Lectures còmic: Teenage Mutant Ninja Turtles: El último Ronin - Los años perdidos

Títol: Teenage Mutant Ninja Turtles: El último Ronin - Los años perdidos
Títol original: Teenage Mutant Ninja Turtles: The Last Ronin - Lost Years
Autors principals: Kevin Eastman i Tom Waltz (guió i El día perdido), SL Gallant (dibuix escenes passat), Maria Keane (tinta escenes passat), Ben Bishop (dibuix i tinta escenes ara i El dia perdido), Kevin Eastman (Diari de l'Splinter), Freddie Willliams II, Esau i Isaac Escorza (El día perdido) i Luis Antonio Delgado (color) 
Traducció per: Ariel Albinati
Publicat per: Moztros, gener de 2026
Format: Rústica - 17 x 26 cm - 208 pàgines - Color
Preu: 22,90 €

El setembre de 2025, Moztros Editorial va començar a publicar els còmics de  Las Tortugas Ninja, que havien estat publicats per ECC Ediciones, i que a partir d'aquesta nova etapa passaria a anomenar-se pel seu títol en anglès: Teenage Mutant Ninja Turtles.  

El mes següent, l'octubre de 2025, Moztros va recuperar una de les mini-sèries més fosques com també atractives d'aquests icònics personatges: Teenage Mutant Ninja Turtles: El último Ronin, el que amb el temps ha esdevingut el primer títol d'una trilogia. 

La història d'aquesta mini-sèrie continua amb Teenage Mutant Ninja Turtles: El último Ronin - Los años perdidos, que Moztros va publicar el gener de 2026.  ECC l'havia publicat en dos formats diferents. Primer els sis capítols, incloent-hi el capítol especial El dia perdido, en format grapa entre juliol de 2023 i el març de 2024, i després el novembre de 2024, en va publicar el volum recopilatori. 

 

Teenage Mutant Ninja Turtles: El último Ronin - Los años perdidos compta amb Kevin Eastman i Tom Waltz com a guionistes, en Ben Bishop en el dibuix i tintes de les escenes del present, SL Gallant i Maria Keane en el dibuix i tintes per les escenes del passat, i en Luis Antonio Delgado en el color. A més es compta amb la col·laboració al dibuix de Freddie Willliams II, Esau i Isaac Escorza, al capítol especial El día perdido.

Com en el primer volum,  mentre l'edició d'ECC era en cartroné, la de Moztros és en rústica, però a més hi ha una altra important diferència que ho fa més visible, les il·lustracions d'ambdues edicions són completament diferents. A més, com en el primer volum, les traduccions també són diferents, la d'ECC és de Bárbara Azagra Rueda i Francisco San Rafael Simó, per El dia perdido,  i la de Moztros és d'Ariel Albinati, que només fullejant, ja hi veus canvis.  

Després de la mort de la seva família i amics, i abans d'emprendre el camí cap a Nova York per l'enfrontament final contra l'Oroku Hiroto; en Michelangelo aniria d'aquí a allà intentant trobar una anhelada pau. Durant tres anys es va establir a unes muntanyes de Hokkaido, al Japó, tot esperant la fi dels seus dies, però la sobtada aparició d'una nou i desconegut perill, donaria a lloc que recuperés el seu esperit guerrer, i així tornar a casa seva per posar punt final allò que anys abans s'havia iniciat, però abans de culminar la seva venjança, haurà de fer front aquest nou obstacle que ha aparegut. 

Mentrestant, en el present, on també han passat el temps, i seguint els fets que vam veure a l'epíleg d'El último Ronin, a Nova York, la Casey Marie Jones és la nova mestra d'una segona generació de Tortugues Ninja, les quals tal com anirem veient al llarg dels diferents números, sempre tindran una lliçó per aprendre i així anar-se formant. Aquesta nova generació està formada per la Moja, la Yi, i l'Odyn i l'Uno. Dues nenes i dos nens.

Els seus respectius noms també estan relacionats entre ells. Totes elles es diuen U (1) en diferents llengües. Segons l'ordre en què els he escrit abans són suahili, xinès, rus i castellà. 

Amb aquesta obra coneixerem la història d'en Michelangelo durant aquells anys que va estar voltant per gran part del món abans que finalment retornés a Nova York, alhora que fent un salt en el seu futur, coneixerem una futura generació de Tortugues Ninja. Altre cop, passat i present s'entrellacen per donar vida a una història sobre l'últim Ronin.

Al final cada capítol hi ha una portada alternativa. Aquestes són de Gavin Smith, Jonathan Marks Barravechia, John Jennings, Freddie E. Williams II i Jeremy Colwell, Elizabeth Beals i Rahzzah. I al final  del volum, hi tenim una galeria de portades a càrrec de Kevin Eastman i Ben Bishop, Mike Deodato i Renato Pacheco, Mike del Mundo, Jamie McKelvie, Tradd Moore, Frank Cho i Sabine Rich, Esau i Isaac Escorza, i Ben Bishop i Luis Antonio Delgado.

Los años perdidos, és la segona sèrie d'El último Ronin, però no la darrera. El 2024 es va estrenar la tercera sèrie, TMNT: El útlimo Ronin II - Reevolución, que ECC només en va poder publicar els dos primers capítols en format grapa.  Però ara amb Moztros, finalment tenim completa aquesta sèrie d'El útlimo Ronin, ja que aquesta tercera entrega es va posar a la venda el passat abril. La nova generació de Tortugues Ninja és la protagonista d'aquesta nova història.

Lectures còmic: I un dia. Formentera 1940

Títol: I un dia. Formentera 1940
Autors: Antoni Ferrer (assessorament històric), Vicent Ferrer (guió), Carles Torres (guió) i Víctor Escandell (dibuix)
Publicat per: La Oveja Roja, gener de 2026
Format: Cartoné - 208 pàgines -  24 x 31 cm  - Bicromia
Preu: 28 €

Tancant l'agost de l'any passat, es va presentar una campanya de micromecenatge per tal de publicar un còmic sobre memòria històrica, recuperant un malaurat lloc que segurament la gran majoria de nosaltres desconeixem.  Una història sobre la presó franquista situada a la més petita de les quatre illes Balears: La Colònia Penitenciària de Formentera. 

I així després d'una reeixida campanya, el gener d'enguany, amb el suport de La Oveja Roja, ens va arribar I un dia. Formentera 1940, d'Antoni Ferrer, Vicent Ferrer, Carles Torres i Víctor Escandell. El primer ocupant-se de l'assessorament històric, els dos següents ocupant-se del guió i el darrer, de les il·lustracions. 

Acabada la Guerra Civil, per acabar d'esclafar encara més tots aquells van lluitar al bàndol republicà o aquells que eren simplement militants d'esquerreres o d'ideologies afines, va venir una forta repressió, i la presó fou un recurs àmpliament utilitzat per tots ells. 

Així al llarg de la geogràfica d'aquella Espanya franquista, es van construir presons en diferents indrets, i una petita illa fou elegida per haver-n'hi una, Formentera, que va entrar en funcionament el 1940. Certament, si aquesta illa ja fou de per si una presó, s'hi va construir una altra. Com es podia fugir d'una illa sense saber nadar o disposar d'una embarcació, i més si, era el primer cop que veies la mar? 

Així durant els tres anys que la presó va estar en funcionament, milers de presos hi van ser portats, i la mort també hi va ser omnipresent, no pas per cap tret, sinó per les dures condicions, manga d'higiene i fam que hi havia en aquell lloc. Cinquanta-vuit persones hi van morir. 

Però la repressió a part de ser física, corporal, també la fou mental, ja no només pels adoctrinaments franquistes que van haver de suportar, sinó que la gran majoria dels internats provenien de territoris ben allunyats, molts eren de Badajoz. I, per tant, hi havia aquesta tortura mental de ser un lloc ben allunyat de la seva terra natal i especialment de les seves famílies que segurament no en sabien res d'ells. 

L'avanç de les forces aliades per la Mediterrània en el context de la Segona Guerra Mundial va forçar el tancament de la presó a finals de 1942. Els presos van ser traslladats a Barcelona i Lleida. 

Així a partir de totes les investigacions i recerques que s'han portat a terme, com també a partir dels testimonis de supervivents, els quatre autors, cada un des de la seva faceta, i amb el màxim de respecte als qui van passar per aquesta presó, ens mostren com en fou l'estada a través de diferents històries, moltes d'elles anònimes però d'altres amb protagonistes amb nom i cognoms. Posar noms i cognoms és una manera de donar dignitat als corresponents represaliats. Molts en altres contextos i situacions encara esperen trobar aquesta dignitat mentre els seus ossos es troben enterrats qui sap on. 

Ens trobem amb diferents històries cruels i dramàtiques, totes elles enfortides pel seu dibuix realista, intencionadament creat amb aquesta intenció, mostrar-nos les penúries que van haver de viure tota aquella gent. 

Al final, l'obra compta amb un rellevant apartat documental que ens permet aprofundir tant en el seu procés creatiu com en la història i context del penal. Així, en primer lloc, tenim una cronologia a càrrec d'Antoni Ferrer, començant el 1929 i finalitzant el 2025, on se situen els fets més importants d'aquest període de temps que van tenir lloc a Formentera com a Eivissa, o a les Balears en general. Continuem amb una sèrie de pàgines, també d'Antoni Ferrer, on ens donarà el context històric de cada un dels capítols que té el llibre. I ja per acabar tenim unes pàgines dedicades al procès creatiu, en primer lloc, unes dedicades a la part il·lustrada, per part d'en Víctor Escandell, i una altra a la part del guió, per part de Vicent Ferrer i Carles Torres. 

És doncs una obra que torna a la vida i d'una manera magnífica un lloc que malauradament va existir. El treball creatiu doncs compleix amb exquisidesa el seu objectiu, mostrar-nos el pitjor de la humanitat, però també la solidaritat que hi va haver entre ells que la van patir. 

Avui en dia, amb el temps i amb altres usos que hi va haver a posteriori, ha donat lloc que només hi hagi ruïnes sota el nom d'Es Campament, al nord de Formentera, al lloc de la Savina, per si teniu curiositat de saber on fou situada aquesta presó. 

I un dia. Formentera 1940 és una d'aquelles obres dignes de la memòria històrica per tal que no quedi en l'oblit els horrors molta gent van viure, i en especial aquesta illa de les Pitiüses, com a escenari del que hi va succeir. 

Crònica del 44 Comic Barcelona: Distribució, activitats, compres i firmes

Aquesta és la crònica ja publicada a ComiCat, però aquí li donaré un toc més personal, afegint-hi les compres i dedicatòries, i parlant en primera persona del singular.

Del divendres 15 al diumenge 17 de maig ha tingut lloc el 44è Comic Barcelona, que s’ha celebrat a la planta baixa del Palau 8 de Fira Montjuïc, ja què els Palaus on acostuma a tenir-hi lloc es fan obres. L'assistència ha estat de 92.000 visitants. Certament, tot estava més recollit, però amb només una sala, la Comic Academy, és un element en contra a tenir en compte. Més endavant en parlaré. 

Enguany, hi he tornat a anar-hi, visitant-lo dissabte amb l'acreditació de ComiCat. Els companys de ComiCat, en Pau "Gargotaire" també el va visitar dissabte, i en Jordi Riera Pujal, el qual el va visitar divendres, tots dos també amb acreditació de ComiCat, així com en Javier del Campo, que el va visitar diumenge.

Dissabte a l'X (Twitter) de ComiCat, hi vaig crear un fil fent una crònica en directe de la visita, a partir dels quals, posant-hi ordre, en redacto aquesta crònica.

La distribució del 44 Comic Barcelona: editorials i autors amb còmic en català 

Amb el canvi de Palau, els acreditats entraven justament per l'accés que dona a la plaça Espanya. Tot just entrant, accedíem a la primera part on hi havia en primer terme l'espai Comic Univers, on hi tenien lloc diferents activitats com entrevistes,  envoltat de diferents exposicions. Cap a l'esquerra hi havia les exposicions d'El Senyor dels Anells i la dedicada a Paco Roca, el Gran Premi del Comic Barcelona de l'any passat. 

Cap a la dreta hi tenim la dedicada a Wooh Nayoung, l'exposició del 50è aniversari de "Paracuellos", de Carlos Giménez, i la del fanzine Atraccions (1982–1984). 

Just de la dreta accedíem a la Zona Nintendo, i d'aquí a la zona de foodtrucks. 

Passant a l'espai central del Palau, que el podem dividir en cinc sectors, era on hi havia el gran gruix de l'esdeveniment, amb els estands editorials, els de marxandatge i els diferents espais on es realitzaven activitats. Així al primer sector, a l'esquerra, hi havia l'espai Comic Kids i l'exposició del XV Concurs escolar de còmic de Barcelona, i a la dreta hi havia la Comic Fanzone, el Comic Cosplay i el Comic Stage. 

Passant al segon sector hi havia l'espai trobàvem el gran gruix d'estands editorials. Als seus laterals, hi havia els fanzines, tant a la dreta com a l'esquerra. Així començant per aquí, vam visitar tot xerrant-hi, els companys de Rockmedia que presentaven el segon Bon Cop de Jam i els companys de Cor Còmics que ens portaven els tres números publicats de Costat Obscur. 

Pels estands editorials, sempre hi ha aquelles grans, que tenen estand propi, aquelles que tenen el cartell vermell i aquelles amb cartell verd sota el nom Alter Comic. Així sota aquesta denominació vam visitar: Nena Pija amb els seus quatre volums, Catway amb les seves darreres novetats de manga en català i Ooso que ens portava el segon volum d'X-Venture Dinosaur Kingdom. 

Passant a les altres editorials, hi teníem l'illa d'editorials de les Illes Balears, entre elles, Domen i Escápula, que ens portava els dos primers volums de Les Cinc banderes, Astiberri, Garbuix Books, Finestres i Andana. També hi havia La Cúpula, Liana i Libros del Zorro Rojo, que no vam pensar a fotografiar. 

Passant a les editorials amb estand propi, hi havia: Penguin Random House, Norma i Anaya.

     

Passant al tercer sector, entre altres coses hi teníem el Comic Stream, on les seves activitats es transmetien per internet, l'exposició de la Intel·ligència Artificial, com els estands de Planeta i Panini. 

Al quart sector, als laterals, hi havia l'Artist Alley, on hi havia diferents autors, entre els quals en en Carles Roman, autor de Fabi i Fedó i Drac Català, i en Joan Mundet, que portava el quart volum en català de Capablanca com a novetat, publicat per Amaníaco.

Al mig, hi havia l'exposició Del conflicte a la vinyeta, els Tallers de Còmic i d'Animació, entre altres, com també els estands de l'editorial Males Herbes, tot parlant amb en Ricard, un dels editors, i de la llibreria Nausicaä Comics (sense imatge), que hi eren per primer cop. Des d'aquest sector, també s'accedia a l'única sala, la Comic Academy. 

I per acabar, al cinquè i darrer sector hi havia el Comic Pro, el Comic Forum, com també altres exposicions com la del Premi Vinyeta Ficomic. 

Les activitats a les que vaig assistir

Cap amunt i cap avall, durant dissabte vaig assistir en tres xerrades que van tenir lloc en diferents espais. En primer lloc, a la 1 del migdia, al Comic Stage, l'associació La Frikassa de Terrassa va parlar apassionadament de l'univers del fanfics, molts d'ells centrats en còmics i els seus personatges, explicant-nos el gran pes que hi té el públic femení, com també que en certs fandoms hi ha molta toxicitat. Mencionar que la música que tenia lloc en algun altre espai, va molestar en certs moments. 

Un parell d'hores més tard, al Comic Stream, el podcast Narranació va entrevistar en Toni Benages, nominat al Premi Vinyeta Ficomic per Esqueixos, i a Carlos Rubio, autor de la tetralogia Titán, el quart encara per publicar.  Els dos autors van fer repàs a les seves respectives obres. 

I ja per acabar, a les sis de la tarda, al Comic Univers, vaig assistir a l'entrevista que li van fer a Milo Manara, un dels grans autors del còmic europeu, del qual per primer cop ens ha arribat en català amb la seva adaptació d'El nom de la rosa, novel·la original d'Umberto Eco, i que ha publicat Norma Editorial. 

En aquest punt, he de recordar que el Comic Univers estava envoltat per exposicions, així ja per començar hi havia una xerrameca de fons, però el més molest és que sentia la música que es portava a terme a la zona Comic Kids, i això va ser tota una molèstia i, per tant, una falta una falta de respecte no només al públic que hi era present sinó també al protagonista d'aquesta entrevista. 

No puc parlar per les altres activitats que s'hi van portar a terme, però sense dubte, una altra sala a part de la Comic Academy, per portar a terme entrevistes i activitats on el que es vol és silenci, hauria de ser necessària. 

Abans d'acomiadar-me del 44 Comic Barcelona, vaig passar una estoneta xerrant amb el traductor Daniel Cortés, parlant entre altres coses sobre la invisibilitat que en molts casos pateixen els traductors, posant com a exemple que moltes editorials no els mencionen a les fitxes dels títols traduïts, cosa que no hauria de costar gens.  Justament, l'endemà diumenge va participar en la taula rodona "Berta Sarsanedas i Picas, traductora de còmic amb nom i cognoms" (Còmic Stage, 15h), de qui el març, ComiCat en va publicar el seu article: https://www.comicat.cat/2026/03/amb-nom-i-cognoms-berta-sarsanedas-i.html

Les compres i les dedicatòries

Un dels motius per visitar el Saló (aquest o el del Manga) és aconseguir dedicatòries de part dels autors, a part de fer alguna compra, aprofitant l'esdeveniment. Al meu perfil de X (Twitter), aquest dilluns ja hi vaig fer un fil, que ara recullo també aquí. Sense cap mena de dubte ha estat una edició molt ben aprofitada. Vegem-ho. 

Una de les primeres parades fou a l'estand d'Escápula Comics, on en Pau em va signar el primer volum de Les cinc banderes. 

La segona firma, la vaig aconseguir a l'estand de Nena Pija, comprant-hi el tercer i quart volum recopilatori, completant la col·lecció i que el seu autor, en Guille, va presentar fa dos anys. 

Passant per l'estand de RockmediaI, hi vaig recollir el segon número de Bon Cop de JAM, que havent-lo comprat de manera avançada, també em va venir firmat per alguns dels seus autors: Quimtuk, Dac, Uxito i Ivan Roca.

A l'estand de Cor Còmics, hi vaig comprar el tercer número de Costat Obscur, que dos dels seus autors, en Màrius i en Marcel Coromines, em van signar. 

Passant per Ooso Comics, hi vaig recollir el segon volum d'X-Venture Dinosaur Kingdom, titulat Perduts pel paleozoic, que també havia comprat de manera avançada. 

Tot seguit vaig passar per l'estand d'en Joan Mundet que tenia a l'Artist Alley, tot dedicant-me el segon, amb dibuix, i el tercer volum de Capablanca, publicats per Amaníaco. 

Desplaçant-me fins a l'estand de l'Editorial Finestres, en Pau Valls, tot conversant em va dedicar La cita. També vaig poder parlar amb l'editor Octavi Botana. 

Passant per l'estand de Moztros, hi vaig comprar el tercer volum de Teenage Mutant Ninja Turtles Las aventruas animadas, acompanyat d'una làmina de Jorge Fornés de regal. 

Anem a les compres de Planeta Cómic, que van ser el cinquè número de Planeta Manga, el novè volum de Ranma 1/2 i el setè i darrer volum de Nana. Aquest, però el vaig comprar a la Casa del Llibre, ja que el volia amb la figura acrílica, i a l'estand de Planeta per misteris estranys de la vida no li tenien. Sense la figura sí. 

Una nova dedicatòria la vaig aconseguir a Nausicaä Comics, al meu exemplar de Japó: viatge d'anada i tornada, a mans de l'autora Aina Riu. Aquest és el desè i darrer títol de la col·lecció Doble Tinta de Pagès Editors. 

Seguim amb les darreres compres. Aquestes van tenir lloc l'estand de Catway, on hi vaig comprar les darreres novetats de manga: els volums 2 de Cap i cua, Cube Arts i La bruixa del castell dels cards, com també el volum únic Mandala de foc. Els volums van acompanyats de cartes, i alguns casos de punts de llibre. També vam conversar amb l'Albert Mestres.

Continuem amb una altra dedicatòria, la d'en Mariano de la Torre al meu exemplar en català de Global Rangers. Ground Zero, publicat per Editorial Base. A més em vaig enamorar d'un dibuix seu d'en Donatello que no vaig dubtar a comprar. 

Seguim amb la dedicatòria d'en Martín Pardo a la seva adaptació de Mecanoscrit del Segon Origen, de Manuel de Pedrolo i publicat per Edicions 62. 

Continuem amb la dedicatòria de la Raquel Gu a La senyora Marga i els vampirs, altre cop a l'estand d'Editorial Finestres. 

I acabem, amb la segona dedicatòria d'en Toni Benages al meu exemplar d'Esqueixos a l'estand de Males Herbes. 

Anuncis de còmic en català

D'anuncis de còmic en català, només mencionar tres coses: Ooso va anunciar que pròximament trauran el tercer volum d'X-Venture: Animal Power. Per part de Norma Editorial, encara continuen pendents de les aprovacions del setè i darrer volum d'Evangelion, cosa que ja fa molt i molt de temps que dura. Ja fa temps que s'hauria d'haver acabat amb els cops que ho han dit. I com vam confirmar a posteriori, Ediciones La Cúpula va anunciar a la seva presentació que traurà una edició especial d'aniversari de Bardín el Surrealista, de Max, que sortirà el pròxim juny, tenint en compte que el pròxim 2027 se celebrà els trenta anys de les primeres historietes d'aquest personatge. 

El canvi de Palau, ha implicat reorganitzar el Comic Barcelona. El fet que estigués tot en un sol Palau, i tot a peu pla, ha donat lloc que fos més recollit i més proper tot. Tot i així s'ha de lamentar que només hi hagués una sala tancada, que tal com hem dit, certes activitats es van veure perjudicades per d'altres. 

Aquesta crònica doncs mostra el que ha estat la meva visita en aquest 43é Comic Barcelona. Sense saber quan tindrà lloc la 45a edició, però tindrem la 32a edició del Manga Barcelona que tindrà lloc del dissabte 5 al dimarts 8 de desembre.

Text de Marc Mensa, i fotografies de Marc Mensa i  Jordi Riera Pujal