dilluns, 5 de juny del 2017

Punt i final a l'edició en català de Bleach en el seu volum 48

El títol d'aquesta entrada ho deixa ben clar, l'edició en català de Bleach ha quedat cancel·lada en el seu volum 48.

El darrer de l'edició en català de Bleach

Per començar aquest volum es ven envoltat d'un plàstic, el motiu és que en obrir-lo ens trobem amb un cupó de descompte del 50%, amb el qual et pots emportar com a màxim 2 volums de l'edició en castellà al preu d'un.


Això ja fa sospitar i si anem al final del volum ens trobem amb la següent pàgina, mencionant també el cupó. 


Certament això ja es veia a venir, el pausat ritme de publicació per part de Panini, dos volums l'any, deixava entreveure les poques vendes que tenia. Afortunadament, per dir-ho d'alguna manera, Panini ha tingut la consideració i el detall de cancel·lar l'edició en aquest volum, el qual marca el final d'una gran etapa, que es pot considerar la primera meitat del manga. En total doncs s'han publicat en català 48 dels 74 volums de Bleach. Els 26 restants es divideixen en dues sagues, una  primera curta de 6 volums: L'agent perdut (del 49 al 54); i una segona i última de 20 volums: La guerra sanguinària dels mil anys (del 55 al 74). Sobre l'edició en castellà, Panini traurà el volum 71 aquest proper juliol.

En conclusió, arribats a aquest punt, es pot dir clarament que el manga publicat en català ha mort. Bola de drac és tot un món a part.


Font: ComiCat

dissabte, 3 de juny del 2017

Sherlock vol.1: Estudio en rosa (manga)

Títol: Sherlock vol.1: Estudio en rosa
Títol original: Sherlock vol.1: A study in pink
Autors: Steven Moffat i Mark Gatiss (creadors originals) i Jay. (guió i dibuix)
Traducció per: Sandra Nogués
Publicat per: Norma Editorial, abril 2017
Format: Volum rústic amb sobrecoberta, 13x18.2cm, 208 pàgines B/N + 4 a color
Nº de volums: 3
Preu: 8,5€/volum

Com a novetat d'abril, Norma Editorial va treure el primer volum dels tres que existeixen fins ara de l'adaptació manga  de la famosa sèrie de la BBC, Sherlock, basada en les aventures del detectiu creat per l'escriptor Sir Arthur Conan Doyle. De la sèrie enguany s'ha estrenat la seva quarta temporada, tot indicant també que n'és la darrera.

Seguint els guions originals de la sèrie, l'artífex d'aquesta adaptació és Jay. Havent adaptat fins ara al complet la primera temporada: A study in pink (Estudi en rosa), The blind banker (El banquer cec) i The great game (El gran joc). El primer d'aquests tres episodis adaptats en manga és el que va posar a la venda Norma aquest passat abril. A més però com a novetat de juliol, sortint a finals d'aquest mes de juny, sortirà el segon, i de després de l'estiu en sortirà el tercer, completant així al primera temporada de la sèrie en format manga. Però la cosa no s'acaba aquí, i es que Jay. des de principis d'any ja ha començat a posar fil i agulla en la segona temporada començant amb el seu primer episodi: A scandal in Belgravia (Un escàndol a Belgravia).

Aquest primer episodi/volum ens introdueixen els nous Sherlock Holmes i John Watson del segle XXI. El Doctor John Watson, metge militar que acaba de tornar de l'Afganistan quan un antic amic de quan estudiava medicina, el posa en contacte amb un estrany individu amb qui acabarà compartint pis al Carrer Baker núm. 221 B. Amb una sola ullada, aquest estrany individu sabrà amb ple detall, l'entorn més immediat d'en Watson, tan el professional com el personal... ell és en Sherlock Holmes.

En Sherlock qui molt sovint ajuda a resoldre crims a la policia, ara torna a ser requerit per un nou cas: Han aparegut quatre persones que s'han suïcidat però els quals els respectius patrons són iguals, segons, en Holmes es tracta d'un assassinat, i així els dos enfilen camí amb a l'escena del crim de la darrera víctima. Comença així la primera aventura d'aquesta estranya parella. 

Com es pot comprovar fent la  respectiva comparació tot llegint el manga i mirant l'episodi, l'adaptació que ha fet Jay. és fidelíssima a l'obra original, tant a alhora de dibuixar els personatges com alhora de plasmar correctament les escenes de la sèrie en format vinyeta al còmic, detall en detall. I tenint en compte que els diàlegs són els que han de ser, considero que l'escènica de l'obra original en cap cas es perd en l'adaptació. I així ho espero trobar-m'ho en els propers volums. Un gran treball per part de Jay.    

dimarts, 30 de maig del 2017

La Esfera Cúbica

Títol: La Esfera Cúbica
Autor: Josep Maria Beà
Publicat per: Ediciones Glénat, octubre 2008.
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 17,95€ (Descatalogat)



La Esfera Cúbica és una sèrie de còmics de ciència-ficció creades per en Josep Maria Bèa, que foren publicades per primer cop a la revista Rambla des del 1982. Posteriorment recollides en un llibre amb el mateix títol per Garcia y Beà Editores, sent el primer número de la col·lecció Rambla Color.

Anys després, el 2008 fou recuperat i reeditat per Ediciones Glénat, el qual el llibre fou acompanyat per un CD amb la banda sonora original del còmic amb música composta i interpretada pel propi autor i en Sergi Puertas.

Tal com els sis costats del cub on es troba a dins l'esfera narradora de l'obra, ens trobem amb sis relats en forma de còmic, en que la mencionada doble figura geomètrica ens introduirà en un món futurista, galàctic, on l'estrany, el no-normal per nosaltres conviu de manera paral·lela amb el que ens és normal, quotidià, creant situacions d'allò més surrealistes, impactants i sorprenents i alhora amb humor, fent-nos riure al final de cada una de les historietes.

Segueix amb el mateix estil de ciència-ficció d'Historias de Taberna Galáctica, que Trilita Ediciones va recuperar i reeditar a finals de l'any passat, i que juntament amb En un lugar de la mente, formen part de la coneguda "Trilogia Galáctica" d'en Josep Maria Beà.

Portada de l'edició de Garcia y Beà (1984)

diumenge, 28 de maig del 2017

Jordi Badia, l'alcalde de Calaf, deixa la presidència del Consorci de l’Alta Anoia

El plenari de l'ens s'ha oposat al projecte per poder tancar-lo perquè sigui la Mancomunitat de l'Alta Segarra la que assumeixi les seves polítiques. Aquest era el mandat principal de l'alcalde quan va assumir el càrrec el juliol de 2015

 


L'alcalde de Calaf, Jordi Badia, ha presentat la seva dimissió com a president del Consorci per a la promoció de l'Alta Anoia. La renúncia arriba després que el plenari no hagi aprovat la seva proposta de liquidació del deute, que seria possible gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona, i que alhora permetria tancar aquest ens supramunicipal. L'objectiu era que la Mancomunitat de l'Alta Segarra assumís totes les funcions que fins al moment ha desenvolupat.

Badia assegura que el “Consorci no és viable econòmicament” tant pel deute que arrossega, d'uns 260.000 euros, com per la manca de “capacitat de generar ingressos més enllà de les subvencions ja que no pot cobrar taxes ni impostos”. Aquesta és la diferència principal amb la Mancomunitat de l'Alta Segarra que sí que pot generar recursos econòmics per ella mateixa.

A principis d'aquesta setmana, Jordi Badia havia aconseguit el compromís de la Diputació de Barcelona per obtenir una subvenció de 150.000 euros que serviria per liquidar el deute del Consorci. A més del deute, aquest ens té unes despeses estructurals d'uns 50.000 euros anuals.

L'altre argument al·ludeix a la racionalització dels recursos públics ja que l'alcalde de Calaf considera que és “excessiu disposar en el territori de dos ens supramunicipals. Amb un n'hi ha més que suficient”. A més, segons la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) el Consorci de l'Alta Anoia queda adscrit a l'Ajuntament de Calaf i Badia no estaria disposat a que fos el consistori calafí qui hagués d'assumir el seu deute.

dissabte, 27 de maig del 2017

Vells descobridors

Títol: Vells descobridors
Autors: Marc Tinent (guió) i Lourdes Navarro (dibuix)
Publicat per: Panini Comics, març de 2017
Format: Cartoné, 72 pàgines, Color
Preu: 12,95€



Tal com ja vaig comentar, Panini Comics, sota el segell Evolution Comics, va publicar el mes passat Vells descobridors del guionista Marc Tinent i de la dibuixant Lourdes Navarro, sent l'obra guanyadora de la segona ronda de la Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic del 2016

Es sabut i confirmat que els primers europeus que van trepitjar el continent que coneixem com Amèrica foren els víkings. Ara bé el merit del "descobriment" d'aquest "Nou Món" no és pas ni de la multitud de pobles autòctons que hi vivien i que alguns han sobreviscut fins avui en dia ni tampoc dels víkings, si nou d'un senyor amb orígens controvertits , que en català coneixem com a Cristòfol o Cristòfor Colom. Pel que sabem  aquest senyor acompanyat per altres companys volia arribar a les Índies tot travessant l'Atlàntic, és a dir, una ruta cap a l'oest, altrament dit, ell creia que la Terra no era plana si no una esfera. La qüestió és que aquest grup de gent, a finals del 1492, va arribar a unes illes i terres, pensant-se que eren arxipèlags, terres properes a les Índies. Pocs anys més tard els europeus de la època va veure que aquells nous territoris per explorar i explotar no eren quatre illes si no un vast i gran continent que com anirien descobrint anava de nord a sud. L'europeu en qüestió fou el florentí Americo Vespucci, i en honor seu, aquest continent rebé el nom d'Amèrica, en detriment del terme Colòmbia.

Situats 20 anys després, el 1512 aquests dos descobridors ja són vells, però un altre de la seva mena, Alonso de Ojeda, els anima a fer la seva última aventura, malgrat la rivalitat evident que hi ha entre ells dos, pel nom del nou continent. L'objectiu d'aquesta expedició és trobar la font de l'eterna joventut situada en la misteriosa illa de Bimini, allà al mar Carib, tot seguint les indicacions d'en Juan Ponce de León, el qual en contra del que pensaven els altres tres se'l troben ben viu a l'última illa trepitjada per aquest, punt el qual serà l'origen per trobar Bimini i la seva font, comportant-los a les seves velleses l'aventura de les seves vides.  

Anacronismes i realitat a part, ja que al 1512 Colom ja feia anys que feia malves, Vells descobridors és una història que d'una manera entretinguda, amb humor i acció, viurem aquesta aventura d'aquests 4 vells descobridors, tant per edat que per temps que ho són, que envers el misteri que envolta el seu objectiu, l'eterna joventut, voldria dir tenir temps i forces renovades eternes per explorar aquest món nou que tot just se'ls obria la porta. 

dimecres, 24 de maig del 2017

Josep Maria Beà. El hombre de los mil estilos

Autor: Josep Maria Beà
Col·lecció: Todo Beà núm. 2 
Publicat per: Trilita Ediciones, febrer 2017.
Format: Cartoné, 256 pàgines, 240 X 320 mm, B/N
Preu: 38€

El magnífic resultat de l'edició definitiva de Historias de Taberna Galáctica (novembre de 2016) d'en Josep Maria Beà, va donar a lloc l'oportunitat a que Trilita Ediciones donés el vist-i-plau per realitzar un altre llibre del mateix autor. 

Aquest estaria dedicat a la obra que Beà va crear sota el seu pseudònim Sánchez Zamora. Però en Josep Maria Beà al llarg de la seva carrera va utilitzar diversos pseudònims i juntament amb aquests també diversos estils per adaptar-se a les necessitats d'allà on publicava com també del moment. Per tant aquest llibre recopila les múltiples i variades creacions d'aquest autor multi-identitari, i per tant tal com prou bé es justifica en el pròleg, es ben encertat el seu subtítol: "L'home dels mil estils". 

Vegem com es distribueix el contingut d'aquest llibre, dividit en diferents apartats segons el pseudònim utilitzat. Així doncs comencem per les obres publicades sota el pseudònim Sánchez Zamora i aquelles també del mateix estil però publicades sota el seu nom real.  Aquest pseudònim neix per la necessitat d'omplir pàgines per al revista Rambla.

Tot seguit en trobem amb les obres sota el nom Norton. Aquest va ser utilitzat per realitzar historietes de contingut eròtic-satíric durant la Transició.    

Seguidament ens trobem amb les obres creades sota J.M. i Tito, els quals van ser utilitzats per les historietes d'humor publicades a la revista Rambla de 1982 a 1984. 

Sota el nom Las Percas va experimentar amb tècniques de realisme fotogràfic. 

Amb els pseudònims A. Sala, E. Morera, Valls, Vic i Pere Calsina va dibuixar tota una sèrie de pàgines, de diferents estils i normalment amb temàtica còmico-satírica destinades a omplir els forats deixats a les seves revistes degut a les baixes del seu equip habitual de dibuixants. 

Aquest volum es completa amb un recull d'aquelles obres publicades sota el seu propi nom però realitzades sota diversos estils i temàtiques. 

I finalment hi ha un apartat de "materials addicionals" en el qual s'hi fa un repas breu de la trajectòria professional d'en Josep Maria Beà des dels seus orígens a Selecciones Ilustradas de Josep Toutain fins als seus darrers treballs.

Sense dubte una magnífica edició que recull gran part de l'obra d'un magnífic autor com és en Josep Maria Beà, que complementa perfectament amb la ja mencionada edició definitiva de Historias de Taberna Galáctica.

divendres, 12 de maig del 2017

The Ghost in the Shell

Títol original: Kôkaku Kidôtai (攻殻機動隊, Unitat d'Intervenció Blindada)
Autor: Masamune Shirow
Traducció per: Jesús Espí (Daruma SL)
Publicat per: Planeta Cómic, març de 2017
Format: Cartoné - 352 pàgines - B/N i Color
Preu: 17,95€



Si la memòria no em falla el meu primer contacte amb l'univers de Ghost in the Shell fou amb la compra, de l'Edició Metàl·lica del 10è Aniversari del 2005 (en mostro una imatge a baix de tot), de la pel·lícula homònima dirigida per en Mamoru Oshii, basada en el manga de Masamune Shirow, pseudònim d'en Masanori Ota.

Poc temps després, vaig trobar i comprar una altra pel·lícula basada en una altra obra d'en Masamune Shirow, sent aquesta Appleseed (2004), aquesta dirigida per Shinji Aramaki. I anys més tard pel desaparegut Canal 3XL vaig veure Ghost in the shell 2: Innocence, també dirigida per en Mamoru Oshii. Aquesta fou la meva experiència amb l'obra de Masamune Shirow, i en especial amb Ghost in the Shell

Tot i que per les diferents edicions dels Salons del Còmic i del Manga de Barcelona, a l'estand de Planeta hi venien el manga original, una edició publicada el 1998 reeditada el 2002, en sentit de lectura occidental, mai no li vaig fer cas. Però al Saló del Manga de l'any passat, l'editorial va anunciar una nova edició del manga de cara aquest any, i així va aparèixer un interès envers l'obra. I així aquest març Planeta en va publicar la nova edició del manga, comprant-lo al passat Saló del Còmic.

Aquesta nova edició de tapa dura, la qual sí que té sentit de lectura oriental i compta amb una nova traducció, té tres peculiaritats per decisió pròpia de l'autor. La primera és afegir l'article "the" al títol davant del "ghost", la segona és posar el seu nom/pseudònim segons l'ordre japonès, o sigui, cognom i nom, i la tercera decisió és la que ha portat més polèmica en part per desconeixement dels lectors i també per que l'editorial no ho va saber comunicar bé, és el redibuixat d'una vinyeta i la supressió de les dues pàgines següents a aquesta vinyeta, on s'hi mostren unes escenes de sexe lèsbic explicit entre la protagonista i dues amigues seves. Segons l'autor no aporten res important en l'argument de l'obra, i en les edicions japoneses més recents ja no s'inclouen com tampoc a les recents internacionals, com aquesta nova de Planeta. Pugui agradar més o menys aquesta decisió, revisió de l'obra, en qualsevol cas ens trobem davant d'una gran edició.  

Ambientada en el segle XXI, començant la història al 2029, la humanitat ha estat capaç d'incorporar implants cibernètics en el seu cos augmentant les seves capacitats naturals, alguns fins i tot només conserven el cervell com a únic element orgànic, viu. A més els robots de tipus androide són imitacions completament idèntics als éssers humans.

Seguirem les missions de la major Motoko Kusanagi i dels seus companys de la Secció 9 de Seguretat Pública del Japó, especialitzada en crims tecnològics i terrorisme. La mateixa Kusanagi és una cíborg, un cervell humà en un cos totalment artificial, el que li permet ser capaç de realitzar tasques sobrehumanes requerides en el seu treball. En una de les missions, la major Motoko es veu sumida en la investigació d'un hacker que es fa dir Titellaire. A mesura que va aprofundint en la investigació, més es preguntarà sobre la seva identitat; arribant a les seves pròpies conclusions.

Ghost in the Shell es tracta d'una obra futurista d'estètica cyberpunk, molt filosòfica, deixant-nos amb uns missatges ben profunds: Què vol dir ser humà, en un món on la humanitat ha anat substituint les seves parts orgàniques per artificials? I anant més enllà, un programa informàtic pot esdevenir una consciencia d'ell mateix i considerar-se humà? Sense dubte, en Masamune Shirow va crear un món alhora fictici i alhora ben real, aprofundint-hi realment explicant-ne aquells detalls necessaris per entendre l'obra tal com veiem a través de les múltiples notes a peu de pàgina que hi ha. És una llibre que tal com ell mateix ens recomana, a llegir dues vegades, una per seguir les aventures de la major Kusanagi, i una segona per llegir les notes i així aprofundir en el món de Ghost in the Shell. Sense dubte és una de les obres cabdals de finals de finals segle XX.  

dimecres, 19 d’abril del 2017

Historias de Taberna Galáctica (Edición definitva)

Títol: Historias de Taberna Galáctica (Edición definitva)
Autor: Josep Maria Beà
Col·lecció: Todo Beà núm. 1 

Publicat per: Trilita Ediciones, novembre 2016.
Format: Cartoné, 184 pàgines, 240 X 320 mm, B/N
Preu: 32€

Si parlem parlem de bars, tavernes situats a planetes recondits de l'espai, a molts en vindrà a la memòria el famós establiment que apareix a la primera entrega d'Star Wars, ple d'alienígenes cada un amb els seus aspectes, alguns d'allò més estrafolaris, segons la nostra concepció antropocèntrica.

Per altra banda les tavernes són llocs de reunió, de conversa, de diversió, llocs on des dels seus mateixos orígens han sigut l'origen de molts projectes de molts tipus, i entre tot han estat un lloc per explicar històries, d'aquí i d'allà, explicades pels assidus i pels forans, tal qual com si d'un safareig es tractes.

Barrejant doncs aquests dos conceptes introduïts, l'alienígena i la taverna on s'hi expliquen històries, ens trobem amb aquesta obra de referència de la història del còmic: Historias de Taberna Galáctica d'en Josep Maria Beà. L'acció transcorre en un asteroide transformat en un centre lúdic, lloc de trobada d'alienígenes de llocs recondits de l'univers, com si de l'estació espacial Babylon 5 es tractés, ja que en aquesta, on té l'acció la sèrie de renom homònima, també hi feien pas tot d'éssers ben estanys. I com centre lúdic i d'esbarjo que és aquest asteroide, una taverna no hi pot faltar, i és aquí on tota una sèrie d'éssers ens relataran diverses històries. Aquestes poden ser diverses: comèdies, drames, de terror, però tenen un quelcom en comú i és que els protagonistes dels relats són humans, ja estiguin viatjant per l'espai o al seu vell planeta Terra. Certament els relats ens sorprendran. En Josep Maria Beà demostra ser un gran narrador tant a través del guió com través del dibuix, certament excepcional, amb una gran capacitat d'imaginació i de creació.

Els relats de Historias de Taberna Galáctica foren publicats originalment a les pàgines de la revista 1984 de l'editor Josep Toutain començant allà el 1979. L'any 1981, Toutain en va publicar el volum recopilatori. Fou reeditat per la desapareguda Glénat l'any 2002, i la seva tercera reedició ens ha arribat a mans de Trilita a finals de l'any passat 2016. Són casi 40 anys de vida que tenen aquests històries, i encara tant vigents, gens desfasades temporalment.

Aquesta edició de Trilita denominada com a definitiva, certament la podem considerar així. Un volum cartoné de mida gran per poder assaborir el dibuix d'en Beà i farcit de material addicional que complementa perfectament l'obra. Per començar tenim els tres pròlegs de les seves tres edicions. Després dels relats, hi ha alguns esbossos i algunes de les fonts d'inspiració dels dibuixos dels relats, com també el que podria haver estat Historias de Taberna Galáctica si la cosa hagués anat bé, una sèrie de televisió. I finalitzem amb reguitzell llarg de pàgines biogràfiques que ens permetran conèixer en Josep Maria Beà, al llarg de la seva trajectòria professional com també personal. Sense dubte un dels gran autors de la història del còmic.


 Portades de les edicions de Toutain (1981) i de Glénat (2002)