Títol original: Dragon ball Super vol. 1 (ドラゴンボール超 vol. 1)
Autors: Toyotarô (Guió i dibuix) i Akira Toriyama (Guió)
Traducció per: Agnès Pérez Massegú (Daruma SL)
Publicat per: Planeta Cómic, octubre de 2017
Format: Rústic - 192 pàgines - 111 x 177 mm - B/N
Preu: 7,95€
Després de la publicació de l'edició nostàlgica del manga de Bola de drac Super en format comic-book, de març a juliol, en motiu del 25è aniversari de l'arribada de les Sèries Blanca i Vermella de Bola de drac; finalment aquest octubre ha sortit el primer volum del manga com a novetat del XXIII Saló del Manga de Barcelona i que conté els 5 números publicats anteriorment en format comic-book.
L'edició catalana d'aquest primer volum respecta força l'edició original japonesa. Pel que he vist, les principals diferències es troben en que si treus la sobrecoberta, la portada i contraportada són en blanc i negre, cosa que a l'edició japonesa són en color, i per altra banda el logotip utilitzat. Inicialment Planeta Cómic planejava utilitzar el logotip de la Sèrie Vermella de Bola de drac Super, després de diverses crítiques, finalment han adaptat el logotip original traduint-lo al català. Al meu parer hagués conservat el logotip original, tal com passa en els anime comics en català. Podem deduir que a diferència d'aquests, amb el manga els hi han deixat fer la traducció.
Temps després de la derrota d'en Boo, la Terra viu en pau, però en diferents llocs de l'univers es mouen un éssers molt i molt poderosos, els Déus de la Destrucció. Per una banda tenim en Beerus, el qual acompanyat pel seu servent Whis, ha tingut un somni premonitori que l'entusiasma: trobar l'anomenat Supersaiyà God, el qual es desconegut pels saiyans de la Terra. Finalment gràcies un ritual, el mateix Goku s'hi transformarà. El combat entre el Déu de la Destrucció Beerus i en el Supersaiyà God Goku està servit.
Mentre té lloc tot això, un altre Déu de la Destrucció, en Champa, acompanyat de la seva servent Vados, està buscant unes "esferes de desitjos". Contràriament el que es pensen els Kaiôshin, sabent que aquestes esferes són grans, en realitat no són les boles de drac de Namek. Què són doncs aquestes esferes que busquen en Champa i la Vados?
Temps després de la batalla dels déus a la Terra, en Goku i en Vegeta s'entrenen sota les ordres d'en Whis al planeta d'en Beerus. Allà hi han desenvolupat els Supersaiyà God Supersaiyà, o per simplificar-ho Supersaiyà Blue, una forma superior al Supersaiyà God. Gràcies a aquesta nova transformació amb anterioritat van poder derrotar a un ressuscitat Freezer, amb una nova forma, el Golden Freezer. Mentre s'entrenen però apareixen en Champa i la Vados. Resulta ser que en Beerus i en Champa són germans, i que el primer és el Déu de la Destrucció del Setè Univers i el segon ho és del Sisè Univers i entre ells no es porten gens bé. Els fets que s'hi esdeven porten a lloc a que s'organitzarà un torneig per equips entre els dos universos. El premi pel guanyador és el planeta Terra, inexistent al sisè univers, ja que en aquest planeta s'hi elaboren menjars deliciosos pels déus. I en cas que guanyi el Sisè Univers, l'única manera de fer el trasllat és mitjançant les esferes de desitjos que buscava en Champa, que resulta que sí que són boles de drac, però de mida planetària: Les Superboles de drac.
I finalment arriba l'inici del torneig. Per la banda del setè univers, els contrincants són en Goku, en Vegeta, en Piccolo, en Boo i un altre lluitador proposat per en Beerus, en Monaka. Per la banda del sisè univers, un robot enorme, una mena d'ós, un individu de pell morada i amb gavardina fosca, un individu semblant a en Freezer i també un saiyà. Així doncs amb la disputa entre aquests dos germans per la Terra i els seus menjars, comença aquest nou manga de Bola de drac, creat per en Toyotarô a partir de les idees proposades per l'Akira Toriyama.
De la traducció o més ben dit de la terminologia utilitzada ja en vaig parlar a la ressenya del primer número de la Sèrie Vermella de Bola de drac Super, tot i així la recupero afegint-hi les coses noves.
- Mentre que a l'anime comic
de La Batalla dels Déus van utilitzar el terme "Bills", ara s'utilitza el
terme Beerus, que respecta més l'etimologia del nom del personatge, de
"Beer", cervesa. Pel sufix "sama" japonès, utilitzen el terme
"déu", quan es podria utilitzar el terme "senyor".
- Qui també han canviat de nom per a bé són els "Kaiôshin", usant ara
aquesta nomenclatura. Havent-se utilitzat al segon Compendi el terme
"Kaitoshin". En "Kaito" però
continua sent "Kaito". Per aquest déus, pel "sama" utilitzen el terme "venerable".
- Pel "Supersaiyà God", com ja van utilitzar a l'anime comic de La Batalla dels Déus, s'utilitza el terme "Déu dels Superguerrers". Al manga de Jaco però es va utilitzar en singular, "Déu Superguerrer". Aquest "dels" per a mi es totalment innecessari.
I conseqüentment pel "Supersaiyà Blue", la seva forma curta és "Superguerrer Blau" i la llarga "Superguerrer Déu dels Superguerrers".
- També s'utilitzen els termes "Nàmec" i "namequià/ns/nes". I per què no "Namek" i "namekià/ns/nes"?
- Tot i que només hi es mencionat, per en Freezer si que es respecta el terme original en anglès per a la seva nova forma: "Golden Freezer"
- El personatge nou que tot ho sap, l'anomenen "Zunow". No seria més correcte "Zunô"?
- En tot, l'aspecte que no m'agrada gens, és que en Goku anomeni o cridi
en una situació plenament normal i familiar al seus fills per cognom
i nom, o sigui Son Gohan i Son Goten, quan clarament seria simplement Gohan i Goten. Aquest
criteri per anomenar sempre els fills d'en Goku, i no pas en ell, per
cognom i nom, o sigui "Son Gohan" i "Son Goten", també és utilitzat com
he vist fullejant en l'edició en color i als anime comics.
Clarament és un criteri erroni i absurd, heretat de l'anime en català.
Si en japonès és "Cognom + Nom", en català igual, i si en japonès és
"Nom", doncs en català el mateix.
El volum es complementa amb una sèrie material extra. Per una banda al final de cada capítol hi ha un gag, on es mostren coses com en Vegeta que no ha pogut mostrar la dansa del bingo o el grup d'en Freezer derrotats. A més a més, també hi ha un historieta curta de dos pàgines a mode de preqüela on s'ensenya com en Kaiô va recuperar el seu planeta i també una entrevista a l'Akira Toriyama i a en Toyotarô.
Pel segon volum, malauradament ens tocarà esperar i molt, tot un any, si no s'avança. El motiu és que Planeta Cómic té el permís per continuar amb la sèrie vermella, i per tant abans llançaran els números corresponents en aquest format abans del segon volum, tal com han fet aquest any.