dilluns, 30 de març del 2015

Avatar: L'últim mestre de l'aire. Llibre 2: Terra

La segona temporada d'Avatar: L'últim mestre de l'aire rep el nom Llibre 2: Terra, fent referència al següent element que l'Aang ha d'aprendre a dominar.

Havent deixat la Tribu de l'Aigua del Nord, i separant-se d'alguns d'alguns dels seus membre encapçalats pel mestre Pakku que van cap a la Tribu del Sud, els protagonistes es dirigeixen a Omashu per tal que en Bumi sigui el mestre de la terra de l'Aang. 

Però tot just trepitjar el Regne de la Terra aprendrem les característiques essencials de l'Estat d'Avatar (primer episodi). Quan l'Avatar entra en aquest estat és quan es més poderós, tenint els coneixements de les seves vides passades, però també es quan és més vulnerable, ja que si mor en aquest estat, el cicle de l'Avatar es trenca. 

De camí a Omashu coneixerem els orígens del domini de la Terra. L'Oma i en Shu eren dos joves amants que per estar junts degut a la guerra entre els seus dos pobles van aprendre el domini de la terra dels talps-teixons, els mestres originaris d'aquest element.  

Un talp-teixó, l'Oma i en Shu
Un talp-teixó dominant la terra
En arribar a Omashu els nostres protagonistes es trobaran amb la ciutat conquerida per la Nació del Foc, amb en Bumi capturat fins que ell consideri el moment d'alliberar-se. A més es trobaran per primera vegada amb l'Azula, la germana d'en Zuko, la qual és una excepcional mestra del foc que utilitza el foc blau i el llampec, l'expressió més pura del domini del foc. La princesa del Foc va acompanya de les seves dues amigues, la Mai i la Ty Lee, que tot i no ser mestres són unes grans lluitadores. Així doncs l'Azula i companyes no només tindran la missió de capturar en Zuko i l'Iroh si no que també tindran com a objectiu l'Avatar.

Azula
Mai
Ty Lee
Amb la impossibilitat d'en Bumi com a mestre, l'Aang haurà de buscar un altre mestre. Tot passant pel Pantà, el qual és un lloc molt espiritual, les nostres amics coneixeran la Tribu del Pantà, formada per mestres de l'aigua, on els algun poden dominar l'aigua de les plantes.


Tot i que en diferents moments anteriors, bàsicament en flaix-bacs i en records, finalment coneixerem l'Avatar Kyoshi, la predecessora d'en Roku, en manifestar-se a través de l'Aang, tal com vam veure fer en Roku al Llibre anterior. 


Finalment l'Aang coneixerà el seu mestre de la terra, o més ben dit mestra, ja que es tracta de la Toph Beifong una joveneta tot i que cega, té un excepcional domini d'aquest element. La Toph es de la noblesa i el fet de ser cega comporta que estigui sobreprotegida pels seus pares. En conèixer l'Aang i en mostrar els seu excepcional domini de la terra al seu pare, en contra del que opina ell, fuig de casa seva per ajudar l'Aang. El seu pare envia dos mestres de la Terra per tal que la tornin a casa.

I finalment toca parlar d'en Zuko i l'Iroh. Després de la nefasta derrota a la Tribu de l'Aigua del Nord, nebot i oncle es refugiaran al Regne de la Terra, vivint humilment més fàcilment pel segon que pel primer. Viatjaran al llarg d'aquesta nació topant-se algun cop amb sa germana i amigues com també amb l'Aang i companyia. Tot que en inici en Zuko encara manté l'esperança de capturar l'Aang i recuperar el seu honor de mica en mica ho anirà deixant de banda. 


En els inicis del seu viatge, nebot i oncle se separaran momentàniament (En Zuko sol), el que ens permetrà conèixer el passat, la infància del príncep del foc, època en la qual va desaparèixer la seva mare: l'Ursa. També coneixerem l'Azulon, fill d'en Sozin i pare de l'Iroh i l'Ozai, a més de veure en Zuko i l'Azula petits. També coneixerem que l'Iroh va tenir un fill en Lu Ten (no es mostra), que va morir a la guerra, fet que va precipitar l'Iroh es retirés i que l'Ozai fes mans i manigues per ser ell el successor del tron i no el seu germà. Dels membres de la Família Reial del Foc, només faltaran dos per veure'ls-hi la cara, en Sozin i el seu nét l'Ozai, l'antagonista de la sèrie.  




Amb la Toph a l'equip ha arribat l'hora que l'Aang aprengui el domini de la terra, cosa que li costarà una mica ja que és l'element oposat al seu propi, l'aire. El mateix passa amb l'aigua i el foc que són oposats.


Arribem així a la meitat de la temporada. Els nostres amics van a parar al desert on hi coneixen en Zei, professor de la Universtiat de Ba Sing Se. Aquest està buscant una important biblioteca on s'hi recull tots els coneixements del món. Volant amb l'Appa, la trobaran i hi entraran excepte la Toph i l'Appa. La biblioteca està custodiada per un poderós esperit anomenat Wan Shi Tong que té forma d'òliba negra. Després d'arribar un pacte amb l'esperit els nostres amics busquen informació. Faran una troballa important: Abans de l'arribada del cometa Sozin, hi haurà un eclipsi de Sol que comportarà que els mestres del foc perdin el seu domini. El mateix efecte que va passar la batalla a la Tribu del Nord amb els mestres de l'aigua en morir momentàniament l'esperit de la lluna. Aquest eclipsi de Sol és coneix com el Dia més fosc de la Nació del Foc. En Wan Shi Tong en descobrir que la finalitat d'aquesta informació es fer la guerra, enfonsa la biblioteca cap a les profunditats de la sorra. Amb penes i treballs els nostres amics en surten, en Zei però es queda a dins. A fora però es troben amb una desagradable situació especialment per l'Aang. L'Appa ha estat capturat per mestres de la sorra, la qual la Toph no hi ha pogut fer res ja que en prou feines domina la sorra i a més a més estava intentant evitar l'enfonsament de la biblioteca.



Sense disposar de l'Appa, el camí cap a Ba Sing Se, la capital del Regne de la Terra serà més complicat, però hi han d'arribar per notificar la troballa al Rei de la Terra. No només els nostres amics hi faran cap si no també l'Iroh i en Zuko com a refugiats, coneixent en Zet i amics. 

Finalment el nostre  Equip Avatar, tal com en Sokka bateja el grup, arriba a les muralles de Ba Sing Se. Ara bé s'hi troben una sorpresa. Una gegant perforadora de la Nació del Foc es diposa a travessar la imponent muralla. La màquina està comandada pel Ministre de Guerra, sota la supervisió de la princesa Azula i amigues. La batalla està servida, amb la conseqüent derrota de la Nació del Foc.


 
Ara sí, finalment son dins de Ba Sing Se. Convidats per les autoritats a l'Anell Superior de la ciutat, on residiran una luxosa casa, esperen poder parlar amb el Rei per l'afer de l'eclipsi, però la cosa no serà tant fàcil. Parlar de la guerra és quelcom prohibit dins la ciutat, la qual està permamentment vigilada pels Dai Li, la policia que té com objectiu oficial la protecció de l'herència cultural però que en realitat s'ocupa de capturar els dissidents de la ciutat. El seu cap és en Long Feng, qui sembla saber quelcom sobre on es troba l'Appa. Tot indica que el mateix Rei és un titella d'en Long Feng. Per altra banda en Jet havent descobert que l'Iroh i en Zuko són mestres del foc, prova de desemmascarar-los, aquests treballant en una tetera, però l'afer acaba amb en Zet capturat pels Dai Li, i sotmès a un rentat de cervell. 




Coneixerem que li va passar a l'Appa en ser capturat pel mestres de la sorra en un episodi dedicat a ell anomenat Els dies perduts de l'Appa.  Entre altres coses anirà a parar a un circ on és maltractat d'on aconseguirà fugir. Es trobarà amb la Suki i les Guerreres de Kyoshi el qual el curaran de les ferides que té, però llavors seran atacats per l'Azula i amigues, i l'Appa en marxarà. Anirà al Temple de l'Aire de l'Est, lloc on sent un petit va conèixer el llavors també petit Aang, iniciant-se una estreta amistat. Al Temple també hi trobarà un misteriós però amable personatge, el guru Pathik, que ha de parlar amb l'Aang i donant-li un missatge escrit al bisó volador.  Finalment arriba a Ba Sing Se on és capturat per en Long Feng.



Finalment cansats de les normes de la ciutat, el grup es disposa a trobar l'Appa. Mentre ho fan, la colla es reuneix amb en Jet de nou. Trobant-se després amb l'Ensumaabelles i el Tirallarg adonant-se compte que Jet li han rentat el cervell. Viatgen fins al Llac Laogai, on a sota hi ha la base secreta dels Dai Li on hi porten els dissidents,  amb l'esperança de trobar-hi l'Appa. En el seu lloc, es troben amb en Long Feng, que mortalment fereix en Jet. En una altra part del recinte, en Zuko troba l'Appa, descobrint que l'Aang és a la ciutat. Aconsellat pel seu oncle, en Zuko decideix alliberar al bisó voldar i llença a l'aigua la seva màscara d'Esperit Blau. Després d'una intensa batalla a la superfície contra els Dai Li, l'Aang i l'Appa es retroben.


El grup irromp al Palau del Rei de la Terra per informar-lo de la Guerra dels Cent Anys, que els Dai Li l'hi han mantingut en secret. El Rei té com a mascota en Bosco, un ós normal.Ells finalment convencent el Rei de la Terra mostrant la perforadora de la Nació del Foc destruïda, i en Long Feng és arrestat per traïció, sent-li fidel els Dai Li. Mentrestant, en Zuko sucumbeix a una malaltia, que l'Iroh diu que és una metamorfosi causada pels últims esdeveniments viscuts pel príncep sobre el seu propi destí. L'Aang, l'Appa i en Sokka marxen de la ciutat, el dos primers per trobar-se amb en Pathik i en Sokka per retrobar-se amb el seu pare i els altres guerrers de la Tribus del Sud. La Toph pensant-se que la seva mare és a la ciutat, la va a veure però es capturada pels dos mestres enviats pel seu pare. La Katara es queda per coordinar amb els generals la futura invasió a la Nació del Foc aprofitant l'eclipsi. L'Azula i les seves amigues, disfressades de Guerreres de Kyoshi, el que indica que van derrotar la Suki i les altres, s'infiltren amb èxit al Palau trobant-se amb el Rei, assabentant-se del proper eclipsi de Sol.



L'Aang es reuneix amb el guru Pathik qui fou amic del monjo Gyatso. Amb ell s'entrena en el domini de l'Estat d'Avatar per tal d'entrar-hi a voluntat, desbloquejant els seus chakres. En Sokka es reuneix amb el seu pare per primer cop en anys i la Toph capturada dins una caixa de metall, transportada cap a casa al seus pares, aprendrà un domini derivat de la terra, el Domini del Metall, la Toph esdevé la primera mestra del metall, i retorna cap a Ba Sing Se. L'Azula fa un pacte amb en Long Feng per enderrocar el Rei de la Terra i la Katara és capturada, a més la princesa sap per la Katara que son germà i el seu oncle són a la ciutat i els prepara una trampa, enviant-los un missatger, ja que suposadament el Rei els vol veure per tastar el seu te. L'Aang ja al final de l'entrenament veu una visió de la Katara en perill i abandona l'entrenament abans d'hora per salvar-la, en contra dels desitjos del guru. Passa a buscar en Sokka i es dirigeixen a Ba Sing Se.



I finalment arribem a l'últim episodi del Llibre 2 anomenat Les disjuntives del destí. De camí a Ba Sing Se, l'Aang, en Sokka i l'Appa es troben la Toph. L'Azula traeix en Long Feng i assumeix el lideratge dels Dai Li. En Zuko i l'Iroh van al Palau i cauen a la trampa de l'Azula i són capturats. Mentre l'Equip Avatar intenta aturar-la, en Zuko, després d'algunes deliberacions sobre les conseqüències de les seves accions, traeix la confiança del seu oncle i tria atacar l'Avatar. Quan l'Aang entra voluntàriament dins l'Estat d'Avatar desbloquejant l'últim chakra que li quedava, és greument ferit per l'Azula, llavors l'Iroh hi intervé, donant temps a la Katara fugir amb l'Aang inconscient, en conseqüència es capturat i dolgut per la decisió presa per en Zuko.



Dalt de l'Appa, l'Equip Avatar, el Rei de la Terra i el seu ós Bosco fugen de Ba Sing Se. La Katara cura un moribund Aang amb l'aigua espiritual de l'oasi de la Tribu de l'Aigua del Nord que en Pakku li va donar (primer episodi), comportant que el el cicle de l'Avatar no es trenqui. La darrera frase del Llibre la diu el Rei de la Terra: El Regne de la Terra ha caigut.


La guerra s'ha complicat i l'Aang tot i que s'ha salvat li costarà recuperar-se del xoc que ha patit. A més ha de trobar un mestre que li ensenyi a dominar el foc en adequades condicions, i d'aquests no n'abunden precisament. El desenllaç de la sèrie d'Avatar: L'últim mestre de l'aire té lloc al Llibre 3: Foc

dilluns, 23 de març del 2015

El Castell de Concabella acull l’acte de lliurament del Premi Sikarra 2015 a l’Olivera

El guardó reconeix els quaranta anys d'emprenedoria social de l'Olivera, entitat segarrenca de producció de productes de qualitat des d'un model empresarial basat en la justícia social. 


Dissabte 21 de març, la sala gran del Castell de Concabella va omplir-se pel lliurament de la quarta edició del Premi Sikarra. El jurat, format pels representants del Fòrum l’Espitllera i la Fundació Cases i Llebot, va guardonar la cooperativa l’Olivera, de Vallbona de les Monges. 

http://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1427054783.JPG

L’acte, que fou conduït pel periodista Lluís Urpí, va comptar amb la intervenció musical de Lídia Pujol, cantant instal·lada a la Segarra i molt vinculada als projectes de desenvolupament i justícia social.

Dins l’apartat dels discursos institucionals va intervenir Adrià Marquilles, alcalde dels Plans de Sió i president del Consell Comarcal, que va felicitar a l’entitat guanyadora i va destacar la importància de la tasca de donar visibilitat i dignitat a un col·lectiu, el dels discapacitat mentals, que tradicionalment havia estat menystingut i amagat a les comunitats rurals.

Per la seva banda, Jaume Moya, secretari del Premi, va llegir el veredicte on es destaca “la vinculació al món rural i al territori, a través de l’elaboració d’un producte de proximitat i qualitat, la constitueix com un veritable lloc d’acollida i una experiència complexa que defineix un original i innovador tipus de vida”, així com la condició de segarrenca de l’Olivera, per la seva seu a la Baixa Segarra i pels seus lligams amb la vida social i cultural de la Segarra. Jordi Oliva, en representació dels promotors de la candidatura, va afegir als mèrits de la guanyadora la trajectòria de quaranta anys, pionera en l’economia social, el model cooperatiu de creació de riquesa i l’excel·lència i innovació contínua dels seus productes.

Carles de Ahumada, president de l’Olivera, que va rebre el guardó de mans d’Albert Turull, president de l’Espitllera, va agrair als presents el reconeixement. En el seu torn de paraula, va traçar el recorregut del projecte, que amb el temps ha acabat definint un model d’emprenedoria social, i les seves ramificacions actuals, amb activitats de defensa dels drets humans i de desenvolupament de comunitats locals en llocs com Guatemala o Benin.

L’acte es va cloure amb una paraules de Jordi Cuxart, vicepresident de la Fundació Cases i Llebot, que va llegir un discurs del president de la Fundació, Xavier Rivera, on felicitava la guanyadora i feia un balanç de les accions desenvolupades pel Fòrum i per la Fundació el darrer any, entre les quals destaquen la col·laboració amb la Paeria de Cervera en els treballs de paisatge, l’oposició a la planta de compostatge d’Ossó de Sió i a la creació del nou Ens sanitari de Lleida, l’elaboració d’un document sobre “Crisi, pobresa i justícia social a la Segarra”, les accions coordinades amb la Xarxa Sikarra i l’inici dels treballs d’inventari de patrimoni de Tarroja de Segarra, entre d’altres. Alhora, reivindicava els esforços per refer la unitat, tradicionalment dividida per fronteres administratives, eclesiàstiques i judicials, dels territoris vinculats a la Segarra històrica, i anunciava noves accions dirigides a reforçar els lligams socials, associatius i polítics dins aquest àmbit geogràfic.

Després de l’acte institucional, els assistents van poder recórrer el castell de Concabella i les noves exposicions, centrades en els secans de la Segarra i en l’obra de Manuel de Pedrolo, i assistir a un sopar en homenatge de la guanyadora. 

dimarts, 17 de març del 2015

La Cooperativa l'Olivera guanya la quarta edició del Premi Sikarra

El jurat destaca la seva tasca pionera dins l'economia social, l'excel·lència dels seus productes, la ruralitat i la seva vinculació als territoris de la Segarra Històrica


El Premi Sikarra -en la seva quarta edició- es concedeix a la Cooperativa l’Olivera, de Vallbona de les Monges. El Jurat del Premi, constituït pels socis del Fòrum l’Espitllera i els patrons de la Fundació Cases i Llebot, ha valorat especialment la seva trajectòria al llarg de més de quaranta anys, a favor dels drets dels discapacitats, d’implementació i consolidació d’un model cooperatiu d’èxit, de creació ininterrompuda d’ocupació, de ser motor de desenvolupament de l’economia rural comarcal, de producció ecològica i de respecte mediambiental, així com de cooperació exterior amb la destinació del 0,7% del pressupost anual a programes de desenvolupament i solidaritat, així com per l’excel·lència i competitivitat dels productes que elaboren i per fer bona la màxima “del món local al món global”.

equip humà de l'Olivera - Vallbona de les Monges
Equip humà de l'Olivera 

Especialment regraciable és la tasca d’integració sòcio-laboral de persones amb discapacitat intel·lectual a través de les tasques relacionades amb el correu de la terra (vinya i olivera, especialment) i l’elaboració de productes de gran qualitat. L’Olivera ha estat, en els seus quaranta anys de trajectòria, un referent per a d’altres entitats que tenen en l’economia social i el respecte pels drets als discapacitats la seva raó de ser; però, a més, la seva estreta vinculació al món rural i al territori, a través de l’elaboració d’un producte de proximitat i qualitat, la constitueix com un veritable lloc d’acollida i una experiència complexa que defineix un original i innovador tipus de vida. La millora constant dels processos d’obtenció de productes d’excel·lència i la contínua recerca de processos de participació, compromís social, transparència i participació i el model cooperatiu de creació de riquesa són d’altres aspectes de per sí més que suficients per a merèixer un gran reconeixement.

Però també el Jurat concedeix el guardó a l’Olivera per ser una entitat segarrenca. El fet de tenir la seu al poble de Vallbona de les Monges li atorga aquesta identitat: tot i pertànyer avui administrativament a l’Urgell, el lloc està estretament vinculat històricament, geogràfica i paisatgística a la Baixa Segarra.

El guardó serà lliurat el proper dissabte 21 de març per la tarda en un acte obert al públic que tindrà lloc al Castell de Concabella, on hi intervindran els representants de les entitats convocants i comptarà amb la intervenció musical de la cantant Lídia Pujol. L’acte es clourà amb un sopar en homenatge a l’entitat guardonada, per accedir al qual caldrà reservar plaça.

Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer a l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, a l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular i a l’entitat Càritas Diocesana de Cervera. El guardó, que romandrà exposat fins el dia 20 a la biblioteca de Cervera, és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada l’”Esguard alliberat”. L’obra reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra (cedida per les promotores al Museu de Cervera), integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra. 


Papitu. Sàtira, erotisme i provocació (1908-1937)

Autors: Jaume Capdevila (coordinador) i altres
Publicat per: Editorial Efadós, novembre de 2014
Format: Cartoné amb sobrecobertes, 19x26 cm, 216 pàgines
Preu: 33€

Després de la publicació del llibre sobre Cu-cut! el 2012 i L'Esquella de la Torratxa el 2013,  Editorial Efadós a aquest passat novembre de 2014, altre cop amb la coordinació d'en Jaume Capdevila (KAP), va publicar un altre llibre en homenatge a una altra revista satírica la qual va deixar empremta durant la seva època: Papitu.

La revista Papitu fou creada per Feliu Elias "Apa" a finals de 1908, essent una publicació satírica política i amb amb una gran qualitat artística, en la que hi van passar grans il·lustradors, on alguns hi van fer les primeres passes. Però Papitu destaca especialment amb una cosa, fou una revista eròtica, aspecte que va anar evolucionant a llarg de la seva vida degut als diferents propietaris que va tenir. El seu erotisme però no té res a veure amb el que avui entenem.

Situant-nos a principis del segle XX, ensenyar una mica de pit o cuixa, femenins s'entén, era quelcom transgressor, obscè, segons al moralitat imperant de l'època, i tot això només començant dibuixos, clar que d'una gran qualitat, i es que amb el temps s'hi anirien introduint fotografies.

Amb el dibuix però no n'hi havia prou per entendre l'acudit verd que s'hi mostrava, era essencial el text que l'acompanyava. I és que el català, que amb les normes fabrianes també es normativitzar a la revista, posseeix tot un joc de dobles significats sobretot en quan al món vegetal en especial, figa o plàtan, en serien dos clar exemples. 

No només les il·lustracions omplien la revista, si no també els seus textos, contes, relats; molts escriptors rellevants també hi van deixar empremta. A més fou una revista on els seus lectors hi podien participar en els seus continguts, com podien ser en els "Cuplets de Papitu". 

Com d'altres revistes de l'època, Papitu també tenia el seu "univers", tot d'altres publicacions relacionades amb la revista: Calendaris, números extraordinaris, i en el seu cas, una revista en esperanto: Jen, de la qual en van sortir 12 números. El primer número sortí en motiu del V Congrés Internacional d'Esperanto que tingué lloc del 5 al 11 de setembre de 1909 a Barcelona.

Papitu també fou afectada per la censura imperant de l'època de diversa manera. Alguns del seus exemplars es publicaven amb pàgines en blanc o bé els dibuixos o textos es veien retocats. Amb la dictadura de Primo de Rivera la revista es va reanomenar Pakitu, recuperant el seu nom amb la seva finalització. 

Amb la Guerra Civil, la revista fou publicada pel Sindicat de Dibuixants Professionals, perdent la part eròtica i recuperant més la part satírica política dels seus inicis. Però en aquesta etapa la revista arribà al seu fi, amb l'especial de Cap d'Any de 1937.  

Papitu doncs fou un retrat, un portaveu de la Catalunya i en especial de la Barcelona transgressora i provocadora de l'època, agafant tot el sentit el subtítol que va portar durant un temps: Primera i única revista catalana de la vida alegre.

diumenge, 8 de març del 2015

Acte de lliurament del Premi Sikarra 2015

Acte de lliurament de la quarta edició  del PREMI SIKARRA, el 21 de març de 2015, al castell de Concabella, amb la intervenció de Lidia Pujol.

- 19 h: lliurament i homenatge al Premiat/ada (entrada lliure)
- 21 h: sopar homenatge (20,00 €) 
(per assistir al sopar, cal reservar a info@espitllera.cat o 600 53 79 70)



Font: Facebook