Autors: Jaume Capdevila (coordinador) i altres
Publicat per: Editorial Efadós, desembre de 2013
Format: Cartoné amb sobrecobertes, 19x26 cm, 232 pàgines
Preu: 32€
Després de la publicació del llibre sobre Cu-cut!, el 2012, l'Editorial Efadós al desembre de 2013, altre cop amb la coordinació d'en Jaume Capdevila (KAP), va publicar un altre llibre en homenatge a una altra revista satírica la qual certament va fer història: L'Esquella de la Torratxa.
Al passat gener de 2014 es va celebrar el 75è aniversari de la publicació de l'últim número de L'Esquella de la Torratxa. Publicada del gener de 1879 al gener de 1939, poc abans de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Són doncs 60 anys exactes, en els quals hom es pot fer una bona idea de la història de Catalunya durant aquest període.
Darrere d'aquesta revista hi trobem la família d'editors López: Innocenci López Bernagossi, succeït pel seu fill Antoni López Benturas, i aquest pel seu respectiu fill Rafael López Llausàs. La família López amb Innocenci al capdavant, van ser propietaris de la Llibreria Espanyola, a la Rambla del Mig de Barcelona, i també de la germana gran de L'Esquella: La Campana de Gràcia. Quan aquesta era censurada, la capçalera de L'Esquella apareixia temporalment fent de Campana, fins que va arribar el dia que n'Innocenci va decidir publicar una revista per la mateixa Esquella.
L'Esquella de la Torratxa fou una revista satírica republicana i anticlerical, així ho era el mateix Innocenci d'ideologia republicana. Per tant els personatges a ser satiritzats eren clars: La monarquia, l'Església, els cacics, el govern central de Madrid i també el municipal de Barcelona. I és que la ciutat de Barcelona fou una de les grans protagonistes de la revista representada com una dona i quan calia era mostrada maltractada pels seus respectius alcaldes i regidors. I es que durant aquest període viuria l'annexió dels municipis del Pla de Barcelona i l'Exposició Universal de 1888, que va deixar ben buides les arques municipals.
Des d'un principi, un dels compromisos de L'Esquella fou d'utilització del català, escrivint-lo com llavors es parlava. Estant la llengua prohibida a l'ensenyament i a la cultura, fins al naixement de la Renaixença i els Jocs Florals, L'Esquella la introduïa de forma natural a milers de llars anant normalitzant-la. I quan es va crear tota la normativa gramatical i ortogràfica, amb Pompeu Fabra al capdavant, de seguida tant L'Esquella com La Campana l'adoptarien i la popularitzarien.
Amb el naixement del catalanisme polític, L'Esquella l'abraçaria des de les esquerres, fet que la rivalitzaria fortament amb Cu-cut!, la revista satírica de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó.
Amb l'arribada de la II República Espanyola, no es trobarien a l'oposició, i per tant ara defensarien els governs tant el central de Madrid com el recuperat de Catalunya, la Generalitat. Amb l'esclat de la Guerra Civil, però l'edició de la revista passaria a mans del Sindicat de Dibuixants Professionals, adscrit a la UGT.
Amb 60 anys L'Esquella tindria molts col·laboradors, tant escriptors com dibuixants, i és en aquesta vessant amb què és una obra de referència. Molts il·lustradors hi van deixar petjada, i molts estils hi van passar, i anar-se'n adaptant als nous temps. Apel·les Mestres, Manuel Moliné, Marià Foix, Josep Costa "Picarol", Feliu Elias "Apa" i Ricard Opisso, només són alguns dels dibuixants, però la llista és més llarga.
Ja en l'àmbit personal, llegint-lo m'he trobat amb dues curiositats, sent la segona una veritable descoberta i que voldria destacar. La primera és una referència a la dita "Això sembla el Mercat de Calaf", justament popularitzada pel mencionat Apel·les Mestres. Aquesta referència la trobem a les pàgines 134 i 135 del llibre on mostra un dels "Cinematògrafs Barcelonins", que era la manera més moderna d'explicar les coses, en aquella època. En aquest parla de la urbanització de la plaça de la Universitat. Va ser publicat al número 1314 de l'11 de març de 1904.
La segona curiositat, i com ja he dit és una descoberta personal. A Calaf comptem amb personatges il·lustres: Laureà Figuerola Ballester (ministre espanyol d'hisenda i instaurador de la pesseta com a unitat monetària espanyola), Alexandre de Riquer i Ynglada (artista modernista polifacètic. L'I.E.S. de Calaf porta el seu nom), Pere Jorba i Gassó (industrial, comerciant i fundador dels magatzems Jorba) i ja en l'actualitat en Celdoni Fonoll (músic i poeta, parella de la Lloll Bertran, actriu i cantant). A aquesta llista s'hi ha d'afegir un dibuixant i aquarel·lista que va col·laborar tant en L'Esquella com a La Campana, entre altres publicacions, i per la meva experiència, oblidat de la memòria calafina. Parlo de Josep Llopart Tresserres (Neula, de pseudònim), el qual nasqué a Calaf el 1858 i morir a Barcelona el 1937. Citant una frase del llibre "El seu és un dibuix hereu de la gran tradició humoristicosatírica del segle XIX i anà adquirint un gran dinamisme gràfic que el situà, sense dubtar-ho, entre uns dels pioners de la historieta".
Finalment, tot i que ja coneixia L'Esquella de la Torratxa de nom i que era una revista satírica, aquest llibre que l'homenatja, m'ha permès conèixer la seva història, que s'hi explicava i com ho feia, sent el dibuix el seu element destacat, i com no la seva importància en la història de Catalunya, i és que 60 anys de vida donen per molt.
Després de la publicació del llibre sobre Cu-cut!, el 2012, l'Editorial Efadós al desembre de 2013, altre cop amb la coordinació d'en Jaume Capdevila (KAP), va publicar un altre llibre en homenatge a una altra revista satírica la qual certament va fer història: L'Esquella de la Torratxa.
Al passat gener de 2014 es va celebrar el 75è aniversari de la publicació de l'últim número de L'Esquella de la Torratxa. Publicada del gener de 1879 al gener de 1939, poc abans de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Són doncs 60 anys exactes, en els quals hom es pot fer una bona idea de la història de Catalunya durant aquest període.
Darrere d'aquesta revista hi trobem la família d'editors López: Innocenci López Bernagossi, succeït pel seu fill Antoni López Benturas, i aquest pel seu respectiu fill Rafael López Llausàs. La família López amb Innocenci al capdavant, van ser propietaris de la Llibreria Espanyola, a la Rambla del Mig de Barcelona, i també de la germana gran de L'Esquella: La Campana de Gràcia. Quan aquesta era censurada, la capçalera de L'Esquella apareixia temporalment fent de Campana, fins que va arribar el dia que n'Innocenci va decidir publicar una revista per la mateixa Esquella.
L'Esquella de la Torratxa fou una revista satírica republicana i anticlerical, així ho era el mateix Innocenci d'ideologia republicana. Per tant els personatges a ser satiritzats eren clars: La monarquia, l'Església, els cacics, el govern central de Madrid i també el municipal de Barcelona. I és que la ciutat de Barcelona fou una de les grans protagonistes de la revista representada com una dona i quan calia era mostrada maltractada pels seus respectius alcaldes i regidors. I es que durant aquest període viuria l'annexió dels municipis del Pla de Barcelona i l'Exposició Universal de 1888, que va deixar ben buides les arques municipals.
Des d'un principi, un dels compromisos de L'Esquella fou d'utilització del català, escrivint-lo com llavors es parlava. Estant la llengua prohibida a l'ensenyament i a la cultura, fins al naixement de la Renaixença i els Jocs Florals, L'Esquella la introduïa de forma natural a milers de llars anant normalitzant-la. I quan es va crear tota la normativa gramatical i ortogràfica, amb Pompeu Fabra al capdavant, de seguida tant L'Esquella com La Campana l'adoptarien i la popularitzarien.
Amb el naixement del catalanisme polític, L'Esquella l'abraçaria des de les esquerres, fet que la rivalitzaria fortament amb Cu-cut!, la revista satírica de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó.
Amb l'arribada de la II República Espanyola, no es trobarien a l'oposició, i per tant ara defensarien els governs tant el central de Madrid com el recuperat de Catalunya, la Generalitat. Amb l'esclat de la Guerra Civil, però l'edició de la revista passaria a mans del Sindicat de Dibuixants Professionals, adscrit a la UGT.
Amb 60 anys L'Esquella tindria molts col·laboradors, tant escriptors com dibuixants, i és en aquesta vessant amb què és una obra de referència. Molts il·lustradors hi van deixar petjada, i molts estils hi van passar, i anar-se'n adaptant als nous temps. Apel·les Mestres, Manuel Moliné, Marià Foix, Josep Costa "Picarol", Feliu Elias "Apa" i Ricard Opisso, només són alguns dels dibuixants, però la llista és més llarga.
Ja en l'àmbit personal, llegint-lo m'he trobat amb dues curiositats, sent la segona una veritable descoberta i que voldria destacar. La primera és una referència a la dita "Això sembla el Mercat de Calaf", justament popularitzada pel mencionat Apel·les Mestres. Aquesta referència la trobem a les pàgines 134 i 135 del llibre on mostra un dels "Cinematògrafs Barcelonins", que era la manera més moderna d'explicar les coses, en aquella època. En aquest parla de la urbanització de la plaça de la Universitat. Va ser publicat al número 1314 de l'11 de març de 1904.
La segona curiositat, i com ja he dit és una descoberta personal. A Calaf comptem amb personatges il·lustres: Laureà Figuerola Ballester (ministre espanyol d'hisenda i instaurador de la pesseta com a unitat monetària espanyola), Alexandre de Riquer i Ynglada (artista modernista polifacètic. L'I.E.S. de Calaf porta el seu nom), Pere Jorba i Gassó (industrial, comerciant i fundador dels magatzems Jorba) i ja en l'actualitat en Celdoni Fonoll (músic i poeta, parella de la Lloll Bertran, actriu i cantant). A aquesta llista s'hi ha d'afegir un dibuixant i aquarel·lista que va col·laborar tant en L'Esquella com a La Campana, entre altres publicacions, i per la meva experiència, oblidat de la memòria calafina. Parlo de Josep Llopart Tresserres (Neula, de pseudònim), el qual nasqué a Calaf el 1858 i morir a Barcelona el 1937. Citant una frase del llibre "El seu és un dibuix hereu de la gran tradició humoristicosatírica del segle XIX i anà adquirint un gran dinamisme gràfic que el situà, sense dubtar-ho, entre uns dels pioners de la historieta".
Finalment, tot i que ja coneixia L'Esquella de la Torratxa de nom i que era una revista satírica, aquest llibre que l'homenatja, m'ha permès conèixer la seva història, que s'hi explicava i com ho feia, sent el dibuix el seu element destacat, i com no la seva importància en la història de Catalunya, i és que 60 anys de vida donen per molt.
