Lectures còmic: Lignit

Títol: Lignit
Autor: Emma Casadevall
Publicat per: Editorial Finestres, novembre de 2025
Format: Rústica amb solapes - 17 x 24 cm - 200 pàgines - Color
Preu: 25 €

Tancant el 2025, a mitjan novembre, Editorial Finestres va publicar Lignit, d'Emma Casadevall, amb què es va emportar el guardó a Menció al Talent Novell del Premi Finestres de Còmic en Català de 2024. La seva publicació es va anunciar a mitjan juny de 2025 en el seu pla editorial per la tardor d'aquest any 2025. 

Des d'un primer moment l'obra em va cridar l'atenció, ja que l'obra i un servidor teníem un element en comú: l'obra situada al Berguedà i jo sent de l'Alta Segarra, ambdues comarques havien sigut zones mineres de rellevància entre mitjans o finals del segle XIX i bona part del segle XX, compartint la mateixa mena de carbó, el lignit. Cada zona ha tingut la seva pròpia història, però pel que sé, sense haver aprofundit gaire si hi ha més punts en comú, durant els anys 80 del segle XX, la central tèrmica de Cercs va ser alimentada per lignit de Calaf i l'Alta Segarra. 

Majoritàriament, molts de nosaltres hem anat cap al Berguedà i més especialment la zona de l'Alt Berguedà, ja sigui per fer muntanyisme, senderisme, o simplement passar-hi el dia, i és que d'atractius naturals no en falten. Però el que també és visible, són tots els vestigis de l'antiga explotació minera de lignit d'aquesta zona, que ens podem trobar al llarg de la C-16, com la Torre del Comte de Fígols, o separant-nos una mica tenim el poble de Sant Corneli, on molts hi hem fet parada per dinar. 

I justament un dels grans promotors del desenvolupament miner de l'Alt Berguedà fou José Enrique de Olano y Lozaiga, empresari d'origen basc, que el 1909 fou nomenat Comte de Fígols pel rei espanyol Alfons XIII. Justament darrere d'aquest desenvolupament, no només hi havia empresaris com el mencionat Olano, sinó també el govern espanyol com també la Corona. 

Però aquest desenvolupament, molt sovint lligat al progrés, no significa que sigui positiu per la població local, ja que molt sovint la vida de la seva gent es veu capgirada d'un dia per l'altre per afavorir els interessos d'algú totalment aliè a la seva terra. 

L'Alt Berguedà com altres zones dels Prepirineus i Pirineus, durant generacions els seus veïns vivien gràcies a la gestió comunal dels diversos bens que la terra oferia: boscos, rius, pastures, entre altres. De cop i volta, aquesta vida es va veure capgirada per expropiacions forçoses per l'afavoriment de la mineria. I en perdre l'ús d'aquells recursos que sempre havien utilitzat, molts van veure's obligat a treballar de miners, i entrar a formar part d'aquell sistema industrial que va arribar per quedar-s'hi. 

Sense oblidar-se de la implementació de la indústria minera, Lignit dona protagonisme a dues persones d'orígens ben diferents que els seus camins els va portar a les mines. És doncs una història real, una història de no-ficció, una història que ens parla d'aquells que van treballar a les mines en unes condicions de vida gens favorables. 

Un és en Joan, un jove de catorze anys, que deixant la seva masia berguedana, ell i els seus germans petits van anar a treballar a les mines del Coll de Pradell, la zona protagonista d'aquesta història, arribant-hi el 1952. L'altra protagonista no és ni berguedana ni molt menys catalana. Les mines van atraure tota mena de gent de l'estat espanyol, que per un motiu o un altre, hi van fer cap. Ella és la Gabi que amb només quinze anys va deixar el poble de Santiz, a la província de Salamanca, juntament amb la seva família per allà el 1946, a la recerca de feina. 

Ells formaven part dels més desafavorits de la jerarquia de les societats mineres, eren joves i no-casats, l'únic sostre que es podien permetre eren les barraques que ells mateixos creaven, especialment els miners, com el cas del Joan i els seus germans. Les barraques eren llocs on acollien tota mena de gent, molts dels quals fugien de persecucions polítiques, ja que de revolucions i conflictes, no en faltaven, i allà s'hi podien amagar i eren protegits per la resta. 

En Joan i la Gabi en seran dos dels narradors. Un altre, és José Eduardo de Olano, segon comte de Fígols, fill de l'anterior, qui ens donarà la visió de la classe benestant, la qui va canviar la vida d'aquestes muntanyes. I per acabar, justament són les muntanyes l'altre narrador, que ens donaran el seu especial punt de vista. Elles eternes veient com el pas del temps, els efímers humans les van alterant, com el paisatge, segons les seves necessitats. 

Amb diversos narradors, amb diversos moments i històries, els colors és un dels altres elements que destaquen del còmic, adaptant-se a cada una de les situacions que ens trobarem. Però també hi ha tota mena d'elements que ens cridaran l'atenció ja sigui un simple clau, alguns dels animals que convivien a les muntanyes amb els miners, destacant-ne els ocells, o les escenes sobre la vida a pagès que se'ns mostraran. 

Tal com ens diu la introducció, és gràcies a la recerca doctoral de la Laia Gallego, una bona amiga de l'Emma Casadevall, que ella ha pogut desenvolupar el còmic que tenim entre mans. Són diverses les presentacions d'aquest còmic, que hi van les dues juntes, explicant-nos la part més social i humana d'aquesta obra. 

Amb Lignit, coneixerem testimonis reals d'aquells que van viure de primera mà la vida a les mines, i justament des de l'esglaó més baix del sistema industrial miner. És doncs un homenatge al passat que alhora ens permet conèixer el nostre present tot fent èmfasi a aquells que ens van precedir, i com els canvis socials, econòmics i polítics els van fer encaminar cap a llocs ben aliens i diferents de tot allò que havien conegut. 

Catway Edicions anuncia en català "Enshoku no mandara"

Aquest dissabte per la tarda ha tingut la presentació de Catway Edicions a la Llibreria Ona de Barcelona, amb en Vicent Sanchis i Ezequiel Peris al capdavant. 

Per elaborar aquesta notícia, es té en compte les informacions de l'Illa Punteria i la Rin que han assistit a la presentació i que han recollit a X (Twitter). Afegim també els apunts que ha aportat en Mangazín. 

Han comentat que volien sortir de la tendència habitual dels mangues publicats en català: els shonens. Van escoltar el públic i van descobrir què és allò que la gent demana i que no arriba en la nostra llengua. Aposten per una línia en català de bona qualitat editorial i diversa. 

Volen apostar més pel josei. Saben que està molt maltractat en el mercat espanyol i que "La bruixa del castell dels cards" no serà l'únic títol d'aquesta demografia que trauran.

La idea de fer col·leccions curtes arriba per mantenir atret el públic en l'obra i perquè en comprar drets d'una obra et compromets a publicar tots els volums d'una obra. És més fàcil publicar obres de 4 volums, que de 40. També volen evitar que el lector es cansi de les obres.

Enshoku no Mandara (焔色のまんだら, Mandala de foc) és el nou títol que han anunciat durant la presentació. És un seinen històric (volum únic), obra de Chie Simomoto, sobre el pintor Hasegawa Touhaku (1539-1610) i que va sortir al Japó el 2016 a la Comic Ran Twins (Leed Publishing). 

L'obra ja ha estat publicada en francès (Mangetsu, juny de 2021) i portuguès del Brasil (Pipoca & Nanquim, octubre de 2023) i en principi de cara a Sant Jordi, ja l'hauríem de tenir disponible.

Amb aquest nou títol, tenen tres seinens al seu catàleg. Afegeixen que volen portar més shojosei o de gènere queer. 

Tot el que tenen anunciat, es publicarà durant aquest 2026. 

Font: ComiCat

Lectures manga: Atac als titans (Edició Col·leccionista)

Títol: Atac als titans (Edició Col·leccionista)
Títol original: Shingeki no Kyojin (進撃の巨人, Tità d'atac)
Autor: Hajime Isayama
Traducció de: Marc Bernabé (Daruma SL)
Publicat per: Norma Editorial,  novembre de 2023 - novembre de 2025
Format: Cartoné - 14,8 x 21 cm - 560 pag. aprox - B/N i Color
Núm de volums: 12
Preus: 24,50 €/volum x 11 (volums 1 a 11) + 16,50 € (volum 12). Total = 286 €  

Fou el 23 de juny de 2023 quan Norma Editorial va anunciar una nova llicència de manga en català, una de les obres amb més èxit del seu catàleg: el conegut manga Atac als titans, de Hajime Isayama, en una edició de 3 en volums en 1 i en cartoné A5, sortint simultàniament amb la respectiva edició en castellà. Tot i anunciar-se que el primer volum d'aquesta edició sortiria el setembre, finalment fou novetat de novembre del 2023.

Atacs als titans o Shingeki no kyojin (進撃の巨人), el seu nom original, es va començar a publicar a la revista Bessatsu Shônen Magazine de Kodansha  del setembre de 2009 fins a l'abril de 2021, amb un total de 139 capítols més dos d'especials recopilats en 34 volums, sortint a la venda el primer volum el març de 2010 i el darrer, el juny de 2021.

El manga en castellà fou publicat primer cop per la mateixa Norma Editorial entre el setembre de 2012 i l'octubre de 2021, en la seva edició de 34 volums, a part de publicar també altres títols de la sèrie.

És una obra que en la seva trajectòria ha tingut una molt bona acollida i especialment per la versió anime, estrenada l'abril de 2013 i finalitzada el novembre de 2023, comportant que esdevingués tot un fenomen, la qual podem gaudir en català gràcies a aquesta edició col·leccionista de tres volums en un, amb tapa dura, amb mida kanzenban i algunes pàgines en color. Una edició que recull els trenta-quatre volums originals en dotze volums, i a més el color elegit per la nostra edició, el verd, ha estat molt apreciat segons pels comentaris llegits. Una edició que fa molt de goig. 

Així entre novembre de 2023 i novembre de 2025, seguint una periodicitat bimestral (exceptuant entre el primer i segon volum, que van ser quatre mesos) han sortit els dotze volums d'aquesta edició col·leccionista. Si mentre els onze primers volums recopilen cada un tres volums originals, el dotzè recopila el 34è i darrer volum, i inclou les dues entregues dels storyboards, que va presentar Hajime Isayama a la Bessatsu Shônen Magazine, amb els quals se li va garantir la publicació a la revista. Però com veurem, els va anar polint, hi ha certes diferències amb els capítols definitius. 
 

Fa més de cent anys, va aparèixer davant la humanitat el seu pitjor enemic: els titans, uns éssers monstruosos que van començar a devorar sense parar tota persona que trobaven, quasi portant-los a l'extinció total. Els pocs i afortunats supervivents van construir tres anells de muralles gegantines de cinquanta metres per poder-se defensar d'aquells terribles éssers, creant així un gran, però limitat territori on podrien viure segurs. I malgrat estar tancats, estaven protegits, i així van passar cent anys de pau.

Però ara fa cinc anys, la pau es va acabar. El tità més gran i alt conegut, l'anomenat Colossal, superant l'alçada de les muralles, va fer acte de presència, va esfondrar un portal d'entrada del mur més exterior, que va permetre que altres titans entressin, i ocupessin tot el vast sector entre la muralla més exterior i la següent. Van ser testimonis i supervivents d'aquell atac i massacre tres jovenets, l'Eren Jaeger, la Mikasa Ackerman i l'Armin Arlet. No només es va perdre tota una part de territori humà sinó també molt i moltes vides.

En l'actualitat, aquests tres joves i molts altres han acabat la seva formació com a cadets de l'exèrcit, i ara tenen tres opcions a escollir: formar part del regiment de guarnició per treballar en el reforç dels murs, entrar al regiment d'exploració dels territoris extramurs controlats pels titans i, per tant, sent una de les opcions més perilloses, o bé, ingressar al regiment de la policia militar, sent l'opció més segura i còmode, però restringida als millors cadets. 

Però abans de poder escollir, sent el regiment d'exploració, l'opció escollida per aquests tres, cadascun pels seus propis motius, apareix del no-res el tità Colossal, esfondrant una nova porta, i tot seguit desapareixent de sobte. Així doncs, amb una obertura a la segona muralla, els titans entren de nou en territori humà. La batalla per la supervivència ha començat altre cop.

Així comença aquesta obra amb gran reconeixement. Una història que feia temps que en sentia a parlar i sempre positivament, i ara amb aquesta titànica edició en català, ha estat la millor manera d'endinsar-m'hi completament. No només trobem el conflicte entre els humans i titans, sinó que també, a pesar de tot, dins de la humanitat també hi haurà els seus estira-i-arronses. En el fons el pitjor enemic de la humanitat és la mateixa humanitat, cosa que veurem en diferents moments. 

En els primers volums, entre alguns capítols, trobem pàgines on l'autor amplia informació que fins llavors es pot anar explicant: Informació revelable fins al moment actual. Així, ens anirà parlant de l'estructura de les seves muralles, les seves defenses, les armes dels soldats, entre altres coses. Útil per explicar-nos coses que per qüestions de guió no es pot explicar dins el manga.

En el primer volum vaig trobar a faltar dues coses. Una d'aquestes era la inclusió de les portades dels volums originals en color, ja fos com a extra al final del volum o bé davant dels seus corresponents volums. Bé, aquí s'ha d'aclarir, que les portades dels volums 2 i 3 les trobem al començament del seu repetiu volum però en blanc i negre. La del volum 1 no hi surt. I una altra cosa que he trobat a faltar és un índex. A partir del volum 2 ho van corregir, si més no a mitges. Van afegir un índex amb els corresponents capítols, al costat dels quals hi ha en petit la portada en color del seu corresponent volum original, que al llarg de volum també les trobem en blanc, com al primer volum. Pel 34è volum, hi surt la portada de la seva edició especial que inclou el mencionat stroryboard. Així i tot, també s'haurien pogut incloure en gran i en color al final del volum, per poder-les apreciar millor. 

Atac als titans ha estat una de les meves grans lectures, mai més ben dit, d'aquests darrers dos anys, ja que veritablement m'ha sorprès. Volum rere volum, tot el que fins llavors creies se't va desmuntant, de sorpreses i de girs de guió, sempre positius, no en falten. És una sèrie que sap atrapar el lector, i ara entenc que fos tot un fenomen en el seu apogeu, quan se serialitzava i s'emetia el seu anime. És una obra que va molt la pena i que he gaudit moltíssim, i que es mereix més d'una lectura. I afortunadament l'he pogut conèixer en la meva llengua, gràcies a Norma Editorial, en aquesta edició que fa honor al seu nom. 

I com prou bé ens diuen en diferents moments: Oferiu els vostres cors!!!

Lectures còmic: El llibre del Gènesi

Títol: El llibre del Gènesi
Títol original: The book of Genesis
Autor: Robert Crumb
Traducció per: Carlos Mayor
Publicat per: Editorial Finestres, novembre de 2025
Format: Rústica amb solapes - 17 x 24 cm - 218 pàgines - B/N
Preu: 25 €

A mitjan juny de 2025, Editorial Finestres va anunciar el seu pla editorial per la tardor d'aquest passat any. Anunciant cinc títols, el quart títol que va publicar a principis de novembre va ser El llibre del Gènesi, de Robert Crumb, així el cèlebre autor i pioner del còmic underground arribaria en català amb la seva il·lustració del primer llibre del Pentateuc, que fou publicat originalment el 2009. 

Llibre sagrat pel judaisme i, per tant, més tard pel cristianisme, que tal com diu el seu propi nom, vol explicar els orígens d'aquella gent, que serien els primers hebreus, segons les seves històries fundacionals i com veien el món que els envoltava. 

El Gènesi està format per cinquanta capítols, que van des de la creació de la Terra i el primer home i la primera dona i la seva posterior expulsió del Paradís, tot passant per Noé i el Diluvi Universal i finalment tindrem el gran blog dedicat a Abraham i el seu llinatge. 

Molt o poc, tots coneixem aquestes històries. Tenint en compte el que jo he viscut, al seu dia vaig fer religió cristiana (o el nom que tingués) a primària com també catequesi per fer la comunió i, per tant, d'alguna manera o altre aquests temes es tocaven, entrant a formar part del bagatge cultural. Evidentment, aquí les he vist al complet sense alteracions o les mínimes necessàries tal com explica el seu autor, però sempre la màxima fidelitat al text original, que en aquest cas ha tingut en compte diverses fonts com són la Bíblia del Rei Jaume, però sobretot ha tingut en compte a la traducció anglesa de Robert Alter, The five books of Moses, de 2004. Per la traducció al català, Carlos Mayor a part del text de Crumb, també ha consultat la Bíblia de Montserrat i la de l'Associació Bíblica de Catalunya, a més de versions en altres llengües en casos puntuals. 

Hem de tenir compte que aquest text no deixa de ser una recopilació de les històries orals que es transmetien, algunes ja escrites cap al 1000 aC, i ja cap al segle VI aC, els sacerdots israelites van acabar recopilant en la Torà, o els Cinc Primers Llibres de Moisès, que són el Gènesi, l'Èxode, el Levític, els Nombres i el Deuteronomi.

Així doncs, podem entendre, que si l'oralitat ja podia ser ambigua i diversa, el pas cap al text escrit, ja va implicar, que segons els interessos del moment, algunes coses quedessin per la perpetuïtat i d'altres no. Al cap i a la fi, no estem parlant d'un document històric amb tots els ets i uts, sinó, sinó un recull d'històries i llegendes, moltes de les quals provenien d'altres pobles contemporanis o anteriors. 

Així, són molts els estudiosos que han analitzat amb profunditat aquests textos, cercant el real i veritable que hi ha en ells. Però a part d'això, són moltes les coses que s'hi explique al Gènesi que a més o menys evidència ens poden sorprendre, i que amb més detall, ens explica Crumb al final del llibre. Així, hi podem fer moltes lectures. I és per això que m'agradaria destacar dues coses.

Quan pensem en monoteisme, molts pensem en les tres grans religions el judaisme, el cristianisme i l'islam, però en l'origen de tot, hi observem un politeisme primigeni, on a part del "déu altíssim" com se'ns menciona en diversos moments, també es parla d'altres éssers divins. Així doncs, fou amb el temps que es va fixant la figura d'un sol déu totpoderós, eliminant totes les deïtats que llavors també convivent amb el mencionat "déu altíssim". 

I l'altre aspecte que també m'ha interessat i que Crumb també li dóna molta importància en els seus comentaris és en la dualitat patriarcat-matriarcat. Això es mostra en tota la part dedicada en a la figura d'Abraham i el seu llinatge. 

Abans de tractar aquest aspecte, primer voldria fer alguns incisos sobre la seva figura. En primer lloc, no hi ha cap prova documental de la seva existència. Com a segon punt, és amb ell i la seva sement, o sigui el seu llinatge, on apareix per primer cop la idea que amb el seu llinatge s'inicia el fet de ser el poble escollit per Déu i el seu dret d'establir-se i viure en el País de Canaan, és a dir el que avui en dia coneixem en la dualitat Palestina-Israel, amb tot el que això comporta. Aquesta idea s'anirà repetint diverses vegades al llarg dels capítols. I, en tercer lloc, la seva figura és comuna i en certa manera central en les tres religions monoteistes. Pel judaisme, n'és el primer patriarca, el considerat primer jueu. Pel cristianisme, a part que del seu llinatge es creu que en naixeria Jesús, també és considerat un model de fe amb Déu, especialment pel capítol en la intenció de sacrificar el seu fill Isaac. I per l'islam, Abraham també sent pare d'Ismael, és considerat aquest el pare dels pobles àrabs. 

Havent introduït aquests aspectes que envolten la figura bíblica d'Abraham, retornem a la dualitat del patriarcat-matriarcat. Aquest és un aspecte que Robert Crumb va aclarir amb el llibre titulat Sarah the Priestess, de Savina Teubal (1984). Sinteritzant-ho una mica, en aquells remots temps, molt abans del que s'explica en aquests passatges d'Abraham i el seu llinatge, coexistien en aquelles primeres societats i civilitzacions els patriarcats i matriarcats. Cada un tenia el seu paper en els orígens d'aquelles primeres societats i ciutats-nació, que es formaven al Pròxim Orient. De mica en mica, però i de manera sembla que gradual el patriarcat va anar substituint el matriarcat, fent-lo anar desapareixent. I això darrer és el que ens deixa entendre els diferents capítols d'Abraham i la seva sement. Ell i el seu Déu, simbolitzen el patriarcat, mentre que les figures femenines principals, Sara, Rebeca i Raquel, mostren l'encara matriarcat en procés de desaparició. Sense fer-ho molt evident, ens mostra rastres de societats o maneres de viure matrilineals. 

Així doncs, els comentaris de Robert Crumb que ens mostra al final de llibre, són rellevants a l'hora d'entendre que signifiquen molts dels aspectes va apareixent, com són aquests dos aspectes que he volgut ressaltar.

Si hi ha una cosa que és segura, seguint les idees d'uns textos considerats sagrats, sobrevivint el pas del temps a diferència d'altres textos sagrats, ha donat lloc que en nom d'ells, s'hagin i encara es cometin guerres i tota mena de crueltats, ja no només al Pròxim Orient sinó arreu de tot el planeta. 

Independentment del valor i lectures que li donem cadascú, amb El Llibre del Gènesi ens ha arribat per fi en Robert Crumb en català, fent-ho amb una obra molt ben treballada i magníficament il·lustrada. 

Lectures còmic: Teenage Mutant Ninja Turtles: Las aventuras animadas vol. 1

Títol: Teenage Mutant Ninja Turtles: Las aventuras animadas vol. 1

Títol original: Teenage Mutant Ninja Turtles: Saturday Morning Adventures núm. 1 a 4
Autors: Erik Burnham (guió), Tim Lattie (dibuix) i Sarah Meyer (color)
Traducció per: Valentina Torres i Alfonso del Pino
Publicat per: Moztros, octubre de 2025
Format: Rústica - 17 x 26 cm - 104  pàgines - Color
Preu: 16,90 €

Amb la desaparició d'ECC a principis de 2025, una de les franquícies, de les moltes, de les quals no se sabria que passaria, era Les Tortugues Ninja, o  Las Tortugas Ninja, en castellà. A finals de juny, però vam saber qui n'agafaria el relleu seria Moztros Editorial, estrenant-se al setembre amb Teenage Mutant Ninja Turtles vol. 1: Regreso a Nueva York, amb guió de Jason Aaron.

L'octubre de 2025, Moztros va publicar el seu segon títol, una obra que estèticament ens recorda a la tan famosa sèrie d'animació estrenada el 1987 amb la qual va esclatar la tortugamània arreu del món, que en català ens va arribar l'octubre de 1990. Aquest segon títol de còmic que és una sèrie s'anomena Teenage Mutant Ninja Turtles: Las aventuras animadas, sent el seu nom original és Teenage Mutant Ninja Turtles: Saturday Morning Adventures, ja que pel que he trobat una primera etapa de la sèrie d'animació original es va emetre els dissabtes al matí.

Aquesta nova sèrie es va estrenar l'octubre de 2022 que fins al gener de 2023 se'n va publicar una primera etapa de quatre capítols que és el que recopila el seu primer volum. A partir d'aquí s'iniciara una segona etapa, reinicialitzant-se la numeració, havent-se publicat fins avui un total de 32 capítols. A més, entre les dues etapes se n'han publicat 8 volums recopilatoris, amb continuïtat en la numeració d'aquests. 

Havent fet aquesta breu introducció d'aquesta nota sèrie de còmics de les Tortugues Ninja toca veure'n breument el contingut. 

Núm. 1 Problemas en realidad virtual (VR in deep trouble), d'Erik Burnham (guió), Tim Lattie (dibuix) i Sara Myer (color). Publicació original: octubre de 2022. Coberta A de Tim Lattie i coberta b amb dibuix de Kevin Eastman i color de Fahriza Kamaputra. 

Per entrenar-se mentalment, les quatre tortugues es connecten a una màquina de realitat virtual, que ve a ser un videojoc. Però ho fan durant una forta tempesta, i a pesar de les mesures de seguretat, l'aparell es veu afectat per una sobrecàrrega d'energia, i es veuen atrapats en aquest món virtual, on s'hauran d'enfrontar a versions digitals dels seus diversos enemics. 

Núm. 2 Siente el rock and roll (For those about to rock), d'Erik Burnham (guió), Tim Lattie (dibuix) i Sara Myer (color). Publicació original: novembre de 2022. Coberta A de Tim Lattie i coberta B de Jay Fosgitt. 

L'Shredder per aconseguir una misteriosa arma terrestre rep l'ajuda d'en Krang enviant-li un soldat de pedra, el tinent Thrum, el qual accidentalment es veu afectat per l'arma, canviant radicalment de caràcter, i esdevenint un aficionat de la música rock. 

Núm. 3 Supercasey (SuperCasey), d'Erik Burnham (guió), Tim Lattie (dibuix) i Sara Myer (color). Publicació original: desembre de 2022. Coberta A de Tim Lattie i coberta B de Robert Jennex. 

Accidentalment, en Casey Jones obté superpoders, i no dubta ni un instant en fer-los servir en la seva lluita contra el crim. Però influït per aquests, en Casey veurà delinqüents a tot arreu, i les tortugues se les hauran de manegar per tornar-lo a la normalitat, abans no empitjori la situació. 

Núm. 4 Viaje al interior del maestro Splinter (Big Trouble in Master Splinter), d'Erik Burnham (guió), Tim Lattie (dibuix) i Sara Myer (color). Publicació original: gener de 203. Coberta A de Tim Lattie i coberta B de Sean Galloway. 

El mestre Splinter es veu infectat per unes mousers microscòpiques creades per en Baxter Stockman. Les quatre tortugues es faran microscòpics per salvar el seu mestre des de dins el seu cos. 

Com he indicat cada capítol té una coberta al principi (A) i una al final (B). A més al final del volum, hi ha una galeria de portades, sent els seus autors els següents: Tony Gregori i Ronda Pattison, Tim Lattie i Steve Lavigne, Billy Martin, Joe Quinones, Sara Myer, Phil Murphy, Brenda Chi, i Santtos. A més hi ha uns esbossos de Tim Lattie. 

Amb la seva lectura, aquests capítols podrien ser tranquil·lament  episodis de la sèrie animada però en format còmic. Sabent mantenir l'essència d'aquella sèrie que la gran majoria vam conèixer quan érem petits. Per tant, és una entranyable i divertida manera de recordar aquells vells temps. Una obra 100% nostàlgica. 

Aquesta sèrie de còmics continua al segon volum que Moztros publicarà aquest pròxim febrer. 

A més Moztros al llarg dels darrers mesos de 2025 ha anat publicant altre material d'aquesta franquícia. 

Així a l'octubre també va publicar una edició rústica de TMNT: El útlimo Ronin, que aquest gener de 2026 ens arribarà la seva segona part Los años perdidos, també en rústica, amb una portada molt diferent de la d'ECC. 

Al novembre, va publicat TMNT: Especial 40 Aniversario, un títol que ECC l'havia d'haver publicat farà un any. 

I aquest passat desembre va publicar TMNT: La película original - Especial 35 Aniversario, i TMNT: Blanco, negro y verde.

Lectures còmic: La cita

Títol: La cita
Autor: Pau Valls
Publicat per: Editorial Finestres, octubre de 2025
Format: Rústica amb solapes  - 17 x 24 cm - 152 pàgines - Color
Preu: 24 €

A mitjan juny de 2025, Editorial Finestres va anunciar el seu pla editorial per la tardor d'aquest passat any. Anunciat cinc títols, el tercer que va publicar a mitjan octubre va ser La cita, de Pau Valls.

Aquest és el primer còmic de Pau Valls que ha creat, i que Finestres li ha donat l'oportunitat de donar-li la llum, tot un encert com veurem amb la seva lectura. Però aquest passat 2025, també s'ha donat a conèixer al públic més infantil amb sèrie de còmic, de moment amb dos volums, dibuixant un capibara com protagonista amb guió de Carla Gracia: El Capibara i els seus amics i El Capibara i l'amiga rondinaire (La Galera, setembre i novembre de 2025). 

La cita és la història de dos homes que accidentalment creuen les seves vides. El primer és l’Hèctor, un conserge d'institut de mitjana edat amb poca sociabilitat, que això comporta que rarament els professors del centre el tinguin en compte, però ara està ben il·lusionat, ha de tenir una cita amb una dona que ha conegut per internet. En segon lloc, tenim en Víctor a qui la vida tampoc l'ha acompanyat, veient-se implicat en afers criminals i ara ha de portar a terme un encàrrec complicat per certa persona. 

Un amb il·lusió i l'altre obligat per les circumstàncies, cada un conduint el seu cotxe cap al seu destí, en sentits oposats de la mateixa carretera, acabaran topant-se, tenint un accident que farà que es coneguin. Tots dos en surten il·lesos, però els cotxes queden inservibles. I ara a contracor, l'Hèctor es veurà obligat a acompanyar en Víctor a complir la seva respectiva missió: lliurar un cadàver a certa antiga discoteca, havent de deixar de banda l'esperada cita.  

Mentre seguim l'aventura d'aquests dos personatges, anirem coneixent diferents fragments dels seus respectius passats, i com el què ha succeït ha acabat desembocant en el present. Ens trobem en allò tan conegut de "I si allò hagués anat d'una altra manera, hauria acabat passant el mateix?"

La cita és una comèdia negra on hi faltarà l'humor, l'emoció, la tensió com tampoc la sang. És una història molt ben construïda, alternant adequadament passat i present per així anar creant les històries dels dos protagonistes i, per tant, la d'aquesta història, que ens sorprendrà amb el seu desenllaç.

Lectures còmic: El turó de Watership. La novel·la gràfica

Títol: El turó de Watership. La novel·la gràfica
Títol original: Watership down. The graphic novel
Autors: James Strum (guió) i Joe Sutphin (il·lustracions), adaptant la novel·la original de Richard Adams
Traducció de: Vanessa Palomo Berjaga
Publicat per: Editorial Base, octubre de 2025
Format:  Cartoné - 18 x 25,5 cm -  384 pàgines - Color
Preu: 25 €

El conill (Oryctolagus cuniculus) és un mamífer lagomorf originari de la península Ibèrica que de manera natural també es troba al sud de França i nord del Magrib. Ara bé, amb el pas del segles l'hem introduït per motius cinegètics a altres parts del món, ocupant bona part d'Europa, incloent-hi les illes Britàniques, com altres llocs més llunyans tals com Amèrica, Nova Zelanda i Austràlia, on es ben sabut que va esdevenir-ne una plaga a causa de l'absència de depredadors naturals. 

La seva abundància a la península Ibèrica fou tan important a l'antiguitat que l'altre nom que rep la península, Hispània, d'origen fenici, literalment vol dir "terra de conills". 

Així el conill és un dels animals més representatius de la fauna ibèrica, sent una baula essencial de la xarxa tròfica, sent la presa preferida de molts depredadors com el linx ibèric. Així, que nosaltres que quan nosaltres hem alterat les poblacions del conill, sigui directament o indirectament, també hem influït en les poblacions d'aquelles espècies hi estan estretament lligades. Però ara no entrarem a parlar de l'estreta relació entre les dues nostres espècies. 

Així amb aquesta introducció, ja veiem la importància que té el conill amb la nostra història i cultura. Ho és tant que també ha esdevingut protagonistes de les nostres històries de ficció. I això ens porta a l'obra en qüestió de que parlo tot seguit. 

El turó de Watership (Watership down) és una novel·la d'aventures escrita per l'anglès Richard Adams que es va publicar el 1972, protagonitzada per un grup de conills, que tot i que viuen com a conills que són, se'ls va antropomorfitzar amb la possessió de cultura, llengua, poesia i mitologia. Esdevenint un clàssic modern, havent rebut diversos guardons, amb el temps ha tingut diferents adaptacions, sent una d'elles el còmic. 

Així, el 2023 es va publicar l'adaptació en novel·la gràfica d'El turó de Watership a càrrec de James Sturm al guió i Joe Sutphin a les il·lustracions, i que el passat octubre de 2025, Editorial Base va publicar al català amb traducció de Vanessa Palomo Berjaga. 

En aquesta història seguirem un grup de conills que avisats per un d'ells, cercaran una nova llar perquè la seva lloriguera sembla ser que està en perill. Però aquesta recerca ja començarà malament, ja que no tots ells creuran que hi hagi un possible perill que s'acosti i, per tant, la divisió que s'esdevindrà serà traumàtica. 

Els conills que finalment se n'aniran, tindran un viatge ple d'entrebancs i dificultats, però finalment arribaran un lloc que esdevindrà la seva nova lloriguera, l'anomenat turó de Watership. Però aviat s'adonaran que aquesta nova llar no té gaire futur, ja que tots els conills són mascles. I sense femelles i futurs llorigons, aquesta nova llar té els dies comptats. Així comença una nova i complicada aventura on els conills del turó de Watership cercaran la manera de donar un futur a la seva nova casa. 

Ens trobem davant d'una magnífica història on viurem de tot i més. No és una història plàcida i tranquil·la, tot el contrari està plena d'acció, i de sang no en faltarà, veurem com els conills s'esbatussen entre ells, la territorialitat i la dominància entre conills serà quelcom que presenciarem. Però a pesar d'això, és una obra que ens meravellarà, tal pel seu argument que ha adaptat en James Sturm, la lluita per tenir un futur amb prosperitat, amb tot allò que hauran de fer, entre dubtes, pors, però també amb decisió, valentia i força; com també per les magnífiques il·lustracions amb què Joe Sutphin ens farà gaudir, sense dubte un dels grans elements forts d'aquesta adaptació. 

Sobre l'adaptació de la novel·la original, en parla en James Sturm en un text al final de llibre, on ens explica com va conèixer l'obra i que implica el fet d'adaptar, canviar coses sense alterar l'essènica original. No he llegit l'obra original, però em puc imaginar que la manté, quan els dos autors van anar a Anglaterra coneixent les filles de Richard Adams i més coneixent el turó de Watership real. Sí, aquest turó i altres dels escenaris existeixeb a Hampshire, un comtat del sud d'Anglaterra. A més van ser guiats per l'il·lustrador Aldo Galli, recorrent la ruta que els conills fan a la història. Justament al principi de llibre hi ha un mapa amb les diferents localitzacions. Per tant, amb el treball de camp que van fer, podem concloure que estem davant d'una treballada adaptació. 

Per tal d'escriure aquesta ressenya, també he fet una recerca per esbrinar si la novel·la original la tenim disponible en català. L'havíem tingut, sí, actualment, sembla que està descatalogada. Fou publicada per Edhasa el 1989 amb traducció de Montserrat Solanas. (Font: Antaviana i altres paraules inventades per la literatura, per Alèx Milian. El temps, maig de 2023). 

I pel text de la font, tinc la intuïció que per la terminologia específica de l'obra com és el llenguatge dels conills, amb un glossari al final del còmic, i especialment pels seus noms, Vanessa Palomo ha seguit el criteri de la traducció de la Montserrat Solanas. Amb la novel·la catalana a les mans ho podria confirmar. 

Però com he dit, prèviament a l'adaptació en format novel·la gràfica, l'obra original n'ha tingut en format animació. Així, el 1978 es va adaptar en un film, el 1999 es va adaptar una sèrie, i més recentment, el 2018 fou adaptada en una nova sèrie. 

Fent memòria, tinc el record difús d'haver-ne vist alguna cosa, fos el film de 1978 o la sèrie de 1999. Seguint d'aquest fil, pressuposant que fos en català, tot recercant per aquí i per allà, finalment a la web El doblatge, n'he trobat el què. El 2004 es va doblar al català la sèrie d'animació de 1999, però amb una traducció del títol massa literal: El turó d'Aiguanau. Sabent doncs que està ambientada en un lloc real, aquesta traducció no té sentit. Podem dir que no van acabar de fer un bon treball. I veient que els noms utilitzats difereixen dels de la traducció del còmic, que intueixo que són heretats de la novel·la en català, al seu moment quan van traduir la sèrie d'animació, els corresponents responsables desconeixien que anys abans n'havia arribat la novel·la. Així ho pressuposo. 

I sabent que s'havia doblat, demanant-ho a TV3, el servei d'atenció a l'audiència m'ha dit confirmat que la van estrenar el gener de 2005. Per tant, és ben plausible que n'hagués vist alguna cosa, tot i que clar, ja que fa vint anys. 

Així amb aquest petit treball d'investigació, poso punt final aquesta ressenya sobre la novel·la gràfica d'El turó de Watership. Una lectura que tal com he mencionat més amunt meravellarà aquells qui han llegit l'obra original, però també captivarà i atraurà nous lectors i, per tant, seria necessari, la recuperació de la novel·la original en català, per conèixer tot allò que malauradament no ha pogut ser inclòs en aquesta magnífica adaptació. 

Lectures manga: My Hero Academia

Títol: My Hero Academia
Títol original: Boku no Hero Academia (僕のヒーローアカデミア)
Autor: Kohei Horikoshi
Traducció per: Agnès Pérez Massegú i Judit Rodríguez Vallverdú (Daruma SL)
Publicat per: Planeta Cómic, març de 2022 - octubre de 2025
Format: Rústica amb solapes - 11,1 x 17,7 cm - 192 pàgines -  B/N
Núm. de volums: 42
Preus originals: 6,95 € x 30 (volums 1-30) + 7,95 € x 12 (31-42). Total = 303,90 €
Preu actual: 7,95 €/volum. Total: 333,90 € 

Fou tota una sorpresa quan a la presentació de novetats de Planeta Cómic el passat 27 Manga Barcelona de 2021, es va anunciar la publicació en català de My Hero Academia de Kohei Horikoshi, una de les obres de més èxit de Shûeisha. La notícia fou totalment inesperada però molt benvinguda. Per fi el nostre jovent, o gent més crescuda, podria llegir un manga llavors actual en català. 

El manga de My Hero Academia es va publicar a la revista Weekly Shônen Jump de Shueisa, del juliol del 2014 a l'agost de 2024 comptant amb un total de 42 volums tankôbons publicats. 

Fou el març de 2021, quan es van publicar els dos primers volums de la nostra edició, i així sortint dos volums per mes, com per norma general, vàrem arribar el novembre de 2023 que amb la publicació del 36è volum, es va atrapar l'edició en castellà.  Els sis restants ja simultanis, del 37 al 40 van sortir al llarg del 2024, i el passat 2025 van sortir els dos últims, el 41 a l'abril, i el 42 a l'octubre. 

A My Hero Academia, el 80% de la població mundial ha desenvolupat uns superpoders anomenats dons, que des que hi va haver el primer cas, ha donat lloc a què apareguessin tant superherois com superdolents. L'Izuku Midoriya, el nostre protagonista, però forma part del 20% de la població sense cap do. Tanmateix, el seu desig més gran és poder estudiar a l'Institut Yûei, també conegut per les sigles U.A. i esdevenir un heroi com el seu ídol, l'All Might, el millor heroi del món i també el símbol de la pau. 

Els camins d'aquests dos es creuran, i a més l'Izuku coneixerà el secret que amaga l'All Might. Segurament en qualsevol altre shônen aquest secret es descobriria més endavant, però revelar-lo amb tot el que comporta a l'inici serà rellevant pel desenvolupament d'en Midoriya, i així amb el seu heroi com a mentor, amb molt d'esforç i a contra tot pronòstic superarà les proves d'accés a l'Institut Yûei. Ara sent un alumne de ple dret, haurà de demostrar-se a si mateix i a l'All Might que no tot ha estat una il·lusió, i que es mereix el que ha rebut. És l'hora que l'Izuku Midoriya esdevingui l'heroi que vol ser. 

Però allò que ha rebut de l'All Might, també amaga els seus secrets, i allà on hi ha secrets, també hi ha la seu vessant fosc, i això vol dir que de dolents no en faltaran, de diversa mena, però tots ells amb el seu força i carisma. Afortunadament, l'Izuku conviurà amb altres joves estudiants d'herois, amb els quals compartirà moltes experiències, i juntament amb ells també s'enfortirà, i enfrontant-se a totes les amenaces que es vagi trobant en la seva vida estudiantil per esdevenir un heroi tan digne amb el seu tan admirat All Might.

Com ja fa temps que sabem, amb algunes poques excepcions, les edicions en català són diferents de les en castellà. Així, s'ha publicat sense sobrecoberta i amb solapes. L'eliminació de les sobrecobertes, implica que les il·lustracions de la coberta i contracoberta s'hagin perdut. Una cosa que s'hauria pogut solucionar fàcilment, incloent-les com a extres al final del volum i tenir-ho més complet, però que malauradament no ha estat així. Per tant, hi ha una discriminació negativa envers la nostra edició en català. 

Una altra cosa ha que estat present en aquesta nova fornada d'edicions en català, ha estat la famosa franja blava, que des d'un bon principi es va criticar. En nous títols, ja han cercat noves formes més òptimes per indicar "edició en català". En el cas que ens ocupa, els hi va costar 38 volums a canviar-ho. El volum 39 fou el primer a tenir aquesta indicació més petita sota el número, i així afectant menys la il·lustració de la portada del volum. 

Sobre la traducció del manga, sent una sèrie llarga i volent atrapar l'edició en castellà com més aviat millor, a part del llançament de dos volums per mes, també es va comptar amb dues traductores, l'Agnès Pérez Massegú i la Judit Rodríguez Vallverdú, fent una gran feina les dues. Ara bé, fent una mica de memòria, he recordat que durant uns set volums, sent el número 23 el primer cop que ho vaig detectar, s'apostrofava "One for All", quan evidentment aquesta O és com una consonant (com One Piece) i, per tant, era un error prou cridaner que fou estrany que succeís. 

Però per donar-li un bonic final a aquesta obra, Planeta Cómic va crear un cofre especial del darrer volum amb una sobrecoberta alternativa, un clauer, una samarreta, un shikishi, tres postals i un pòster, i que va sortir el passat desembre amb motiu del 31 Manga Barcelona. 

Dit tot això, finalment després de molts anys, hem gaudit d'un nou èxit en català de la Weekly Shônen Jump, completant-lo a les acaballes de 2025. Ha estat una lectura que m'ha agradat molt, sent molt entretinguda, dinàmica, i d'acció no n'hi falta, amb dolents molt dolents, i veient com progressa el seu protagonista, l'Izuku Midoriya, amb els alts i baixos que ha anat tenint, però sempre tirant endavant per ser l'heroi que sempre ha volgut ser.  

Sigueu benvinguts a l'Institut Yûei per a joves aprenents d'herois!