Lectures còmic: La paràbola dels talents

Títol: La paràbola dels talents
Títol original: Parable of the talents
Sèrie Llavors de la Terra vol. 2
Autors: Damian Duffy (guió), John Jennings (dibuix) i David Brame (esbossos), a partir de la novel·la homonima d'Octavia E. Butler
Traducció de: Ernest Riera
Publicat per: Mai Més, novembre de 2025
Format: Cartoné - 17 x 24,5 cm - 304 pàgines - Color
Preu: 27,50 €

Mai Més, l'editorial especialitzada en literatura fantàstica i ciència-ficció, va iniciar el novembre de 2021 una línia de còmic d'aquests gèneres que de mica en mica va creixent.    

Fou el juny de 2022, quan van anunciar l'adaptació a còmic de La paràbola del sembrador, d'Octavia E. Butler (1947-2006) a càrrec de Damian Duffy i John Jennings, que fou novetat de novembre d'aquell any. Aquest és el primer títol de la duologia de les Paràboles, també coneguda com la sèrie Llavors de la Terra. La seva continuació i segona part titulada La paràbola dels talents, adaptada pels mateixos autors, afegint-s'hi en David Brame als esbossos, fou publicada el passat desembre de 2025 també per Mai Més.
 

Les novel·les originals foren publicades el 1993 i el 1998, respectivament. Així, de manera pòstuma, el 2020 es va publicar l'adaptació a còmic de La paràbola del sembrador, i justament l'abril de l'any passat en va sortir l'adaptació de La paràbola dels talents. Així amb les corresponents novel·les gràfiques podem gaudir d'aquesta obra per primer cop en català, ja que les novel·les originals no estan traduïdes al català.

Cal primer situar-nos en el context de La paràbola del sembrador, per poder entendre la seva continuació. Ens situem als Estats Units d'Amèrica l'any 2024. A causa del canvi climàtic, aquest país ha sucumbit en un caos irresoluble, tan ambiental, econòmic i social. Els diferents nuclis habitats s'ha de protegir de murs per poder sobreviure i aïllar-se dels diversos disturbis que s'escampen arreu a l'exterior. És el cas que la població de Robledo, a Califòrnia, on els seus habitants i les seves llars estan protegits, per muralles del món exterior. Aquí hi viu la Lauren Olamina, una adolescent negra de quinze anys i filla d'un reverend baptista. A través d'ella coneixerem la seva família, els seus veïns, i com és el món en què viu i viuen. 

Ho coneixerem a través del seu diari personal, on va escrivint els seus pensaments, i així viurem diversos moments al llarg d'uns quatre anys (2024-2027), fins a l'arribada a la seva majoria d'edat. Així doncs, serà un el pas de l'adolescència a la majoria d'edat, i a causa de tot els que succeeix, mentalment serà més madura del que li pertocaria. Raona tot el que l'envolta i això comportarà que desenvolupi la seva pròpia fe, Llavors de la Terra, en contraposició de la fe que el seu pare li ha inculcat. Malgrat aquesta diferència, que la Lauren mantindrà en secret, la figura del seu pare serà molt rellevant per ella.

Però un dia, els murs ja no són suficients per protegir la seva comunitat, i aquesta és assaltada, la seva gent assassinada, entre els quals la seva família. La Lauren començarà així, un viatge cap al nord, com un pelegrinatge cap a una terra promesa, on anirà coneixent gent, tot formant una nova comunitat, en la qual compartirà la seva religió que està desenvolupant, contraposant-la i debatent-la amb els seus companys d'un llarg i perillós viatge. 

Finalment, arriben a les terres familiars d'un dels nous acompanyants, en Bankole, i serà aquí on establiran la seva comunitat, on crearan una nova llar, la qual s'anomenarà Aglà. 

El temps ha passat, i ara, a La paràbola dels talents, en situem l'any 2032, i aquella llar que fa anys tot just li havien posat nom, ara ha esdevingut un petit poblat que ha prosperat malgrat les diferents i múltiples amenaces que l'envolten. El context econòmic, social i ambiental no ha millorat, potser fins i tot en alguns aspectes ha empitjorat, però la comunitat d'Aglà resisteix. 

La Lauren Olamina i en Bankole a pesar de la gran diferència d'edat que hi ha entre ells, podrien ser filla i pare, han esdevingut parella, i a més ella, té un rol important a Aglà, ve a ser una mena de líder espiritual com a creadora de Llavors de la Terra. Aquesta mena de fe o filosofia, és el que manté unida la comunitat, tot i que, alguns d'ells no siguin precisament religiosos, però la respecten. 

Però tal com hem dit, no són aliens al que passa al seu voltant i al llarg dels Estats Units d'Amèrica, i que hi ha un fet que canviarà per sempre la vida de la Lauren Olamina i d'Aglà per sempre, quan un cristià feixista que s'ha sabut vendre molt bé, davant de tot el caos que hi ha esdevingui el nou president dels Estats Units.  

I tot el que s'esdevindrà en aquesta dura i cruel història amb què es culmina les Paràboles, no només ho farem a través dels diaris personals de la Lauren, sinó que s'introduirà una altra narradora que ens mostrarà el seu punt de vista des del seu propi marc temporal: l'Asha Vere, la filla de l'Olamina i en Bankole. Si l'Olamina és el temps present, l'Asha Vere és el temps futur, i amb ella anirem enllaçant els dos marcs temporals. 

L'Asha, que ha estat separada de la seva mare durant molts anys, cercarà respostes sobre el seu passat, mitjançant els diaris personals de la Lauren i els seus records i vivències, tot intentant entendre el paper que representa la seva mare com a fundadora de Llavors de la Terra, amb l'objectiu de donar un nou futur a tota la humanitat.

Així doncs, ens trobem en un món apocalíptic, que tal com veurem té molts paral·lelismes amb el món real, amb una inestabilitat social que serà omnipresent, amb la fragilitat que el teu món s'ensorri en qualsevol moment, que és el que presenciarem. 

És una obra més profunda del que aquestes paraules poden plasmar, i sense dubte el dibuix i el color hi donen molta força, amb expressivitat i realitat, donant profunditat a les paraules de la Lauren Olamina. Sense dubte una obra amb una forta petjada social i ben real que podem gaudir en català. 

Hem de destacar que posant les portades de les dues Paràboles una al costat de l'altre es crea una magnífica il·lustració amb la Lauren Olamina com a protagonista, on amb les dues meitats de la seva cara, s'intenta mostrar el pas del temps, i tot el que això comporta en la seva vida. 

El present volum inclou al final una sessió de preguntes i respostes amb els dos autors principals, en Damian Duffy i en John Jennings, i també material sobre el desenvolupament visual de l'obra. 

Tal com he dit anteriorment, les novel·les originals de les Paràboles no ens han arribat en català, però Mai Més sí que ens ha portat la trilogia Xenògenesi d'Octavia E. Butler. Veurem si la publicació de les adaptacions a còmic obriran la porta a l'arribada de les obres original. 

Lectures còmic: Pedra de tartera

Títol: Pedra de tartera
Autors: Maria Barbal (autora novel·la original), Israel L. Escudero (guió i versió final del text) i Áurea López (il·lustracions)
Publicat per: Columna Edicions, desembre de 2025
Format: Cartoné - 19 x 26 cm -  128 pàgines -  Color
Preu: 22,90 €

Molt sovint hi ha obres amb una llarga trajectòria, ja considerats clàssics, tot i que temporalment, puguin ser més o menys moderns, que desconeixes; és impossible arribar a tot arreu. Però es pot donar el cas que aquestes obres puguin tenir segones vides, com poden ser les adaptacions, i siguin a partir d'aquestes que coneguis per primer cop.

És el cas de Pedra de tartera, un novel·la de Maria Barbal, que es va publicar originalment el 1985 i que l'any passat celebrava el seu 40è aniversari. L'any abans de la seva publicació, per tant, sent inèdita, va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, i l'any de la seva publicació va guanyar el Premi Joan Crexells de narrativa. Pedra de tartera és l'obra amb què es va donar conèixer l'autora de Tremp, i ho va fer amb gran reconeixement. La novel·la seria traduïda a divuit idiomes, i va ser la punta de llança per la seva trajectòria literària. I és Columna Edicions, la que aquests darrers anys ha publicat la seva obra, com l'obra de la qual estem parlant. 

A pesar de tota aquesta rellevància no en tenia coneixement, i fou justament al passat desembre, topant-me amb la seva adaptació gràfica, sent el còmic el format, amb la qual l'he conegut, i justament també publicada per Columna. Publicada aquesta adaptació justament amb motiu del seu quarantè aniversari, darrer d'aquesta hi tenim l'Israel L. Escudero, qui s'ha ocupat del guió, i de la Áurea López, qui s'ha ocupat de les il·lustracions, i que prèviament havia dibuixat àlbums il·lustrats de Maria Barbal. Així entre els tres, l'autora original també, han donat una nova vida a Pedra de tartera, on sens dubte, el que t'atrapa, en primer lloc, tot fullejant l'obra, són les magnífiques il·lustracions. 

Aquesta història ens explica la vida d'una pallaresa, al llarg de les primeres dècades del segle XX. La protagonista és la Conxa, qui de jove es veurà obligada a deixar casa seva per anar-se'n al petit poblèe de Pallarès a ajudar sa tieta i el seu oncle. 

Ja el marc temporal en què se situa l'obra ens podem imaginar, quins grans fets històrics amb qu es trobarà, sent els principals, la Segona República, la Guerra Civil i els primes anys del franquisme. I ella en viurà a remolc de tots a ells, però només d'aquests si no també del seu propi entorn social. Sent una dona, sempre hi haurà algú de qui dependrà. Els seus oncles, en primer lloc, i després quan l'amor aparegui, també del seu futur marit, i fins i tot s'adonarà que també dependrà dels seus fills, fins i tot havent de deixar la seva terra natal, per decisió del seu fill.

Els temps que va viure la Conxa estaran plens de canvis i convulsos, i el seu entorn social i familiar no ens serà aliè, i els viurà en pròpia pell. Ja que tal com reflexiona en cert moment, ella és una pedra d'una tartera, sense cap mena de voluntat pròpia, sense poder expressar les seves decisions. D'aquí el títol de l'obra.

Mai és tard per conèixer una obra clàssica de la nostra literatura, i com ja he comentat en casos, similars les adaptacions a còmic en són un exemple clar.  

Pedra de tartera és una obra dramàtica que ens explica un temps i una societat des del punt de vista femení, normalment sempre sotmès a la figura masculina, i més en el món rural on la Conxa creixerà i farà la vida. Una magnífica obra que ens mostrarà la realitat d'aquells temps, i fins i tot ens sorprendrà, de la crueltat i de les penúries que havien de passar les dones, pel simple fet de ser-ho, o per les relacions familiars que haguessin tingut, independentment que elles no haguessin fet res. 

Jordi Pàmias guanya el 15è Premi Sikarra

El jurat del Premi ha valorat que Jordi Pàmias és una de les veus poètiques amb més trajectòria dins el panorama actual de la literatura catalana

El poeta guissonenc Jordi Pàmias s’ha adjudicat la 15a edició del Premi Sikarra, premi que cada any atorguen la Fundació Jordi Cases i Llebot i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs. El lliurament del guardó tindrà lloc el proper dissabte, dia 21 de març, a les 18:30 h, en un acte obert al públic a l’Ateneu de Guissona, que comptarà amb l'actuació musical de la soprano Soraya Sánchez Redondo. 

El jurat del Premi ha valorat que Jordi Pàmias és una de les veus poètiques amb més trajectòria dins el panorama actual de la literatura catalana. Al llarg de la seva trajectòria, Pàmias ha rebut diferents reconeixements, com i entre altres, el Premi Joan Salvat-Papasseit (1969), amb La meva casa; el Premi Carles Riba (1978), amb Flauta del sol; i el Premi Vicent Andrés Estellés (1985), amb Àmfora grega. Així mateix, el 1999 rep la Creu de Sant Jordi i, el 2018, és guardonat amb el Premi Nacional de Cultura.

Els grans temes de Pàmias, més enllà dels versos compromesos, son els orígens --la casa pairal, carrers i racons de Guissona i el paisatge segarrenc—, la infantesa, el record, l’amor, el pas del temps, la incertesa vital i la mort. Pàmias ha cultivat la unió entre el jo líric i la Segarra, reivindicant les arrels i la identitat lligada a la nostra terra. D’aquesta manera, Jordi Pàmias esdevé un pilar fonamental de la cultura guissonenca i segarrenca.

Per tot això, el jurat ha considerat que Jordi Pàmias és, d’acord amb les bases del Premi, una persona que ha contribuït i contribueix de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra i, en conseqüència, digna mereixedora de rebre el Premi Sikarra.

El guardó és una escultura de l’artista Ana Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra. En la passada edició, el Premi va ser atorgat a l'Associació Cultural La Marinada, de Sant Guim de la Plana, que, des del 1983, organitza el Pessebre dels Oficis Perduts.

Font: EFES 1 i EFES 2

Lectures còmic: Univers! vol. 2

Títol: Univers! vol. 2
Autors: Albert Monteys
Publicat per: Mai Més, desembre de 2025
Format: Cartoné - 22,5 x 16,5 cm - 152 pàgines - Color
Preu: 19 €

 

Mai Més, l'editorial especialitzada en literatura fantàstica i ciència-ficció, va iniciar el novembre de 2021 una línia de còmic d'aquests gèneres que de mica en mica va creixent.   

El febrer de 2025, durant la seva presentació de novetats de la temporada d'hivern i primavera d'aquell any, Mai Més va anunciar que de cara a l'estiu publicarien el segon volum d'Univers! d'Albert Monteys, , que finalment es va anar ajornant, sent finalment novetat de desembre de 2025. El primer volum fou publicat el novembre de 2023. 

Univers!, justament nominat un Premi Eisner de 2017 a Millor Còmic Digital, el podem trobar a Panel Syndicate, poden comprar i llegir els diversos capítols en anglès, en castellà i en català. La plataforma fou creada pel dibuixant Marcos Martín i la il·lustradora-colorista Muntsa Vicente, juntament amb el guionista Brian K. Vaughan per tal de distribuir el seu còmic independent, The Private Eye. 

 

Aquest segon volum recopila els capítols 6 a 8. Cada un dels capítols és autònom, però com veurem amb la lectura, alguns elements ja els hem vist al primer volum. Vegem-los breument.

Capítol 6

Aquest és un capítol totalment diferent, ja que està compost de diversos i múltiples historietes, on alguns casos hi podem trobar alguna relació entre ells. Així, seria un recopilatori de diferents tires còmiques. 

Capítol 7: Explicant històries a la colònia perduda de Kepler-36 (per error a la portadella hi surt "35")

En situem a la petita localitat de Kepler-36, un lloc d'aquest planeta on sembla que hi viu la única gent, els quals hi van arribar fa segles, però que van perdre tota la tecnologia espacial fa temps. L'única reminiscència és un robot que es coneix com a Doctor, que és qui lidera aquesta colònia humana, tot utilitzant un llenguatge que podríem definir teatral, tot parlant d'escenes, actes, generes com comèdia i tragèdia, i altres elements similars. Un d'aquests humans és en Tom, un jove que com l'altra gent del poble, segueix les indicacions del Doctor, per tal que hi hagi ordre i harmonia. Però un dia qualsevol, arriba una nau procedent de l'espai que ho capgirarà tot. 

L'aspecte d'aquesta nau, ens recordarà a l'apareguda al capítol 3, ja que estan estretament relacionats. 

Capítol 8: 701

Un home aconsegueix una feina fixa a Indústries Wortham, la mateixa que es menciona al capítol 1. Però un cop és reclutat d'una manera prou forçada, passeja tranquil·lament pel carrer quan una mena de dron se l'emporta a l'empresa, ben aviat s'adonarà que aquesta feina no serà com ell es pensava.  


Amb aquest segon volum d'Univers!, com el primer, ens retrobem altre cop tot gaudint i rient de la magnífica imaginació d'Albert Monteys, en aquestes històries de ciència-ficció, on recorre els temes típics d'aquest tan divers gènere: viatges per l'espai i colònies perdudes, el mal ús de les tecnologies, empreses sense escrúpols, entre altres i diverses temàtiques. Quelcom que es pot extrapolar a la realitat, i serveix com a crítica a com és la nostra societat i com ens comportem.

Al final del volum hi tenim mena d'epíleg, justament anomenat així, on l'autor en parla breument de com va concebre aquests tres capítols.  

Així doncs, tenim la sèrie Univers! completa en català i en paper gràcies a Mai Més. Tot esperant que l'Albert Monteys la pugui continuar amb més capítols. 

A la 75a Nit de les Lletres Catalanes

Aquest dissabte 14 de març de 2026, he tingut l'honor d'assistir a la 75 Nit de les Lletres Catalanes, acte organitzat per Òmnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans, esdeveniment literari conegut fins a l'any passat com a Nit de Santa Llúcia, ja que tenia lloc pels volts d'aquesta festivitat de desembre.

La meva assistència en aquest esdeveniment fou amb motiu del primer Premi Vinyeta FICOMIC. Com a membre de ComiCat, des de FICOMIC, se'ns va demanar la creació d'una llista orientativa de títols de còmic en català amb autoria dels països i territoris de parla catalana publicats al llarg del 2025. D'aquesta llista, les tres obres més votades foren les tres finalistes d'aquest esdeveniment:

• Esqueixos, de Toni Benages, publicat per Editorial Males Herbes
• La conca dels àngels, de Berta Cusó, publicat per Pagès Editors
• Lignit, d'Emma Casadevall, publicat per Editorial Finestre

Així representant ComiCat, vaig poder ser-hi en aquest acte que va tenir lloc a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Era la primera vegada que assitia a un acte de tal magnitud i, per tant, em feia molta il·lusió de ser-hi. No era la primera vegada que entrava al MNAC, però sí a la Sala Oval, un espai grandiós i magnífic, destinat a tota mena d'actes similars al que vaig viure. 

Si així volíem, se'ns va demanar que portéssim un llibre que d'alguna manera ens representés per poder-nos fotografiar al "photocall" que hi havia al vestíbul. El títol que vaig llegir fou l'adaptació a còmic de Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo a càrrec de Martín Pardo. En primer lloc l'obra original és un clàssic de la ciència-ficció de la nostra literatura i, en segon lloc, en fer l'adaptació en Martin Pardo va canviar el Chevrolet original per un Renault 6 per motius familiars, i en el meu cas, també per motius familiars, fou el meu primer cotxe que vaig conduir. Per tant, era una obra que em representava i s'esqueia molt per aquesta Nit on s'estrenava el Premi Vinyeta FICOMIC. 

No hi vaig anar sol, m'hi va acompanyar ma germana, que li va fer molta il·lusió poder assistir a aquest esdeveniment. Seient a la graderia, vaig poder gaudir de la gala conduïda per en Xavier Grasset, l'Elisenda Pineda i l'Alba Riera, amb molt bona perspectiva. 

La gala va tenir molts grans moments com el gran homenatge i ovació que es van emportar la Pilarín Bayés i la Roser Capdevila, o el magnífic discurs que va fer el mallorquí Carles Rebassa, guanyador del Premi Sant Jordi, defensant la llengua catalana de tots els atacs que rep. Escolteu-lo. El millor discurs de tota la gala. Vegeu la gala a 3Cat. 

Quasi completant-se l'hora, per ser més concrets, als tres quarts d'hora, va arribar el moment d'anunciar el guanyador del primer Premi Vinyeta FICOMIC, guardonat amb 2000 €. Els encarregats de fer-ho van ser la llibretera Mertxe Paris i el periodista i escriptor Pep Prieto, sent l'afortunada la Berta Cusó, per La conca dels àngels. 

75a Nit de les Lletres Catalanes 2026, 3Cat

75a Nit de les Lletres Catalanes 2026, 3Cat

El jurat, format per Anna Abella, Julià Florit, Karen Madrid, Marta Salicrú i Meritxell Puig, ha valorat la seva personalitat a nivell gràfic i tècnic, i el seu enfocament original sobre un tema universal com la guerra des d'un punt de vista femení. 

Finalitzada la gala, vaig poder donar l'enhorabona a la Berta Cusó, com també el seu editor, en Jaume Barrull, i tant abans i després de l'acte, vam poder parlar i saludar amb diferents representants del món del còmic com la Meritxell Puig i l'Oriol Estrada de FICOMIC, amb qui hem col·laborat en aquest primer Premi Vinyeta FICOMIC, també amb l'Albert Tarrés de La Batcova, la Karen Madrid i també en Toni Benages, que em va dedicar el meu exemplar d'Esqueixos. 

Sense cap mena de dubte, ha estat un honor poder assistir i gaudir presencialment de la 75 Nit de les Lletres Catalanes, ser-hi com a representant de ComiCat, que enguany celebra el seu 18è aniversari, i que jo que enguany fa quinze anys que en formo part. 

Fotos de Marc Mensa, excepte les captures de pantalla de 3Cat. 

Lectures còmic: Les cinc banderes vol. 2: Rebels amb causa

Títol: Les cinc banderes vol. 2: Rebels amb causa
Títol original: Las cinco banderas vol. 2: Rebeldes con causa
Autor: Pau

Traducció de: Mª Carme Alcázar Rodríguez i Antònia Maria Sbert Mestre

Publicat per: Escápula Cómics, novembre de 2025

Format: Cartoné (1a edició) - 80 pàgines - 20 x 27,5 cm - Color i sèpia.

Preu: 20 €

Fou el 2023, quan en Pau, autor de La Saga d'Atlas & Axis i Curtiss Hill, va engegar un nou projecte a Verkami titulat Las cinco banderas, només en castellà, que fou novetat de desembre d'aquell mateix any, sent el primer volum d'una sèrie de cinc volums. 

Des de llavors i segons el que ha comentat, molta gent li va preguntar si hi hauria edició en català, i havent tingut reeiximent les altres campanyes de Verkami que ha portat a terme, va posar fil i agulla en aquesta qüestió.

El passat juliol de 2025, va iniciar la campanya per portar a terme el segon volum, anunciat que aquest segon juntament amb el primer volum veurien la llum en català, si hi havia prou suport.  I així, el passat novembre finalment van veure els dos primers volums en català de Les cinc banderes: Liberté, égalité, fraternité i Rebels amb causa. 

Mencionar, que la primera edició dels volums d'aquesta sèrie són en tapa dura i amb llom arrodonit amb tela. Havent participat a la campanya de micromecenatge, així ho són els meus exemplars. El llom amb tela li dona un toc molt elegant i distingit.  

Si la memòria no em falla, el motiu que inicialment només es publiqués en castellà és força personal. Volia expressar les paraules del seu avi matern amb fidelitat, i aquestes eren en castellà, però parlant amb els potencials lectors, volent llegir les seves aventures en català, va decidir-ne fer una edició en català, tal com també hi ha una edició en francés del primer volum. Al cap i a la fi, els lectors ens agrada llegir les bones històries en la nostra llengua, i aquesta n'és una. I amb la campanya del segon volum, ho va esmenar. 

Quina és aquesta història tan personal de Les cinc banderes? Tal com he deixat entreveure el protagonista és Vicente Jiménez-Bravo, l'avi matern de l'autor. En morir l'any 1999, els seus familiars va descobrir les seves memòries, i en Pau, les ha volgudes transmetre en format còmic, tot utilitzant el seu estil tan característic en l'ús de cans antropomòrfics (i altres animals). Unes memòries ben especials, ja que sent ben jove, amb només 17 anys, se li va capgirar la seva adolescència i el pas a la vida adulta, quan una colla de militars, entre ells Francisco Franco, el juliol de 1936, van portar a terme un cop miliar, i empenyent la societat espanyola en una cruenta i llarga guerra civil. La Segona República Espanyola començaria a viure els seus darrers dies. 

Vicente doncs no va defugir i va participar en la guerra, però això només seria el principi, ja que durant 10 anys va lluitar sota cinc banderes diferents. 

En aquest segon volum, Rebels amb causa, la història continua amb en Vicente Jiménez-Bravo tancat al camp de concentració del Barcarès, després de fugir de l'avanç imparable dels franquistes i de la seva imminent victòria, havent-se d'exiliar com molta altra gent a França, però allà no van ser rebuts com haguessin volgut, i foren internats en camps de concentració havent de sobreviure en unes situacions horribles. 

Malgrat la lamentable situació, veurem com ell i els alterns interns intenten i fan el millor que poden per convertir el camp en una mena de poble que si pugui viure amb unes mínimes condicions. El temps anirà passant, i de cop un nou conflicte bèl·lic esclata a Europa, i França també entra en guerra. Això comportarà que els francesos en edat de combatre siguin mobilitzats i que els interns dels camps, siguin reclutats a treballar allà és necessari la mà d'obra. 

En Vicente es resisteix a sortir del camp, pensant que aquests reclutaments no aportaran millors condicions. Però quan finalment, ell i molts altres es vegin obligats sense remei a deixar el camp de concentració per anar a treballar a qui sap on tot fent un llarg viatge, quan arriben al seu destí serà plenament conscient que un nou infern l'espera i els espera en aquest nou lloc, i caldrà tota mena de fortalesa, especialment la mental per sobreviure el que els depara la nova situació. 

Tot i que França sigui una democràcia, però com a jacobí que és també té coses ratllen la xenofòbia, especialment per tots aquells que fugien d'una guerra i esperaven trobar millors condicions en un país avançat tal com se'ns mostrarà en aquest volum amb un mitjà de transport en concret. Però aquells exiliats espanyols, ara en temps de guerra, serien una mà d'obra perfecta per utilitzar-los com els calgués quasi com si fossin esclaus. 

Els gossos antropomòrfics d'en Pau són molt bufons, però amb ells ens explica una història molt dura, cruel i ben real, la dels exiliats espanyols que fugint d'una guerra se'n trobarien una altra, veient-se forçats a treballar en condicions inhumanes. I així és com ho va viure i ens ho relata en Vicente Jiménez-Bravo en aquest segon volum de Les cinc banderes.  

Així, aquesta història continuarà amb el seu tercer volum Les 3 boudins (Les tres salsitxes) que pròximament també tindrà la seva campanya de micromecenatge a Verkami. 

Lectures còmic: Tota la terra que el meu cor estima

Títol: Tota la terra que el meu cor estima
Autors: Bernat Gasull i Roig (guió) i Toni Térmens (il·lustracions)
Col·lecció: Il·lustrada
Publicat per: Símbol Editors, novembre de 2025
Format: Cartoné - 128 pàgines - 19 x 26,8 cm - Color
Preu: 25 €

Una de les personalitats catalanes que té dedicades diferents vies en les nostres localitats siguin, carrers, passejos o places és mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902). I de motius no en falten, ja que a part de ser sacerdot catòlic també feu un dels principals escriptors de la Renaixença catalana al segle XX. No en va, fou guanyador dels Jocs Florals i proclamat Mestre en Gai Saber. 

Però a part de la seva extensa faceta literària, també fou un gran excursionista i muntanyista, un gran coneixedor dels Pirineus, hi ha una obra seva que combina aquestes dues passions, el poema èpic Canigó, esdevenint una obra clau de la nostra Renaixença literària. 

Segurament molt o poc, en algun moment de la nostra vida estudiantil ens l'hem trobat ni que sigui algun dels seus fragments, ja que estem parlant d'una obra llarga, d'un poema d'unes 200 pàgines i, més si no s'està acostumat al llenguatge poètic. 

Compost de dotze cants i un epíleg, Canigó ens teixeix romànticament una visió mítica dels orígens de Catalunya, amb els Pirineus com a gran escenari, sent aquesta muntanya sagrada a cavall entre les comarques catalanes del Conflent i el Vallespir, un símbol dels orígens de la nació catalana. 

Però concebre aquest poema no va ser pas cosa fàcil per a Jacint Verdaguer, i això és el que ens vol mostrar aquest còmic titulat Tota la terra que el meu cor estima, sent un dels versos d'aquest poema. A partir de tota la documentació que han pogut consultar Bernat Gasull i Toni Térmens han volgut explicar gràficament tots aquells viatges al llarg dels Pirineus que Verdaguer va realitzar per poder documentar-se per crear el mencionat poema. 

 

No és la primera vegada que Bernat Gasull s'endinsa en la vida de Jacint Verdaguer. Va participar en els films documentals Maleïda 1882 i Canigó 1883, estrenats respectivament el 2019 i el 2023, que han servit de base per l'elaboració d'aquest còmic. 

Començant-se a gestar el 1880, el poema Canigó no es va acabar fins al 1885, posant-se a la venda el Nadal d'aquell any, tot i que a la portada original hi sortia "1886".  I és que no sempre va poder viatjar i caminar quan ell volia, va tenir diverses interrupcions, i no sempre el que escrivia era del gust dels seus amics de confiança que l'ajudaven com fou mossèn Jaume Colell.

No només va visitar els Pirineus catalans, banda i banda de la frontera imposada segles abans, sinó també va visitar els occitans, incloent-hi la Vall d'Aran, i anant una mica més cap a l'oest, arribant i pujant un cim proper ja aragonès, el més alt de la serralada pirinenca, la Maleïda, també conegut com a Aneto. 

Així al llarg de la lectura del còmic veurem tots aquells cims, racons, contrades i monestirs, que van servir d'inspiració per elaborar el famós poema, i sempre il·lustrat magníficament, com he dit a partir d'un treball previ de documentació. 

Però a part de tots aquests viatges, també se'ns mostrarà algunes de les seves relacions personals i amistats, i d'això no li faltaven pas. El mencionat mossèn Jaume Colell n'és una, però la que m'ha sorprès per desconeixença era la seva estreta relació amb la burgesia del moment, més concretament amb Antonio López, primer Marquès de Comillas, que tot i ser natural de Comillas (Cantàbria), va acabar vivint a Barcelona. No entrarem a parlar-me amb profunditat, però ens mostra molt bé la importància que el burgès va tenir sobre Verdaguer. Però si que afegirem que els López es van emparentar amb una de les grans famílies catalanes, els Güell, que com ve sabem, Eusebi Güell, fou el protector d'un altre cèlebre català, l'arquitecte Antoni Gaudí. 

Així, amb aquest títol, Tota la terra que el meu cor estima, Símbol Editors torna a publicar un còmic muntanyenc, sent els Pirineus i especialment els catalans, els grans protagonistes, alhora que ens fa un retrat d'un dels nostres grans escriptors i poetes com és en Jacint Verdaguer, a través de l'elaboració del seu gran poema Canigó.

Lectures còmic: Les cinc banderes vol. 1: Liberté, égalité, fraternité

Títol: Les cinc banderes vol. 1: Liberté, égalité, fraternité
Títol original: Las cinco banderas vol. 1: Liberté, égalité, fraternité
Autor: Pau

Traducció de: Mª Carme Alcázar Rodríguez i Antònia Maria Sbert Mestre

Publicat per: Escápula Cómics, novembre de 2025

Format: Cartoné (1a edició) - 80 pàgines - 20 x 27,5 cm - Color i sèpia.

Preu: 20 €

Fou el 2023, quan en Pau, autor de La Saga d'Atlas & Axis i Curtiss Hill, va engegar un nou projecte a Verkami titulat Las cinco banderas, només en castellà, que fou novetat de desembre d'aquell mateix any, sent el primer volum d'una sèrie de cinc volums. 

Des de llavors i segons el que ha comentat, molta gent li va preguntar si hi hauria edició en català, i havent tingut reeiximent les altres campanyes de Verkami que ha portat a terme, va posar fil i agulla en aquesta qüestió.

El passat juliol de 2025, va iniciar la campanya per portar a terme el segon volum, anunciat que aquest segon juntament amb el primer volum veurien la llum en català, si hi havia prou suport.  I així, el passat novembre finalment van veure els dos primers volums en català de Les cinc banderes: Liberté, égalité, fraternité i Rebels amb causa. 

Mencionar, que la primera edició dels volums d'aquesta sèrie són en tapa dura i amb llom arrodonit amb tella. Havent participat a la campanya de micromecenatge, així ho són els meus exemplars. El llom amb tela li dona un toc molt elegant i distingit.  

Si la memòria no em falla, el motiu que inicialment només es publiqués en castellà és força personal. Volia expressar les paraules del seu avi matern amb fidelitat, i aquestes eren en castellà, però parlant amb els potencials lectors, volent llegir les seves aventures en català, va decidir-ne fer una edició en català, tal com també hi ha una edició en francès del primer volum. Al cap i a la fi, els lectors ens agrada llegir les bones històries en la nostra llengua, i aquesta n'és una. I ara amb el segon volum ho ha esmenat. 

Quina és aquesta història tan personal de Les cinc banderes? Tal com he deixat entreveure el protagonista és Vicente Jiménez-Bravo, l'avi matern de l'autor. En morir l'any 1999, els seus familiars va descobrir les seves memòries, i en Pau, les ha volgut transmetre en format còmic, tot utilitzant el seu estil tan característic en l'ús de cans antropomòrfics (i altres animals). Unes memòries ben especials, ja que sent ben jove, amb només 17 anys, se li va capgirar la seva adolescència i el pas a la vida adulta, quan una colla de militars, entre ells Francisco Franco, el juliol de 1936, van portar a terme un cop miliar, i empenyent la societat espanyola en una cruenta i llarga guerra civil. La Segona República Espanyola començaria a viure els seus darrers dies. 

Vicente doncs no va defugir i va participar en la guerra, però això només seria el principi, ja que durant 10 anys va lluitar sota cinc banderes diferents. 

A pesar del títol d'aquest primer volum Liberté, égalité, fraternité, lluitarà sota la bandera de la Segona República Espanyola, però el títol té el seu sentit. Tan jove, però amb compromís, vivint a Madrid, va començar tot allistant-se voluntari al 5º Regimiento, i va continuar a la XII Brigada Internacional “Garibaldi”, fins al moment que fou necessari anar a l'exili, ja ben entrat el 1939. 

Però Vicente ens ho relatarà des del seu present, ja a l'exili, però no com s'esperava, ja que un cop va creuar la frontera hispanofrancesa, ell com molta i molta altra gent que fugia de l'horror de la guerra i la imminent victòria franquista, es van veure obligats a ser internats en diversos camps de concentració que la República Francesa va instaurar a les platges d'Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès, totes tres localitats de la comarca nord-catalana del Rosselló. Van sortir del foc per caure a les brases. 

Així coneixerem els dos camps per on va passar, Sant Cebrià i el Barcarès, sent des d'aquest d'on ens començarà a relatar la seva lluita durant la guerra civil. És doncs el seu pas per aquests camps el motiu del títol elegit per aquest primer volum. 

Els gossos antropomòrfics d'en Pau són molt bufons, però amb ells ens explica una història molt dura, cruel i ben real, amb una guerra que no només suposava mort, sinó també, famílies separades i destrossades, forçades a deixar casa seva, buscant un futur millor sense esperar que a l'altra banda de la línia, de la frontera, no es trobarien pas un món que els acolliria amb els braços oberts, tot el contrari serien una nosa, una gran i interminable nosa, que països suposadament democràtics tractarien de la pitjor manera. I així és com ho va viure i ens ho relata en Vicente Jiménez-Bravo en aquest primer volum de Les cinc banderes.  Ben aviat, tocarà la lectura del segon volum, Rebels amb causa, per anar seguint les seves aventures i també desventures.