El llop

Títol: El llop
Títol original: Le loup
Autors: Jean-Marc Rochette (Text i il·lustracions) i Isabelle Merlet (Colors)
Traducció de: Núria Sales i Rovira
Col·lecció: Il·lustrada
Publicat per: Símbol Editors, març 2020

Format: Cartoné - 116 pàgines - 19 x 26,5 mm - Color

Preu: 20 €

Aquest passat març, Símbol Editors ha publicat el seu primer còmic: El llop, escrit i il·lustrat per en Jean-Marc Rochette i acolorit per la Isabelle Merlet, és la primera obra de la col·lecció Il·lustrada de l'editorial.

El massís dels Ecrinhs (en occità; Écrins, en francès i al còmic) és l'escenari d'aquesta obra. És un massís muntanyós dels Alps del Delfinat a l'Occitània de l'estat francès. Aquesta zona muntanyosa amb moltes glaceres forma part del Parc Nacional dels Ecrinhs, i és la Barra dels Ecrinhs, el cim més alt del massís, ultrapassant els 4,000 m.

En aquest espectacular escenari natural, molt ben documentat, descrit, dibuixant i acolorit hi viurem un duel, que prové d'abans dels reis de França, tal com es diu a l'obra, un conflicte entre l'home i el llop.

En Gaspard és un pastor d'ovelles i aquestes ho són tot per ell, juntament amb el seu gos Max. Al bell mig de les muntanyes i valls  dels Ecrinhs, hi viu tot l’any acompanyat dels seus animals, sense buscar contacte humà, només hi és present quan les temperatures són altes, així i tot, és poc el contracte.

Tot i l'absoluta pau i tranquil·litat del lloc on viu i treballa, hi ha quelcom que l'enfosqueix ja a la seva avançada edat: la presència de llops. Un dia una lloba mata part del seu  ramat, i ell la mata, però la femella té un cadell, i en Gaspard li respecta la vida, no sent del tot conscient que el llobató blanc, tard o d'hora prendrà el relleu de la seva mare. I així amb el pas dels dies i les estacions, el cadell esdevé un jove llop, ocupant el terreny i preparat per reclamar venjança. Ara bé la venjança és un concepte humà, d'en Gaspard, però això no impedeix que els Écrins esdevinguin el camp de batalla entre el vell home i el jove llop, i serà el fred hivern el moment culminant del conflicte.

Ara que de tant en tant, va apareixent  per Catalunya algun llop, aquest còmic és molt adequat, per entendre aquesta relació entre homes i llops, que té una llarga història. És ben conegut que el llop ha estat demonitzat, són moltes les històries, entre elles contes infantils, on té el paper de dolent, però d'altres no. Si té un paper o un altre, no és culpa d'ells, ja que només viuen on sempre han viscut, si no la culpa és nostra, que amb la nostra evolució i herència cultural, i incloent-hi la nostra ignorància i la por allò que no entenem i que no volem entendre, el que ha desequilibrat la balança i posant el llop al cantó de maligne portant-lo a quasi l'extinció i així hi ha estat en molts llocs com Catalunya. Però tal com l'hem posat en un cantó de la balança, també els podem entendre, començant per entendre'ns per nosaltres mateixos, perquè la situació és la que és, i com en el fons de tot i hi ha un rerefons econòmic, la coexistència entre home i llop, implica donar valor a la ramaderia extensiva local, de casa nostra. No és una equació fàcil de resoldre, són molts els prejudicis que encara hi ha, són moltes les variables que s'han de tenir en compte, i és el pas del temps i noves mentalitats en tots els nivells implicats, fer possible que els ramats d'ovelles i l'udol del llop coexisteixin.
 
I aquesta breu reflexió que he expressat, també la fa estenent-se una mica més, el filòsof Baptiste Morizot, en les quatre pàgines de l'epíleg. Evidentment això és un tema de moltes i moltes pàgines, però d'una manera molt concisa ho sap explicar molt bé.

El llop ens presenta una història profunda en uns paisatges increïbles i magnífics que en Jean-Marc Rochette, pel que he llegit, coneix prou bé, donant-los-hi el toc final la Isabelle Merlet, que lamentablement el seu nom no consta a la portada, cosa que ja prové de l'edició original de Casterman.

Per acabar, el passat 28 de març, hi hauria d'haver hagut la presentació del còmic a Olot a càrrec del pastor Toni Juanola i el naturalista Pol Guardis. Lamentablement la situació actual provocada per la pandèmia del coronavirus ho va impedir. Sense dubte en ella, totes les reflexions que puguem extreure de la lectura d'El Llop, allà s'hi haurien plasmat per dues persones que coneixen el tema i sobretot el trepitgen, i trepitjar-lo en el nostre cas és tot un valor. Esperem que aviat la presentació pugui tenir lloc.

Mites i realitats del llop als Matins de TV3

Aquest passat dimecres 27 de febrer als Matins de TV3 van parlar de la presència del llop a Catalunya en motiu de la fotografia que es va fa uns dies al Ripollès. Aquest animal, normalment esquerp, va reaparèixer a Catalunya l'any 2000, i des de llavors les seves aparicions han estat escasses i poc documentades. D'aquí ve el valor d'aquesta imatge. De com viuen els llops i com conviuen amb l'home, i què suposa evidenciar que n'hi ha alguns exemplars a casa nostra, se'n parla amb en Ferran Jordà, autor de la fotografia, i amb en José Luis Gallego. També hi ha el testimoni l'Ernest Sitges, un pastor d'ovelles que se l'ha trobat alguna vegada.

Tal com podreu veure i escoltar el llop a Catalunya, són pocs exemplars i errants, avui hi són i demà no. També es comenta la dicotomia que hi ha sobre d'ell, per una banda se l'hi ha posat l'etiqueta de maligne, afegeixo jo contraposat al mite fundacional de Roma de la lloba i els germans Ròmul i Rem, com també El llibre de la selva de Rudyard Kipling, i per l'altra banda el fet que de la seva domesticació n'ha sortit el que es considera el millor amic de l'home, el gos.

El llop a l'escola

El reportatge de l'espai Medi Ambient de TV3 del dijous 10 de gener tracta sobre un taller destinat a donar a conèixer el llop (Canis lupus) als estudiants per tal de conscienciar-los a favor de la seva conservació, i el qual acaba amb la visita d'un llop de veritat a la mateixa escola.

300 entrades, anviersaris, un nou amic i 14 títols

Bé, aquesta entrada serà un tot en un. Primer per que aquests darrers dies hi ha hagut certs esdevenimets i segon, aprofitant que aquesta és l'entrada número 300, doncs serà d'allò diversa en quan a temes. Hauria quedat bé que aquesta entrada coincidís amb al ressenya del còmic 300 de Frank Miller, però aquesta vindrà més tard. Bé comencem.  

Planeta Sigarra i un servidor, jo, Marc "Llop Segarrenc" estem d'aniversaris. Primer, avui 27 de maig coincideix que jo mateix en faig 27 d'anys,  i segon, abans d'ahir, divendres 25, Planeta Sigarra complia 4 anys d'existència. Com passen el temps...

Tal com vaig anunciar divendres pel Twitter, hi ha novetats, algunes ja presents al llarg d'aquest mes. La primera és el canvi de Lupus Sigarrensis a Llop Segarrenc, com a pseudònim. El motiu és que em van enredar a fer-me un compte de Twitter, i com que el primer nom era massa llarg doncs el vaig escurçar a la segona opció. Canvi que heu pogut visualitzar des de fa dies, i més havent introduint el "gadget" del Twitter al bloc.

I ara les novetats d'avui. Us presento aquest llop tan simpàtic, que a partir d'avui serà la mascota de Planeta Sigarra, el qual el seu creador és en Quim Bou, que me'l va dibuixar al meu exemplar de Terra Baixa al passat Saló del Còmic. Gràcies!!!! I tota mascota ha de tenir nom, i després de donar-hi algunes voltes he decidit anomenar-lo Segarreta. Benvingut!!!!

I així doncs a partir d'avui mateix la seva cara és el meva nova imatge de perfil, o sigui l'avatar, tal com ja podeu veure.

Per finalitzar faré quatre línies d'un equip, d'un entrenador, de 4 anys magnífics, meravellosos, històrics. Quatre anys, quatre temporades esportives en que un equip de futbol, el FC Barcelona, dirigit i entrenat pel qui ja és una llegenda del futbol mundial, en Pep Guardiola, divendres 25 va aconseguir el 14è títol de 19 possible d'aquesta era inigualable, d'aquesta era insuperable, de l'Era Guardiola.

Moltes Gràcies Pep Guaridola, Moltíssimes Gràcies!!! 

I a partir d'ara, Molta Sort Tito Vilanova!!!!

VISCA PLANETA SIGARRA, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!!*!! 

Els Cànids en els meus mangues.

Continuant amb el meu interès pels llops, he fullejat els mangues que tinc a les meves prestatgeries i he fet una recerca sobre personatges que siguin cànids o que tinguin relació amb aquests, i que hagin tingut un cert protagonisme.

Així doncs per començar he agafat l’omnipresent “Bola de drac”, obra mestra d’Akira Toriyama.

El primer a trobar ha estat un humà el qual la seva relació amb els cànids es a partir del seu famós atac. Em refereixo a en Yamcha. Se’ns presenta com a lladre que viu al desert, el qual com a atac té el “Rôga Fufuken”, el qual es podria traduir com a “Punys Huracanats dels Ullals de Llop”. I així es que quan ataca, de fons d’imatge apareix un llop tot famolenc. En Yamcha tindrà cert protagonisme al principi, però anirà cap a un segon pla a mesura que passi el temps. Un dels seus mèrits va ser en opinió meva, ser novio de la Bulma.

El següent personatge ja es pròpiament un cànid, un gos, es tracta d’en Shu, el fidel company d’en Pilaf. Juntament amb els seus companys sempre acabarà malament.

El tercer personatge apareix durant el 22è Gran Torneig de les Arts Marcials, es tracta del Llop-Home, i no he dit Home-Llop. I es que a diferencia dels veritables Licantrops, aquest personatge en mirar la lluna plena es transforma en home. La seva vida es va veure afectada durant tres anys, i es que durant la final del 21è Gran Torneig, en Goku es va transformar en Mico Gegant (Ôzaru), i per tal de solucionar això en Jackie Chun va destruir la lluna amb un Kame Hame Ha, i a partir d’aquí en Llop-Home va quedar converitit com llop. Pero durant el seu combat contra en Jackie Chun, al cap de tres anys al 22è Torneig, el vell expert en arts marcials va utilitzar el cap d’en Krilin com si d’una lluna plena es tractes i així el mencionat personatge va tornar a esdevenir home.

Continuant la recerca, anem a parar a les altes esferes, i es que justament el mateix Rei del Món, és un Gos. Aquest personatge apareix quan en Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis (Piccolo Daimaô) va al Palau del Rei per realitza un Cop d’Estat, i així esdevenir rei absolut, el qual ho aconsegueix però per poc temps. Un jove adolescent, en Goku, apareixeria per tornar la pau al món.

Per trobar l’últim cànid amb protagonisme hem d’anar al final del manga, i aquest tindrà el mèrit de fer-se amic d’un dels enemics més estranys i poderosos de la historia i d’aquesta manera presenciar un dels combats més temibles que la Terra hagi presenciat. Es tracta del gosset Bee, curat i cuidat per en Bu, el rodanxó, que juntament amb en Sr. Satan, formarien un grupet ben estrany.

Canviem de manga però no d’autor i es que en Toriyama crearia un altre manga on el cànids en serien els protagonistes: “Kajika”.

Un bon noi, en Kajika, un dia mataria una guineu sense raó alguna, i com a càstig, l’anima del cànid el càstig, transformant-lo en un Home-Guineu. Per trencar la maledicció haurà de salvar 1000 essers vius, i així ell podrà tornar a ser humà i la guineu recuperar el seu cos. El manga comença quan en Kajika ja ha salvat 990 essers vius.

Ara canviem de manga i d’autor. Parlarem del manga interminable de la Rumiko Takahashi: “Inu-Yasha”.

El protagonista de la historia, l’Inu-Yasha, es tracta d’un semi dimoni i tal com indica la primera part del seu nom (Inu )en japonès, es un gos , fill d’un Dimoni Gos i d’una humana. En la major part del temps esta en la seva forma de semi dimoni de gos, cabell blanc i llarg, orelles de gos, ullals, urpes però en certes ocasions el seu aspecte canvia. En les nits de Lluna Nova es transforma en Humà i per altra banda si quelcom afecta la Tessaiga, la seva Espasa d’Ullal de Ferro, com trencar-se, la sang de dimoni es desperta, comportant que momentàniament es transformi en un dimoni complet.

Per altra banda, l’Inu-Yasha té un germà gran, el qual es un dimoni complet, és en Sesshômaru. Aquest quan ha de mostrar el seu veritable poder es transforma en un gos gegant.

A part de dimonis gos, tenim dimonis llop, el qual el màxim representant n’és en Kôga. Membre del Clan dels Llops, els seu clan va ser casi exterminat per en Naraku. A partir d’aquí comença a rivalitzar principalment amb el gosset de l’Inu-Yasha en dues coses: En derrotar en Naraku i en l’amor de la Kagome, encara que en aquest últim, el gosset no té les idees gaire clares.

Ara anem al famós manga de ninges: “Naruto ” de Masashi Kishimoto.

En aquesta historia, hi ha el Clan Inuzuka, els quals els seus membres lluiten colze a colze amb els seus companys gossos. El més coneguts són en Kiba i el seu gos Akamaru. Veiem en ells un formidable equip on la confiança i l’amistat hi es present. Combinant els seus cossos i chakra realitzaran formidables atacs.

Ara toca el segon important manga d’en Ken Akamatsu: Negima!

Primerament un enemic i després gran company del protagonista Negi Springfield, en Kotarô es un dimoni gos. És un formidable lluitador amb qui en Negi podrà trobar recolzament quan ho necessiti.

Ja per acabar anem al manga “My Hime”, el qual el seu argument es diferent de l’anime.

Aquí se’ns presenta la Natsuki Kuga, el qual com a Child, esser que es crea a partir d’una avançada tecnologia, té en Duran, aquest es semblant a un llop metàl·lic el qual es capaç de llançar diferents tipus de projectils per uns canons que te a l’esquena.

Aquí s’ha acabat la meva recerca canina als meus mangues, i certament arriben a tenir un protagonisme important segons els casos. 

La Toponímia del Llop a l’Alta Segarra

Fent referència a la primera part del meu nick “Lupus”, avui escriuré sobre toponímia de l’Alta Segarra que faci referència al Llop (Canis lupus).

Des de sempre, home i llop han interactuat, cap a bé o cap a mal, i no cal oblidar que de la domesticació del llop en va sorgir el gos (Canis familiaris). Tal interacció a comportat en la majoria de casos, l’extinció del cànid a molts territoris, però malgrat això el seu nom ha quedat gravat en la nostra toponímia, en els noms dels lloc.

Així que es que a l’Alta Segarra, com a terra on el llop havia sigut present, té toponímia que en fa referència:

- Bassa dels Llops: Aguilar de Segarra

- Clot del Llop: Pinós

- Coma de Vall-llobera: Castellfollit de Riubregós

- Creu del Llop: Pinós

- Esquivallops: Masia d’Aquilar de Segarra

- Font de Llop: Llanera (Torà)

- Gratallops: Es una fondalada entre Pujalt i l’Astor (pertanyent al municipi de Pujalt)

- Llopatera: Es tracta d’una construcció feta amb dos rengs de pedres de mida mitjana, clavades a terra, alineades paral·lelament formant una mena de corredor estret i d’una longitud de 5 o 6 metres. Possiblement formant part d’una trampa més complexa per tal de matar llops. En podem trobar una al terme municipals dels Prats de Rei, a prop del que queda de la masia de Ca l’Esquiver, coneguda també per Ca l’Esquiva Llops. També se’n pot trobar una altra a Aguilar de Segarra.

- Rasa del Llop: A Vallmanya de la Molsosa i a Ivorra.

- Roure dels Llops: Aguilar de Segarra

- Salt del Llop: A Torà. Es troba en una rasa que baixa de la costa de l’Aguda des de Cal Verdaguer i fa cap al Riu Llanera, més amunt de Can Porta. Lloc on els Llops baixaven fuetats per la rasa i s’estimbaven entre les roques d’aquest indret, durant les batudes.

- Toll del Llop: Bassa a Claret (Torà)

- Tossal de Gratallops: A Calonge de Segarra

- Tros del Llop: A Cuiner (La Molsosa)

El temps i l’home ens dirà si el Llop es tornarà a establir a Catalunya i arribar a l’Alta Segarra.

Nota:

Informació extreta dels llibres següents:

- El Llop a Catalunya d’Albert Manent (Pagès Editors)

- Homes i Llops de Josep Maria Santesmasses (www.llobregos.net)

- El llop de la imatge s'anomena Bris, del Centro de Naturaleza Cañada Real (Paralejo-Madrid)