dimarts, 28 de febrer del 2017

Dororo

Títol: Dororo
Títol original: Dororo (どろろ)
Autor: Osamu Tezuka
Traducció per: Víctor Illera Kanya i María Serna Aguirre
Publicat per: Debolsillo, octubre 2016.
Format: Rústic, 848 pàgines, 139 X 199 mm, B/N
Preu: 24'95€

Si la memòria no em falla el meu primer contacte amb una obra d'Osamu Tezuka, el déu del manga, fou amb l'adaptació animada del seu manga El tritó del mar (海のトリトン , Umi no Triton), la qual es va emetre del 4 de juny al 13 de juliol de 1992 al Clup Super3. A llarg de la vida he sentit parlar d'altres de les seves obres, però no havia passat d'aquí, fins que ja fa uns 10 anys, finals de 2007 o bé principis de 2008, diria que més aviat aquesta segona data, tot voltant per l'FNAC de l'Illa Diagonal, em vaig creuar amb el dvd de l'adaptació en pel·lícula d'una de les seves obres, parlo de Dororo, i ara no ho recordo molt bé però suposo que pel fet d'estar basat en una obra d'Osamu Tezuka i que havia rebut el Premi Orient Express - Casa Àsia a la Millor Pel·lícula Asiàtica pel Festival de Cinema de Sitges del 2007, la vaig comprar, i en visualitzar-la em va agradar. La qual he Revisualitzat algun altre cop, inclosa quan es va emetre en català pel desaparegut canal 3XL.

El temps va anar passant i a l'estiu de l'any passat es va anunciar que per l'octubre, de cara al Saló del Manga de Barcelona, Debolsillo en publicaria el manga en un sol volum recopilant els 4 volums japonesos. No em digueu perquè, però va arribar la data de publicació, i tot i que el vaig fullejar al Saló del Manga, llavors no els vaig comprar. I tal com ja he comentat anteriorment en una entrada anterior, fou en la primera edició del Vicòmic que el vaig comprar, i ha estat la meva lectura durant aquestes setmanes.

La història té dos protagonistes, un jove, anomenat Hyakkimaru i un nen anomenat Dororo. Potser sent més protagonista el primer que no pas el segon malgrat el nom de l'obra. I el motiu és ben clar, a en Hyakkimaru, justa abans de néixer va ser maleït. El seu pare, en Kagemitsu Daigo, un samurai, el va entregar a 48 dimonis els quals se'n va repartir 48 parts, a canvi d'obtenir poder i dominar el país. Així en néixer, més monstre que humà, fou abandonat. Per sort fou trobat per un metge que amb el pas del temps li va anar reconstruint totes les 48 parts, entre òrgans i extremitats, que li faltaven. Fins que ja ben crescut, en Hyakkimaru va començar un viatge per conèixer-se a ell i saber el motiu per saber per què és com és. Al cap d'un temps de viatge, es trobarà amb un nen que per sobreviure fa de lladre, en Dororo. Així aquesta estranya parella s'ajuntaran en aquest viatge en el qual en Hyakkimaru anirà matant dimonis i així anar-se completant alhora que descobrirem que s'amaga darrere d'en Dororo, el seu passat.

Que no us enganyi la estètica infantil i antiga de l'obra, ens trobem amb una història adulta molt madura, barrejant l'humor amb tragèdia i violència, de sang no en falta. No en va, a la contraportada del llibre ens diu que "Ningú neix complet", i certament és tracta d'una obra de creixement, on a part del que es evident, la recuperació de les parts d'en Hyakkimaru, sobre tot es refereix a que els dos personatges aniran madurant sobretot interiorment a llarg. Alhora que és fa una crítica a la por, a l'aversió per ignorància, per desconeixement, a les persones que són diferents a tu. Certament és una obra que malgrat la seva antiguitat pel seu missatge és ben actual. Llegiu-la i gaudiu-la que s'ho mereix.


Dororo (pel·lícula) - 2007 - Mediatres Estudio
 

dimarts, 21 de febrer del 2017

Presentació del Centre d'Estudis Segarrencs a Cervera

Aquest dissabte 25 de febrer a les 8 del vespre a Cervera tindrà lloc la presentació del Centre d'Estudis Segarrencs.



Font: CESeg Twitter

dimarts, 14 de febrer del 2017

Crònica del primer Vicòmic, el Festival del Còmic i altres Ciències de la Ficció de Vic

Aquest cap de setmana passat, del 11 al 12 de febrer ha tingut lloc el primer Vicòmic, el festival del còmic i altres ciències de la ficció de Vic, el qual se situat al Recinte firal del Sucre, un modern complex firal de 3.600 m2. Aquesta primera edició ha comptat amb una assistència que ha superat les 3000. Així en declaracions a Radio Ciutat de Vic, el regidor de fires i mercats de l’Ajuntament de la capital d'Osona, en Benjamí Dòniga, en fa una valoració positiva per la bona assistència, per la satisfacció mostrada per els expositors i editorials. Remarcant que la xifra no és per tirar coets, però com a prova inicial o pilot és un valor molt positiu.


Certament tota iniciativa per exportar a altres ciutats i territoris de Catalunya, els esdeveniments relacionats amb el món del còmic més enllà de Barcelona, sempre s'ha de considerar una bona notícia, per apropar aquest sector a la seva corresponent ciutadania. Així que per conèixer aquest nou festival del còmic, hi vaig anar el dissabte al matí entrant-hi amb acreditació de ComiCat. Segurament per haver-hi anat el primer dia al matí, marxant a l'hora de dinar, m'ha impedit poder copsar el veritable ambient que hi hagi pogut haver-hi al llarg del dissabte com el diumenge.

Cal valorar molt positivament el lloc, el Recinte Firal del Sucre, espai on tenen lloc les diferents fires de Vic. Pel context de que parlem és un lloc gran i adequat i amb facilitat per aparcar al carrers del voltant del Recinte. A més a més, es fàcil arribar-hi en carretera i a prop hi ha l'estació de trens. 

Segon cal valorar molt positivament la quantitat i les diferents tipus d'activitats que han tingut lloc durant el Vicòmic, adreçades a totes les edats, com també els diferents autors i conferenciants que hi han assistit. 


Entrant al recinte, a l'esquerra hi havia l'escenari i la zona dels Star Props, on et podries fotografiar amb personatges d'Star Wars. A l'esquerra de la pancarta dels Star Props, hi havia l'accés a les sala de xerrades.


Al fons a l'esquerra hi havia una sala reservada als diversos tallers que hi han hagut, la zona d'activitats


I ja situats a la banda dreta del recinte, al fons hi trobàvem el bar i al costat de l'entrada la zona amb els expositors, exposicions, i videojocs. Mentre que els expositors de les llibreries, botigues de marxandatge i d'altres feien goig, tal com podríem trobar en els salons barcelonins, els expositors de Planeta, ECC i Panini els he trobat molt pobres en contingut. La primera només centrada únicament en Star Wars, la d'ECC centrada en DC, i respecte Panini tot i que amb una mica més de variació, Marvel era la protagonista. Tenint el catàleg que tenen aquestes editorials, els seus expositors podrien haver lluit molt més amb una petita representació de l'important catàleg que tenen entre còmic europeu, dels EUA i manga.    


Tot voltant i mirant els expositors, vaig fer les dues compres del Vicòmic. La primera és Dororo d'Osamu Tezuka, la qual ja havia fullejat al passat Saló del Manga de Barcelona. Va ser publicada l'octubre de l'any passat per Debolsillo del grup editorial Penguin Random House.


La segona compra fou una tassa il·lustrada amb personatges de Musculman. En el moment que la vaig veure no la vaig dubtar de comprar-la.


I ja que hi havia tot un reguitzell d'autors cap a última hora de matí, abans de marxar, en Nacho Fernández em va dibuixar un Vegetal al darrer volum de Dragon Fall publicat recentment per Dolmen Editorial.


Ja que també s'hi feien xerrades i presentacions, vaig assistir a la presentació del llibre Songokumania a càrrec del seu autor l'Oriol Estrada, el qual anava acompanyat pel traductor Marc Bernabé, també prologuista del llibre, qui també va fer una xerrada dissabte a la tarda. 


En quant a les exposicions  la més destacable era la de Mecha: Els robots gegants, en la qual es fa una presentació i evolució del manga a llarg de la història, destacant-ne aquest genere, en particular, el mecha, fent un repàs a les seves obres més conegudes. Sent el seu principal referent cinematogràfic la franquícia Transformers. La cosa que m'ha grinyolat més és haver adaptat "mecha" al català com a "metxa". La paraula "mecha" (メカ) és una abreviació de la paraula anglesa "mechanical" i per tant la seva pronuncia és "meca" no pas "metxa". 
 




Una altra exposició era la de V de Vendetta d'Alan Moore, aquesta però no tan lluïda.


I finalment teníem la zona de videojocs, on s'hi ha pogut jugar jocs arcade antics, experimentar la realitat virtual amb el joc Resident Evil 7: Biohazard i també competir en un torneig d'un joc de lluita de superherois. 



Així doncs, ens trobem amb un saló/fira del còmic, el qual davant dels resultats d'aquesta primera edició, fent-ho bé pot anar creixent de mica en mica dins del seu context, sent els inicis complicats, millorant els aspectes deficients que des de l'organització hagin pogut copsar, i així de tal manera que el Vicòmic esdevingui el Festival del Còmic de referència de la Catalunya Central.

dilluns, 6 de febrer del 2017

Novetat de Planeta de febrer: El "Gaiden" de Naruto però sense edició en català

Per aquest mes de febrer, Planeta Cómic traurà el "Gaiden" (Història Especial) de Naruto, però malauradament pels lectors en català de les aventures del ninja Naruto Uzumaki, només hi haurà edició en castellà. Aquest volum extra rep el nom de El Séptimo Hokage y el mes de la primavera escarlata, el que en català seria El Setè Hokage i el mes de la primavera escarlata.
Planeta però si que traurà una novetat en català, que és el quart volum de la saga del Monstre Bû de Bola de drac Color
 
  A la venda el 21 de febrer! 


Col·lecció Manga
Rústic - 216 pàgines - 115 x 170 mm - B/N
ISBN: 978-84-16816-50-7
7,5€

 Ha passat un temps des de que la Gran Guerra Ninja va estremir el món sencer i la gent gaudeix de la pau. La Vila de Konoha està començant a formar una nova generació de ninjes. No obstant això, la Sarada, la filla d'en Sasuke i la Sakura, està en el punt de mira d'una misteriosa figura que posseeix el sharingan...


Col·lecció Manga
Rústic - 232 pàgines - 111 x 177 mm - Color
ISBN: 978-84-16816-60-6
12,95€