divendres, 27 de març del 2020

Rossinyol que vas a França

Títol: Rossinyol que vas a França
Autor: Lluís Juste de Nin
Publicat per: Trilita Edicions, març 2020.
Format: Cartoné, 120 pàgines, 240 x 320 mm, B/N
Preu: 28 €





A mitjan març, pocs dies abans del decret de l'estat d'alarma amb motiu del coronavirus, es va posar a la venda la nova obra d'en Lluís Juste de Nin, publicada per Trilita Edicions, anomenada Rossinyol que vas a França. Tal com se'ns explica a la contraportada aquest llibre és la continuació d'un ja publicat l'any 2011 per Edicions de Ponent, La muntanya màgica. Dels Quatre Gats al Balneari del Montagut. Justament aquest nou llibre rep el subtítol de De la muntanya màgica a la Gran Guerra.

Principis del segle XX. En Jan Castres, el nostre protagonista, resideix al Balneari de Montagut, als Pirineus catalans, per motius de salut. Aquí ha fet amistat amb diversa gent, a la vegada que hi ha trobat l'amor. Però la seva vida tranquil·la es capgira quan esclata la Gran Guerra.  Tot i nascut a Figueres i haver viscut gran part de la seva vida a Barcelona, ell té la ciutadania francesa, un caprici del seu pare, i així és cridat a afegir-se a l'exèrcit francès. Així ara es troba a un país que no és el seu, uniformat per la guerra i enviat Charleroi, Bèlgica, on la batalla de l'agost de 1914 va esdevenir una massacre, amb en Jan desaparegut en mig dels núvols de pols. Així acaba La muntanya màgica, i ara en Lluís Juste de Nin li dóna una segona oportunitat a en Jan en aquest nou còmic. 

En Jan fugirà d'aquell infern, i intel·ligentment, i això inclou mentir quan pertoqui, aconsegueix la invalidesa, a part d'alguna altra diguem-ne menció especial. Lliure dels perills d'aquesta guerra, es dirigeix a Paris, on sap que hi té coneguts. En arribar-hi, es dirigeix a la pensió Durieux, on serà molt ben acollit. Gràcies als seus coneguts, coneixerà la ciutat, però no serà tal com ell es pensava, ha perdut vitalitat, els barris dels grans artistes no són el que eren. La guerra a la seva manera també ha fet estralls a la capital francesa. Així i tot, en Jan intentarà destacar, utilitzant tots els mitjans de què pugui disposar, en els ambients que freqüentarà. Veure'm que es comportarà com un autèntic canalla, entre ser una persona bondadosa i saber aprofitar-se dels altres quan ho requereix la situació. Un personatge que sobreviurà a les circumstàncies que es trobarà.

Al llarg d'aquest còmic repassarem aquells primers anys del segle XX, en especial la ciutat de París com era abans de la guerra i com és ara a causa ella. Alhora que també coneixerem i se'ns mencionarà aquelles batalles de la Gran Guerra que d'alguna manera o altra van afectar la capital francesa. Com ja estem acostumats amb les obres d'en Juste de Nin, esdevenen un retrat de l'època que toquen.

A través de diversos flaixbacs veurem la vida d'en Jan al balneari. Aquests moments m'han fet recordar a altres lectures ambientades en aquesta època, on era molt normal, que els membres de les classes benestants per motius de salut, passessin temporades en aquests establiments, normalment allunyats de les grans ciutats, envoltats de natura, on els aires frescos els ajudessin a curar-se i recuperar-se dels mals que patissin.  Uns llocs on a part de la prioritat sanitària, també els seus residents cultivaven el coneixement de diversa índole, tal com veurem. 

Aquests flaixbacs i la construcció del llibre en general, donen a lloc a què sigui innecessari haver llegit La muntanya màgica, per seguir aquesta continuació. Havent-hi Edicions de Ponent tancada i tenint La muntanya màgica quasi una dècada, fa que sigui molt difícil poder-lo trobar. 

Per acabar, mencionar que per un error d'impressió, cap al final del llibre hi ha una sèrie de pàgines en castellà. Aquestes són les 89, 92, 93, 96, 101 i 104. Trilita n'està al cas, i quan sortim de la situació actual i tot torni a la normalitat, l'editorial podrà reimprimir el llibre, retirar el defectuós, i posar a la venda el corregit. Llavors serà quan els qui tinguem aquesta primera edició, com és el meu cas, el podrem canviar. És un error de la impremta i per tant anirà a càrrec seu (Notícia a ComiCat).

La muntanya màgica.
Edicions de Ponent, 2011

divendres, 20 de març del 2020

Llibre de cavalleries (Còmic)

Títol: Llibre de cavalleries
Autors: Joan Perucho (Autor original novel·la), Julià Guillamon (Guió) i Toni Benages i Gallard (Il·lustracions) 
Col·lecció: Llibres singulars
Publicat per: Editorial Empúries, març de 2020
Format: Cartoné - 17,5 x 24,5 cm -  64 pàgines -  Color
Preu: 18,50 €







En Joan Perucho i Gutiérrez (Gràcia, Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003) va ser un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la literatura amb la seva professió de jutge, ja que va estudiar dret a la Univesitat de Barcelona.

Entre la seva diversa obra, destaca la narrativa fantàstica, destacant obres com  Llibre de cavalleries (1957), Les històries naturals (1960), Les aventures del cavaller Kosmas (1980) i Pamela (1983), La guerra de la Cotxinxina (1986) i Els emperadors d’Abissínia (1989), entre d'altres.

Amb motiu del centenari del seu naixement, enguany té lloc l'Any Joan Perucho. Al llarg d'aquesta commemoració, tindran lloc diverses activitats i publicacions relacionades amb ell i la seva obra. Com a tal ens ha arribat, aquest març, l'adaptació en còmic d'un dels seus llibres de narrativa fantàstica, Llibre de cavalleries, a càrrec d'en Julià Guillamon i en Toni Benages i Gallard, els quals són autors del també còmic, Josep Palau i Fabre. La joia de viure, publicat per Editorial Males Herbes, el juny de 2017. L'adaptació de Llibre de cavalleries però ens ha arribat a mans d'Editorial Empúries, segell del Grup 62, que també ha publicat altres còmics en la seva trajectòria editorial.

A Llibre de cavalleries, en Joan Perucho ens relata un viatge en l'espai i el temps. De la Costa Blava dels anys seixanta, plena d’elegància i glamur, a la Costa Brava. I d’allà, farem un salt en el temps, a l'edat medieval (segle XIV) tot passant per Sicília, Egipte, Abissínia, la Grècia catalana i entre altres llocs. Una aventura extraordinària en tots els sentits, que porta el jove Tomàs Safont als temps gloriosos de la Corona d'Aragó, quan dominava part de la mar Mediterrània i de les terres banyades per aquesta, en una missió tot misteriosa tot servint el senyor rei d'Aragó a la recerca de certs objectes.

En aquesta versió en còmic, tal com se'ns explica al pròleg, en Julià Guillamon i en Toni Benages i Gallard van fer l'adaptació com si es tractés d'una pel·lícula dels anys 60 del segle XX amb les estrelles de l'època. Els papers principals recauen a en Sean Connery, la Brigitte Bardot i la Jeanne Moreau, el primer doncs en el paper d'en Tomàs Safont. Així per escenificar-ho com a material extra hi trobem un parell de pàgines recreant un article fotogràfic d'una revista de l'època i una pàgina representant els crèdits que apareixen al final d'una pel·lícula.

La novel·la original serà reeditada aquest juny per labutxaca, també segell del Grup  62. Així doncs al llarg d'aquest 2020 podrem gaudir de Llibre de cavalleries d'en Joan Perucho per partida doble. Així doncs una magnífica ocasió per conèixer l'obra original i poder-la complementar amb aquesta adaptació la qual he gaudit, tot navegant per la Mediterrània i voltant per castells, deserts, selves i terres de meravelles i paisatges diversos, on fantasia i realitat, vell i nou es barregen per donar lloc a aquest món creat per en Joan Perucho.

divendres, 13 de març del 2020

L'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà guardonada amb el novè premi Sikarra

Pel manteniment i projecció del patrimoni de la vall del Llobregós durant més de 40 anys 

La Fundació Jordi Cases i Llebot i el Fòrum l’Espitllera, organitzadors del Premi Sikarra, guardonaran en la novena edició del certamen l’Associació de Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT). Així es va decidir dissabte per votació en una reunió que va tenir lloc a l’Astor.




L'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT), entitat fundada per l’historiador toranès Jaume Coberó l’any 1979, té una dilatada trajectòria en la recuperació i la posada en valor del patrimoni històric de la Vall del Llobregós. Pel que fa a la difusió del patrimoni, en destaca la Caminada Popular de Torà que organitzen des de fa 39 anys, però també en destaca per la dinamització i suport a les festes més emblemàtiques de la capital del Llobregós com són el Brut i la Bruta, el Roser, Santa Àgueda. La recuperació el 1995 de la tradició de la cursa Cós de Sant Gil. També ha promogut el sender GR 170 'Vall del Llobregós' del qual en fa la senyalització i el manteniment. A més dels volums editats pel seu impulsor Jaume Coberó, també ha deixat petjada en el treball de l’Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de Torà, i en l’edició de la revista local bimensual Llobregós Informatiu.

L’any 1980 va liderar una subscripció popular per adquirir l’antiga església del convent de Sant Antoni de Pàdua i va portar a terme les obres de reforma i condicionament d’aquest monument que avui és utilitzat com a local cultural del municipi.

Pel que fa a la recuperació d’espais, l'any 1979 va fer la neteja i restauració del forn medieval; el 1983 va condicionar el recinte per a poder ser visitat com Museu del Pa de Torà. També gestiona l'espai Cal Gegó que dóna cabuda a exposicions i com a museu de la vila.

La tasca que des del voluntariat que ha portat a terme l’APACT fa que avui sigui un referent cultural a la vall del Llobregós. Recentment, ha incorporat el grup Patac Teatre. El passat 29 d’agost, en el decurs de les festes locals, l’ajuntament de Torà va retre tribut a la seva trajectòria.

Arran de la situació d'emergència sanitària, l'acte de lliurament del Premi previst per al 21 de març s'ajorna per a més endavant, el qual estava previst tenir lloc al Casal de Calaf.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

El premi Sikarra es lliura a persones i entitats per la seva contribució en la divulgació, estudi, projecció, justícia i cohesió social de la Segarra. En anteriors edicions ha estat atorgat a l'Agrupació Seny Major de Cervera l'Associació Cultural Baixa Segarra, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.


Font: Som Segarra