dimecres, 27 de febrer del 2013

Les aventures de Miquel Mena 1. Saltejadors d'ànimes

Títol original: Las aventuras de Miquel Mena 1. Ladrones de almas
Autors: Pablo Herranz (Guió) i José Luis Povo (Dibuix)
Publicat per: NetCom2 Editorial, desembre de 2012
Format: Cartoné, 64 pàgines, Color
Preu: 15€


NetCom2 Editorial és una editorial barcelonina especialitzada en el típic còmic europeu de línia clara, publicant clàssics om Alix o Yoko Tsuno, per citar-ne dos de coneguts, però en llengua castellana. A finals de desembre però han publicat el seu primer àlbum en català, sent una traducció de l'original en castellà. L'obra en qüestió és el primer àlbum de Les aventures de Miquel Mena del guionista Pablo Herranz (València) i del dibuixant José Luis Povo (Madrid). A més també s'ha publicat en basc. En aquesta llengua com també en català les tirades són més petites respecte la versió en castellà. 

El context general de Les aventures de Miquel Mena tindrà lloc a la ciutat de Barcelona entre 1915 i 1928, per tant  la Primera Guerra Mundial serà un esdeveniments rellevants en la sèrie. Una altra característica a destacar és la representació de l'arquitectura en diferents edificis emblemàtics de Barcelona com d'altres ciutats principalment europees els quals viatjaran els protagonistes. Tot i la part de ficció la qual serà la part principal també hi tindrà cabuda fets i personatge reals, en aquest últim cas per exemple el comissari de policia de Barcelona, Manuel Bravo Portillo. 

Tenint ja una idea per on anirà aquesta obra d'aventures amb trets detectivescos, centrem-nos en el primer àlbum anomenat Saltejadors d'ànimes. En Miquel Mena, el protagonista, i el seu company, en Salvador Losada conegut com a Boro són dos científics els quals estan realitzant experiments botànics, sota la protecció d'una misteriosa "Societat". 

En els experiments, en Mena i en Boro descobreixen certes propietats interessants del que estan estudiant i que donen a conèixer en una conferència pública. Però a partir d'aquí succeeixen certs esdeveniments criminals com el robatori de les notes dels seus estudis. Tal fet comportarà als dos científics que es vegin involucrats en el fets de la Primera Guerra Mundial sense voler-ho i haver-se de desplaçar a la Bèlgica ocupada pels alemanys, per resoldre l'enigma del robatori. 

A Saltejadors d'ànimes ens trobem amb una obra propera en el sentit geogràfic ja que inicialment ens situem a Barcelona, podent-la reconèixer per varis del seus edificis emblemàtics. Ja he mencionat que l'arquitectura és un del punts forts. Sense dubte la part detectivesca és clau per sentir-te atret al seguiment de la història i així saber com es resoldran els misteris, i a més a més, afegint també com la part fictícia es barreja amb la part real, observant la Barcelona neutral i els seus personatges reals o ficticis enclavats en aquesta guerra europea d'abast mundial. 

Personalment en quan a traducció m'ha sobtat que el títol original Ladrones de almas, s'hagi traduït com a Saltejadors d'ànimes, i no com a prior fora normal i de sentit comú Lladres d'ànimes. Fora possible que s'haguessin decantat per l'opció utilitzada, per donar-li un to especial, però bé, si fos així haurien utilitzat el terme Salteadores en l'original. Sigui com sigui, el terme utilitzat em satisfà com ja he comentat pel to especial que li dóna, i per ser una paraula poc utilitzada en català. Però també hi ha un punt negatiu que és la incorrecte traducció del topònim Bruges (Frandes, Bèlgica), on han fet traducció literal del nom en castellà Brujas, quedant com "Bruixes". Una error greu que desllueix el text de l'àlbum, i que malauradament surt varies vegades. 

Tot i que la història es auto-conclusiva, és deixar algun cap per lligar, per així donar continuació, al fi i al cap Les aventures de Miquel Mena ha de constar de diferents àlbums, el qual el segon ja està en preparació, que s'anomenarà S.O.S. Zeppelin!

dimarts, 26 de febrer del 2013

Començant a llegir la trilogia "Els Jocs de la Fam"

Ahir vaig començar a llegir el llibre Els Jocs de la Fam de Suzanne Collins, que és el primer llibre d'una trilogia del mateix nom, i que tenim publicada en català per Estrella Polar.  Aquest passat divendres 22 de febrer, en vaig comprar l'estoig que inclou els tres llibres, posat a la venda el passat novembre, i que et surt més bé de preu que comprant els tres llibres per separat.


Feia temps que en sentia a parlar i en tenia curiositat, i el fet que primer llibre fos adaptat en una pel·lícula, ajuda doncs a que hom s'interessi, però l'últim any l'he tingut ocupat amb els cinc llibres de Cançó de gel i foc, alternant-ho amb d'altres lectures que han anat sortint pel camí, ja siguin altres llibres o bé còmics, i aprofitant que ja acabava les existències li ha tocat el seu torn. Ja n'he llegit casi les 100 primeres pàgines (de 400) i fa molt bona pinta, molt bones sensacions. Segurament de cara la setmana que ve ja en publiqui la ressenya.


Aprofitant que publico aquesta entrada m'he entretingut durant una bona estona a repassat totes les ressenyes de lectures que he anat publicant a Planeta Sigarra recercant-les a partir de les etiquetes de Còmic, Llibres i Manga,  i donat com a resultat la creació de l'etiqueta Lectures, on les hi tinc totes recopilades i ordenades cronològicament. 

dilluns, 25 de febrer del 2013

Es presenten sis candidatures al Premi Sikarra 2013

Premi Sikarra o l''esguard alliberat' - GuissonaFinalitzat el període per presentar candidatures, sis han estat les formalitzades a la segona edició del Premi Sikarra, convocat pel Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot. Tot i que les mateixes no es faran públiques, el Jurat del guardó ha destacat la gran rellevància, social, cultural i dinamitzadora de les persones i les entitats presentades i ha celebrat que la majoria de les propostes hagin arribat des de col•lectius i organismes aliens a les entitats convocants.

La identitat de la persona o entitat guanyadora del Premi Sikarra 2013 serà feta pública el proper 17 de març, aniversari de l’adquisició de la moneda sikarra per part de les entitats promotores. El guardó serà lliurat el 23 de març en un acte institucional que tindrà lloc a la Sala teatre del Palau dels Eril, a Guissona, que estarà obert a tots aquells que hi desitgin assistir.

El Premi Sikarra es materialitza amb una escultura obra d’Anna Marín-Gálvez, que simbolitza el reconeixement d'una mirada a través de la representació d’una espitllera que permet projectar una mirada enfora des del segle XXI travessant un esguard vitrificat amb una representació del segle III abans de Crist. Durant la primera quinzena de març romandrà exposada a la Biblioteca de Guissona.

diumenge, 24 de febrer del 2013

El procés (novel·la gràfica)

Títol: El procés
Títol Original: The trial
Autors: Franz Kafka, David Zane Mairowitz (Adaptació) i Chantal Montellier (Dibuix)
Publicat per: Estrella Polar (Grup 62), octubre 2011.
Format: Rústic, 128 pàgines, B/N
Preu: 17,95€


El procés de Franz Kafka també té una adaptació en novel·la gràfica, també publicada per Estrella Polar. Respecte l'entrada d'El retrat de Dorian Gray, on havia comentat que havia llegit altres obres del seu autor, Oscar Wilde; en el cas d'ara, de Franz Kafka no n'he llegit res, però del qual en conec una de les seves altres novel·les, La metamorfosi.

Us imagineu llevar-vos un dia qualsevol i veure-us detingut sense saber-ne els motius, de que se l'acusa? Doncs això és el que li succeeix a en Joseph K., el protagonista d'El procés. A partir d'aquí en K. es veurà immers en una odissea per tal de d'esbrinar de què se l'acusa, anant a parar a el que jo en diria a uns jutjats de pa sucat amb oli, donant i donant voltes, embolicat-s'hi bé, sense trobar cap mena de sortida al procés judicial en que es troba. 

Amb aquesta breu sinopsi un veu que aquest procés és ben absurd, una farsa, que no s'aguanta per enlloc, i que el més sensat fora ja que en Joseph no seguí aquest joc. Però en la vida real, de vegades ens trobem en situacions, no semblants a la d'en Joseph K, que malgrat la seva absurditat ens entestem a capficar-nos-hi. 

Tant en el cas d'El retrat de Dorian Gray, com ara amb El procés, mitjançat la seves adaptacions en novel·la gràfica m'ha permès conèixer dos grans obres de la literatura, que segurament mai no hauria donat l'oportunitat, ara però se m'han obert les portes a algun dia llegir les obres originals d'Oscar Wilde i Franz Kafka, respectivament. 

divendres, 22 de febrer del 2013

El retrat de Dorian Gray (novel·la gràfica)

Títol: El retrat de Dorian Gray
Títol Original: The picture of Dorian Gray
Autors: Oscar Wilde, Ian Edginton (Adaptació) i I.N.J. Culbard (Dibuix)
Publicat per: Estrella Polar (Grup 62), setembre 2011.
Format: Rústic, 128 pàgines, B/N
Preu: 16,95€



També a principi de febrer, vaig adquirir dos còmics, o com diu a l'interior dels dos exemplars, dues novel·les gràfiques d'Estrella Polar: El retrat de Dorian Gray i El procés, les dues de finals del 2011.

La novel·la gràfica de El retrat de Dorian Gray és l'adaptació en vinyetes de la novel·la homònima d'Oscar Wilde, de 1980. D'aquest autor, durant la meva època a l'institut m'havia llegit dues de les seves obres: El Príncep Feliç i altres contes i El fantasma de Canterville, en castellà i en anglès, respectivament.

A El retrat de Dorian Gray coneixem en Dorian Gray un jove noi que influenciat per Lord Henry Wotton, comença a sentir aversió al fet d'envellir-se. Així que es ven l'anima, transferint-la al retrat i a partir d'aquest moment serà la imatge qui envelleixi enlloc del propi Dorian. Aquest esdeveniment comportarà al protagonista tota una sèrie de tragèdies.

Amb la novel·la gràfica, com adaptació que és et permet apropar-se i fer-se una idea de la gran obra que és la novel·la original, i és la sensació que tinc sense conèixer-la. Però per Oscar Wilde, El retrat de Dorian Gray li va suposar la perdició. L'obra va ser acusada d'immoralitat pels elements homosexuals que s'hi presenten, tot i que el propi autor ho va rebaixar en una segona edició (1981), però malgrat això va ser presentada al judici de Wilde (1985) com a prova de la seva homosexualitat, ja que en aquella època era un delicte.

Amb aquesta novel·la gràfica, tot i no ser de la manera més correcta com seria la lectura de la novel·la en sí, m'ha permès conèixer-la i recuperar un autor el qual feia anys i panys que el tenia oblidat, i així si és dóna l'ocasió, poder llegir-me l'obra.

dimecres, 20 de febrer del 2013

L'hivern del dibuixant

Títol original: El invierno del dibujante
Autor: Paco Roca
Publicat per: Astiberri Ediciones, abril 2011
Format: Cartoné, Color, 128 pàgines
Preu: 16€

De L'hivern del dibuixant d'en Paco Roca en tenia bones referències pel fet d'haver estat reconegut per diferents distincions, però sobretot a partir del Saló del Còmic de l'any passat, en el qual me'n van parlar molt bé. Llavors però tenint-ne l'oportunitat per comprar-lo, no ho vaig fer, quedaria pendent. A principis d'aquest febrer, me'l vaig creuar altre cop, i ara sí sense dubtar-ho, cap a casa me'l vaig emportar.

Situant-nos a la Barcelona de l'any 1957, l'Editorial Bruguera és la principal en  publicació de revistes d'historietes il·lustrades, entre d'altres tipus de publicacions.  En aquella època ser dibuixant era ser considerat obrer de vinyetes, i no posseïen els drets de les seves obres, així doncs un grup de dibuixants de Bruguera format per en Cifré, en Conti, l'Escobar, en Giner i en Peñarroya decideixen abandonar l'editorial i embarcar-se en un nou projecte, crear ells la seva pròpia revista, on si posseirien els drets dels seus personatges, fent néixer la revista Tío Vivo.

En l'elaboració de L'hivern del dibuixant, tal com ens explica el propi autor, hi ha hagut un important treball de camp per poder plasmar en dibuix aquella aventura d'aquells 5 creadors d'historietes. Paco Roca ho ha narrat d'una manera elegant amb una peculiar estructura cronològica que poden confondre en un principi el lector, però que permet mantenir en l'intriga en aquesta alternança temporal dels esdeveniments. 

La part sentimental impresa és molt important per tota aquella gent que va créixer llegint les historietes de Bruguera, no és el meu cas que per edat em queda lluny, però tot i això, no és menys important, al contrari, el coneixement que m'ha aportat sobre una part de la història del còmic que desconeixia.  

dijous, 14 de febrer del 2013

Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912)

Autors: Jaume Capdevila (Coordinador) i altres
Publicat per: Editorial Efadós, juny de 2012
Format: Cartoné amb sobrecobertes, 218 pàgines
Preu: 32€



Un dels meus regals de reis d'enguany fou el llibre Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912). L'any passat commemorant el centenari de la seva desaparició se'n va fer una exposició comissariada per en Jaume Capdevila (Kap), que juntament amb d'altres autors, van publicar aquest llibre el passat estiu, editat per Editorial Efadós.

¡Cu-cut! fou un setmanari satíric de caire conservador i catalanista, sota l'orbita del partit polític de la Lliga Regionalista. El seu primer número va aparèixer el 2 de gener de 1902 i essent l'últim, el número 518, del 25 d'abril de 1912.  
En les seves pàgines amb escrits i ninots es defensaria el catalanisme polític d'aquella època: La lluita per tal que Catalunya tingués autonomia això sí dins del marc espanyol, i es que llavors Catalunya no tenia ni parlament ni govern propis. Els seus blancs de sàtira foren els republicans radicals amb l'Alejandro Lerroux al capdavant, i evidentment el centralisme polític de Madrid i l'exercit espanyol enfonsat per les pèrdues colonials del segle anterior, essent les últimes les de 1898: Cuba, Puerto Rico i Filipines.

Al llibre, al llarg de les seves pàgines es repassa la història d'aquesta emblemàtica revista, molt important a la seva època, des de diversos punts de vista. Però evidentment hi ha èmfasi en els Fets del ¡Cu-cut! i els motius de la seva desaparició. 
En el primer cas, el blanc de sàtira fou l'exercit espanyol per una vinyeta de Junceda que va ser la gota que va fer vessar el got i que comportà que l'exercit assaltés les redaccions de la revista, i també del diari La Veu de Catalunya com de la impremta, comportant una suspensió temporal de la revista, i en el segon cas, la seva desaparició fou degut a la desaprovació de la Lliga Regionalista, en motiu de la portada publicada en l'últim número que se'n reia de polítics o altres elements de la ciutat de Madrid, en motiu del concert de l'Orfeó Català a la ciutat. Portada inoportuna en aquells moments on la Lliga Regionalista estava negociant amb Madrid per obtenir certes quotes d'autonomia per Catalunya, que acabaria esdevenint la Mancomunitat de Catalunya, el 1914.

El llibre encertadament també inclou 5 facsímils de la revista. El primer i el cinquè corresponen al primer (02/01/1902) i l'últim número, el 518 (25/04/1912), de la revista. El segon facsímil és el número 100 (26/11/1903), i el facsímils 3 i 4 corresponent als números 257 (18/04/1907) i 258 (25/04/1907), previ i posterior a les eleccions espanyoles del dia 21 d'abril de 1907, en que es presentà la coalició Solidaritat Catalana aconseguint 40 diputats. 

De cada un dels exemplars hi ha quelcom que m'ha cridat l'atenció:
- Del primer número, al faula "Reunió d'estatuas" (Reunió d'estàtues) de Josep Maria Folch i Torres, la menció de la dita popular "Això sembla el mercat de Calaf", popularitzada anys abans per Apel·les Mestres.
- El número 100 és tot un joc de conceptes. A part d'aconseguir que la revista hagués arribat a tal número, aquest tenia un significat escatològic, i és que feia referència a la comuna, sí, allà on s'anava de ventre abans de que s'inventés el "water closed", el vàter. Cu-cut! va fer campanya per canviar el "100" pel de nom "Can Felip, que tothom sap que fa referència a Felip V. El 100, segons he trobat aquí, dit rei va ordenar que les comunes s'anomenessin així en "honor" al dissolt Consell de Cent de Barcelona. 
- El tercer exemplar hi trobem una foto de l'Avi, però quan era jove, i per tant encara no era "Avi". Francesc Macià fou candidat de Solidaritat Catalana pel districtes de Barcelona i les Borges Blanques, i fora per aquest segon districte que aconseguí l'acte de diputat a les Corts Espanyoles.
- El quart exemplar és el de després de les eleccions. Quin personatge és el més satiritzat? L'Alejandro Lerroux, el qual el seu partit només obtingués un diputat, sol com un mussol.
-  A l'últim número a part del tema de portada, hi ha una cosa a mencionar, és a un esdeveniment que va causar commoció a l'època, l'enfonsament del Titanic, la nit del 14 al 15 d'abril de 1912.

Han passat 100 anys, en els quals ha plogut molt, i a diferència de llavors, ara tenim la Generalitat i el Parlament, però fet i fet, tot i que els actors no són els mateixos, els escenaris i els papers sí: El centralisme espanyol de Madrid i les ànsies de quota de poder de Catalunya. 
Fa 100 anys el catalanisme polític lluitava per aconseguir certa autonomia dins el Regne d'Espanya, ara i ja no des de la política si no també i sobretot des del món civil, es vol anar més enllà, recuperar la plena i total sobirania per Catalunya, la independència d'aquest país. 
La sàtira política no l'hem perdut, ans el contrari, s'ha augmentat, el programa Polonia de TV3 n'és un bon referent, i l'altre el trobem a la xarxa on molts dibuixants utilitzen aquest mitjà per expandir els seus ninots satírics. L'humor no el podem perdre, això no.   

dijous, 7 de febrer del 2013

Farscape: The Peacekeeper Wars (Mini-sèrie final)

Ja tocava veure Farscape : The Peacekeeper Wars, la mini-sèrie que posa punt i final a Farscape. La sèrie va ser cancel·lada després de quatre temporades amb un final d'allò més impactant. Després de l'afer a l'estació rascat Katratzi, en un planeta d'aigua, en John i l'Aeryn són cristal·litzats per una nau nativa. Però la pressió dels seguidors de la saga va donar a lloc a que es produís la mini-sèrie, la qual malauradament no s'ha doblat al català, i per tant sense cap problemes, l'he vista en versió original subtitulada en anglès, en no esser possible en català.



Del final de la quarta temporada i a l'inici de la mini-sèrie han passat 60 dies solars. La galaxia està en guerra, entre els Pacificadors i els rascats, amb el domini clar d'aquests segons. Per altra banda al planeta d'aigua, durant aquest temps han anat recollint els cristalls d'en John i l'Aeryn, i amb l'ajuda d'un doctor "diagnosà" (Diagnosan), la mateixa espècie del que li extreu el xip neuronal a en John, la parella és reconstruïda, però amb un petit problema,  l'embrió no és dins de l'Aeryn, si no dins d'en Rygel, ja que l'hyneri es va encarregar de recollir els cristalls. Això serà l'aspecte humorístic, veient com avança molt ràpidament l'embaràs d'en Rygel fins que és dóna el moment oportú, si és pot dir així, per transferir el fetus a l'Aeryn.

L'Scorpius el qual ha estat desautoritzat pels pacificadors, en notar que en John torna a "estar viu", junt amb la Sikozu, amb un canvi d'imatge, el van a buscar, amb l'objectiu que ja coneixem: Les armes de forat de cuc, per així derrotar els rascats. Però hi ha una altra solució per aturar la guerra, els Eidelons, els quals tenen unes habilitats empàtiques per  promoure la pau, que són els habitats del planeta d'aigua, però aquests no posseïxen aquesta habilitat, però a Arnessk, el seu planeta natal, els eidelons van reviure, que també és el planeta on és va quedar la Jool (episodi 2 i 3, 4a temporada), per tant ens la tornarem a retrobar. Serà el propi jerarca qui anirà amb la tripulació de la Moya per instruir els altre eidelons. El punt negatiu és l'arribada dels rascats, els quals destrueixen el temple eideló, inclosa la Jool. Els tripulants es veuen obligats a deixar la Moya, en D'Argo i la Chiana amb la Lo'la que entra es camufla i els altres amb un tanc de transport, dirigint-se a la nau rascat comandada pel propi Emperador Staleek.



En D'Argo i la Chiana estan buscant punts febles de la nau rascat però abans que puguin beneficiar-se de les troballes, el rascats els detecten destrueixen la Lo'La. Els seus companys empresonats, creuen el més evident que estan morts, però els dos es troben flotant en l'espai, i rescatats en l'últim moment per en Jothee, el fill d'en D'Argo, el qual ha canviat molt i que ha arribat amb una nau de guerrers luxans.

Per convèncer l'Staleek, en John se l'emporta amb el modul Farscape en un forat de cuc per presentar-li l'Einstein (4a temporada, episodi 11), quedant convençut que l'humà no posseeix els coneixements per construir una arma. 

En tornar a la nau, l'Staleek es veu influenciat per el jerarca eideló, però apareix l'Akhna matant el jerarca, però abans que sigui massa tard obliguen a l'Stark a absorbir l'habilitat. Seguidament però la ministra de guerra allibera un gas conservador que no mata, que amb una bona estratègia i amb l'ajuda dels luxans aconsegueixen fugir de la nau rascat. És durant la fugida que transfereixen el fetus d'en Rygel a l'Aeryn.

A bord de Moya, l'Scorpius tracta de persuadir a en Crichton pels coneixament de forat de cuc, però ell no els vol compartir amb ningú. Únicament té com a preocupació l'Aeryn i el seu fill, però per viure en una galàxia en pau i tranquil·litat, comença a pensar que haurà de prendre mesures desesperades. Torna a visitar l'Einstein, i aquest li desbloqueja la capacitat de crear armes. La Moya torna al planeta de l'aigua per tal que l'Stark pugui transferir els coneixements de jerarca a algun dels eidelons.

Els planeta esdevé un camp de batalla i la Moya  busca refugi al fons del mar.  La tripublació es dirigeix a la superfície. La ciutat està assetjada pels rascats i queden pocs supervivents. L'Scorpius descobreix que la Sikozu és una traïdora al servei dels rascats, i deixant-la ferida, continua amb la resta per fugir dels rascats. 

Enmig de la batalla, l'Aeryn es posa de part i dóna a llum a un nen. Mentrestant, en Jothee i la Noranti han estat rescatant els supervivents eidolons. L'Stark transmet els coneixaments a la sacerdotessa Muoma. De camí cap a la Moya, es veuen emboscats per les trobes de l'Akhna, durant el foc que hi ha, la rascat cau morta però és en D'Argo qui s'emporta la pitjor part, cau ferit per una llança rascat. Sabent que no pot continuar, amb tristesa de tothom, en especial la Chiana, es queda enrere per cobrir la retirada dels seus amics mentre retornen a la Moya.

A l'espai, la Moya es veu atrapada en el foc creuat entre els rascats i els pacificadors. En Crichton en entrar el pont de comandament es troba amb un aparell de forats de cuc, ja que anterirorment en John havia compartit els nous coneixements amb el Pilot, i els RDR l'han construït. En moments desesperats calen mesures desesperades, així que en John s'asseu a l'aparell i mitjançant el sistema de la propulsió estel·lar de la Moya, crea un forat de cuc que ho comença a destruir tot al seu abast, absorbir-ho tot.  

Tothom queda atrapat al camp gravitacional del forat de cuc. Staleek, la Grayza, els de la Moya contemplen la destrucció total, el que de debò és l'arma de forat de cuc, el tan ansiat per l'Scorpius. Només hi ha dos camins, o continuar i igual, amb la mort més que assegurada, o que les dues parts implicades arribin a un acord amb la mediació dels eidelons. I el segon camí es el que trien. En John es torna a seure a l'aparell, el forat es tenca, i essent-li esborrats tots els coneixements dels forats de cuc. Però tot aquest procés, li ha comportat que caigui en un estat catatònic.

El tractat de pau és signa.La Chiana per superar el dolor per la mort d'en D'Argo decideix anar amb en Rygel a Hyneria, on el dominador vol recuperar el seu tron. L'Stark es treu la màscara donant-li a en John, veient-se l'altra meitat de la seva cara entenent-se que ha aconseguit la seva pau interior. Aeryn que vetlla per en John, col·loca el seu fill al costat, i al cap de poc es desperta. A la seva ment, en Harvey mor ja que degut a que l'Einstein va eliminar tot el coneixement dels forat de cuc,  ell ja no té cap raó d'existir. 

En John Crichton i l'Aeryn Sun contemplant el majestuós paisatge estel·lar, anuncien el nom que han triat pels seu fill, el qual representa força i valor. D'Argo Sun Crichton. Aixecant-lo i mostrant-li el camp d'estrelles, en John proclama "That is your playground", "Aquest és el teu pati d'esbarjo".


Així s'acaba la sèrie de Farscape, però com acostuma a passar amb les produccions audiovisuals dels EUA, la història continua en format còmic en diferents arcs argumentals.

dimarts, 5 de febrer del 2013

Montmaneu acull la tercera trobada de la Xarxa Sikarra

El castell de Santa Coloma de Queralt acollirà el 27 d'abril el primer simpòsium sobre la Segarra Històrica

Dissabte 2 de febrer, el local social de Montmaneu (a l’Alta Segarra, Anoia) va acollir la tercera trobada d’entitats de la Xarxa Sikarra, associacions i col•lectius provinents dels territoris de la Segarra històrica.
Amb la benvinguda del Sr. Enric Admetller, alcalde del municipi, representants d’una dotzena d’entitats varen començar els treballs del primer simposi de la Segarra Històrica, que tindrà lloc el 27 d’abril al castells dels comtes de Santa Coloma de Queralt.
 

L’esdeveniment tindrà com a eix central el Manifest pel retrobament de l’autèntica Segarra, al qual s’han adherit, on es reivindica que la Segarra sigui reconeguda arreu del país com una entitat geogràfica, històrica i tradicional. Durant la jornada, es faran ponències, taules rodones i mostres d’entitats centrades en els trets històrics, geogràfics, paisatgístics i socials que vinculen els diferents territoris que s’engloben dins la comarca natural segarrenca.

A banda de l’organització del simposi, les entitats van posar en comú els diferents projectes participatius que desenvolupen, treballant en línies de col•laboració, van ratificar el document que contempla el paisatge com a element de futur i varen recollir candidatures per la segona edició del Premi Sikarra (que convoquen conjuntament el Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot).

Font: Som Segarra

dilluns, 4 de febrer del 2013

Babylon 5: Senyals i prodigis (1a temporada)

Ja he acabat la primera temporada de Babylon 5 anomenada Senyals i prodigis. Un plaer reiniciar-me després de molt de temps en aquesta magnífica saga de ciència-ficció, la qual el seu primer episodi és va estrenar el 26 de gener de 1994.

Abans però d'entrar en el context d'aquesta temporada, escric el text que es menciona en la careta d'inci dels episodis, i que en podeu veure el vídeo al següent enllaç: Opening 1a temporada

Era el començament de la tercera era de la humanitat, deu anys després de la guerra entre la Terra i els minbari. El Projecte Babylon era un somni que es va fer realitat. El seu objectiu: evitar una altra guerra construint un lloc on els humans i els extraterrestres poguessin resoldre les seves diferències pacíficament. És un punt de trobada, una llar lluny de casa, per diplomatics, aprofitats, empresaris i rodamons. Humans i extraterrestres envoltats per dos milions cinc-centes mil tones de metall en rotació... sols en la foscor. Pot ser un indret perillós, però és la nostra última esperança d'aconseguir la pau. Aquesta és la història de l'última estació Babylon. Som a l'any 2258. I l'estació és diu Babylon 5.
 
Comparant amb l'entrada de The gathering, es poden veure certs canvis. Primer tenim el nou aspecte dels ambaixadors G'Kar i Delenn, en motiu del canvi de pròtesis. De la minbari és molt evident. Del narn no ho es tant. També tenim canvis en la configuració dels membres principals de la tripulació. Degut a l'afer Kosh en que la telèpata Lyta i el doctor Benjamin van entrar en contacte íntim amb en Kosh són rellevats i substituïts per la telèpata Talia Winters i pel doctor Stephen Franklin, respectivament. També hi ha un canvi en la comandància, la tinent Laura Takashima és substituïda per la tinent Susan Ivanova. 

En la següent imatge els protagonistes en aquesta primera temporada:


Assentat, hi tenim el comandant Jeffrey Sinclair. Al darrere seu, d'esquerra a dreta: El cap de seguretat Michael Garibaldi, la tinent Susan Ivanova, la telèpata Talia Winters i el doctor Stephen Franklin. A darrere de tot, d'esquerra a dreta, els tres ambaixadors, en Londo Mollari dels centauri, la Delenn dels minbari i l'ambaixador G'Kar dels narn.

També l'ambaixador Kosh dels vorlon, el que qual sempre que apareix llença paraules d'allò més misterioses. 
 

I els ambaixadors, exceptuant el vorlon, tenen el seus ajudants.

Vir Cotto
Lennier
Na'Toth

La Babylon 5 tot i està "perduda" en algun racó de l'univers, no estarà pas aïllada del que passa a la Terra o a les seves colònies. És el cas d'un grup anti-extraterrestres anomenats Patriotes, els qual discrepen amb les idees del president terrestre Luis Santiago, o  l'altre tema que també anirà portant cua és el moviment independentista i terrorista Mart Lliure

Un tema que es va introduir a l'episodi pilot i que es va desenvolupant i descobrint-ne coses és l'afer de la Batalla de la Línia. Batalla que va suposar la fi de la guerra entre la Terra i Minbar, amb la rendició dels segons tot i la seva superioritat. En Jeffrey Sinclair hi va participar, tot el seu esquadró va morir, però ell va sobreviure, i durant 24 va estar inconscient, provocant-li un "forat a la ment".

Com sempre a tot arreu hi ha gent bona i a gent dolenta. El Cos de Psico-experts, els Psi Corps, no en serà l'excepció. I un dels pisco-agents no serà especialment amic amb la comandancia de la Babylon 5. 

Una cosa que he volgut deixar pel final és que les temporades de Babylon 5 reben el nom d'un dels episodis de la respectiva temporada. En el cas de la primera, Senyals i prodigis (Signs and portents), rep el nom de l'episodi 13, per que en aquest s'introdueix cert personatge que treballa pel qui serà justament el gran enemic de la sèrie.

L'últim episodi ens deixa amb l'ai al cor. Som als dos últims dies de l'any 2258, i la Babylon 5 està en qualsevol estat menys tranquil·la i en pau. Es revela certa situació respecte el president Santiago, reapareix el personatge que treballa per aquest enemic ocult i misteriós, i la Delenn està disposada a explicar-li tot sobre la Batalla de la Línia al comandant Sinclair. I sobre l'ambaixadora minbari no recordava que el que li passa, passa ara. Em pensava que succeïa molt més endavant. 

Dit i fet, aquesta primera temporada era introductòria, de presentació, ara totes les cartes estan sobre la taula, pel merder que hi anirà havent al llarg de les quatre temporades restants. Però anem pas a pas, que ara toca la segona temporada de Babylon 5. Som a l'any 2259.     

divendres, 1 de febrer del 2013

Babylon 5: The gathering (Episodi pilot)

Recentment he començat a mirar altre cop una de les sèries de ciència-ficció per excel·lència, si més no per mi, de la qual en tinc bons records, és Babylon 5, la qual vaig conèixer ja fa anys (2001?) quan es va emetre pel canal 33 als vespres.
A punt d'acabar la primera temporada, he fet una mica de recerca per la xarxa, descobrint que la sèrie té un episodi/pel·lícula pilot, The gathering, que es podria traduir com "La reunió" o "La trobada". La sèrie és va ser creada, produïda i en major part escrita per J. Michael Straczynski Aquest episodi es va estrenar el 23 de febrer de 1993. Encuriosit he fet recerca i captura per la xarxa, i així poder visualitzar-lo.

Que és la Babylon 5?

La Babylon 5 és una estació que orbita el planeta Epsilon III, la qual té com a finalitat mantenir la pau entre humans i extraterrestres. A més és un lloc de trobada per a diplomàtics, treballadors, homes de negocis, viatges i personatges diversos. L'estació està administrada per l'Aliança Terrestre, però malgrat això es territori neutral entre totes les potencies de l'univers. 

Tal com diu el propi nom, aquesta és la Babylon número 5, les tres primeres van ser destruides i la quarta va desaparèixer misteriosament, amb aquests precedents, la Babylon 5 no serà un jardí de flors i violes.

La sèrie s'inicia a l'any 2258, deu anys després de la guerra entre la Terria i els minbari. L'episodi pilot però té lloc un any abans, el 2257.

Les espècies les quals tenen el principal protagonisme són els humans, els centauri, els minbari, els narn i els vorlon.

El personal de la Babylon 5 
(Nota: De cara a la sèrie hi haurà canvis d'aspecte i en el repartiment dels personatges)

Any 2257, la Babylon 5 està sota el comandament del comandant Jeffrey David Sinclair i la tinent Laura Takashima com a oficials de les Forces Terrestres. El cap de seguretat és en Michael Garibaldi i el metge en cap és el doctor Benjamin Kyle. A més a més cal mencionar que entre els humans, n'hi ha que tenen habilitats psíquiques, els telèpates, que formen part del Cos de Pisco-experts, el Psi Corps. El representant a la Babylon 5 és la Lyta Alexander, la qual a l'episodi pilot tot just s'hi incorpora.

Michael Garibaldi i Jeffrey Sinclair

Laura Takashima i Benjamin Kyle

Lyta Alexander
Els centauri estan representats per l'ambaixador Londo Mollari, els minbari per l'ambaixadora Delenn i els narn per en G'Kar. I per la banda del vorlon, una espècie molt misteriosa, estan representats per l'ambaixador Kosh

Londo Mollari
Delenn
G'Kar

Kosh

Que succeeix a The gathering

És en Kosh el personatge el qual gira la trama de l'episodi pilot. Tot just arribar a la Babylon 5 per incorporar-se com a ambaixador pateix un intent d'assassinat, la seva vida corre perill i també la pròpia estació i l'equilibri fràgil de l'univers. Descobrir la identitat de l'assassí serà l'única manera d'evitar-ho. 

A llarg de l'episodi, tenint com a punt central els misteris dels vorlon representat pel propi Kosh, i que ho serà al llarg de la sèrie, també s'obriran trames les quals es reprendran a la primera temporada en les quals s'hi donaran voltes, essent la principal la Batalla de la Línia, la qual hi va partcipar en Sinclair i que va suposar la fi de la guerra entre la Terra i Minbar, o també l'enemistat entre els centauri i els narn, degut a la invasió dels primers al planeta natal dels segons.

Amb la base d'aquest episodi, el 26 de gener de 1994 es va estrenar el primer episodi de la primera temporada de Babylon 5: Senyals i presagis (Signs and portents), la qual properament ressenyaré.