Raruto Edición Definitiva

Títol: Raruto Edición Definitiva
Autor: Jesús García Ferrer "Jesulink"
Publicat per: Fandogamia Editorial i Loftur Studio, desembre de 2020
Format: Cartonés - 550 pàg./volum - Volum A5 14,8 x 21 cm - B/N
Núm. de volums: 3
Preus: 57,5 €, primer preu croufando (Early Bird) i 64,50 €, segon preu croufando

Tot va començar un 30 de novembre de 2005 quan en Jesús García Ferrer, també conegut com a Jesulink, va publicar en un blog que ja no existeix el primer capítol del webcomic de Raruto, que amb el temps esdevindria la famosa paròdia de Naruto. Aquell fou el primer dels 65 capítols que té la sèrie, 36 de l'etapa Raruto, 29 de l'etapa Raruto Sisepuede (comptant El otro final), 2 capítols especials (Viaje al País Blanco Blanco i El tigre mal dibujado) i 3 capítols de farciment (la trilogia Relleno Chronicles). A part també hi ha tires còmiques i micro-històries, i altre material extra.

Tots aquests capítols s'han recopilat en 5 volums de l'etapa Raruto, 4 volums + 1 volum especial (El otro final) de l'etapa Raruto Sisepuede i el volums recopilatoris del 5è aniversari (Viaje al País Blanco Blanco i El tigre mal dibujado) i el de Relleno Chronicles. Un total de 12 volums.

 

 

Naruto de Masashi Kishimoto al seu dia va deixar empremta i encara avui, ja que té una continuació, Boruto: Naruto Next Generations, i això va donar lloc al seu moment que dibuixants en fessin paròdies, algunes de conegudes com a Haruto i Joputo, que no he llegit. En Jesulink allò per passar-s'ho també si va posar amb Raruto i ves per on, capítol rere capítol, la seva història va anar triomfant, no en va es va fer una sèrie d'animació de pocs capítols i tot.

 

No s'ho pensava pas que allò que seria una diversió temporal, seria la primera passa d'una aventura molt i molt llarga i que s'aniria professionalitzant amb els anys: el còmic 5 elementos i la sèrie i videojoc Kofi en serien els següents projectes. Raruto doncs també ha deixat empremta. 

No recordo com i on vaig sentir a parlar de Raruto per primer cop al seu moment. Sí que recordo haver-ne llegit els seus primers capítols, però el vaig deixar aparcat, no m'hi vaig enganxar, tot i ser magnífica sèrie. Potser simplement estava centrat amb Naruto. En canvi amb 5 elementos, la següent sèrie d'en Jesulink, sí que en vaig ser un seguidor fidel des del primer dia fins al seu final.

En Zumomaki Raruto  és un jove ninja que té com a objectiu ser el "Jefazo" de la vila oculta de Torroja, tenir reconeixement i un gran sou. En Raruto és membre de l'equip 7 format pels seus companys Margarina Flora i Kuchilla Saske i el seu professor Kágate Kakasí. Al llarg de la trama anirà vivint experiències i coneixent personatges, que són paròdies dels personatges i aventures de l'obra original d'en Masashi Kishimoto. Així doncs veurem que la paròdia és molt fidel a l'obra original. Així que tot llegint-la, mentalment he anat fent memòria de com passaven les coses a Naruto.

El que succeeix a Naruto ho trobem a Raruto, de manera més comprimit, amb la seva essència, amb les seves característiques i amb el magnífic humor que en Jesulink li va donar, fent doncs de Raruto una obra amb la seva pròpia originalitat, a més havent-hi personatges de creació pròpia o d'altres que provenen d'altres obres, que li donen fortalesa i identitat pròpia. 

La fidelitat a Naruto és tan gran que fins i tot té farciment i tot. L'anime de Naruto té molts i molts episodis de farciment, especialment l'etapa compresa entre Naruto i Naruto Shippuden, i Raruto no podia ser menys i com ja he mencionat amb anterioritat tenim els tres capítols de l'etapa Relleno Chronicles. El tema del farciment es mencionarà en molts moments, és una altra cosa que ha deixat empremta. 

 

Una altra cosa remarcable de Raruto és que té dos finals. Veient en Jesulink que l'últim arc argumental s'anava allargant, el de la Gran Guerra Ninja, va decidir posar punt final i crear el seu propi final, publicant-se l'octubre de 2013 i el novembre va sortir el quart i darrer volum de l'etapa Sisepuede. Evidentment el manga original va anar continuant fins que amb el capítol 700, el novembre de 2014,  es va posar fi, tot i que amb les noves generacions amb en Boruto al capdavant, que ja apareixent en aquest darrer capítol, les històries dels ninges continuarien. 

Dos anys del primer final de Raruto, a la tardor del 2015, en Jesulink va publicar el segon final, El otro final, el qual aquest és fidel al manga original, i així com a mode d'epíleg també hi fa aparèixer les noves generacions, amb en Bobuto sent-ne el principal.  

 

Amb el 10è aniversari es posava fi a Raruto, fins que al cap de cinc anys, a l'estiu del 2020 s'anunciava...

L'Edició Definitiva del 15è Aniversari.

Arriba el 2020 amb el qual se celebraria el seu 15è aniversari, i que podem fer per celebrar-ho? Publicar una edició definitiva, i amb la bona gent de Fandogamia Editorial s'ha portat a terme aquest projecte que ha triomfat excel·lentment. En cas contrari, no escriuria aquestes línies. Aquell estiu es va anunciar la campanya de micro-mecenatge, el conegut croufando, que es va iniciar el setembre de 2021, finalitzant el 6 d'octubre de 2020, i recopilant un total 42280, en la hi vaig participar, i així al llarg del desembre, els mecenes la van començar a rebre a casa, i així gaudir-la.  

 

L'Edició Definitiva consta d'una edició de tres volums en cartoné, recopilant tot el que s'ha creat i publicat de Raruto entre capítols i material extra, i amb alguns al·licients extres aconseguits gràcies al croufando com és el cofre que protegeix els volums,  i també un capítol de 12 pàgines dedicat al fill del protagonista Bobuto, el niño forrado, que de manera resumida ens explica que ha anat succeint i s'ha pogut adaptar de l'obra original Boruto. 

 

 

Hi ha estat gràcies a aquesta magnífica edició amb la qual per primer cop que he llegit de principi a fi i he conegut com pertoca, durant aquests darrers tres mesos, aquesta gran obra que és Raruto, i a més aquesta edició encara és més especial com a mecenes ja a l'entrevista a en Jesulink del primer volum s'ha inclòs una de les preguntes que vaig formular. Molta il·lusió!

 

 

La galeria La Cerverina d'Art, premi Sikarra del 2021

La Cerverina d’Art, la galeria del carrer Major de Cervera que el 2020 va complir 25 anys, és la guanyadora de la desena edició del premi Sikarra, que organitzen cada any la Fundació Jordi Cases i Llebot i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs. Es tracta d’un projecte familiar impulsat per Pilar Porredon i Yago Serrano, i que s’ha convertit en vital per al centre històric. Ha suposat la recuperació de l’edifici de la galeria, una antiga barberia modernista, i també destaca per les seues reivindicacions en la remodelació de a via pública. La Cerverina ha organitzat un centenar d’exposicions, que han portat fins a la capital de la Segarra artistes com Akihito Asano, Antoni Tàpies, Bigas Luna i Albert Ràfols-Casamada, entre d’altres.

La galeria La Cerverina d'Art, premi Sikarra del 2021 Autor: EFES

Aquest premi ret homenatge a persones i entitats que contribueixen a la divulgació, l’estudi o la projecció de la Segarra. Va nàixer després que les entitats organitzadores compressin fa deu anys la moneda Sikarra. És del segle III aC i explica que el topònim Segarra ja es remunta a aquesta època.

Fonts: EFES Twitter i Som Segarra

Fabi i Fedó, ciutadans d'Empúries vol. 1: El mosaic i altres històries

Títol: Fabi i Fedó, ciutadans d'Empúries vol. 1: El mosaic i altres històries
Autor: Carles Roman
Publicat per: Còmics Roman, 1a edició abril de 2016 i 2a edició febrer de 2021
Format: Rústic, cosit - 56 pàgines - 21 x 29,7 cm - Color
Preu: 17€

En Carles Roman, l'autor del superheroi Drac Català, que de moment n'han sortit 2 volums (2018 i 2020), i renascut gràcies a dues campanyes de micromecenatge per cada volum, també és autor de dos peculiars personatges de l'antiguitat. Ells són en Fabi i en Fedó, i són dos ciutadans de l'antic Empúries, i conseqüentment l'obra es titula Fabi i Fedó, ciutadans d'Empúries. 

 

En Fabi és un soldat romà, molt forçut, però no gaire llest, tal com ens diu l'autor, és de pensaments senzills i en Fedó és un emporità d'origen grec culte i enginyós, però escanyolit. El que no és un és l'altre. Les seves aventures van néixer a la revista Cavall Fort a partir del 2000, i l'any 2016 les seves primeres historietes es van recopilar en el seu primer àlbum: El mosaic i altres històries. L'any 2019 va arribar el segon àlbum recopilatori: Una tragèdia espaterrant i tres comèdies colossals.   

Havent anat molt bé les dues campanyes per editar el renascut Drac Català, va decidir crear-ne una altra per reeditar el primer volum de Fabi i Fedó. Aquesta es va estrenar el desembre de 2019, finalitzant el gener d'enguany i el passat febrer, els mecenes ja el vam rebre amb les corresponents recompenses. 

 

El motiu de la campanya era corregir-lo i millorar-ne la qualitat i fer-lo similar al segon volum. No tinc la primera versió del primer volum, però si el segon, i sí, la nova versió és similar al segon volum. I ha estat gràcies a la campanya que he conegut aquesta obra, obtenint els seus dos primers volums.

Les històries que inclou aquest primer volum, El mosaic i altres històries, són les següents: 

• El mosaic
• Quo vadis, Rex?
• La gran cacera
• Missió E-IV
• Una teoria d'impacte
• L'estrany cas del temple d'Asclepi
• Joc profètic - Una lliçó històrica.

En aquestes des d'una visió humorística, veurem i viurem la quotidianitat d'aquests dos ciutadans d'Empúries. Cada història tindrà el seu argument, en alguns casos centrant-se al context històric del moment o del seu passat, però sense cap intenció de fer i explicar història real, però si tenir una visió d'aquella època. Per posar algun exemple hi ha una història dedicada la forma esfèrica de la Terra ja dita per Pitàgores o del pas d'Anníbal pels Pirineus. Dues coses situades en el passat llunyà dels protagonistes. O també ens trobem amb un capítol que fa referència al futur de l'Imperi Romà, els pobles anomenats "bàrbars".

 

A part d'en Fabi i Fedó, també hi ha dos altres personatges rellevants. Un és en Titus Màximus, general romà retirat panxacontent i manaire i que ara administra la ciutat, i per altra banda tenim en Guspira, un marrec indiget (poble iber de l'Empordà) trapella amb els romans.

Tot gaudint de l'humor de les aventures i desventures d'aquests dos personatges, hom també aprendrà coses, la ficció també pot servir per explicar la realitat. 

Per altra banda aquest primer volum, al final del llibre com a material extra, aporta dues pàgines mostrant els bustos dels principals personatges apareguts, una pàgina que ens situa l'escenari de la història, o sigui Empúries, una pàgina on se'ns parla de l'autor, en Carles Roman, i també tenim una altra dedicada al seu segell Còmics Roman, on ens presenten els títols publicats i els futurs, i el fet que es tracti d'una reedició, se'ns mostren la llista de títols actualitzada, comparant-ho amb el segon volum. Així com a títols futurs tenim: el llibre físic d'El diable de l'ampolla (només hi ha versió en anglès i en castellà), el tercer volum de Fabi i Fedó, ciutadans d'Empúries i el tercer volum de Drac Català, que ja hi està treballant, tal com podem veure pel seu perfil d'Instagram.

Com he mencionat, les aventures d'en Fabi i en Fedó, continuen amb el segon volum: Una tragèdia espaterrant i tres comèdies colossals.

Mi vida sexual y otros relatos eróticos

Títol: Mi vida sexual y otros relatos eróticos
Títol original: Otana na Ishinomori (オトナな石ノ森, Ishinomori adult)
Autor: Shôtarô Ishinomori
Traducció de: Marc Bernabé (Daruma Serveis Lingüístics)
Publicat per: Satori Ediciones, desembre de 2018
Format: Rústica amb sobrecobertes - Volum doble A5 (150 x 21 mm) -  392 pàgines aprox - B/N
Núm. de volums: 1
Preu: 22 €

 

Després d'haver llegit Hokusai, la següent lectura del rei del manga Shôtarô Ishinomori ha estat la recopilació de relats eròtics Mi vida sexual y otros relatos eróticos quem l'editorial asturiana Satori Ediciones va publicar el desembre de 2018. 

A pesar de la seva importància al Japó, són molt poques les obres que ens han arribat d'Ishinomori a l'estat espanyol. Tenim el ja llegit Hokusai, que primer ens va arribar a mans d'Editores de Tebeos i després per Panini Comics, edició que he llegit jo. També tenim l'obra protagonista d'aquestes línies, aquest Mi vida sexual, i Planeta Cómic també va posar el seu gra de sorra amb Relatos de Sabu e Ichi, de quatre volums que en principi també estan disponibles, que també cauran, i ja fa anys també va publicar Kikaider Code 02 i Mushashi, ambdues obres ja més difícils de trobar. Però ara mateix, sent un dels pares del gènere Tokusatsu, el seu esperat retorn serà amb Kamen Rider, que Ooso Comics publicarà enguany, amb una mica de sort aquest abril, i en català, una doble gran notícia.

Aquest Mi vida sexual no és la primera obra que llegeixo de Satori, fa unes setmanes vaig llegir el primer volum de Queen Emeraldas, obra de la qual en parlaré quan hagi llegit el seu segon i darrer volum. 

Si en Shôtaro Ishinomori és conegut com a Rei del Manga és sense dubte per la gran quantitat de gèneres que va tocar al llarg de la seva trajectòria, i el gènere eròtic n'és un, i és el que podem en aquest recull d'històries, però no ens confonguem, és erotisme, no pas pornografia, o hentai, tal com es coneix en japonès. I per ser més exactes estem parlant d'erotisme barrejat amb altres gèneres com ciència-ficció, suspens o manga històric. Les escenes eròtiques mostrades doncs són un recurs per explicar les històries d'aquest volum. 

Són quinze les obres que s'hi recopilen, que es es van publicar originalment als anys 60 i 70 del segle XX, en diferents revistes de diverses editorials. Només la darrera no té contingut eròtic. Al final del volum un text a càrrec de Hideki Kon, editor de manga, ens parla de la trajectòria de Shôtarô Ishinomori, finalitzant tot parlant breument de les diverses obres incloses, que són les següents:  

- Mi novia - Playboy (Shûeisha), 13 de març de 1975

- Bunny Girl - Playboy (Shûeisha), 21 i 28 de gener de 1975

- Psicodélico - Bessatsu Playboy Crazy (Shûeisha), núm. 2 de 1968 (estiu)

- Más allá del fondo del armario del piso de cuatro tatamis y medio - Playboy Crazy (Shûeisha), núm. 2 de 1969

- Mucho mochi, macho - Playboy (Shûeisha), 13 de gener de 1976

- La habitación del mar - Play Comic (Akita Shoten), 25 d'agost de 1469

- Trampantojo - Play Comic (Akita Shoten), 25 d'octubre de 1969

- El carmesí de un lejano día - Play Comic (Akita Shoten), 25 de maig de 1970

- Utamaro - Young Comics (Shônen Gahô-shâ), 28 de juliol de 1976.

- ¡Ahí va el caballo! - Big Comic (Shôgakukan), 10 de maig de 1972.

- Mi vida sexual 1 Sexo en el recuerdo - Young Comics (Shônen Gahô-shâ), 9 de desembre de 1970

- Mi vida sexual 2 Sexo aberrante - Young Comics (Shônen Gahô-shâ), 23 de desembre de 1970

- Mi vida sexual 4 Sexo de perversión - Young Comics (Shônen Gahô-shâ), 6 de gener de 1971.

- El caballo azul - Myôjô (Shueisa), juny de 19790

- Una historia del Tokiwa-sô - COM (Mushi Pro Shôji), agost de 1970

Si una cosa és remarcable de les edicions de Satori, que també vist amb els dos volums de Queen Emeraldas és la seva excel·lent qualitat. La sobrecoberta també està il·lustrada internament amb vinyetes del manga, cosa estranya de veure això, ja que la part interna acostuma a ser en blanc, la coberta és a color, cosa ja més normal, i a més de regal hi ha un punt de llibre.

Havent llegit anteriorment Hokusai, amb Mi vida sexual y otros relatos eróticos, he conegut en Shôtarô Ishinomori, des d'una altra faceta o facetes, ja que tal com he dit part de l'erotisme toca altres gèneres. I per acabar mentre espero Kamen Rider per part d'Ooso Comic, serà qüestió de buscar Relatos de Sabu e Ichi, a veure si tenim sort. 

Paraula de jueu

Títol: Paraula de jueu
Autor: Martí Gironell
Publicat per: Columna Edicions, agost de 2020
Format: Cartoné amb sobrecobertes - 15 x 23cm  - 472 pàgines
Preu: 21,50 €

 

 

El passat agost de 2020, es va posar a la venda Paraula de jueu on en Martí Gironell continua la història d'El pont dels jueus,  però havent passat quasi tres-cents anys després, del segle XI al segle XIV. No el vaig comprar immediatament llavors, el vaig comprar a principis d'octubre, i des de llavors ha estat una lectura que de manera pausada he anat llegint fins a finals de febrer.

L'any 1315, un fet trasbalsa l'antiga vila comtal de Besalú, una forta tempesta s'ha emportat aigües avall el seu element arquitectònic emblemàtic, el seu pont, dissenyat i fet construir per en Prim Llombard. Els anys passen, i trobant-nos el 1337, finalment s'inicia la reconstrucció del pont. El seu mestre d'obres és en Pere Baró, introduït a l'epíleg d'El pont dels jueus, ja mencionant-nos també la necessitat de fer obres al pont, havent estat derruït. Així doncs llavors, l'epíleg, un final obert, que ja ens deia que hi podria haver una segona novel·la amb la reconstrucció del pont com a eix central, que és el que ens trobem amb Paraula de jueu. 

 

A les obres, hi entra a treballar el jove jueu Yehoyakim "Kim" Llombard, besnét d'Ítram Llombard, i per tant rebesnét d'en Prim Llombard, així doncs el llinatge familiar comportarà que la reconstrucció del pont esdevingui quelcom personal per ell. Les obres van a bon ritme fins que un dia el subministrament de pedra s'atura. Un nou complot ha aparegut per tal que Besalú no pugui recuperar la seva esplanador, tot sembla indicar que la solució s'ha de trobar allà on hi ha el rei, i aquest lloc és Barcelona, i tot parlant amb ell desencallar la situació.

Cap al Cap i Casal de Catalunya hi farà cap en Kim, per tal de seguir de prop les negociacions entre els jueus que estan al servei del monarca i aquest mateix, el llavors jove rei Pere III el Cerimoniós. Barcelona serà l'escenari on aprendrà moltes coses, i una d'elles és la dura confrontació entre cristians i jueus, cosa que en Kim en serà un important testimoni, sent la comunitat jueva, la perjudicada d'aquesta confrontació. El concepte "pont", de manera figurada, serà molt present, en aquesta etapa d'en Kim, i si l'obstacle a superar són les discrepàncies entre les dues comunitats, a l'altre extrem del pont d'en Kim, hi ha l'Ester, una jove minyona cristiana.

La reconstrucció del pont i la consegüent situació interreligiosa a Barcelona, seran els dos grans temes, que viurem a Paraula de jueu.

Ara no recordo prou bé, el pes que tenia la religió jueva, a El pont dels jueus, en el sentit de fins a quin punt s'aprofundia en ella, però aquí certament m'ha sorprès i per bé la profunditat amb què en Martí Gironell ens presenta aquesta religió molt propera a la cristiana, i amb motiu dels fets històrics, i ja des de l'antiguitat, alhora tan llunyana, exòtica i desconeguda, en part per haver tingut més en compte les diferències que les semblances. El tan actual integrisme religiós ha estat present al llarg de la història i en totes les religions. 

A part del fet religiós, també viurem la Barcelona del segle XIV, com s'organitzava, com era la seva gent, els seus oficis, la justícia, el dia a dia d'aquella ciutat. Un retrat de la nostra capital.  

 

És doncs una obra molt completa, abastant diferents temàtiques, que ens permet tenir una bona idea de com era la Catalunya medieval del segle XIV. Una excel·lent continuació d'El pont dels jueus.

 

 

El pont dels jueus (Columna, febrer de 2007) i
Paraula de jueu (Columna, agost de 2020)