dissabte, 30 de juny del 2018

La mort de Sòcrates

Títol original: La muerte de Sócrates
Autor: Jun Matsuura
Traducció de: Jordi Rosique Piqué i Josep Mirabet Gómez
Col·lecció: La otra h
Publicat per: Herder Editorial, abril de 2018
Format: Rústic, 120x163 mm, 200 pàgines, B/N
Preu: 9,95€

L'editorial barcelonina Herder fa força anys que publica clàssics de la literatura, sigui filosòfica, econòmica o científica, adaptats al manga, havent-ne publicat fins al moment una quarantena de títols. El novembre de l'any passat va publicar el seu primer manga de producció pròpia, és a dir, d'autoria  no japonesa. L'obra en qüestió és La muerte de Socrátes, la qual el nom de l'autor ens pot despistar, i és que en Jun Matsuura és un barceloní d'arrels japoneses. I aquesta fou l'obra escollida per estrenar-se en la publicació en català, no en va el fet que sigui de producció pròpia ha facilitat aquesta decisió, i així el passat abril ens va arribar La mort de Sòcrates

Tal com ja indica el mateix títol, al llarg de l'obra viurem els últims moments d'en Sòcrates, però també el que ha estat la seva vida, la qual exposa el personatge al llarg del llibre, el qual està dividit en tres passatges diferents. Per una banda tenim la "Defensa", on la qual el filòsof esgrimeix els arguments per defensar-se de les acusacions que l'han portat a judici, i que correspon al gruix de pàgines del còmic. Seguidament tenim el "Critó", justament el nom d'un amic seu, qui visita el filòsof condemnat a la presó, on es parla de les lleis i la justícia, i la tercera i última part s'anomena "Fedó", també un contemporani del filòsof tot i que molt més jove, i que juntament amb d'altres viurà les últimes hores d'en Sòcrates, en el qual es parla de l'ànima, fins al moment de la seva mort, causada per cicuta.

Qui hi ha darrere d'aquests tres passatges és Plató, amic i deixeble de Sòcrates, els quals els tres formen part dels seus famosos Diàlegs. Resumint doncs, en Jun Matsuura ha adaptat aquestes obres de Plató en format còmic, i per tant hauria estat correcte que constés Plató també com a autor.  Al final del llibre, hi tenim la Defensa de Sòcrates escrita al seu dia per Plató. 

La lectura del còmic et mostra que al seu dia, Sòcrates fou incomprès pels seus coetanis amb motiu de la recerca de la saviesa, qui era savi, qui no ho era, qui ho feia veure. Això li va comportar l'enemistat de molts dels seus veïns atenencs, que com a conseqüència el portaria a judici i mort posterior. Aquesta manera d'actuar diguem-ne diferent, comportant doncs incomprensió, malentesos, rivalitats, però també lligams d'amistat pels qui l'entenien, m'ha recordat al també filòsof però de ficció Merlí Bergeron, personatge principal de la sèrie Merlí emesa per TV3. Aquesta,  la comparació i certs paral·lelismes entre els dos personatges, ha estat la meva percepció que he tingut després de la lectura del còmic sobre el filòsof grec, i havent vist amb anterioritat la sèrie Merlí. Fins ara de Sòcrates n'era un ignorant, ara ho sóc una mica menys.

Veurem si l'aposta en llengua catalana amb La mort de Sòcrates, té suficient èxit perquè altres obres del catàleg de Herder ens arribin en català. El temps i els lectors ho diran. 

dijous, 14 de juny del 2018

Doctor Who: El Décimo Doctor vol. 1. Revoluciones de terror

Títol original: Doctor Who: The Tenth Doctor núm. 1 a 5
Autors: Nick Abadzis (Guió), Elena Casagrande (Dibuix), Arianna Florean (Color), i Richard Starkings i Jimmy Betancourt de Comicraft (Retolació)
Traducció de: Liza Pluijter
Col·lecció: Linea Infinite
Publicat per: Fandogamia Editorial, abril de 2018
Format: Rústic, 27x17 cm, 124 pàgines, Color
Preu: 12€



De còmics de Doctor Who n'hi ha per donar i per vendre, però mai cap editorial de l'Estat espanyol s'havia interessat en ells, tot i que la sèrie televisiva del Senyor de Temps és ben i ben coneguda. Aquesta situació va canviar quan Fandogamia, una editorial relativament jove amb ganes de créixer tot fent-ho bé en aquest sector i que ja publica la sèrie regular actual dels Caçafantasmes, va anunciar a finals de novembre de 2017 que en tenia la llicència de còmics. Com he dit de còmics n'hi ha molts i han començat pel que han considerat més segur: publicant l'actual sèrie regular del Desè Doctor, un dels Doctors més estimats pels fans de la franquícia, la qual és publicada per Titan Comics.

Així aquest passat abril, en motiu del Saló del Còmic de Barcelona, van posar a la venda el seu primer volum Doctor Who: El Décimo Doctor. Revoluciones de terror. Aquest primer volum recopila els 5 primers números de la sèrie, els quals els tres primers formen part de la història Revolutions of terror (Revolucions de terror) i els dos darrers de The arts of space (Els arts de l'espai). 

Encaixant la història del còmic amb la sèrie de televisió, ens trobem en el context dels darrers especials de televisió i també darreres aventures del 10è Doctor, un cop ja se separat de la Donna Noble, i segons he trobat més concretament entre els especials El planeta dels morts (Planet of the dead) i La fi del temps (End of time) on es regenera com a 11è Doctor.

Trobant-nos situats, en la primera història que conté el volum, el Senyor del Temps aterra a la Terra del segle XXI, concretament a Brooklyn, Nova York. Enmig de la Gran Poma, el Doctor coneix una jove d'ascendència mexicana anomenada Gabriella "Gabby" González, que adora l'art. Junts, s'endinsen en descobrir els estranys fets que tenen en plena preparació i celebració dels actes de la festa mexicana del Dia dels Morts, i es troben lluitant contra una invasió d'uns éssers anomenats Cerebrívors. Resolt el conflicte, la Gabby li suplica que la porti a veure l'univers, i tot i la negativa inicial, el Doctor canvia d'opinió i es compromet a portar-la a fer una sola volta amb el TARDIS. 

En la segona història del volum, el Doctor porta la Gabby a la Galeria Pentaquoteque del planeta Ouloumos. Allà descobreixen que la Zhe Ikiyuyu, una artista que crea escultures de transferència en bloc, ha desaparegut de la galeria, havent-se exiliat a la seva lluna privada. Tot anant-hi per investigar el seu retir, l'aprenent de la Zhe ataca al Doctor i la Gabby. Al final, impressionat per les habilitats de la  Gabby durant la crisi la qual es resol satisfactòriament, el Doctor decideix que sigui la seva nova companya de viatges. El Senyor del Temps torna a tenir una nova "companion" a la seva vida.

Així és com comença aquesta etapa del Desè Doctor amb la Gabriella González com a acompanyant seva. Veurem doncs quines altres aventures  els esperen en els següents volums. El segon es titula The Weeping Angels of Mons (Els Àngels Ploraners de Mons), que hauria de sortir en algun moment d'aquest any, i el nom ja ens indica que potser d'allò més interessant.  I per altra banda també està prevista la sortida del volum únic Four Doctors (Els quatre Doctors). Veurem en quin ordre sortiran. 

El còmic es complementa amb una sèrie d'extres que inclou una galeria de portades dels 5 números individuals i dues pàgines amb el contingut "Dissenyant la Gabby". 

Ens trobem en una història que tot i el format còmic no té res a envejar amb el Doctor Who televisiu. Un guió a l'altura de la sèrie de la BBC acompanyat d'un dibuix excel·lent.

Esperem que aquesta gran aposta de Fandogamia tingui l'èxit que es mereix i que aquest primer volum sigui doncs només la primera pedra de llarga relació entre l'editorial i el Senyor del Temps.

dissabte, 9 de juny del 2018

Gòtic

Títol: Gòtic
Títol original: Gótico
Autors: Jorge Carrión (guió) i Sagar (dibuix)
Traducció de: Yannick Garcia  
Publicat per: Norma Editorial, maig de 2018, amb a la col·laboració del Museu Nacional d'Art de Catalunya
Format: Cartoné, 17x24 cm, 48 pàgines, Color
Preu: 16€

Aquest passat 36 Saló del Còmic de Barcelona, Norma Editorial com a novetat del mes de maig, va posar a la venda Gòtic, un assaig gràfic d'en Jorge Carrión i en Sagar, els autors de Barcelona. Los vagabundos de la chatarra

Abans d'entrar al tema en qüestió, ja que s'observa a la portada de la nostra edició, però també en els altres llocs on consta el nom d'en Jorge Carrión, dir que l'hi han traduït a "Jordi". Han treballat més del compte. 

Entrant al tema, la sinopsi amb què l'editorial presenta el llibre parla del retaule gòtic com el primer element narratiu en vinyetes, com si d'un llunyà antecessor del còmic es tractés. Tot i no ser en cap cas un aficionat en la pintura gòtica, el misteri que envoltava aquesta obra, per saber ben bé que contenia, vaig aprofitar el Saló per comprar-lo. Al llarg de la lectura, els dos autors ens van mostrant la idea presentada mitjançant la col·lecció de pintura gòtica del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a la vegada que ens expliquen conceptes i pensaments de l'època del gòtic. 

Una bona manera de començar i posar-nos en situació és mostrar-nos el pas del romànic al gòtic. Com a exemple del romànic se'ns parla del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, on la interacció principal és entre el personatge central i l'observador. Traduint-ho al còmic, vindria a ser una successió de monòlegs. En canvi, amb l'arribada del gòtic, aquest és més fàcilment traduïble a les vinyetes i als diàlegs. Tot i que hi ha una figura central, la interacció amb les figures acompanyants és major, facilitant-ne seqüències narratives.  

La pintura, que és del que estem parlant, en concret la  religiosa, que independentment de l'època, però en especial quan el poble era analfabet, tenia la funció de mitjà de comunicació, de propaganda i de mostrar la realitat i la veracitat tal com la tenien entesa i era vigent en aquell moment. I això és el que podem veure en un retaule gòtic, una història explicada a través dels requadres que en formen part com si de vinyetes d'un còmic es tractessin. 
 
Amb Gòtic, els seus autors ens proposen una manera original, diferent i amena d'ensenyar-nos i explicar-nos aquest art medieval tot fent-hi una primera immersió, sense la necessitat de ser-ne cap expert, alhora tot parlant del món museístic, i a través de diferents exemples, mostrant-nos que a pesar de les diferències també hi ha similituds entre els retaules i els còmics.

dimecres, 6 de juny del 2018

Mazinger Angels vol. 1

Títol original: Mazinger Angels (マジンガーエンジェル) / Majin Tenshi (魔神天使)
Autors: Go Nagai (autor original i guió), Akihiko Niina (guió i dibuix) i Plex (col·laborador)  
Traducció de: Yoshi Daiki
Publicat per: Ooso Comics, abril de 2018
Format: Rústic amb sobrecobertes - 208 pàgines - 120 x 170 mm - B/N
Preu: 10€/volum

El passat abril, es va estrenar una nova sèrie de manga en català, Mazinger Angels, una obra de l'univers Mazinger Z d'en Go Nagai, on a part d'ell en l'autoria també hi ha l'Akihiko Niina.

El manga, el qual consta de 28 capítols recopilats en quatre volums, va ser publicat a la revista Monthly Magazine Z de Kodansha del 26 de juny de 2004 al 25 de novembre de 2006. Ens ha arribat a mans d'Ooso Comics, editorial que hapublicat el seu còmic de producció pròpia Supercatalà, constant de 4 volums, el darrer en format manga. 

Mazinger Angels ve a ser una història alternativa en la qual s'entrecreuen diferents elements de la franquícia creada per en Go Nagai, i tal com ens indica el nom, és un petit homenatge a la sèrie televisiva Els Àngels del Charlie (Charlie's Angels), ja que els protagonistes del manga en són els personatges i robots femenins d'aquest univers mecha.  Encara que sigui una barreja de diferent obres d'aquest univers, no és pas necessari conèixer-les en detall, ja que al cap i a la fi, com a història alternativa, els seus personatges també són versions alternatives dels originals. Si com a mínim recordeu molt o poc l'anime clàssic de Mazinger Z, pel cap baix ja en teniu prou, que ve a ser el meu cas, ja us permetrà a no estar gaire desubicats amb la temàtica, i la resta ja se us anirà introduït o bé recercar-la pel vostre compte. I també s'ha de dir que a part del gènere mecha, també hi és present cert erotisme, tant en les noies com fins i tot en les seves robots, en aquestes ja no tant pels llançaments de pits, sinó també per algunes de les posicions en què les veiem.

La Terra es veu amenaçada per robots gegants, les Bèsties Mecàniques, dirigits per enemics clàssics de la franquícia però amb papers diferents dels originals. Afortunadament hi ha un equip, les Mazinger Angels, format per tres noies, la Sayaka Yumi, la Jun Hono i la Hikaru Makiba que piloten tres robots també gegants per fer-hi front, l'Afrodita A, la Venus A i la Diana A, respectivament. Més endavant s'hi afegeix la Maria Fleed qui esdevé la pilot de la Minerva X. Això és el que ens trobem en aquest primer volum, tot presentant-nos els elements principals d'aquesta sèrie.

L'edició que ha publicat Ooso fa goig en fullejar-la. L'enquadernació és encolada i cosida, i el paper és una mica més gruixut respecte la majoria de mangues que podem trobar al mercat, justificant els 10 € que val el volum, s'ha volgut fer una bona presentació. Respecte a la traducció s'han respectat les onomatopeies japoneses, indicant-ne la pronuncia, en petit al costat i el seu significat, a fora de la vinyeta. La terminologia en anglès s'ha respectat, així els atacs de les robots són aquesta llengua, indicant-ne també la seva traducció. El que sí que he trobat estrany és que han seguit el criteri japonès de primer cognom i després nom. Quelcom que avui en dia normalment s'occidentalitza en les traduccions a no ser que sigui algun cas especial. Com a cosa curiosa, en fer referència als robots protagonistes, s'ha feminitzat el terme "robot", dient "la robot" i "les robots", remarcat doncs la feminitat d'aquests o aquestes en virtut del seu aspecte, criteri que jo també he anat seguint.   

Malauradament però en la traducció catalana s'hi percep la presència d'alguns castellanismes, sigui lèxic, construccions  gramaticals com fins i tot errors en l'utilització dels temps verbals, el que indica que quelcom s'ha fet malament. Posaré alguns exemples. Tenim l'estranya absència dels articles que acompanyen els noms personals (en/na o bé el/la, normalment en/la), quan el moment ho requereix.  Respecte dels temps verbals, per posar un exemple tenim la següent frase de la penúltima pàgina del darrer capítol: "Aquesta vegada els danys van ser molt greus....". S'hi ha utilitzat el perfet perifràstic, es veu molt clar que això grinyola, i que el més natural i correcte fora haver utilitzat l'indefinit: "Aquesta vegada els danys han estat molt greus....". Em sona que hi ha un altre cas similar, però el mencionat sent al final m'ha estat fàcil localitzar-lo. I com a altre exemple clar, en un moment del capítol 4, quan les tres Mazinger Angels donen un triple cop de peu, el "triple kick", com a nota de traducció hi posen "patada triple".

S'agraeix que hagin publicat el manga també en llengua catalana, però no costa res fer-ho bé. Es nota una manca de revisió, comportant tot plegat que la nostra edició perdi qualitat. Com que he escrit aquesta ressenya havent acabat de llegir el volum, pel segon ja fem tard, a no ser que algun lector ja els hagi advertit amb anterioritat, però de cara als dos darrers volums, en principi hi ha d'haver temps com també hi ha eines per presentar una traducció al català que no grinyoli a mesura que es va llegint. 

També destacar les pàgines extres del final a càrrec d'en Tsuyoshi Nonaka (Plex) on s'hi mostren les quatre robots amb unes breus descripcions, el seu peculiar armament de míssils de pit i un interessant esquema interior de l'Afrodita A. 

El segon volum ens arriba ara a mitjans de juny, ja trobant-se en pre-venda, amb més noves aventures de les Mazinger Angels combatent les bèsties mecàniques en aquest peculiar entrecreuament de l'univers Mazinger.  

Malgrat el punt negatiu comentat que espero que es corregeixi, Mazinger Angels en català suposa una bona notícia pel que fa al manga publicat en la nostra llengua, i en especial perquè es tracta del primer manga d'aquesta franquícia que ens arriba en català, esperant doncs que la relació Ooso Comics-Mazinger sigui fructífera en aquest manga en concret i obri la porta a noves obres.