Lectures còmic: Txernòbil

Títol: Txernòbil
Títol original: Chernobil. La zona
Autor: Francisco Sánchez (guió) i Natacha Bustos (dibuix)
Traducció per: Montse Meneses Vilar
Publicat per: Editorial Finestres, març de 2026
Format: Cartoné - 19 x 24 cm - 180 pàgines - B/N
Preu: 28 €

Dissabte 26 d'abril de 1986. Encara no tenia un any, feia un dia que havia celebrat el meu sant. Eren uns dies d'il·lusió familiar, i contrastant amb això, un gran desastre va succeir a més de 2400 km en línia recta. Un reactor nuclear va explotar. L'accident de la central nuclear de Txernòbil canviaria per sempre les vides de moltíssima gent. 

La història de tres generacions d'una família fictícia, però que podria ser ben real, que va viure aquell desastre nuclear és el que ens explica aquest còmic anomenat justament Txernòbil, i que ens ha arribat en català aquest passat març gràcies a l'Editorial Finestres, justament amb motiu del 40è aniversari d'aquest fet. 

Txernòbil, obra de Francisco Sánchez i Natacha Bustos, ja té uns quants anys de recorregut, ja que fou publicada en castellà per la desapareguda Ediciones Glénat el 2011, pel 25è aniversari de l'accident. Ara amb la seva edició en català, Natacha Bustos ens arriba per primer cop en la nostra llengua en una obra llarga, autora que té gran reconeixement al mercat dels Estats Units, havent treballat tant a Marvel, DC i Boom Studios. Per part, del seu guionista Francisco Sánchez, és la seva segona obra que es publica en català, sent la primera Rebel·lió. La vaga de lloguers de 1931, per part de Barcelona Llibres (Ajuntament de Barcelona), el 2023. 

L'obra comença quan un matrimoni ja vell, decideix tornar a casa. Però la seva llar no és la mateixa que quan la van deixar, ara està contaminada per una cosa invisible: la radiació que es va alliberar en l'explosió nuclear. Les autoritats soviètiques van evacuar forçosament tothom que vivia dins d'un radi de 30 km al voltant de Txernòbil, però això no va impedir que amb el temps, molta gent retornessin al que havia estat casa seva a pesar del que es trobarien, una mort invisible. Però afortunadament, en Leonid i la Gàlia van trobar casa seva dempeus, a diferència de molts que la van trobar derruïda. 

Aquest primer capítol, ens serveix per viure un episodi que en realitat va fer molta gent gran quan va poder. Tornar a casa seva, a pesar del perill invisible que hi havia. Però en molts casos, es van trobar que les seves cases van ser enrunades per les autoritats, cosa que també se'ns explica i se'ns mostra. 

Havent conegut, la història d'aquesta parella, en coneixerem una altra de més jove, la de la seva filla Anna i el seu marit, en Vladímir. Aquests dos ja tenen un fill petit, en Iuri, i ella està prenyada a punt de parir. A través de la jove parella serem testimonis, dels moments anteriors, del moment de l'accident, i dels dies posteriors. Observem la felicitat que hi ha, ja que la seva família està punt de créixer, quan de cop i volta, un fet inesperat ho capgirarà tot, molt ben dibuixat i contrastat a les pàgines 74 i 75. De crits i nerviosisme a la central nuclear, passem a una pàgina d'una sola vinyeta amb el cel estrellat, totalment silenciosa, on l'únic punt il·luminat és la central a la part inferior. 

A pesar del gran desastre, les autoritats van amagar durant moltes hores les gravetats dels fets, donant lloc que la gent fes vida normal, però ara atacats per una força que no era perceptible. Fins que les autoritats, els van obligar a evacuar-los, dient-los que seria només per un parell o tres de dies. Fou per sempre. 

Evacuats a una nova població, entrem al darrer capítol, on serem testimonis del naixement de la Tatiana, la germana d'en Iuri, que són els qui donen nom al capítol. Serem testimonis d'un fet dolorós, també veurem el moment en què els avis d'aquests es veuen obligats a deixar casa seva, lligant-ho amb el primer capítol. I així, fent un salt en el temps, vint anys després, els dos germans, ara adults, tornaran amb els permisos corresponents, a la ciutat on haurien d'haver crescut, Prípiat, just al costat de la central nuclear, com també el poblet dels seus avis. D'alguna manera tancant aquest cicle que va començar aquell 26 d'abril de 1986. 

Aquestes tres generacions ens permeten fer-nos una excel·lent idea, del que va suposar aquell accident, del que hi va haver llavors amb més o menys immediatesa, també el pas dels anys, com també imaginar-nos com hauria estat tot, si res no hagués passat. 

Txernòbil destaca pel poc text i diàleg que té, just els necessaris, per complementar el que ens transmeten les imatges. De vegades els silencis parlen més que les paraules. 

Les morts i els damnificats que hi va haver són incomptables: els treballadors de la central, els bombers que van ser els primers en anar-hi, i una figura que m'ha sorprès, la dels liquidadors, multitud de "voluntaris" que sota aquell perill, els van enviar allà a netejar. Una gent que segons sembla, han caigut a l'oblit, però que van ser essencials en aquells temps durs i horribles, pagant-ho ells també amb la salut i la mort prematura.  

Sí, l'energia nuclear, o més ben dit, la fissió nuclear, suposa un greu perill, per no parlar dels corresponents residus radioactius. Però per això també és una de les més controlades i a més mesures de seguretat. Ara per ara hi ha més de 400 reactors actius. Només hi ha hagut dos grans accidents, el de Txernòbil, per diferents factors, i el de Fukushima, al Japó, l'any 2011, a causa d'un fet aliè, com va ser un tsunami. La fissió és com una balança que costa d'equilibrar pels avantatges energètics que té, però que també té els seus greus inconvenients, que és el que veiem en aquest magnífic còmic. 

El còmic es complementa amb text escrit per en Iuri on justament fa un resum d'aquest desastre i de les seves conseqüències. També tenim el pròleg El món sense nosaltres, de l'escriptor i periodista Álvaro Colomer, on ens introdueix tot el que veurem a la història, i també hi ha un text final, L'ombra de Txernòbil, del doctor en física Enrique F. Borja, on justament ens fa una reflexió dels perills i de la seguretat que hi ha en aquesta tecnologia, tal com he fet al paràgraf anterior, però amb més detall, i tal com diu: 

En aquest context [el canvi climàtic], l'energia nuclear reapareix no com una resposta simple, sinó com un dilema complex que exigeix memòria, ciència i responsabilitat.  

Sense dubte, Txernòbil és un còmic colpidor, amb un missatge directe que ens fa memòria d'uns fets passats que avui en dia són ben presents, i més quan Ucraïna des de fa anys, s'ha vist envaïda per la veïna Rússia, aflorant records passats i obrint noves ferides.  

Lectures còmic: El nom de la rosa (Edició integral)

Títol: El nom de la rosa (Edició integral)
Títol original: Il nome della rosa
Autor: Milo Manara, a partir de la novel·la original d'Umberto Eco, amb color de Simona Manara
Traducció de: Marta Armengol Royo. 
Publicat per: Norma Editorial, abril de 2026
Format: Cartoné - 144 pàgines - 23 x 32 cm - Color
Preu: 39,50 € 

Fou el febrer d'enguany, quan Norma Editorial ens va anunciar un prestigiós autor del còmic europeu que ens arribaria per primer cop en català. L'italià Milo Manara (1945), conegut especialment pel contingut eròtic de les seves obres, parlaria en la nostra llengua amb la traducció d'un dels seus títols més recents, El nom de la rosa, adaptant la novel·la original de 1980, del també italià Umberto Eco (1932-2016), que es va posar a la venda el passat abril, en una edició integral que recull els dos volums originals italians que van ser publicats el 2023 i el 2025 per Oblomov Edizioni. Així, en aquesta obra s'hi ajunten dos grans talents provinents de les lletres i la il·lustració. 

Molts segurament vam conèixer aquesta obra a través d'una altra adaptació, em refereixo al film homònim de 1986, dirigit per Jean-Jaques Annaud i protagonitzat per Sean Connery (Guillem de Baskerville) i Christian Slater (Adso de Melk). Un film que compta amb doblatge en català, segons he trobat del 1990, i que curiosament el passat abril, coincidint amb la sortida del còmic, es va incorporar a 3CAT, avui ja no disponible, i llavors vaig aprofitar per visualitzar-la. Segons he trobat, Umberto Eco en va quedar descontent. Entenent que el còmic eés més fidel que el film, segurament ho sigui per això, diferint molt en alguns punts del final de l'obra. 

Font: X (Twitter) @Llop_Segarrenc

A les acaballes de l'any 1327, una abadia del nord d'Itàlia serà protagonista de dos fets rellevants que es viuran paral·lelament. Allà hi fan cap el frare franciscà Guillem de Baskerville i el seu ajudant, el novici Adso de Melk, per assistir a un concili per discutir sobre la suposada heretgia de l'orde franciscà envers la pobresa que pregona aquest orde, tant com manifestaran els seus representants davant els representants papals. Però aquesta religiosa trobada es veurà d'alguna manera alterada per una sèrie de morts de monjos que tindran lloc paral·lelament i que Guillem de Baskerville i Adso de Melk investigaran. 

La primera té lloc just abans de l'arribada d'aquests dos, i durant la seva estada, en succeiran vaires més. Tal com farien segles més endavant en Sherlock Holmes i en doctor John Watson, Guillem i Adso seguiran totes les pistes per posar llum a la foscor. Però aquesta foscor no acabarà desapareixent del tot, quan els representants papals, amb l'inquisidor Bernat Gui, al capdavant, mantenint les seves fermes idees, faran prevaldre les seves idees la bruixeria i el maligne han intervingut en aquest cas d'assassinats. 

Aquesta obra ens mostra el pensament que llavors es tenia de la concepció del món, i que és ben present, en altes obres situades en aquest període temporal o fins i tot més endavant. Segons el punt de vista de les autoritats cristianes del que era el bé i el correcte, es van cometre tota mena d'atrocitats, que prou bé d'una manera o altra, se'ns deixa veure en obra, concretament en aquesta adaptació, i com molt sovint passava i encara passa, els més vulnerables eren les dones, acusades injustament de bruixeria, i serà interessant llegir com veien i com creien que eren les dones aquells homes llavors. Mentre els principals personatges són homes, una innocent i jove noia malauradament es veurà involucrada els foscos afers que tenen lloc a l'abadia. 

Aquesta edició es complementa amb una sèrie d'esbossos de l'abadia com dels personatges principals, com també amb les il·lustracions a tot color de les cobertes dels dos volums originals. 

Amb El nom de la rosa és la primera vegada que m'endinso en una obra de Milo Manara, mostrant-nos un magnífic realisme en el seu dibuix, fent-se palès en les poques vinyetes de caràcter eròtiques que trobem a la meitat de l'obra, quan es mostra la nuesa del personatge femení. Evidentment en aquesta obra, només hi ha aquesta, però així i tot n'hi ha prou per entendre perquè és un autor conegut per les seves il·lustracions eròtiques, especialment per les femenines. Justament, fou un dels autors convidats al 44 Comic Barcelona, i en una de les entrevistes a què vaig poder assistir, aquest fou un dels temes que es va tractar.

Sense dubte, El nom de la rosa és una història amb uns diàlegs molt profunds, també amb misteri i acció, i amb una cosmovisió molt peculiar, la del seu temps, que està magistralment dibuixada per un dels grans autors europeus com és en Milo Manara, la qual afortunadament podem gaudir en català en aquesta magnífica edició que Norma Editorial ha publicat. 

Lectures còmic: Avinguda Dropsie

Títol: Avinguda Dropsie (Cofre trilogia)
Títol original: Dropsie Avenue
Autor: Will Eisner
Traducció de: Ernest Riera
Publicat per: Norma Editorial, abril de 2026
Format: Cartoné - 184 pàgines - 17 x 26 cm - Monotò
Preu: 27 € / Cofre Trilogia 65 € 

Fou a principis de març de 2026, quan Norma Editorial ens va anunciar un prestigiós autor del còmic americà que ens arribaria per primer cop en català. Will Eisner (1917-2005) parlaria en la nostra llengua amb la traducció de la seva Trilogia d'Un contracte amb Déu, la qual es va posar a la venda el passat abril en dos formats diferents: per una banda, els tres llibres per separat i en format cartoné, i per l'altra banda, un cofre amb els tres llibres en format rústic. Així el lector segons les seves preferències podria triar un format o altre. En el meu cas, en vaig decantar pel cofre, per espai, ja que ocuparia un pèl menys que els tres llibres en cartoné, i també pel preu, pel fet que un servidor dedica el seu temps a altres lectures. 

Tot lector de còmic que estigui endinsat en aquest món, el nom de Will Eisner li ha de sonar, no en va, en el seu honor es van anomenar un dels premis més importants d'aquesta disciplina, creats el 1988, el que ens mostra la importància d'aquest autor al món del còmic. 

Així, havent llegit els dos primers llibres d'aquesta trilogia, de la qual el primer llibre li dona nom; Will Eisner va popularitzar el concepte "novel·la gràfica", i amb el qual ens endinsaven en les vides quotidianes dels ciutadans de Nova York de mitjan segle XX que vivien als anomenats tenements, concretament els de l'Avinguda Dropsie del Bronx. 

Tot just obrint cada un dels tres llibres, apareix la definició de "tenement" que se'ns ofereix, i que torno a posar:

Edifici d'apartaments de construcció barata o creat a partir de modificacions a edificis que tenien altres usos anteriorment. A Nova York van proliferar durant el segle XIX amb l'arribada a la ciutat d'un gran nombre d'immigrants que necessitaven habitatges barats. 

El tercer i darrer títol de la trilogia s'anomena Avinguda Dropsie, publicat originalment el 1995. En aquest ens endinsarem en la història d'aquesta avinguda del Bronx que tal com se'ns diu en a la sinopsi i que segurament tots hem comprovat és una via fictícia, no existeix, però tal com hem vist en els anteriors llibres, està plena de realitat, sent un reflex de la història no només del Bronx i de Nova York, sinó també dels Estats Units d'Amèrica. 

Comencem el 1870, uns dos-cents anys després que els primers colons europeus, els neerlandesos s'establissin el que s'acabaria anomenat Bronx, en honor al colon Jonas Bronck, suposadament suec. Això és un fet real. A partir d'aquí, entrem en la ficció amb la família d'origen neerlandès Von Dropsie, queixant-se com en aquelles terres, llavors rurals, s'hi van establint anglesos. Sí, llavors els Estats Units d'Amèrica ja eren independents, però tot just feia 100 anys, però pel que veiem encara s'arrossegaven idees d'èpoques anteriors.

El lloc on es va construir la casa dels Dropsie serà l'origen del que s'acabaria anomenant Avinguda Dropsie, sobrevivint aquest nom a llarg del temps. Així al llarg de més de 100 anys, veure'm com l'avinguda i el barri que es crearà al seu entorn evoluciona. Des d'una zona benestant de cases unifamiliar, als famosos tenements. Aquesta evolució urbanística es veurà mostrada justament pels canvis poblacionals, que aniran a viure en aquesta zona del Bronx, és a dir, les diferents onades immigratòries que hi va haver, i que és un reflex del que va passar en molts llocs dels Estats Units reals. 

Neerlandesos i anglesos foren els primers. El seguirien irlandesos, alemanys, italians, jueus, hispans, com també afroamericans. Cada canvi poblacional, amb els corresponents prejudicis, ens servirà per mostrar-nos els diferents moments de la història real, com les diferents guerres on va participar el país, les crisis econòmiques, i especialment en darrer terme l'especulació immobiliària amb els pisos dels tenements, que acabaran empobrint i deteriorant el barri, però també una futura renovació. En el fons ens trobem davant d'un cicle de canvis.  

Aquesta història la seguirem gràcies als seus múltiples personatges, on alguns d'ells enllaçaran diferents períodes, fent que tota ella sigui fluida, sense que hi hagi capítols separats i independents. Seran doncs els seus diversos veïns que donaran vida i configuraran aquesta avinguda fictícia, però que sense dubte, no deixa de mostrar-nos el que va passar en moltes barriades de les grans urbs dels Estats Units.  

I així es completa La trilogia d'Un contracte amb Déu en la qual Will Eisner a través d'aquests edificis coneguts com a tenements, ens mostra la història d'un carrer fictici i de la seva gent, però que realitat, no deixa de ser el reflex del que realment va succeeix, i que ell l'autor, en alguns casos ho va viure personalment. No hi ha cap mena de dubte, que ens trobem davant d'unes magnífiques històries. Finalment, podem gaudir d'un dels grans autors del segle XX en català. 

Cofre La trilogia d'Un contracte amb Déu, de Will Eisner
Norma Editorial, abril de 2026

Lectures còmic: Teenage Mutant Ninja Turtles: El último Ronin II - Reevolución

Títol: Teenage Mutant Ninja Turtles: El último Ronin II - Reevolución
Títol originals: Teenage Mutant Ninja Turtles: The Last Ronin II - Re-Evolution
Autors principals: Kevin Eastman i Tom Waltz (guió), Esau i Isaac Escorza, i Ben Bishop (dibuix), Luis Antonio Delgado (color), i Esau i Isaac Escorza (portada)
Traducció per: Ariel Albinati
Publicat per: Moztros, abril de 2026.
Format: Grapa - 48 pàgines - Color
Preu: 22,90 €

El setembre de 2025, Moztros Editorial va començar a publicar els còmics de  Las Tortugas Ninja, que havien estat publicats per ECC Ediciones, i que a partir d'aquesta nova etapa passaria a anomenar-se pel seu títol en anglès: Teenage Mutant Ninja Turtles.  

El mes següent, l'octubre de 2025, Moztros va recuperar una de les mini-sèries més fosques com també atractives d'aquests icònics personatges: Teenage Mutant Ninja Turtles: El último Ronin, el que amb el temps ha esdevingut el primer títol d'una trilogia. 

La història d'aquesta mini-sèrie continua amb Teenage Mutant Ninja Turtles: El último Ronin - Los años perdidos, que Moztros va publicar el gener de 2026.  ECC l'havia publicat en dos formats diferents. Primer els sis capítols, incloent-hi el capítol especial El dia perdido, en format grapa entre juliol de 2023 i el març de 2024, i després el novembre de 2024, en va publicar el volum recopilatori. 

Finalment, la trilogia es completa amb Teenage Mutant Ninja Turtles: El último Ronin II - Reevolución, que Moztros va publicar l'abril de 2026. Amb aquesta edició sortia completa aquest títol, ja que ECC només en va publicar els dos primers capítols en format grapa, el juliol i el setembre de 2024. Amb el canvi d'any cap al 2025, ECC va baixar la persiana. 

TMNT: El Último Ronin II - Reevolución números 1 i 2, per ECC
i volum per Moztros. 

Teenage Mutant Ninja Turtles: El último Ronin II - Reevolución compta amb Kevin Eastman i Tom Waltz com a guionistes, Esau i Isaac Escorza i en Ben Bishop com a dibuixants, i en Luis Antonio Delgado en el color. A més inclou una introducció d'Stan Sakai, l'autor d'Usagi Yojimbo, on ens explica com va conèixer les Tortugues Ninges i els seus autors originals, en Kevin Eastman i en Peter Laird, establint una forta amistat. 

Com en els dos volums anteriors, mentre l'edició d'ECC era en cartoné, la de Moztros és en rústica. A més, com en els anteriors volums, les traduccions també són diferents, la d'ECC és de Guillermo Ruiz Carreras, i la de Moztros és d'Ariel Albinati, que només fullejant, ja hi veus canvis.  

A la mini-sèrie Los años perdidos, se'ns va explicar que va estar fent en Michelangelo entre la mort de la seva família i abans d'emprendre el camí de retorn a Nova York per l'enfrontament final contra el Clan del Peu. Paral·lelament, se'ns mostrava la segona generació de Tortugues Ninja, entrenades per la Casey Marie Jones, i com aquestes anaven creixent i millorant en l'art del ninjutsu.

Aquesta nova generació de tortugues van ser presentades a l'epíleg d'El último Ronin, la mini-sèrie original, i ara després de quinze anys, ja són unes tortugues ninja adolescents com els seus predecessors. Aquesta nova generació està formada per la Moja, la Yi, i l'Odyn i l'Uno. Dues noies i dos nois, respectivament.

Els seus respectius noms també estan relacionats entre ells. Totes elles es diuen U (1) en diferents llengües. Segons l'ordre en què els he escrit abans són suahili, xinès, ucraïnès i italià/castellà, que són algunes de les llengües que es va trobar en Michelangelo al llarg dels seus viatges durant Los años perdidos.

Així havent passat més d'una dècada des que en Michelangelo, l'últim Ronin, va derrotar definitivament el Clan del Peu, la ciutat de Nova York es troba en un estat de decadència constant. Atur, gent que ha de viure al carrer, misèria en general, i amb les autoritats minimitzant-ho el màxim que poden. Un perfecte cultiu per tal que diverses bandes lluitin pel control econòmic i polític de la ciutat, amb el caos que això comporta, i el perill amb què han de conviure els bons ciutadans.

La Casey Marie com a líder de la resistència, que al seu dia va lluitar contra el Clan del Peu, fa el que pot contra aquestes diverses bandes, però de mica en mica es van quedant sense recursos i les seves forces es van limitant, mentre que els altres va creixent i fent-se més forts. Així, finalment ha arribat l'hora que aquelles joves tortugues adolescents i també entremaliades, a qui ha educat i ha vist créixer, surtin de les ombres, i així intervinguin en la seva primera lluita contra aquells que només cerquen el caos.  

Ha arribat l'hora que aquesta nova generació de Tortugues Ninja lluitin per restaurar la pau dels carrers de Nova York. 

Ja des de la primera batalla, serem testimonis com aquestes tortugues són ben especials, i tot això es relacionarà amb una interessant conversa que també veurem sobre les implicacions morals pel fet d'haver creat una nova generació de tortugues mutants. Així començarem a entendre el terme "reevolució" del títol de la sèrie.

A més, al llarg de la seva lectura, coneixerem aquells que els interessa que el caos perduri a Nova York, fins i tot, influint en les autoritats de la ciutat, però de mica en mica, també serem conscients que hi ha algú encara més a l'ombra movent tota mena de fils, que repercutirà en una gran revelació final. 

Sense dubte, amb l'entrada en escena d'aquesta nova generació de Tortugues Ninja, es fa un pas més enllà en aquesta sèrie de l'Últim Ronin, creant un univers, el conegut Roninvers, que obté vida pròpia. 

TMNT: El Último Ronin, TMNT: El Último Ronin - Los años perdidos 
i TMNT: El Último Ronin II - Reevolución
Moztros, octubre de 2025, gener i abril de 20026 

Al final del número, hi tenim una galeria de portades, començant per les cinc dels capítols que inclou a càrrec d'Esau i Isaac Escorza amb el color de Luis Antonio Delgado, i aquest també en una en solitari. També en tindrem cinc de Kevin Eastman i Fahriza Kamaputra. També en tindrem cinc d'en Ben Bishop, i cinc més de Freddie E. Williams II i Andrew Dalhouse,  I com a altres autors tindrem J. Gonzo, Sanford Greene, Gavin Smith, Joe Prado i Fabi Marques, Vincenzo Federici i Mateus Santoulouco. 

Però si pensàvem que aquest era el darrer títol d'aquest univers, anàvem mal encaminats. Aquest passat juliol se'n va publicar una preqüela, anomenada TMNT: El útlimo Ronin - Dia de entrenamiento, que Moztros ha publicat aquest setembre. És una història més curta, on tot i ser una preqüela, hi apareix també la nova generació de Tortugues, i on coneixerem l'entrenament que va fer la Casey Marie Jones amb en Michelangelo, abans del combat definitiu contra el Clan del Peu. Per tant, es recomana que sigui la darrera lectura dels quatre títols d'aquest univers. 

Tancant el primer semestre de l'any, el maig, es va publicar el tercer volum de TMNT: Las aventuras animadas. 

Ja en el segon semestre de l'any, segons van avançar al pla editorial per aquest mesos,  a l'agost es va publicar el primer volum de TMNT: Shredder, anunciat durant el passat 44 Comic Barcelona. 

El setembre, a més de TMNT: El útlimo Ronin - Dia de entrenamiento, unes setmanes abans es va publicar el quart volum de TMNT: Las aventuras animadas. 

L'octubre s'ha estrenat amb Historias de la Teenage Mutant Ninja Turtles: Un verano muy mechazoide, i a finals del més, ens arribarà el volum únic Teenage Mutant Ninja Turtles: Casey Jones, anunciat durant el passat 44 Comic Barcelona. 

El novembre també en tindrem dos títols: el tercer entrecreuament de Mighty Morphin Power Rangers/Teenage Mutant Ninja Turtles, i el tercer volum de la segona etapa d'IDW titulat Ujigami. 

I pel desembre hi haurà una sorpresa!

El duet Yudetamago, els autors de Musculman, assistirà al 32 Manga Barcelona

Avui, Manga Barcelona ha anunciat uns nous autors japonesos que assistiran al 32 Manga Barcelona, tot sorprenent-nos, ja que volts vam gaudir del seu anime en català i anys més tard també del seu manga en la nostra llengua. Aquests convidats són el duet format per Takashi Shimada i Yoshinori Nakai molts més coneguts pel sobrenom Yudetamago, els creador de Musculman (キン肉マン, Kinnikuman). 

Van començar a publicar des de molt joves a la Shonen Jump aquest manga que es convertiria en tot un referent de la lluita entre superherois i malvats a dalt d'un ring, i ja porten més de 77 milions de volums venuts. 

𝗔𝗰𝘁𝗶𝘃𝗶𝘁𝗮𝘁𝘀 𝗰𝗼𝗻𝗳𝗶𝗿𝗺𝗮𝗱𝗲𝘀: 𝟱, 𝟲 𝗶 𝟳 𝗱𝗲 𝗱𝗲𝘀𝗲𝗺𝗯𝗿𝗲. La informació sobre les sessions de signatures es donarà a conèixer més endavant.

El seu manga només en català fou publicat per la desapareguda Ediciones Glénat entre novembre de 2006 i juny de 2008, amb traducció d'en Marc Bernabé. Ens van portar l'obra original que llavors tenia 36 volums en 18 volums dobles, publicada originalment entre el 1979 i el 1987. Però aquests 36 volums es van quedar curts i més endavant la sèrie va continuar, sortint el volum 37 el gener de 2010 i tenint fins al dia d'avui un total de 94 volums, aquest darrer sent novetat al Japó aquest octubre, i encara segueix. 

Musculman, de Yudetamago
Edició de 18 volums dobles, partir dels 36 volums originals, 
que hi havien llavors i, per tant, tancada
Glénat, novembre de 2006 i juny de 2008

L'anime original es va emetre entre l'abril de 1983 i l'octubre de 1986, amb 137 episodis, el qual es va estrenar en català, per una banda, l'abril de 1991 a TV3; i el setembre d'aquell any al Canal 9.  Però no adaptava tot el manga original, ja que li faltava la darrera saga, Musculman: La diputa pel tron del Planeta Múscul, emesa de l'octubre de 1991 al setembre de 1992, amb 46 episodis, que mai ens ha arribat en català. 

A més de la sèrie Musculman, Yudetamago també són autors de Kinnikuman Nisei (Musculman Segona Generació), on ens presenta una nova generació de superhomes, amb en Mantarô Múscul, fill d'en Suguru Múscul "Musculator", com a protagonista; i també, Tatakae!! Ramenman (Lluita!! Ramenman), on se'ns presenta un suposat avantpassat d'en Ramenman de la sèrie Musculman, personatge també conegut com a Menja-tallarines.  

També, hi ha altres mangues derivats, com animes d'aquestes sèries. 


Amb aquesta notícia es desconeix si la seva visita està relacionada també amb una futura reedició del manga, esperem també en català, o bé lligat a alguns dels seus corresponents animes. Estem a l'expectativa de més notícies.  

Font: ComiCat (Text), Manga Barcelona X (Twitter) i Instagram

Lectures còmic: Afany de vida

Títol: Afany de vida (Cofre trilogia)
Títol original: A life force
Autor: Will Eisner
Traducció de: Ernest Riera
Publicat per: Norma Editorial, abril de 2026
Format: Cartoné - 152 pàgines - 17 x 26 cm - Monotò
Preu: 26 € / Cofre Trilogia 65 € 

Fou a principis de març de 2026, quan Norma Editorial ens va anunciar un prestigiós autor del còmic americà que ens arribaria per primer cop en català. Will Eisner (1917-2005) parlaria en la nostra llengua amb la traducció de la seva Trilogia d'Un contracte amb Déu, la qual es va posar a la venda el passat abril en dos formats diferents: per una banda, els tres llibres per separat i en format cartoné, i per l'altra banda, un cofre amb els tres llibres en format rústic. Així el lector segons les seves preferències podria triar un format o altre. En el meu cas, en vaig decantar pel cofre, per espai, ja que ocuparia un pèl menys que els tres llibres en cartoné, i també pel preu, pel fet que un servidor dedica el seu temps a altres lectures. 

Tot lector de còmic que estigui endinsat en aquest món, el nom de Will Eisner li ha de sonar, no en va, en el seu honor es van anomenar un dels premis més importants d'aquesta disciplina, creats el 1988, el que ens mostra la importància d'aquest autor al món del còmic. 

Així doncs, després de la lectura del primer llibre d'aquesta trilogia el qual li dona nom, Un contracte amb Déu i altres històries dels tenements (1978), amb el qual Will Eisner va popularitzar el concepte "novel·la gràfica", i amb el qual ens endinsaven en les vides quotidianes dels ciutadans de Nova York de mitjan segle XX, vivint als anomenats tenements, concretament els de l'Avinguda Dropsie del Bronx. Justament la primera història que dona nom al llibre i a la trilogia és la més personal, ja que amb ella va decidir començar a parlar obertament de la mort de la seva filla Alice que va morir prematurament uns vuit anys abans de la publicació d'aquest llibre. 

Pel fet que també apareix tot obrint en llibre, torno a posar la definició de  "tenement" que se'ns ofereix:

Edifici d'apartaments de construcció barata o creat a partir de modificacions a edificis que tenien altres usos anteriorment. A Nova York van proliferar durant el segle XIX amb l'arribada a la ciutat d'un gran nombre d'immigrants que necessitaven habitatges barats. 

Al primer llibre, el segueix aquest segon titulat Afany de vida, publicat originalment el 1988. Amb ells endinsem a la vida d'aquells que residien als tenements, i en especial, el del número 55 de la mencionada Avinguda Dropsie del Bronx. 

En una primera fullejada ràpida, pensava que com el seu predecessor, constaria de diverses historietes independents, però tot el contrari, els diversos capítols que conté fan d'Afany de vida una obra llarga que que ens captivarà i ens enganxarà a la seva lectura.   

Situats durant al 1934, durant la Gran Depressió, en Jacob Shtarkah, un fuster ja força gran, havent-se passat cinc anys construint una sala d'estudi a una sinagoga, es queda sense feina, i tornant cap a casa es reflexiona sobre la necessitat de treballar especialment en un context econòmic tan dur com té lloc, i en especial, també pensant que significa viure, com ens aferrem a la vida, tot fent un paral·lelisme de la vida humana amb la d'una panerola que es troba en un carreró. Curiosament, aquests pensaments els té mentre pateix un atac de cor, el qual sobreviu. Ja recuperat i havent passat per casa, un rabí que viu a l'última planta del mateix edifici, el ja famós tenement del 55 de l'Avinguda Dropsie, el contracta per construir una habitació addicional on la seva dona, que pateix una senilitat, pugui estar segura o bé la pugui tenir més controlada. 

A partir d'aquí, i a través de diversos personatges que ens aportaran la seva pròpia experiència i vida, s'aniran entrellaçant d'una manera tots els camins per crear una magnífica obra que amb la qual Will Eisner ens farà un magnífic relat de la Nova York d'aquella època, especialment des de les seves classes socials més humils. 

Ho tocarà tot o quasi tot. Per començar no faltaran referències la depressió econòmica que es vivia en aquells anys: atur, pobresa, en resum la necessitat de treballar per a viure. 

També i tal com ja vam veure al primer llibre hi ha el tema religiós. Will Eisner era de família jueva, i amb la història Un contracte amb Déu, ens va voler mostrar la seva relació amb aquesta religió. En aquest segon llibre, ens trobarem amb gent immigrant de religió jueva, veient les seves tradicions i maneres de fer, posant èmfasi a les relacions interreligioses, és a dir jueus amb no-jueus. 

I si parlem de jueus, hem de fer un salt a l'altra banda de l'Atlàntic, a la vella Europa. Ens trobem, just en els inicis del nazisme alemany, Adolf Hitler va assolir el poder el 1933, però ja des d'un bon principi els jueus ja patien tota mena de persecucions. I en aquesta obra, prou bé se'ns mostrarà. 

I un altre tema, d'on sortirà especialment l'acció que hi trobarem, serà la que provindrà d'una altra mena d'immigrants, els italians, o especialment els sicilians. Amb la immigració, les tradicionals i arrelades màfies i "famílies" de la Vella Europa també es van establir al Nou Món. 

I no hi manquen les reivindicacions socials i polítiques, com el socialisme i el comunisme, en un país fortament capitalista. 

Capítol a capítol, totes aquestes peces van encaixant, donant lloc a una gran obra perfectament rodona, tal com ja he comentat anteriorment. 

Jo desconec totalment les obres de Will Eisner, però al seu dia hi ha algú que va qualificar aquest títol com a obra mestra, i des del meu limitat punt de vista, ara per ara hi estic d'acord. Robert Crumb va dir, tal com surt a la contraportada d'aquest llibre: 

En la meva opinió, la millor obra d'Eisner... Una obra mestra.

I La trilogia d'Un contracte amb Déu es completa amb Avinguda Dropsie, on coneixerem la seva història durant més d'un segle, que pròximament ja ressenyaré.   

Cofre La trilogia d'Un contracte amb Déu, de Will Eisner
Norma Editorial, abril de 2026

Lectures còmic: Valentina de Montblanc

Títol: Valentina de Montblanc
Autora: Míriam Bonastre Tur, amb la col·laboració de Sílvia Cabria Aymerich a la tinta i als colors, i Eiden Marsal Zamora i Eva Lara Ruiz als colors
Publicat per: entreDos Editorial, abril de 2026
Format: Rústica amb solapes - 208 pàg. - 17 x 24 cm  - Color
Preu: 24,95 €

L'Editorial entreDos ens va sorprendre el 2023 quan va publicar els dos primers volums de Hooky, títol amb el qual es va donar a conèixer l'autora Miriam Bonastre Tur, publicat prèviament a Webtoon en anglès. L'any 2024, en va publicar el tercer i darrer volum, però una mica abans, aquesta editorial en va publicar el seu primer títol en català: La princesa i Sant Jordi, justament abans d'aquesta festivitat. 

Amb aquesta nova obra, Míriam Bonastre Tur segueix la tradició del Costumari Català de Joan Amades, on la llegenda de Sant Jordi té lloc a la vila de Montblanc. I que tal com prou sabem, aquesta població es va veure amenaçada per un drac i fou un cavaller, Sant Jordi, qui el va derrotar, salvant també la princesa de la ciutat, ja que era una ofrena a la bèstia monstruosa. Però la princesa de la seva història, té nom i té protagonisme, és la princesa Valentina i ella tindrà un paper clau en la derrota del drac, juntament amb el cavaller heroi. 

Segurament, llavors poc es pensava la Valentina que la seva història tindria continuïtat, però ves per on, la nostra també heroica protagonista li han arribat més aventures. Aquest passat abril de 2026, Míriam Bonastre ens va presentar Valentina de Montblanc, també publicat per entreDos Editorial. No és només la continuació de La princesa i Sant Jordi, ja que aquest s'ha inclòs com primer capítol sent l'inici d'una història més llarga. Però el còmic de Valentina de Montblanc no va arribar sol, sinó que ho va fer acompanyat d'una sèrie d'animació que podem veure a 3Cat/SX3, la qual ha estat animada per LUEE Animació, sent la primera sèrie d'estètica anime produïda a Catalunya. 

Valentina de Montblanc comença amb el que ja he explicat abans, l'amenaça del drac i com la princesa Valentina i el cavaller Jordi el derroten. I des d'aquest fet, passa un mes, i una nova amenaça aquest cop més misteriosa, més desconeguda i més tenebrosa aterra sobre Montblanc. De cop i volta, durant una nit qualsevol, tota la gent del castell i de la ciutat desapareixen. Pocs són els que s'han salvat, sent una d'elles la Valentina. Així la princesa de Montblanc per intentar resoldre que hi ha darrere de tot plegat, en primer lloc, cercarà un heroi per tal que l'ajudi, el seu antic company, en Jordi de Capadòcia. 

Els dos junts emprendran un viatge per trobar la manera de saber qui hi ha darrere de la foscor que ha caigut sobre Montblanc, i durant el seu camí s'hi afegiran dos companys més. En primer lloc, un de molt menut, en Patufet i, en segon lloc, segurament el personatge que més ha captivat als lectors i espectadors de la sèrie, el mag Soc, un tió ben bufó que com bon tronc màgic fa aparèixer objectes a canvi de mandarines. 

Així, els quatre tot cercant com salvar Montblanc i la gent desapareguda, tot recorrent país es trobaran amb diversos éssers del folklore català que ajudant-los a ells, com a recompensa els quatre també seran ajudats, els quals aniran resolent les incògnites i dubtes sobre l'amenaça que ha caigut sobre la vila de la princesa Valentina. 

Valentina de Montblanc i, per tant, l'autora Míriam Bonastre Tur, acosta al públic en general i especialment al públic infantil a qui va destinat, personatges de la nostra mitologia tot reivindicant-los, tot un gran encert, en una aventura molt entretinguda, amb humor i acció en la qual veurem el viatge interior i personal que fa la Valentina, mostrant-nos un enriquiment en la seva fortalesa interior.

I no puc acabar sense mencionar que tal com va avançar el perfil Catsèries a X (Twitter), l'univers audiovisual de Valentina de Montblanc s'expandirà amb un capítol especial dedicat a en Soc: Els orígens d'en Soc que estarà disponible aquest desembre també a 3Cat/SX3 Una excel·lent notícia que enforteix no només el nostre imaginari de criatures catalanes amb aquest popular personatge, sinó també a tota aquesta obra i a la seva creadora, la Míriam Bonastre Tur. 

"La princesa i Sant Jordi" (entreDos Editorial, febrer de 2024), 
inclòs com a primer capítol de "Valentina de Montblanc" (entreDos Editoiral, abril de 2026)

Lectures còmic: Un contracte amb Déu i altres històries dels tenements

Títol: Un contracte amb Déu i altres històries dels tenements (Cofre trilogia)
Títol original: A contract with God and other tenement stories
Autor: Will Eisner
Traducció de: Ernest Riera
Publicat per: Norma Editorial, abril de 2026
Format: Cartoné - 216 pàgines - 17 x 26 cm - Monotó
Preu: 28 € / Cofre Trilogia 65 € 

Fou a principis de març de 2026, quan Norma Editorial ens va anunciar un prestigiós autor del còmic americà que ens arribaria per primer cop en català. Will Eisner (1917-2005) parlaria en la nostra llengua amb la traducció de la seva Trilogia d'Un contracte amb Déu, la qual es va posar a la venda el passat abril en dos formats diferents: per una banda, els tres llibres per separat i en format cartoné, i per l'altra banda, un cofre amb els tres llibres en format rústic. Així el lector segons les seves preferències podria triar un format o altre. En el meu cas, en vaig decantar pel cofre, per espai, ja que ocuparia un pèl menys que els tres llibres en cartoné, i també pel preu, pel fet que un servidor dedica el seu temps a altres lectures. 

Tot lector de còmic que estigui endinsat en aquest món, el nom de Will Eisner li ha de sonar, no en va, en el seu honor es van anomenar un dels premis més importants d'aquesta disciplina, creats el 1988, el que ens mostra la importància d'aquest autor al món del còmic. 

I per aprofundir una mica més en aquest autor, en primer lloc, en obrir el llibre, ens trobarem una introducció d'Scott McLoud, de 2017, amb motiu del centenari del naixement de Will Eisner, que ens parlarà de la seva relació amb ell i la seva rellevància. Seguidament, hi ha un escrit on se'ns explicarà els orígens d'aquest primer llibre de la trilogia, amb les primeres peripècies editorials, i per acabar aquest blog introductori que ens trobarem, tenim un prefaci d'Eisner on aprofundeix en l'obra i les seves històries que aquest llibre inclou. 

Comencem doncs amb aquest primer llibre de la trilogia, el qual li dona nom: Un contracte amb Déu i altres històries dels tenements, publicat originalment el 1978, obra amb la qual Will Eisner va popularitzar el concepte "novel·la gràfica", sent-ne un dels pioners d'aquesta nova etapa del còmic, enfocada a un públic adult, amb històries més llargues, publicades normalment en format llibre, a diferència dels típics còmics de superherois que es publicaven i encara es publiquen en format grapa. 

Abans d'entrar en matèria, cal aclarir el concepte "tenement", que just obrir el llibre, ens trobem una definició:

Edifici d'apartaments de construcció barata o creat a partir de modificacions a edificis que tenien altres usos anteriorment. A Nova York van proliferar durant el segle XIX amb l'arribada a la ciutat d'un gran nombre d'immigrants que necessitaven habitatges barats. 

Seran doncs aquests edificis, els espais on tindran lloc, les històries que ens trobarem tot seguit, i més específicament seran aquells situats a l'Avinguda Dropsie del Bronx. I tot començarà en el tenement del  número 55 d'aquesta avinguda amb la primera història de les quatre que té aquest llibre, que és la que dona nom al llibre i a la trilogia. 

1. Un contracte amb Déu
Frimme Hersh és un jueu que acaba d'enterrar la seva filla, qui va adoptar fa molts anys. Aquest fet el considera un gran desgreuge de Déu cap a ell a qui sempre ha servit amb humilitat. Això comportarà que un contracte que al seu dia va fer amb Déu, Frimme els consideri trencat, i a partir d'aquí iniciarà una nova vida totalment diferent. 

Amb aquesta obra, Will Eisner va decidir començar a parlar obertament de la mort de la seva filla Alice que va morir prematurament uns vuit anys abans de la publicació d'aquest llibre. 

2. El cantant de carrer
A l'època de la Depressió, al començament dels anys 30 de segle XX qualsevol mètode era vàlid per aconseguir diners. Una d'aquestes feines eren aquells que cantaven als carrers, normalment entre els espais que hi havia entre els tenements, i així aconseguien diners. Un d'aquests cantants, un dia sembla que tindrà un cop de sort inesperat, però en aquesta vida de penúries, aquestes persisteixen. 

3. El Súper
Els tenements normalment eren propietat d'alguna persona qui rarament s'acostaven als edificis. En el seu lloc, hi havia un superintendent a qui se li delegava diverses tasques com el manteniment o cobrar els lloguers. En aquesta història, en coneixerem a qui anomenen Súper, del número 55 de l'Avinguda Dropsie. 

4. Cookalein
Acabem amb història que ens allunyarà del temenents, i és que molt o poc, molts dels seus habitants a l'estiu, podien esdevenir estiuejants, i molt d'ells, durant uns dies se n'anaven a granges on els hostes cuinaven els seus propis plats. D'aquí l'origen del terme "Cookalein" , una mescla entre ídix i anglès, que vol dir "cuinar" sol. Era tota una aventura per aquells que hi feien cap, vivint experiències totalment alienes i diferents de les de la gran ciutat. 

Aquestes quatre històries ens presenten el dia a dia dels humils novaiorquesos de mitjan segle XX, segons les experiències que Will Eisner va viure al seu dia, especialment pel que fa a la primera història. És una obra amb una base real i vital prou important, que ha esdevingut amb el temps l'obra pionera del que s'ha acabat anomenant "novel·la gràfica". 

Però com he fet saber, les històries dels temenents i dels seus habitants, continuen en els dos llibres restants de la trilogia: Afany de vida i Avinguda Dropsie, que pròximament ja ressenyaré. 

Cofre Trilogia d'Un contracte amb Déu, de Will Eisner
Norma Editorial, abril de 2026