dissabte, 31 de gener del 2015

L'Esquella de la Torratxa. 60 anys d'història catalana (1879-1939)

Autors: Jaume Capdevila (coordinador) i altres
Publicat per: Editorial Efadós, desembre de 2013
Format: Cartoné amb sobrecobertes, 19x26 cm, 232 pàgines
Preu: 32€

Després de la publicació del llibre sobre Cu-cut!, el 2012, l'Editorial Efadós al desembre de 2013, altre cop amb la coordinació d'en Jaume Capdevila (KAP), va publicar un altre llibre en homenatge a una altra revista satírica la qual certament va fer història: L'Esquella de la Torratxa.

Al passat gener de 2014 es va celebrar el 75è aniversari de la publicació de l'últim número de L'Esquella de la Torratxa. Publicada del gener de 1879 al gener de 1939, poc abans de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Són doncs 60 anys exactes, en els quals hom es pot fer una bona idea de la història de Catalunya durant aquest període.

Darrere d'aquesta revista hi trobem la família d'editors López: Innocenci López Bernagossi, succeït pel seu fill Antoni López Benturas, i aquest pel seu respectiu fill Rafael López Llausàs. La família López amb Innocenci al capdavant, van ser propietaris de la Llibreria Espanyola, a la Rambla del Mig de Barcelona, i també de la germana gran de L'Esquella: La Campana de Gràcia. Quan aquesta era censurada, la capçalera de L'Esquella apareixia temporalment fent de Campana, fins que va arribar el dia que n'Innocenci va decidir publicar una revista per la mateixa Esquella.

L'Esquella de la Torratxa fou una revista satírica republicana i anticlerical, així ho era el mateix Innocenci d'ideologia republicana. Per tant els personatges a ser satiritzats eren clars: La monarquia, l'Església, els cacics, el govern central de Madrid i també el municipal de Barcelona. I és que la ciutat de Barcelona fou una de les grans protagonistes de la revista  representada com una dona i quan calia era mostrada maltractada pels seus respectius alcaldes i regidors. I es que durant aquest període viuria l'annexió dels municipis del Pla de Barcelona i l'Exposició Universal de 1888, que va deixar ben buides les arques municipals.

Des d'un principi, un dels compromisos de L'Esquella fou d'utilització del català, escrivint-lo com llavors es parlava. Estant la llengua prohibida a l'ensenyament i a la cultura, fins al naixement de la Renaixença i els Jocs Florals, L'Esquella la introduïa de forma natural a milers de llars anant normalitzant-la. I quan es va crear tota la normativa gramatical i ortogràfica, amb Pompeu Fabra al capdavant, de seguida tant L'Esquella com La Campana l'adoptarien i  la popularitzarien.

Amb el naixement del catalanisme polític, L'Esquella l'abraçaria des de les esquerres, fet que la rivalitzaria fortament amb Cu-cut!, la revista satírica de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó. 

Amb l'arribada de la II República Espanyola, no es trobarien a l'oposició, i per tant ara defensarien els governs tant el central de Madrid com el recuperat de Catalunya, la Generalitat. Amb l'esclat de la Guerra Civil, però l'edició de la revista passaria a mans del Sindicat de Dibuixants Professionals, adscrit a la UGT.

Amb 60 anys L'Esquella tindria molts col·laboradors, tant escriptors com dibuixants, i és en aquesta vessant amb què és una obra de referència. Molts il·lustradors hi van deixar petjada, i molts estils hi van passar, i anar-se'n adaptant als nous temps. Apel·les Mestres, Manuel Moliné, Marià Foix, Josep Costa "Picarol", Feliu Elias "Apa" i Ricard Opisso, només són alguns dels dibuixants, però la llista és més llarga.

Ja en l'àmbit personal, llegint-lo m'he trobat amb dues curiositats, sent la segona una veritable descoberta i que voldria destacar. La primera és una referència a la dita "Això sembla el Mercat de Calaf", justament popularitzada pel mencionat Apel·les Mestres. Aquesta referència la trobem a les pàgines 134 i 135 del llibre on mostra un dels "Cinematògrafs Barcelonins", que era la manera més moderna d'explicar les coses, en aquella època. En aquest parla de la urbanització de la plaça de la Universitat. Va ser publicat al número 1314 de l'11 de març de 1904.

La segona curiositat, i com ja he dit és una descoberta personal. A Calaf comptem amb personatges il·lustres: Laureà Figuerola Ballester (ministre espanyol d'hisenda i instaurador de la pesseta com a unitat monetària espanyola), Alexandre de Riquer i  Ynglada (artista modernista polifacètic. L'I.E.S. de Calaf porta el seu nom), Pere Jorba i Gassó (industrial, comerciant i fundador dels magatzems Jorba) i ja en l'actualitat en Celdoni Fonoll (músic i poeta, parella de la Lloll Bertran, actriu i cantant). A aquesta llista s'hi ha d'afegir un dibuixant i aquarel·lista que va col·laborar tant en L'Esquella  com a La Campana, entre altres publicacions, i per la meva experiència, oblidat de la memòria calafina. Parlo de  Josep Llopart Tresserres (Neula, de pseudònim), el qual nasqué a Calaf el 1858 i morir a Barcelona el 1937. Citant una frase del llibre "El seu és un dibuix hereu de la gran tradició humoristicosatírica del segle XIX i anà adquirint un gran dinamisme gràfic que el situà, sense dubtar-ho, entre uns dels pioners de la historieta". 

Finalment, tot i que ja coneixia L'Esquella de la Torratxa de nom i que era una revista satírica, aquest llibre que l'homenatja, m'ha permès conèixer la seva història, que s'hi explicava i com ho feia, sent el dibuix el seu element destacat, i com no la seva importància en la història de Catalunya, i és que 60 anys de vida donen per molt.

dimecres, 28 de gener del 2015

Norma també atura la col·lecció "Mouse Guard"

En veure les novetats de març de Norma Editorial, he vist l'absència de l'edició catalana de Mouse Guard. Legends of the Guard vol. 2 (novetats març pdf pàgina 12). Com ja va passar amb la Col·lecció Hugo Pratt, aquest cop li ha arribat el torn a la Guàrdia Ratolí. La pista d'aquesta cancel·lació ja la tenia amb la publicació del pla editorial de febrer a abril on només surt l'edició en castellà. Ara ho he confirmat.




diumenge, 25 de gener del 2015

Doctor Who. 8a temporada i Especial de Nadal de 2014

Fa dies que hauria d'haver escrit aquesta entrada però tot i pensar-hi no m'hi havia posat mai, fins avui. Situem-nos a al final de l'Especial de Nadal de 2013: The Time of the Doctor (El Temps del Doctor). L'11è Doctor (Matt Smith) es regenera esdevenint un nou Doctor. Amb en Peter Capaldi comença l'era del 12è Doctor, i així la 8a temporada de la nova etapa de la sèrie es va estrenar el 23 d'agost, finalitzant el 8 de Novembre de 2014, amb 12 episodis en total. 

Deep breath (Respiració profunda) és el primer episodi de la temporada i també el més llarg, de 75 minuts. Situats al Londres de finals de segle XIX, veurem com com el Doctor s'adapta al seu nou aspecte. Reapareixeran la Vastra, la Jenny i l'Starx. També s'introduiran dos nous personatges que aniran apareixent al llarg de la temporada., el primer és una alumna de la Clara, la Courteny Woods i el segona, una misteriosa dona anomenada Missy, que diu que és la xicota del Doctor i que es troba en un lloc el qual anomena Paradís, el Cel.



Al segon episodi, Into the Dalek (Dins el Dalek), el seu títol ja ens indica que en aquest episodi reapareixen els Daleks, i també ens diu que aquest cop els coneixerem per dins, ens introduirem dins d'un d'ells. Per altra s'introduirà un altre personatge rellevant de la temporada, en Danny Pink, també professor de l'escola on treballa la Clara, els els quals esdevindran parella sentimental.


En aquest episodi, Robot of Sherwood (Robot de Sherwood), el seu nom ja ens indica per on aniran les coses, coneixarem en Robin Hood

El quart episodi, Listen (Escolta) és un dels millors episodis de la temporada, un episodi de terror on voltarem per les línies temporals del Doctor i del Danny amb la Clara com a intermediari. 

A Time heist (Atracament temporal), la nostra parella viatgera es veurà involucrada en un atracament al Banc de Karabraxos.

A The caretaker (El conserge), el Doctor farà de conserge de l'Escola on treballa la Clara i en Danny. També s'introdueix en Seb, que també es trob al Paradís com la Missy, lloc que també es coneix com Nethersphere (Esfera inferior).

 
A Kill the Moon (Mata a a Lluna) veurem que la Lluna és molt més que un cos celestial.

Al vuitè episodi, Mummy on the Orient Express (Mòmia a l'Orient Express), un mòmia està fent estralls a un Orient Express espacial.

A Flatline (Línia plana), la Clara agafarà el protagonisme de l'episodi. Hi haurà l'amenaça d'uns éssers d'un món de només dues dimensions.

A In the forest of the night (Al bosc de la nit). En Danny, la Clara i alumnes seus passen la nit un museu de Londres, l'endemà al matí en sortir del recinte, es troben la ciutat plena de vegetació. El planeta està ple de bosc en la seva màxima expansió.

I la temporada acaba amb dos episodis que són dos parts d'un sola història, aquest són, Dark Water (Aigua fosca) i Death in Heaven (Mort al Cel). Comencem amb un esdeveniment tràgic, la mort d'en Danny. Per altra banda, el Doctor i la Clara entren en contacte amb la misteriosa Missy, la qual revela la seva veritable identitat, és una Senyora/Dama del Temps (Time Lady), el seu nom "Missy" és un diminut de "Mistress/Mestressa", el femení de "Master/Amo". Recordem que l'Amo en la seva versió Harold Saxon va ressuscitar i fou enviat a Gallifrey de l'Univers paral·lel amb els Senyors del Temps (Especial: La fi del temps), posteriorment es regenera canviant de sexe, havent-se de feminitzar el nom, i per altra banda aconsegueix escapar-se de l'univers paral·lel. El que dóna una porta oberta a que el que el Doctor pugui retornar Gallifrey el lloc que li correspon a l'Univers normal. Però l'Amo, ara com la Mestressa, té plans malèfics. En escapar-se de l'univers paral·lel s'ha dedicat a recollir les ments dels morts a la Nethersphere que és on hi ha el Danny, per després modificar-les reintroduir-les als Ciberhumans provinents dels tot ésser humà mort de la Terra, pla que aconsegueix, iniciant-se una invasió de de tot cementiri. En Danny com a ciberhumà  sacrificant-se resoldrà aquesta amenaça destruirà tots els ciberhumans. Respecte la Missy, aquesta  és morta per un ciberhumà que prové del brigadier Alistari Gordon Lethbridge-Stewart, el pare de la Kate de la UNIT. Abans però de morir, li diu al Doctor les coordenades de Gallifrey.



Temps després, en Danny des de l'Esfera inferior es posa en contacte amb la Clara, amb l'opció de ressuscitar  però en el seu lloc ho fa un nen que va matar ell quan era soldat.

El Doctor i la Clara es retroben, mentint-se mútuament. La Clara diu que en Danny va ressuscitar, cosa que no i el Doctor que va trobar Gallifrey, cosa que es incorrecte ja que les coordenades eren falses, entenent-se que Gallifrey encara esta tancat a l'Univers paral·lel, la Missy doncs va mentir. Finalment els dos s'acomiaden, interiorment tristos i deixant la seva relació en un "stand-by"

En l'escena entre els crèdits finals de l'episodi apareix en Santa Claus al TARDIS, tot presentar-se el que  és l'Especial de Nadal de 2014, anomenat Last Christmas (Últim Nadal). En aquest episodi tot especial ens trobarem a una base del Pol Nord. Allà amb en Santa Claus com a personatge convidat viurem un episodi de malson amb un homenatge a la saga de pel·lícules Alien. A més l'episodi servirà per aclarir i solucionar la relació entre el Doctor i la Clara respecte tal com havia quedat en l'últim episodi de la vuitena temporada.

Amb tot plegat, al Doctor se li va girant feina: la manera de retornar Gallifrey, sabent a més que l'Amo en va poder sortir i per altra banda  retornar a la vida a en Danny Pink. Ens haurem d'esperar a la tardor per saber com continuaran les aventures del Doctor i la Clara, i si alguna d'aquestes dues coses succeeixen o no. 

dimarts, 6 de gener del 2015

Històries del barri. Camins

Títol: Històries del barri. Camins
Autors: Gabi Beltrán (Guió i color) i Bartomeu Seguí (Dibuix)
Publicat per: Esquitx Edicions, desembre 2014
Format: Cartoné, 160 pàgines, color
Preu: 18€

Hem acabat el 2014 amb la publicació d'una esperada obra: el segon volum d'Històries del barri, aquest subtitulat Camins

Als diferents capítols del volum, Gabi Beltrán es tornar a sincerar amb els lectors tot explicant episodis de la seva inestable adolescència, situada al "barri de les butes" de Palma. Baralles, drogues, robatoris, delinqüència en general, una família desequilibrada, tot això era el pa de cada dia pel jove Gabi, en que ell hauria sucumbit plenament en aquell pou fosc i profund si no hagués trobat una bifurcació, l'inici d'un nou camí que suposaria començar a apartar-se del que fins llavors era la seva vida. 

Els diversos capítols es troben alternats per textos on en Gabi ens relata altres fets mostrant-los des d'una altra perspectiva. Si al primer volum se centrava en la figura del seu pare, aquest ho fa en la seva mare, que alhora fou determinant per tal que en Gabi emprengués el nou camí que se li va mostrar.

Bartomeu Seguí ha tornat a captar plenament les vivències d'en Gabi Beltrán, dibuixant-les magistralment, a més a més il·lustrant alhora un món que ja ha quedat enrere. El dibuix l'acaba de detallar el mateix Gabi amb el color.

 
Històries del barri. Camins és doncs una història de sinceritat, d'emotivitat i de valentia, la qual connecta profundament des d'un bon principi amb els lectors. Una obra totalment recomanable pel que s'hi explica i com s'explica.

divendres, 2 de gener del 2015

El Fòrum Espitllera i la Fundació Jordi Cases convoquen la quarta edició del Premi SIKARRA

El guardó és un reconeixement cívic destinat a distingir una persona, entitat o institució que s’hagi significat per la seva contribució a potenciar o prestigiar la comarca de la Segarra. 

 


L’associació cultural Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen la quarta edició del PREMI SIKARRA, premi de reconeixement cívic destinat a distingir una persona, entitat o institució que s’hagi significat per la seva contribució a potenciar o prestigiar la comarca de la Segarra.

El premi pren el nom de la població ibèrica que dóna nom a la comarca, recentment localitzada als Prats de Rei, documentada gràcies a la moneda ibèrica del segle III aC propietat de les dues entitats i exposada al Museu comarcal de la Segarra, a Cervera.

El nom del guanyador de la quarta edició del PREMI SIKARRA es farà saber el proper mes de març de 2015 i es lliurarà en un acte institucional que tindrà lloc al castell de Concabella. El guardó consisteix en un reconeixement públic honorífic, acompanyat de l’obsequi d’una escultura original inspirada en els cavalls i la inscripció “Sikarra” en grafia ibèrica que apareixen al revers de la moneda. L’escultura és obra de l’artista Ana Marín-Gálvez.

Les anteriors edicions han premiat al guia turístic i promotor cultural Armand Forcat (2012), l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular (2013) i Càritas Interparroquial de Cervera (2014).

El jurat del premi està format per representants de les dues entitats convocants, el Fòrum l’Espitllera i la Fundació Cases i Llebot, i les bases indiquen expressament que no es podrà premiar ningú que en sigui membre. El jurat tindrà en compte les propostes que se li facin arribar des de qualsevol entitat o institució de l’àmbit segarrenc, o també per un mínim de tres persones a títol individual, argumentant els mèrits de la persona o entitat proposada per al guardó. Aquesta convocatòria queda oberta el dia 1 de gener de 2015, i es poden fer arribar les candidatures fins al dia 15 de febrer de 2015 a l’adreça del Fòrum l’Espitllera (info@espitllera.cat).