dimarts, 31 de desembre del 2013

2013: Manga en català

I per cinquè any consecutiu, toca la meva revisió i valoració de com li ha anat el manga en català aquest any. Les anteriors les podeu llegir aquí: 2009, 2010, 2011, 2012.

El passat 2012 va ser l'any d'apocalipsi a Editores de Tebeos, el que ve ser el mateix, la pèrdua de les llicencies de l'editorial Shueisha. Això va suposar que Planeta DeAgostini obtingués els drets de Naruto, Panini Comics els de Bleach i malauradament ningú va fer-se amb la llicencia de Kimagure Orange Road

Anem aquest ja acabat 2013. En un principi hom es preguntava què passaria amb les edicions en català de Naruto i Bleach, i també amb Cinturó Negre, amb un futur indeterminat i únic manga en català en curs d'EDT.

Comencem per Cinturó Negre, els seu 20 tom estava previst pel gener, malauradament s'ha anat retardant mes rere mes,  i quedant en una pausa indefinida. L'esperança del seu retorn semblava que havia d'arribar amb Saló del Manga, ja que es va anunciar que el 20è volum sortira al mes de desembre, arribant aquest mes però no ha estat així. Altre cop retardat fins aquest 2014 a punt de començar. També es va dir que a partir de llavors tindria tindria una periodicitat trimestral amb la voluntat d'acabar la sèrie, deixe-m'ho també una cosa indeterminada, indefinida. 
El que si que l'editorial va confirmar i així ha passat és una pujada de preus, en el cas de Cinturó Negre passant dels 7 al 7.95€, i els altres afectats: Fushigi Yûgi de 10 a 12€, i Inu-yasha, Love Hina i Sakura de 6.5 a 7.5€. 

Seguim per Naruto, el qual ha estat l'afortunat. Ara bé fins el març no vam saber res de la continuïtat de l'edició en català, que es quan Planeta DeAgostini en va anunciar el seu pla de publicació. Va retornar al juny amb dos volums cada mes, exceptuant a l'agost, atrapant l'edició en castellà al novembre coincidint amb el Saló del Manga. L'edició és igual a l'EDT/Glénat exceptuant logotips i pàgines de crèdits i altres pròpies de la nova editorial, amb un preu de 7.5€. 

Acabem per Bleach. Panini va anunciar el passat abril que el volum 41 sortiria el juny, i així va ser, podent continuar i acabar el dur i apassionant combat entre l'Ichigo Kurosaki i l'arrancar Ulquiorra. L'edició també és igual a l'EDT/Glénat exceptuant les característiques pròpies de la nova editorial, amb un preu de 7.5€.  Ara bé fins a dia d'avui no hi ha hagut noticies de nous toms.

Així ha anant doncs aquest 2013: 
  • Gener: ---------------------------
  • Febrer: --------------------------
  • Març: ----------------------------
  • Abril:-----------------------------
  • Maig:-----------------------------
  • Juny: Naruto #55 i #56, Bleach #41 
  • Juliol: Naruto #57 i #58
  • Agost: ----------------------------
  • Setembre: Naruto #59 i #60
  • Octubre: Naruto #61 i #62
  • Novembre: Naruto #63 i #64
  • Desembre. -----------------------
Així doncs, un cop finalitzat el 2013 continuem amb 3 sèries obertes: Bleach (41 i Oberta), Cinturó Negre (19 de 29 toms) i Naruto (64 i Oberta).

I per aquest 2014? 

Respecte Naruto, el volum 65 sortirà aquest gener de 2014. A patir d'aquest però la periodicitat serà irregular degut a que estem a tocar de l'edició japonesa (actualment volum 67). Respecte Cinturó Negre, esperem gaudir del seu volum 20 aquest gener de 2014. I sobre Bleach, doncs ara per ara, com he dit, no hi ha nous volums en un futur proper. 

Us deixo amb el gràfic que mostra l'evolució del manga en català fins aquest finalitzat any 2013. 



Acabo desitjant-vos que tingueu un Bon Any 2014!!!

dilluns, 30 de desembre del 2013

Entrevista a Jordi Segura: "El camí més senzill no sempre és el millor"

El diari Regió 7 va publicar ahir diumenge 29 una entrevista a Jordi Segura, conservador del Museu Municipal Josep Castellà i Real dels Prats de Rei, la qual la reprodueixo.

En quin moment després de les excavacions de l'estiu es va decidir que la muralla es taparia?
Les excavacions van acabar el setembre, i el 3 d'octubre es va fer una reunió amb totes les parts implicades: Ajuntament, Diputació, Generalitat, Bisbat de Vic, arqueòlegs de la Universitat de Lleida, representants del museu municipal... Tots estàvem d'acord que les restes s'havien de museïtzar d'una forma digna. Aleshores es va considerar que, si no hi havia recursos, era més prudent reblir la muralla que fer una cosa mal feta. Des del museu vam dir que ens dolia molt i ens feia molta por que, si es tapava, no es tornés a excavar mai més. A la reunió també vam quedar que al museu hi destinaríem un apartat important a la muralla, amb una maqueta i uns plafons explicatius, i que a la plaça es dibuixaria a terra la traça per on passava la muralla.

Aleshores el soterrament de les restes ja era un fet.
Al cap de dos o tres dies se'm va acudir escriure un article per enviar als mitjans on deia que des del museu tenim poc poder de decisió, però que era una llàstima, i que de vegades el camí més senzill no sempre és el millor.

I així va començar la campanya per conservar les restes al descobert...
La carta la vaig enviar a tots els diaris, i gràcies a les xarxes socials es va anar estenent. Molt aviat les persones de les entitats que formen la xarxa Som Segarra van valorar que havíem d'aconseguir entre tots que la muralla es museïtzés. També s'hi va implicar l'alcalde de Cervera, ja que com a capital de l'actual comarca de la Segarra sentia que hi tenen el seu origen. Ells van oferir-se a fer tot el possible per ajudar que no es tapés.

I van començar a moure fils...
Des de la Xarxa Sikarra es va contactar amb una diputada d'ICV, que va visitar el jaciment i vam quedar que farien una pregunta al Parlament sobre la qüestió. Jo vaig fer una carta al conseller de Cultura, vam fer contactes amb altres diputats, vam sortir als mitjans... També van venir un grup de professors de primària i secundària de la Segarra, en una activitat organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics de la Segarra. Els mestres també es van implicar per evitar que es tapés.

Paral·lelament van fer un projecte alternatiu per conservar les restes....
Ho va fer en Pere Tardà, que hi va invertir hores de manera voluntària. El projecte tenia un cost de 38.000 euros, molt menys del que s'havia dit fins aleshores que costaria. S'havia parlat d'uns 200.000 euros. Això va anar molt bé, ja que va fer veure als responsables de la Diputació i la Generalitat que era assumible. Aleshores vam muntar una roda de premsa per presentar el projecte i també llegir un manifest per salvar la muralla.

El manifest va rebre més de 500 signatures en molt pocs dies...
Sí, en molt poc temps vam tenir adhesions d'arreu de Catalunya, de l'Estat, de Gran Bretanya, Alemanya... tant de persones com d'institucions.

Treballaven contra rellotge...
Anaven passant els dies i el dia 22 s'acostava, que era quan es reunia la Comissió de Patrimoni per aprovar el rebliment de les restes. Aleshores es va demanar un ajornament i es va treure aquest punt de l'ordre del dia, tot esperant que arribés esperant el projecte de museïtzació que paral·lelament elaborava la Diputació.

Finalment, aquest és el projecte que es farà.
Sí. Quan finalment va arribar ja vam respirar tranquils. Ara hem de vetllar perquè coexisteixin bé l'arqueologia i la història amb el disseny i l'obra arquitectònica, i sobretot no es facin destrosses a les restes arqueològiques.

Fins a quin punt creu que la crisi i la falta de recursos han estat determinants per al futur de la troballa?
Tot és qüestió de donar prioritats. Si realment ens creiem que, tal com diuen els entesos, això és una peça única de les que s'han trobat fins ara a la Catalunya interior, això ha de passar davant de moltes altres coses. Penso que hi ha altres despeses de les quals es podria prescindir, a nivell de país, que permetrien invertir recursos en aquestes qüestions. Comparat amb el pressupost del centre cultural del Born, museïtzar això és una petitesa. Arriba un punt en què són les voluntats de les persones les que poden fer que les coses es decantin. I en aquest cas ens n'hem d'alegrar, perquè sembla que finalment les voluntats s'han desvetllat i han reaccionat.

Quin efecte ha tingut la troballa sobre el Museu dels Prats de Rei?
Des de l'estiu, quan es va conèixer l'existència de la muralla, les visites al museu han augmentat moltíssim, han crescut exponencialment. Hem passat de rebre unes tres visites de mitjana a 10 o 12 cada diumenge, i molts més grups d'escolars. I no és només això, perquè les persones vénen al museu, i aleshores descobreixen que hi ha l'espai de les batalles dels Prats de Rei i decideixen tornar un altre dia... o bé es queden a dinar, o fan un cafè, veuen que hi ha cases de turisme rural... Una cosa porta a l'altra, i penso que gaudir d'aquest atractiu històric pot donar vida al poble.

dijous, 26 de desembre del 2013

Doctor Who. 4a temporada (nova etapa)

Després d'acomiadar-se de la Martha Jones, el Doctor en posar el funcionament el TARDIS de cop i volta xoca contra un vaixell anomenat Titanic. Així acabava la tercera temporada, enllaçant-ho amb l'Especial de Nadal del 2007: El viatge del condemnats. El Doctor es trobarà navegant al Titanic però no el vaixell que tots coneixem si no un creuer espacial.  Allà hi coneixerà diferents passatgers i oficials, entre ells la seva companya momentània, l'Astrid Peth, protagonitzada per la Kylie Minogue, i l'oficial Alonso Frame. Al Titanic  hi haurà un complot amb l'objectiu de fer-lo estavellar contra la Terra. El Doctor i el grup de companys que formarà ho hauran d'evitar. 

Astrid Peth
Alonso Frame
Ja pròpiament en la quarta temporada (abril 2008 - juliol 2008), en el seu primer episodi, Còmplices,  el 10è Doctor es retrobarà amb una antiga coneguda, la Donna Noble (Especial de Nadal 2006 La núvia fugitiva), la qual esdevindrà la seva nova companya al llarg de la temporada. També coneixerem la seva mare, la Sylvia Noble, i el seu avi matern, en Wilfred Mott, que va sortir a l'anterior Especial de Nadal El viatge dels condemnats. Al final de l'episodi reapareixerà un antic personatge i en diferents ocasions reapareixerà al llarg de temporada.
Sylvia Noble
Wilfred Mott
Al segon episodi, Els focs de Pompeia, el Doctor i la Donna reviuran l'erupció del Vesubi a la ciutat romana de Pompeia. S'introdueix el concepte de "moment fix" aquell que ha de passar tant si com no. També es mencionaran coses pel moment inversemblants que fan referencia als últims episodis de la temporada. 

Al tercer episodi, El planeta dels Oods, el Doctor ara amb la Donna, es retrobarà amb els Oods, que va coneixer, llavors junt amb la Rose, als episodis 8 i 9 de la segona temporada. Seran important les frases finals dels Oods envers el Doctor i la Donna: "La cançó del Doctor s'acabarà" i "Doctor Donna". L'Ood anomenat Sigma tindrà un paper rellevant.

Als episodis 4 i 5, L'estratègia Sontaran i El cel verinós, el Doctor, la Donna i també la Martha, la qual s'hi ha posat en contacte via mòbil, s'hauran de fer front als Sontarans, una raça de guerrers del planeta Sontar, que es volen apoderar de la Terra pels seus fins bèl·lics.   

Sontarans
Resolta l'amenaça, trobant-se els tres protagonistes al Tardis, i a punt d'acomiadar-se la Martha, el TARDIS s'activa sol, i així anem a l'episodi 6: La filla del Doctor. Trobant-se en un altre conflicte bèl·lic, a partir d'una mostra de teixit biològic del Doctor, se'n crearà una filla seva, la Jenny. Al final de l'episodi, ara sí, la Martha s'acomiada del Doctor.

Jenny
A l'episodi 7, els dos viatges coneixeran l'Agatha Christie, justament en els fets que van comportar la seva momentània desaparició.

Als episodis 8 i 9, Silenci a la Biblioteca i El bosc dels morts, s'introduirà els personatge de la River Song. A llarg dels dos episodis, veurem que la River coneix moltíssim el Doctor, però aquest no la coneix. Tal com se sabrà, la River forma part del futur del Doctor, i a l'inversa, el Doctor forma part del passat de la River. Al final del doble episodi, la River Song mor, tot i que el Doctor en última instancia aconsegueix digitalitzar la seva ànima al software de la Biblioteca. Tot i que aquest és el fi d'aquest personatge, la seva importància és tal, ja que coneix el veritable nom del Doctor. Així doncs el passat de la River Song, el coneixerem en el futur del Doctor. 

River Song
 En aquest doble episodi, el Doctor i companys s'hauran d'enfrontar als Vastha Nerada, uns organismes microscòpics colonials, que s'alimenten de carn, i que agafen l'aspecte d'ombres.

Vastha Nerada
 A l'episodi 10, Mitjanit, el Doctor i la Donna van al planeta Mijtanit a fer turisme.

I ja anem als darrers tres episodis de la temporada: Giri a l'esquerra, La Terra robada i El final del viatge. En el primer, la Donna es veu traslladada ena realitat paral·lela, on una acció la realitza diferent, a la que hauria de fer. D'aquesta manera no coneixerà el Doctor, quan l'hauria d'haver conegut, a l'Especial de Nadal de 2006 La núvia fugitiva, en el qual el Doctor mor. Sense el Doctor, repassarem alguns dels esdeveniments de les temporades 3 i 4 des del punt de vista de la Donna. Primer episodi de la tercera, quan la Martha i el Doctor s'haurien d'haver conegut en l'afer de l'hospital, l'Especial de Nadal del 2007, l'amenaça dels Sontaran. Ara bé una persona que s'ha intentat posar en contacte ja des del primer episodi d'aquesta quarta temporada, farà mans i mànigues, per tal que la Donna, realitzi aquella determinant acció tal com l'ha de fer, parlem de la Rose Tyler, que tal com sabem està aïllada en món paral·lel, però per algun motiu pot saltar de món en món. Quan la Donna ja ha fet l'acció tal l'ha de fer i abans d'acomiadar-se de la Rose, aquesta li diu unes paraules, que quan la Donna retorna a al seva veritable realitat trallada al Doctor: Llop Ferotge. 
 
I ara ja anem, als dos últims episodis. Davant les dues paraules, les dos viatges tornen a la Terra, però aquesta ha desaparegut, i a partir d'aquí començaran a buscar pistes d'on pot ser el planeta. Descobriran però que no només la Terra ha desaparegut, si no d'altres 27 mons. Però arriba un moment que la pista s'acaba i no troben la Terra. Al darrere de tot plegat hi ha els enemics per excel·lència del Doctor, el Daleks. Capitanejats per en Davros, el creador dels Daleks, el Dalek Suprem i el Dalek Caan (Episodis finals de la 2a temporada i Daleks a Manhattan i L'evolució dels Daleks de la 3a temporada), tenen com a objectiu destruir tot l'univers i així ser-ne els únics éssers. 

Davros
Dalek Suprem
Dalek Caan
És gràcies a les accions dels Daleks, el que per bé i per mal, ha permès a la Rose salta de món en món. Ara bé des de la terra un grup de gent s'ha reunit per combatre'ls i aconseguir que el Doctor retrobi la Terra. La Rose Tyler, en Jack Harkness, la Martha Jones, la Harriet Jones i la Sarah Jane Smith. Ben bé un entrecreuament entres les sèries de Doctor Who, Torchwood, The Sarah Jane Adventures. Respecte Torchwood, apareixen la Gwen Cooper i en Ianto Jones aquests esdeveniments se situarien entre les seves segona i tercera temporada. 

En entre tots aconseguiran que el Doctor i la Donna localitzin la Terra i tots els altres món robats, ara bé, com a contrapartida negativa , la Harriet Jones morirà. Ha arribat el moment del retrobament entre la Rose i el Doctor, però llavors un Dalek fereix greument el Senyor del Temps. A dins del TARDIS el Doctor inicia la regeneració, però no canvia d'aspecte ja que part de l'energia la utilitzat per curar-se i la sobrant la enviat a la seva mà seccionada. Finalment hi ha el tant esperat retrobament però a partir d'ara tant el Doctor, TARDIS i companys seran traslladats i capturats a la nau insígnia dels Daleks, el Gresol. Ara bé, la Donna quedarà tancada dins del TARDIS no podent-ne sortir, i certs esdeveniments comportaran que to qui el recipient de la mà seccionada, comportant una metacrisi biològica. De la mà, se'n formarà un altre Doctor tot i que amb un sol cor, i la Donna rebrà una descarrega d'energia del Senyors del Temps. 
Tot sembla indicar que els plans dels Dàleks vagin pel bon camí, quan de cop i volta primer el Doctor clon i després la Donna surten del TARDIS per aturar en Davros, però aquest els engega descarregues d'energia. Però gràcies d'això, una de els profecies dels Oods es fa real. L'energia dels Senyors del Temps s'establitza en l'organisme de la Donna, proporcionant-li tot de coneixements. Neix la Doctor Donna, que junt amb els altres dos Doctors, d'una manera magistral derroten tots els Daleks i totes les seves naus, traslladen els mons robats als seus llocs d'origen, i respecte la Terra entre tots plegats fan que el TARDIS la remolqui fins al seu lloc del Sistema Solar.   

Amb tot resolt, toquen els acomiadaments. Primer marxa la Sarah Jane Smith que s'entorna amb el seu fill Luke. Després toca el torn d'en Jack i la Martha. En Mickey que també ha participat en aquesta batalla com la Jackie, decideix quedar-se en aquest mon, ja que a l'altra, el d'en Peter, no li queda res. Abans que es tanquin totes les fissures provocades pels Daleks, viatgen fins al món d'en Peter, a la Badia del Llop Ferotge per deixar-hi la Jackie, la Rose i el clon del Doctor, el qual esdevindran parella sentimental. Tenint un sol cor doncs envellirà al mateix ritme que la Rose. 
Retornant al seu univers, toca l'acomiadament més trist, els coneixements que té ara la Donna són molt perillosos per ella, arribant-li a comportar la mort. El Doctor només pot fer una cosa, li fa oblidar-ho tot a la Donna, tots els rècords que té ella envers el Doctor. La Donna cau inconscient i el Doctor la retorna amb la seva família, explicant-los-hi que si mai la Donna recordès quelcom sobre el Doctor moriria. Sol altre cop, el Doctor s'entorna al TARDIS. 

Els Especials del 10è Doctor

Després d'aquesta temporada, en David Tennant protagonitzaria diferents especials de Doctor Who, i es que el 2009 no hi hauria temporada de la sèrie. El primer però fou l'Especial de Nadal del 2008: El pròxim Doctor.  A Londres de 1851, el Doctor es troba amb un indvididu que actua igual i parla com ell, primerament es pensa que es una versió futura d'ell, però no recorda res, i a mesura que aniran interactuant i aquest la vagi recuperant, se sabrà que en realitat es un humà normal i corrent anomenat Jackson Lake, que degut a un accident amb un dels altres enemics del Doctor, va perdre la memòria començant a pensar que és l'ésser anomenat Doctor. L'enemic en qüestió son els Ciberhumans, els quals al final de la segona temporada van quedar tancats al Buit, però que gràcies a les recents accions dels Daleks i a tecnologia seva que van trobar pel Buit en van poder fugir viatjant fins aquesta època. 

Jackson Lake
 Ja al 2009, tocara l'Especial de Pasqua: El planeta dels morts. En aquest episodi es recuperarà "La cançó del Doctor s'acaba" i s'introduirà els conceptes "està tornant" i "ell trucarà 4 cops"  

Després va tocar l'Especial de Tardor, emetent-se el 15 de novembre de 2009. Anomenat Les aigües de Mart, es recupera el concepte de "moment fix" i l'acció té lloc a la Base Bowie 1 del Planeta Mart el dia 21 de novembre de 1959. Al final de l'episodi, l'Ood Sigma apareix davant del Senyor del Temps dient-li que la seva cançó, el seu final, està a punt, d'acabar. I tal com a aparegut desapareix. El Doctor negant rotundament la seva mort decideix retardar-la tant si com no, viatjant amunt i avalls. 

Però finalment arriben l'últim especial el qual en David Tennant protagonitzarà el paper de Doctor. La fi del temps és un doble episodi emtent-se la primera com a Especial de Nadal de 2009 i la segona part com a Especial de Cap d'any de 2010. L'altre gran enemic del Doctor, l'Amo ha ressuscitat gràcies al seu anell que no es va cremar a la pira funeraria, on el Doctor va cremar el cos inert de l'Amo (Final 3a temporada).  El Doctor el qual se n'assabenta a través dels Oods, viatjarà a la Terra per aturar les possibles males intencions que tingui. 


 A la Terra, el Doctor farà equip aquest cop no amb una dona, si no amb un home, el Wilfred Mott, l'avi de la Donna. Després d'un estria i arronsa l'Amo serà capturat per un humà molt ric, Joshua Naismith, que posseeix una màquina curativa Voccini la qual va aconseguir de Torchwood Londres després de la Batalla de Canary Warf. L'Amo però utilitzarà la màquina pels seus propis fins convertint tota la població humana en repliques seves. Tothom exceptuant en Wilfred i la Donna protegida pel que li va fer el Doctor en esborrar-li la memòria. El Doctor que havia estat capturat junt amb en Wilfred per l'Amo se n'escapen gràcies a dos Voccini que eren a la Terra per recuperar la màquina, però ha de tornar a plantar cara a l'Amo.

Però el segon Senyor del Temps a més a més és un enllaç entre la Terra i els Senyors del Temps, els quals a Gallifrey, es troben en un bloqueig temporal immersos en  la Guerra del Temps en el seu últim dia, ja que el Doctor d'allà posseeix a les seves mans El Moment, amb es proposa destruir Gallifrey i acabar amb la Guerra. Per una banda l'Amo voldrà convertir els Senyors del Temps en repliques també seves gràcies a la màquina, i els Senyors del Temps amb el Lord President Rassilon al capdavant per la seva banda volen recuperar Gallifrey i el domini del Senyors del Temps on hi ha la Terra.

Lord President Rassilon
El Doctor es troba entre les dues amenaces sense decidir-se que fer fins que una Senyora del Temps que es reconeixen mútuament amb el Doctor i que també ha anat guiant en Wilfred en aquest doble episodi, indicarà que ha de fer. Així destrueix l'altre enllaç que hi ha entre entre la Terra i Gallifrey, l'Estrella de Punta Blanca. Això comporta que els Senyors del Temps es vegin arrossegats altre cop cap a la Guerra del Temps d'on estan sortint. En Rassilon ataca el Doctor, ara bé l'Amo el salva atacant ell al Lord President. Com a conseqüència, Gallifrey, els Senyors del Temps i l'Amo són arrossegats definitivament a la Guerra, al bloqueig temporal. El Doctor s'aixeca del terra pensant que la profecia de la seva mort no s'acomplirà però llavors...Toc, Toc, Toc, Toc. En Wilfred que ha presenciat aquesta darrera batalla des de la màquina que dóna energia al portal, es qui truca quatre cops la porta per sortir-ne. El Doctor es conscient tot i no agradar-li del que ha de fer, entra a la meitat de la màquina, així podent-ne sortir en Wilfred i n'absorbeix tota la radiació desactivant la màquina. En sortir-ne es fan evidents els primers símptomes de regeneració, el que indica que està morint, i aquesta vegada serà defintiu.

Porta en Wilfred a casa seva, i a partir d'aquí empren una sèrie de viatges per veure per últim cop tots el seus companys i acomiadar-se'n, interactuant-n'hi el mínim. Primer viatja fins on són la Martha i en Mickey, els quals s'han casat, salvant-lo d'un Sontaran. Després salva en Luke Smith de que sigui atropellat, acomiadant-se de la Sara Jane. Després viatja a un bar alienigena on fa que en Jack Harkness conegui l'Alonso Frame. A la Terra, visita la sessió de firmes del llibre de la Verity Newman, la besnéta de Joan Redfern (3a temporada), per esbrinar si la Joan va ser feliç. Tot seguit apareix després del casament de la Donna, on dóna a en Wilfred i la Sylvia com a regal de noces un bitllet de loteria premiat, comprat amb una lliura que li va donar el difunt Geoffrey Noble, marit i pare de la Sylvia i la Donna, respectivament. I finalment fa un viatge cap al passat per veure per últim cop la Rose Tyler. Observa la Rose i la Jackie caminant juntes després de festejar l'inici de l'any nou. Quan se separen, el Doctor des de la penombra, i ja sota els efectes imminents de la regeneració parla amb la Rose. Quan el doctor li pregunta quin és l'any nou que han iniciat, ella respon que és el primer dia del 2005. En resposta, el Doctor li diu que tindrà un gran any. Ella somriu i se'n va. I és que el 2005 és l'any que la Rose coneix el Doctor, en la seva novena encarnació.

Immediatament reapareix, l'Ood Sigma dient-li que la seva cançó s'ha acabat però que la història no s'acaba mai. El Doctor entra al TARDIS, el connecta, sortint a l'espai, quan la regeneració comença hi diu: "No me'n vull anar".


El Doctor a l'inici de la regeneració
El Doctor regenerant-se
El Doctor un cop regenerat
El Desè Doctor ha mort però ho fa esdevenint un l'Onzè Doctor. En David Tennant dona pas a en Matt Smith com a nou Doctor. Acabat de regenerar-se, el TARDIS molt afectat pel que acabava de succeeir, el Doctor se n'adona que està caient cap a la Terra, i ho fa cridant "Geronimo!"

dimecres, 25 de desembre del 2013

Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag II B

Títol original: Moi, René Tardi, prisonnier de guerre au Stalag II B
Autors: Jacques Tardi, Rachel Tardi (color)
Publicat per: Fanbooks, novembre de 2013
Format: Cartoné, 23.5 x 31.2 cm, 192 pàgines
Preu: 24€

Quan hom pensa en damnificats en els camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, aquests acostumen a ser els jueus. Ara bé, una altre grup damnificat foren els soldats que van esdevenir presoners de guerra. I és molts no moriren a les batalles si no que foren foren capturats i traslladats a camps de concentració, sent un dels grups més rellevants els dels francesos.

A Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag II B, coneixerem en René Tardi, un soldat francès que fou capturat en batalla i traslladat al camp de presoners Stalag II B. El seu fill, en Jacques, li va demanar que escrivís els fets que va viure, omplint tres quaderns d'escola. En Jacques se'ls va llegir i els va desar, el temps va anar passant i en René va morir. El temps va continuar passant, fins que els va recuperar i va decidir plasmar els records del seu pare en format còmic. Al llarg de les seves pàgines, mitjançant una diàleg anacrònic entre pare i fill, coneixerem les vivències d'en René: El seu allistament a l'exercit, el seu casament, la caiguda de França en mans de l'Alemanya nazi, la seva captura en plena batalla i el gruix principal de l'obra, la seva captivitat a l'Stalag II B que va durar 4 anys i 8 mesos, finalitzant  quan foren evacuats per l'avanç dels russos.  El que ve a posteriori ja és una altra història. 

A en René, capturat als 25 anys, com a molts d'altres els hi van robar la joventut. La captivitat, el fred i la fam, element molt ressaltat, i totes les altres penúries que van haver de superar per sobreviure els van marcar molt profundament. L'obra ha arribat tard, per que molts d'ells ja han mort i no s'hi podran identificar. Tanmateix però és una obra que els honora i els posa altre cop en la memòria col·lectiva, especialment en la dels seus descendents, així doncs és un un homenatge a tots ells. 

dilluns, 23 de desembre del 2013

"Lliures o morts": 20.000 exemplars venuts, obra de teatre i còmic

El passat 19 d'octubre aprofitant la presentació de Lliures o morts (Columna, 2012) a Calaf per part dels seus autors, Jaume Clotet i David de Montserra, vaig comprar-ne un exemplar, però la seva lectura s'ha hagut d'esperar a que acabés la lectura de la trilogia Millennium. Havent ara ja llegit el seu primer capítol, i de quina manera que comença, em trobo que aquest llibre té un llarg recorregut per endavant. No només ha assolit la quantitat de 20.000 llibres venuts si no que a més tindrà dues adaptacions de cara al proper mes de febrer de 2014. 

La primera serà una adaptació teatral, la qual ha anat a càrrec d'un dels seus dos autors, en David de Montserrat. L'adaptació es basa en un monòleg del protagonista que, des del seu càrrec de governador del castell de Crotone (Regne de Nàpols) l'any 1730, reviu la guerra de Successió. El personatge d'Ermengol Amill serà interpretat per l'actor David Planas (Celrà, 1972) en un muntatge dirigit per Víctor Muñoz (Sant Celoni, 1975).
L'estrena de la versió teatral de “Lliures o morts” es farà el proper 7 de febrer a la Sala La Planeta de Girona i girarà arreu del país durant amb diverses funcions que s'anunciaran les properes setmanes.

La segona adaptació serà la seva versió en còmic. La publicació anirà a càrrec de Fanbooks. Tal com he comentat també també estarà disponible pel proper febrer, el dia 20, i tindrà un preu de 12,95€. Estaré a l'aguait de més detalls d'aquesta adaptació.

.
   

Font: Grup 62, ComiCat

divendres, 20 de desembre del 2013

Convocada la tercera edició del Premi Sikarra

Entre l'1 de gener i el 15 de febrer, el Fòrum l'Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot mantenen la convocatòria per a rebre candidatures que optin al guardó.

 

http://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1387474889.JPG
Albert Turull lliura a Vicent Loscos, en nom dls AAAP, la segona edició del Premi Sikarra (2013) Autor: Jaume Moya
 
El proper 1 de gener, l'associació Fòrum l'Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot obriran el termini per a rebre candidatures que optin a ser guardonades amb el Premi Sikarra. El guardó pretén ser un reconeixement i homenatge a la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra. S'hi inclouen persones i entitats que hagin actuat en tot l'àmbit de la Segarra històrica, per la qual cosa es compta amb el suport de les associacions integrades dins la Xarxa Sikarra.

L'edició 2014 és la tercera d'aquest guardó que va reconèixer l'any 2012 a Armand Forcat, en reconeixement de la seva tasca de divulgació i posada en valor del patrimoni històric, artístic i monumental de la Segarra, i l'any 2013 a l'Associació Amics de l'Arquitectura Popular, pels seus dotze anys d'accions en defensa i reivindicació de l'arquitectura tradicional i en memòria del seu màxim promotor, l'arquitecte Josep Mora.

El Premi Sikarra consisteix en una escultura, dissenyada per l’escultora i gravadora Ana Marín-Gálvez, que combina el vidre amb la imatge i la llegenda de la moneda ibèrica de Sikarra pintades amb grisalla, dins una peanya de fusta de vengué que l’emmarca dins el perfil d’una espitllera.

El termini de presentacions de candidatures finalitza el 15 de febrer. Durant la segona quinzena de febrer, les entitats promotores faran les funcions de Jurat del Premi i publicaran el seu veredicte el 17 de març, coincidint amb la data d'adquisició de la moneda Sikarra. L'acte de lliurament es farà el dia 22 de març en algun lloc per concretar de la plana de Guissona. 
 
 

dijous, 5 de desembre del 2013

La reina al palau dels corrents d'aire (Millennium 3)

Títol: La reina al palau dels corrents d'aire
Títol original: Luftslottet som sprängdes (lit. El castell d'aire que va explotar)
Autor: Stieg Larsson
Publicat per: Columna Edicions. 1a edició juny 2009, 2a juny 2009
Format: Rústic amb solapes, 15 x 23cm, 848 pàgines
Preu: 22,5€

Al final de La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, el segon llibre de Millennium, teníem a la Lisbeth en una situació no gens agradable. A La reina al palau dels corrents d'aire, el tercer i últim llibre, reprenem el fil allà on ho vam deixar. La Lisbeth, se'n surt de la situació en que es troba, però per altra banda es veurà en certa manera aïllada del món. Tot i que serà exculpada del suposats tres assassinats, és veu inculpada d'altres càrrecs.

Un grupuscle d'individus mouran cel i terra per tal de treure's de sobre per sempre més la nostra protagonista tancant-la en un psiquiàtric. Ara bé tot i que tenen en compte l'altre protagonista, en Mikael Blomkvist, aquest també ho regirarà tot per salvar la seva amiga i desemmascarar aquest grup tant i tant misteriós i alhora pèrfid. Veurem un Kalle Blomkvist en plena acció, peti qui peti, envoltant-se de tota mena de gent la qual també ha anat veient que s'ha ordit un pla ben fosc contra la Lisbeth, i així fent pinya, entre tots, aconseguir alliberar-la.

La Lisbeth doncs serà el centre d'atenció de dos parts que giraran al voltant d'ella. Tot i el seu cert aïllament en que es troba, arriba el moment que trobarà una escletxa i ella també treballarà i col·laborarà per sortir-se de la fosca situació que esta vivint.

El que es va obrir al segon llibre, en aquest es tanca. L'Stieg Larsson va fer una feina increïble, magnífica ja no només en aquest llibre si no en tota la trilogia. Intens, addictiu, sorprenent són adjectius que es queden curts davant l'obra en que ens trobem. Sense cap manera de dubte, l'Stieg Larsson i el seu duet protagonista Blomkvist-Salander són referents de la novel·la negra actual.

dimarts, 3 de desembre del 2013

Urbanisme aprova que vuit municipis de l'Anoia s'adscriguin a l'àmbit de les Comarques centrals

Correspon als coneguts també com Alta Segarra


La Comissió de Política Territorial i Urbanisme ha informat favorablement aquest dilluns que vuit municipis de l'Anoia no formin part del futur àmbit de planificació del Penedès -integrat per les comarques de l'Alt i el Baix Penedès, l'Anoia i el Garraf- i passin a adscriure's a les Comarques Centrals. Es tracta de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana, que havien demanat el canvi en els respectius plens municipals.

Paisatge de l'Alta Segarra - Ramon Sunyer - Som Segarra

El passat 22 de juliol a través de la Llei 23/2010 el Govern va crear l'àmbit funcional de planificació territorial parcial del Penedès integrat per les comarques de l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia. Amb tot, el Govern va aprovar posteriorment un decret per regular el procediment perquè els ajuntaments de l'Anoia que volguessin formar part de l'àmbit de les Comarques Centrals es poguessin pronunciar.

L'adscripció a l'àmbit de planificació de les Comarques Centrals no es considerava automàtica per simple comunicació per part del municipi, sinó que s'exigia que es garantís la continuïtat territorial dels àmbits afectats. Per això, el Decret regulava tot un seguit de tràmits a superar per part dels municipis de l'Anoia com ara que es fes mitjançant un acord del ple municipal i que no es trenqués la continuïtat ni de l'àmbit territorial del Penedès ni el de les Comarques Centrals.

Finalment, els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana han manifestat la seva intenció de formar part de l'àmbit de les Comarques Centrals. Urbanisme ha decidit acceptar la seva adscripció atès que tots es troben a la part nord de la comarca, els seus termes municipals són contigus i no perjudiquen la continuïtat dels àmbits territorials.

Després d'aquest informe favorable, el Govern aprovarà properament l'àmbit de planificació territorial del Penedès i acordarà la formulació del Pla territorial parcial corresponent.

Font: Som Segarra

divendres, 29 de novembre del 2013

Novetat de Norma de gener: Corto Maltès: El mar d'or

A principis d'octubre, vaig anunciar el pla editorial (desembre-febrer) de Norma Editorial amb el retorn de la Nova Col·lecció Hugo Prat amb l'obra Corto Maltès: El mar d'or, la qual serà novetat de gener de 2014, però posant-se a la venda el proper 13 de desembre


Corto Maltès: El mar d'or, d'Hugo Pratt
Nova col·lecció Hugo Prat nº10
Aventures
Cartoné 19 x 26. 96 pàgines, Color
20€

UNA NOVA ENTREGA DE LES AVENTURES DE CORTO MALTÈS, UN VOLUM CLÀSSIC I INOBLIDABLE: EL MAR D'OR.

En Un àguila a la jungla, Tornarem a parlar d'aquells aventurers i Per culpa d'una gavina, Corto Maltés segueix explorant els paratges més remots i salvatges del planeta: els mars del Carib i les costes del Brasil i Hondures. En aquesta ocasió, el nostre aventurer arriscarà la seva vida per tresors perduts i galions submergits plens d'or, i es creuarà amb la Banda dels Evangelistes.

dimecres, 27 de novembre del 2013

El Món Perdut. 2a Temporada

A principis del segle XX, un grup d'exploradors busca un món prehistòric. Els motiven l'ambició, els interessos ocults i les ansies d'aventura, i de descobrir una història extraordinària. Acompanyats per una bellesa indòmita. Perduts en una terra desconeguda i salvatge. Cada dia és una lluita desesperada per sortir ... del Món Perdut. 


Aquest és el text que es menciona a l'opening en català de la segona temporada de El Món Perdut. Sèrie basada lliurement en el llibre homònim de sir Arthur Conan Doyle

En l'últim episodi de la primera temporada, els esdeveniments van comportar que al final les dues dones fossin separades dels quatre homes, veient-los caure a un riu al fons d'un congost. En el primer episodis d'aquesta segona temporada (octubre 2000 - maig 2001), sabem que d'aquests quatre, un no ha sobreviscut, sense trobar-ne el cos. El professor Arthur Summerlee deixava l'expedició Challanger. Així doncs els 5 restants: en Challanger, en Roxton, la Marguerite, en Malone i la Veronica, s'hauran d'enfrontar a noves aventures i perills del Món Perdut, sempre amb l'objectiu de trobar un camí que els porti fora del Món Perdut.

A llarg d'aquesta temporada, es creuaran amb amazones, turistes de finals del segle XX que han fet un viatge pel temps accidentalment, dracs que escupen foc, perillosos esquelets que es mouen, un gegant, una planta gegant carnívora, criatures de les profunditats terrestres, extraterrestres, pirates i homes-llop, entre d'altres fenòmens i coses estranyes que hi ha en el cul-de-sac que és l'Altiplà.

El penúltim episodi de la temporada serà un homenatge al professor Summerlee. En l'últim, els nostres herois es queden sorpresos en veure un dirigible de la Marina Britànica volant a baixa altura sobre l'Altiplà. Però quan troben el seu pilot, el capità Askwith, els nostre amics hi aniran desconfiant, tot i així el necessiten per fer volar el dirigible per fer volar la nau i així sortir de l'Altiplà. Quan el dirigible ja està a punt, l'Askwith es mostra tal com és obligant els cinc a volar amb ell enmig d'una tempesta. Malgrat la situació, la lluita comença entre els cinc i l'Askwith. Aquest i en Malone, en el transcurs del forceig cauen daltabaix agafats d'un paracaigudes no obert. Els altres quatre, en Challanger, en Roxton, la Marguerite i la Veronica intenten redreçar el dirigible i fer que aquest guanyi altura però no poden i xoquen contra un penya-segat, explotant la nau. Així acaba aquesta segona temporada. El que hagi passat als nostres 5 amics i al capità Askwith es coneixerà al primer episodi de la tercera i última temporada de El Món Perdut

dilluns, 25 de novembre del 2013

Doctor Who. 3a temporada (Nova etapa)

La tercera temporada de Doctor Who entre una cosa i una altra he tardat més a veure-la del que en un principi havia pensat. La Rose Tyller i el 10è Doctor s'ha separat per sempre més. El senyor del temps es troba sol al Tardis, quan de cop i volta sense previ avís hi apareix una núvia. Així finalitzava la 2a temporada, i d'aquesta manera s'inicia l'especial de Nadal de 2006: La núvia fugitiva. La misteriosa núvia és diu Donna Noble i ha aparegut al Tardis just quan s'anava a casa. Els fets comportaran que ajudarà al Doctor ha salvar la Terra de l'Emperadriu dels Racnoss i de la seva nau espacial en forma d'Estel de Nadal.

La núvia Donna Noble
En aquest episodi especial serà la primera vegada que es mencionarà per primer cop en aquesta nova etapa: "Gallifrey", el nom del planeta dels senyors del temps. A més també es mencionarà un nom que serà important al final de la tercera temporada "Sr. Saxon" o "Harold Saxon

Ja pròpiament en la tercera temporada (març 2007 - juliol 2007), en el seu primer episodi, el 10è Doctor coneixerà la seva nova companya, la Martha Jones, una jove estudiant de medicina, i també la seva família. També s'introduiran els Judoons, uns rinoceronts humanoides que ocupen el seu temps com a policies.



Al segon episodi, el Doctor i la Martha coneixeran en William Shakespeare, i al quart ens retrobarem amb la Cara de Boe en la seva darrera aparició. El misteriós esser donarà al senyor del temps un misteriosa frase "You are not alone", en que la seva traducció catalana ho van fer força enrevessat "Tu no n'estàs tant de sol". Hauria quedat més senzill hi entenedor amb un "Tu no estàs sol". Ja en parlaré més endavant d'aquestes paraules.

Als episodis 4t i 5è, reintroduirem els Daleks del Culte d'Skaro, tant importants al desenllaç de la segona temporada en la batalla de Canary Wharf, on hi havia hagut la seu de l'Institut Torchwood de Londres.

En els episodis 6 i 7, tornarà a aparèixer la família de la Martha, amb rellevància al 6è. En ambdós episodis es tornarà a mencionar el terme "Sr. Saxon".

Als episodis 8 i 9, s'introduirà un objecte important dels senyor del temps, el rellotge de butxaca, en el qual hi poden guardar la seva pròpia essència biològica i esdevenir humans. Un cop humans, el rellotge emet un filtre perceptiu que fa que passi desapercebut  per ells, però si el senyor del temps com a humà es conscient de la seva existència i l'obre, l'essència biològica retorna al seu cos original, el qual torna a ser un senyor del temps.


Al 10è episodi, introduirem un dels personatges més perillosos i terrorífics que segurament té la sèrie: els Àngels Ploraners. No parpellegeu en la seva presència o en sereu la seves víctimes.


Bé, arribem als tres últims tres episodis de la temporada, els quals són 3 parts d'una mateixa història. Reapareix el Capità Jack Harkness,  de qui sabrem que gràcies a la Rose "Llop Ferotge" quan va ser ressuscitat, va esdevenir immortal. A partir de llavors es va establir a la Terra esperant tornar a veure el Doctor, i en algun moment lideraria Torchwood Cardiff on amb una colla d'amics defensarien la ciutat i el planeta d'amenaces de tot tipus, i així tenir l'oportunitat de retrobar-se altre cop el senyor del temps. Segurament a hores d'ara, aquesta últimes paraules us sonin d'alguna cosa. Estic parlant de la seqüela de Doctor Who, justament anomenada Torchwood, on en Jack Harkness és el protagonista. Aquests tres episodis de Doctor Who estan situats entre la primera i segona temporada de Torchwood.

Us en recordeu que el Doctor quan es va enfrontar amb el cap del Sycorax va perdre una mà la qual es va regenerar afortunadament? Doncs en Jack la va trobar i el qual li ha estat útil per tornar a trobar-se amb el senyor del temps.


Introduït en Jack amb les seves novetats, situem-nos en el futur, a la fi de l'Univers on coneixerem el personatge que portarà problemes als nostres tres protagonistes en aquests tres episodis. Inicialment, un senyor ja gran, molt afable i simpàtic, el professor Yana, en anar coneixent el Doctor i en anar sentint les seves paraules com la dels altres dos, la seva ment s'anirà trasbalsant com si anés recordant coses, a més a més cal afegir que posseeix un rellotge de butxaca. "Yana" és l'acrònim de la frase de la Cara de Boe: "You Are Not Alone", joc de paraules, que òbviament en català no es pot plasmar. Així doncs, en Yana en ser totalment conscient del rellotge que posseeix i en obrir-lo torna a ser el senyor del temps que havia estat abans d'amagar-se en la seva forma humana. En realitat ell és l'Amo (the Master), un senyor del temps que va fugir de la Guerra del Temps amagant-se com a humà i a més a més l'arxienemic del Doctor com podrem comprovar. Les circumstancies comporten que l'Amo robi el Tardis abans però es regenera en un nou aspecte.

L'Amo com a professor Yana amb el rellotge obert.
L'Amo com a professor Yana regenerant-se
El nou aspecte de l'Amo un cop regenerat
L'Amo ja regenerat amb el Tardis aniria a parar a la Terra uns 18 mesos abans que la Martha conegués el Doctor. Durant aquest temps, sota el nom de Harold Saxon, nom que s'ha mencionat al llarg de la temporada, farà carrera política, primer com a ministre de defensa del Regne Unit, càrrec amb el qual va autoritzar la caiguda de la nau estel de la Emperadriu dels Racnoss (Especial de Nadal La núvia fugitiva) i després aconseguint el càrrec de Primer Ministre, moment actual. Durant els moment de la temporada que es mencionava el nom de Saxon, l'Amo estava fent mans i mànigues per que quan el Doctor i companys siguessin conscient de la seva existència i es presentessin a Anglaterra, poder-los capturar. I això és el que esdevindrà. Just moments després de que l'Amo robés el Tardis i viatges al passat, els nostres tres amics aconsegueixen també anar al passat, però en el moment actual, gràcies a un aparell d'en Jack. L'Amo sota la falsa identitat del Primer Ministre Harold Saxon, no només captura els nostre tres herois com la família la Martha, la qual la seva mare va ser manipulada per aquest objectiu, si no que també fent honor al seu nom indica és fa amo i senyor de la Terra, però no només del planeta blau si no també de l'Univers. Saltant-me cert tema temporal, per no allargar-me massa, la Martha Jones serà importantíssima per derrotar l'Amo i amb ell els seu malèfics plans. Els fets comportaran que l'Amo caigui ferit de bala, i negant-se a regenerar-se, mor. El Doctor sentint-se culpable per no haver pogut salvar la vida d'aquest segon senyor del temps tot i dolent, ara sí és l'últim del seus. El Doctor incinera el cos de l'Amo en una pira. 

El primer en acomiadar-se és en Jack Harkness, que abans del seu adéu i tornar amb els seu companys de Torchwood ens revela una cosa que deixa estupefactes al Doctor i a la Martha, i a nosaltres. En el seu passat, quan era jove, a en Jack l'anomenaven Cara de Boe. Després toca el torn de l'acomiadament de la Martha, la qual ha pres de la decisió de quedar-se amb la família i esdevenir doctor, revelant-l'hi també els seus sentiments envers el senyor del temps. Abans de l'adéu però li dóna el seu telefon per tal si en el futur s'haguessin de posar en contacte. Ara, el Doctor altre cop sol, però posseint la seva mà seccionada, activa el Tardis, quan de cop hi volta xoca contra la proa d'un vaixell i en recollir un salvavides, hi llegeix "Titanic", en el que hi reacciona amb un "Què?".

dissabte, 23 de novembre del 2013

La Diputació de Barcelona salvarà Sikarra

La Diputació de Barcelona garantirà la conservació de les ruïnes ibèriques i romanes dels Prats de Rei. Així s'ha anunciat oficialment aquest dissabte al migidia per part del diputat d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, acompanyat de l'alcalde dels Prats de Rei, Francesc Duocastella.


La Diputació de Barcelona es farà càrrec de l'actuació de conservació de les restes situades a la Plaça del Santuari de la Verge del Portal, donant així resposta al clam popular per conservar-les. La societat civil i de l'Ajuntament del municipi havien mostrat el seu desig de que no és reblís la cala arqueològica, i de que es deixessin les restes a la vista de tothom, protegint-les i cobrint-les però no soterrant-les.
 
https://pbs.twimg.com/media/BZwoMzkCEAARO6I.jpg:large
Font: Tribus de la Segarra

Un cop finalitzades les tasques arqueològiques, l'administració va posar de manifest una manca de pressupost per dur a terme un projecte de museïtzació de l'espai que podria portar a soterrar les restes si no es trobava una via alternativa. Això va fer organitzar una recollida de signatures a través de la Xarxa Sikarra (integrada per diverses entitats de la Segarra Històrica), i va fer moure diferents formacions polítiques amb representació al Parlament. A més Xarxa Sikarra, l'Ajuntament del Municipi i l'Empresa Cat Patrimoni van presentar fa una setmana un projecte alternatiu que va demostrar que una conservació de les restes, modesta però digne, podia implicar una despesa econòmica assumible.

Per altra banda, l'Ajuntament del municipi va sol·licitar des del primer moment a la Diputació de Barcelona que fes una valoració de la possibilitat de tirar endavant un projecte de conservació de les restes, que finalment és el que es tirarà endavant i s'ha donat a conèixer aquest dissabte.


Font: Anoia Diari

divendres, 15 de novembre del 2013

Panda Ninja Fantasma

Autors: Jesús Garcia Ferrer (Jesulink) i col·laboradors
Publicat per: Jesulink, octubre de 2013
Format: Cartoné, B/N, 232 pàgines
Preu: 11,50€ 

Panda Ninja Fantasma va començar sent un història de cinc capítols de 5 elementos amb els personatges de Raruto com a convidats estrella i ha acabat sent un llibre a l'estil Mundo Elemental on a part de la dita història especial també inclou capítols especials, col·laboracions de seguidors i també un apartat fanbook. En Zap i en Raruto finalment s'han conegut! 

Va ser una de les meves compres al XIX Saló del Manga, on juntament amb el llibre també vaig comprar els 2 nous mini-llibres: Oro Puro i Mierda a tope, petites revistes dedicades als elementals d'or i de merda, respectivament.
El llibre Panda Ninja Fantasma és divideix en 4 blocs, els quals seguidament explicaré. Però abans d'entrar en els blocs, hi ha una introducció on pel no seguidors de Raruto, se'ns explica breument els personatges d'aquest manga per seguir millor l'entrecreuament. 

BLOC I - PANDA NINJA FANTASMA

El propi nom del bloc indica que ens hi trobem els cinc capítols del manga en qüestió. En món ninja es veu amenaçat per un misteriós monstre la "Jefaza" de Torroja envia alguns dels adolescents ninja, entre ells en Raruto, al món elemental per buscar-hi l'única persona que ho pot solucionar: El Panda Ninja Fantasma. Un cop al món elemental serà inevitable el cara a cara entre els joves elementals i els joves ninges. Una història amb acció però amb molta dosi d'humor. Què ens podem esperar doncs del duet Zap-Raruto i també del duet Dino-Kakasí.

Respecte a 5 elementos, aquesta història se situaria al capítol 33, entre l'arribada d'en Crisol, l'ajudant de l'Ember, i el naixement del petit Uroboros, just quan en Kaji i en Zap reben una misteriosa carta. I respecte Raruto, se situa al final de la primera temporada de Sisepuede, entre els capítols 7 i 8. 

BLOC II - CAPÍTOLS ESPECIALS

El primer capítol especial és Zaputo. I sí en Zap, en Kaji i la Lluvia fossin ninges? Doncs en aquest món alternatiu esdeven en Zaputo, en Llamasake i la Fluvia. Coneixerem com esdeven ninges de ple dret i els seus primers moments amb el seu professor de grup, en Kakadino. La versió elemental dels inicis de Raruto.  

A continuació hi ha la Combox, tres històries presentades per en Mierdófilus, que foren proposades pels lectors.
  1. En Zap esdevé el "Jefazo" de Torroja
  2. En Zap es dóna un cop al cap i es torna intel·ligent
  3. El ball de la Festa Ecològica del Poble Beluga. Vindria a ser el final estès de Panda Ninja Fantasma.
BLOC III - COL·LEGUES DE 5 ELEMENTOS

En aquest bloc hi ha les aportacions que han fet els lectors. El primer apartat és la Galeria de Fan-art, on hi han diversos dibuixos referents Panda Ninja Fantasma. Seguidament hi ha la Galeria d'art lliure, on hi trobem tires còmiques. El tercer apartat és de Dissenys d'elementals de lectors, que no han sortir als toms. I finalment hi ha Dissenys de Miss i Mister elementals dels lectors, els quals no foren seleccionats per sortir als mini-llibres. 

BLOC IV - ZONA FANBOOK

En aquest bloc hi trobem informació addicional de 5 elementos i Panda Ninja Fantasma
  • II Enquesta de 5 elementos - Resultats de la segona enquesta sobre personatges, combates, tècniques, parelles, etc.
  • II Entrevista oberta dels lectores a Jesulink - Aporta informació tant de l'autor i del seva manera de treballar com també curiositats de 5 elementos.
  • Line-art - És una galeria de tots els personatges de 5 elementos tornatsa dibuixar en forma de line-art (saga 4 y Panda Ninja Fantasma). També hi ha comparacions de dissenys nous amb anteriors; és una galeria més completa que la de Mundo Elemental.
  • Cómo se hace 5 elementos - S'explica breument els passos a seguir des de que l'autor té la idea fins al capítol o tom ja publicat.
  • Endevina... Els rostres misteriosos de 5 elementos - Un divertit joc en que alguns dels personatges han estat dibuixats en senzilles icones. 
  • Il·lustracions. Llapis per al record - Alguns dibuixos que es van fer al seu dia per a lectors en esdeveniments s'han redibuixat a major qualitat per exposar-los al llibre.
  • Endevina...  Els trossos de vinyeta de 5 elementos - Un divertit joc per a posar a proba la teva memòria i veure si reconeixes fragments de vinyetes del manga.
  • El gran buscador - Joc en que es repta al lector a trobar més de 50 objectes o elements dins dins de llibre.
  • Endevina... Qui ho va dir?  - Joc en que has d'endevinar qui diu les frases.

dijous, 14 de novembre del 2013

Front comú de la societat civil per salvar el jaciment de Sikarra #SalvemSikarra

Es presenta un projecte de preservació amb un cost de de 38.200 euros

 

Diferents entitats culturals i socials de diversos municipis de la Segarra històrica han fet front comú per salvar el jaciment ibèric de Sikarra, trobat als Prats de Rei aquest estiu. La societat civil vol evitar que es rebleixi l'excavació, i volen assegurar-se que es protegeixi i es mantinguin visibles les restes.


Representants de la Xarxa Sikarra, integrada per associacions de la Segarra Històrica, l'Associació Cultural i Recreativa Sigarra, el museu Museu Municipal de Prats de Rei Josep Castellà Real, i l'Ajuntament del municipi, s'han reunit avui per donar a conèixer les accions que es duran a terme per evitar que finalment s'acabin cobrint de terra les restes trobades aquest estiu davant de l'església de la Mare de Déu del Portal. 


Durant la reunió s'ha donat a conéixer un projecte elaborat per l'empresa Cat Patrimoni, que ha valorat econòmicament el que costaria cobrir el jaciment sense tapar-lo a la vista, a través d'un vidre elevat. El representant d'aquesta empresa -que també va participar en les tasques d'excavació de les restes- Pere Tarda, ha explicat que el projecte tindria un cost de 38.213 euros i que es tractava d'un 'projecte digne, sostenible i viable'. La seva solució passaria per consolidar els murs del perímetre de l'excavació i col·locar-hi al damunt una estructura metàl·lica que suportaria una coberta de vidre i que permetria veure l'interior però no seria trepitjable. Com ha explicat Tardà, 'fent-ho d'aquesta manera abarateix els costos i fa del projecte un projecte sostenible ja que no cal instal·lar-hi costosos sistemes de ventilació ja que es ventilaria d'una manera natural'.

Tardà ha explicat que el projecte és no invasiu i que respecta l'espai de la plaça,les vivendes colindants i  la imatge de la façana de l'església, de la qual no se'n tapa la visió.

Pere Tardà ha explicat també que ha lliurat aquest projecte a l'Ajuntament i a la Xarxa Sikarra per a que en facin ús.

Des de l'Ajuntament, l'alcalde del municipi, Francesc Duocastella, ha explicat que tot i que des de l'Ajuntament no es podia assumir econòmicament el projecte, donaven ple suport a la iniciativa ciutadana per preservar el jaciment. L'alcalde s'ha mostrat esperançat davant de la possibilitat de no haver d'optar finalment pel soterrament de les troballes: 'La pressió popular, l'existència del projecte de Cat Patrimoni que podria ser econòmicament assumible per les administracions, i l'espera d'un estudi de costos que està realitzant la Diputació que també permetrà valorar millor el que suposaria, ens fa pensar que no tot està perdut'.

El proper dia 22 de novembre la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat ha de pronunciar-se sobre la solució que es prendrà definitivament amb el jaciment, i tant Ajuntament com societat civil han afirmat que fins llavors faran tot el que estigui a les seves mans perquè l'administració s'acabi pronunciant a favor de tirar endavant un projecte que permeti deixar les restes visibles.

Des de la Xarxa Sikarra, Jaume Moya, ha explicat que el suport ciutadà per evitar la cobertura de les troballes està creixent dia a dia: 'En una setmana el manifest publicat per l'entitat ha aconseguit 500 adhesions, de gent de Prats de Rei, dels municipis de la Segarra Històrica, de diferents entitats del país, d'historiadors i arqueòlegs, i fins i tot de gent de fora de Catalunya'. Moya ha manifestat que en la seva opinió la Generalitat hauria de tirar endavant un projecte de museïtzació en el jaciment 'perquè es tracten d'unes restes úniques a Catalunya, que tenen entitat suficient i pel seu valor identitari', ja que es consideren el quilòmetre zero de la Segarra històrica. Moya ha apuntat que Prats de Rei és 'l'únic municipi de Catalunya que pot acreditar 2600 anys habitatge continuat'  i que les restes mostren 8 segles d'història de tota la Segarra, i que si es tapen, els habitants del territori només n'hauran pogut gaudir 4 mesos'.
Moya ha comparat la importància de les troballes fetes a Prats de Rei, amb les realitzades al Mercat del Born de Barcelona. 'Les troballes van paralitzar les obres del projecte que s'hi estava fent, però gràcies a la tenacitat i tossuderia de l'aleshores regidor, Ferran Mascarell, ara el Born és el centre dels actes del tricentenari del 1714'. Moya ha dit que ara que Mascarell és el conseller de cultura hauria de posar el mateix esforç en conservar les restes de Prats de Rei, i més tenint en compte que es tracta de preservar només 60 metres quadrats, i que es presenta un projecte de preservació econòmic i viable econòmicament.

Des de la Xarxa Sikarra han afirmat que si finalment la Generalitat i les administracions superiors decideixen que volen reblir el jaciment, s'organitzaran per aconseguir el finançament necessari per fer-ho a través de campanyes de mecenatge amb empreses locals i de tot el país,  també de micromecenatge a través de verkami, i a través de les derrames que les entitats integrants de Xarxa Sikarra puguin fer.

Jordi Segura Parera, conservador del Museu Municipal Josep Castellà i Real ha remarcat la importància del jaciment, ha afirmat que es tractava d'un 'patrimoni cultural únic' i ha explicat que des de que es van descobrir les restes ha incrementat el nombre de vistes al municipi i també al museu, cosa que indica l'interès de la gent per la descoberta i el potencial valor de les restes com a reclam turístic del territori.

Font: AnoiaDiari, Som Segarra

dilluns, 11 de novembre del 2013

Wanted! Recopilación de historias cortas de Eiichiro Oda

Títol: Wanted!
Títol original: Wanted! Eiichiro Oda Tampenshu
Autors: Eiichiro Oda
Publicat per: Planeta DeAgostini Cómics, abril 2011
Format: Rustic amb sobrecobertes, 208 pàgines
Preu: 7,95€

Wanted! és la recopilació d'històries curtes d'Eiichiro Oda, autor de One Piece. Ja feia temps que tenia la intenció de comprar-lo i amb les passades compres del primer Color Walk i les guies Red i Blue de One Piece, aprofitant doncs el XIX Saló del Manga, essent el lloc adequat finalment l'he adquirit.

En el volum s'hi recullen 5 històries, amb les quals es donaria a conèixer, i l'última d'elles relacionada amb la seva obra magna. Però anem per parts.

La primera és justament Wanted! (1992), una història d'estil Western, on el seu protagonista, en Gill Bastar, és un fugitiu que té un cartell de recompensa amb amb un elevat preu. A part d'aquest problema, en té un altre i es que el fantasma d'una de les seves víctimes intentarà el que sigui per venjar-se'n.
Amb aquesta obra, Eiichiro Oda va quedar semifinalista en els Premis Tezuka. En aquesta ja introdueix els cartells, element que seria important en la seva futura obra One Piece.

La segona història és titula El futuro como regalo de Dios (1993). En aquesta, en Branch es un carterista, que tot hi que vol deixar no pot. Déu davant la reincidència del noi, decideix esborrar-lo del mapa però en el proces comet un error  i un centre comercial anomenat Branchi té les hores comptades amb tota la gent que hagi llavors. Déu doncs farà mans i mànigues per tal de convèncer a en Branch resolgui el seu error diví.
L'element a destacar d'aquesta història és que Déu posseix una llibreta on el que hi apunta, succeeix. Això m'ha recordat el que més endavant en el temps dos altre mangakes anomenarien Death Note.

La tercera història, La manifestación de un demonio (Ikki yakô) (1993) explica la història d'en Gukô, un monjo budista que va de poble en poble, en un d'aquests li demanen que elimini un dimoni devora-humans.

Monsters (1994 )és la quarta història del volum. En aquesta Ryûma, un samurai, arriba a un poble degut a una sèrie de circumstancies es veurà amenaçat per un drac.

Finalment l'últim capítol és la que està relacionada amb One Piece. Titulada Romance Dawn (1996), ens presenta el jove pirata Monkey D. Luffy i de qui obté el seu barret de palla i la fruita Goma Goma, en aquest cas del seu avi que també és pirata. Ara bé aquesta és la segona versió de Romance Dawn,  l'origen de One Piece, que Eiichiro Oda va escriure mig anys després de la primera versió. Fora doncs la primera, la qual està recollida a la guia Red, on en Shanks és qui li dóna el barret i la fruita del diable, que amb el corresponents retocs seria la versió definitiva del primer capítol de la història magna d'Eiichiro Oda.

dijous, 7 de novembre del 2013

Novetat de Fanbooks de novembre: Jo, René Tardi

Tal com ja va avançar ComiCat, Fanbooks publicarà aquest mes de novembre el còmic biogràfic Jo, René Tardí.

Cartoné, 192 pàgines, 23.5 x 31.2 cm
24€ 

La vida del militar René Tardi, que va lluitar contra els nazis i va ser presoner en un camp de concentració durant la Segona Guerra Mundial. Està basat en el diari del protagonista.

Amb "Jo, René Tardi. Presoner de guerra a l'Stalag IIB", en Jacques Tardi ha treballat en un projecte madur de llarga durada, adaptant al còmic els apunts del seu propi pare, René, escrits durant anys a quaderns escolars, on es relata  la crònica de la seva joventut, sobretot centrada en els anys de la guerra i la captivitat a Alemanya.

Aquesta és la primera vegada que en Tardi es veu tan a prop del període de la Segona Guerra Mundial. En fer-ho, ell també desenvolupa un projecte molt personal: il·lustrant la història del seu pare militar, Tardi explora les arrels, orígens i fonts de la pròpia vida. Aquesta "novel·la familiar" s'accentua íntimament molt més en associar-se amb els seus propis fills, la Rachel (color) i l'Oscar (investigació i documentació iconogràfica).

Una novel·la gràfica, intensa i dramàtica, 
sobre la vida d'un presoner de guerra
 A la venda el 14 de novembre! 

Font: ComiCat

dimecres, 6 de novembre del 2013

DE SIKARRA A SEGARRA: Manifest per la salvaguarda de la Memòria Històrica de la Segarra

A principis del 2013, i en el decurs dels treballs de millora de la xarxa de clavegueram i de la trama urbana del nucli antic, van ser localitzades importants restes arqueològiques a la vila dels Prats de Rei (Alta Segarra, Anoia). Les estructures antigues i els materials associats aparegueren al llarg de tota l’àrea afectada, tot i que un petit sondeig va permetre constatar que les evidències resultaven ser especialment importants a la placeta situada just al davant de la façana del santuari de la Mare de Déu del Portal. 


Atesa la importància de les restes identificades davant d’aquest santuari, hom decidí emprendre l’excavació del conjunt de la placeta (50 m2, aproximadament). Aquests treballs posaren al descobert un tram de muralla ibèrica molt ben conservat (10 metres de longitud per 5 metres d’amplada i 4 metres d’alçada, aproximadament) i un fossat associat, datats, pel que fa al moment de la seva construcció, a cavall entre finals del segle VI i primera meitat del segle V aC, dins del període Ibèric Antic. A banda, foren recuperades dins d’aquesta mateixa cala altres restes igualment importants corresponents a l’Ibèric Final (s. III aC) i a època romana (s. II-I aC). L’anàlisi d’aquestes restes ha dut els experts a diverses conclusions: que es tracta d’una troballa excepcional en termes històrics, que les restes es troben magníficament conservades i, el que resulta més important, que estem davant de l’oppidum o poblat ibèric que duia per nom Sikarra i que fou citat per Ptolomeu.

Un cop enllestida l’excavació, la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura, ha fet pública la seva intenció de reblir la cala arqueològica i cobrir així les estructures, tot adduint que l’absència de disponibilitat pressupostària i la poca entitat de les restes fan impossible i innecessària la seva museïtzació. 
DECLARACIÓ
La Segarra és un territori natural i històric que transcendeix àmpliament els límits administratius que durant els nostres dies li han estat assignats. Trossejada i separada en sis comarques i tres províncies diferents, la identitat segarrenca comuna s’ha vist afectada en els darrers anys a mida que les divisions administratives actuals, artificials en molts aspectes, es van integrant a l’imaginari col•lectiu.

Malgrat això, la identitat segarrenca perviu i segueix ben viva en la major part d’aquest territoris. Més encara: darrerament, estem assistint a un important renaixement d’aquest sentiment comú, el qual és reivindicat cada vegada amb més força i de manera especial des d’aquells territoris que formen part històricament de la Segarra però que avui dia resten nominalment amagats sota altres denominacions. Aquest renaixement identitari ve de la mà, sobretot, de la Cultura. Els i les que el compartim entenem aquest sentit d’identitat com a quelcom enormement positiu i constructiu, que cohesiona la nostra societat a partir d’uns referents històrics i culturals de tota mena que, alhora, ens projecten cap al futur. Bona prova d’això és el manifest “Pel retrobament de l’autèntica Segarra”, on les diverses entitats de la Segarra Històrica fundadores de la Xarxa Sikarra es comprometen a sumar esforços per a preservar i potenciar la identitat segarrenca en tots aquests territoris.

Els segarrencs i les segarrenques sempre hem sabut que les arrels històriques de la gent que ha viscut, generació rere generació, en aquest territori es remuntaven força temps enrere. La Segarra és, sens dubte, una zona de pas, on s’hi ha establert, al llarg del temps, gent d’arreu, diversa, que ha trobat en aquesta terra un lloc on endegar el seu projecte vital i mirar de satisfer els seus anhels. Existeix, malgrat tot, un fil històric de més de dos mil anys d’antiguitat que relliga totes les històries particulars i la lògica diversitat cultural associada, i que ens connecta amb algun moment situat molt enrere en el temps. Fins fa ben poc, el moment més antic que podíem assenyalar el representava l’esment al municipium sigarrensis de les làpides romanes de Prats de Rei, datades al segle II dC. Avui, gràcies a les troballes ibèriques del santuari de la Mare de Déu del Portal d’aquesta mateixa població, podem remuntar l’inici d’aquest fil històric molt més enrere encara. Almenys, fins al segle V aC.

Un cop analitzada l’entitat de les restes aparegudes a Prats, i contrastats els parers de ciutadanes i ciutadans, entitats, experts i representants polítics, arribem a les següents conclusions:
 
1. Aquestes restes arqueològiques representen una fita de l’arqueologia catalana, ja que permeten demostrar l’existència real de l’oppidum ibèric de Sikarra. A casa nostra, això s’ha donat molt poques vegades i en tenim molts pocs exemples reeixits, ja que, en general, resulta extraordinàriament difícil poder relacionar de manera directa un topònim antic, conegut a partir d’alguna font històrica, amb un nucli de població ibèric concret.

2. L’entitat i monumentalitat de les restes indiquen, a més, que Sikarra fou en el seu moment un nucli d’especial importància política, social i econòmica, i que ho fou, a més, des de moments molt reculats, si més no des de principis del segle V aC. De la importància històrica d’aquest nucli d’hàbitat dóna fe, a més, el fet que el topònim hagi perviscut amb tanta força, transmetent-se generació rere generació, cultura rere cultura, tot donant lloc a la denominació actual d’un extens territori situat a cavall de la Catalunya central i la Catalunya de Ponent.

3. En termes locals i regionals, i des d’una perspectiva social, política i d’identitat comarcal, les restes tenen també una importància cabdal: estem davant de les úniques evidències conegudes del lloc que proporcionà al territori que l’envolta quelcom tan important com el seu nom. Quelcom d’especial transcendència, per tant, pel que fa al coneixement de la pròpia història i al reforçament de l’imaginari i identitat comarcal, i que en darrer terme ha de convertir-se en un important estímul comú per a l’esdevenidor.

4. De la mateixa forma, la transcendència històrica i la monumentalitat de les restes revesteixen també una especial importància per als segarrencs i segarrenques d’avui dia (i, de fet, per al conjunt dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya) pel que fa als seus beneficis potencials en els àmbits de la preservació de la memòria històrica, l’àmbit patrimonial, l’àmbit econòmic, l’àmbit turístic, l’àmbit social i l’àmbit educatiu.

5. La monumentalitat de les restes, el seu excel•lent estat de conservació, la seva singularitat estructural i la seva transcendència en termes històrics i socials justifiquen amb escreix la seva museïtzació.
PETICIÓ
Per tot plegat, nosaltres, ciutadanes, ciutadans i entitats membres de la societat civil segarrenca, davant de la voluntat de reblir la cala arqueològica que acull les restes, exigim als nostres representants polítics al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat:

1. Que aturin el projecte de soterrar allò que considerem els orígens de la nostra història. I que ho facin tot atenent a la importància històrica de les restes, al seu excel•lent estat de preservació, a la seva singularitat estructural, a la seva monumentalitat, a les reduïdes dimensions de la superfície a preservar i al potencial que tenen d’esdevenir un important bé comú en els àmbits social, educatiu, turístic i identitari.

2. Que endeguin el redactat d’un projecte de museïtzació digne i de qualitat que permeti a qualsevol visitant poder contemplar lliurement les restes de Sikarra i entendre, alhora, la seva transcendència en termes històrics, monumentals i identitaris. Demanem, a més, que aquest projecte es faci sota els estàndards europeus més elevats en l’àmbit museogràfic.

3. Que en el marc del disseny i implementació d’aquest projecte de museïtzació la preservació de les restes sigui en tot moment una prioritat.
  
ADDENDA

Si, malgrat tot, l’administració decidís endegar el cobriment definitiu de les restes hauria optat per prendre el camí més còmode i fàcil, però no pas el més intel•ligent ni el més adient. I tampoc hauria respectat el parer dels ciutadans i ciutadanes de la Segarra i de tots aquells qui s’hagin solidaritzat. No estem davant de simples pedres fredes, sinó de quelcom molt més important. Allò que hom pretén ara cobrir és el lloc que donà nom a la nostra comarca. És un important espai de memòria històrica col•lectiva, de màxim valor per a la Segarra en particular i per a Ponent i Catalunya en general, clau (per únic i per singular) per a saber d’on venim. Tenim al davant l’oportunitat d’aprofitar-ho i posar-ho en valor però, aparentment, l’únic que els governs implicats semblen capaços de proposar és que ho tornem a tapar, perquè fa nosa. El que estaria cobrint l’administració de la Generalitat és el Km. 0 de la Història de la Segarra, fins ara perdut i finalment retrobat. Resultaria, de fet, inadmissible que, atès el possible cobriment, després de 2200 anys d’oblit i desconeixement i d’haver-se donat la feliç (i poc previsible!) circumstància del seu descobriment, els segarrencs i segarrenques actuals haguessin pogut disposar de tan sols quatre mesos escassos per a contemplar les seves restes. No ens ho podem permetre. Perquè, de fet, els i les que subscrivim aquest manifest creiem fermament que la forma com una societat valora i tracta les restes del seu passat mostra de manera contundent el seu grau real de civilitat.


Els Prats de Rei, 6 de novembre de 2013

XARXA SIKARRA, Coordinadora d’entitats de la Segarra Històrica

Associació Amics de l'ARQUITECTURA POPULAR; Associació Cultural BAIXA SEGARRA; Agrupació Cultural i Recreativa SIGARRA; Agrupació SENY MAJOR; Associació Cultural FÒRUM L'ESPITLLERA; Associació LA SITJA; Associació Espai LLOBREGÓS; Associació pel Desenvolupament Integral de la VALL DEL CORB; Associació la TERRA PER LA TERRA; Associació del Patrimoni Artístic de TORÀ ; Associació EL TRILL; Colla de geganters de SANT GUIM DE FREIXENET; Fundació JORDI CASES I LLEBOT; Fundació TEKHNIKÓS; Grup de Recerques de les TERRES DE PONENT; Grup de Defensa del MEDI NATURAL de la Segarra; Centre d'Estudis Locals del VILOSELL; Centre Municipal de Cultura de CERVERA; Unió de PAGESOS de la Segarra