El que més m'agrada són els monstres. Primera part

Títol: El que més m'agrada són els monstres. Primera part
Títol original: My favorite thing is monsters, vol. 1
Autors: Emil Ferris
Traducció per: Montse Meneses
Publicat per: Editorial Finestres, abril de 2024
Format: Rústica - 20,5 x 26,5 cm - 416 pàgines - B/N i Color
Preu: 40 €

El juliol de l'any passat, Editorial Finestres ens va sorprendre amb l'anunci de la publicació per aquest any 2024 de My favorite thing is monsters de l'autora estatunidenca Emil Ferris.

Així aprofitant el llançament del seu segon volum en anglès enguany, Finestres ha publicat aquest passat abril els dos volums de l'obra que coneixem en català com a El que més m'agrada són els monstres.

La Karen Reyes és una nena de 10 anys que viu a la ciutat de Chicago (Illinois, EUA) de finals dels anys 60 del segle XX. És una apassionada del món dels monstres, i gran lectora de les revistes d'aquesta temàtica que es publicaven llavors. Tant és la seva passió que ella mateixa es representa com una nena-llop al seu diari, en el qual relata el seu dia a dia, el qual destaca per les seves excel·lents il·lustracions. Però aquell aparent normal dia a dia en aquella Chicago, es trasbalsa quan té lloc l’assassinat de la seva enigmàtica i estimada veïna, Anka Silverberg, i per tant el diari serà el mitjà en el qual relatarà la investigació que tal com sabrà a mesura que s'endinsi en la investigació, fou una supervivent de l'Holocaust.

A mesura que la Karen aprofundeix en aquest cas, s'anirà creuant amb tots aquells que l’envolten: en primer lloc, la seva mare Marvela, el pal de paller de casa i el seu germà Deeze; i, per altra banda, els veïns del bloc on resideix, com en  Sam Silverberg, l'espòs de l'Anka; en Jack Gronan, propietari de l’edifici, i la seva dona Sylvia; i afegint-hi també part dels seus amics i companys de classe, alguns d'ells força peculiars. 

Així doncs, a través de totes aquestes trobades, no només ens endinsarem en l'assassinat de l'Anka, permetent-nos la investigació aprofundir en el seu passat fosc, dur i trist a l'Alemanya nazi, sinó que també coneixerem la realitat social de Chicago de llavors, i quan la malaltia afecti la seva mare, secrets ben enterrats en el si de la seva família, es veuran alliberats.

L'obra doncs ens mostra dues menes de monstres, aquells imaginaris que la Karen voldria ser, i aquells reals que surten que emergeixen de l'interior dels humans, tal com veurem.

 

Aquesta magnífica obra retrata no només la història de certs veïns de Chicago, sinó també, la història de part de la humanitat. El passat que se'ns mostra, es barreja amb el seu present, tot creant una lectura que es mereix el seu temps, ja no només pel que s'explica, sinó per les magnífiques il·lustracions que presenta. Cada pàgina és una obra d'art, i l'art també és protagonista en aquesta història. 

Aquesta novel·la gràfica ja no només és important i profunda pel que hi té lloc, si no en el context en la qual va ser elaborada, en el qual l'Emil Ferris es refeia d'una malaltia que el 2001 la va deixar paralitzada de cintura cap avall. El resultat és aquest primer volum d'El que més m'agrada són els monstres, fortament aclamat com havent rebut diferents guardons, entre els quals hi ha el Premi al Millor Còmic Internacional del Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2019.
 
Afortunadament, acabant la lectura d'aquest primer volum, per saber com continua, ja tenim a la nostra disposició el seu segon volum, esperant poder-m'hi endinsar tan aviat com es pugui.

El que més m'agrada són els monstres. Segona part, d'Emil Ferris.
Editorial Finestres, abril de 2024