, els seu 20 tom estava previst pel gener, malauradament s'ha anat retardant mes rere mes,  i quedant en una pausa indefinida. L'esperança del seu retorn semblava que havia d'arribar amb Saló del Manga, ja que es va anunciar que el 20è volum sortira al mes de desembre, arribant aquest mes però no ha estat així. Altre cop retardat fins aquest 2014 a punt de començar. També es va dir que a partir de llavors tindria tindria una periodicitat trimestral amb la voluntat d'acabar la sèrie, deixe-m'ho també una cosa indeterminada, indefinida. 
El que si que l'editorial va confirmar i així ha passat és una pujada de preus, en el cas de Cinturó Negre passant dels 7 al 7.95€, i els altres afectats: Fushigi Yûgi de 10 a 12€, i Inu-yasha, Love Hina i Sakura de 6.5 a 7.5€. 

Seguim per Naruto, el qual ha estat l'afortunat. Ara bé fins el març no vam saber res de la continuïtat de l'edició en català, que es quan Planeta DeAgostini en va anunciar el seu pla de publicació. Va retornar al juny amb dos volums cada mes, exceptuant a l'agost, atrapant l'edició en castellà al novembre coincidint amb el Saló del Manga. L'edició és igual a l'EDT/Glénat exceptuant logotips i pàgines de crèdits i altres pròpies de la nova editorial, amb un preu de 7.5€. 

Acabem per Bleach. Panini va anunciar el passat abril que el volum 41 sortiria el juny, i així va ser, podent continuar i acabar el dur i apassionant combat entre l'Ichigo Kurosaki i l'arrancar Ulquiorra. L'edició també és igual a l'EDT/Glénat exceptuant les característiques pròpies de la nova editorial, amb un preu de 7.5€.  Ara bé fins a dia d'avui no hi ha hagut noticies de nous toms.

Així ha anant doncs aquest 2013: 
  • Gener: ---------------------------
  • Febrer: --------------------------
  • Març: ----------------------------
  • Abril:-----------------------------
  • Maig:-----------------------------
  • Juny: Naruto #55 i #56, Bleach #41 
  • Juliol: Naruto #57 i #58
  • Agost: ----------------------------
  • Setembre: Naruto #59 i #60
  • Octubre: Naruto #61 i #62
  • Novembre: Naruto #63 i #64
  • Desembre. -----------------------
Així doncs, un cop finalitzat el 2013 continuem amb 3 sèries obertes: Bleach (41 i Oberta), Cinturó Negre (19 de 29 toms) i Naruto (64 i Oberta).

I per aquest 2014? 

Respecte Naruto, el volum 65 sortirà aquest gener de 2014. A patir d'aquest però la periodicitat serà irregular degut a que estem a tocar de l'edició japonesa (actualment volum 67). Respecte Cinturó Negre, esperem gaudir del seu volum 20 aquest gener de 2014. I sobre Bleach, doncs ara per ara, com he dit, no hi ha nous volums en un futur proper. 

Us deixo amb el gràfic que mostra l'evolució del manga en català fins aquest finalitzat any 2013. 



Acabo desitjant-vos que tingueu un Bon Any 2014!!!

dilluns, 30 de desembre del 2013

Entrevista a Jordi Segura: "El camí més senzill no sempre és el millor"

El diari Regió 7 va publicar ahir diumenge 29 una entrevista a Jordi Segura, conservador del Museu Municipal Josep Castellà i Real dels Prats de Rei, la qual la reprodueixo.

En quin moment després de les excavacions de l'estiu es va decidir que la muralla es taparia?
Les excavacions van acabar el setembre, i el 3 d'octubre es va fer una reunió amb totes les parts implicades: Ajuntament, Diputació, Generalitat, Bisbat de Vic, arqueòlegs de la Universitat de Lleida, representants del museu municipal... Tots estàvem d'acord que les restes s'havien de museïtzar d'una forma digna. Aleshores es va considerar que, si no hi havia recursos, era més prudent reblir la muralla que fer una cosa mal feta. Des del museu vam dir que ens dolia molt i ens feia molta por que, si es tapava, no es tornés a excavar mai més. A la reunió també vam quedar que al museu hi destinaríem un apartat important a la muralla, amb una maqueta i uns plafons explicatius, i que a la plaça es dibuixaria a terra la traça per on passava la muralla.

Aleshores el soterrament de les restes ja era un fet.
Al cap de dos o tres dies se'm va acudir escriure un article per enviar als mitjans on deia que des del museu tenim poc poder de decisió, però que era una llàstima, i que de vegades el camí més senzill no sempre és el millor.

I així va començar la campanya per conservar les restes al descobert...
La carta la vaig enviar a tots els diaris, i gràcies a les xarxes socials es va anar estenent. Molt aviat les persones de les entitats que formen la xarxa Som Segarra van valorar que havíem d'aconseguir entre tots que la muralla es museïtzés. També s'hi va implicar l'alcalde de Cervera, ja que com a capital de l'actual comarca de la Segarra sentia que hi tenen el seu origen. Ells van oferir-se a fer tot el possible per ajudar que no es tapés.

I van començar a moure fils...
Des de la Xarxa Sikarra es va contactar amb una diputada d'ICV, que va visitar el jaciment i vam quedar que farien una pregunta al Parlament sobre la qüestió. Jo vaig fer una carta al conseller de Cultura, vam fer contactes amb altres diputats, vam sortir als mitjans... També van venir un grup de professors de primària i secundària de la Segarra, en una activitat organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics de la Segarra. Els mestres també es van implicar per evitar que es tapés.

Paral·lelament van fer un projecte alternatiu per conservar les restes....
Ho va fer en Pere Tardà, que hi va invertir hores de manera voluntària. El projecte tenia un cost de 38.000 euros, molt menys del que s'havia dit fins aleshores que costaria. S'havia parlat d'uns 200.000 euros. Això va anar molt bé, ja que va fer veure als responsables de la Diputació i la Generalitat que era assumible. Aleshores vam muntar una roda de premsa per presentar el projecte i també llegir un manifest per salvar la muralla.

El manifest va rebre més de 500 signatures en molt pocs dies...
Sí, en molt poc temps vam tenir adhesions d'arreu de Catalunya, de l'Estat, de Gran Bretanya, Alemanya... tant de persones com d'institucions.

Treballaven contra rellotge...
Anaven passant els dies i el dia 22 s'acostava, que era quan es reunia la Comissió de Patrimoni per aprovar el rebliment de les restes. Aleshores es va demanar un ajornament i es va treure aquest punt de l'ordre del dia, tot esperant que arribés esperant el projecte de museïtzació que paral·lelament elaborava la Diputació.

Finalment, aquest és el projecte que es farà.
Sí. Quan finalment va arribar ja vam respirar tranquils. Ara hem de vetllar perquè coexisteixin bé l'arqueologia i la història amb el disseny i l'obra arquitectònica, i sobretot no es facin destrosses a les restes arqueològiques.

Fins a quin punt creu que la crisi i la falta de recursos han estat determinants per al futur de la troballa?
Tot és qüestió de donar prioritats. Si realment ens creiem que, tal com diuen els entesos, això és una peça única de les que s'han trobat fins ara a la Catalunya interior, això ha de passar davant de moltes altres coses. Penso que hi ha altres despeses de les quals es podria prescindir, a nivell de país, que permetrien invertir recursos en aquestes qüestions. Comparat amb el pressupost del centre cultural del Born, museïtzar això és una petitesa. Arriba un punt en què són les voluntats de les persones les que poden fer que les coses es decantin. I en aquest cas ens n'hem d'alegrar, perquè sembla que finalment les voluntats s'han desvetllat i han reaccionat.

Quin efecte ha tingut la troballa sobre el Museu dels Prats de Rei?
Des de l'estiu, quan es va conèixer l'existència de la muralla, les visites al museu han augmentat moltíssim, han crescut exponencialment. Hem passat de rebre unes tres visites de mitjana a 10 o 12 cada diumenge, i molts més grups d'escolars. I no és només això, perquè les persones vénen al museu, i aleshores descobreixen que hi ha l'espai de les batalles dels Prats de Rei i decideixen tornar un altre dia... o bé es queden a dinar, o fan un cafè, veuen que hi ha cases de turisme rural... Una cosa porta a l'altra, i penso que gaudir d'aquest atractiu històric pot donar vida al poble.

dijous, 26 de desembre del 2013

Doctor Who. 4a temporada (nova etapa)

Després d'acomiadar-se de la Martha Jones, el Doctor en posar el funcionament el TARDIS de cop i volta xoca contra un vaixell anomenat Titanic. Així acabava la tercera temporada, enllaçant-ho amb l'Especial de Nadal del 2007: El viatge del condemnats. El Doctor es trobarà navegant al Titanic però no el vaixell que tots coneixem si no un creuer espacial.  Allà hi coneixerà diferents passatgers i oficials, entre ells la seva companya momentània, l'Astrid Peth, protagonitzada per la Kylie Minogue, i l'oficial Alonso Frame. Al Titanic  hi haurà un complot amb l'objectiu de fer-lo estavellar contra la Terra. El Doctor i el grup de companys que formarà ho hauran d'evitar. 

Astrid Peth
Alonso Frame
Ja pròpiament en la quarta temporada (abril 2008 - juliol 2008), en el seu primer episodi, Còmplices,  el 10è Doctor es retrobarà amb una antiga coneguda, la Donna Noble (Especial de Nadal 2006 La núvia fugitiva), la qual esdevindrà la seva nova companya al llarg de la temporada. També coneixerem la seva mare, la Sylvia Noble, i el seu avi matern, en Wilfred Mott, que va sortir a l'anterior Especial de Nadal El viatge dels condemnats. Al final de l'episodi reapareixerà un antic personatge i en diferents ocasions reapareixerà al llarg de temporada.
Sylvia Noble
Wilfred Mott
Al segon episodi, Els focs de Pompeia, el Doctor i la Donna reviuran l'erupció del Vesubi a la ciutat romana de Pompeia. S'introdueix el concepte de "moment fix" aquell que ha de passar tant si com no. També es mencionaran coses pel moment inversemblants que fan referencia als últims episodis de la temporada. 

Al tercer episodi, El planeta dels Oods, el Doctor ara amb la Donna, es retrobarà amb els Oods, que va coneixer, llavors junt amb la Rose, als episodis 8 i 9 de la segona temporada. Seran important les frases finals dels Oods envers el Doctor i la Donna: "La cançó del Doctor s'acabarà" i "Doctor Donna". L'Ood anomenat Sigma tindrà un paper rellevant.

Als episodis 4 i 5, L'estratègia Sontaran i El cel verinós, el Doctor, la Donna i també la Martha, la qual s'hi ha posat en contacte via mòbil, s'hauran de fer front als Sontarans, una raça de guerrers del planeta Sontar, que es volen apoderar de la Terra pels seus fins bèl·lics.   

Sontarans
Resolta l'amenaça, trobant-se els tres protagonistes al Tardis, i a punt d'acomiadar-se la Martha, el TARDIS s'activa sol, i així anem a l'episodi 6: La filla del Doctor. Trobant-se en un altre conflicte bèl·lic, a partir d'una mostra de teixit biològic del Doctor, se'n crearà una filla seva, la Jenny. Al final de l'episodi, ara sí, la Martha s'acomiada del Doctor.

Jenny
A l'episodi 7, els dos viatges coneixeran l'Agatha Christie, justament en els fets que van comportar la seva momentània desaparició.

Als episodis 8 i 9, Silenci a la Biblioteca i El bosc dels morts, s'introduirà els personatge de la River Song. A llarg dels dos episodis, veurem que la River coneix moltíssim el Doctor, però aquest no la coneix. Tal com se sabrà, la River forma part del futur del Doctor, i a l'inversa, el Doctor forma part del passat de la River. Al final del doble episodi, la River Song mor, tot i que el Doctor en última instancia aconsegueix digitalitzar la seva ànima al software de la Biblioteca. Tot i que aquest és el fi d'aquest personatge, la seva importància és tal, ja que coneix el veritable nom del Doctor. Així doncs el passat de la River Song, el coneixerem en el futur del Doctor. 

River Song
 En aquest doble episodi, el Doctor i companys s'hauran d'enfrontar als Vastha Nerada, uns organismes microscòpics colonials, que s'alimenten de carn, i que agafen l'aspecte d'ombres.

Vastha Nerada
 A l'episodi 10, Mitjanit, el Doctor i la Donna van al planeta Mijtanit a fer turisme.

I ja anem als darrers tres episodis de la temporada: Giri a l'esquerra, La Terra robada i El final del viatge. En el primer, la Donna es veu traslladada ena realitat paral·lela, on una acció la realitza diferent, a la que hauria de fer. D'aquesta manera no coneixerà el Doctor, quan l'hauria d'haver conegut, a l'Especial de Nadal de 2006 La núvia fugitiva, en el qual el Doctor mor. Sense el Doctor, repassarem alguns dels esdeveniments de les temporades 3 i 4 des del punt de vista de la Donna. Primer episodi de la tercera, quan la Martha i el Doctor s'haurien d'haver conegut en l'afer de l'hospital, l'Especial de Nadal del 2007, l'amenaça dels Sontaran. Ara bé una persona que s'ha intentat posar en contacte ja des del primer episodi d'aquesta quarta temporada, farà mans i mànigues, per tal que la Donna, realitzi aquella determinant acció tal com l'ha de fer, parlem de la Rose Tyler, que tal com sabem està aïllada en món paral·lel, però per algun motiu pot saltar de món en món. Quan la Donna ja ha fet l'acció tal l'ha de fer i abans d'acomiadar-se de la Rose, aquesta li diu unes paraules, que quan la Donna retorna a al seva veritable realitat trallada al Doctor: Llop Ferotge. 
 
I ara ja anem, als dos últims episodis. Davant les dues paraules, les dos viatges tornen a la Terra, però aquesta ha desaparegut, i a partir d'aquí començaran a buscar pistes d'on pot ser el planeta. Descobriran però que no només la Terra ha desaparegut, si no d'altres 27 mons. Però arriba un moment que la pista s'acaba i no troben la Terra. Al darrere de tot plegat hi ha els enemics per excel·lència del Doctor, el Daleks. Capitanejats per en Davros, el creador dels Daleks, el Dalek Suprem i el Dalek Caan (Episodis finals de la 2a temporada i Daleks a Manhattan i L'evolució dels Daleks de la 3a temporada), tenen com a objectiu destruir tot l'univers i així ser-ne els únics éssers. 

Davros
Dalek Suprem
Dalek Caan
És gràcies a les accions dels Daleks, el que per bé i per mal, ha permès a la Rose salta de món en món. Ara bé des de la terra un grup de gent s'ha reunit per combatre'ls i aconseguir que el Doctor retrobi la Terra. La Rose Tyler, en Jack Harkness, la Martha Jones, la Harriet Jones i la Sarah Jane Smith. Ben bé un entrecreuament entres les sèries de Doctor Who, Torchwood, The Sarah Jane Adventures. Respecte Torchwood, apareixen la Gwen Cooper i en Ianto Jones aquests esdeveniments se situarien entre les seves segona i tercera temporada. 

En entre tots aconseguiran que el Doctor i la Donna localitzin la Terra i tots els altres món robats, ara bé, com a contrapartida negativa , la Harriet Jones morirà. Ha arribat el moment del retrobament entre la Rose i el Doctor, però llavors un Dalek fereix greument el Senyor del Temps. A dins del TARDIS el Doctor inicia la regeneració, però no canvia d'aspecte ja que part de l'energia la utilitzat per curar-se i la sobrant la enviat a la seva mà seccionada. Finalment hi ha el tant esperat retrobament però a partir d'ara tant el Doctor, TARDIS i companys seran traslladats i capturats a la nau insígnia dels Daleks, el Gresol. Ara bé, la Donna quedarà tancada dins del TARDIS no podent-ne sortir, i certs esdeveniments comportaran que to qui el recipient de la mà seccionada, comportant una metacrisi biològica. De la mà, se'n formarà un altre Doctor tot i que amb un sol cor, i la Donna rebrà una descarrega d'energia del Senyors del Temps. 
Tot sembla indicar que els plans dels Dàleks vagin pel bon camí, quan de cop i volta primer el Doctor clon i després la Donna surten del TARDIS per aturar en Davros, però aquest els engega descarregues d'energia. Però gràcies d'això, una de els profecies dels Oods es fa real. L'energia dels Senyors del Temps s'establitza en l'organisme de la Donna, proporcionant-li tot de coneixements. Neix la Doctor Donna, que junt amb els altres dos Doctors, d'una manera magistral derroten tots els Daleks i totes les seves naus, traslladen els mons robats als seus llocs d'origen, i respecte la Terra entre tots plegats fan que el TARDIS la remolqui fins al seu lloc del Sistema Solar.   

Amb tot resolt, toquen els acomiadaments. Primer marxa la Sarah Jane Smith que s'entorna amb el seu fill Luke. Després toca el torn d'en Jack i la Martha. En Mickey que també ha participat en aquesta batalla com la Jackie, decideix quedar-se en aquest mon, ja que a l'altra, el d'en Peter, no li queda res. Abans que es tanquin totes les fissures provocades pels Daleks, viatgen fins al món d'en Peter, a la Badia del Llop Ferotge per deixar-hi la Jackie, la Rose i el clon del Doctor, el qual esdevindran parella sentimental. Tenint un sol cor doncs envellirà al mateix ritme que la Rose. 
Retornant al seu univers, toca l'acomiadament més trist, els coneixements que té ara la Donna són molt perillosos per ella, arribant-li a comportar la mort. El Doctor només pot fer una cosa, li fa oblidar-ho tot a la Donna, tots els rècords que té ella envers el Doctor. La Donna cau inconscient i el Doctor la retorna amb la seva família, explicant-los-hi que si mai la Donna recordès quelcom sobre el Doctor moriria. Sol altre cop, el Doctor s'entorna al TARDIS. 

Els Especials del 10è Doctor

Després d'aquesta temporada, en David Tennant protagonitzaria diferents especials de Doctor Who, i es que el 2009 no hi hauria temporada de la sèrie. El primer però fou l'Especial de Nadal del 2008: El pròxim Doctor.  A Londres de 1851, el Doctor es troba amb un indvididu que actua igual i parla com ell, primerament es pensa que es una versió futura d'ell, però no recorda res, i a mesura que aniran interactuant i aquest la vagi recuperant, se sabrà que en realitat es un humà normal i corrent anomenat Jackson Lake, que degut a un accident amb un dels altres enemics del Doctor, va perdre la memòria començant a pensar que és l'ésser anomenat Doctor. L'enemic en qüestió son els Ciberhumans, els quals al final de la segona temporada van quedar tancats al Buit, però que gràcies a les recents accions dels Daleks i a tecnologia seva que van trobar pel Buit en van poder fugir viatjant fins aquesta època. 

Jackson Lake
 Ja al 2009, tocara l'Especial de Pasqua: El planeta dels morts. En aquest episodi es recuperarà "La cançó del Doctor s'acaba" i s'introduirà els conceptes "està tornant" i "ell trucarà 4 cops"  

Després va tocar l'Especial de Tardor, emetent-se el 15 de novembre de 2009. Anomenat Les aigües de Mart, es recupera el concepte de "moment fix" i l'acció té lloc a la Base Bowie 1 del Planeta Mart el dia 21 de novembre de 1959. Al final de l'episodi, l'Ood Sigma apareix davant del Senyor del Temps dient-li que la seva cançó, el seu final, està a punt, d'acabar. I tal com a aparegut desapareix. El Doctor negant rotundament la seva mort decideix retardar-la tant si com no, viatjant amunt i avalls. 

Però finalment arriben l'últim especial el qual en David Tennant protagonitzarà el paper de Doctor. La fi del temps és un doble episodi emtent-se la primera com a Especial de Nadal de 2009 i la segona part com a Especial de Cap d'any de 2010. L'altre gran enemic del Doctor, l'Amo ha ressuscitat gràcies al seu anell que no es va cremar a la pira funeraria, on el Doctor va cremar el cos inert de l'Amo (Final 3a temporada).  El Doctor el qual se n'assabenta a través dels Oods, viatjarà a la Terra per aturar les possibles males intencions que tingui. 


 A la Terra, el Doctor farà equip aquest cop no amb una dona, si no amb un home, el Wilfred Mott, l'avi de la Donna. Després d'un estria i arronsa l'Amo serà capturat per un humà molt ric, Joshua Naismith, que posseeix una màquina curativa Voccini la qual va aconseguir de Torchwood Londres després de la Batalla de Canary Warf. L'Amo però utilitzarà la màquina pels seus propis fins convertint tota la població humana en repliques seves. Tothom exceptuant en Wilfred i la Donna protegida pel que li va fer el Doctor en esborrar-li la memòria. El Doctor que havia estat capturat junt amb en Wilfred per l'Amo se n'escapen gràcies a dos Voccini que eren a la Terra per recuperar la màquina, però ha de tornar a plantar cara a l'Amo.

Però el segon Senyor del Temps a més a més és un enllaç entre la Terra i els Senyors del Temps, els quals a Gallifrey, es troben en un bloqueig temporal immersos en  la Guerra del Temps en el seu últim dia, ja que el Doctor d'allà posseeix a les seves mans El Moment, amb es proposa destruir Gallifrey i acabar amb la Guerra. Per una banda l'Amo voldrà convertir els Senyors del Temps en repliques també seves gràcies a la màquina, i els Senyors del Temps amb el Lord President Rassilon al capdavant per la seva banda volen recuperar Gallifrey i el domini del Senyors del Temps on hi ha la Terra.

Lord President Rassilon
El Doctor es troba entre les dues amenaces sense decidir-se que fer fins que una Senyora del Temps que es reconeixen mútuament amb el Doctor i que també ha anat guiant en Wilfred en aquest doble episodi, indicarà que ha de fer. Així destrueix l'altre enllaç que hi ha entre entre la Terra i Gallifrey, l'Estrella de Punta Blanca. Això comporta que els Senyors del Temps es vegin arrossegats altre cop cap a la Guerra del Temps d'on estan sortint. En Rassilon ataca el Doctor, ara bé l'Amo el salva atacant ell al Lord President. Com a conseqüència, Gallifrey, els Senyors del Temps i l'Amo són arrossegats definitivament a la Guerra, al bloqueig temporal. El Doctor s'aixeca del terra pensant que la profecia de la seva mort no s'acomplirà però llavors...Toc, Toc, Toc, Toc. En Wilfred que ha presenciat aquesta darrera batalla des de la màquina que dóna energia al portal, es qui truca quatre cops la porta per sortir-ne. El Doctor es conscient tot i no agradar-li del que ha de fer, entra a la meitat de la màquina, així podent-ne sortir en Wilfred i n'absorbeix tota la radiació desactivant la màquina. En sortir-ne es fan evidents els primers símptomes de regeneració, el que indica que està morint, i aquesta vegada serà defintiu.

Porta en Wilfred a casa seva, i a partir d'aquí empren una sèrie de viatges per veure per últim cop tots el seus companys i acomiadar-se'n, interactuant-n'hi el mínim. Primer viatja fins on són la Martha i en Mickey, els quals s'han casat, salvant-lo d'un Sontaran. Després salva en Luke Smith de que sigui atropellat, acomiadant-se de la Sara Jane. Després viatja a un bar alienigena on fa que en Jack Harkness conegui l'Alonso Frame. A la Terra, visita la sessió de firmes del llibre de la Verity Newman, la besnéta de Joan Redfern (3a temporada), per esbrinar si la Joan va ser feliç. Tot seguit apareix després del casament de la Donna, on dóna a en Wilfred i la Sylvia com a regal de noces un bitllet de loteria premiat, comprat amb una lliura que li va donar el difunt Geoffrey Noble, marit i pare de la Sylvia i la Donna, respectivament. I finalment fa un viatge cap al passat per veure per últim cop la Rose Tyler. Observa la Rose i la Jackie caminant juntes després de festejar l'inici de l'any nou. Quan se separen, el Doctor des de la penombra, i ja sota els efectes imminents de la regeneració parla amb la Rose. Quan el doctor li pregunta quin és l'any nou que han iniciat, ella respon que és el primer dia del 2005. En resposta, el Doctor li diu que tindrà un gran any. Ella somriu i se'n va. I és que el 2005 és l'any que la Rose coneix el Doctor, en la seva novena encarnació.

Immediatament reapareix, l'Ood Sigma dient-li que la seva cançó s'ha acabat però que la història no s'acaba mai. El Doctor entra al TARDIS, el connecta, sortint a l'espai, quan la regeneració comença hi diu: "No me'n vull anar".


El Doctor a l'inici de la regeneració
El Doctor regenerant-se
El Doctor un cop regenerat
El Desè Doctor ha mort però ho fa esdevenint un l'Onzè Doctor. En David Tennant dona pas a en Matt Smith com a nou Doctor. Acabat de regenerar-se, el TARDIS molt afectat pel que acabava de succeeir, el Doctor se n'adona que està caient cap a la Terra, i ho fa cridant "Geronimo!"

dimecres, 25 de desembre del 2013

Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag II B

Títol original: Moi, René Tardi, prisonnier de guerre au Stalag II B
Autors: Jacques Tardi, Rachel Tardi (color)
Publicat per: Fanbooks, novembre de 2013
Format: Cartoné, 23.5 x 31.2 cm, 192 pàgines
Preu: 24€

Quan hom pensa en damnificats en els camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, aquests acostumen a ser els jueus. Ara bé, una altre grup damnificat foren els soldats que van esdevenir presoners de guerra. I és molts no moriren a les batalles si no que foren foren capturats i traslladats a camps de concentració, sent un dels grups més rellevants els dels francesos.

A Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag II B, coneixerem en René Tardi, un soldat francès que fou capturat en batalla i traslladat al camp de presoners Stalag II B. El seu fill, en Jacques, li va demanar que escrivís els fets que va viure, omplint tres quaderns d'escola. En Jacques se'ls va llegir i els va desar, el temps va anar passant i en René va morir. El temps va continuar passant, fins que els va recuperar i va decidir plasmar els records del seu pare en format còmic. Al llarg de les seves pàgines, mitjançant una diàleg anacrònic entre pare i fill, coneixerem les vivències d'en René: El seu allistament a l'exercit, el seu casament, la caiguda de França en mans de l'Alemanya nazi, la seva captura en plena batalla i el gruix principal de l'obra, la seva captivitat a l'Stalag II B que va durar 4 anys i 8 mesos, finalitzant  quan foren evacuats per l'avanç dels russos.  El que ve a posteriori ja és una altra història. 

A en René, capturat als 25 anys, com a molts d'altres els hi van robar la joventut. La captivitat, el fred i la fam, element molt ressaltat, i totes les altres penúries que van haver de superar per sobreviure els van marcar molt profundament. L'obra ha arribat tard, per que molts d'ells ja han mort i no s'hi podran identificar. Tanmateix però és una obra que els honora i els posa altre cop en la memòria col·lectiva, especialment en la dels seus descendents, així doncs és un un homenatge a tots ells. 

dilluns, 23 de desembre del 2013

"Lliures o morts": 20.000 exemplars venuts, obra de teatre i còmic

El passat 19 d'octubre aprofitant la presentació de Lliures o morts (Columna, 2012) a Calaf per part dels seus autors, Jaume Clotet i David de Montserra, vaig comprar-ne un exemplar, però la seva lectura s'ha hagut d'esperar a que acabés la lectura de la trilogia Millennium. Havent ara ja llegit el seu primer capítol, i de quina manera que comença, em trobo que aquest llibre té un llarg recorregut per endavant. No només ha assolit la quantitat de 20.000 llibres venuts si no que a més tindrà dues adaptacions de cara al proper mes de febrer de 2014. 

La primera serà una adaptació teatral, la qual ha anat a càrrec d'un dels seus dos autors, en David de Montserrat. L'adaptació es basa en un monòleg del protagonista que, des del seu càrrec de governador del castell de Crotone (Regne de Nàpols) l'any 1730, reviu la guerra de Successió. El personatge d'Ermengol Amill serà interpretat per l'actor David Planas (Celrà, 1972) en un muntatge dirigit per Víctor Muñoz (Sant Celoni, 1975).
L'estrena de la versió teatral de “Lliures o morts” es farà el proper 7 de febrer a la Sala La Planeta de Girona i girarà arreu del país durant amb diverses funcions que s'anunciaran les properes setmanes.

La segona adaptació serà la seva versió en còmic. La publicació anirà a càrrec de Fanbooks. Tal com he comentat també també estarà disponible pel proper febrer, el dia 20, i tindrà un preu de 12,95€. Estaré a l'aguait de més detalls d'aquesta adaptació.

.
   

Font: Grup 62, ComiCat

divendres, 20 de desembre del 2013

Convocada la tercera edició del Premi Sikarra

Entre l'1 de gener i el 15 de febrer, el Fòrum l'Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot mantenen la convocatòria per a rebre candidatures que optin al guardó.

 

http://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1387474889.JPG
Albert Turull lliura a Vicent Loscos, en nom dls AAAP, la segona edició del Premi Sikarra (2013) Autor: Jaume Moya
 
El proper 1 de gener, l'associació Fòrum l'Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot obriran el termini per a rebre candidatures que optin a ser guardonades amb el Premi Sikarra. El guardó pretén ser un reconeixement i homenatge a la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra. S'hi inclouen persones i entitats que hagin actuat en tot l'àmbit de la Segarra històrica, per la qual cosa es compta amb el suport de les associacions integrades dins la Xarxa Sikarra.

L'edició 2014 és la tercera d'aquest guardó que va reconèixer l'any 2012 a Armand Forcat, en reconeixement de la seva tasca de divulgació i posada en valor del patrimoni històric, artístic i monumental de la Segarra, i l'any 2013 a l'Associació Amics de l'Arquitectura Popular, pels seus dotze anys d'accions en defensa i reivindicació de l'arquitectura tradicional i en memòria del seu màxim promotor, l'arquitecte Josep Mora.

El Premi Sikarra consisteix en una escultura, dissenyada per l’escultora i gravadora Ana Marín-Gálvez, que combina el vidre amb la imatge i la llegenda de la moneda ibèrica de Sikarra pintades amb grisalla, dins una peanya de fusta de vengué que l’emmarca dins el perfil d’una espitllera.

El termini de presentacions de candidatures finalitza el 15 de febrer. Durant la segona quinzena de febrer, les entitats promotores faran les funcions de Jurat del Premi i publicaran el seu veredicte el 17 de març, coincidint amb la data d'adquisició de la moneda Sikarra. L'acte de lliurament es farà el dia 22 de març en algun lloc per concretar de la plana de Guissona. 
 
 

dijous, 5 de desembre del 2013

La reina al palau dels corrents d'aire (Millennium 3)

Títol: La reina al palau dels corrents d'aire
Títol original: Luftslottet som sprängdes (lit. El castell d'aire que va explotar)
Autor: Stieg Larsson
Publicat per: Columna Edicions. 1a edició juny 2009, 2a juny 2009
Format: Rústic amb solapes, 15 x 23cm, 848 pàgines
Preu: 22,5€

Al final de La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, el segon llibre de Millennium, teníem a la Lisbeth en una situació no gens agradable. A La reina al palau dels corrents d'aire, el tercer i últim llibre, reprenem el fil allà on ho vam deixar. La Lisbeth, se'n surt de la situació en que es troba, però per altra banda es veurà en certa manera aïllada del món. Tot i que serà exculpada del suposats tres assassinats, és veu inculpada d'altres càrrecs.

Un grupuscle d'individus mouran cel i terra per tal de treure's de sobre per sempre més la nostra protagonista tancant-la en un psiquiàtric. Ara bé tot i que tenen en compte l'altre protagonista, en Mikael Blomkvist, aquest també ho regirarà tot per salvar la seva amiga i desemmascarar aquest grup tant i tant misteriós i alhora pèrfid. Veurem un Kalle Blomkvist en plena acció, peti qui peti, envoltant-se de tota mena de gent la qual també ha anat veient que s'ha ordit un pla ben fosc contra la Lisbeth, i així fent pinya, entre tots, aconseguir alliberar-la.

La Lisbeth doncs serà el centre d'atenció de dos parts que giraran al voltant d'ella. Tot i el seu cert aïllament en que es troba, arriba el moment que trobarà una escletxa i ella també treballarà i col·laborarà per sortir-se de la fosca situació que esta vivint.

El que es va obrir al segon llibre, en aquest es tanca. L'Stieg Larsson va fer una feina increïble, magnífica ja no només en aquest llibre si no en tota la trilogia. Intens, addictiu, sorprenent són adjectius que es queden curts davant l'obra en que ens trobem. Sense cap manera de dubte, l'Stieg Larsson i el seu duet protagonista Blomkvist-Salander són referents de la novel·la negra actual.

dimarts, 3 de desembre del 2013

Urbanisme aprova que vuit municipis de l'Anoia s'adscriguin a l'àmbit de les Comarques centrals

Correspon als coneguts també com Alta Segarra


La Comissió de Política Territorial i Urbanisme ha informat favorablement aquest dilluns que vuit municipis de l'Anoia no formin part del futur àmbit de planificació del Penedès -integrat per les comarques de l'Alt i el Baix Penedès, l'Anoia i el Garraf- i passin a adscriure's a les Comarques Centrals. Es tracta de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana, que havien demanat el canvi en els respectius plens municipals.

Paisatge de l'Alta Segarra - Ramon Sunyer - Som Segarra

El passat 22 de juliol a través de la Llei 23/2010 el Govern va crear l'àmbit funcional de planificació territorial parcial del Penedès integrat per les comarques de l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia. Amb tot, el Govern va aprovar posteriorment un decret per regular el procediment perquè els ajuntaments de l'Anoia que volguessin formar part de l'àmbit de les Comarques Centrals es poguessin pronunciar.

L'adscripció a l'àmbit de planificació de les Comarques Centrals no es considerava automàtica per simple comunicació per part del municipi, sinó que s'exigia que es garantís la continuïtat territorial dels àmbits afectats. Per això, el Decret regulava tot un seguit de tràmits a superar per part dels municipis de l'Anoia com ara que es fes mitjançant un acord del ple municipal i que no es trenqués la continuïtat ni de l'àmbit territorial del Penedès ni el de les Comarques Centrals.

Finalment, els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana han manifestat la seva intenció de formar part de l'àmbit de les Comarques Centrals. Urbanisme ha decidit acceptar la seva adscripció atès que tots es troben a la part nord de la comarca, els seus termes municipals són contigus i no perjudiquen la continuïtat dels àmbits territorials.

Després d'aquest informe favorable, el Govern aprovarà properament l'àmbit de planificació territorial del Penedès i acordarà la formulació del Pla territorial parcial corresponent.

Font: Som Segarra