dijous, 27 de febrer del 2020

Doctor Who: El Undécimo Doctor vol. 1: Vida tras la muerte

TítolDoctor Who: El Undécimo Doctor vol. 1: Vida tras la muerte
Títol original: Doctor Who: The Eleventh Doctor vol. 1: After Life (Chapters núms. 1 a 5)
Autors: Al Ewing i Rob Williams (Guió), Simon Fraser i Boo Cook (Dibuix), Gary Caldwell i Hi-FI (Color), Richard Starkings i Comicraft's Jimmy Betancourt (Retolació original), i Alice X. Zhang (Portada)
Traducció de: Liza Pluijter
Col·lecció: Linea Infinite
Publicat per: Fandogamia Editorial, febrer de 2020
Format: Rústic - 27x17 cm -  128 pàgines -  Color
Preu: 12€

Després d'haver publicat el passat setembre de 2019 el tercer volum de les aventures del Desè Doctor, anomenat Las fuentes de la eternidad, completant la primera temporada (year one) dels còmics d'aquest senyor del temps, Fandogamia Editorial ha decidit que en lloc de continuar amb la següent temporada, ha tret el primer volum la sèrie regular de l'Onzè Doctor anomenat Vida tras la muerte. En Matt Smith aterra als còmics.

Amb aquest primer volum que recopila els números 1 a 5 de la sèrie regular de l'Onzè Doctor, s'inicia la primera "temporada" (Year One) de la seva sèrie regular. Els capítols que inclou són Vida tras la muerte (After Live), que dóna nom al volum,  Tu mundo amigo (The friendly place), Lo que quería... (What he wants...), ¿Quién lo hizo? (Whodunnit) i El sonido de nuestras voces (The sound of our voices). Els dos últims vénen  a ser la primera i segona part d'una mateixa aventura.

En la cronologia de l'Onzè Doctor, ens hem de situar en algun moment del període entre Cançó de Nadal (Especial de Nadal de 2010) i L'astronauta impossible (1r episodi de la sisena temporada), mentre l'Amy i en Rory es preparen per a la seva nova vida després de la lluna de mel. 

A Vida tras la muerte, l'Alice Obiefune que acaba de perdre la seva mare, i trobant-se en uns moments molt baixos, es creua amb un misteriós home, el Doctor, que persegueix una mena de gos multicolor. L'aparició del Doctor donarà uns nous aires a la vida de l'Alice, tot esdevenint la seva companya.

A l'Alice Obiefune, ja l'hem conegut prèviament al volum especial Cuatro Doctores que Fandogamia va publicar el novembre de 2018,

A Tu mundo amigo, el Doctor i l'Alice visiten el prlaneta Rokhandi. Quan el senyor del temps el va visitar per última vegada, es tractava d’un planeta d’una bellesa natural tan impressionant que tot un sistema solar havia jurat preservar-lo. Així doncs un excel·lent lloc per la primera aventura fora de la Terra de l'Alice. I hauria estat així si el TARDIS no s’hagués equivocat en un sentit temporal. Una cosa que acostuma a fer, anar al lloc correcte però en un temps diferent del que interessa. Ara el bonic planeta s'ha reconvertit en part d'atraccions on tothom riu i és feliç. Quelcom que esdevé sospitós, i que donarà a lloc a què els dos visitants investigui que hi ha darrere d'aquesta felicitat. S'introdueix l'August Hart que sembla que coneix el Doctor i l'Alice, però aquests a ell, no.

A Quién lo hizo..., quan l'Alícia demana al Doctor si poden visitar un dels herois musicals de la seva mare, quan el veuen per primer cop, inicialment està decebuda, ja que es troben amb un John Jones, amb un talent musical inexistent, molt diferent de com la mare de l'Alice l'havia conegut. Una aventura que els portarà als pantans del Mississippi de 1931, on s'introduirà l'empresa TESERVIMOSsa, SERVEYOUinc, en anglès, i que podríem traduir com en català com ETSERVIMsa o bé també ETSERVIMsl, segons el tipus de societat a què traduíssim el concepte "inc"

I finalitzem aquest volum amb ¿Quién lo hizo? i El sonido de nuestras voces, dos capítols d'una mateixa història. Amb en John Jones, sent un nou membre de l'equip, tot volent tornar a casa de l'Alice, el TARDIS torna a ver de les seves i van a parar a una estació espacial. Allà es retrobaran amb l'August Hart, una versió anterior del que havien conegut, i com aniran sabent treballa per l'empresa TESERVIMOSsa (SERVEYOUinc). A més per l'estació hi ronda una estranya criatura, que coneixerem com a ARC, induint comes a la gent que captura. Què és realment aquesta criatura? I quins interessos hi té, aquesta misteriosa empresa que el Doctor s'ha trobat en diferents moments de l'espai i del temps?

Amb aquest volum comença la primera temporada (Year One) de la sèrie regular de l'Onzè Doctor, que continua amb el segon volum Serve You, el qual el nom ens indica que aprofundirem en aquesta misteriosa empresa, i que pròximament Fandogamia publicarà.

El còmic es complementa la galeria de portades dels 5 números individuals, les quals algunes d'elles es reparteixen al llarg del volum.

Al volum hi ha un error que va superar totes les revisions, i no fou detectat fins a arribar a les llibreries. Al llom, en comptes de sortir el nom d'aquest volum, hi surt Las fuentes de la eternidad, el volum previ publicat de Doctor Who per l'editorial.  La solució més senzilla per arreglar aquest error serà donar un adhesiu amb el nom correcte per posar al llom que s'entregarà amb el proper volum que es publiqui. Llegiu aquí el comunicat.

En total hi ha tres temporades dels còmics de l'Onzè Doctor. Nou volums en total, tres per temprada. Com el Desè, podem esperar que la primera la tindrem completa. Veurem doncs quina planificació té Fandogamia amb els còmics de Doctor Who, que amb un ordre o amb un altre n'aniran arribant molts més. Així ho esperem.

Altres entrades de Doctor Who a Planeta Sigarra:

Sèrie de televisió (Nova etapa):
 Novè Doctor 
 Desè Doctor
Onzè Doctor
Dotzè Doctor 
Tretzena Doctora

Còmics:

dimarts, 25 de febrer del 2020

I més projectes de parcs eòlics a l'altplà segarrenc

A final de febrer, s'ha anunciat sis nous parcs amb 48 aerogeneradors i una potència total de 270 MW 


Encara més nous projectes de parcs eòlics a l'altiplà segarrenc
Autor: Ramon Sunyer

Si al gener ja ens va commocionar la notícia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics (Enllaç notícia a Plaenta Sigarra) a l'altiplà segarrenc, al cap d'un mes s'ha conegut sis nous avantprojectes situats en els municipis de Castellfollit de Riubregós, Ivorra, Estaràs, Sant Ramon, Ribera d’Ondara, Talavera, Bellprat i Santa Coloma de Queralt.

Igual que en els anteriors, els projectes els presenten petites empreses (Eòlica Alta Anoia S.L., Anemos Ala Segarra S.L. i Eólica La Conca 3 S.L.) que són participades per altres més grans. Així el consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta 5 parcs amb 40 aerogeneradors i una potència total de 220 MW:

Parc Eòlic Plans de Riubregós en el municipi de Castellfollit de Riubregós, de 36 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des d'AG01 a AG08.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647405.jpg
Nou projecte de parc eòlic Plans de Riubregós
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Plans d'Estaràs en els municipis d'Estaràs i Sant Ramon, de 49,5 MW de potència total i que consta d'11 aerogeneradors, numerats des de PE01 a PE11.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647340.jpg
Nou projecte de parc eòlic Plans d'Estaràs
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Pla de Castellanes en els municipis Castellfollit de Riubregós i Ivorra, de 49,5 MW de potència total i que consta d'11 aerogeneradors, numerats des de PC01 a PC11.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647337.jpg
Nou projecte de parc eòlic Pla de Castellanes
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Tolls de Sant Ramon en el municipi Sant Ramon, de 45 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de TR01 a TR10.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647339.jpg
Nou projecte de parc eòlic Tolls de Sant Ramon
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Plans d'Almenara en els municipis de Santa Coloma de Queralt i Bellprat, de 40,5 MW de potència total i que consta de 9 aerogeneradors, numerats des de PG01 a PG09.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1582647336.jpg
Nou projecte de parc eòlic Plans d'Almenara
Autor: somsegarra

El grup GERR Grupo Energetico XXI, SA (GERRSA), pertanyent a SIEMENS-GAMESA en projecta un:

Parc Eòlic Tossal de Llangost en els municipis de Ribera d’Ondara i Talavera,de 49,6 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors.
 
https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647342.jpg
Nou projecte de parc eòlic Tossal de Llangost
Autor: somsegarra

Tots els aerogeneradors projectats per NORDEX ENERGY SPAIN són de 4,5 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m i un diàmetre de les aspes de 155 m. Els de GERR Grupo Energetico XXI són de 6,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 115 m i un diàmetre de les aspes de 155 m.

Una presa de pèl

Si tots els nous projectes s'aproven, hi haurà 17 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc amb 138 aerogeneradors més. Tenint en compte que, actualment, ja hi ha un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori, és fàcil imaginar el desgavell paisatgístic que comportarà.

Els projectes es presenten per separat per evitar el límit de 50MW que preveu la llei i per a minimitzar l'impacte sobre el patrimoni natural, cultural i la biodiversitat. A banda de la destrucció de la riquesa paisatgística, els projectes no preveuen la creació de cap nou lloc de treball al territori.

El Fòrum l’Espitllera en el document de greuges que va enviar a la Generalitat assenyala 'que els nous projectes de parcs eòlics a l’altiplà de la Segarra es caracteritzen per la fragmentació, atès que els promotors els presenten i projecten de manera separada i els estudis ambientals associats no es plantegen de manera sinèrgica, és a dir, tenint en compte els altres projectes presentats ni tampoc les centrals eòliques ja existents, amb l’objectiu de facilitar-ne l’aprovació; alhora, aquests projectes de pars eòlics es plantegen en un territori, l’altiplà de la Segarra, fragmentat administrativament i a cavall entre 3 comarques (l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra) i 3 províncies (Barcelona, Lleida i Tarragona). I també demana al Govern que plantegi una estratègia i una planificació de l’energia eòlica en l'àmbit nacional.

Ara aquests projectes de parcs eòlics es troben en les primeres al·legacions i la conveniència que siguin sotmesos a processos de valoració de l'abast de l'impacte ambiental. Les persones interessades poden consultar a la següent pàgina de Gencat els projectes presentats i en tot cas, presentar al·legacions abans del 24 de març o l'1 d'abril (segons projecte). En aquest enllaç hi trobareu diferents models.

Plataforma d'afectades per la concentració d'aerogeneradors. 

A començament de febrer es va constituir a Argençola la PACA, Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors. Aposten per unes energies renovables que reverteixin qualitat de vida a les persones i territori que les han d’acollir, una agricultura de qualitat, un turisme i un paisatge de qualitat i s’oposen al model de massificació eòlica de gran impacte que es vol imposar.

L'organització considera que 'El principal problema és el nou decret llei 16/2019 que ha deixat Catalunya sense planificació ambiental de l’energia eòlica, ja que ha derogat el Decret 147/2009. Ara els promotors tenen la veda oberta per promoure on vulguin amb el benentès que només han de superar l’entrebanc de l’avaluació ambiental'.




Font: Som Segarra

dilluns, 17 de febrer del 2020

Constituïda la Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors

El passat dissabte 1 de febrer es va constituir a Argençola la PACA, Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors. El motiu principal són el projectes de parcs eòlics presentats a la Segarra històrica que es troben en la fase inicial, amb una total desinformació de la població i ajuntaments implicats.

http://www.eltrill.org/wp-content/uploads/LOGO-quadrat-400x400.png

El principal problema és el nou decret llei 16/2019 que ha deixat Catalunya sense planificació ambiental de l’energia eòlica, ja que ha derogat el Decret 147/2009. Ara els promotors tenen la veda oberta per promoure on vulguin amb el benentès que només han de superar l’entrebanc de l’avaluació ambiental.

Un dels agreujants de la situació que vivim a Catalunya, és l’absència de cap Pla estratègic de les energies renovables que permeti una equitat i repartiment igualitari d’aerogeneradors i una socialització de les decisions de la seva implantació. És evident i necessari un nou pla i sotmetre’l a avaluació ambiental estratègica a fi que la implantació d’aquestes instal·lacions es faci amb visió de conjunt o tenint en compte el territori.

Els projectes presentats a diferents municipis encadenen les serres de la Segarra però els presenten per separat (per evitar el límit de 50 MW que preveu la llei i per a minimitzar l'impacte sobre el patrimoni natural, cultural i la biodiversitat). De fet, n'hi ha tres (Suró, Ferriols i Els Plans), que per si sols superen de molt llarg el límit.


Ara i fins al pròxim 20 de febrer, aquests projectes de parcs eòlics es troben en les primeres al·legacions i la conveniència que siguin sotmesos a processos de valoració de l'abast de l'impacte ambiental. Les persones interessades poden consultar a la següent pagina de Gencat el projectes presentats i en tot cas, presentar al·legacions abans del 20 de febrer.

La manca d’informació, les directrius “nacionals” i el pensament de “no hi ha res a fer” fa que la gent no lluiti per fer el món a la seva mida. Però l'afectació que suposa al territori que els ha d’acollir, l’impacte ambiental i paisatgístic, la destrucció d’economies locals, l’afectació per la salut dels habitants i el risc de despoblament rural, provoca la creació de la Plataforma com a element impulsor a la mobilització. S’hi troben altres referents d’èxit que poden servir com a model: Plataforma Aturem el Fracking, Salvem Plans de Conill, Salvem Salau o Salvem Sikarra.

Els membres de la Plataforma aposten per unes energies renovables que reverteixin qualitat de vida a les persones i territori que les han d’acollir, una agricultura de qualitat, un turisme i un paisatge de qualitat i s’oposen al model de massificació eòlica de gran impacte que es vol imposar al nostre país. L'aposta és per altres models de baix impacte i elevada eficiència basats en energies renovables d’autoconsum i energia distribuïda de proximitat, la copropietat ciutadana de les instal·lacions eòliques, i la repercussió més gran econòmica de l'explotació sobre la zona afectada.

Les persones que viuen al territori volen decidir a on, com i qui.


Més informació i xarxes socials:


Font: Som Segarra

dimecres, 5 de febrer del 2020

La noia que va viure dues vegades (Millennium 6)

Títol: La noia que va viure dues vegades (Millennium 6)
Títol original: Hon som måste dö (lit. Ella ha de morir)
Autor: David Lagercrantz 
Traducció de:  Marc Delgado i Casanova
Publicat per: Columna Edicions. 1a edició: agost de 2019
Format: Rústic amb solapes - 15 x 23 cm - 552 pàgines
Preu: 22,5 €


A finals del passat agost de 2019, uns dos anys després la publicació  de L'home que perseguia la seva ombra, ens ha arribat la sisena entrega de la sèrie Millennium, sota el nom de La noia que va viure dues vegades. La parella detectivesca sueca formada per la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist han tornat per fer-nos enganxar a una nova aventura plena de suspens i fer-nos gaudir al llarg dels seus 38 capítols (pròleg i epíleg inclosos), amb la qual es tanca la trilogia d'en David Langercrantz posant punt final a la sèrie creada per l'Stieg Larsson.

El vaig comprar durant la 37a Setmana del Llibre en Català, començant-lo llavors i finalitzant-lo a mitjans de gener. Ha estat una lectura que m'he pres amb calma, per assaborir-la com es mereix, i sent addicte des dels primers moments.

Aquesta nova aventura se situa poc temps després dels fets ocorreguts al llibre anterior, situant-nos ara al mes d'agost. La Lisbeth Salander s'ha estat preparant per a la batalla final contra la persona que ha esdevingut el llegat d'en Zala, la seva germana Camilla. Durant temps, la Lisbeth s’ha estat acostant al seu objectiu: ha deixat enrere Estocolm, viu a Moscou, i també canviat d'imatge, cosa que acostuma a fer per passar desapercebuda. Però tot i tenir la idea ben clara del que ha de fer, desfer-se per sempre mes de la seva germana serà complicat, com veurà està molt ben situada i protegida, no en va és l'hereva del seu pare, comptant amb què està ben rodejada, té fort caràcter i un gran atractiu. A més però, la Lisbeth en certs moments, es veurà envoltades de dubtes sobre el passat d'ella i la sa germana. Començarà una persecució entre les dues germanes Salander. Els papers de caçador i presa s'aniran alternant entre elles. Al final només una d'elles podrà quedar viva. I tot mitjà i mètode útil serà utilitzat.

En Mikael Blomkvist, d’altra banda, es veurà involucrat en investigar que la mort d’un misteriós rodamón.  D'ell inicialment se sabrà que guardava el número de telèfon del periodista en una de les seves butxaques i que des que voltava per Estocolm, no parava de pronunciar el nom del ministre de Defensa suec, en Johannes Forsell. A mesura que anirà investigant, en Mikael anirà descobrint que aquell rodamón, no era un simple sense-sostre més, darrere d'ell hi ha quelcom amagat que es resisteix a sortir a la llum. Així que arribat a un cert punt necessitarà l’ajuda de la Lisbeth, i així els seus dos camins es tornaran a creuar, tot descobrint la identitat i la història del rodamón i perquè abans de morir parlava insistentment d'en Johannes Forsell.

La darrera aventura d'aquesta segona trilogia i de la sèrie Millennium és una novel·la que barreja escàndols polítics i enigmes en les altes esferes de poder,  amb el desenllaç de la història de la Lisbeth Salander, que amb el seu passat i present, ha captivat a tants i tants lectors. S'entrellaçarà fins a les últimes circumstàncies el duet Salander-Blomkvist.

En David Lagercrantz, ha tornat a estar a l'altura de l'obra creada per l'Stieg Larsson. Seguint el camí creat amb la trilogia original i jo vam veure amb llibre anterior, recuperarem el tema de la postveritat o fake-news, un tema de moda actualment, sobretot on sempre apareix Rússia i les seves fàbriques de notícies falses, pel darrere i 'és pas aliè, podent afectar negativament a personatges, com veurem en aquesta novel·la. A més en el cas d'investigació principal, ens envoltarem de personatges políticament ben situats, també tenint els seus enemics, alhora que la seva situació actual s'origina al passat, i en un lloc d'allò més peculiar. En aquest cas, Lagercrantz ha tornat a treballar els flaixbacs, tot combinant passat i present, tot enllaçant els fets per anar explicant l'argument de mica en mica i en el seu moment oportú.

La noia que va viure dues vegades és una obra autoconclusiva, pel que fa al cas central que s'investiga a l'obra, i que alhora conclou la segona trilogia de Millennium, aquesta per en David Lagercrantz, tancant els serrells originats durant aquesta segona, alhora que posa punt final a l'obra creada per l'Stieg Larsson al seu dia. Acció, misteri i patiment fins a l'últim moment.

Al seu corresponent dia, fou tota una agradable descoberta i experiència conèixer i seguir les aventures dels personatges de la trilogia original de Millennium. Quan aquesta va continuar en mans d'un altre autor, sempre hi ha gent que en pot ser reticent, passa amb moltes sagues i sèries de tota mena, però pel que fa a mi, aquesta segona trilogia i el seu autor han complert les meves expectatives, aportant el seu gra de sorra en els personatges principals i alhora ampliant argumentalment l'obra en el seu conjunt. Sense dubte una gran continuació amb un bon desenllaç.

Sèrie Millennium, d'Stieg Larsson (trilogia original) i de David Lagercrantz (segona trilogia).
Publicada en català per Columna Edicions.

dissabte, 1 de febrer del 2020

Torna Serrallonga 1640

Títol: Torna Serrallonga 1640
Autor: Ricard Dilmé
Publicat per: Autoedició, abril de 2009
Format: Rústic - 32 x 22 cm - 68 pàgines - Color
Preu: 15 €


Al passat Vicòmic de 2018, tot aprofitant que el bandoler Serrallonga era protagonista d'una de les exposicions, vaig comprar dos dels còmics protagonitzats per ell. Concretament els autoeditats per en Ricard Dilmé, els volums 2 i 3 de la seva trilogia d'aquest famós bandoler català: Serrallonga, bandera negra i Serrallonga, els Angelets de la Terra. Malauradament el primer, Torna Serrallonga 1640, estava exhaurit, i no el tenia disponible. Tot i haver-hi una continuïtat entre el tres, sent autoconclusius, en el cas que ens trobem no ens és necessari llegir-ne el primer per entendre aquest segon, una pàgina inicial ens explica els fets del primer llibre.

Però independentment d'això, tenia una espineta clavada, i vaig decidir buscar sort per internet per trobar-ne algun exemplar. Així que vaig centrar la recerca a Todo Colección, lloc idoni per aquestes coses, i tot que durant aquests dos anys havia vist que n'hi havia a la venda, els preus que en demanaven els considerava exagerats, fins que aquest gener en vaig veure un a un preu raonable i en bon estat, cosa que he pogut comprovar, i així finalment, tot comprant-lo he pogut completar la trilogia d'en Serrallonga d'en Ricard Dilmé tot llegit el seu primer volum.

En Joan Sala i Ferrer, nascut a Viladrau el 1594, conegut sota pel sobrenom de Serrallonga, fou un dels bandolers nyerros més coneguts de la nostra història. El 31 d'octubre de 1633, fou capturat al Mas Agustí, al nucli de Castanyet de Santa  Coloma de Farners, i executat el 8 de gener de 1634. Però i si, el bandoler hagués pogut evitar ser capturat i les autoritats reials hagueren executat algú altre per guardar les aparences? Doncs a partir d'aquesta premissa i amb altres llicències històriques, en Ricard Dilmé dona una nova vida a en Joan Sala àlies Serrallonga, podent-lo fer partícip dels propers fets històrics que s'esdevindran. Això és el que se'ns explica en les pàgines introductòries de Torna Serrallonga 1640.

Essent lliure i viu, reunirà un grup de gent, assaltarà la Fortalesa d'Hostalric alliberant la resta de la seva tropa, entre ells la seva estimada Joana Massissa, i així refugiant-se al Conflent, acollits pel baró de Nyer. Amb motiu de la Guerra dels Trenta Anys, la monarquia hispànica i França estant en guerra, i Catalunya enmig d'elles dues, serà un dels principals camps de batalla. Amb el pas dels anys, la presència dels terços militars castellans i altres nacionalitats es farà més important, comportant tota mena d'abusos al poble català. Finalment l'any 1640, davant la situació que viviu el país davant de les injustícies dels terços militars que campaven el país com volien, i de la política del comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV, en Serrallonga i companys retornen a les seves terres natals, les Guilleries i la plana de la Selva, vivint els fets i les batalles, com la de Blanes, que actuarien com a avantsala de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Les aventures del bandoler durant aquesta guerra s'expliquen a Serrallonga, bandera negra.

El llibre compta amb un pròleg de l'historiador Miquel Borrell i Sabater, en la qual es parla de com s'ha tractat la figura del bandoler al llarg de la història, i al final del llibre, hi ha una sèrie de pàgines dedicades a parlar dels diferents llocs per on va passar en Serrallonga. Per una banda tenim aquells on va passar i viure realment: Viladrau, on va néixer, Querós (Sant Hilari Sacalm) i el mas Serrallonga on es va casar i d'on ve el seu sobrenom i Santa Coloma de Farners. Seguidament tenim els escenaris mostrats durant el còmic: Blanes, la fortalesa d'Hostalric i el castell de Montsoriu. I per acabar aquells escenaris del Rosselló i el Conflent, com Nyer, que realment s'hi va estar i també Elna i Salses ja dins el context de còmic. Per acabar tenim una pàgina amb propostes turístiques sobre el bandoler de les Guilleries i una pàgina on es parla sobre en Serrallonga i de la Revolta dels Segadors.         

Torna Serrallonga 1640 i el conjunt de la trilogia dóna una nova vida al famós bandoler que encara resta viu en la nostra memòria com a poble, barrejant-se realitat i llegenda.

Torna Serrallonga 1640 (2009), Serrallonga, bandera negra (2010) i
Serrallonga, els Angelets de la Terra (2012)