dimarts, 18 de gener de 2022

Un món d'art brut

Títol: Un món d'art brut
Títol original
: Un monde d'art brut
Autors
: Christian Berst (guió) i Oriol Malet (guió, dibuix i color)
Traducció de
: Adrià Pujol Cruells
Publicat per
: Editorial Comanegra, novembre de 2021
Format
: Cartoné - 120 pàgines - 19 x 27 mm - Color
Preu
: 24 €



L'art, sigui música, escultura, pintura o qualsevol altra disciplina dita artística, és allò que a un li agrada i a un altre no, un hi veurà un missatge molt profund i l'altre no hi veurà res. L'art també ha variat en el temps, el que durant una època era la moda, era la norma, ho era tot, al cap d'uns anys, ja no tenia cap mena de sentit, i era substituït per una altra mena d'art. Parlem d'una cosa subjectiva i fluctuant. 

Però darrere de l'art, hi ha els seus creadors, sempre havent-hi aquells que en creen fora de la norma vigent. Molt sovint menyspreats i desqualificats, per aquells que sí que segueixen la regla vigent.

I això ens porta a parlar de l'art brut, un concepte que fins no coneixia, i ha estat una altra forma d'art, el còmic que me l'ha permès conèixer, gràcies a la publicació d'Un món d'art brut de n'Oriol Malet i en Christian Berst, per part de Comanegra, el passat novembre de 2021.
 
Per posar un marc temporal que ens situï i que segurament no serà del tot exacte, però que ens servirà de guia, entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX, l'art brut era l'art dels folls, d'aquells que estaven internats en un centre psiquiàtric, però també d'aquells que estaven traumatitzats per fets que havien patit en algun moment, i que una manera d'evadir-se, de fugir de la realitat era la creació d'art, molt sovint sense parar, i en cap cas sense intenció de ser exposat. Tenint en aquest context temporal i de la mena d'artistes que fem referència, era normal que estiguessin malvistos per als artistes que seguien la regla vigent, com he mencionat més amunt. Però amb el temps, diferent gent va veure en aquelles obres, un valor, per tant, calia donar als seus artistes un reconeixement, que normalment no van veure en vida.

Una estudiant universitària visita una exposició d'art brut en un museu, i allà se li apareixeran tres: fantasmes: en Hans Prinzhorn que el 1922 va publicar Expressions de la follia, escampant l'interès d'aquest art més enllà dels cercles psiquiàtrics, en Jean Dubuffet, qui el 1945 va inventar justament el terme art brut, i en Harald Szeeman, qui va es va dedicar a exposar-lo i divulgar-lo a partir dels anys seixanta del segle XX. 

Aquests tres fantasmes doncs guiaran aquesta jove per aquest món desconegut de l'art brut, tot presentant-li alguns dels seus artistes ara molt rellevants: Henry Darger (Chicago, 1892-1972), Carlo Zinelli (Itàlia, 1916-1974), Madge Gill (Lonsdres, 1882 - 1961), Adolf Wölfi (Berna, 1860-1930), Jean Perdrizet (França, 1907-1975) i Mary T. Smith (Mississipi, 1904-1995). 

Avui en dia l'art brut ja no és l'art dels folls, s'ha revalorat i és molt més ampli del que s'havia pensat, i alhora ha influenciat a molts altres artistes d'altres disciplines també rellevants.

Sense dubte en Christian Berst i n'Oriol Malet han fet una excel·lent feina per apropar al gran públic l'art brut, sense fer-ho avorrit, si no interessant i atractiu. Un món d'art brut és una obra d'art que ens parla d'un art maltractat durant molt de temps, que ara té el reconeixement que es mereix com els seus artistes, i aquest còmic és una peça més que ho fa possible.

I com a apunt final m'agradaria parlar breument de la relació de l'Oriol Malet amb Comanegra. Són quatre les obres que l'editorial li ha publicat, entre elles el també còmic Mandela i el general, compartint l'autoria amb en John Carlin. Ara aquest 2022, la relació es farà més estreta, ja que l'editorial va anunciar la setmana passada, que l'autor dirigirà la nova col·lecció de còmics. Així doncs, a veure quins títols ens arribaran.

divendres, 14 de gener de 2022

Calavera Lunar - Especial 25è Aniversari

Títol: Calavera Lunar - Especial 25è Aniversari
Autor
: Albert Monteys
Publicat per:
Mai Més, novembre de 2021
Format:
Cartoné - 17,5 x 26,5 cm - 80 pàgines - B/N i Color
Preu:
19,50 €





Mai Més
és una editorial especialitzada en literatura fantàstica. En el seu catàleg per exemple hi trobem novel·les de Terry Pratchet o la cèlebre Dune de Frank Herbert. El passat novembre va començar a publicar còmic d'aquest gènere, recuperant un obra que vint-i-cinc anys enrere s'havia publicat en castellà, però que ara li havia arribat el torn de fer-ho en català en una edició especial. Parlem Calavera Lunar d'Albert Monteys, un peculiar superheroi, que com els de la seva mena lluiten contra el mal, però no tan bé com tocaria, això sí amb un excel·lent humor.

Fins que Mai Més no ho va anunciar, jo desconeixia totalment aquesta obra, per tant, aprofito per fer una mica d'història.

Tal com ens diu, n'Albert Monteys en unes vinyetes introductòries, el personatge de Calavera Lunar s'inspira en una figura d'Airgamboy. Amb aquesta inspiració es va plasmar en paper pel Saló del Còmic de Barcelona de 1996, en còmic en format grapa sota el nom Calavera Lunar núm. 237, i publicat per Camaleon Ediciones. Sí, com si prèviament se n'haguessin publicat 236 abans, i fins i tot, al llarg de la seva lectura trobem cites a alguns d'aquests inexistents números. I vés per on aquesta paròdia de còmics de superherois i ciència-ficció va tenir una bona rebuda, tant que l'Albert Monteys va ser guardonat amb el Premi a Millor Autor Revelació del Saló del Còmic el 1997. Però malgrat tot això, en realitat aquest fou el primer i únic número durant uns quants anys de Calavera Lunar, sent l'aventura d'aquest número Canalles de l'abisme.

L'any 2000 a la revista Cimoc Extracolor de Norma Editorial s'hi va publicar una historieta curta de quatre pàgines, Les arenes del temps, i a patir del 2007, en quatre números de la revista gallega BD Banda, se n'hi van publicarquatre historietes més, també de 4 pàgines, titulades Destruiré aquesta ciutat!, Contra el nas del Duce!, Em vaig casar amb un modulokià! i La mort del Capità Capgròs!

Fins aquest passat 2021, aquestes sis històries eren les úniques publicades sobre les divertides aventures superheroiques d'en Calavera Lunar. Però aprofitant la reedició i traducció al català de totes elles per aquesta edició Especial del seu 25è Aniversari, en Monteys ha creat una nova aventura per així arrodonir-ho millor. Ens ha arribat Calavera Lunar núm. 258 amb la historieta Tu, jo i un ésser d'energia Betelgeuse Tres! I tot plegat acompanyat de vinyetes introductòries per les diferents historietes i d'un recull de portades inèdites al final del llibre.
 
Un servidor s'ha fet un fart de riure tot llegit les aventures d'aquest estrambòtic superheroi, i sense dubte ens trobem davant una edició que farà delícies a aquells que fa 25 anys van conèixer per primer cop aquest personatge i el seu món, com també per aquells que com jo, l'acabem de descobrir ara, o sigui des del passat novembre. Per tant, no us el deixeu perdre, val molt la pena.

Una obra amb molt d'encert per començar la nova línia de còmic de Mai Més. A veure quines obres ens portarà per aquest 2022.

dimarts, 11 de gener de 2022

L'accident de caça

Títol: L'accident de caça
Títol original: The hunting accident
Autors: David L. Carlson (guió) i Landis Blair (dibuix)
Traducció per: Carlos Mayor
Publicat per: Editorial Finestres, novembre de 2021
Format: Rústic - 20,5 x 23 cm - 464 pàgines - B/N
Preu: 35 €




 
 
El novembre de l'any passat va nàixer una nova editorial dedicada al còmic adult en català: l'Editorial Finestres, un projecte que neix a partir de la Llibreria Finestres situada al carrer Diputació de Barcelona. 

Es va estrenar amb l'anunci del Premi Finestres de Còmic en Català i amb la publicació de dos títols: Intrèpides de Pénélope Bagieu i L'accident de caça, de David L. Carlson i Landis Blair, obra la qual ha estat la meva lectura i el primer títol que he comprat d'aquesta nova editorial.

Tot comença quan un petit Charlie Rizzo se'n va a viure amb el seu pare, en Matt, qui fa molt de temps va quedar cec. Davant de la curiositat del seu fill sobre la pèrdua de visió, en Matt li diu que va ser degut a un malaurat accident de caça. El temps passarà i la relació entre pare i fill s'enfortirà. Però tot canvia quan ja sent major d'edat, en Charlie a causa de les males amistats amb què freqüenta, es veurà immers en la participació d'un crim, i això donarà lloc a què sàpiga la veritat que s'amaga darrere de l'accident de caça: En Matt va perdre realment la visió en un robatori a mà armada, fet que va comportar que anés a la presó, i allà va conèixer i compartir cel·la amb un dels assassins més famosos i coneguts dels Estats Units: en Nathan Leopold Jr., qui amb en Richard Loeb van matar cruelment un noiet, un cas amb molt de ressò al seu temps.
 
Aquest resum ens relata una relació entre un pare i un fill, una sèrie de crims amb presó inclosa, una veritat oculta, i tot basat en uns fets que van passar realment, sí tot el que s'explica va passar, això sí, havent de recrear o reimaginar algunes situacions, sempre hi ha algunes llacunes que s'han d'omplir amb una mica de ficció. Però això no deixa de ser un simple resum, el relat és molt més profund. No en va, ens situa en diferents moments temporals i en diversos llocs, tanmateix també és un viatge literari en el temps, i no pas pel fet de gaudir una obra literària, sinó que en el seu interior La Divina Comèdia de Dante en serà una gran protagonista. I no ens podem oblidar de la ceguesa d'un dels personatges com a element motriu de la història, en la qual girarà la relació quotidiana entre en Matt i en Charlie. 

Ens trobem davant d'una gran novel·la gràfica que neix de la conversa entre en Charlie Rizzo i en David L. Carson un dia mentre esmorzaven, i en la feina de posar forma a aquella conversa en forma de còmic també hi ha el dibuix d'en Landis Blair, que un obra com d'aquesta mena li afavoreix molt. Guió i dibuix convergeixen perfectament per relatar-nos aquesta història que més enllà de la relació entre un pare i un fill. 
 
Com a extres que acaben d'arrodonir l'obra, és la inclusió de la fitxa penitenciària d'en Matt, i també una foto on hi surt ell i en Charlie de petit.
 
A part de la magnífica història que ens relata, aquesta obra també ha estat guardonada (Premi al Millor Còmic del Festival Internacional de la Bande Dessinée d’Angulema 2021, Premi Ouest-France-Quai des Bulles 2020 i Millor llibre de l’any segons el Publishers Weekly) el que encara dóna més força a l'obra i també a l'Editorial Finestres com a una de les seves dues primeres publicacions, i tal com ens dius en Carles Porta al seu programa Crims, de mica en mica s'anirà posant llum a la foscor en aquesta obra que té com primera versió un malaurat accident de caça. 

divendres, 7 de gener de 2022

Presentació de "De Carlinades per la Segarra històrica" al Casino de Calaf

Dissabte 15 de gener de 2022 a les 12 h al Casino de Calaf, tindrà lloc la presentació del treball editorial de De Carlinades per la Segarra històrica d'en Jaume Moya.  



diumenge, 2 de gener de 2022

Sarah's Scribbles: De professió: rareta

Títol: Sarah's Scribbles: De professió: rareta
Títol original: Oddball: A "Sarah's Scribbles" collection
Autora: Sarah Andersen
Traducció per: Alena Pons
Publicat per: Bridge Books, novembre de 2021
Format: Cartoné - 16,5 x 20,2 cm - 120 pàgines - B/N
Preu: 14,90€

Aquest passat novembre ens va arribar a mans de Bridge Books el quart llibre recopilatori de les vinyetes de la Sarah Andersen sota el nom De professió: rareta.

Igual que als llibres anteriors, les vinyetes relaten amb humor aspectes de la vida real, com passar els dies sense fer res de productiu, com passar-se el dia ben escarxofat, mirant sèries o bé enganxat a les xarxes social, les modes que hi ha com els mems que circulen amunt i avall.

No hi falten tampoc vinyetes que fan referència a la sociabilitat o bé a aquelles dedicades als aspectes pròpiament femenins. No hi faltaran aspectes de la seva vida laboral i els gargots relacionats amb els animals de companyia, especialment gats i gossos. 

També trobarem vinyetes que reflecteixen les diferencies generacionals entre millennials, boomers i altres paraules estranyes. I el tema estrella d'aquests dos últims anys, la pandèmia, també l'ha dibuixat. I com petit extra al final del llibre hi una pàgina amb adhesius.

Sense dubte la publicació dels seus cinc llibres, els quatre de Sarah's Scribbles i el d'Ullals, han han anat incrementant la seva popularitat. A hores d'ara, al Twitter té més de 889.000 seguidors, al Facebook ha passat dels 2.900.000 seguidors, i a Instagram, que encara no l'havia comptabilitzat, en té més de 3.883.000. Una autora que amb les seves vinyetes aconsegueix reflectir senzillament molts aspectes de la nostra vida quotidiana.

divendres, 31 de desembre de 2021

2021: Manga en català

Enguany per tretzè cop, ja torna a tocar la meva revisió i valoració de com li ha anat el manga en català aquest any. Les anteriors les podeu llegir aquí: 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020.


El passat 2020 va estar marcat per la pandèmia de la covid-19, que va comportar que les editorials haguessin de modificar els seus plans editorials, sent els mesos de març i abril, els principals mesos afectats. 

Començant  amb Planeta Cómic, respecte Bola de drac Super, es va continuar amb el format comic book, sortint-ne setze números més, i per altra banda també van sortir els volums cinquè, sisè i setè. En ambdós casos es va augmentar el ritme de publicació.  

Per altra banda també vam tenir el segon volum de Super Dragon Ball Heroes: Missió al món demoníac obscur! i també hi va haver el retorn Bola de drac SD amb el seu quart volum.

També de tot i que no sigui manga mencionar els dos animes comics que es van publicar: Bola de drac Z: Son Goku el superguerrer i Dragon ball Super: Broly.

Però el retorn més especial i esperat per part de Planeta va ser Detectiu Conan amb els volums 9 i 10.

Passem a Ooso Comics, qui va treure 3 volums. Per una banda va continuar Dynamic Heroes amb el seu segon volum, va finalitzar Cutie Honey 90's amb el seu segon volum i va estrenar Dororon Enma-kun amb el seu primer volum de dos que té.

Toca parlar de com ha anat aquest 2021.

Aquest any 2021 ha estat un any de creixement de manga en català, amb algunes llicències molt benvingudes.

Començant  amb Planeta Cómic, respecte Bola de drac Super, s'ha continuat amb el format comic book, sortint-ne vint-i-sis números més, i per altra banda també han sortit del volum vuitè al tretzè, sis en total. En ambdós casos s'ha augmentat el ritme de publicació.  

Per altra banda també tenim el cinquè volum de Bola de drac SD.

També de tot i que no sigui manga, mencionar l'anime comic que s'ha publicat: el primer volum de Dragon ball GT: Saga dels Dracs Malignes, el qual no tinc en compte en realitzar els gràfics i a la llista el poso entre parèntesis. 

Per altra banda no s'ha publicat cap volum de Detectiu Conan.
 
Finalment s'ha reeditat tota l'Edició Definitiva de Bola de drac amb el nou logotip editorial i amb la nova traducció utilitzada a l'edició en color. Tractant-se d'una reedició d'un format ja existent tampoc no l'he tingut en compte a les dades, ni l'he posat a la llista de sota.

Passem a Ooso Comics, qui ha tret sis volums. Per una banda ha finalitzat Dynamic Heroes amb els volums tres i quatre, també ha finalitzat Dororon Enma-kun amb el seu segon volum, i ha estrenat i finalitzat Kamen Rider amb els seus tres volums. Amb aquesta darrera obra, l'editorial de Prades incorpora Shôtarô Ishinomori al seu catàleg.

Així ha anant doncs aquest 2021:
  • Gener: Bola de drac Super núms. 43 i 44 (Comic book) i Bola de drac Super vol. 8
  • Febrer: Bola de drac Super núms. 45 i 46 (Comic book)
  • Març: Bola de drac Super núms. 47 i 48 (Comic book) i Bola de drac Super vol. 9
  • Abril: Bola de drac Super núms. 49 i 50 (Comic book) i Dynamic Heroes vol. 3
  • Maig: Bola de drac Super núms. 51 i 52 (Comic book), Bola de drac Super vol. 10 i Kamen Rider vol. 1 (Estrena)
  • Juny: Bola de drac Super núms. 53 i 54 (Comic book)
  • Juliol:  Bola de drac Super núms. 55, 56, 57 i 58 (Comic book) (Els núms. 57 i 58 corresponen a novetats d'agost), Bola de drac Super vol. 11 i Dynamic Heroes vol. 4 (Últim)
  • Agost:
  • Setembre: Bola de drac Super núms. 59 i 60 (Comic book), Bola de drac Super vol. 12 i Kamen Rider vol. 2
  • Octubre: Bola de drac Super núm. 61, 62, 63 i 64 (Comic book), Bola de drac SD vol. 5 i Dororon Enma-kun vol. 2 (Últim) / (Anime Comic: Dragon ball GT: Saga dels Dracs Malignes vol. 1 )
  • Novembre: Bola de drac Super núms. 65 i 66 (Comic book) i Bola de drac Super vol. 13
  • Desembre: Bola de drac Super núms. 67 i 68 (Comic book) i Kamen Rider vol. 3 (Últim)

Un cop finalitzat el 2021, tenim quatre sèries de manga en curs: Bola de drac Super (Volums: 13 de 17 i oberta / Comic book: 68 de ? i oberta), Bola de drac SD (5 de 7 i oberta), Super Dragon Ball Heroes: Missió al món demoníac obscur! (2 de 3 i tancada) i Detectiu Conan (10 de 100 i oberta), que en principi n'aniran sortint més volums. 

Així doncs enguany s'han publicat 13 volums i 26 comic-books. Un augment de 3 volums i un increment de 10 comic books, respecte de l'any passat. Per editorials són 7 volums per part de Planeta i 6 volums per part d'Ooso. Els vint-i-sis comic-books són tots de Planeta.

I per aquest 2022?

De cara aquest 2022 serà un any que el manga en català farà una important crescuda, i per això faré un breu repàs del que les noves llicències que es van desvelar al 27 Manga Barcelona.

Començant amb Ooso Comics, s'espera que de cara el febrer es publiqui  Himitsu Sentai Gorenger de Shôtarô Ishinomori, en un volum únic de 300 pàgines. Però ens podem imaginar que hi ha altres coses guardades per anunciar i publicar durant la resta d'any.
 
Continuant amb Planeta Cómic, actualment són tres les sèries en català al seu catàleg per resumir-ho ràpidament:  Bola de drac i les seves sèries derivades, Naruto i Detectiu Conan. I si ens ho van mostar a la seva presentació de novetats, és per anunciar seguidament les obres que s'afegeixen al seu catàleg de manga en català: El shônen d'èxit My Hero Academia i el clàssic d'Akira Toriyama que finalment li ha arribat el torn: Dr. Slump en la seva Edició Definitva. La publicació d'aquestes dues noves obres començarà al març amb la públicació dels seus respectius primers dos volums.
 
De My Hero Academia se'n publicaran de dos a tres volums mensuals per atrapar l'edició en castellà. D'aquesta sèrie actualment se n'han publicat 32 al Japó, i en castellà 28, el darrer aquest setembre.

L'Edició Defintiva de Dr. Slump serà en rústica amb solapes, no pas amb sobrecobertes, en part per disminuir costos i també per diferenciar-la de l'edició en castellà, i amb una traducció fidel a la versió animada en català. Consta d'un total de 15 volums, i suposo que serà mensual, però sense saber quants volums per més, a part del març. 

I també es van anunciar dues obres les sèries Super Dragon Ball Heroes: Univers Mission i Univers Big Bang.

Anant a les seves sèries en curs, sobre Bola de drac Super, per l'edició en format comic book, ja tenim previstos dels números 69 al 74, pel gener a març, dos números per mes, i per l'edició en volums, tenim previstos ja els volums 14 i 15, pel gener i març. L'any que ve s'estrena la nova saga, la d'en Granola.

Respecte Bola de drac SD i Super Dragon Ball Heroes: Missió al món demoníac obscur! no hi ha notícies sobre els següents volums.

Respecte Detectiu Conan, van dir que sortirien nous volums.

I acabem amb una nova editorial amb un gran pes en la publicació de manga però que encara no ho ha fet en la nostra llengua i que aquest nou any possiblement s'animi a fer-ho, parlem de Norma Editorial, segons un reportatge a l'Ara.

Visualització gràfica del manga en català.

Tot seguit anem amb l'apartat dels gràfics. Primer de tot poso el gràfic doble on el de barres mostra el nombre de sèries de manga en català estrenades per any (eix ordenades esquerre) i el gràfic de línia mostra l'increment de sèries de manga en català al llarg dels anys (eix ordenades dret). Així doncs havent-hi enguany una estrena (Kamen Rider), s'augmenta a 34 mangues en català publicats.




El segon gràfic mostra el nombre de volums de manga en català publicats des del 2004 fins enguany, i el tercer gràfic mostra el nombre de llançaments per editorial.



Fou l'any 2004 que es va començar a publicar manga en volums, començant pels dos primers volums de Detectiu Conan dels deu que ha publicat Planeta. El 2005 s'estrenaria Glénat/EDT amb Inu-yasha. El 2006 ens va arribar l'Edició Definitiva de Bola de drac, alhora que Glénat aniria ampliant el seu catàleg. El clímax el vam tenir l'any 2007 amb 69 volums publicats de 9 sèries diferents, una de les quals fou el volum únic de Barri Llunyà d'Edicions de Ponent, i a partir d'aquí, en anant tancant sèries i espaiant periodicitats, començaria el declivi de llançaments fins al 2012 amb la fi de Glénat/EDT amb el manga en català; Cinturó Negre amb 19 volums de 29, va quedar inacabada. A partir del 2013, amb Planeta i Panini, heretant Naruto i Bleach respectivament, tot continuant-los, en el cas de Naruto fins al final, el 2016; i en el cas de Bleach cancel·lant-la el 2017, al volum 48 inclòs. A més amb Planeta tot publicant noves edicions i mangues de Bola de drac, i amb l'arribada d'Ooso Comics tot apostant pel manga en català, ens hem mantingut al voltant dels 10 volums anuals. Enguany justament han estat 13 volums els publicats, 7 de Planeta i 6 d'Ooso. Destacant enguany la publicació al complet de Kamen Rider de Shôtarô Ishinomori, el Rei del Manga, i la finalització de Dyanimc Heroes i Dororon Enma-kun.

El quart i darrer gràfic ve a ser el segon, però afegint-hi el manga en català publicat en format comic book (incloent-hi el format àlbum), que tal com ja sabem comença el 1992 amb Bola de drac. Sobre la Sèrie Blanca el fet que tingués periodicitat setmanal possiblement hi ha alguns números que els hagi comptat en un mes i correspongui en un de contigu (anterior o posterior), això pugui afectar erròniament al còmput anual tot i que lleugerament. Per la Sèrie Vermella també iniciada el 1992 en principi no hi hauria d'haver cap error. Tot i això, la diferència entre sèries no es mostra al gràfic.
  
Del 1992 al 1997 tenim la publicació de Bola de drac, Sèries Blanca i Vermella, 211 números en total, i també els 15 números de Doraemon. Del 2001 al 2004 hi ha Shin-chan, del qual se'n va publicar 71 números. Des de l'any 2017, s'ha recuperat el format de Comic Book amb Bola de drac Super, havent-se publicant-se 5 números, el 2017; 10 números, el 2018, 11 números, el 2019, 16 números, el 2020, i 26 números enguany.  




Finalment desitjar-vos una bona entrada el 2022, el qual serà un gran any pel manga en català.


Nota informativa: A part del fulls de calcul on recopilo totes dels dades, per realitzar aquest reportatge, també he tingut en compte ComiCat, on col·laboro i on aquesta valoració també s'hi publica, i també Listado Manga, un portal molt útil.
 
 

dimecres, 29 de desembre de 2021

Sàpiens: Una història gràfica volum 2. Els pilars de la civilització

Títol: Sàpiens: Una història gràfica volum 2. Els pilars de la civilització
Títol original: Sapiens: A graphic history volume 2. The pillars of civilisation
Autors: Yuval Noah Harari (Autor original del llibre i coautor), David Vandermeulen (Adaptació i coautor), Daniel Casanave (Adaptació i il·lustracions) i Claire Champion (Color)
Traducció de: Imma Estany Morros
Col·lecció: Llibres a l'abast
Publicat per
: Edicions 62, novembre de 2021
Format: Cartoné - 19 x 24 cm -  256 pàgines -  Color
Preu
: 21,90 €


Sàpiens, una breu història de la humanitat és un assaig de l'historiador israelià Yuval Noah Harari va publicar el 2011, i que ens va arribar en català, el 2014 per part d'Edicions 62, esdevenint tot un best-seller mundial.

L'octubre de l'any passat, es va publicar la primera part de la seva adaptació en còmic El naixement de la humanitat, també publicada en català per Edicions 62, i el novembre d'enguany ens ha arribat la segona part, Els pilars de la civilització, també per la mateixa editorial. 

Són quatre les parts que té el llibre original: La revolució cognitiva, la revolució agrícola, la unificació de la humanitat i la revolució científica.

Al primer volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat El naixement de la humanitat, ens mostra de manera molt ben explicada, atractiva, amb sentit crític i humor, com l'Homo sapiens, nosaltres, l'home modern, va arribar a ocupar tot el món, això sí ja deixant llavors una forta empremta al planeta, tot i ser-ne inconscients. No només vam ser participis d'una manera o altra l'extinció de diverses espècies animals, en especial la coneguda megafauna, sinó també vam anar substituint d'una manera o altra altres espècies humanes amb qui vam conviure durant molt de temps.

Però l'empremta ecològica, tal com diem ara, d'aquells caçadors-recol·lectors humans, al cap i a la fi la podríem considerar mínima o poc rellevant, evidentment per aquells que en van patir les llances doncs no. I sí així haguera sigut sempre, alguna altra espècie hauríem fet desaparèixer, però en termes generals el món i la humanitat no tindria res a veure a com és ara, tal com el coneixem.

És en aquest segon volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat Els pilars de la civilització, on  se'ns explica el perquè el món és tal com el coneixem. I tot comença fa uns 12000 anys, quan en diversos punts de la Terra, de manera gradual, va succeir la Revolució Agrícola. I en el context geogràfic que ens movem, la protagonista d'aquesta història és una planta fins llavors no li havíem fet gaire cas: el blat. Aquella planta que de tant en tant n'agafàvem les llavors, i fèiem farinetes, sent un altre dels molts aliments que consumien, va passar a ser l'aliment essencial de cada dia, el pa de cada dia, mai més ben dit.

Amb el pas del temps, vam aprendre a cultivar aquella planta, però cultivar volia dir canviar de vida. Anar deixant de ser caçadors-recol·lectors nòmades, a ser agricultors sedentaris. Un procés que va durar el seu temps, no va ser d'un dia per l'altre. Però si van aprendre a domesticar plantes, per què no domesticar animals, i en lloc d'haver d'anar a caçar, doncs tenir els animals en tancats, també va passar. Com que això, fou procés gradual, com he dit, per ells cada pas que feien, era una petita millora en la seva vida, i segurament, en aquells inicis ho fou, però clar no sabien que el que havien iniciat no tenia marxa enrere i el que passaria en realitat és que la humanitat s'acabaria complicant la vida.  

La població humana aniria augmentant i augmentant, aquells primers poblats acabarien esdevenint grans ciutats amb milers de gent vivint-hi, l'alteració de la natura ja començaria a ser inevitable i irreversible, i tot acompanyat de malalties que fins llavors desconegudes, de fams per culpa de basar-se en pocs aliments, allò de les males collites, també van aparèixer les diferències socials, mentre uns pocs es dedicaven a governar, d'altres a treballar de Sol a Sol, perquè els primers poguessin viure bé. I evidentment tots aquests canvis acabarien donant lloc a guerres entre ciutats primer, i regnes després, i evidentment si vam domesticar ovelles, també vam domesticar altres humans, esclavitzar-los, i que esdevinguessin un element més de la propietat.  Això de treballar per viure, viure per treballar, produir, és una cosa que encara arrosseguem.

Però no es poden crear grans societats humanes, sense quelcom que les lligui fortament. Al primer volum de l'adaptació gràfica, ja se'n va parlar, i ara hi aprofundirem. Aquelles primeres ficcions que ens vam imaginar quan érem caçadors i recol·lectors, ara serien essencials que molta i molta gent de tota mena d'una mateixa ciutat o territori visqués sota control, sota certa harmonia. Aquelles primeres ficcions s'anirien fent cada vegada més complexes, esdevenint el que coneixem com a poders religiosos o civils, o sigui tots els ordres imaginaris on uns manen i els altres treballen, i que s'han perpetuat fins avui. Si una entitat polític-administrativa existeix és perquè la gent que hi viu hi creu en aquesta ficció. En el moment que una gran majoria hi deixa de creure per difondre'n una de nova, o bé arriba una de ficció forastera, i aquesta nova sigui la que sigui té reeiximent, un nou ordre imaginari s'imposa. I d'exemples en la nostra història no en falten, i normalment acompanyats de grans conflictes bèl·lics.

Però aquest procés gradual i llarg, on cada vegada es posseïen més coses, es va requerir un nou mitjà d'emmagatzemar informació; el cervell humà no estava preparat (i no ho està) per tot el que s'estava esdevenint. Tal com l'agricultura va aparèixer en diferents llocs del planeta independentment, també ho feu l'escriptura, però aquella primera escriptura no servia per explicar rondalles o les ficcions que tinguéssim, per això tenien el cervell i la parla, sinó per comptabilitzar el que es tenia. Saber quan sacs de blat hi havien als magatzems, de quants soldats es disposava, quanta gent pagava impostos, o que posseïa cadascú, era una informació que s'havia d'anotar en algun material o altre. Els números van ser l'origen de l'escriptura. 

Les ficcions han esdevingut ordre i llei, donat lloc a totes les societats que han poblat la Terra, els ordres imaginaris que veiem quan mirem un mapa polític. Les diverses jerarquies que han existit i algunes d'alguna manera o altre s'ha perpetuat són ficcions: la segregació racial als Estats Units d'Amèrica o el sistema de castes de l'Índia en són dos exemples. Però també tenim el gènere, o més ben dit el patriarcat, sent una de les jerarquies més antigues, on ser home, implicava unes coses i era qui tenia els drets, i ser dona, n'implicava unes altres coses i era qui no tenia drets. Per sort, amb el pas del temps, les dones han guanyat drets, tant que fins i tot han esdevingut governants, però així i tot encara falta molt per canviar.

Tal com ens diu, és impensable suprimir les ficcions, amb la quantitat de gent que camina per aquest planeta, en el fons tothom vol creure en alguna cosa. Ara bé, sempre es pot intentar canviar aquestes ficcions, perquè tal que siguin les millors possibles pels afectats. Ja que escapar-nos d'aquestes ficcions és impossible, és a les nostre mans decidir com han de ser.

Aquests paràgrafs són un breu resum de què al llarg de les 250 pàgines del còmic se'ns anirà explicant, en els seus els quatre capítols: L'espiga dels horrors, Homes i mites, Dins del laberint i El gabinet de la Dra. Ficció.  Sense dubte entenent el nostre passat, ens permet entendre el nostre present, i tot i que ens diguin el contrari, tot es pot canviar. No hi ha res etern. Tota ficció es pot canviar.

Continuo sense haver llegit el llibre original, però aquesta igual que en la primera part gràfica, aquesta segona continua en el mateix nivell, propera al lector, amb exemples, perquè tot quedi ben clar, i com he dit més amunt amb sentit crític, amb humor, per tal que la càrrega que portem a l'esquena en la nostra evolució i història sedentària no ens sigui feixuga, però sense enganyar-nos, la realitat és la què és. I certament no podem jutjar els nostres avantpassats per haver decidit canviar d'estil de vida, ja que al cap i a la fi va ser un procés al llarg de moltes generacions i en diferents punts del món. I tot i que ara tenim tots els coneixements possibles, actuem perjudicialment envers el planeta i envers nosaltres mateixos. Algunes ficcions s'han canviat i es canviaran, però d'altres estan molt ben arrelades, i aquestes són les que ens porten pel mal camí.

A veure quan tocarà llegir el llibre original i així percebre com pertoca la gran feina han fet l'autor original, en Yuval Noah Harari, com els altres dos autors que han treballat a l'adaptació, en David Vandermeulen i en Daniel Casanave, no només per fer l'adaptació de part de l'obra original sinó també aprofitant per afegir-hi conceptes ben actuals, d'avui en dia, i així actualitzar el Sàpiens original.

Hem domesticat plantes i animals, ens hem esclavitzat, ens hem assentat creant ciutats i regnes, però per alguns el món s'ha quedat petit i segurament hi hagi més terres més enllà de les mars per descobrir i dominar. Toca unificar la humanitat, i els diners, els imperis, i les religions seran els protagonistes del tercer volum de Sàpiens: Una història gràfica. Si segueixen el mateix ritme, a finals del 2022 l'hauríem de tenir.

dimecres, 22 de desembre de 2021

Convocada l'11a edició del Premi Sikarra

L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen una nova edició del Premi que pretén reconèixer la persona o entitat que hagi destacat en la seva actuació als territoris històrics de la Segarra. Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer


https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1640126903.jpg
Acte de lliurament del 10è Premi Sikarra a la galeria La Cerverina d'Art Autor: EFES


L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen l'onzena edició del Premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.
 
Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja, l’escriptora i poetessa de Cervera, Rosa Fabregat, l’Associació Cultural Baixa Segarra, de Santa Coloma de Queralt, l’Agrupació Seny Major, de Cervera, i l'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà i la galeria La Cerverina d'Art de Cervera.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada “L’esguard alliberat”, que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra, integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra.

Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer i les bases del Premi són les següents:

1. Es premiarà qualsevol persona, entitat o institució que hagi actuat amb incidència sobre la comarca, incloent dins aquesta els territoris de la darrera divisió administrativa feta per la Generalitat de Catalunya i tots aquells que, per raons històriques, geogràfiques i culturals, se senten de la Segarra.
 
2. Només podrà ser guardonada una persona, entitat o institució en relació amb la qual s’hagi presentat prèviament una candidatura.
 
3. La presentació de les candidatures haurà de fer-se en un document que identifiqui la persona, entitat o institució candidata i descrigui en un màxim de dues pàgines les motivacions per les quals es considera que és mereixedora del guardó.
 
4. Les candidatures mai podran ser presentades en nom propi, sinó que hauran de venir signades per una entitat pública o privada, legalment constituïda i domiciliada a la Segarra històrica, o per un conjunt format per un mínim de tres persones a títol individual, degudament identificades i que acreditin la seva vinculació amb aquesta comarca.

5. Les persones associades a l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i els membres del patronat de la Fundació Jordi Cases i Llebot poden també proposar candidatures, amb les condicions previstes en el punt anterior, i no podran ser mai guardonades, ni a títol individual ni com a institució.
 
6. Les candidatures s’hauran de presentar, amb tota la documentació corresponent, entre els dies 1 de gener i 10 de febrer de cada any al domicili social de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (c/ del Forn, 2, Florejacs 25211). També podran ser presentades telemàticament a info@efes.cat. En ambdós casos, l’organització es reserva el dret de requerir la documentació complementària adient.
 
7. El Jurat estarà format per representants de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i de la Fundació Jordi Cases i Llebot. Valorarà les candidatures tot considerant amb especial atenció tant la seva trajectòria històrica com les actuacions dutes a terme durant l’any immediatament anterior al del lliurament del Premi. Es preveu expressament que el guardó pugui lliurar-se ex aequo a dos finalistes, en cap cas a títol pòstum o declarar-se desert, i el veredicte del Jurat serà inapel·lable. 
 
8. La identitat del premiat o premiada es donarà a conèixer el 17 de març de cada any, coincidint amb l’aniversari de l’adquisició de la moneda Sikarra per part de les entitats promotores, i es lliurarà en un acte públic convocat en una data propera.
 
9. El Premi consistirà en una escultura inspirada en el revers de la moneda de Sikarra, així com un reconeixement públic de la persona, entitat o institució guanyadora.


 
Font: EFES