dissabte, 5 d’abril del 2025

Lectures còmic: Amb el rei de la Mort per bandera. Pirates a l'Atlàntic

Títol: Amb el rei de la Mort per bandera. Pirates a l'Atlàntic
Títol original: Under the banner of the king Death. Pirates of the Atlantic
Autors: David Lester (adaptació), Marcus Rediker (pròleg i autor original de Villains of all nations. Atlantic pirates of golden age) i Paul Buhle (epíleg)
Traducció de: Bruno Monfort
Publicat per: Manifest Llibres, març de 2025
Format: Rústica amb sobrecobertes  - 135 pàgines -  17,5 x 25,5 cm  - B/N
Preu: 18 €


Els pirates i el món de la pirateria és un tema que per la seva llunyania històrica considerem fascinants. Sense dubte, tota la ficció que ho envolta ha donat lloc que d'una manera o altra ens hi sentim atrets, però en molts casos, també ens ha arribat de manera desvirtuada i allunyada de la realitat. Així i tot, d'una manera o altra han sobreviscut el pas dels segles. 

La coneguda novel·la L'illa del tresor de Robert Louis Stevenson, el pirata literari Sandokan d'Emilio Salgari, sagues cinematogràfiques com Pirates del Carib, joguines com el vaixell pirata de Playmobil, i el manga i anime One Piece d'Eiichiro Oda són alguns exemples ben coneguts de la seva popularitat.

Però que eren els pirates en realitat? Podríem definir-los homes lliures, molts dels quals s'havien escapat de l'esclavitud, que navegaven pels mars i oceans, enfrontant-se al poder establert, assaltant vaixells, i vivint tal com podien en les vides curtes que tenien. El prototip de pirata faltant-li una cama i un ma, segurament no està tan allunyat de la realitat. Aquests danys i ferides, sembla que era el pa de cada dia a la vida a l'alta mar.

De pirateria, podríem dir que n'hi ha hagut des que la humanitat navega per les àmplies aigües obertes que envolten els continents. Ara bé, hi ha una època entre mitjans del segle XVII i mitjans del segle XVIII coneguda com l'Edat d'Or de la pirateria, aproximadament entre 1660 i 1730, sent l'Atlàntic el seu escenari, en un context de colonialisme i de vaixells esclavistes d'Africà cap Amèrica.

Marcus Rediker és un dels historiadors que ha estudiat aquesta etapa de la pirateria marítima que va plasmar en Villains of all nations: Atlantic pirates in the Golden Age (2004, Infames de totes les nacions. Pirates atlàntics en l'època daurada).

En aquesta obra, ens mostra que hi havia embarcacions pirates que avui, definiríem com a democràtiques, és a dir, els pirates elegien qui havien de ser els seus capitans i oficials, i es repartien equitativament les riqueses i aliments que obtenien. I això, és fàcil d'entendre quan molts pirates eren antics esclaus o marines d'armades on hi havia una forta jerarquia, passant-ho molt malament. D'alguna manera, la pirateria, tal com he dit més amunt, era un espai de llibertat i solidaritat en aquesta aventura comuna que compartien.

A partir del que s'explica en aquest assaig, David Lester en va fer una adaptació a còmic, publicada originalment el 2023 com a Under the banner of the king Death. Pirates of the Atlantic, i que ens ha arribat en català sota el nom d'Amb el rei de la Mort per bandera. Pirates a l'Atlàntic per Manifest Llibres, aquest passat març de 2025. 

Amb el rei de la Mort per bandera ens presenta en John Gwin, un afroamericà fugit de l’esclavitud a Carolina del Sud i en Ruben Dekker, un mariner d’Amsterdam, que amb traïdoria, són venuts en un vaixell mercant de la Reial Companyia Africana (Royal African Company) com a servents quasi esclaus. L'opressió i les fuetejades per part del capità seran omnipresents. En aquest vaixell, també hi coneixerem el tercer protagonista, en Mark Reed, que en realitat és un dona, la Mary Reed. Per tant, amb la seva introducció també coneixerem el paper de la dona en aquesta societat, on era mal vist que una dona navegués a alta mar, un símbol de mala sort i tot.

Quan l'opressió ja no es pot aguantar, la tripulació es revolta contra els oficials, i ells i els esclaus alliberats estableixen tal com he dit més amunt, una mena de democràcia a bord del vaixell. Així iniciaran una aventura enfrontant-se altres vaixells mercants molts d'ells esclavistes i, per tant, fent-se un nom a l'oceà Atlàntic. Però les aventures i audàcies d'aquest vaixell pirata arribaran a les elits de Londres que hi voldran posar remei.

El còmic també té un pròleg de Marcus Rediker explicant-nos breument el context històric dels pirates d'aquesta època i un epíleg de Paul Buhle que ens parla de la ficció 
del món de la pirateria, especialment en la literatura i en els còmics.

Amb el rei de la Mort per bandera
és una història de batalles i revoltes socials contra el poder establert, donant-nos una nova visió sobre la pirateria i la seva cultura pirata, i això ens permet empatitzar amb aquests homes valents, i també alguna dona valenta, que simplement volien viure en llibertat i amb justícia, sent l'alta mar, la seva llar.

dimecres, 2 d’abril del 2025

Lectures còmic: Dibuixant tebeos entre Eivissa i Barcelona

Títol: Dibuixant tebeos entre Eivissa i Barcelona
Autors: Joan Escandell (argument, dibuix i tinta) i Joan Miquel Morey (argument i guió)
Publicat per: Dolmen Editorial, febrer de 2025
Format: Cartoné  - 96 pàgines -  17 x 24 cm  - B/N
Preu: 19,90 €

 






Aquest passat febrer, Dolmen Editorial va publicar el còmic guanyador del Premi Ciutat de Palma de 2023: Dibuixant tebeos entre Eivissa i Barcelona, de Joan Escandell i Joan Miquel Morey.

Aquest còmic ens mostra la trajectòria personal, creativa i laboral del dibuixant eivissenc Joan Escandell i, tot fent un repàs als moments històrics els quals ha viscut des del seu naixement en plena Guerra Civil, el 1937, i la seva infantesa durant els primers anys del franquisme, tot alternant la seva Eivissa natal i familiar amb la ciutat de Barcelona, on va desenvolupar gran part de la seva vida laboral, fins a arribar a l'actualitat.

Se'ns explica que des de ben petit, el dibuix era la seva gran passió, i tenint el suport de la seva família va esdevenir la seva professió. Fou Barcelona, formant part de l'Editorial Bruguera i amb tots d'alts i baixos, on es va formar com a dibuixant professionalment, i posteriorment formant part d'agències internacionals, va acabar de forjar-se un nom en el sector, i així ja en temps presents, ha estat reconegut pel sector professional del còmic com també institucionalment, especialment a les illes Balears.

Tot i jubilar-se, no ha parat de dibuixar còmics, com títols molt personals com Història d'Eivissa i Formentera, amb Lluís Ferrer, i el còmic que ara tenim entre mans, juntament amb Joan Miquel Morey. Sense cap mena de dubte i tal com se'ns dius en les darreres paraules, dibuixar còmics és el que li ha donat i li dóna vida a en Joan Escandell.

Amb la lectura de Dibuixant tebeos entre Eivissa i Barcelona, he conegut aquest dibuixant que amb el temps ha esdevingut rellevant en el món de la historieta. La publicació d'aquest còmic, i a més guardonat, és un nou reconeixement a la seva figura com a autor de còmics, alhora que també ens parla i, per tant, coneixerem una Eivissa, que avui ja no existeix, homenatjant la seva illa que el va veure néixer i créixer.