divendres, 31 de desembre del 2021

2021: Manga en català

Enguany per tretzè cop, ja torna a tocar la meva revisió i valoració de com li ha anat el manga en català aquest any. Les anteriors les podeu llegir aquí: 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020.


El passat 2020 va estar marcat per la pandèmia de la covid-19, que va comportar que les editorials haguessin de modificar els seus plans editorials, sent els mesos de març i abril, els principals mesos afectats. 

Començant  amb Planeta Cómic, respecte Bola de drac Super, es va continuar amb el format comic book, sortint-ne setze números més, i per altra banda també van sortir els volums cinquè, sisè i setè. En ambdós casos es va augmentar el ritme de publicació.  

Per altra banda també vam tenir el segon volum de Super Dragon Ball Heroes: Missió al món demoníac obscur! i també hi va haver el retorn Bola de drac SD amb el seu quart volum.

També de tot i que no sigui manga mencionar els dos animes comics que es van publicar: Bola de drac Z: Son Goku el superguerrer i Dragon ball Super: Broly.

Però el retorn més especial i esperat per part de Planeta va ser Detectiu Conan amb els volums 9 i 10.

Passem a Ooso Comics, qui va treure 3 volums. Per una banda va continuar Dynamic Heroes amb el seu segon volum, va finalitzar Cutie Honey 90's amb el seu segon volum i va estrenar Dororon Enma-kun amb el seu primer volum de dos que té.

Toca parlar de com ha anat aquest 2021.

Aquest any 2021 ha estat un any de creixement de manga en català, amb algunes llicències molt benvingudes.

Començant  amb Planeta Cómic, respecte Bola de drac Super, s'ha continuat amb el format comic book, sortint-ne vint-i-sis números més, i per altra banda també han sortit del volum vuitè al tretzè, sis en total. En ambdós casos s'ha augmentat el ritme de publicació.  

Per altra banda també tenim el cinquè volum de Bola de drac SD.

També de tot i que no sigui manga, mencionar l'anime comic que s'ha publicat: el primer volum de Dragon ball GT: Saga dels Dracs Malignes, el qual no tinc en compte en realitzar els gràfics i a la llista el poso entre parèntesis. 

Per altra banda no s'ha publicat cap volum de Detectiu Conan.
 
Finalment s'ha reeditat tota l'Edició Definitiva de Bola de drac amb el nou logotip editorial i amb la nova traducció utilitzada a l'edició en color. Tractant-se d'una reedició d'un format ja existent tampoc no l'he tingut en compte a les dades, ni l'he posat a la llista de sota.

Passem a Ooso Comics, qui ha tret sis volums. Per una banda ha finalitzat Dynamic Heroes amb els volums tres i quatre, també ha finalitzat Dororon Enma-kun amb el seu segon volum, i ha estrenat i finalitzat Kamen Rider amb els seus tres volums. Amb aquesta darrera obra, l'editorial de Prades incorpora Shôtarô Ishinomori al seu catàleg.

Així ha anant doncs aquest 2021:
  • Gener: Bola de drac Super núms. 43 i 44 (Comic book) i Bola de drac Super vol. 8
  • Febrer: Bola de drac Super núms. 45 i 46 (Comic book)
  • Març: Bola de drac Super núms. 47 i 48 (Comic book) i Bola de drac Super vol. 9
  • Abril: Bola de drac Super núms. 49 i 50 (Comic book) i Dynamic Heroes vol. 3
  • Maig: Bola de drac Super núms. 51 i 52 (Comic book), Bola de drac Super vol. 10 i Kamen Rider vol. 1 (Estrena)
  • Juny: Bola de drac Super núms. 53 i 54 (Comic book)
  • Juliol:  Bola de drac Super núms. 55, 56, 57 i 58 (Comic book) (Els núms. 57 i 58 corresponen a novetats d'agost), Bola de drac Super vol. 11 i Dynamic Heroes vol. 4 (Últim)
  • Agost:
  • Setembre: Bola de drac Super núms. 59 i 60 (Comic book), Bola de drac Super vol. 12 i Kamen Rider vol. 2
  • Octubre: Bola de drac Super núm. 61, 62, 63 i 64 (Comic book), Bola de drac SD vol. 5 i Dororon Enma-kun vol. 2 (Últim) / (Anime Comic: Dragon ball GT: Saga dels Dracs Malignes vol. 1 )
  • Novembre: Bola de drac Super núms. 65 i 66 (Comic book) i Bola de drac Super vol. 13
  • Desembre: Bola de drac Super núms. 67 i 68 (Comic book) i Kamen Rider vol. 3 (Últim)

Un cop finalitzat el 2021, tenim quatre sèries de manga en curs: Bola de drac Super (Volums: 13 de 17 i oberta / Comic book: 68 de ? i oberta), Bola de drac SD (5 de 7 i oberta), Super Dragon Ball Heroes: Missió al món demoníac obscur! (2 de 3 i tancada) i Detectiu Conan (10 de 100 i oberta), que en principi n'aniran sortint més volums. 

Així doncs enguany s'han publicat 13 volums i 26 comic-books. Un augment de 3 volums i un increment de 10 comic books, respecte de l'any passat. Per editorials són 7 volums per part de Planeta i 6 volums per part d'Ooso. Els vint-i-sis comic-books són tots de Planeta.

I per aquest 2022?

De cara aquest 2022 serà un any que el manga en català farà una important crescuda, i per això faré un breu repàs del que les noves llicències que es van desvelar al 27 Manga Barcelona.

Començant amb Ooso Comics, s'espera que de cara el febrer es publiqui  Himitsu Sentai Gorenger de Shôtarô Ishinomori, en un volum únic de 300 pàgines. Però ens podem imaginar que hi ha altres coses guardades per anunciar i publicar durant la resta d'any.
 
Continuant amb Planeta Cómic, actualment són tres les sèries en català al seu catàleg per resumir-ho ràpidament:  Bola de drac i les seves sèries derivades, Naruto i Detectiu Conan. I si ens ho van mostar a la seva presentació de novetats, és per anunciar seguidament les obres que s'afegeixen al seu catàleg de manga en català: El shônen d'èxit My Hero Academia i el clàssic d'Akira Toriyama que finalment li ha arribat el torn: Dr. Slump en la seva Edició Definitva. La publicació d'aquestes dues noves obres començarà al març amb la públicació dels seus respectius primers dos volums.
 
De My Hero Academia se'n publicaran de dos a tres volums mensuals per atrapar l'edició en castellà. D'aquesta sèrie actualment se n'han publicat 32 al Japó, i en castellà 28, el darrer aquest setembre.

L'Edició Defintiva de Dr. Slump serà en rústica amb solapes, no pas amb sobrecobertes, en part per disminuir costos i també per diferenciar-la de l'edició en castellà, i amb una traducció fidel a la versió animada en català. Consta d'un total de 15 volums, i suposo que serà mensual, però sense saber quants volums per més, a part del març. 

I també es van anunciar dues obres les sèries Super Dragon Ball Heroes: Univers Mission i Univers Big Bang.

Anant a les seves sèries en curs, sobre Bola de drac Super, per l'edició en format comic book, ja tenim previstos dels números 69 al 74, pel gener a març, dos números per mes, i per l'edició en volums, tenim previstos ja els volums 14 i 15, pel gener i març. L'any que ve s'estrena la nova saga, la d'en Granola.

Respecte Bola de drac SD i Super Dragon Ball Heroes: Missió al món demoníac obscur! no hi ha notícies sobre els següents volums.

Respecte Detectiu Conan, van dir que sortirien nous volums.

I acabem amb una nova editorial amb un gran pes en la publicació de manga però que encara no ho ha fet en la nostra llengua i que aquest nou any possiblement s'animi a fer-ho, parlem de Norma Editorial, segons un reportatge a l'Ara.

Visualització gràfica del manga en català.

Tot seguit anem amb l'apartat dels gràfics. Primer de tot poso el gràfic doble on el de barres mostra el nombre de sèries de manga en català estrenades per any (eix ordenades esquerre) i el gràfic de línia mostra l'increment de sèries de manga en català al llarg dels anys (eix ordenades dret). Així doncs havent-hi enguany una estrena (Kamen Rider), s'augmenta a 34 mangues en català publicats.




El segon gràfic mostra el nombre de volums de manga en català publicats des del 2004 fins enguany, i el tercer gràfic mostra el nombre de llançaments per editorial.



Fou l'any 2004 que es va començar a publicar manga en volums, començant pels dos primers volums de Detectiu Conan dels deu que ha publicat Planeta. El 2005 s'estrenaria Glénat/EDT amb Inu-yasha. El 2006 ens va arribar l'Edició Definitiva de Bola de drac, alhora que Glénat aniria ampliant el seu catàleg. El clímax el vam tenir l'any 2007 amb 69 volums publicats de 9 sèries diferents, una de les quals fou el volum únic de Barri Llunyà d'Edicions de Ponent, i a partir d'aquí, en anant tancant sèries i espaiant periodicitats, començaria el declivi de llançaments fins al 2012 amb la fi de Glénat/EDT amb el manga en català; Cinturó Negre amb 19 volums de 29, va quedar inacabada. A partir del 2013, amb Planeta i Panini, heretant Naruto i Bleach respectivament, tot continuant-los, en el cas de Naruto fins al final, el 2016; i en el cas de Bleach cancel·lant-la el 2017, al volum 48 inclòs. A més amb Planeta tot publicant noves edicions i mangues de Bola de drac, i amb l'arribada d'Ooso Comics tot apostant pel manga en català, ens hem mantingut al voltant dels 10 volums anuals. Enguany justament han estat 13 volums els publicats, 7 de Planeta i 6 d'Ooso. Destacant enguany la publicació al complet de Kamen Rider de Shôtarô Ishinomori, el Rei del Manga, i la finalització de Dyanimc Heroes i Dororon Enma-kun.

El quart i darrer gràfic ve a ser el segon, però afegint-hi el manga en català publicat en format comic book (incloent-hi el format àlbum), que tal com ja sabem comença el 1992 amb Bola de drac. Sobre la Sèrie Blanca el fet que tingués periodicitat setmanal possiblement hi ha alguns números que els hagi comptat en un mes i correspongui en un de contigu (anterior o posterior), això pugui afectar erròniament al còmput anual tot i que lleugerament. Per la Sèrie Vermella també iniciada el 1992 en principi no hi hauria d'haver cap error. Tot i això, la diferència entre sèries no es mostra al gràfic.
  
Del 1992 al 1997 tenim la publicació de Bola de drac, Sèries Blanca i Vermella, 211 números en total, i també els 15 números de Doraemon. Del 2001 al 2004 hi ha Shin-chan, del qual se'n va publicar 71 números. Des de l'any 2017, s'ha recuperat el format de Comic Book amb Bola de drac Super, havent-se publicant-se 5 números, el 2017; 10 números, el 2018, 11 números, el 2019, 16 números, el 2020, i 26 números enguany.  




Finalment desitjar-vos una bona entrada el 2022, el qual serà un gran any pel manga en català.


Nota informativa: A part del fulls de calcul on recopilo totes dels dades, per realitzar aquest reportatge, també he tingut en compte ComiCat, on col·laboro i on aquesta valoració també s'hi publica, i també Listado Manga, un portal molt útil.
 
 

dimecres, 29 de desembre del 2021

Sàpiens: Una història gràfica volum 2. Els pilars de la civilització

Títol: Sàpiens: Una història gràfica volum 2. Els pilars de la civilització
Títol original: Sapiens: A graphic history volume 2. The pillars of civilisation
Autors: Yuval Noah Harari (Autor original del llibre i coautor), David Vandermeulen (Adaptació i coautor), Daniel Casanave (Adaptació i il·lustracions) i Claire Champion (Color)
Traducció de: Imma Estany Morros
Col·lecció: Llibres a l'abast
Publicat per
: Edicions 62, novembre de 2021
Format: Cartoné - 19 x 24 cm -  256 pàgines -  Color
Preu
: 21,90 €


Sàpiens, una breu història de la humanitat és un assaig de l'historiador israelià Yuval Noah Harari va publicar el 2011, i que ens va arribar en català, el 2014 per part d'Edicions 62, esdevenint tot un best-seller mundial.

L'octubre de l'any passat, es va publicar la primera part de la seva adaptació en còmic El naixement de la humanitat, també publicada en català per Edicions 62, i el novembre d'enguany ens ha arribat la segona part, Els pilars de la civilització, també per la mateixa editorial. 

Són quatre les parts que té el llibre original: La revolució cognitiva, la revolució agrícola, la unificació de la humanitat i la revolució científica.

Al primer volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat El naixement de la humanitat, ens mostra de manera molt ben explicada, atractiva, amb sentit crític i humor, com l'Homo sapiens, nosaltres, l'home modern, va arribar a ocupar tot el món, això sí ja deixant llavors una forta empremta al planeta, tot i ser-ne inconscients. No només vam ser participis d'una manera o altra l'extinció de diverses espècies animals, en especial la coneguda megafauna, sinó també vam anar substituint d'una manera o altra altres espècies humanes amb qui vam conviure durant molt de temps.

Però l'empremta ecològica, tal com diem ara, d'aquells caçadors-recol·lectors humans, al cap i a la fi la podríem considerar mínima o poc rellevant, evidentment per aquells que en van patir les llances doncs no. I sí així haguera sigut sempre, alguna altra espècie hauríem fet desaparèixer, però en termes generals el món i la humanitat no tindria res a veure a com és ara, tal com el coneixem.

És en aquest segon volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat Els pilars de la civilització, on  se'ns explica el perquè el món és tal com el coneixem. I tot comença fa uns 12000 anys, quan en diversos punts de la Terra, de manera gradual, va succeir la Revolució Agrícola. I en el context geogràfic que ens movem, la protagonista d'aquesta història és una planta fins llavors no li havíem fet gaire cas: el blat. Aquella planta que de tant en tant n'agafàvem les llavors, i fèiem farinetes, sent un altre dels molts aliments que consumien, va passar a ser l'aliment essencial de cada dia, el pa de cada dia, mai més ben dit.

Amb el pas del temps, vam aprendre a cultivar aquella planta, però cultivar volia dir canviar de vida. Anar deixant de ser caçadors-recol·lectors nòmades, a ser agricultors sedentaris. Un procés que va durar el seu temps, no va ser d'un dia per l'altre. Però si van aprendre a domesticar plantes, per què no domesticar animals, i en lloc d'haver d'anar a caçar, doncs tenir els animals en tancats, també va passar. Com que això, fou procés gradual, com he dit, per ells cada pas que feien, era una petita millora en la seva vida, i segurament, en aquells inicis ho fou, però clar no sabien que el que havien iniciat no tenia marxa enrere i el que passaria en realitat és que la humanitat s'acabaria complicant la vida.  

La població humana aniria augmentant i augmentant, aquells primers poblats acabarien esdevenint grans ciutats amb milers de gent vivint-hi, l'alteració de la natura ja començaria a ser inevitable i irreversible, i tot acompanyat de malalties que fins llavors desconegudes, de fams per culpa de basar-se en pocs aliments, allò de les males collites, també van aparèixer les diferències socials, mentre uns pocs es dedicaven a governar, d'altres a treballar de Sol a Sol, perquè els primers poguessin viure bé. I evidentment tots aquests canvis acabarien donant lloc a guerres entre ciutats primer, i regnes després, i evidentment si vam domesticar ovelles, també vam domesticar altres humans, esclavitzar-los, i que esdevinguessin un element més de la propietat.  Això de treballar per viure, viure per treballar, produir, és una cosa que encara arrosseguem.

Però no es poden crear grans societats humanes, sense quelcom que les lligui fortament. Al primer volum de l'adaptació gràfica, ja se'n va parlar, i ara hi aprofundirem. Aquelles primeres ficcions que ens vam imaginar quan érem caçadors i recol·lectors, ara serien essencials que molta i molta gent de tota mena d'una mateixa ciutat o territori visqués sota control, sota certa harmonia. Aquelles primeres ficcions s'anirien fent cada vegada més complexes, esdevenint el que coneixem com a poders religiosos o civils, o sigui tots els ordres imaginaris on uns manen i els altres treballen, i que s'han perpetuat fins avui. Si una entitat polític-administrativa existeix és perquè la gent que hi viu hi creu en aquesta ficció. En el moment que una gran majoria hi deixa de creure per difondre'n una de nova, o bé arriba una de ficció forastera, i aquesta nova sigui la que sigui té reeiximent, un nou ordre imaginari s'imposa. I d'exemples en la nostra història no en falten, i normalment acompanyats de grans conflictes bèl·lics.

Però aquest procés gradual i llarg, on cada vegada es posseïen més coses, es va requerir un nou mitjà d'emmagatzemar informació; el cervell humà no estava preparat (i no ho està) per tot el que s'estava esdevenint. Tal com l'agricultura va aparèixer en diferents llocs del planeta independentment, també ho feu l'escriptura, però aquella primera escriptura no servia per explicar rondalles o les ficcions que tinguéssim, per això tenien el cervell i la parla, sinó per comptabilitzar el que es tenia. Saber quan sacs de blat hi havien als magatzems, de quants soldats es disposava, quanta gent pagava impostos, o que posseïa cadascú, era una informació que s'havia d'anotar en algun material o altre. Els números van ser l'origen de l'escriptura. 

Les ficcions han esdevingut ordre i llei, donat lloc a totes les societats que han poblat la Terra, els ordres imaginaris que veiem quan mirem un mapa polític. Les diverses jerarquies que han existit i algunes d'alguna manera o altre s'ha perpetuat són ficcions: la segregació racial als Estats Units d'Amèrica o el sistema de castes de l'Índia en són dos exemples. Però també tenim el gènere, o més ben dit el patriarcat, sent una de les jerarquies més antigues, on ser home, implicava unes coses i era qui tenia els drets, i ser dona, n'implicava unes altres coses i era qui no tenia drets. Per sort, amb el pas del temps, les dones han guanyat drets, tant que fins i tot han esdevingut governants, però així i tot encara falta molt per canviar.

Tal com ens diu, és impensable suprimir les ficcions, amb la quantitat de gent que camina per aquest planeta, en el fons tothom vol creure en alguna cosa. Ara bé, sempre es pot intentar canviar aquestes ficcions, perquè tal que siguin les millors possibles pels afectats. Ja que escapar-nos d'aquestes ficcions és impossible, és a les nostre mans decidir com han de ser.

Aquests paràgrafs són un breu resum de què al llarg de les 250 pàgines del còmic se'ns anirà explicant, en els seus els quatre capítols: L'espiga dels horrors, Homes i mites, Dins del laberint i El gabinet de la Dra. Ficció.  Sense dubte entenent el nostre passat, ens permet entendre el nostre present, i tot i que ens diguin el contrari, tot es pot canviar. No hi ha res etern. Tota ficció es pot canviar.

Continuo sense haver llegit el llibre original, però aquesta igual que en la primera part gràfica, aquesta segona continua en el mateix nivell, propera al lector, amb exemples, perquè tot quedi ben clar, i com he dit més amunt amb sentit crític, amb humor, per tal que la càrrega que portem a l'esquena en la nostra evolució i història sedentària no ens sigui feixuga, però sense enganyar-nos, la realitat és la què és. I certament no podem jutjar els nostres avantpassats per haver decidit canviar d'estil de vida, ja que al cap i a la fi va ser un procés al llarg de moltes generacions i en diferents punts del món. I tot i que ara tenim tots els coneixements possibles, actuem perjudicialment envers el planeta i envers nosaltres mateixos. Algunes ficcions s'han canviat i es canviaran, però d'altres estan molt ben arrelades, i aquestes són les que ens porten pel mal camí.

A veure quan tocarà llegir el llibre original i així percebre com pertoca la gran feina han fet l'autor original, en Yuval Noah Harari, com els altres dos autors que han treballat a l'adaptació, en David Vandermeulen i en Daniel Casanave, no només per fer l'adaptació de part de l'obra original sinó també aprofitant per afegir-hi conceptes ben actuals, d'avui en dia, i així actualitzar el Sàpiens original.

Hem domesticat plantes i animals, ens hem esclavitzat, ens hem assentat creant ciutats i regnes, però per alguns el món s'ha quedat petit i segurament hi hagi més terres més enllà de les mars per descobrir i dominar. Toca unificar la humanitat, i els diners, els imperis, i les religions seran els protagonistes del tercer volum de Sàpiens: Una història gràfica. Si segueixen el mateix ritme, a finals del 2022 l'hauríem de tenir.

dimecres, 22 de desembre del 2021

Convocada l'11a edició del Premi Sikarra

L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen una nova edició del Premi que pretén reconèixer la persona o entitat que hagi destacat en la seva actuació als territoris històrics de la Segarra. Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer


https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1640126903.jpg
Acte de lliurament del 10è Premi Sikarra a la galeria La Cerverina d'Art Autor: EFES


L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen l'onzena edició del Premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.
 
Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja, l’escriptora i poetessa de Cervera, Rosa Fabregat, l’Associació Cultural Baixa Segarra, de Santa Coloma de Queralt, l’Agrupació Seny Major, de Cervera, i l'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà i la galeria La Cerverina d'Art de Cervera.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada “L’esguard alliberat”, que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra, integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra.

Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer i les bases del Premi són les següents:

1. Es premiarà qualsevol persona, entitat o institució que hagi actuat amb incidència sobre la comarca, incloent dins aquesta els territoris de la darrera divisió administrativa feta per la Generalitat de Catalunya i tots aquells que, per raons històriques, geogràfiques i culturals, se senten de la Segarra.
 
2. Només podrà ser guardonada una persona, entitat o institució en relació amb la qual s’hagi presentat prèviament una candidatura.
 
3. La presentació de les candidatures haurà de fer-se en un document que identifiqui la persona, entitat o institució candidata i descrigui en un màxim de dues pàgines les motivacions per les quals es considera que és mereixedora del guardó.
 
4. Les candidatures mai podran ser presentades en nom propi, sinó que hauran de venir signades per una entitat pública o privada, legalment constituïda i domiciliada a la Segarra històrica, o per un conjunt format per un mínim de tres persones a títol individual, degudament identificades i que acreditin la seva vinculació amb aquesta comarca.

5. Les persones associades a l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i els membres del patronat de la Fundació Jordi Cases i Llebot poden també proposar candidatures, amb les condicions previstes en el punt anterior, i no podran ser mai guardonades, ni a títol individual ni com a institució.
 
6. Les candidatures s’hauran de presentar, amb tota la documentació corresponent, entre els dies 1 de gener i 10 de febrer de cada any al domicili social de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (c/ del Forn, 2, Florejacs 25211). També podran ser presentades telemàticament a info@efes.cat. En ambdós casos, l’organització es reserva el dret de requerir la documentació complementària adient.
 
7. El Jurat estarà format per representants de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i de la Fundació Jordi Cases i Llebot. Valorarà les candidatures tot considerant amb especial atenció tant la seva trajectòria històrica com les actuacions dutes a terme durant l’any immediatament anterior al del lliurament del Premi. Es preveu expressament que el guardó pugui lliurar-se ex aequo a dos finalistes, en cap cas a títol pòstum o declarar-se desert, i el veredicte del Jurat serà inapel·lable. 
 
8. La identitat del premiat o premiada es donarà a conèixer el 17 de març de cada any, coincidint amb l’aniversari de l’adquisició de la moneda Sikarra per part de les entitats promotores, i es lliurarà en un acte públic convocat en una data propera.
 
9. El Premi consistirà en una escultura inspirada en el revers de la moneda de Sikarra, així com un reconeixement públic de la persona, entitat o institució guanyadora.


 
Font: EFES

dimecres, 15 de desembre del 2021

Doctor Who: El Décimo Doctor vol. 4: La canción sin fin

TítolDoctor Who: El Décimo Doctor vol. 4: La canción sin fin
Títol original: Doctor Who: The Tenth Doctor vol. 4: The endless song
Autors: Nick Abadzis (Guió), Elena Casagrande, Eleonora Carlini i Leonardo Romero (Dibuix), Arianna Florean i Claudia "SG" Ianniciello (Color), Richard Starkings i Comicraft's Jimmy Betancourt (Retolació original)
Traducció de: Liza Pluijter
Col·lecció: Linea Infinite
Publicat per: Fandogamia Editorial, octubre de 2021
Format: Rústic - 27x17 cm -  128 pàgines -  Color
Preu: 12€


Després d'haver publicat d'haver publicat la primera temporada o any del Dotzè Doctor, Fandogamia Editorial va treure a finals d'octubre, coincidint amb el 27 Manga Barcelona, el primer volum de la segona temporada o any del Desè Doctor, anomenat La canción sin fin, sent doncs el quart volum d'aquest Senyor del Temps.

Aquest volum recopila els números 1 a 5 de la segona temporada o any (Year Two) de la sèrie regular. Primer de tot tenim The singer not the song (El cantant no la cançó), que corresponen als dos primers números. Després Cindy, Cleo and the magic sketchbook (Cindy, Cleo i el quadern de dibuixos màgic), que és el número 3, i acabem amb Medecine man (Home de medicina), que correspon als números 4 i 5.

A la primera història, buscant descans, el Desè Doctor i la seva companya Gabriella Gonzalez fan un viatge al Wupatki, un planeta gasós on hi ha una colònia minera humana i sent un dels planetes amb unes experiències sensorials més espectaculars de l'univers! Aquest planeta és un exemple perfecte de colons humans que viuen en harmonia amb la vida indígena, en aquest cas, els Sal'oma (Shan'tee*, en l'original): éssers conceptuals percebuts pels humans com una música d'una bellesa inquietant, i per altra banda, hi ha els bovodrins, dit d'una manera simple, unes vaques fotosintètiques voladores. Però la seva arribada es veurà trasbalsada per una estranya malaltia que està matant els sal'oma. Alguns d'ells s'estan corrompent en uns éssers foscos, el que port comportar que la vida de les tres espècies del planeta pugui desaparèixer. És hora de saber que hi ha darrere d'aquesta infecció, per tal que l'harmonia torni a regnar al planeta.

(*Segons la traductora, possiblement Shan'tee provingui de Shanty, una mena de cançons de mariners, que en castellà es coneixen com a "Saloma")

A la segona història, a la Terra, la Cindy, la millor amiga de la Gabby, està llegint el quadern que la Gabby li va donar al final del volum Las fuentes de la eternidad, però de cop hi volta els dibuixos i els textos canvien, donant a entendre un possible futur fosc. La Cindy rebrà la companyia de la Cleo i l'Erik que vam conèixer a l'anterior volum, i a més algú sinistre sembla que està interessant en el llibre.
 
I acabant amb Hombre de medicina, el Doctor i la Gabby viatgen fins a la prehistòria, justament quan neandertals i els sàpiens, o sigui l'home modern, convivien al vell continent. Coneixeran un sanador, artista i caçador neandertal, en Munmeth, i juntament amb ell, l'amenaça que està afectant les dues espècies humanes, uns misteriosos caçadors, els monaxi, que estan capturant tot ésser humà que troben. Ells tres, juntament amb uns misteriosos individus qui la Gabby es trobarà, hauran de fer front aquesta amenaça que afecta la humanitat.

Una història on la manera com es representa la comunicació entre el Doctor i la Gabby, per una banda i en Muntmeth per l'altra, està molt ben encertada. Conceptes i paraules presents traslladades a la manera que ell li és més fàcil d'entendre. El mateix concepte d'"Home de medicina" és un exemple, és tal com ell entén el concepte "Doctor".

El còmic es complementa la galeria de portades dels 5 números individuals, les quals algunes d'elles es reparteixen al llarg del volum. Mentre que en la primera història, no es diferencien els dos números i va tot seguit; en la tercera, sí que es diferencien.
 
En total hi ha tres temporades dels còmics del Desè Doctor. Aquesta segona temporada continua Arena of fear, el segon volum dels quatre que té, que esperem que ens arribarà durant els primers mesos de 2022.

Altres entrades de Doctor Who a Planeta Sigarra:

Sèrie de televisió (Nova etapa):
 Novè Doctor 
 Desè Doctor
Onzè Doctor
Dotzè Doctor 
Tretzena Doctora

Còmics:

dilluns, 13 de desembre del 2021

Presentació del llibre "El parlar de l'Alta Segarra" al Casal de Calaf

El dissabte 18 de desembre a les dotze del migdia tindrà lloc al Casal de Calaf la presentació del llibre El parlar de l'Alta Segarra de Mn. Carles Riera, publicat per Editorial Claret.

 

El parlar de l'Alta Segarra, de Carles Riera
Rústic - 216 pàgines

ISBN:
9788491363972
20 €

Novetat de desembre de 2021

Aquest llibre pretén descriure el parlar de la gent de l'Alta Segarra, comarca natural de Catalunya, limitada per sectors de les comarques oficials de l'Anoia, la Segarra, el Bages i el Solsonès. Estudia els trets fonètics, morfològics, sintàctics, lèxics i fraseològics més característics del parlar d'aquesta zona de transició entre el català central i el nord-occidental.

dimarts, 7 de desembre del 2021

Dororon Enma-kun

Títol: Dororon Enma-kun
Títol original
: Dororon Enma-kun (ドロロンえん魔くん)
Autor
: Go Nagai
Traducció de
: Bárbara Pesquer i Clàudia Bonet
Publicat per
: Ooso Comics, novembre de 2020 i octubre de 2021
Format
: Rústic amb sobrecobertes - 272 i  256 pàgines - 120 x 170 mm - B/N
Núm. de volums:
2
Preu: 10€/volum. Total = 20 €


 
 
Amb motiu del Manga Barcelona Limited Edition de 2020, Ooso Comics va iniciar la pre-venda del primer volum de Dororon Enma-kun, una de les obres més conegudes del mestre Go Nagai al Japó, però poc coneguda fora del país del Sol naixent. L'editorial de Prades (Baix Camp) va anunciar la seva llicència durant el Manga Barcelona de 2019, just feia un any, i evidentment la pandèmia va causar el retard en la seva sortida. A principis d'octubre de 2021 es va anunciar la sortida del segon i darrer volum, trobant-se disponible durant el 27 Manga Barcelona. Com la resta de les publicacions d'Ooso, també la podem gaudir en català

El manga va ser publicat originalment a la revista Weekly Shonen Sunday, de Shogakukan del setembre del 1973 al març del 1974. L'edició original constava de 3 volums. El dos volums de la nostra edició contenen deu capítols cada un, per tant, són un total vint de capítols.
 

A Dororon Enma-kun ens situarem inicialment a l'inframón, un món paral·lel al nostre. Allà el jove Ennm-kun, un noi ben entremaliat, és reclutat pel seu oncle, el Gran Rei Enma, per tal que vagi a la Terra a capturar aquells yokais que s'han escapat de l'inframón i que estan causant problemes.
 
Però l'Enma-kun no hi anirà sol. Hi va acompanyat d'en Chapeau-ji, una criatura en format de barret i amb gran saviesa, en Kapaeru, un kappa, i la Yukiko-hime, la princesa de les neus, que amb el poder del fred, és la contrapart de l'Enma-kun, ja que ell és una criatura de foc.  
 
Els quatre esdevenint la Patrulla Yokai s'aniran enfrontant a aquells yokais que es dediquen a fer actes malvats a la Terra. Cada yokai és diferent, amb les seves habilitats i motivacions, el que donarà situacions ben diferents i inversemblants. Majoritàriament, cada història ocuparà un capítol, però la del yokai Dokuro en durarà diversos, que trobem al primer volum.

Com ja ens té acostumats Ooso Comics, l'edició manté les característiques dels altres mangues que han publicat: encolat i cosit, onomatopeies en japonès, tot indicant-ne la pronuncia i en petit al costat el seu significat a fora de la vinyeta. A més, les pre-order han anat acompanyades d'unes cartes exclusives de l'Enma-kun i en Chapeau-ji amb el primer volum i d'un cofre exclusiu amb el segon per guardar-hi els dos volums. Sense dubte són extres que fan delícia als compradors, i que li donen un valor afegit.
 
Doron Enma-kun és una comèdia de terror amb un Go Nagai en estat pur, no en va és de les seves primeres obres, havent publicat ja Devilman o Cutie Honey. Per tant, enmig d'un gran humor, l'acció, la violència i l'erotisme seran constants al llarg de l'obra. Que no us espantin les porcades que veureu, l'Enma-kun és tot un pervertit, i fins i tot se sobrepassa amb la Yukiko-hime, però així i tot li pararan els peus, la Yukiko també té el seu geni.
 
Aquesta és la setena llicència d'Ooso Comics. La vuitena anunciada al Manga Barcelona Limited Edition de 2020 és Kamen Rider d'en Shotaro Ishinomori, el rei del manga, amb dos volums ja disponibles, esperant el tercer a finals de desembre. I de cara el 2022 sortirà la seva novena llicència anunciada al 27 Manga Barcelona: Himitsu Sentai Gorenger, també d'en Shotaro Ishinomori.
 
De mica en mica Ooso Comics va creixent, ara comptant amb dos grans autors al seu catàleg, en Go Nagai, amb qui van començar amb obres fossin creades per ell o bé basades en les seves obres, i després continuant amb Shotaro Ishinomori, primer amb Kamen Rider i pròximament amb Himitsu Sentai Gorenger, i com sempre podent-ho gaudir en català.