dilluns, 30 d’agost del 2021

Moztros, una nova editorial que neix amb força amb Power Rangers

Aquest agost, ha nascut una nova editorial de còmic al mercat espanyol. Es tracta de Moztros. Al llarg de diferents dies ha anat presentant les seves primeres llicències, i sense dubte no ha deixat ningú indiferent. Ha entrat en escena amb força. Sense dubte, una de les llicències de còmic amb què ha destacat més és la de la sèrie regular de Mighty Morphin Power Rangers  (MMPR) publicat per originalment per Boom! Studios, que va anunciar el dia 9. Amb aquesta sèrie de còmics es va modernitzar i va redefinir des dels seus fonaments l'univers dels Power Rangers, millorant-lo i transformant-lo per sempre.

Aquesta nova sèrie de còmics és una versió alternativa de la sèrie de televisió que vam veure quan érem petits, com és el meu cas. Fent una mica de memòria, al seu moment vaig mirar les tres temporades de MMPR per simplificar el nom, i la següent sèrie Power Rangers Zeo, amb la que va venir després, Power Rangers Turbo ho vaig deixar.

Cal recordar que les sèries Power Rangers són les adaptacions occidentals de les sèries japoneses Super Sentai, les quals des de fa anys les vaig mirant, començant justament per Kyôryû Sentai Zyuranger, la sèrie escollida per ser adaptada donant lloc a  Mighty Morphin Power Rangers, concretament en la seva primera temporada, sent l'origen d'aquest nou univers. La seva estrena original va tenir lloc el 28 d'agost de 1993, per tant el passat dissabte es va celebrar el seu 28è aniversari.

Però les llicències de Power Rangers, no s'acaben aquí. La setmana passada, Moztros va anunciar dos volums únics. El primer és l'entrecreuament de Mighty Morphin Power Rangers amb Teenage Mutant Ninja Turtles. Sense dubte un entrecreuament que ha agradat molt, pel que he llegit, i que sent seguidor de les Tortugues Ninja, en seria una compra segura en el moment que algú el llicenciés, i ves per on així ha estat.


I per acabar, l'altre volum únic anunciat és Power Rangers: Alma de dragón, amb el llegendari Tommy Oliver com a protagonista.


Evidentment aquests són els títols que són del meu interès dels molts que ha anunciat aquesta nova editorial.

Moztros començara la publicació dels seus títols a partir del quart trimestre de 2021, anunciant a mitjan setembre el calendari de publicació.

dijous, 26 d’agost del 2021

L'Oracle

Títol: L'Oracle
Autors:
Francisco Jota-Pérez i Víctor F. Dunkel
Publicat per: Extinció Edicions, juliol de 2021
Format:
Rústic - 68 pàgines - 16,4 x 23 cm - B/N
Preu:
16 €


Si el maig, Extinció Edicions ens va presentar el primer número de Forn de calç, la seva revista de còmic en català, aquest passat juliol es va portar el còmic L'Oracle de Francisco Jota-Pérez i Víctor F. Dunkel.

Ja des de la primera pàgina se'ns mostra una història molt peculiar entre apocalíptica, eròtica, amb tocs de terror i sang, protagonitzada per uns personatges també peculiars i ben estranys. Certament costa d'explicar que hi passa, però hi ha una cosa comuna entre els personatges, un viatge amb misterioses experiències. Hi podem afegir la inclusió de textos filosòfics, amb el concepte de la percepció, que se'ns mostra al principi de l'obra. És a dir allò que no percebem, no existeix? I per tant si no ho percebem, ens ho estem  perdent? 

En resum és una obra molt desconcertant, o dit d'una altra manera, una bona anada d'olla. Segurament coneixent els seus autors i obres anteriors, és més fàcil copsar l'ampli significat d'aquesta obra. Al cap i a la fi, no és una mena d'obra que estigui avesat. Sigui com sigui, cadascú experimentarà L'Oracle d'una manera diferent. Comproveu-ho per vosaltres mateixos, no us deixarà indiferents.

dimarts, 24 d’agost del 2021

Mirades i estudis des de la Setmana del Còmic de Tarragona

Títol: Mirades i estudis des de la Setmana del Còmic de Tarragona
Autors: Emili Samper Prunera. Imatge de la coberta d'Hugo Prades.
Publicat per: Centre d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, maig de 2021
Format: Rústic - 202 pàgines - 17 x 24 cm - B/N i Color
Preu: 20 €



Des del 2008 a la ciutat de Tarragona, hi té lloc la Setmana del Còmic, organitzada per l'associació Delirópolis i amb col·laboració de l'Ajuntament, la qual ha tingut lloc any rere any, exceptuant el passat 2020 per motius prou coneguts. Així doncs fins al 2019, hi ha hagut 12 edicions. Les dues primeres edicions es van celebrar al maig, però a partir de la tercera tenen lloc al novembre.

Quin coneix molt bé que hi ha darrere d'aquestes Setmanes del Còmic de Tarragona és n'Emili Prunera Samper, company de ComiCat, en la primera edició fou un simple espectador, però a partir de la segona hi ha anat duent a terme diverses conferències, i volent recopilar les seves participacions d'aquests anys, ens va presentar el passat maig Mirades i estudis des de la Setmana del Còmic de Tarragona, publicat pel Centre d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.

Amb pròleg de n'Eduard Baile, de la Universitat d'Alacant i Unicòmic; en el primer capítol, Quan la ciutat es vesteix amb vinyetes: la Setmana del Còmic de Tarragona, l'autor ens va un excel·lent repàs del contingut d'aquestes dotze edicions. Inclou a tot color les imatges dels cartells de les dotze edicions.

El segon capítol no té relació amb la Setmana però sí com el còmic i amb Tarragona. És la presentació que va fer el 7 d'abril de 2011 del còmic 1811. El setge de Tarragona, amb guió d'Àngel-O Brunet i amb il·lustracions d'Hugo Prades i Josep Lluís Zaragoza (amb col·laboració de Ramon Sarlé).

Abans de continuar, mencionar que les informacions donades en aquests conferències poden haver quedat desfasades, així que amb notes de peu de pàgina va fent actualitzacions, indicant si certa informació és vigent o no, per exemple si certs blogs els podem trobar o no, com veurem al tercer capítol o bé, si un còmic, des de llavors ha tingut més edicions, com és el cas de Persèpolis del quart capítol.

És a partir del tercer capítol que ens trobem les conferències que n'Emili Prunera ha fet a la Setmana. La d'aquest capítol Vinyetes i blogs: El còmic a la xarxa (2a edició, el 6 de maig de 2009). Un bon repàs de com els còmics i internet han interactuat entre ells. Sigui com mitjà per publicar-los o bé per parlar-ne. I els blogs llavors, n'eren el mitjà de referència. Evidentment no hi podria faltar unes pàgines dedicades a ComiCat.

Al quart capítol, La mirada femenina, en la novel·la gràfica. El cas de Persèpolis (4a edició, 26 de novembre de 2011), l'autor per començar ens posa sobre la taula com es pot definir el concepte de novel·la gràfica, continua amb exemples de còmic elaborats per dones, sent un dels exemples més coneguts el de Marjane Satrapi amb Persèpolis, la qual també se'n va fer una adaptació cinematogràfica.

Al cinquè capítol, De Superlópez a Pulgarcito: Un viatge als mons escarolitrópico-gmnésicos de Jan (8a edició, 27 de novembre de 2015), el títol també ens deixa ben clar que ens trobarem a les seves pàgines, un extens repàs de la vida i obra de Juan López Fernández, més conegut com a Jan.  Una excel·lent manera de conèixer aquest gran autor.

Qui molt o poc coneix n'Emili Samper, o el segueix per les seves xarxes socials, prou que sap que és un gran seguidor de l'univers de DC Comics, i per tant no podien faltar conferències d'aquesta franquícia de superherois, i justament en són dues. Però en lloc de centrar-se en les extenses sèries de còmics, que evidentment les té en compte, es va centrar en les adaptacions. 

Al sisè capítol, Batman: La sèrie animada o com captar l'essència del cavaller fosc (9a edició, 21 de novembre de 2016), l'autor ens fa una rellevant presentació de Batman: The animated series, les seqüeles i d'altres produccions animades tant del cavaller fosc com d'altres personatges de DC. 

I si a l'anterior capítol/conferència ha parlat d'animació, en aquest capítol, la seva conferència la dedica a les adaptacions de la pantalla petita: De la vinyeta a la pantalla: DC a la televisió (10a edició, 23 de novembre de 2017). Se centra l'univers televisiu de DC d'aquell moment, i en especial en el conegut Arrowverse, amb el seu contingut de llavors. 

El darrer capítol el dedica a una autora premiada que va es va fer conèixer el 2010 amb mitjançant el webcòmic i que amb el temps ha fet el salt al paper: Bellesa i horror: L'art d'Emily Carroll (12a edició, 22 de novembre de 2019). 

Com podem entreveure en la seva lectura, per cada una de les conferències, n'Emili Samper va fer un gran treball de recerca, per tal que aportessin el màxim d'informació possible, i per tant l'espectador rebés la informació amb tot detall. Amb la lectura així ha estat i esperant que al seu moment també ho fos així.

El 2020 es va haver de fer aturada forçosa, enguany també està sent mogut, però que aquestes paraules serveixin per donar ànims a l'organització, que pugui tenir lloc la 13a Setmana del Còmic de Tarragona, esdeveniment que he conegut gràcies a les mirades i paraules que l'Emili Samper hi ha aportat.

dijous, 19 d’agost del 2021

Forn de calç núm. 1

Títol: Forn de calç núm. 1
Autors:
Diversos
Publicat per: Extinció Edicions, maig de 2021
Format:
Rústic - 76 pàgines - Color
Preu:
15 €


Amb la voluntat de donar un impuls al còmic català i en català, Extinció Edicions va publicar al passat maig el primer número de la revista Forn de calç. Tal com diu l'editor al text de presentació: Forn de Calç neix amb la voluntat de ser un aparador del còmic català actual, tan divers com sigui possible, per tal que el lector pugui tastar allò que aquell li pot oferir. Narratives que cridin experts i neòfits i que, sobretot, convidin els darrers a capbussar-s’hi.

Aquest primer volum hi trobem 12 historietes de 12 autors, alguns ja veterans d'altres novells. El fet de tractar-se d'històries curtes permet als autors experimentar amb llibertat i amb poques pàgines, aportar-hi el seu missatge. L'únic criteri editorial que els autors han de seguir són que les obres estiguin enfocades al surrealisme, el disbarat i l’humor negre. I això és el que ens trobem al llarg de les diverses historietes.

Els autors participants per ordre d'aparició són Cristian Robles (coberta), Gabri Molist, Andrés Magán, Genie Espinosa, Mar Mascaró, Lorena Rivega, Alexis Nolla, Sergi Puyol, Pep Brocal, Nadia Hafid, Berta Cusó, Laura Garcia i Peter Jojaio (contraportada). Així ho interpreto, segons l'ordre de la pàgina on es parla breument d'ells, ja que en moltes de les historietes l'autor no hi consta, per tant hauria estat correcte indicar en cada una d'elles quin és el seu autor.

És doncs una iniciativa interessant on poder conèixer diversos autors cada un amb el seu estil i característiques, alhora que s'impulsa el còmic en la nostra llengua.

dimecres, 11 d’agost del 2021

Capitán Harlock: Dimension Voyage

Títol: Capitán Harlock: Dimension Voyage
Títol original: Captain Harlock: Jigen Kôkai  (キャプテンハーロック~次元航海~, Capità Harlock: Viatge Dimensional)
Autors: Leiji Matsumoto (guió) i Kouichi Shimaboshi (dibuix)
Traducció per: Marc Bernabé (Daruma SL)
Publicat per: Norma Editorial, octubre de 2016 a juliol de 2021
Format: Volum rústic amb sobrecoberta - 144 a 160 pàgines - Volum B6 (13 x 18,2 cm) - B/N + Color
Nº de volums: 10
Preu: 8€, els volums 1 a 7, i 9 €, els volums 8 a 10. Total = 83 €


L'any 2014, amb motiu del seu 60è aniversari com a mangaka, en Leiji Matsumoto va decidir recuperar un dels seus mangas clàssics, el Pirata Espacial Capità Harlock, i donar-li un toc més modern, així va néixer Captain Harlock: Jigen Kôkai o sigui Captain Harlock: Dimension Voyage. En aquesta obra ell és el guionista, deixant el dibuix a les mans d'en Kouichi Shimaboshi, un jove amb un gran talent i deixeble del mateix Matsumoto.

Originalment al Japó, el manga fou publicat a la revista Champion Red  de l'editorial Akita Shoten de l'agost de 2014 al gener de 2019, havent-se publicat un total de 52 capítols, recopilats en 10 volums.
 
Fou l'octubre de 2016 que Norma Editorial, a part de publicar el manga clàssic en una edició integral, també va publicar el primer volum de Dimension Voyage. Fins al tercer volum, va tenir una periodicitat trimestral (gener i abril de 2017), però pel quart ens vam haver d'esperar un any sencer, va sortir el març de 2018. El cinquè va sortir el juny, però pel sisè ens vam esperar fins al març de 2019 i el setè al desembre. Les circumstàncies ben conegudes del 2020 va donar a lloc que només sortís el volum 8, el juliol, i ha estat enguany que s'ha completat el manga, sortint doncs els volums 9 i 10, el març i el juliol. Tal com un vaixell pot navegar sense rumb, també ho ha estat la periodicitat d'aquest manga havent estat irregular i canviant.





Amb la lectura del primer volum la trama bé a ser la mateixa que la del manga clàssic, l'amenaça de les Mazon volen conquerir la Terra amb només en el pirata espacial Harlock i la tripulació de l'Arcadia com defensors de la Terra, però amb un ritme narratiu diferent més d'acord amb als temps actuals, per exemple ja hi trobem l'aparició i citació d'en Tochirô Ooyama, personatge que al manga clàssic només se l'anomena pel seu nom al final de la història, del qual no en surt ni una imatge. Totalment comprensible, ja que no només és una nova versió de l'obra original sinó també és una reunió tot lligant les obres del complex Leijivers: Un univers compartit per diferents obres amb els seus respectius lligams però també amb incoherències. I certament el fet que no sigui quelcom tancant i ben estipulat, permet poder jugar-hi i donar nova vida als personatges clàssics donant-los noves aventures.

Així a aquest Dimension Voyage també veurem elements i personatges d'altres obres com Queen Emeraldas, Galaxy Express 999 i Space Battleship Yamato. Altres referències i cites provenen d'altres obres sobre Capità Harlock com el film d'animació L'Arcadia de la meva joventut de 1982 i el film CGI Capità Harlock de 2013; i també en podríem trobar respecte a l'anime clàssic, i es que en aquesta versió se'ns presenta l'Isora Kirita, un militar que tant pel seu càrrec i cognom té el seu origen en en Mitsuru Kirita i també ens apareix una adolescent Mayu Ooyama, la filla d'en Tochirô i l'Emeraldas. Així doncs totes aquestes peces de diferents mides s'uneixen per formar aquesta nova versió del clàssic d'en Leiji Matsumoto, on cada nom que ens sigui desconegut serà susceptible a cercar-ne informació per internet per veure el seu rerefons, i on aquest cop sí, podem veure el desenllaç entre l'Arcadia i les Mazon, entre el capità Harlock i la reina Raflesia.
 
En comparació amb la sèrie tradicional, aquesta nova versió és molt més atractiva visualment i capaç de despertar l'interès de les noves generacions gràcies a la feina d'en Kouichi Shimaboshi que ha sabut dibuixar de tal manera la història, tot mantenint les característiques establertes per en Leiji Matsumoto, es distingeix per una aportació important pel que fa a qualitat i definició.

Per tant, Capitán Harlock: Dimenson Voyage no només és una lectura recomanada pels seguidors de la sèrie clàssica que la vulguin conèixer d'una altra manera, sinó també per aquells que no la coneixien com podrien ser les generacions més joves, que vulguin introduir-se amb aquesta nova versió de les aventures del pirata espacial i els altres personatges que componen l'extens i caòtic univers d'en Leiji Matsumoto.

divendres, 6 d’agost del 2021

Relatos de Sabu e Ichi vol. 1 Libro del viento

Títol: Relatos de Sabu e Ichi vol. 1 Libro del viento
Títol original: Sabu to Ichi torimono hikae (佐武と市捕物控, Notes de les detencions de Sabu i Ichi)
Autor: Shôtarô Ishinomori
Publicat per: Planeta Cómic, octubre de 2015
Format: Rústic amb sobrecoberta - Volum A5 (14'8 x 21 cm) - 384 pàgines - B/N
Preu: 18,95€

Aquest 2021 ha estat l'any Shôtarô Ishinomori pel que fa a lectures. Em vaig estrenar amb Hokusai (Panini Comics, 2019), tot seguit va tocar Mi vida sexual y otros relatos eróticos (Satori Ediciones, 2018). Ambdues obres volums únics. Fa poques setmanes va tocar el primer volum de l'esperat Kamen Rider, i en català (Ooso Comics, 2021), i ara ha tocat el torn del primer volum de Relatos de Sabu e Ichi, publicat per Planeta Cómic. Aquestes quatre obres del Rei del Manga, publicades per quatre editorials diferents, són les que es poden trobar amb facilitat al nostre mercat. 


Planeta va publicar aquest manga entre l'octubre de 2015 i l'abril de 2016, en una edició de 4 volums en format "kanzenban". Originalment al Japó, fou publicada primer a la revista Weekly Shônen Sunday del 1966 al 1968 i després a la revista Big Comic de l'abril del 1968 a l'abril del 1972, ambdues de l'editorial Shogakukan, i recopilats els capítols en 17 volums.

Havent llegit el seu primer volum, titulat Libro del viento, seguirem en Sabu, un jove noi que és ajudant civil de policia, i  l'Ichi, un adult massatgista i cec però un gran expert amb l'espasa. Amb ells dos viurem diferents casos detectivescos, les històries són autoconclusives, en els quals els dos indagaran en els diferents crims, normalment assassinats, amb què es trobaran.

Més enllà dels crims, saber qui els ha causat, com han tingut lloc i com es resolen, totes aquestes aventures ens permetran aprofundir en diversos aspectes de l'Edo Bakufu, pel que he trobat concretament durant el segle XIX, l'època en què viuen els protagonistes. Per tant, serà un retrat d'aquesta època veient-ne costums, tradicions i maneres de fer. Però també hi haurà capítols on podrem aprofundir en les ments dels seus protagonistes i en especial en l'Ichi. I tot relatat amb un excel·lent dibuix, quan cal amb el detall que li pertoca.

Tenint tots els quatre volums disponibles de Relatos de Sabu e Ichi, tocarà anar llegit els tres següents i així aprofundir en les aventures d'en Sabu i l'Ichi tot esbrinant que s'amaga darrere dels crims i així posar llum en la foscor. Una lectura interessant per part del Rei del Manga Shôtarô Ishinomori, un seinen clàssic, amb cinquanta anys a sobre, que compta amb un anime i amb una sèrie amb personatges reals.

dimarts, 3 d’agost del 2021

Vinyetari. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català

Títol: Vinyetari. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català
Autor:
Diversos
Publicat per: Norma Editorial, juny de 2021
Format:
Cartoné - 19 x 28 cm - 272 pàgines - Color
Preu:
24,90 €


El passat abril de 2020, el diari Ara va anunciar la primera edició del Premi Ara de Còmic en Català, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de Norma Editorial amb l'objectiu de potenciar la presència de la llengua catalana en els nous gèneres de no-ficció que estan sorgint en el còmic adult.

A finals d'octubre es van anunciar els tres finalistes, i en un acte marcat per la pandèmia es va anunciar el guanyador. Caritat del Rio d'en Pep Brocal fou l'obra guanyadora i les dues altres obres finalistes van ser  Força, d'en Ferran Vidal, i Paral·lel, de na Berta Cusó. En total es van rebre 162 historietes.

A partir d'aquí la feina va ser seleccionar d'aquest total d'obres, només unes quantes per formar part d'un volum recopilatori que Norma Editorial va publicar el passat juny. Vinyetari. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català és el resultat final d'aquesta selecció que ens presenta l'obra guanyadora, les dues finalistes i quinze obres més, o sigui un total de divuit historietes sorgides d'aquesta primera convocatòria del Premi Ara. Vegem-les breument tot seguit.

- Caritat del Rio, de Pep Brocal (Obra guanyadora): Història biogràfica de n'Eustacia María Caridad del Río Hernández, una catalana fascinant del segle XX, lluitadora revolucionària, espia soviètica i mare de l'assassí de Trotski, en Ramon Mercader.

- Força, de Ferran Vidal (Obra finalista): Història que ens aproximarà molt bé a la realitat d'un centre de rehabilitació per a drogodependents.

- Paral·lel, de Berta Cusó (Obra finalista): Historieta que ens mostrarà l'explosió de vida i llibertat de la Barcelona canalla dels anys 50 i 60, segons les experiències d'un barceloní anomenat Joaquim. 

- Imbazazi. Una història de perdó, de Guilllermo Altarriba i P.J. Armengou: Un viatge a l'Àfrica ens permetrà conèixer una història dura sobre les ferides encara per cicatritzar del genocidi ruandès, que els hutsu va perpetrar sobre els tutsi.

- La recordo ambre, de Raül Gesalí: A través dels records de la infància d'en Raül, ens connectarem amb una de les grans tragèdies de la història recent de Barcelona, l'atemptat terrorista a l'Hipercor.

- Els llibres, de Pablo Rios: L'autor ens explica l'impacte de la pandèmia en el sector editorial amb tot conversant amb editors, traductors, llibreters i autors.

- Una opció de vida, de Raúl Deamo: Una historieta on l'autor fa una immersió en el dia a dia d'un grup de joves que viuen i treballen en  una masia del Ripollès, tot fent que sigui el màxim de sostenible possible, a pesar de les encara contradiccions amb què han de conviure.

- Secrets de mare, de Glàfira Smith: L'autora ens explica amb humor i tendresa la figura de la seva mare a través de les receptes que va llegar als fills abans de morir de càncer.

- Què serà?, de Glòria Vives Xiol i Bel Olid: L'escriptora Bel Olid,  amb la col·laboració de na Glòria Vives Xiol al dibuix,  comparteix els arguments i sensacions amb què ella i el seu company aborden el naixement de la criatura que parirà ell (és un home transsexual) i a la qual no volen imposar cap “mandat de gènere”.

- Herba geganta, de Nadia Hafid: Una historieta on es mostra el contrast entre el món natural amb el món urbà.

- Lola, de Julien Frey i Pep Domingo (Nadar): Una història sobre una advocada tot ajudant una família de refugiats i les dificultats amb què es troben.

- Verdura, de Sergi Moreso: Història humorística que ens parla sobre el daltonisme. Tenint jo un amic daltònic, m'ha recordat situacions mostrades tot parlant amb ell.

- Moviment, d'Arnau Sanz: L'autor ens mostra les nits dormint sota el cel estrellat d'un besavi seu que es dedicava a la transhumància.

- Beirut, més enllà de la música, d'Ed Carosia i Lluc Silvestre: El Líban és el destí d'en Lluc Silvestre, que aprofita el seu viatge a una fira musical per conèixer des de la llunyania cultural, la vida de Beirut i el Líban, a l'altra banda de la Mediterrània.  

- La casa inclinada, de Conxita Herrero: Història sentimental entre l'autora i la seva parella.

- I de sobte, (co) pares, d'Arnau Ferrer: Els dubtes d'una parella gay, juntament amb una amiga, quan es decideixen per la coparentalitat com a opció per tenir un fill.

- Press Start, de Maria Climent i Matias Tolsà: Historieta on es fa una reflexió sobre com l'angoixa pel pas del temps sobretot quan ja està una edat, la trentena d'anys en el cas mostrat.  

- Royal Films, de Sergio Palomino i Jordi Palomé: Aquest duet d'autors ens mostra la poc coneguda faceta del rei espanyol Alfons XIII, la de productor i mecenes de films pornogràfics, que un cop realitzats compartia amb els seus íntims amics.

Historietes de tota mena, cada una amb els seus estils de dibuix i colors, cada una amb base real, totes elles diferents. Amb algunes riurem, d'altres ens colpiran, algunes basades en fets reals, però aliens als autors, d'altres en canvi familiars o autobiogràfiques i d'altres ens mostraran que el món es pot veure i entendre amb altres ulls. Historietes doncs per tots els gustos i d'autors de tota mena.

El passat maig es va anunciar la segona convocatòria del Premi Ara de Còmic en Català, tenint temps de presentar les obres fins al 30 de maig. Al següent enllaç hi trobareu tota la informació. Veient el reeiximent de la primera convocatòria, i si aquesta segona també ho és de reeixida, serà un bon camí per anar consolidant el còmic en català adult i de no-ficció.