dilluns, 29 d’abril del 2013

Les Tortugues Ninja i jo

Seria l'octubre de 1990 quan es va estrenar a TV3 la sèrie d'animació titulada en català com Les fabuloses Tortugues Ninja, conegudes internacionalment com Teenage Mutant Ninja Turtles (TMNT), o sigui Tortugues Ninja, Mutants i Adolescents. Aquest és l'opening de la versió catalana, el qual no l'he trobat amb una qualitat d'imatge millor. Aquí el podeu veure en versió original.



Les Tortugues Ninja eren quatre i cada una tenia els seus propis elements que el caracteritzaven, a més cada una d'elles havia estat batejada per un artista del Renaixement italià. 
  • En Leonardo porta la cinta blava i les seves armes són les katanes. Rep el nom de Leonardo da Vinci 
  • En Raphael porta la cinta vermella i les seves armes són els sais. Rep el nom de Rafaello Sanzio 
  • En Donatello porta les cintes liles i i la seva arma era el bastó. Rep el nom de Donato di Niccolò di Betto Bardi 
  • En Michelangelo porta les cintes taronges i les seves armes són els  nunchakus. Rep el nom de Michelangelo Buonarroti.    

Les quatre han estat educades i entrenades en les arts ninja per una rata també mutant, el mestre Estellicó, Splinter en l'original, qui també fou batejat a partir del sobrenom de Giovanni di Ser Giovanni, Scheggia, o sigui "Estella".

Les Tortugues Ninja tenen la missió de derrotar el Trinxant, Shredder en l'original, cap dels ninja del Clan del Peu, el qual fa aliança amb en Krang, un extraterrestre de la Dimensió X.  

Però d'on surten les Tortugues Ninja? Doncs com molts herois creats als Estats Units tenen els seu origen en una sèrie de còmics creats per Kevin Eastman i Peter Laird: Eastman and Laird's Teenage Mutant Ninja Turtles publicant-se el primer número el maig de 1984. Cal tenir en compte que que les Tortuges dels còmics i les seves històries són més fosques i de caire més adult que les Tortuges de la primera sèrie animada que vam poder veure quan érem quitxalla. Els còmic els va publicar Norma Editorial l'any 2007.


Aquell primer número de molts més, va ser el detonant de tota una franquícia que a part d'altres sèries de còmic, també ha donat lloc a tres sèries d'animació: La original de 1987-1996, la segona de 2003-2009 i la tercera estrenada l'any passat 2012. A més també té una sèrie d'acció real de 26 episodis (1997 - 1998) anomenada Ninja Turtles: The Next Mutation, la quals van tenir una aparició estel·lar a la sèrie Power Rangers in Space. També té quatre pel·lícules: Les tres primeres són dels principis dels 90. La quarta és de l'any 2007. Actualment n'hi ha una 5a en producció. I bé no ens podem oblidar del merxandatge. Les TMNT també van fer el salt als videojocs, de les quals recomano la lectura i visualització el següents enllaços del blog 3 botons i START: Tortugues Ninja 1a part i Tortugues Ninja 2a part. Evidentment també van arribar les seves figures d'acció, en que recomano visualització del següent video de Youtube on es fa un repas en totes o casi totes les seves joguines, del 1988 al 1998. 

I parlant del seu marxandatge. Qui no en té una figura d'acció? Qui no col·leccionava els pòsters de Matutano? Qui no té l'àlbum de cromos de Panini? Sense cap manera de dubte va caure sobre tots els nens d'aquella època, jo inclòs, la Tortugamania. Un dels records més especials que en tinc d'aquella època era un estiu de no sé quin any ben bé. Havia passat un parell de setmanes a casa dels avis. En tornar casa, mons pares em van dir que tenia una sorpresa al vídeo. En engegar el televisor i en posar el vídeo, em vaig trobar mirant la pel·lícula original de les Tortugues Ninja, que el canal Telecino de llavors havia emès en un dia d'aquelles dues setmanes.  Encara el tinc, el vídeo. Ara també la tinc en format Combo DVD i Blu-ray Disc, editat per Selecta Vision

Un cop explicada aquesta anècdota, havent mencionat cert tipus de marxandatge, posaré imatges d'allò que recordo haver tingut i que encara dec tenir, guardat o no per casa.

Les figures les tinc guardades per algun lloc i per tant les imatges les he hagut de buscar pel Google. Són les següents:


 En Michelangelo i  l'Ace Duck (personatge que surt pocs segons a la sèrie. Info).

 Michelangelo versió surf i Raphael versió astronauta. 

 Aquest vehicle es diu Double Barreled Plunger Gun

L'àlbum de cromos de Panini i el seu pòster. La foto que correspon a l'àlbum si que és meva ja que el tinc a mà.

Els pòsters tampoc no en tinc ni idea si els tinc o no. En tot cas fent recerca per Google, dels que he vist, en recordo aquests 2 que podeu veure, i també 4 un per cada tortuga els quals eren consecutius, que no n'he sabut trobar-los tots.

 
Les TMNT també van ser objectiu de censura. L'arribada de la primera sèrie d'animació al Regne Unit, degut a les seves polítiques van comportar que fossin reanomenades a Teenage Mutant Hero Turtles. El terme "Ninja" era considerat massa violent per un programa de caire infantil. Conseqüentment tots els productes relacionats havien havien de ser reanomenats.

Per anar acabant us voldria recomanar 3 enllaços de Zona Negativa on parlen de les Tortugues Ninja:
I ja ara sí finalment també recomanar-vos, també una pel·lícula especial que podem trobar a Youtube el qual és un entrecreuament entre les Tortugues Ninja de la segona sèrie d'animació, les de la primera i finalment les de les còmics originals. S'anomena Turtles Forever. Si aneu peixos en anglès, subtitulada també en castellà.

diumenge, 28 d’abril del 2013

Torpedo vol.1

Títol original: Torpedo 1936
Autors: Enrique Sánchez Abulí (Guió), Jordi Bernet (Dibuix), Alex Toth (Dibuix, només les dues primeres històries)
Publicat per: Ediciones Glénat, setembre 2007
Format: Rústic, 144 pàgines, B/N
Preu: 15€

Al Saló del Còmic de l'any passat, ja em passar pel cap fer-me amb la col·lecció completa de Torpedo en català, però en aquella ocasió va quedar com a pendent, fins que al Saló d'enguany a l'estand d'Editores de Tebeos, hi vaig trobar els 5 volums, essent aquesta la meva primera compra.

Torpedo o Torpedo 1936 és una sèrie de còmics escrita per Enrique Sánchez Abulí i dibuixada per Jordi Bernet.  S'hi narren les aventures de Luca Torelli, un italià que resideix a Nova York, on es guanya la vida fent d'assassí a sou, conjuntament amb el seu ajudant Rascal, dins el context violent del crim organitzat en la Nova York dels anys de la Gran Depressió.

Les dues primeres històries però van ser dibuixades per Alex Toth, que sentint-se incomode amb l'argument ho va deixar córrer, agafant el relleu dels llapis, en Jordi Bernet. I és que Luca Torelli alies Torpedo, és el personatge en el qual hi brilla l'absència d'allò políticament correcte: assassí, masclista, manipulador entre d'altres, i tot i aquests elements despectius, és l'heroi de la història, caient simpàtic als lectors.

Cada un dels 5 volums recull 3 dels àlbums originals. Aquest primer volum en recopila els següents:

  • Luca Torelli és... Torpedo. Recopila:  Torpedo 1936 Cap.1, Torpedo 1936 Cap.2, De gos a gos, Parlant del boques..., Amb mi  no s'hi juga.
Aquest és l'àlbum de presentació. Les dues primeres històries són les dibuixades per Alex Toth qui va donar les bases gràfiques al personatge i a l'obra, però a partir de les següents ja amb en Jordi Bernet, veiem que hi va fer un fort aprofundiment gràfic. Amb aquestes obres ja veurem que d'escrúpols no en té gens ni mica, la feina és la feina, encara que impliqui matar vells amics o aprofitar-se de les dones, que d'això en sap molt

  • Temps era temps. Recopila: Temps era temps, Dumbo, Solo de trompeta, R.I.P. i amén, El canvi.
Amb la primera història coneixerem, com es va iniciar a la seva professió, poc després d'arribar al Estat Units. En les altres històries veurem que per guanyar-se la vida si cal es disfressa de pallasso, envia mossens al cel, o si un policia li té declarada la guerra, buscarà la manera per tal que la seva mort sembli un accident.

  • Flash-Back. Recopila: Flash-Back, L' home que no es mamava el dit, La nit de Sant Valentó, El negre que posava els ulls en blanc; Any nou, mort nova.
La primera història tornem al passat d'en Luca amb una nova aventura de com es va professionalitzant al negoci. En la següent històries veurem en Luca en un judici per accés de velocitat i també veient-lo humiliat per que s'han aprofitat d'ell. I en la última història, quan arriba Nadal, ha de recórrer al Pare Noel per treballar.

dissabte, 27 d’abril del 2013

Els Prats de Rei i Cervera protagonistes de la Ruta 1714

La Ruta 1714 és impulsada pel comissionat del Tricentenari per difondre històricament i cultural els escenaris destacats de la Guerra de Successió

Els Prats de Rei i Cervera són dos dels municipis inclosos a la Ruta 1714 que el comissionat del Tricentenari està impulsant per difondre històricament i cultural els escenaris destacats de la Guerra de Successió. Les demarcacions de Barcelona i Lleida concentren aquests enclavaments i el Centre Cultural del Born n'és un dels punts principals.

La Ruta 1714 la conformen deu municipis i presenta una seixantena de monuments històrics destacables de la guerra de Successió. Els municipis i monuments principals són els següents: el Centre Cultural del Born de Barcelona, el Castell de Cardona, la Universitat de Cervera, la Torre de la Manresana dels Prats de Rei, el Turó de la Seu Vella de Lleida, la Casa de Rafael Casanova de Moià, l'església de Sant Baldiri i la Tomba de Rafael Casanova a Sant Boi de Llobregat i també el museu d'aquest municipi, el Castellciutat de La Seu d'Urgell, el Castell de Talamanca i l'Ermita de Sant Sebastià a Santa Eulàlia de Riuprimer. Miquel Calçada és el comissari designat per als actes del Tricentenari de la commemoració del 1714.

Els Prats de Rei, escenari d’una de les batalles més cruentes de la Guerra de Successió



La batalla dels Prats de Rei, del setembre al desembre del 1711, va ser una de les més dures en territori català durant la guerra de Successió (1701-1714) i es va resoldre amb un triomf de l’exèrcit austriacista sobre les tropes borbòniques. Gairebé 60.000 soldats de diferents països d’Europa van combatre en una lluita de trinxeres que es va allargar tres mesos entorn de la vila. 



http://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1367066520.jpg

A l'àrea de la Torre de la Manresana, hi viuen unes 5.700 persones, però fa 300 anys, durant els tres mesos de la batalla, s’hi van arribar a concentrar quasi 60.000 soldats. D’aquests, 35.000 pertanyien a les tropes borbòniques, mentre que per part austriacista eren uns 22.000 homes (alemanys, anglesos, holandesos i catalans).



Aquesta concentració de soldats, la duresa de la batalla i de l’hivern, va provocar la destrucció de gairebé totes les edificacions del poble, i que s’exhaurissin tots els recursos en un radi de tres dies de la zona. La batalla va provocar prop de 10.000 baixes en les tropes borbòniques, i és una de les darreres victòries dels Àustries abans de la desfeta de Barcelona, el 1714.


La Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera és, sens dubte, una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana de tot el segle XVIII. Acabada la guerra de Successió, el 1717, Felip V dictaminà l'ordre de supressió de les sis universitats de Catalunya i la creació d'una única universitat central a la ciutat de Cervera. La decisió del rei Felip V, que va accedir a la proposta dels comuns de Cervera, volia premiar la fidelitat d'aquesta ciutat a la seva causa.

http://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1344360454.JPG

Fou projectada i dirigida per l'arquitecte Francesc Soriano, inicialment, i després per Miguel Marín. Els anys invertits en la seva construcció expliquen que hi ha dos estils artístics clarament diferenciats. De la primera etapa és la façana principal d'estil barroc i de la segona la façana interior d'estil neoclàssic El nou edifici va començar a funcionar el curs 1740-1741 i arribà a concentrar facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis

El moment de màxima esplendor correspon a la fi del segle XVIII, en què tenia uns dos mil alumnes. La Universitat va ser l’acadèmia de nombrosos personatges il•lustres com el filòsof Jaume Balmes, el bisbe Fèlix Torres Amat, l’inventor Narcís Monturiol i el militar i polític Joan Prim, entre d’altres. La presència de la Universitat va suposar un incentiu econòmic per a la ciutat, que va veure augmentada considerablement la seva activitat, tant constructiva com comercial. Amb l’adveniment de la Revolució Liberal, la Universitat es va traslladar a Barcelona, el 1837.

divendres, 26 d’abril del 2013

Joc de trons II. El còmic

Títol Original: A Game of Thrones II. Recopila els nº7 a 12.
Autors: George R. R. Martin, Daniel Abraham (Adaptació) i Tommy Patterson (Dibuix)
Publicat per: Fanbooks (Grup 62), abril 2013.
Format: Cartoné, 192 pàgines, Color
Preu: 14,95€

Si el dia 31 de març, s'estrenava al canal HBO la tercera temporada de Games of Thrones, la qual adaptarà la primera meitat de Tempesta d'espases; aquest més d'abril s'ha publicat el segon dels quatre volums de l'adaptació en còmic de Joc de trons, el primer llibre de Cançó de gel i foc. Aquest segon volum ha estat publicat per Fanbooks, del Grup 62, igual que Estrella Polar qui va publicar-ne el primer. També es manté la col·lecció Comic Books, sota la qual es publiquen els còmics del grup editorial.

Havent ja llegit els 5 llibres disponibles del 7 que ha de tenir la saga i anant a ritme d'emissió de la sèrie, els còmics són una bona manera de recordar els temps passats, visualitzar els fets d'una manera diferent a la sèrie ja que el còmic és més fidel a les novel·les, relatant-ho i adaptant-ho personatge per personatge.

Abans d'entrar en els fets d'aquest segon volum, faig un breu recordatori de com va finalitzar el primer volum:
En Jon Neu ja és al Castell Negre entrenant-se per esdevenir un Guardià de la Nit i rebent noticies que en Bran s'ha despertat. Per altra banda a Port Reial, en arribar-hi l'Eddard després del viatge amb tot al seguici reial, es retroba amb la Catelyn, però la vegada també es un comiat entre ells dos, i finalment al  mar d'herba dothraki, la Daenerys sap que està embarassa de Khal Drogo.
En aquest segon volum, en el qual s'hi recullen el números del 7 al 12, per tal d'explicar que s'hi relata, ho faré il·lustrant-ho amb les portades de cara número individual i quins personatges inclou cada un, amb una breu descripció dels fets.

Número 7 inclou: Tyrion (3), Arya (2) i Bran (4)
Comencem amb en Tyrion Lannister al Castell Negre, acompanyant els oficials durant el sopar, i prometent al Lord Comandant que intentaria ajudar-los aportant més homes la Guàrdia. Abans d'anar a dormir, puja a dalt del Mur on s'hi troba en Jon i el Fantasma. A Port Reial, l'Arya té una conversa am son pare, i pocs dies després comença a entrenar-se amb l'espasa amb en Syrio Forel. A Hivèrnia, en Bran i els altres reben la visita d'en Tyrion que cap a Port Reial. El nan li dóna en Bran un plànols d'una sella per tal que el petit Stark pugui muntar.
 Número 8 inclou: Eddard (5), Jon (4) i Eddard (6)
 L'Eddard demana al Gran Mestre Pycelle informació sobre la mort de Lord Jon Arryn. El vell li parla d'un llibre sobre nissagues que havia consultat la difunta Mà del Rei. De tornada a les seves estances, en Ned rep la visita d'en Baelish que també l'informa de persones properes a Lord Arryn. Al Castell Negre hi arriba un nou recluta, en Samwell Tarly, el qual el seu pare Lord Randyll Tarly li ha enviat per la seva condició de gras i maldestre. En Jon ajudarà el seu nou germà a la vida al Mur. Tornant a Port Reial, tot ja està a punt pel Torneig de la Mà, l'Eddard però a part d'aquesta preocupació també continua amb l'afer de la mort d'en Jon Arryn, i va a parar a una armaria on en Jon hi havia anat. Allà en Ned hi troba un jove noi anomenat Gendry, el qual observa que és un bastard del rei Robert. 
Número 9 inclou: Catelyn (5), Sansa (2), Eddard (7)
La Catelyn de camí a Hivèrnia i en Tyrion cap a Port Reial, coincideixen a la Fonda de la Cruïlla. Allà Lady Stark fa deteneir el Lannister acusant-lo de l'intent d'assassinat d'en Bran. A Port Reial, se celebra el Torneig de la Mà, la Sansa per boca d'en Sandor Clegane, el Gos, coneixerà com és va cremar mitja cara. L'endemà, continua el Torneig, l'Eddard el presencia. Més tard, Lord Stark indaga en tot el que ha passat recentment, buscant punts de connexió, quan rep la visita de Lord Varys, també per parlar sobre la mort d'en Jon Arryn.
Número 10 inclou: Tyrion (4), Arya (3) i Eddard (8) 
La Catelyn i seguici, amb en Tyrion de presoner, no es dirigeixen a Hivèrnia, si no a la Vall d'Arryn, on hi ha el Niu d'Àligues, el castell dels Arryn, on la Lysa, germana de la Cat, n'és la senyora. Durant el camí, son atacats pels clans de la Vall, del quan se'n surten. A la Fortalesa Roja, l'Arya s'entrena capturant gats, quan va a parar a les catacumbes del castell, on hi sent un conversa entre dos homes que no coneix parlant sobre una imminent guerra entre lleons i llops, els homes són en Varys i l'Illyrio de Pentos. En tornar amb son pare li explica, però en Ned ho veu tot com un conte, quan llavors arriba en Yoren de la Guàrdia de la Nit, i la petita ha de marxar. Més tard, al Consell Privat, hi ha una forta discussió entre el Rei i la Mà, sobre el fet de matar la Daenerys de la qual saben que està embarassada. Només en Ned i en Barristan hi estan en desacord. En Ned dimiteix del seu càrrec i ordena els preparatius per tornar a Hivèrnia. Més tard rep la vista del Ditpetit proposant-li d'anar a visitar el bordell que en Jon i l'Stannis havien visitat.
Número 11 inclou: Catelyn (6) i Daenerys (4)
De camí, al Niu d'Àligues, la Catelyn i seguici es troben amb soldats de la Vall, i també amb Ser Brynden "Peix Negre" Tully, l'oncle de la Cat, posant-se al dia de la situació. En arribar a la Porta de la Lluna, Lord Nestor els informa que Lady Lysa els vol veure immediatament. Mya Pedra, una bastarda de la vall, acompanya a Lady Catelyn fins al Niu, en la duresa de l'ascensió en la foscor de la nit. Un cop ja al Niu, la Catelyn es retroba amb sa germana i també el fill esquifit i malaltís d'aquesta. Lord Robert Arryn, Senyor de Niu d'Àligues i Guardià de l'est. A l 'altra banda del mar Estret, la Daenerys i companyia arriben  Vaes Dothrak, la ciutat dels dothraki, on la khaleesi s'haurà de presentar a les bruixes del Dosh Khaleen, però abans d'això, té una forta disputa com són germà Viserys. 
Número 12 inclou: Bran (5), Tyrion (5), Eddard (9)
A Hivèrnia, en una sortida pels boscos en que en Bran provarà la sella de muntar dissenyada per en Tyrion, patirà una emboscada de 4 salvatges de Més Enllà del Mur. Per sort se'n sortirà gràcies als llops, en Robb i en Theon. En capturen un d'ells, l'Osha, i els altres son morts. De tornada al Niu d'Aligues, en Tyrion hi es empresonat en una de les cel·les del cel, fins que decideix confessar els seus "crims", en el qual exigeix un judici per combat. En Bronn un mercenari el defensarà vers Ser Vardis Egen, un soldat de la Vall. A Port Reial, en Ned visita el bordell que li havia dit el Ditpetit. Allà recorda la bastarda d'en Robert de la Vall, la Mya Pedra, i ara el bordell hi veu una altra nena de cabells foscos, també bastarda del rei. En sortir del bordell es troben amb en Jaime Lannister i soldats els quals busquen brega per la captura d'en Tyrion. En Jaime fa matar tots els homes del Nord exceptuant l'Eddard que queda ferit ala cama.
La edició d'aquest segon volum és molt més complerta que la del primer, ja que inclou les portades dels números individuals, utilitzades per separar-los dins del mateix volum. Un gran encert. La portada utilitzada per la coberta del volum correspon a una portada alternativa del número 7.

Respecte el text i la traducció, hi hauria d'haver una revisió més profunda. La traducció utilitzada respecta força la dels llibres, amb algunes diferències, per dir un exemple s'utilitza el terme "Fortalesa Vermella" quan als llibres és "Fortalesa Roja", però al cap i a la fi no deixen de ser termes sinònims. Ara bé hi ha el cas de "Port Reial", en que els primers dos cops que surt ho fa sota la denominació "Desembarcador del Rei", per després ja ser "Port Reial". Són descuits que fàcilment es poden evitar ja que el traductor n'és el mateix, en els dos volums, amb una lectura a posteriori de revisió, amb bona memòria i tenint les idees clares.

Esperem que el tercer volum no trigui tan a arribar, ja que el 18è número que el completaria està previst pel juny als EUA, i amb una mica de sort però fent-ho bé i amb la calma que es mereix aquest producte, de cara a mitjans o finals de tardor ja el poguéssim tenir aquí.

dimecres, 24 d’abril del 2013

Males notícies per Cinturó Negre: Està aturat

Si ahir se sabia que Editores de Tebeos de cara aquest divendres posaria a al venda un pack amb els dos primers toms de Cinturó Negre. Avui a través d'una simple resposta al seu facebook, han dit que de moment no la continuarien amb un potser més endavant.

Aquestes són les maneres més adequades per comunicar una cosa important per 300 i pico lectors i clients, entre ells jo, per una editorial que últimament ha tremolat i que s'ha d'anar estabilitzant? No.

Tot i que el primer volum va tenir bones vendes, al anar avançant la cosa no ha estat així.  L'any passat només es van publicar dos toms, el 18 i el 19. Respecte el 20è, la primera previsió per la publicació va ser el passat desembre, però s'ha anat retardat i ara no en sabem pas ni si acabarà sortint. 

És una llastima que una editorial que tant apostat pel manga en català i que havia estat pionera en el seu sector en ja en el manga en general, hagi de comunicar les coses de manera pèssima, i sent fidel al lector i client no pugui buscar alternatives per intentar redreçar la situació i no tenir no només Cinturó Negre, si no altres manga, en una hibernació permanent on un no sap si es despertarà o s'hi quedarà. 

Font: ComiCat

dilluns, 22 d’abril del 2013

Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana

Títol: Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana 
Títol Original: Europesadilla. Alguien se ha comido a la clase media
Autor: Aleix Saló
Publicat per: Debolsillo (Random House Mondadori), abril 2013
Format: Llibre de butxaca, 192 pàgines.
Preu: 9,95€

Amb Simiocràcia, l'Aleix Saló la va encertar de ple amb el format de llibre il·lustrat explicant les claus de la crisi, però sense perdre l'humor propi del que es caracteritza l'autor. Enguany, doncs hi ha tornat però centrant-se en això que s'està construït políticament i econòmicament a al continent d'Europa, però que ningú en veu la llum al final del túnel. Prepareu-vos per Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana.

Per explicar-nos tot l'entremat polític i econòmic que estava vivint Europa, comença amb un breu repàs històric de com s'ha anat desplaçant el poder polític del Vell Món des del Creixent Fèrtil i la Mediterrania Oriental de Grècia, passant pel domini mediterrani de Roma, i amb la seva caiguda, establint-se finalment al centre de l'Europa continental. No només se'ns fa una comparació, un versus entre Europa i Àsia, si no que també ja va introduint les diferencies entre l'Europa continental i l'Europa mediterrània de l'Edat Mitjana.

A partir d'aquí l'Aleix Saló ja ens introduirà a tres impactes els quals van afectar fortament l'Europa del segle XXI, això s'hi explicant-ho amb fets històrics que hi han hagut des de l'edat mitjana fins a dia d'avui, en el qual hi ha hagut de tot: la colonització del món conegut per part europea, guerres entre ells, colònies que s'independitzen i que amb el temps tindran poder mundial: els Estats Units d'Àmerica. Més guerres entre ells, entre les quals dues guerres d'abast mundials, malauradament van ser el motiu pel qual es va començar a constriuir certa unitat economica i politica a Europa, el qua avui coneixem com a Unió Europea. I quins han estat aquests impactes que ha afectat els fonaments o més ben dit la teulada d'aquesta institució? I dic teulada, per que la creació de la Unió Europea s'ha fet des de dalt a baix. Des dels despatxos dels governants a esquenes del pobles tot i que al cap i a al fi tenint-ne beneficis i ara també sent-ne el més perjudicats. 

L'islamisme imporant en temps passats els qual van aportar molts coneixements a una Europa dominada per un cristianisme obscur, degut a les batalles del segle XX entre capitalistes i comunistes, alguns sectors s'havien militaritzat i radicalitzat entrant en escena el dia 11 de setembre de 2001. Aquest primer impacte no només va afectar els EUA també a a la UE i la resta de països occidentals que fins al dia vivien en una mena de bombolla de pau. De falsa pau. Per que a la resta del món, en molts d'aquells paisos que havien estat colònies europees, de pau no n'hi havia, interessava doncs que hi hagues inestabilitat per afavorir els interessos dels grans països occidentals. El que coneixem com a neocolonialisme, tant normal i comú des de mitjans del segle XX. 
Però amb el neocolonialisme i l'exportació del modus de vida occidental a la resta del món, la globalització, també va arribar els moviments anti-globalització. La globalització ha aportat un efecte anomenat deslocalització, les empreses per ser més competents abandonen els països occidentals per establir-se a països més pobres, i en surt més perjudicat doncs la classe mitjana, tant important en la creació europea i ara la que més perjudicada per les goteres de la teulada europea. 

Per altra banda per lligant-ho tot, els governants europeus des dels seus àtics van tenir la idea van tenir la idea de crear una moneda única per facilitar encara més el comerç i l'economia a Europa. Naixeria això l'Eurozona, i tots il·lusionats després de les campanades que indicaven el final del 2001 i l'inici del 2002 vam anar als caixers a buscar les primers exemplars d'aquella moneda miraculosa, l'EURO, festa i xerinola, fins que el dia 2 de gener, ens vam adonar que si abans un cafè valia 100 pessetes ara valia 1 euro, o sigui 166,386 pessetes. Amb un simple cafè la gent normal ja va començar a veure que això de l'euro potser no era tant agradable com ens volien fer veure. Però aquella nova moneda funcionava en països que econòmicament anaven en marxes diferents, en dues Europes diferents, sí la continental i la mediterrània. Per que ens entenguem és com si l'euro fos una corda que unís un tren de gran velocitat amb un tren de vapor, oi que amb aquest exemple tothom s'imagina un descarrilament amb un accident de grans dimensions? Sí, oi doncs això és el que ha passat, el que està passant. I quina és la gran afectada, la classe mitjana.

Aquests paràgrafs no deixa de ser un simple i breu resum del que actualment passa en el si d'Europa, i que l'Aleix Saló ens ho explica a Euromalson amb més detall i d'una manera senzilla i entenedora i amb humor, cosa que si es perd malament rai, fent-ho així accessible a tothom. Una lectura molt i molt recomanable.  

dissabte, 20 d’abril del 2013

Fins als borbons! 38 dibuixants emPalmats

Autors: Varis autors
Publicat per: Angle Editorial, març de 2013.
Format: Rústic, 20x13cm, 144 pàgines, B/N
Preu: 13,90€


Angle Editorial ha tornat a la càrrega amb un nou recull de vinyetes i il·lustracions de prestigiosos ninotaire catalans. Aquest cop la temàtica elegida és mostrar-nos amb humor i simpatia la nostra família reial preferida, la que ens ha tocat, "mai imposat", en diverses ocasions al llarg de la nostra història, i sí tal com penseu, es tracta ni més ni menys que la família dels Borbons espanyols, on el seu cap, el rei, és un paio de molta conya!

El recull resultant és Fins el borbons! que aporta varies de les il·lustracions, vinyetes i ninots que han plasmat 38 dibuixants a partir de les actuacions del rei Borbó i parents amb les quals els darrers temps han estat protagonistes als mitjans de comunicació.

Sense fer-ne una llista exhaustiva dir uns quants exemples del més coneguts, de l'actualitat:
  • Les mítiques xiulades en la seva Copa de futbol, quan els equipis finalistes acostumen a ser de territoris hostils envers la seva corona i unitat territorial que representa.
  • El lamentable episodi del difunt elefants quan el monarca on es va trencar el maluc de viatge a Africa. Què per que es va trencar el maluc, si no no sabríem que hi feia al continent segurament més espoliat del planeta. Però tranquils que aquest episodi va acabar amb un simple i contundent: Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir.  Per si no ho heu entès ja que la seva llengua mai ha estat imposada, i per tant no l'heu de saber, us ho tradueixo: Ho sento molt. M'he equivocat. No tornarà a passar.
  • Parlant de caceres també tenim l'episodi de la mala punteria del seu nét més gran, quan estava amb son pare, ex gendre del rei. 
  • I parlant de gendres, home l'Urdangarin i ara ja últimament amb Cristina inclosa, en la sèrie del moment titulada "Game of ThroNóos" (en anglès, més internacional). 
  • I també tenim el cas d'avortament de la seva nora, la Letizia, abans de casar-se. A veure quan tarda el nou papa, en Francesc, a excomunicar la parella de prínceps i de pas tota la família. Cap a a l'infern, que hi sobra lloc. (Aquest exemple no hi és al recull, però no costa gens mencionar-lo.) 
  • I no ens oblidem de l'amiga del rei. 

Com veieu gaire nets i polits aquest Borbons no ho són i és per això que aquests 38 ninotaire els hi donen les gràcies, que faríem sense ells, ep, compte, però quan arribi el moment els contemplarem de ben lluny, tal com ho ferm amb d'altres famílies reials europees. Però de lluny o de prop sempre els hi tindrem un calorós i profund afecte.

divendres, 19 d’abril del 2013

Amy Winehouse. El còmic

Títol: Amy Winehouse 
Títol original: Amy Winehouse
Autors: Cristofe Goffette i Patrick Eudeline (Escenaris), Javi Fernández (Dibuixos) i Luca Merli (Color)
Publicat per: Fanbooks (Grup 62), març 2013
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 14,95€

Una segona compra pre-Saló és el còmic biogràfic d'Amy Winehouse, amb el qual Fanbooks, el nou segelle del Grup 62 s'estrena amb la publicació de còmic en català. Mencionar que no en sóc ni vaig vaig ser seguidor de la cantant, ara bé la curiositat em va picar i el vaig comprar. 

Què en sabia de l'Amy Winehouse? Que era una estrella del soul i que degut a la vida que portava va morir jove, als 27 anys.
Ella però no és l'única estrella de la música que va morir als 27, n'hi ha tot un grup, l'anomenat Club dels 27, entre els quals també hi ha figures destacades com en Kurt Cobain i en Jimi Hendrix. En les morts del seus membres i en la vida d'aquests sempre hi apareixen les drogues i l'alcohol com a elements destacables.

Al llarg d'aquest còmic de caire biogràfic presenciarem moltes de les escenes que va viure o malviure la mateixa Amy: La infantesa, els amors, els èxits musicals, la mala vida, acabant-ho amb la seva mort. Resumint, amb una breu pinzellada fem un breu repàs pels moments importants o personals de la cantant.

Ara bé la part més destacable del còmic són les seves il·lustracions. És excel·lent la feina que ha fet en Javi Fernández amb el dibuix que juntament amb la coloració d'en Luca Merli donen el to realista i dramàtic que es mereix tant l'obra com el personatge en sí. 

No és només un còmic adreçat als seguidor d'Amy Winhouse, si també aquells interessats al mateix Club dels 27, al gènere de còmic biogràfic o simplement a qualsevol aficionat del còmic que com he dit al principi de la ressenya li piqui la curiositat.

dijous, 18 d’abril del 2013

Els capullus no regalen flors

Títol: Els capullus no regalen flors
Títol original: Los capullos no regalan flores
Autora: Moderna de Poble (Raquel Córcoles)
Publicat per: Rosa dels Vents (Random House Mondadori), març
2013
Format: Rústic amb solapes, 160 pàgines, Color
Preu: 14,90€

Un cop superat el 31è Saló del Còmic toca iniciar-me amb les lectures de tots els còmics comprats tant en les setmanes prèvies com al propi Saló.

Començaré amb les compres pre-Saló que ja vaig indicar en aquesta entrada. El primer tal com veieu és la nova obra de la Raquel Córcoles: Els capullus no regalen flors, sota el pseudònim Moderna de Poble, el qual vaig llegir en un dels dies previs al Saló. 

A través del fil argumental que se'ns presenta, la Moderna de Poble, que també és el nom del personatge, buscarà i remenarà entre tota la fauna masculina urbanita, el seu home ideal. Continuant amb el símil faunístic, en trobarà de moltes races, els quals acabaran sent tots uns "capullus", cada un amb les seves pròpies característiques. Però trobarà aquell que no ho sigui i que de debò sigui l'home ideal que regala flors?

En quan a nivell argumental m'ha agradat més que Sóc de poble (Glénat/EDT 2011), la primera obra de la Raquel Córcoles, i té bons moments d'humor. Ara bé, a opinió meva, considero que va dirigit cap un public bàsicament femení, i concretament urbanita, o a tota aquella gent oberta a tot tipus de modernitats i tendències del moment. Resumint sóc molt oposat per tal d'apreciar l'humor que expressa la Raquel Córcoles en les seves obres. 

dimecres, 17 d’abril del 2013

Santa Coloma de Queralt acollirà el primer simposi d’entitats de la Segarra Històrica

Una vintena d'entitats de la Xarxa Sikarra debatran sobre la identitat comuna dels territoris segarrencs 


El dissabte 4 de maig, el castell dels comtes de Queralt reunirà una vintena d’associacions, fundacions i altres col•lectius socials, culturals i lúdics dels territoris integrats dins la Segarra natural i reunits dins la Xarxa Sikarra per celebrar el primer simposi d’entitats de la Segarra històrica.

L’acte servirà per donar a conèixer el manifest que reivindica la identitat comuna dels territoris de la comarca natural de la Segarra i explicar què representa i quins objectius té la Xarxa Sikarra, creada al llarg del darrer any en successives trobades als Prats de Rei, Verdú i Montmaneu. El programa s’estructura en un seguit de xerrades al voltant dels elements culturals, històrics, geogràfics i artístics comuns, i hi intervindran representants del Grup de Recerca de les Terres de Ponent, del Fòrum l’Espitllera, de la Fundació Cases i Llebot, del Centre Municipal de Cultura de Cervera o de la Fundació Tekhnikós, entre d’altres, i una taula rodona on s’analitzaran els potencials turístics, agraris, paisatgístics i mediambientals de la comarca, problemàtiques actuals i visions de futur, amb intervencions de membres de la Unió de Pagesos, el Grup de Defensa del Medi Natural de la Segarra o l’associació pel Desenvolupament de la Vall del Corb, entre d’altres.

Com a activitats complementàries, es preveu una mostra de cultura popular, amb la participació de l’agrupació cerverina Seny Major, una mostra gastronòmica, dirigida pels Amics del Romesco de Santa Coloma i una visita guiada pel nucli històric colomí, a càrrec de l’Associació Cultural Baixa Segarra. També hi haurà un punt d’informació on les entitats que ho desitgin es podran donar a conèixer i interactuar amb d’altres de l’àmbit segarrenc.

El simposi estarà obert a tot el públic que desitgi aprofundir en l’afinitat comuna que tenen els territoris dispersos en les cinc comarques que avui fragmenta la Segarra històrica, amb voluntat de sumar dinamisme i projectes i potenciar les iniciatives de manera engrescadora, positiva i de futur.

dilluns, 15 d’abril del 2013

Crònica del 31è Saló del Còmic 2a part: Dissabte de firmes i trobada ComiCat

Després d'un matí de divendres apassionat de compres, va arribar el dissabte, el dia de la cacera de firmes, d'estand en estand, fent cua o no, o esperant l'autor per que fa tard, per tal que aquest et dibuixi quelcom o escrivís una dedicatòria al llibre o còmic. A més també dissabte també va tenir lloc la trobada ComiCat.

A dos quarts d'onze entrava a al Saló, i directe cap a l'estand de Norma, per tal que tenir les dedicatòries d'en Marc Zanni i en Joan Sanz aquest cop a la nova edició de La sèrie de la teva vida. Després d'una breu cua, va arribar el meu torn i m'entre m'escrivien comentant breument la lectura de la primera edició del llibre i també parlant de l'estrena dels nous episodi de One Piece en català. Ganes d'escoltar en Joan Sanz donant veu a en Saldeath d'Impel Down.

Un servidor, en Joan Sanz i en Marc Zanni
Les dedicatòries d'en Marc Zanni a dalt i d'en Joan Sanz a sota

Un cop amb la dedicatòria al llibre sortint de la cua, vaig conèixer personalment en Pedro Garcia, alies Rei Bardock, i conegut per ser el traductor de la versió catalana de Dragon Ball Multiverse.

Fent temps pel Saló per la següent firma, la d'en Max a l'estand de La Cúpula,  vaig coincidir amb l'Emili Samper (Nightwing80) de la Batcova, company de ComiCat. Després de saludar-nos i parlar, ens vam separar cadascú per la seva banda, i em vaig dirigir a l'estand de La Cúpula, per tenir les dedicatories d'en Max tan a Vapor com per Bardín, aquest últim comprat el divendres. Essent el segon en la cua, va arribar el meu torn.

En Max firmant el meu Vapor
La dedicatòria al meu Vapor
La dedicatòria al meu Bardín

Després va ser el torn de la de dedicatòria d'en Quim Bou al meu exemplar de L'illa de la mà. Em vaig dirigir a l'estand de Còmics 22 on l'hi trobaria firmant. Em vaig haver d'esperar uns breus minuts, el retard de rigor dels grans autors, amb el resultat i honor de tenir una altra obra seva amb la seva dedicatòria. 

En Quim Bou i un servidor
La dedicatòria al meu L'illa de la mà
I tot seguit cap a l'estand de Random House Mondadori, per la dedicatòria anual i de rigor de l'Aleix Saló a la seva nova obra, Euromalson.


La ronda del matí havia acabat. Tocava doncs ara trobar-se amb la resta dels companys de ComiCat, i on enrere? Al bar del fons!!! Allà hi vaig trobar, l'Emili Nitghwing80 i Javi del Campo Fonamental amb la seva xicota. Minuts després va aparèixer en Pau Gargotaire. Vam fer petar la xerrada, i abans d'anar a dinar vam anar a fer una volta cadascú pel seu compte. Bé, en Pau i jo vam anar a mirar les exposicions, on una llarga estada a les de l'entrada: Quaderns de Viatges, Junts però no barrejats: X-Men i Els Venjadors i Els 75 anys de Superman. Després també vam visitar la de L'humor no es retalla, i ja es va fer l'hora per anar a dinar. En Pau no ens s'hi va afegir, o sigui que els altres tres i jo vam fer cap a fer un mos. 

Un cop ja amb les panxes plenes, vam tornar a Saló, i aquest cop tots junts vam fer cap a l'estand de Dibbuks, on firmaven l'Andrés Palomino i l'Àlex Roca el seu còmic ¿Dónde está el guionista?. Així entre que l'Àlex que va arribar una mica tard i es prenia el seu temps en dibuixar, vam fer força conya comentant que la cua que s'anava formant cada vegada era més i més llarga. 

 L'Andrés, l'Àlex i el meu ¿DEEG? firmat
Les dedicatòries de l'Alex, a l'esquerra i la de l'Andrés a la dreta
Abans però de les firmes mentre m'esperava vaig tenir el grandíssim honor de conèixer una altra persona, l'Oriol Estrada molt més conegut per ser el Capitán Urías de La Arcadia de Urías. Ja li vaig dir que la seva alçada intimida moltíssim, però molt eh! Havent participat en el sorteig de la nova Arcadia, em va tocar les dues primeres temporades de Cálico Electrónico.Vaig passar-me pel corresponent estand per comprar la tercera temporada però estava esgotada.


Un cop ja vam tenir les firmes als nostres ¿DEEG? va tocar acomiadar-se fins a la propera ocasió. Cada membre de ComiCat va anar per la seva banda, dirigint-me cap l'estand de l'FNAC, on firmava en Javi Fernández, el dibuixant del còmic Amy Winehouse, amb un excel·lent dibuix que tot i no ser seguidor de la cantant, m'ha permès conèixer-la breument, veient la seva dramàtica vida i mort, ara com a membre del Club dels 27. No és dolent obrir-te a diferents tipus de còmic i obrir-se a nous temàtiques. 


Abans d'anar a per l'última firma vaig anar a l'estand de Selecta Vision on vaig fer la única compra del dissabte i l'última del Saló, les dues primeres pel·lícules de Les Tortugues Ninja: TMNT. La película i TMNT 2. El secreto de los mocos verdes. I juntament amb el còmic aquest doncs ha estat El Saló de les Tortugues Ninja, i sense tenir-ne cap tipus d'intenció, malgrat la presencia d'en Kevin Eastman, un dels seus creadors.


I ara sí, l'última firma. Cap a Norma per aconseguir la dedicatòria d'en Daniel Estorach, l'autor del llibre Avui m'ha passat una cosa molt bèstia, el primer llibre de la trilogia Cròniques d'un heroi urbà. El segon llibre, Identitats Secretes, està previst que surti al juny. A més a més Norma també feia la presentació de l'adaptació a còmic del primer llibre, regalant un avançament amb les primeres 22 pàgines, així doncs també hi havia la presencia del seu dibuixant, en Julián López. Per tant, tinc tan el llibre com l'avançament del còmic dedicat. Per cert, el personatge del Daniel Garcia "Justicier del Post-it" és el primer que en Julián dibuixa per a un lector. Degut a que en Julián Lopez va fer tard, anava confós d'hora, vaig tenir una bona estona per conversar amb en Daniel, sobre aquest primer llibre, la primera impressió del còmic i sense desvetllar-me res, breus trets per on pot encaminar-se el futur de l'univers de Cròniques d'un heroi urbà, però tal com vam coincidir pas a pas, el segon llibre pel juny i de cara a Nadal el còmic adaptant el primer llibre.

En Daniel Estorach dedicant-me l'avançament del còmic
En Julíán López i en Daniel Estorach disfressat de Justicier del Post-it, amb el meu llibre dedicat
A l'esquerra, dibuix i firma d'en Julián López, a la dreta firma d'en Daniel Estorach

Avançament del còmic dedicat: A l'esquerra, Julíán i a la dreta, Daniel

Completada la cacera de firmes, ja va ser l'hora de deixar Montjuïc per anar-me enfilant cap l'Altiplà de la Segarra. Ha estat un Saló molt ben aprofitat tant per les compres, per les firmes, per retrobar-se amb autors que ja coneixia, com també coneixent-ne de nous i també per la gent que coneixia per internet i que he pogut conèixer personalment. Ara a llegir que n'hi ha per molt i fins la propera ocasió!

Ca l'Huguet de Calaf premiat per la seva trajectoria

Ca l'Huguet, de Calaf, i la Pastissería Colom, de Cervera, van rebre la distinció que atorga anualment la Generalitat als establiments comercials centenaris del país. L'acte va tenir lloc el dilluns 8 d’abril durant el lliurament dels Premis a la Iniciativa Comercial.

Roger Huguet recull el premi
El president de la Generalitat, Artur Mas, que va lliurar els premis, va posar en valor la vigència i el bon funcionament del model comercial català, assegurant que 'és un petit tresor que entre tots hem de saber mantenir i fer progressar, en circumstàncies que no són gens fàcils'. Els Premis a la Iniciativa Comercial i als Establiments Centenaris, en la seva tretzena edició, han distingit quinze empreses, institucions i persones que han innovat en el comerç urbà de proximitat i ha reconegut la trajectòria de 28 establiments centenaris. 


 Dues empreses anteriors al segle XX

Ca l'Huguet, a Calaf
L’empresa calafina té una llarga trajectòria, la seva història va començar el 1675 a Sanaüja, treballant com a moliners de gra. Josep Huguet Samarra va ubicar l'empresa a Calaf el 1895. En el transcurs dels anys ha anat variant l'activitat comercial des de la comercialització de gra, distribució d'adob químic, fabrica de farina, passant per obrir una gasolinera el 1920, comercialització de pinsos... Al llarg de deu generacions, ca l’Huguet s’ha anat adaptant als temps actuals i ha evolucionat, fins a convertir-se en un centre integral de jardineria. L’empresa ja va rebre l’any 2009 un reconeixement de la CECOT per la seva llarga història.

La Pastisseria Colom començà al 1888, quan l’Isidro Colom va muntar a Cervera una petita botiga dedicada al comerç, on es venia una mica de tot, dolços, aliments, espelmes. Amb el pas del temps, aquest comerç es va dedicar exclusivament als dolços. L’impuls va arribar de la ma d’en Ton Colom que va convertir el vell obrador en una pastisseria moderna i també va començar a oferir els serveise de restauració i de caterings. El seu gendre, Jordi Taló, ha convertit aquesta pastisseria en un referent a Lleida.

diumenge, 14 d’abril del 2013

Crònica del 31è Saló del Còmic 1a part: Divendres de compres

Enguany altre cop he anat Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Divendres poc abans de les 10h ja era davant del recinte esperant que obrissin les portes. Ja que al divendres només hi anava al matí, un parell d'hores, vaig anar per feina, o sigui les compres. Com que la majoria de novetats ja les havia comprat amb anterioritat tal com he explicat a l'entrada anterior, a part d'alguna novetat que em faltava vaig anar a la cacera d'obres pendents d'altres anys.


Primer em vaig dirigir a l'estand d'Editores de Tebeos on vaig comprar la col·lecció sencera de Torpedo en català, la qual consta de 5 volums. Una obra que tenia a la llista de pendents. 



Donant voltes amunt i avall i sense recordar-ne l'ordre exacte, les altres compres van ser:

Una novetat d'enguany que no havia comprat és ¿Dónde está el guionista? de l'Àlex Roca i l'Andrés Palomino, coneguts pels seus webcòmics respectius:  El Tentacle i Crónicas PSN, a part del webcòmic propi del còmic. Així que cap a l'estand de Dibbuks, editorial que l'ha publicat i on el vaig comprar. 


A l'estand d'Ediciones B, hi vaig comprar un altra novetat que em faltava: Mortadel·lo i Filemó. El cotxe elèctric, el número 33 de la col·lecció Mestres de l'humor. Mirant a estands de còmics de segona mà, en un hi vaig trobar el número 30 de la col·lecció, l'últim d'aquesta, abans que es recuperés l'any passat amb Londres 2012. Bé doncs el nº 30 és Mortadel·lo i Filemó. Barcelona'92, i sense dubtar-ho el vaig comprar.

Mortadel·lo i Filemó: Barcelona'92 i El cotxe elèctric

També vaig fer cap a l'estand Dolmen Editorial per comprar-hi un còmic que ja te uns anys i que tenia pendent: L'illa de la mà d'en Quim Bou, però no hi era. En Quim Bou però, al seu bloc va mencionar que el dissabte firmaria a l'estand de Llibreria 22, on si que l'hi vaig trobar. Un còmic que em feia especial il·lusió tenir-lo. Missió complerta.


Un altre estand que vaig visitar va ser el de Norma Editorial. Aquí hi vaig comprar una novetat del Saló però que ja tenia editat diferent. Parlo de la nova edició de La sèrie de la teva vida d'en Marc Zanni i en Joan Sanz, la qual inclou el llibre en format àudio i també pàgines en color.
Les dues edicions de La sèrie de la teva vida: La del Saló del Manga 2012 i la nova de Norma Editorial

Una altra obra que tenia com a pendent era l'altre còmic publicat en català d'en Max:  Bardín el Superrealista. A l'estand d'Ediciones La Cúpula, l'hi vaig trobar.


L'última compra que vaig fer i que ja l'hi havia fet un cop d'ull a Norma, va ser el pack amb els 5 volums del còmic de TMNT: Las Tortugas Ninja.


Deu haver estat l'any que més "cuartos" hi he deixat. Tot això més el que ja havia comprat amb anterioritat, em procurarà bastant temps de lectura.

Tot comprant també vaig anar visitant alguna exposició la de Quaderns de viatges, la de L'humor no es retalla i la del western Per un grapat de còmics.



En algun moment de les dues hores que vaig ser dins del Saló també vaig visitar l'estand de Planeta DeAgostini Comics on ja tenien exemplars de Naruto en català reeimpresos sota el seu nom i amb un cartell recordant el pla de publicació de l'edició en català.





La propera crònica serà la del dissabte dedicada a la trobada ComiCat i a la cacera de firmes.