A principis del 2013, i en el decurs dels treballs de millora de la xarxa de clavegueram i de la trama urbana del nucli antic, van ser localitzades importants restes arqueològiques a la vila dels Prats de Rei (Alta Segarra, Anoia). Les estructures antigues i els materials associats aparegueren al llarg de tota l’àrea afectada, tot i que un petit sondeig va permetre constatar que les evidències resultaven ser especialment importants a la placeta situada just al davant de la façana del santuari de la Mare de Déu del Portal.
Atesa la importància de les restes identificades davant d’aquest santuari, hom decidí emprendre l’excavació del conjunt de la placeta (50 m2, aproximadament). Aquests treballs posaren al descobert un tram de muralla ibèrica molt ben conservat (10 metres de longitud per 5 metres d’amplada i 4 metres d’alçada, aproximadament) i un fossat associat, datats, pel que fa al moment de la seva construcció, a cavall entre finals del segle VI i primera meitat del segle V aC, dins del període Ibèric Antic. A banda, foren recuperades dins d’aquesta mateixa cala altres restes igualment importants corresponents a l’Ibèric Final (s. III aC) i a època romana (s. II-I aC). L’anàlisi d’aquestes restes ha dut els experts a diverses conclusions: que es tracta d’una troballa excepcional en termes històrics, que les restes es troben magníficament conservades i, el que resulta més important, que estem davant de l’oppidum o poblat ibèric que duia per nom Sikarra i que fou citat per Ptolomeu.
Un cop enllestida l’excavació, la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura, ha fet pública la seva intenció de reblir la cala arqueològica i cobrir així les estructures, tot adduint que l’absència de disponibilitat pressupostària i la poca entitat de les restes fan impossible i innecessària la seva museïtzació.
DECLARACIÓ
La Segarra és un territori natural i històric que transcendeix
àmpliament els límits administratius que durant els nostres dies li han
estat assignats. Trossejada i separada en sis comarques i tres
províncies diferents, la identitat segarrenca comuna s’ha vist afectada
en els darrers anys a mida que les divisions administratives actuals,
artificials en molts aspectes, es van integrant a l’imaginari
col•lectiu.
Malgrat això, la identitat segarrenca perviu i segueix ben viva en la
major part d’aquest territoris. Més encara: darrerament, estem assistint
a un important renaixement d’aquest sentiment comú, el qual és
reivindicat cada vegada amb més força i de manera especial des d’aquells
territoris que formen part històricament de la Segarra però que avui
dia resten nominalment amagats sota altres denominacions. Aquest
renaixement identitari ve de la mà, sobretot, de la Cultura. Els i les
que el compartim entenem aquest sentit d’identitat com a quelcom
enormement positiu i constructiu, que cohesiona la nostra societat a
partir d’uns referents històrics i culturals de tota mena que, alhora,
ens projecten cap al futur. Bona prova d’això és el manifest “
Pel retrobament de l’autèntica Segarra”,
on les diverses entitats de la Segarra Històrica fundadores de la Xarxa
Sikarra es comprometen a sumar esforços per a preservar i potenciar la
identitat segarrenca en tots aquests territoris.
Els segarrencs i les segarrenques sempre hem sabut que les arrels
històriques de la gent que ha viscut, generació rere generació, en
aquest territori es remuntaven força temps enrere. La Segarra és, sens
dubte, una zona de pas, on s’hi ha establert, al llarg del temps, gent
d’arreu, diversa, que ha trobat en aquesta terra un lloc on endegar el
seu projecte vital i mirar de satisfer els seus anhels. Existeix,
malgrat tot, un fil històric de més de dos mil anys d’antiguitat que
relliga totes les històries particulars i la lògica diversitat cultural
associada, i que ens connecta amb algun moment situat molt enrere en el
temps. Fins fa ben poc, el moment més antic que podíem assenyalar el
representava l’esment al municipium sigarrensis de les làpides romanes
de Prats de Rei, datades al segle II dC. Avui, gràcies a les troballes
ibèriques del santuari de la Mare de Déu del Portal d’aquesta mateixa
població, podem remuntar l’inici d’aquest fil històric molt més enrere
encara. Almenys, fins al segle V aC.
Un cop analitzada l’entitat de les restes aparegudes a Prats, i
contrastats els parers de ciutadanes i ciutadans, entitats, experts i
representants polítics, arribem a les següents conclusions:
1. Aquestes restes arqueològiques representen una fita de l’arqueologia
catalana, ja que permeten demostrar l’existència real de l’oppidum
ibèric de Sikarra. A casa nostra, això s’ha donat molt poques vegades i
en tenim molts pocs exemples reeixits, ja que, en general, resulta
extraordinàriament difícil poder relacionar de manera directa un topònim
antic, conegut a partir d’alguna font històrica, amb un nucli de
població ibèric concret.
2. L’entitat i monumentalitat de les restes indiquen, a més, que Sikarra
fou en el seu moment un nucli d’especial importància política, social i
econòmica, i que ho fou, a més, des de moments molt reculats, si més no
des de principis del segle V aC. De la importància històrica d’aquest
nucli d’hàbitat dóna fe, a més, el fet que el topònim hagi perviscut amb
tanta força, transmetent-se generació rere generació, cultura rere
cultura, tot donant lloc a la denominació actual d’un extens territori
situat a cavall de la Catalunya central i la Catalunya de Ponent.
3. En termes locals i regionals, i des d’una perspectiva social,
política i d’identitat comarcal, les restes tenen també una importància
cabdal: estem davant de les úniques evidències conegudes del lloc que
proporcionà al territori que l’envolta quelcom tan important com el seu
nom. Quelcom d’especial transcendència, per tant, pel que fa al
coneixement de la pròpia història i al reforçament de l’imaginari i
identitat comarcal, i que en darrer terme ha de convertir-se en un
important estímul comú per a l’esdevenidor.
4. De la mateixa forma, la transcendència històrica i la monumentalitat
de les restes revesteixen també una especial importància per als
segarrencs i segarrenques d’avui dia (i, de fet, per al conjunt dels
ciutadans i ciutadanes de Catalunya) pel que fa als seus beneficis
potencials en els àmbits de la preservació de la memòria històrica,
l’àmbit patrimonial, l’àmbit econòmic, l’àmbit turístic, l’àmbit social i
l’àmbit educatiu.
5. La monumentalitat de les restes, el seu excel•lent estat de
conservació, la seva singularitat estructural i la seva transcendència
en termes històrics i socials justifiquen amb escreix la seva
museïtzació.
PETICIÓ
Per tot plegat, nosaltres, ciutadanes, ciutadans i entitats membres de
la societat civil segarrenca, davant de la voluntat de reblir la cala
arqueològica que acull les restes, exigim als nostres representants
polítics al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat:
1. Que aturin el projecte de soterrar allò que considerem els orígens de
la nostra història. I que ho facin tot atenent a la importància
històrica de les restes, al seu excel•lent estat de preservació, a la
seva singularitat estructural, a la seva monumentalitat, a les reduïdes
dimensions de la superfície a preservar i al potencial que tenen
d’esdevenir un important bé comú en els àmbits social, educatiu,
turístic i identitari.
2. Que endeguin el redactat d’un projecte de museïtzació digne i de
qualitat que permeti a qualsevol visitant poder contemplar lliurement
les restes de Sikarra i entendre, alhora, la seva transcendència en
termes històrics, monumentals i identitaris. Demanem, a més, que aquest
projecte es faci sota els estàndards europeus més elevats en l’àmbit
museogràfic.
3. Que en el marc del disseny i implementació d’aquest projecte de
museïtzació la preservació de les restes sigui en tot moment una
prioritat.
ADDENDA
Si, malgrat tot, l’administració decidís endegar el cobriment
definitiu de les restes hauria optat per prendre el camí més còmode i
fàcil, però no pas el més intel•ligent ni el més adient. I tampoc hauria
respectat el parer dels ciutadans i ciutadanes de la Segarra i de tots
aquells qui s’hagin solidaritzat. No estem davant de simples pedres
fredes, sinó de quelcom molt més important. Allò que hom pretén ara
cobrir és el lloc que donà nom a la nostra comarca. És un important
espai de memòria històrica col•lectiva, de màxim valor per a la Segarra
en particular i per a Ponent i Catalunya en general, clau (per únic i
per singular) per a saber d’on venim. Tenim al davant l’oportunitat
d’aprofitar-ho i posar-ho en valor però, aparentment, l’únic que els
governs implicats semblen capaços de proposar és que ho tornem a tapar,
perquè fa nosa. El que estaria cobrint l’administració de la Generalitat
és el Km. 0 de la Història de la Segarra, fins ara perdut i finalment
retrobat. Resultaria, de fet, inadmissible que, atès el possible
cobriment, després de 2200 anys d’oblit i desconeixement i d’haver-se
donat la feliç (i poc previsible!) circumstància del seu descobriment,
els segarrencs i segarrenques actuals haguessin pogut disposar de tan
sols quatre mesos escassos per a contemplar les seves restes. No ens ho
podem permetre. Perquè, de fet, els i les que subscrivim aquest manifest
creiem fermament que la forma com una societat valora i tracta les
restes del seu passat mostra de manera contundent el seu grau real de
civilitat.
Els Prats de Rei, 6 de novembre de 2013
XARXA SIKARRA, Coordinadora d’entitats de la Segarra Històrica
Associació Amics de l'ARQUITECTURA POPULAR; Associació Cultural BAIXA
SEGARRA; Agrupació Cultural i Recreativa SIGARRA; Agrupació SENY MAJOR;
Associació Cultural FÒRUM L'ESPITLLERA; Associació LA SITJA; Associació
Espai LLOBREGÓS; Associació pel Desenvolupament Integral de la VALL DEL
CORB; Associació la TERRA PER LA TERRA; Associació del Patrimoni
Artístic de TORÀ ; Associació EL TRILL; Colla de geganters de SANT GUIM
DE FREIXENET; Fundació JORDI CASES I LLEBOT; Fundació TEKHNIKÓS; Grup de
Recerques de les TERRES DE PONENT; Grup de Defensa del MEDI NATURAL de
la Segarra; Centre d'Estudis Locals del VILOSELL; Centre Municipal de
Cultura de CERVERA; Unió de PAGESOS de la Segarra
Corto Maltès: El mar d'or, d'Hugo Pratt
