diumenge, 29 de juny del 2008

17è Festival de Calaf

Enguany els dies 27 i 28 de juny, s’ha realitzat el 17è Festival de Música Tradicional de Calaf.
Han estat mesos de treball per aquí i per allà, i malgrat els problemes sorgits a ultima hora, el Festival ha estat un gran èxit i la COMTCASE, l’entitat organitzadora ha vist reconeguda la seva tasca realitzada. Hi ha assistit un gran nombrós públic molt dels quals en són fidels de cada any.
Ambdós dies han estat plens de festa, disbauxa, ballar, saltar i beure, i com no acabant tard.
El divendres depèn de qui més tranquil, però no per això tot son flors i violes.
Dissabte al matí, tots amb mal de cap i ressaca a sobre, però aguantant ja que és el dia dur. Si ets responsable de grup, que aquest arribi puntual, proves de so (una feina inimaginable), feines que et surten pel mig, Carrer Sant Jaume amunt i avall infinites vegades, es un no parar, un cansament assegurat. Arribem a la nit, primer la Mostra de grups a la Plaça Gran, tot ha anat bé, i desprès cap als diferents concerts, a beure una mica i a passar-s’ho bé. Les hores passen i així veiem com surt el Sol. El Festival s’ha acabat, però l’any que ve tornarà, amb el mateix esperit i amb molta festa.
Gracies a tots que en la seva manera fan possible aquest gran esdeveniment, el Festival de Música Tradicional de Calaf.

Web del Festival

www.festivaldecalaf.cat

dimecres, 25 de juny del 2008

Musculman, l'amistat reflectida al ring

Títol: Musculman
Títol original: Kinnikuman (キン肉マン)
Autors: Yudetamago (Yoshinori Nakai i Takashi Shimada)
Format: 18 toms dobles (36 toms en l'edició original japonesa),  rústic amb sobrecobertes, B/N.
Publicat per: Ediciones Glénat, novembre de 2006 a juny de 2008
Preu: 10€/tom






Molts varem conèixer aquesta historia per l’anime que ja fa temps es va emetre a Catalunya i al País Valencià. El meu cas, jo n’era un incondicional de Musculman a TV3, i la noticia que Glénat havia llicenciat aquest manga, em va fer recordar vells temps. Una nostàlgia es va apoderar de mi, esperant el dia que podria anar a comprar el 1r tom.

I així va ser que el Novembre del 2006 va sortir a la venda el 1r tom, i així successivament amb algun retard entremig, hem arribat al juny de 2008, on s’ha posat a la venda el tom 18 i últim d’aquesta historia de lluita lliure.

Per molts ha estat un plaer llegir el manga del qual s’havia creat aquell anime que havíem vist fa temps. Reviure les aventures d’en Musculator (Kinnikuman), en Terryman, en Robin de les Estrelles (Robin Mask), en Menja-Tallarines (Ramenman) i molts d’altres personatges, ha estat una grata experiència.

Però hi va haver un moment molt important i es poder llegir la ultima saga de Musculman “La Disputa pel Tron del Planeta Múscul”, i això és per que aquesta part es va animar en un 2n anime, i aquest mai ens va arribar a nostra casa. Es en aquesta saga on en Musculator, de nom real Suguru Múscul, ha de demostrar que ell es el veritable Príncep del Planeta Múscul i així esdevenir Gran Rei. Cosa que desprès d’una sèrie de terribles i durs combats i esdeveniments inesperats, es d’esperar que aconsegueix.

Es en aquesta saga i l’anterior “La Saga del Torneig de Dobles de Somni”, on es reflexa amb intensitat el tema de l’Amistat, l’amistat entre els diferents personatges i que es veu liderada per en Musculator. Destruir l’amistat per vèncer o l’amistat com a força per superar els obstacles, són dos maneres en que es veu reflectida segons els bàndol de que es tracti.

Suposo que treballar colze a colze diàriament, els autors hi ha volgut reflectir la seva amistat i els perills que hi ha per tal de trencar-la. Però sigui quin sigui el motiu han fet un gran treball en reflectir-la a “Musculman”.

Finalment donar les gracies a Glénat per haver-nos portat aquest manga en català i a Marc Bernabé per la seva feina en la traducció.

I tal com diu la ultima frase del manga:

L’AMISTAT ÉS UNA PLANTA QUE TRIGA A ARRELAR I CRÉIXER. FINS QUE ACONSEGUIM FER FLORIR LES FLORS, LES FLORS ANOMENADES “AMISTAT”, HEM DE SUPERAR TOTA MENA DE PROVES , DIFICULTATS I COPS.

dimarts, 10 de juny del 2008

Juny dedicat a Musculman

Aquest mes de juny, els fans japonesos de Musculman (Kinnikuman) estan d'enhorabona per les següents tres raons:

La primera raó és la publicació, el pròxim dia 16, de l'artbook “Kinnikuman Seitan 29 Shûnen Visual Book Muscle Gallery Kinniku Garô”. En aquest llibre, que tindrà un preu de 3.300 iens (19'86€), recopilarà les millors il·lustracions creades per Yudetamago al llarg dels 29 anys de vida del manga de Musculman (incloses les seves seqüeles).

Una altra de les raons és el llançament simultani de dos toms del manga “Kinnikuman Nisei Kyûkyoku no Chôjin Tag Hen”, obra que a dia d'avui segueix la seva publicació en la revista Playboy i fins al moment ja té recopilats un total de 11 volums. Els toms #12 i #13 sortiran a la venda el dia 19.

Finalment, la pròxima setmana es posarà a la venda el numero #29 de la revista Shônen Jump en el qual s'inclourà un capítol autoconclusiu de Musculman i que tindrà una pàgina a color.

Acutualment s'acaba de publicar el tom 17 de la nostra edició. Esperant que a finals de juny es publiqui el numero 18, el que dóna fi a aquesta historia de Superhomes.

Font: Mision Tokyo

dissabte, 7 de juny del 2008

Inu-Yasha arriba al seu Final


Així es que el manga interminable i més llarg de Rumiko Takahashi acabarà el 18 de juny al numero 29 del Shônen Sunday (Shogakukan), revista on es publica. Finalitzant amb un total de 558 capítols recopilats en 56 toms. L’edició japonesa s’espera que acabi a finals d’any, ja que en el moment ja hi ha 53 tankôbons editats.
Glénat publica el manga tan en castellà com en català, portant 50 i 32 toms respectivament, per tant la nostra edició s’espera que finalitzi en de 2 anys.


Font: Mision Tokyo

divendres, 6 de juny del 2008

Els Cànids en els meus mangues.

Continuant amb el meu interès pels llops, he fullejat els mangues que tinc a les meves prestatgeries i he fet una recerca sobre personatges que siguin cànids o que tinguin relació amb aquests, i que hagin tingut un cert protagonisme.
Així doncs per començar he agafat l’omnipresent “Bola de drac”, obra mestra d’Akira Toriyama.
El primer a trobar ha estat un humà el qual la seva relació amb els cànids es a partir del seu famós atac. Em refereixo a en Yamcha. Se’ns presenta com a lladre que viu al desert, el qual com a atac té el “Rôga Fufuken”, el qual es podria traduir com a “Punys Huracanats dels Ullals de Llop”. I així es que quan ataca, de fons d’imatge apareix un llop tot famolenc. En Yamcha tindrà cert protagonisme al principi, però anirà cap a un segon pla a mesura que passi el temps. Un dels seus mèrits va ser en opinió meva, ser novio de la Bulma.
El següent personatge ja es pròpiament un cànid, un gos, es tracta d’en Shu, el fidel company d’en Pilaf. Juntament amb els seus companys sempre acabarà malament.
El tercer personatge apareix durant el 22è Gran Torneig de les Arts Marcials, es tracta del Llop-Home, i no he dit Home-Llop. I es que a diferencia dels veritables Licantrops, aquest personatge en mirar la lluna plena es transforma en home. La seva vida es va veure afectada durant tres anys, i es que durant la final del 21è Gran Torneig, en Goku es va transformar en Mico Gegant (Ôzaru), i per tal de solucionar això en Jackie Chun va destruir la lluna amb un Kame Hame Ha, i a partir d’aquí en Llop-Home va quedar converitit com llop. Pero durant el seu combat contra en Jackie Chun, al cap de tres anys al 22è Torneig, el vell expert en arts marcials va utilitzar el cap d’en Krilin com si d’una lluna plena es tractes i així el mencionat personatge va tornar a esdevenir home.
Continuant la recerca, anem a parar a les altes esferes, i es que justament el mateix Rei del Món, és un Gos. Aquest personatge apareix quan en Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis (Piccolo Daimaô) va al Palau del Rei per realitza un Cop d’Estat, i així esdevenir rei absolut, el qual ho aconsegueix però per poc temps. Un jove adolescent, en Goku, apareixeria per tornar la pau al món.
Per trobar l’últim cànid amb protagonisme hem d’anar al final del manga, i aquest tindrà el mèrit de fer-se amic d’un dels enemics més estranys i poderosos de la historia i d’aquesta manera presenciar un dels combats més temibles que la Terra hagi presenciat. Es tracta del gosset Bee, curat i cuidat per en Bu, el rodanxó, que juntament amb en Sr. Satan, formarien un grupet ben estrany.

Canviem de manga però no d’autor i es que en Toriyama crearia un altre manga on el cànids en serien els protagonistes: “Kajika”.
Un bon noi, en Kajika, un dia mataria una guineu sense raó alguna, i com a càstig, l’anima del cànid el càstig, transformant-lo en un Home-Guineu. Per trencar la maledicció haurà de salvar 1000 essers vius, i així ell podrà tornar a ser humà i la guineu recuperar el seu cos. El manga comença quan en Kajika ja ha salvat 990 essers vius.

Ara canviem de manga i d’autor. Parlarem del manga interminable de la Rumiko Takahashi: “Inu-Yasha”.
El protagonista de la historia, l’Inu-Yasha, es tracta d’un semi dimoni i tal com indica la primera part del seu nom (Inu )en japonès, es un gos , fill d’un Dimoni Gos i d’una humana. En la major part del temps esta en la seva forma de semi dimoni de gos, cabell blanc i llarg, orelles de gos, ullals, urpes però en certes ocasions el seu aspecte canvia. En les nits de Lluna Nova es transforma en Humà i per altra banda si quelcom afecta la Tessaiga, la seva Espasa d’Ullal de Ferro, com trencar-se, la sang de dimoni es desperta, comportant que momentàniament es transformi en un dimoni complet.
Per altra banda, l’Inu-Yasha té un germà gran, el qual es un dimoni complet, és en Sesshômaru. Aquest quan ha de mostrar el seu veritable poder es transforma en un gos gegant.
A part de dimonis gos, tenim dimonis llop, el qual el màxim representant n’és en Kôga. Membre del Clan dels Llops, els seu clan va ser casi exterminat per en Naraku. A partir d’aquí comença a rivalitzar principalment amb el gosset de l’Inu-Yasha en dues coses: En derrotar en Naraku i en l’amor de la Kagome, encara que en aquest últim, el gosset no té les idees gaire clares.

Ara anem al famós manga de ninges: “Naruto ” de Masashi Kishimoto.
En aquesta historia, hi ha el Clan Inuzuka, els quals els seus membres lluiten colze a colze amb els seus companys gossos. El més coneguts són en Kiba i el seu gos Akamaru. Veiem en ells un formidable equip on la confiança i l’amistat hi es present. Combinant els seus cossos i chakra realitzaran formidables atacs.

Ara toca el segon important manga d’en Ken Akamatsu: Negima!
Primerament un enemic i després gran company del protagonista Negi Springfield, en Kotarô es un dimoni gos. És un formidable lluitador amb qui en Negi podrà trobar recolzament quan ho necessiti.

Ja per acabar anem al manga “My Hime”, el qual el seu argument es diferent de l’anime.
Aquí se’ns presenta la Natsuki Kuga, el qual com a Child, esser que es crea a partir d’una avançada tecnologia, té en Duran, aquest es semblant a un llop metàl·lic el qual es capaç de llançar diferents tipus de projectils per uns canons que te a l’esquena.

Aquí s’ha acabat la meva recerca canina als meus mangues, i certament arriben a tenir un protagonisme important segons els casos. 

diumenge, 1 de juny del 2008

La Toponímia del Llop a l’Alta Segarra


Fent referència a la primera part del meu nick “Lupus”, avui escriuré sobre toponímia de l’Alta Segarra que faci referència al Llop (Canis lupus).
Des de sempre, home i llop han interactuat, cap a bé o cap a mal, i no cal oblidar que de la domesticació del llop en va sorgir el gos (Canis familiaris). Tal interacció a comportat en la majoria de casos, l’extinció del cànid a molts territoris, però malgrat això el seu nom ha quedat gravat en la nostra toponímia, en els noms dels lloc.
Així que es que a l’Alta Segarra, com a terra on el llop havia sigut present, té toponímia que en fa referència:
- Bassa dels Llops: Aguilar de Segarra
- Clot del Llop: Pinós
- Coma de Vall-llobera: Castellfollit de Riubregós
- Creu del Llop: Pinós
- Esquivallops: Masia d’Aquilar de Segarra
- Font de Llop: Llanera (Torà)
- Gratallops: Es una fondalada entre Pujalt i l’Astor (pertanyent al municipi de Pujalt)
- Llopatera: Es tracta d’una construcció feta amb dos rengs de pedres de mida mitjana, clavades a terra, alineades paral·lelament formant una mena de corredor estret i d’una longitud de 5 o 6 metres. Possiblement formant part d’una trampa més complexa per tal de matar llops. En podem trobar una al terme municipals dels Prats de Rei, a prop del que queda de la masia de Ca l’Esquiver, coneguda també per Ca l’Esquiva Llops. També se’n pot trobar una altra a Aguilar de Segarra.
- Rasa del Llop: A Vallmanya de la Molsosa i a Ivorra.
- Roure dels Llops: Aguilar de Segarra
- Salt del Llop: A Torà. Es troba en una rasa que baixa de la costa de l’Aguda des de Cal Verdaguer i fa cap al Riu Llanera, més amunt de Can Porta. Lloc on els Llops baixaven fuetats per la rasa i s’estimbaven entre les roques d’aquest indret, durant les batudes.
- Toll del Llop: Bassa a Claret (Torà)
- Tossal de Gratallops: A Calonge de Segarra
- Tros del Llop: A Cuiner (La Molsosa)
El temps i l’home ens dirà si el Llop es tornarà a establir a Catalunya i arribar a l’Alta Segarra.


Nota:
Informació extreta dels llibres següents:
- El Llop a Catalunya d’Albert Manent (Pagès Editors)
- Homes i Llops de Josep Maria Santesmasses (www.llobregos.net)

- El llop de la imatge s'anomena Bris, del Centro de Naturaleza Cañada Real (Paralejo-Madrid)