divendres, 20 de juliol del 2012

Neandertal (Edición integral)

Recopila els següents àlbums:
Neandertal 1. El cristal de caza
Neandertal 2. El elixir de la vida
Neandertal 3. El jefe de la manada
Títols i anys de publicació originals:
Neandertal 1. Le cristal de chasse (2007)
Neandertal 2. Le breuvage de vie (2009)
Neandertal 3. Le Meneur de meute (2011)
Autor: Emmanuel Roudier
Publicat per: Norma Editorial, juliol de 2012
Format: Cartoné, 168 pàgines, Color
Preu: 22€



Des de que van se'n van descobrir per primer cop el seus fòssils, la visió que tenim, que té l'Home modern dels Neandertals ha anat canviat a mesura que s'han anat fent més i més descobriments, ja siguin via arqueologia o via genètica. Ha passat de ser un humà simiesc, rude, entre altres termes despectius a un humà amb una gran riquesa cultural. Tot i aquest avenç envers com eren, encara hi han molts misteris que envolten aquest humans, essent el principal la seva extinció. L'arribada de l'home modern al seus territoris, fos quina fos, anés com anés, l'extinció dels primers i l'avenç dels nouvinguts, els nostres avantpassats estan lligats. En tot cas, les relacions que pogueren haver-hi entre els dos tipus humans també forma part del nostre imaginari.

Emmanuel Roudier, un apassionat de l'arqueologia, ha volgut donar la seva interpretació dels neandertals tenint en compte les teories actuals i més admeses d'aquest segle XXI. A través dels tres àlbums de Neandertal, coneixerem i seguirem en Laghu, membre de la tribu dels Torsos Vermells i el seu millor artesà. La seva habilitat per fabricar armes és portentosa, però mai no podrà ser caçador, ja que és coix d'una cama, cosa que provoca les burles d'alguns membres de la seva tribu.

No obstant això, quan el mític bisó Barba-llarga, l'Olog-hamra, causa la mort primer del seu pare Mulghar i en una altra ocasió del seu germà Kozamh, en Laghu jura caçar aquest animal per tal que puguin descansar en pau. Però la resta de membres de la tribu, no hi estan d'acord, cosa obligarà a en Laghu a abandonar la seva caverna per tal d'obtenir l'arma amb que podrà matar el bisó, el cristall de caça. Aventura que el portarà a recórrer grans distancies, coneixent altres tribus i fent nous aliats.

Norma Editorial ha fet un integral dels tres àlbums originals, portades dels quals poso a continuació i que també s'han inclòs a l'integral per tal de separar el tres àlbums. La portada del segon àlbum és la utilitzada per l'integral.



Aspectes destacar són els magnífics paisatges verges que Roudier ens ofereix, en que molts vegetals, arbres principalment, estan molt detallats, però també posant èmfasi als grans grans mamífers herbívors els quals avui alguns ja no existeixen i d'altres amenaçats o la seva distribució s'ha vist minimitzada. A nivell d'exemple tenim els mamuts, l'ur, el cérvol gegant, el rinoceront llanut, el bisó i el cavall salvatge. 

De mamífers carnívos tenim el llop, el lleó (de les cavernes), l'ós (bru o de les cavernes), la hiena i el golut. Ja sigui a nivell d'espècie o subespècie, amenaçats o extingits actualment.

Amb Neandertal de Roudier tenim una bona representació de l'entorn en que van viure molts dels grups de neandertals, de les seves preses com també dels depredadors propis d'aquella època.  

dimecres, 18 de juliol del 2012

L'art de volar

Títol: L'art de volar
Títol original: El arte de volar
Autors: Antonio Altarriba (Guionista), Kim (Dibuixant)
Publicat per: Editores de Tebeos, juny de 2012
Format: Rústic amb solapes, 208 pàgines, 17x24, B/N
Preu: 22€


En aquests darrers mesos han passat per les meves mans varis còmics del genere autobiogràfic, per exemple Històries del barri, Persèpolis i Sostres, en els seus respectius autors expliquen la part de la vida que han cregut escaient de manera commovedora i segons la vida del lector, aquest podent-se sentir identificat.

A L'art de volar, el seu guionista, Antonio Altarriba Ordóñez ens explica la vida del seu pare, Antonio Altarriba Lope, no en tercera persona, si no que posant-se a la pell del seu pare ho fa en primera persona. El fill esdevé el pare. Això ho pot fer gràcies als diferents escrits que Antonio pare va deixar al seus últims anys de la seva vida. Així doncs amb les primeres pàgines es passa d'una biògrafa a una autografia.

Se'ns dubte per l'Antonio fill, posar-se a escriure el guió de l'obra, expressant així el seus sentiments envers el seu pare i la seva mort, fou una tasca dura i de valentia, a la vegada que també es va repassant els esdeveniments històrics de l'Espanya del segle XX passant per la França de la Segona Guerra Mundial ocupada per Alemanya.

El dibuix a càrrec de Joaquim Aubert Puigarnau, conegut com a Kim, ha fet un treball esplèndid dibuixant el text d'Altarriba, sabent interpretar-los magníficament amb gran nivell de realisme, dibuixant tot tipus de situacions i expressant-les correctament.


La història inicia en el moment que Antonio Altarriba Lope culmina els passos que el porten a la mort a través del suïcidi, saltant de la quarta de la residencia on vivia. A partir d'aquí, a través de quatre blocs coneixerem la vida des de la infantesa fins al moment que decideix volar per últim cop, el seu final.

  • 3ª Planta 1910 - 1931 El cotxe de fusta
Se'ns explica els fets rellevants des dels 8 anys fins que marxa finalment del seu poble als 21 anys, marxant a Saragossa. 

En vull destacar el tema de la parcel·lació de les finques que heretaran els descendents d'una família. Un fet totalment diferent al català on és l'hereu o pubilla qui ho hereta tot i així evitar la divisió de la propietat, comportant doncs que els altres fills s'haguessin de buscar la vida. Al món televisiu, tenim la sèrie de TV3, La memòria dels Cargols, on a la família Cargol, hi ha un hereu Cargol i un cabaler (segon fill), i a la família Esclata-sangs, hi ha una pubilla.

  • 2ª Planta 1931 - 1949 Les espardenyes d'en Durruti
Aquest és el bloc més llarg, i amb bon motiu ja és el que aporta més aventures, fets i experiències a l'Antonio.  Iniciem en els seus 21 anys, per tant havent arribat a la seva majoria d'edat, obté el carnet de conduir, i just llavors es proclama la Segona República . Anys després amb l'aixecament militar, s'iniciarà la Guerra Civil, i l'Antonio lluitarà al bàndol contrari formant part d'una milícia de la CNT. Viure'm també el seu exili a França començant per la seva estada al camp de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló (Saint-Cyprien, en francès), i a partir d'aquí les seves peripècies per la República Francesa ocupada per Alemanya. En acabar la Segona Guerra Mundial, s'estableix a Marsella on hi treballarà. En rebre una carta de sa cosina Elvira on li comunica la mort de la seva mare, Antonio decideix tornar a Espanya, la Espanya de Franco.

En la part que n'Antonio es troba al camp de refugiats de Sant Cebrià, em va fer recordar una mini-sèrie també de TV3, Tornarem,  però en aquest cas els protagonistes eren el camp de refugiats d'Argelers.

  • 1ª Planta 1949 - 1985 Galetes amargues 

En tornar a Espanya, n'Antonio com molta altra gent va ha haver de morir (els ideals) per viure en un règim contra el qual havia lluitat. Tot i això finalment trobarà l'amor, una esposa, casant-s'hi doncs, el que li va suposar una altra renuncia d'ideals, però que amb el temps el recompensaria amb un fill. Amb el temps i la relació amb la seva esposa es va fent insuportable, donant a lloc que ella se'n vagi a viure amb el fill i ell decideixi anar a una residencia.  

  • En terra 1985 - 2001 La lloriguera del talp 
A la residencia de Lardero, població prop de Logronyo, l'Antonio hi va passar els últims anys de la vida.
Amb el temps les seves noves amistats com la seva dona anirien morint. Finalment arriba el dia que decideix emprendre l'últim vol.


L'art de volar és una gran historieta que reflexa una història real, profunda i dura portada a llum per les mans de dos grans autors, un dels quals vinculant familiarment. Un obra totalment recomanable que ara la podem gaudir en català gràcies a Editores de Tebeos.  

L'art de volar és Premi Nacional de Còmic de Catalunya 2010 i Premio Nacional del Cómic 2010 del Ministerio de Cultura, entre d'altres premis.

dissabte, 14 de juliol del 2012

El Premi Nacional de Còmic de Catalunya atorgat a un llibre il·lustrat

D'ineptes i/o d'ignorants sembla ser que n'hi ha per totes bandes. Fa quatre dies la RAE (acadèmia de la llengua castellana) la cagava amb la seva definició del terme "manga", però la presió social va donar lloc a que rectifiquessin, modificant la definició a una més encertada.

Doncs a casa nostra, a Catalunya, d'ineptes i/o d'ignorants també n'hi ha. El jurat designat pel CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) ha atorgat guanyador del premi referent a Còmic a un llibre il·lustrat. El llibre en qüestió és La croada dels nens, il·lustrat per Carme Solé Vendrell.

FICOMIC, entitat organitzadora dels Salons del Còmic i del Manga, ja ha fet oficial el seu comunicat enveres aquesta decisió:


Un Premi Nacional de Còmic per a un llibre il·lustrat

L'anunci dels Premis Nacionals de Cultura de Catalunya que s’han donat a conèixer avui han atorgat el Premi Nacional del Còmic al llibre d'il·lustracions La croada dels nens. El jurat designat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) s'ha equivocat de mitjà perquè aquest magnífic llibre de Carme Solé Vendrell hauria de ser guanyador d’un Premi Nacional d'il·lustració. Còmic i il·lustració són dos mitjans diferents, amb personalitats, trajectòries, llenguatges i suports propis i diferenciats, que mereixen tenir cadascun el seu propi Premi Nacional, encara que la dotació fos d'entrada del 50 per cent per cadascun donada la situació de retallades generalitzades.

La historieta té al nostre país una tradició centenària avalada per diverses i brillants generacions d'autors, agents, editors i llibreters especialitzats. Des de FICOMIC demanen que es canviï la denominació de Premi Nacional del Còmic per a l'obra guardonada d'enguany perquè senzillament no és un còmic, és un llibre d'il·lustracions i aquest fet pot portar a equívocs. És com si s'hagués donat el Premi Nacional de Cinema a l'obra d’un fotògraf.

Alhora insistim en la instauració de dues categories diferents de còmic i il·lustració i l'elecció de jurats competents de cara a la propera edició. En aquest sentit, semblen molt més adients els criteris que té definits el Ministerio de Cultura als seus Premis Nacionals on còmic i il·lustració tenen categories pròpies.

Carles Santamaria
Director del Saló del Manga de Barcelona
Director del Saló Internacional del Còmic de Barcelona



Font: CoNCA, FICOMIC

divendres, 13 de juliol del 2012

Una dotzena d'entitats de la Segarra Històrica es reuneixen als Prats de Rei

El passat dissabte 7 de juliol, els representants d’una dotzena d’entitats que tenen el seu àmbit d’actuació dins els territoris històricament vinculats a la Segarra es varen donar cita als Prats de Rei. Convocats per l’associació cultural Fòrum l’Espitllera i exercint d’amfitriona local l’Associació Cultural i Recreativa Sigarra, una vintena de representants varen donar inici a un projecte de col·laboració adreçat a enfortir els seus lligams i a projectar la identitat segarreta comuna, desenvolupant-ne les seves potencialitats de futur. L’acte va servir per posar en comú les respectives realitats i projectes i començar a traçar un pla de treball conjunt, que portarà a establir mecanismes de col·laboració fluïda entre elles, a definir els punts d’encontre i a organitzar una futura trobada oberta a totes les entitats que incideixin en les àrees de tradició segarrenca.


Entre d’altres, a més de les convocants, hi varen assistir representants de l’Associació Cultural Baixa Segarra, de Santa Coloma de Queralt, la Fundació Jordi Cases, d’Hostafrancs, l’Associació la Sitja, de Calaf, i l’Associació pel desenvolupament integral de la Vall del Corb.


Amb arrels als temps ibèrics i romans, el territori de la Segarra històrica ha patit reiterades fragmentacions al llarg dels segles i es troba avui repartit, a banda de l’actual Segarraadministrativa, en cinc demarcacions: el Solsonès, l’Anoia, la Conca de Barberà, les Garrigues i l’Urgell. Geogràficament abraça la zona de l’atiplà central de Catalunya on neixen els rius Llobregós, Sió, Ondara, Cercavins, Corb, Gaià i Anoia.



Font:  Fòrum l'Espitllera