dimecres, 18 de març del 2026

Jordi Pàmias guanya el 15è Premi Sikarra

El jurat del Premi ha valorat que Jordi Pàmias és una de les veus poètiques amb més trajectòria dins el panorama actual de la literatura catalana



El poeta guissonenc Jordi Pàmias s’ha adjudicat la 15a edició del Premi Sikarra, premi que cada any atorguen la Fundació Jordi Cases i Llebot i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs. El lliurament del guardó tindrà lloc el proper dissabte, dia 21 de març, a les 18:30 h, en un acte obert al públic a l’Ateneu de Guissona, que comptarà amb l'actuació musical de la soprano Soraya Sánchez Redondo. 

El jurat del Premi ha valorat que Jordi Pàmias és una de les veus poètiques amb més trajectòria dins el panorama actual de la literatura catalana. Al llarg de la seva trajectòria, Pàmias ha rebut diferents reconeixements, com i entre altres, el Premi Joan Salvat-Papasseit (1969), amb La meva casa; el Premi Carles Riba (1978), amb Flauta del sol; i el Premi Vicent Andrés Estellés (1985), amb Àmfora grega. Així mateix, el 1999 rep la Creu de Sant Jordi i, el 2018, és guardonat amb el Premi Nacional de Cultura.

Els grans temes de Pàmias, més enllà dels versos compromesos, son els orígens --la casa pairal, carrers i racons de Guissona i el paisatge segarrenc—, la infantesa, el record, l’amor, el pas del temps, la incertesa vital i la mort. Pàmias ha cultivat la unió entre el jo líric i la Segarra, reivindicant les arrels i la identitat lligada a la nostra terra. D’aquesta manera, Jordi Pàmias esdevé un pilar fonamental de la cultura guissonenca i segarrenca.

Per tot això, el jurat ha considerat que Jordi Pàmias és, d’acord amb les bases del Premi, una persona que ha contribuït i contribueix de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra i, en conseqüència, digna mereixedora de rebre el Premi Sikarra.

El guardó és una escultura de l’artista Ana Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra. En la passada edició, el Premi va ser atorgat a l'Associació Cultural La Marinada, de Sant Guim de la Plana, que, des del 1983, organitza el Pessebre dels Oficis Perduts.







Font
: EFES 1 i EFES 2

Lectures còmic: Univers! vol. 2

Títol: Univers! vol. 2
Autors: Albert Monteys
Publicat per: Mai Més, desembre de 2025
Format: Cartoné - 22,5 x 16,5 cm - 152 pàgines - Color
Preu: 19 €

 



Mai Més, l'editorial especialitzada en literatura fantàstica i ciència-ficció, va iniciar el novembre de 2021 una línia de còmic d'aquests gèneres que de mica en mica va creixent.   

El febrer de 2025, durant la seva presentació de novetats de la temporada d'hivern i primavera d'aquell any, Mai Més va anunciar que de cara a l'estiu publicarien el segon volum d'Univers! d'Albert Monteys, , que finalment es va anar ajornant, sent finalment novetat de desembre de 2025. El primer volum fou publicat el novembre de 2023. 

Univers!, justament nominat un Premi Eisner de 2017 a Millor Còmic Digital, el podem trobar a Panel Syndicate, poden comprar i llegir els diversos capítols en anglès, en castellà i en català. La plataforma fou creada pel dibuixant Marcos Martín i la il·lustradora-colorista Muntsa Vicente, juntament amb el guionista Brian K. Vaughan per tal de distribuir el seu còmic independent, The Private Eye
 
Aquest segon volum recopila els capítols 6 a 8. Cada un dels capítols és autònom, però com veurem amb la lectura, alguns elements ja els hem vist al primer volum. Vegem-los breument.

Capítol 6

Aquest és un capítol totalment diferent, ja que està compost de diversos i múltiples historietes, on alguns casos hi podem trobar alguna relació entre ells. Així, seria un recopilatori de diferents tires còmiques. 

Capítol 7: Explicant històries a la colònia perduda de Kepler-36 (per error a la portadella hi surt "35")

En situem a la petita localitat de Kepler-36, un lloc d'aquest planeta on sembla que hi viu la única gent, els quals hi van arribar fa segles, però que van perdre tota la tecnologia espacial fa temps. L'única reminiscència és un robot que es coneix com a Doctor, que és qui lidera aquesta colònia humana, tot utilitzant un llenguatge que podríem definir teatral, tot parlant d'escenes, actes, generes com comèdia i tragèdia, i altres elements similars. Un d'aquests humans és en Tom, un jove que com l'altra gent del poble, segueix les indicacions del Doctor, per tal que hi hagi ordre i harmonia. Però un dia qualsevol, arriba una nau procedent de l'espai que ho capgirarà tot. 

L'aspecte d'aquesta nau, ens recordarà a l'apareguda al capítol 3, ja que estan estretament relacionats. 

Capítol 8: 701

Un home aconsegueix una feina fixa a Indústries Wortham, la mateixa que es menciona al capítol 1. Però un cop és reclutat d'una manera prou forçada, passeja tranquil·lament pel carrer quan una mena de dron se l'emporta a l'empresa, ben aviat s'adonarà que aquesta feina no serà com ell es pensava.  


Amb aquest segon volum d'Univers!, com el primer, ens retrobem altre cop tot gaudint i rient de la magnífica imaginació d'Albert Monteys, en aquestes històries de ciència-ficció, on recorre els temes típics d'aquest tan divers gènere: viatges per l'espai i colònies perdudes, el mal ús de les tecnologies, empreses sense escrúpols, entre altres i diverses temàtiques. Quelcom que es pot extrapolar a la realitat, i serveix com a crítica a com és la nostra societat i com ens comportem.

Al final del volum hi tenim mena d'epíleg, justament anomenat així, on l'autor en parla breument de com va concebre aquests tres capítols.  

Així doncs, tenim la sèrie Univers! completa en català i en paper gràcies a Mai Més. Tot esperant que l'Albert Monteys la pugui continuar amb més capítols. 


diumenge, 15 de març del 2026

A la 75a Nit de les Lletres Catalanes

Aquest dissabte 14 de març de 2026, he tingut l'honor d'assistir a la 75 Nit de les Lletres Catalanes, acte organitzat per Òmnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans, esdeveniment literari conegut fins a l'any passat com a Nit de Santa Llúcia, ja que tenia lloc pels volts d'aquesta festivitat de desembre.



La meva assistència en aquest esdeveniment fou amb motiu del primer Premi Vinyeta FICOMIC. Com a membre de ComiCat, des de FICOMIC, se'ns va demanar la creació d'una llista orientativa de títols de còmic en català amb autoria dels països i territoris de parla catalana publicats al llarg del 2025. D'aquesta llista, les tres obres més votades foren les tres finalistes d'aquest esdeveniment:

  • Esqueixos, de Toni Benages, publicat per Editorial Males Herbes
  • La conca dels àngels, de Berta Cusó, publicat per Pagès Editors
  • Lignit, d'Emma Casadevall, publicat per Editorial Finestre

Així representant ComiCat, vaig poder ser-hi en aquest acte que va tenir lloc a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Era la primera vegada que assitia a un acte de tal magnitud i, per tant, em feia molta il·lusió de ser-hi. No era la primera vegada que entrava al MNAC, però sí a la Sala Oval, un espai grandiós i magnífic, destinat a tota mena d'actes similars al que vaig viure. 

Si així volíem, se'ns va demanar que portéssim un llibre que d'alguna manera ens representés per poder-nos fotografiar al "photocall" que hi havia al vestíbul. El títol que vaig llegir fou l'adaptació a còmic de Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo a càrrec de Martín Pardo. En primer lloc l'obra original és un clàssic de la ciència-ficció de la nostra literatura i, en segon lloc, en fer l'adaptació en Martin Pardo va canviar el Chevrolet original per un Renault 6 per motius familiars, i en el meu cas, també per motius familiars, fou el meu primer cotxe que vaig conduir. Per tant, era una obra que em representava i s'esqueia molt per aquesta Nit on s'estrenava el Premi Vinyeta FICOMIC

No hi vaig anar sol, m'hi va acompanyar ma germana, que li va fer molta il·lusió poder assistir a aquest esdeveniment. Seient a la graderia, vaig poder gaudir de la gala conduïda per en Xavier Grasset, l'Elisenda Pineda i l'Alba Riera, amb molt bona perspectiva. 

La gala va tenir molts grans moments com el gran homenatge i ovació que es van emportar la Pilarín Bayés i la Roser Capdevila, o el magnífic discurs que va fer el mallorquí Carles Rebassa, guanyador del Premi Sant Jordi, defensant la llengua catalana de tots els atacs que rep. Escolteu-lo. El millor discurs de tota la gala. Vegeu la gala a 3Cat

Quasi completant-se l'hora, per ser més concrets, als tres quarts d'hora, va arribar el moment d'anunciar el guanyador del primer Premi Vinyeta FICOMIC, guardonat amb 2000 €. Els encarregats de fer-ho van ser la llibretera Mertxe Paris i el periodista i escriptor Pep Prieto, sent l'afortunada la Berta Cusó, per La conca dels àngels

75a Nit de les Lletres Catalanes 2026, 3Cat
75a Nit de les Lletres Catalanes 2026, 3Cat

El jurat, format per Anna Abella, Julià Florit, Karen Madrid, Marta Salicrú i Meritxell Puig, ha valorat la seva personalitat a nivell gràfic i tècnic, i el seu enfocament original sobre un tema universal com la guerra des d'un punt de vista femení. 

Finalitzada la gala, vaig poder donar l'enhorabona a la Berta Cusó, com també el seu editor, en Jaume Barrull, i tant abans i després de l'acte, vam poder parlar i saludar amb diferents representants del món del còmic com la Meritxell Puig i l'Oriol Estrada de FICOMIC, amb qui hem col·laborat en aquest primer Premi Vinyeta FICOMIC, també amb l'Albert Tarrés de La Batcova, la Karen Madrid i també en Toni Benages, que em va dedicar el meu exemplar d'Esqueixos. 




Sense cap mena de dubte, ha estat un honor poder assistir i gaudir presencialment de la 75 Nit de les Lletres Catalanes, ser-hi com a representant de ComiCat, que enguany celebra el seu 18è aniversari, i que jo que enguany fa quinze anys que en formo part. 


Fotos de Marc Mensa, excepte les captures de pantalla de 3Cat. 

divendres, 13 de març del 2026

Lectures còmic: Les cinc banderes vol. 2: Rebels amb causa

Títol: Les cinc banderes vol. 2: Rebels amb causa
Títol original: Las cinco banderas vol. 2: Rebeldes con causa
Autor: Pau
Traducció de: Mª Carme Alcázar Rodríguez i Antònia Maria Sbert Mestre
Publicat per: Escápula Cómics, novembre de 2025
Format: Cartoné (1a edició) - 80 pàgines - 20 x 27,5 cm - Color i sèpia.
Preu: 20 €




Fou el 2023, quan en Pau, autor de La Saga d'Atlas & Axis i Curtiss Hill, va engegar un nou projecte a Verkami titulat Las cinco banderas, només en castellà, que fou novetat de desembre d'aquell mateix any, sent el primer volum d'una sèrie de cinc volums. 

Des de llavors i segons el que ha comentat, molta gent li va preguntar si hi hauria edició en català, i havent tingut reeiximent les altres campanyes de Verkami que ha portat a terme, va posar fil i agulla en aquesta qüestió.

El passat juliol de 2025, va iniciar la campanya per portar a terme el segon volum, anunciat que aquest segon juntament amb el primer volum veurien la llum en català, si hi havia prou suport.  I així, el passat novembre finalment van veure els dos primers volums en català de Les cinc banderes: Liberté, égalité, fraternité i Rebels amb causa

Mencionar, que la primera edició dels volums d'aquesta sèrie són en tapa dura i amb llom arrodonit amb tela. Havent participat a la campanya de micromecenatge, així ho són els meus exemplars. El llom amb tela li dona un toc molt elegant i distingit.  



Si la memòria no em falla, el motiu que inicialment només es publiqués en castellà és força personal. Volia expressar les paraules del seu avi matern amb fidelitat, i aquestes eren en castellà, però parlant amb els potencials lectors, volent llegir les seves aventures en català, va decidir-ne fer una edició en català, tal com també hi ha una edició en francés del primer volum. Al cap i a la fi, els lectors ens agrada llegir les bones històries en la nostra llengua, i aquesta n'és una. I amb la campanya del segon volum, ho va esmenar. 

Quina és aquesta història tan personal de Les cinc banderes? Tal com he deixat entreveure el protagonista és Vicente Jiménez-Bravo, l'avi matern de l'autor. En morir l'any 1999, els seus familiars va descobrir les seves memòries, i en Pau, les ha volgudes transmetre en format còmic, tot utilitzant el seu estil tan característic en l'ús de cans antropomòrfics (i altres animals). Unes memòries ben especials, ja que sent ben jove, amb només 17 anys, se li va capgirar la seva adolescència i el pas a la vida adulta, quan una colla de militars, entre ells Francisco Franco, el juliol de 1936, van portar a terme un cop miliar, i empenyent la societat espanyola en una cruenta i llarga guerra civil. La Segona República Espanyola començaria a viure els seus darrers dies. 

Vicente doncs no va defugir i va participar en la guerra, però això només seria el principi, ja que durant 10 anys va lluitar sota cinc banderes diferents. 

En aquest segon volum, Rebels amb causa, la història continua amb en Vicente Jiménez-Bravo tancat al camp de concentració del Barcarès, després de fugir de l'avanç imparable dels franquistes i de la seva imminent victòria, havent-se d'exiliar com molta altra gent a França, però allà no van ser rebuts com haguessin volgut, i foren internats en camps de concentració havent de sobreviure en unes situacions horribles. 

Malgrat la lamentable situació, veurem com ell i els alterns interns intenten i fan el millor que poden per convertir el camp en una mena de poble que si pugui viure amb unes mínimes condicions. El temps anirà passant, i de cop un nou conflicte bèl·lic esclata a Europa, i França també entra en guerra. Això comportarà que els francesos en edat de combatre siguin mobilitzats i que els interns dels camps, siguin reclutats a treballar allà és necessari la mà d'obra. 

En Vicente es resisteix a sortir del camp, pensant que aquests reclutaments no aportaran millors condicions. Però quan finalment, ell i molts altres es vegin obligats sense remei a deixar el camp de concentració per anar a treballar a qui sap on tot fent un llarg viatge, quan arriben al seu destí serà plenament conscient que un nou infern l'espera i els espera en aquest nou lloc, i caldrà tota mena de fortalesa, especialment la mental per sobreviure el que els depara la nova situació. 

Tot i que França sigui una democràcia, però com a jacobí que és també té coses ratllen la xenofòbia, especialment per tots aquells que fugien d'una guerra i esperaven trobar millors condicions en un país avançat tal com se'ns mostrarà en aquest volum amb un mitjà de transport en concret. Però aquells exiliats espanyols, ara en temps de guerra, serien una mà d'obra perfecta per utilitzar-los com els calgués quasi com si fossin esclaus. 

Els gossos antropomòrfics d'en Pau són molt bufons, però amb ells ens explica una història molt dura, cruel i ben real, la dels exiliats espanyols que fugint d'una guerra se'n trobarien una altra, veient-se forçats a treballar en condicions inhumanes. I així és com ho va viure i ens ho relata en Vicente Jiménez-Bravo en aquest segon volum de Les cinc banderes.  

Així, aquesta història continuarà amb el seu tercer volum Les 3 boudins (Les tres salsitxes) que pròximament també tindrà la seva campanya de micromecenatge a Verkami

dimarts, 10 de març del 2026

Lectures còmic: Tota la terra que el meu cor estima

Títol: Tota la terra que el meu cor estima
Autors: Bernat Gasull i Roig (guió) i Toni Térmens (il·lustracions)
Col·lecció: Il·lustrada
Publicat per: Símbol Editors, novembre de 2025
Format: Cartoné - 128 pàgines - 19 x 26,8 cm - Color
Preu: 25 €







Una de les personalitats catalanes que té dedicades diferents vies en les nostres localitats siguin, carrers, passejos o places és mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902). I de motius no en falten, ja que a part de ser sacerdot catòlic també feu un dels principals escriptors de la Renaixença catalana al segle XX. No en va, fou guanyador dels Jocs Florals i proclamat Mestre en Gai Saber. 

Però a part de la seva extensa faceta literària, també fou un gran excursionista i muntanyista, un gran coneixedor dels Pirineus, hi ha una obra seva que combina aquestes dues passions, el poema èpic Canigó, esdevenint una obra clau de la nostra Renaixença literària. 

Segurament molt o poc, en algun moment de la nostra vida estudiantil ens l'hem trobat ni que sigui algun dels seus fragments, ja que estem parlant d'una obra llarga, d'un poema d'unes 200 pàgines i, més si no s'està acostumat al llenguatge poètic. 

Compost de dotze cants i un epíleg, Canigó ens teixeix romànticament una visió mítica dels orígens de Catalunya, amb els Pirineus com a gran escenari, sent aquesta muntanya sagrada a cavall entre les comarques catalanes del Conflent i el Vallespir, un símbol dels orígens de la nació catalana. 

Però concebre aquest poema no va ser pas cosa fàcil per a Jacint Verdaguer, i això és el que ens vol mostrar aquest còmic titulat Tota la terra que el meu cor estima, sent un dels versos d'aquest poema. A partir de tota la documentació que han pogut consultar Bernat Gasull i Toni Térmens han volgut explicar gràficament tots aquells viatges al llarg dels Pirineus que Verdaguer va realitzar per poder documentar-se per crear el mencionat poema. 
 
No és la primera vegada que Bernat Gasull s'endinsa en la vida de Jacint Verdaguer. Va participar en els films documentals Maleïda 1882 i Canigó 1883, estrenats respectivament el 2019 i el 2023, que han servit de base per l'elaboració d'aquest còmic. 

Començant-se a gestar el 1880, el poema Canigó no es va acabar fins al 1885, posant-se a la venda el Nadal d'aquell any, tot i que a la portada original hi sortia "1886".  I és que no sempre va poder viatjar i caminar quan ell volia, va tenir diverses interrupcions, i no sempre el que escrivia era del gust dels seus amics de confiança que l'ajudaven com fou mossèn Jaume Colell.

No només va visitar els Pirineus catalans, banda i banda de la frontera imposada segles abans, sinó també va visitar els occitans, incloent-hi la Vall d'Aran, i anant una mica més cap a l'oest, arribant i pujant un cim proper ja aragonès, el més alt de la serralada pirinenca, la Maleïda, també conegut com a Aneto. 

Així al llarg de la lectura del còmic veurem tots aquells cims, racons, contrades i monestirs, que van servir d'inspiració per elaborar el famós poema, i sempre il·lustrat magníficament, com he dit a partir d'un treball previ de documentació. 

Però a part de tots aquests viatges, també se'ns mostrarà algunes de les seves relacions personals i amistats, i d'això no li faltaven pas. El mencionat mossèn Jaume Colell n'és una, però la que m'ha sorprès per desconeixença era la seva estreta relació amb la burgesia del moment, més concretament amb Antonio López, primer Marquès de Comillas, que tot i ser natural de Comillas (Cantàbria), va acabar vivint a Barcelona. No entrarem a parlar-me amb profunditat, però ens mostra molt bé la importància que el burgès va tenir sobre Verdaguer. Però si que afegirem que els López es van emparentar amb una de les grans famílies catalanes, els Güell, que com ve sabem, Eusebi Güell, fou el protector d'un altre cèlebre català, l'arquitecte Antoni Gaudí. 

Així, amb aquest títol, Tota la terra que el meu cor estima, Símbol Editors torna a publicar un còmic muntanyenc, sent els Pirineus i especialment els catalans, els grans protagonistes, alhora que ens fa un retrat d'un dels nostres grans escriptors i poetes com és en Jacint Verdaguer, a través de l'elaboració del seu gran poema Canigó.

dijous, 26 de febrer del 2026

Lectures còmic: Les cinc banderes vol. 1: Liberté, égalité, fraternité

Títol: Les cinc banderes vol. 1: Liberté, égalité, fraternité
Títol original: Las cinco banderas vol. 1: Liberté, égalité, fraternité
Autor: Pau
Traducció de: Mª Carme Alcázar Rodríguez i Antònia Maria Sbert Mestre
Publicat per: Escápula Cómics, novembre de 2025
Format: Cartoné (1a edició) - 80 pàgines - 20 x 27,5 cm - Color i sèpia.
Preu: 20 €



Fou el 2023, quan en Pau, autor de La Saga d'Atlas & Axis i Curtiss Hill, va engegar un nou projecte a Verkami titulat Las cinco banderas, només en castellà, que fou novetat de desembre d'aquell mateix any, sent el primer volum d'una sèrie de cinc volums. 

Des de llavors i segons el que ha comentat, molta gent li va preguntar si hi hauria edició en català, i havent tingut reeiximent les altres campanyes de Verkami que ha portat a terme, va posar fil i agulla en aquesta qüestió.

El passat juliol de 2025, va iniciar la campanya per portar a terme el segon volum, anunciat que aquest segon juntament amb el primer volum veurien la llum en català, si hi havia prou suport.  I així, el passat novembre finalment van veure els dos primers volums en català de Les cinc banderes: Liberté, égalité, fraternité i Rebels amb causa

Mencionar, que la primera edició dels volums d'aquesta sèrie són en tapa dura i amb llom arrodonit amb tella. Havent participat a la campanya de micromecenatge, així ho són els meus exemplars. El llom amb tela li dona un toc molt elegant i distingit.  



Si la memòria no em falla, el motiu que inicialment només es publiqués en castellà és força personal. Volia expressar les paraules del seu avi matern amb fidelitat, i aquestes eren en castellà, però parlant amb els potencials lectors, volent llegir les seves aventures en català, va decidir-ne fer una edició en català, tal com també hi ha una edició en francès del primer volum. Al cap i a la fi, els lectors ens agrada llegir les bones històries en la nostra llengua, i aquesta n'és una. I ara amb el segon volum ho ha esmenat. 

Quina és aquesta història tan personal de Les cinc banderes? Tal com he deixat entreveure el protagonista és Vicente Jiménez-Bravo, l'avi matern de l'autor. En morir l'any 1999, els seus familiars va descobrir les seves memòries, i en Pau, les ha volgut transmetre en format còmic, tot utilitzant el seu estil tan característic en l'ús de cans antropomòrfics (i altres animals). Unes memòries ben especials, ja que sent ben jove, amb només 17 anys, se li va capgirar la seva adolescència i el pas a la vida adulta, quan una colla de militars, entre ells Francisco Franco, el juliol de 1936, van portar a terme un cop miliar, i empenyent la societat espanyola en una cruenta i llarga guerra civil. La Segona República Espanyola començaria a viure els seus darrers dies. 

Vicente doncs no va defugir i va participar en la guerra, però això només seria el principi, ja que durant 10 anys va lluitar sota cinc banderes diferents. 

A pesar del títol d'aquest primer volum Liberté, égalité, fraternité, lluitarà sota la bandera de la Segona República Espanyola, però el títol té el seu sentit. Tan jove, però amb compromís, vivint a Madrid, va començar tot allistant-se voluntari al 5º Regimiento, i va continuar a la XII Brigada Internacional “Garibaldi”, fins al moment que fou necessari anar a l'exili, ja ben entrat el 1939. 

Però Vicente ens ho relatarà des del seu present, ja a l'exili, però no com s'esperava, ja que un cop va creuar la frontera hispanofrancesa, ell com molta i molta altra gent que fugia de l'horror de la guerra i la imminent victòria franquista, es van veure obligats a ser internats en diversos camps de concentració que la República Francesa va instaurar a les platges d'Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès, totes tres localitats de la comarca nord-catalana del Rosselló. Van sortir del foc per caure a les brases. 

Així coneixerem els dos camps per on va passar, Sant Cebrià i el Barcarès, sent des d'aquest d'on ens començarà a relatar la seva lluita durant la guerra civil. És doncs el seu pas per aquests camps el motiu del títol elegit per aquest primer volum. 

Els gossos antropomòrfics d'en Pau són molt bufons, però amb ells ens explica una història molt dura, cruel i ben real, amb una guerra que no només suposava mort, sinó també, famílies separades i destrossades, forçades a deixar casa seva, buscant un futur millor sense esperar que a l'altra banda de la línia, de la frontera, no es trobarien pas un món que els acolliria amb els braços oberts, tot el contrari serien una nosa, una gran i interminable nosa, que països suposadament democràtics tractarien de la pitjor manera. I així és com ho va viure i ens ho relata en Vicente Jiménez-Bravo en aquest primer volum de Les cinc banderes.  Ben aviat, tocarà la lectura del segon volum, Rebels amb causa, per anar seguint les seves aventures i també desventures. 

divendres, 20 de febrer del 2026

Lectures còmic: Franco

Títol: Franco
Títol original: Franco
Autors: José Pablo García (guió i il·lustracions) adaptant l'obra de Paul Preston
Traducció de: Montserrat Pérez Pérez
Publicat per: Editorial Base, novembre de 2025
Format:  Cartoné - 19 x 24 cm - 192 pàgines - Color
Preu: 22,90 €





L'anglès Paul Preston és un dels historiadors més rellevants que s'ha dedicat a la història espanyola més recent, la del segle XX i en especial la Segona República i la Guerra Civil, sobre les quals n'ha escrit diversos llibres, com és La Guerra Civil espanyola, original de 1986, publicada en català per Editorial Base, el 2006 la seva darrera edició, entre altres títols de l'hispanista anglès. 

Però a part de tots aquests treballs de Preston, Base també ha publicat les adaptacions a còmic que fins ara s'han publicat. En primer lloc, ens va arribar l'adaptació de La Guerra Civil espanyola, l'octubre de 2017, i un mes més tard, una adaptació centrada a la destrucció de la població basca de Guernica, La mort de Guernica. I aquest passat novembre de 2025, coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort, es va publicar l'adaptació gràfica de la biografia del personatge central i cabdal de gran part del segle XX, el general Francisco Franco, en una obra anomenada simplement Franco. 

L'artífex d'aquestes adaptacions gràfiques és el dibuixant malagueny José Pablo García, que també va ser l'adaptador a còmic d'El fill del xofer, de Jordi Amat (Norma, maig de 2022).

En aquesta biografia il·lustrada repassarem la vida i miracles, com se sol dir, del general Francisco Franco, que va esdevenir el dictador espanyol per excel·lència del segle XX. Quasi quaranta anys va durar la seva dictadura, i la seva empremta encara perdura avui en dia. 

Així amb aquell treball s'analitza la seva figura, mostrant-nos i fer-nos saber coses que segurament el gran públic no sap. A través dels nou capítols que té el llibre, es repassa la seva vida. Evidentment, cada etapa té la seva complexitat, i tots els seus corresponents detalls per donar-nos una bona visió de qui fou Franco. Així, simplement en donaré una visió breu, destacant algunes coses: 

Comencem amb la seva infantesa, tot coneixent els seus pares i germans i els seus vincles familiars amb Ferrol, a Galícia. Els Franco es van establir en aquesta població a començaments del segle XVIII, treballant a intendència naval, l'esglaó més baix de l'armada. El nostre protagonista havia d'haver estat soldat de l'armada, però en poder-ho ser va acabar a infanteria formant-se a Toledo. S'ha de destacar la seva forta afinitat amb sa mare Pilar, i estant molt distanciat amb son pare Nicolás, tot un personatge ben diferent del seu fill. 

En el següent capítol entra en escena Carmen Polo, qui esdevindrà la seva esposa, com també el lloc on es va forjar com a militar: el Marroc llavors dividit entre Espanya i França, amb les seves conegudes guerres. En aquella època, es va crear la Legió, i Franco en va ser un dels primers comandants. I sí, la Legió estava formada per tota mena de malfactors sense cap mena d'escrúpols, i Franco els va saber guiar molt bé. 

Anem al tercer capítol. El febrer de 1926, Franco fou ascendit a general de brigada. Als 33 anys, seria el general més jove de tota Europa. Evidentment, el seu ascens fou gràcia a tot el que va fer com a comandant al Marroc. En aquest capítol, també veurem la seva part més familiar, amb el naixement de la seva filla Carmen, com també veurem que era un militar molt apreciat per Alfons XIII i la seva estranya relació amb el seu germà Ramón. 

Amb el quart capítol, arriba la República. El món que fins ara li era tan propens a Franco de cop i volta es capgira. Veurem que al llarg d'aquesta, molts militars van intentar o planejaven revoltar-se, però Franco es mantenia distanciat com que no ho veia del tot clar, esperant el moment oportú per fer el pas, i finalment, aquest moment va arribar, entrant en escena des del Marroc. 

Així el cinquè capítol està dedicat a la Guerra Civil. Tot i que ell no era un dels instigadors del cop d'estat, a mesura que els qui hi havia al davant morien, com també altres possibles competidors, Franco estant molt ben posicionat, va aconseguir el poder. Nomenat "Generalísimo", havent aconseguit el suport de l'Església, com el suport militar de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, tot emprant una campanya lenta i desgast, i a molt de terror i crueltat, va aconseguir esclafar la República. Així finalment, va aconseguir el poder absolut, el militar i polític. 

El sisè capítol està dedicat als primers anys de la dictadura. Espanya està arruïnada, la gent ho passa malament, hi ha racionament i mercat negre dels productes de primera necessitat, el conegut "estraperlo". I a pesar de tot això, la repressió continua sense cap mirament, amb execucions, judicis sense cap mena de garantia, i treballs forçats, per no dir esclavitud, en treballs d'obres civils o el tan conegut "Valle de los caídos". I en aquest escenari, Franco es veu emmirallat i considerant-se igual a Hitler i Mussolini. Però el final d'aquests dos, altre cop farà que els seus plans no prosperin com ell esperava. A més a més, aquí es faran més evidents els seus estira-i-arronses, amb els Borbons, especialment amb Don Joan, pretendent a rei després de la mort de son pare Alfons XIII, el febrer del 1941. 

Al setè capítol, amb les dues principals potències feixistes europees derrotades, l'Espanya de Franco comença una etapa d'aïllament per part de les principals potències mundials. Però a mesura que el comunisme creixia en altres punts del món, les potències capitalistes van començar a tolerar l'Espanya franquista, a pesar l'encara repressió i el malestar del poble en general. L'aïllament es va començar a trencar. Els estira-i-arronses amb Joan de Borbó continuaven, però ara entrant en escena son fill Joan Carles de Borbó. 

Arribem al vuitè capítol, dedicat al que es coneix com a "desarrollismo", el desenvolupament econòmic d'Espanya després d'abandonar l'aïllament i l'autarquia que la caracteritzava. L'arribada d'inversions estrangeres i el turisme, especialment el sol i platja, va ser rellevant per aquest desenvolupament, però també hi havia els seus dalts i baixos en el si del govern, en el qual Franco de mica en mica se n'anava distanciant, i especialment amb el pas del temps, quan la seva salut començaria a empitjorar. De cara a la galeria, es maquillaria el règim dictatorial, tot i que de vagues i revoltes, amb la corresponent repressió que no en faltaria. I també veurem com els suports que havia tingut, com part de l'Església se'n distanciaria, posant-se al costat i ajudant als moviments obrers, o fins i tot la Falange, essencial per consolidar el seu poder. Finalment, es lligaria la successió del règim, amb el Joan Carles de Borbó jurant els principis del "movimiento".

I arribem al capítol final, amb els darrers anys de la dictadura, els anys setanta, amb una oposició cada vegada més forta, i amb un dictador cada vegada més feble i acostant-se a la seva mort. De mica en mica, tots aquells actors que tocaven poder, treballaven per tal que amb la mort del dictador, hi hagués una reforma en el sistema. Mentrestant, hi continuaria havent repressió i execucions com la de Salvador Puig Antich o com també els actes terroristes d'ETA com l'assassinat del president del govern Luis Carrero Blanco. Finalment, el 20 de novembre de 1975, Francisco Franco Bahamonde va morir, amb la coneguda frase "Españoles, Franco ha muerto", tal com va dir el president del govern Carlos Arias Navarro. Dos dies després, Joan Carles de Borbó seria proclamat nou cap de l'estat com a Rei d'Espanya. 

Aquestes són "quatre línies" que resumeixen el que ens trobem en aquesta obra, que és molt més complexa, ja que al llarg de les pàgines llegirem molts noms de polítics, militars, religiosos i altres personatges claus que es van relacionar i intervenir en la vida de Francisco Franco. Però no ens podem oblidar de tota aquella gent que en va sortir damnificada per les seves decisions, especialment amb l'esclat de la Guerra Civil, i de la repressió que hi va haver al llarg de la dictadura. 

Aquesta adaptació gràfica de Franco de Paul Preston, a càrrec de José Pablo García, és un magnífic llibre per conèixer i fer-se una bona idea de qui fou aquesta persona que va regir el destí d'Espanya del segle XX durant gairebé quaranta anys. I així entendre que tot i haver passat cinquanta anys de la mort del dictador, moltes coses del present estan ben arrelades en no-tan llunyà passat franquista. 

dimarts, 17 de febrer del 2026

Norma Editorial anuncia el volum "Death Note: Històries curtes" (Black Edition)

Després del publicació dels sis volums de la Black Edition de Death Note, de Tsugumi Ohba (guió) i Takeshi Obata (dibuix), entre el juliol de 2023 i l'abril de 2025, aquest matí, Norma Editorial ha anunciat la publicació del corresponent volum d'Històries curtes, que ofereix diverses d’històries, tires còmiques i fins i tot el capítol pilot de Tarô Kagami. Aquest volum únic que complementa aquest clàssic modern es posarà a la venda el pròxim abril. 

 


Death Note: Històries curtes (デスノート 短編集 / Death Note Tanhenshū) es va publicar originalment el febrer de 2021,  recopilant:  "C-Kira" (2008), "a-Kira" (2020), el capítol pilot, els capítols one-shot "L: The Wammy's House" i "L: One Day" i yonkomas


Font: ComiCatNorma