Títol: La crida del bosc
Títol original: The call of the wild
Autor: Jack London
Traducció de: Elena Ordeig
Revisió de: Eva Carnicer
Revisió de: Eva Carnicer
Publicat per: Nexum Edicions. 1a edició, Principis de 2020
Format: Rústic amb solapes - 15 x 21 cm - 136 pàgines
Preu: 9,95 €
El passat 29 de febrer, als voltants de les tres de la tarda, de manera improvisada vaig decidir anar a mirar una pel·lícula al cinema. Miro la pàgina web del cinema a veure si hi havia res que em pogués interessar i veig una pel·lícula d'aventures sobre un gos i havent-hi com a actor estrella, en Harrison Ford. La pel·lícula es deia La llamada de lo salvaje. Segons vaig llegir, estava basada en un llibre. Així que vaig voler esbrinar de quin llibre es tractava. No recordo ben bé com vaig fer la recerca, però sé que vaig anar escrivint el seu possible títol en anglès al buscador i aquest em va mostrar que anava ben encaminat: The call of the wild.
A partir d'aquí devia anar a la Wikipedia, descobrint que el seu autor era en Jack London. L'última referència literària que vaig llegir on es mencionava el seu nom era a Sota el sol de mitjanit, primera aventura d'en Corto Maltès creada per en Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero. En aquesta aventura en Corto i en Jack són coneguts. El llibre també ha estat traduït al català comptant amb diverses edicions, i a més en Jack London és l'autor del també llibre Ullal Blanc (White Fang), entre moltes altes obres, que segurament hem vist en alguna de les seves adaptacions, en imatge real o en animació. Ara tenia prou elements per decidir-me i així que aquella pel·lícula la vaig veure aquella tarda.
Content i satisfet amb la pel·lícula, vaig cercar per internet si es podia trobar alguna edició en català de la novel·la, i així vaig trobar l'edició de La Magrana amb traducció de n'Antoni Rovira i Virgili, la de sempre pel trobat i una nova edició d'una editorial nova, Nexum, comptant amb una nova traducció de n'Elena Ordeig. I aquestes són les dues edicions que vaig fullejar a la llibreria, un parell de setmanes després de veure la pel·lícula. Així després de fullejar-les em vaig decantar per l'edició de Nexum, pel material extra (imatges dels gossos que apareixen al llarg de la història i mapa del Yukon i Alaska) i per les notes a peu de pàgina. Mencionar que l'altra edició està il·lustrada. Aquesta compra la vaig fer pocs dies abans del Decret d'Estat d'Alarma, comprant llavors també les quatre novetats de còmic que he ressenyat últimament.
La crida del bosc és una novel·la breu que fou publicada el 1903. La història està ambientada principalment al Territori del Yukon (Canadà), durant la dècada del 1890, en l'època coneguda com a Febre de l'or de Klondike. Justament en Jack London fou un dels que hi va anar, per tant, l'experiència va aportar-li coneixements per escriure tant aquesta novel·la com Ullal Blanc.
En Buck és un gos domèstic que viu còmodament a cal jutge Miller, a la vall de Santa Clara, a Califòrnia (EUA). En Buck però és un gos gros i corpulent, i els de la seva mena són preuats a les llunyanes i fredes Terrers del Nord. Així que la seva bona vida, s'acaba quan és segrestat, venut i enviat en les mencionades terres, concretament al Yukon, convertint-se en un gos de trineu, transportant el correu i altres mercaderies. Ben aviat, va aprendre que era la llei del garrot i l'ullal, que el marcaria profundament. Però en Buck, malgrat les dificultats i les penúries de mica en mica, s'aniria adaptant en aquella nova vida, fent-se la seva, i alhora que va progressant i fent-se important tant entre els altres gossos del trineu com amb els diferents homes que l'han tractat. Aquest procés adaptatiu comportarà un canvi profund en el seu ésser, el despertar d'uns instints primitius, d'una època llunyana, que comparteix amb els seus germans salvatges, els llops, apropant-lo cada vegada més cap al bosc i allunyant-lo de la civilització.
La crida del bosc doncs és un obra de reconnexió amb la natura, també descobrint-la de nou. Tal com prou bé ens ho explica, tot i que en Buck ho tenia tot a Califòrnia, però és en aquelles terres inhòspites on troba el seu ésser interior que el guiarà a fer un altre camí una altra vida, cap a una natura verge i allunyada del dit progrés humà.
Havent vist l'última adaptació cinematogràfica, ja que al llarg de la història n'ha tingut diverses, i ara havent llegit l'obra original, dir que la pel·lícula manté l'essència de la novel·la, el procés de retorn a la natura salvatge. Com prou bé sabem una adaptació implica canvis, coses que a la novel·la passen d'una manera a la pel·lícula succeeixen o són explicades d'una manera. L'aspecte que es dóna importància a la pel·lícula és el paper que tenen els humans i la relació d'aquests amb en Buck. Mentre que a la novel·la, els homes amb qui conviu en Buck, tenen la seva rellevància, però no s'hi aprofundeix interiorment o poc, a la pel·lícula això canvia i té més importància, especialment en un dels humans, en John Thornton, on mentre a la novel·la apareix al final amb un rerefons personal, a la pel·lícula, protagonitzat per en Harrison Ford, apareix força al principi i amb un altre rerefons. Evidentment, en Harrison Ford sent un dels reclams de la pel·lícula, ha de tenir una rellevància major. Una altra estrella cinematogràfica que al seu dia (pel·lícula estrenada el 1972), també va interpretar el paper d'en John Thornton fou en Charlton Heston, conegut sobretot pels seus papers a Els deu manaments (1956), Ben-Hur (1959) i El planeta dels simis (1968).
La lectura de La crida del bosc ha estat molt benvinguda, especialment ara que ens hem d'estar tancats a casa i la natura només està a l'abast d'aquells que hi viuen, i així i tot amb moltes restriccions, amb una mica de sort contemplar-la des del portal de casa, i acostar-t'hi l'essencial i el mínim indispensable. Si tu no hi pots anar físicament que sigui literàriament.
Amb tot, quan puguem tornar de mica en mica allò que anomenem normalitat, i quan les llibreries tornin a aixecar les persianes, una de les primeres coses serà buscar l'altra gran obra d'en Jack London que prou que he anomenat, Ullal Blanc, complementaria amb aquesta, i que molts segurament l'hem gaudit moment o altre en alguna de les seves adaptacions.
Content i satisfet amb la pel·lícula, vaig cercar per internet si es podia trobar alguna edició en català de la novel·la, i així vaig trobar l'edició de La Magrana amb traducció de n'Antoni Rovira i Virgili, la de sempre pel trobat i una nova edició d'una editorial nova, Nexum, comptant amb una nova traducció de n'Elena Ordeig. I aquestes són les dues edicions que vaig fullejar a la llibreria, un parell de setmanes després de veure la pel·lícula. Així després de fullejar-les em vaig decantar per l'edició de Nexum, pel material extra (imatges dels gossos que apareixen al llarg de la història i mapa del Yukon i Alaska) i per les notes a peu de pàgina. Mencionar que l'altra edició està il·lustrada. Aquesta compra la vaig fer pocs dies abans del Decret d'Estat d'Alarma, comprant llavors també les quatre novetats de còmic que he ressenyat últimament.
La crida del bosc és una novel·la breu que fou publicada el 1903. La història està ambientada principalment al Territori del Yukon (Canadà), durant la dècada del 1890, en l'època coneguda com a Febre de l'or de Klondike. Justament en Jack London fou un dels que hi va anar, per tant, l'experiència va aportar-li coneixements per escriure tant aquesta novel·la com Ullal Blanc.
En Buck és un gos domèstic que viu còmodament a cal jutge Miller, a la vall de Santa Clara, a Califòrnia (EUA). En Buck però és un gos gros i corpulent, i els de la seva mena són preuats a les llunyanes i fredes Terrers del Nord. Així que la seva bona vida, s'acaba quan és segrestat, venut i enviat en les mencionades terres, concretament al Yukon, convertint-se en un gos de trineu, transportant el correu i altres mercaderies. Ben aviat, va aprendre que era la llei del garrot i l'ullal, que el marcaria profundament. Però en Buck, malgrat les dificultats i les penúries de mica en mica, s'aniria adaptant en aquella nova vida, fent-se la seva, i alhora que va progressant i fent-se important tant entre els altres gossos del trineu com amb els diferents homes que l'han tractat. Aquest procés adaptatiu comportarà un canvi profund en el seu ésser, el despertar d'uns instints primitius, d'una època llunyana, que comparteix amb els seus germans salvatges, els llops, apropant-lo cada vegada més cap al bosc i allunyant-lo de la civilització.
La crida del bosc doncs és un obra de reconnexió amb la natura, també descobrint-la de nou. Tal com prou bé ens ho explica, tot i que en Buck ho tenia tot a Califòrnia, però és en aquelles terres inhòspites on troba el seu ésser interior que el guiarà a fer un altre camí una altra vida, cap a una natura verge i allunyada del dit progrés humà.
Havent vist l'última adaptació cinematogràfica, ja que al llarg de la història n'ha tingut diverses, i ara havent llegit l'obra original, dir que la pel·lícula manté l'essència de la novel·la, el procés de retorn a la natura salvatge. Com prou bé sabem una adaptació implica canvis, coses que a la novel·la passen d'una manera a la pel·lícula succeeixen o són explicades d'una manera. L'aspecte que es dóna importància a la pel·lícula és el paper que tenen els humans i la relació d'aquests amb en Buck. Mentre que a la novel·la, els homes amb qui conviu en Buck, tenen la seva rellevància, però no s'hi aprofundeix interiorment o poc, a la pel·lícula això canvia i té més importància, especialment en un dels humans, en John Thornton, on mentre a la novel·la apareix al final amb un rerefons personal, a la pel·lícula, protagonitzat per en Harrison Ford, apareix força al principi i amb un altre rerefons. Evidentment, en Harrison Ford sent un dels reclams de la pel·lícula, ha de tenir una rellevància major. Una altra estrella cinematogràfica que al seu dia (pel·lícula estrenada el 1972), també va interpretar el paper d'en John Thornton fou en Charlton Heston, conegut sobretot pels seus papers a Els deu manaments (1956), Ben-Hur (1959) i El planeta dels simis (1968).
La lectura de La crida del bosc ha estat molt benvinguda, especialment ara que ens hem d'estar tancats a casa i la natura només està a l'abast d'aquells que hi viuen, i així i tot amb moltes restriccions, amb una mica de sort contemplar-la des del portal de casa, i acostar-t'hi l'essencial i el mínim indispensable. Si tu no hi pots anar físicament que sigui literàriament.
Amb tot, quan puguem tornar de mica en mica allò que anomenem normalitat, i quan les llibreries tornin a aixecar les persianes, una de les primeres coses serà buscar l'altra gran obra d'en Jack London que prou que he anomenat, Ullal Blanc, complementaria amb aquesta, i que molts segurament l'hem gaudit moment o altre en alguna de les seves adaptacions.
