Crònica del 43 Comic Barcelona: Distribució, compres i firmes

Aquesta és la crònica ja publicada a ComiCat, però aquí li donaré un toc més personal, afegint-hi les compres i dedicatòries, i parlant en primera persona del singular.

Del divendres 4 al diumenge 6 d'abril ha tingut lloc el 43è Comic Barcelona, que s’ha celebrat a la plantes baixes del Palau 2 i Palau 5 i a la Plaça Univers de Fira Montjuïc. L'assistència ha estat de 110.000 visitants, consolidant-se la xifra que es va assolir l'any passat.

Enguany, hi he tornat a anar-hi, visitant-lo el dissabte amb l'acreditació de ComiCat. Els companys de ComiCat, en Pau "Gargotaire" també el va visitar dissabte, així com en Javier del Campo, que el va visitar el diumenge, i en Jordi Riera Pujal i l'Emili Samper, els quals el van visitar el divendres.

El dissabte a l'X (Twitter) de ComiCat, hi vaig crear un fil fent una crònica en directe de la visita, a partir dels quals, posant-hi ordre, en redacto aquesta crònica.

La distribució i el còmic en català del 43 Comic Barcelona

Enguany hi ha hagut un canvi en la manera de distribuir-se al Comic Barcelona, i els acreditats si fins l'any passat entràvem pel Palau 5, aquest cop ho hem fet per la part posterior del Palau 2. Entrant i pujant les escales, accedíem al recinte, on les grans editorials hi tenen els seus estands. En primer terme hi trobàvem l'exposició Blacksad: una versió entre les ombres, a càrrec dels alumnes de l'Escola Joso, amb motiu del 25è aniversari de la publicació original del seu primer àlbum,

       

Just al costat de l'exposició, hi havia l'espai de Fanzines i l'Artist Alley. Aquí en primer terme vam poder saludar en Carles Roman, autor de Fabi i Fedó i Drac Català, que ara està portant a terme la campanya de micromecenatge per finançar l'edició en català d'El diable de l'ampolla, obra original de Robert Louis Stevenson.

I ben a prop d'en Carles Roman, hi teniem l'estand de Rockmedia, que per aquest saló ens ha presentat Bon Cop de JAM, la versió en català de la seva One-Shot JAM, però amb continguts i autors propis, com a element diferencial. Així, no és una traducció del fanzine en castellà. Pel que ens van comentar dissabte, ha tingut una molt bona acollida, i podem esperar que tindrà periodicitat anual.

A la part posterior és on les gran editorials hi tenien el seu estand: Norma, Panini, Penguin Random House i Planeta. També hi havia l'estand de la Casa del Llibre, en canvi no hi era Abacus.

Seguint l'ordre alfabètic dels noms de les editorials, comencem per Norma Editorial. Per aquest saló presentava l'edició integral de Solanin, el sisè i darrer volum de Death Note Black Edition i el tercer volum de Minecraft. Des del seu segell Astonave, presentaven El misteri de la geoda rosada, l'obra guanyadora del primer Premi Carnet Jove de Còmic.

  

A l'estand de Panini Comics, hi podíem trobar els còmics infantils de Panini Books de les col·leccions Neko i Ho sabies?, com també l'edició Maximum de Berserk o Prodigiosa. Les aventures de Ladybug i Gat Noir.

A Penguin Random House, hi teníem títols de tota mena com El viatge de Shuna,  o novetats recents com el primer volum de Greenwood o el tercer volum de Nico i els dinos. Avançant-se un dies també hi teníem El Ximpunauta, i per altra banda, també hi teníem Wind Breaker. Això és una petita mostra dels diferents títols en català, que el grup editorial té en els seus segells.

I com a última editorial teníem Planeta Cómic. Havent recuperat Walking Dead, els zombies hi tenien un protagonisme especial. Però a part d'això, la seva distribució interna també era diferent d'altres ocasions. Així, van prioritzar mostrar les seves grans novetats per aquest saló, repartides pel seu espai central. En català doncs hi teníem Doraemon, Nana i Nausicaä de la Vall del Vent. En una de les prestatgeries, hi vam trobar la seva novetat de còmic en català: Palestina.

I a l'estand de Casa del Llibre hi vam poder trobar tot de sèries infantils i juvenils publicades per diferents editorials, i una de les darrers novetats de Pol·len Edicions, com és Quan moris serà tot per a mi, de Zerocalcare.

A més, a la part posterior del Palau 2, hi podíem trobar una zona de restauració, el Comic Forum on hi tenien lloc diverses xerrades i l'Original Comic Art Zone, novetat d'aquest saló.

Havent repassat la part posterior, toca anar a la part anterior del Palau 2. Comencem amb una altra editorial que amb motiu d'aquest saló ha tret el seu primer títol en català, Sextories, especialitzada en còmic eròtic, estrenant-se amb La recerca de la rosa, una versió de la llegenda de Sant Jordi.

Tal com ja hi havia l'any passat, l'Institut d'Estudis Baleàrics tenia un estand agrupant diferents editorials de les illes tal com Dolmen Editorial, Escápula Cómics i Autsaider Comics, entre altres. Així, hi vam podem beure Les assassines de la soledat i Dibuixant tebeos entre Eivissa i Formentera.

A l'estand d'Andana Gràfica, hi podíem trobar el seu catàleg en català. Com a darreres novetats hi havia Cara-pizza, la continuació de Quatre ulls, i Els darreres dies de Robert Johnson.

Passant per l'estand d'Astiberri, hi podíem trobar alguna de les seves darreres novetats com L'abisme de l'oblit, de Paco Roca, guardonat com a Gran Premi d'aquest Saló, també Truman Capote. Retorn a Garden City i  La petita gènia i el monstre de la vall d'Álvaro Ortiz, el Millor Còmic Infantil d'aquesta edició, entre altres obres.

A l'estand de l'Editorial Finestres hi vam trobar el seu catàleg de còmic en català, que va creixent mes rere mes. Com a obres a destacar, hi teníem Els Pizzlys, guardonat com a Millor Obra d'Autoria Estrangera en aquesta edició i Mala olor, el Premi Finestres de Còmic en Català de 2024.

Ben bé al costat, hi havia Garbuix Books, sent Les tres reines la seva darrera novetat.

El grup editorial Anaya, també hi era present amb un estand amb sota el nom d'Astèrix, igual que l'any passat. Hi podíem trobar diferents obres dels seus diversos segells editorials. Ens referim a les aventures del famós gal, acompanyat de la sèrie de l'Ideàfix (Salvat-Bruixola), Max Talp, agent secret, Gata Rebel, Males Bèsties i Llegendari (Barcanova), i Les Sisters (Hachette), Detectiva Butterfly (Bokata), entre d'altres.

A l'estand de Cascaborra, hi podíem trobar la nova edició a color de Capablanca, sent el seu darrer volum, el número 4. El seu autor, en Joan Mundet, també el podíem trobar a l'Artist Alley.

Una altra editorial que també pública còmic en català és Libros del Zorro Rojo, amb la sèrie Miss Cat com a obra principal.

Sota l'espai denominat Alter Comic, també hi trobàvem moltes altres editorials. Una d'aquestes és Bang i Mamut, referents del còmic infantil en català, però també amb sèries més adultes com Röd i snön (Vermell a la neu), de Linhart.

També hi era per primera vegada, Pagès Editors amb la seva col·lecció Doble Tinta, sent el seu darrer títol Una història catalana, l'adaptació a còmic de l'obra de teatre.

I tornava a ser-hi en Guillermo Martínez-Vela, que compta amb una llarga trajectòria, que ens portava els quatre volums recopilatoris de Nena pija, que es van publicar l'any passat.

Passant per l'estand de Liana Editorial, vam poder parlar amb la seva responsable, la Marta, tot dient-nos que aquest maig sortiran els volums números de Tiko & Mika i Planeta Pu.

I passant per l'estand de Trilita Ediciones, hi trobàvem avançant-se uns dies a la la seva sortida oficial, el seu nou títol en català: Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit.

I posant punt i final a les editorials, també hi teníem l'estand d'Ooso Comics.

Acabant de fer la volta al Palau 2, en una de les ales laterals hi havia l'espai Comic Kids, la zona Nintendo i El laberint del Cucut.

A l'altra ala lateral, hi havia el Comic Stage, la Comic Fanzone i el Comic Cosplay.

Havent fet tota la volta pel Palau, i havent-nos deixat coses pel camí, com els diferents espais de tallers que hi havien, ja tocava ser hora de sortir a la plaça Univers, on a part dels diferents foodtrucks i taules per menjar i descansar, hi havia també el Comic Univers, el gran envelat on s'hi feien conferències, xerrades i les entrevistes als autors, una de les novetats d'aquesta edició.

Així, només quedava un lloc per visitar, la planta baixa del Palau 5, on hi havia el Comic Stream i la majoria de les exposicions d'aquest 43 Comic Barcelona. Així hi teníem les següents: 2n Premi Carnet Jove, Perfect Shot: la bellesa i l'èpica, dedicada a Pepe Larraz, la de Dia en dia en ciència, la dedicada la Marika Vila, Gran Premi del 42 Comic Barcelona, i la de la Beca Carnet Jove: La habitación de las monstruas, i totes elles ben protegides per l'exposició de Superherois de Marvel i DC, amb figures a imatge real basades en els films de les respectives franquícies.

L'activitats a la que vaig assistir

Cap amunt i cap avall, el dissabte 5 al migdia va tenir lloc la presentació editorial d'Una història catalana de Jordi Casanovas i Andrea Lucio, publicat per Pagès Editors, sent el seu  vuitè i darrer títol de la col·lecció Doble Tinta. Tenint temps per assistir-hi, vam ser-hi presents i cal dir que em van saber vendre l'obra en qüestió.

Una història catalana és en origen una obra de teatre estrenada dos cops al Teatre Nacional de Catalunya, obra del dramaturg Jordi Casanovas, que el considera un "western" català, i que ara ha adaptat a còmic, juntament amb la il·lustradora Andrea Lucio. Per a ella, ha estat un treball interessant i tot un repte, adaptant personatges que li són llunyans moralment.

El títol en sí té un to provocador, podent-se subtitular "malgrat la història oficial catalana". El Pallars i el barri de la Mina, esdevenen punts fronterers d'aquest "western".

Una història catalana és el primer còmic de Jordi Casanovas. Per part d'Andrea Lucio, la vam conèixer a l'adaptació a còmic d'Homenatge a Catalunya de George Orwell (Rosa dels Vents (PRH), març de 2019), juntament amb en Jordi de Miguel Capell. Posteriorment també va participar al Vinyetari vol. 2 (Norma Editorial, desembre de 2022) amb la historieta Remei Varo i Uranga.

Les compres i les dedicatòries

Un dels motius per visitar el Saló (aquest o el del Manga) és aconseguir dedicatòries de part dels autors, a part de fer alguna compra, aprofitant l'esdeveniment. Al meu perfil de X (Twitter), el diumenge ja hi vaig fer un fil, que ara recullo també aquí. Sense cap mena de dubte ha estat una edició molt ben aprofitada. Vegem-ho.

Una de les primeres parades fou l'estand d'en Joan Mundet que tenia a l'Artist Alley, tot dedicant-me el segon volum de l'edició a color de Capablanca, publicat per Cascaborra. A l'estand de l'editorial, també hi firmava, com vaig veure més tard.

La segona firma, la vaig aconseguir a l'estand de Nena Pija, comprant-hi el segon volum recopilatori, dels quatre que té i que el seu autor, en Guille, va presentar l'any passat.

La tercera firma la vaig aconseguir al gran estand de l'Institut d'Estudis Baleàrics, tot coneixent i conversant amb n'Enric Pujadas i en Tomeu Riera, els autors de Les assassines de la Soledat (Domen Editorial), que em van dedicar. 

La quarta firma del dia fou a l'estand de l'Editorial Finestres, on l'Adrià Turina, tot conversant em va dedicar Cànicula. També vaig poder parlar amb l'editor Octavi Botana i l'Anna Josa Marrón, la cap de premsa i comunicació.

A l'estand de Trilita Ediciones, vaig tenir una interessant i extensa conversa amb l'Albert Mestres. A més també vaig conèixer i conversar amb Ramon Pereira i Israel Parada, que em van dedicar Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit, que vaig comprar just llavors i què és novetat d'aquest abril.

  

I finalment va arribar el torn de la darrera firma, l'estand de Bang i Mamut. En Francisco Torres Linhart en va dedicar el meu exemplar de Röd i Snön (Vermell a la neu).

Havent aconseguit les dedicatòries i amb les primers compres a la motxilla, va tocar fer-ne les darreres. Però en primer lloc, va tocar recollir dos títols, que els havia comprat per avançat.

La primera recollida fou La recerca de la rosa, amb els seus extres, de Sarybomb, el primer còmic en català de Sextories. Tocarà endinsar-se en aquesta versió eròtica de  Sant Jordi.

I la segona recollida fou el Bon Cop de JAM, publicat per Rockmedia, que havent-lo comprat de manera avançada, també em va venir firmat per alguns dels seus autors: Quimtuk, Dac, Mahô Usagi (Conill Màgic), Fifu i Ivan Roca.

I ara sí, les darreres compres. Havent presenciat la presentació d'Una història catalana, de Jordi Casanovas i Andrea Lucio al Comic Forum, venent-lo tan bé, tal com he dit més amunt, tot seguit a l'estand de Pagès Editors, el vaig comprar, tot coneixent també a en Jaume Barrull, l'editor de la col·lecció Doble Tinta.

A l'estand de Norma Editorial, hi va tocar dues compres de manga en català. La primera fou l'edició integral de Solanin d'Inio Asano. I la segona compra fou el sisè i darrer volum de la Black Edition de  Death Note, de Tsugumi Ohba i Takeshi Obata.

I les darreres quatre compres de còmic, foren les principals novetats en català de Planeta Cómic. Començant per les de manga en català va tocar el torn del primer volum de Doraemon, de Fujiko F Fujio, el primer volum de Nana, d'Aiza Yazawa, i el primer volum de Nausicaä de la Vall del Vent, de Hayao Miyazaki. I com quarta i darrera compra, va tocar el torn de la novetat de còmic en català: Palestina de Joe Sacco.

       

I com a punt final, una novetat d'anime en català, posant-se a la venda amb motiu del 43 Comic Barcelona:  Detectiu Conan vs.  Kaito Kid, el film complementari de Detectiu Conan: The Million Dollar Pentagram.

Aquesta edició s'ha reorganitzat envers edicions anteriors, creant nous espais de conferències al Palau 2 i el Comic Univers. Amb les poques presentacions editorials que hi ha hagut, sense cap anunci de futures novetats en català, no s'han trobat a faltar doncs els sales del Palau 5 que s'utilitzaven per a fer-les. Així com la passada edició, a la planta baixa del Palau 2 s'hi ha prioritzat la presència d'editorials, llibreries, auto-editors, artistes i il·lustradors, sense ocupar el pis superior. Pocs eren els estands de marxandatge que hi havia, quelcom totalment diferent al Manga Barcelona, on ocupen tot un pavelló.

Ficomic ha sabut mantenir un xifra d'assistència a llarg dels tres dies similar a la de l'any passat, uns 110.000 visitants. I a pesar d'això, es podia caminar sense aglomeracions, tot facilitant el gaudi de l'esdeveniment.

Aquesta crònica doncs mostra el que ha estat la meva visita en aquest 43é Comic Barcelona. La següent edició tindrà lloc del 8 al 10 de maig de 2026. Abans però tindrem la 31a edició del Manga Barcelona que tindrà lloc del divendres 5 al dilluns 8 de desembre.

Text i fotografies per Marc Mensa "Llop Segarrenc"

Lectures còmic: Amb el rei de la Mort per bandera. Pirates a l'Atlàntic

Títol: Amb el rei de la Mort per bandera. Pirates a l'Atlàntic
Títol original: Under the banner of the king Death. Pirates of the Atlantic
Autors: David Lester (adaptació), Marcus Rediker (pròleg i autor original de Villains of all nations. Atlantic pirates of golden age) i Paul Buhle (epíleg)
Traducció de: Bruno Monfort
Publicat per: Manifest Llibres, març de 2025
Format: Rústica amb sobrecobertes  - 135 pàgines -  17,5 x 25,5 cm  - B/N
Preu: 18 €

Els pirates i el món de la pirateria és un tema que per la seva llunyania històrica considerem fascinants. Sense dubte, tota la ficció que ho envolta ha donat lloc que d'una manera o altra ens hi sentim atrets, però en molts casos, també ens ha arribat de manera desvirtuada i allunyada de la realitat. Així i tot, d'una manera o altra han sobreviscut el pas dels segles. 

La coneguda novel·la L'illa del tresor de Robert Louis Stevenson, el pirata literari Sandokan d'Emilio Salgari, sagues cinematogràfiques com Pirates del Carib, joguines com el vaixell pirata de Playmobil, i el manga i anime One Piece d'Eiichiro Oda són alguns exemples ben coneguts de la seva popularitat.

Però que eren els pirates en realitat? Podríem definir-los homes lliures, molts dels quals s'havien escapat de l'esclavitud, que navegaven pels mars i oceans, enfrontant-se al poder establert, assaltant vaixells, i vivint tal com podien en les vides curtes que tenien. El prototip de pirata faltant-li una cama i un ma, segurament no està tan allunyat de la realitat. Aquests danys i ferides, sembla que era el pa de cada dia a la vida a l'alta mar.

De pirateria, podríem dir que n'hi ha hagut des que la humanitat navega per les àmplies aigües obertes que envolten els continents. Ara bé, hi ha una època entre mitjans del segle XVII i mitjans del segle XVIII coneguda com l'Edat d'Or de la pirateria, aproximadament entre 1660 i 1730, sent l'Atlàntic el seu escenari, en un context de colonialisme i de vaixells esclavistes d'Africà cap Amèrica.

Marcus Rediker és un dels historiadors que ha estudiat aquesta etapa de la pirateria marítima que va plasmar en Villains of all nations: Atlantic pirates in the Golden Age (2004, Infames de totes les nacions. Pirates atlàntics en l'època daurada).

En aquesta obra, ens mostra que hi havia embarcacions pirates que avui, definiríem com a democràtiques, és a dir, els pirates elegien qui havien de ser els seus capitans i oficials, i es repartien equitativament les riqueses i aliments que obtenien. I això, és fàcil d'entendre quan molts pirates eren antics esclaus o marines d'armades on hi havia una forta jerarquia, passant-ho molt malament. D'alguna manera, la pirateria, tal com he dit més amunt, era un espai de llibertat i solidaritat en aquesta aventura comuna que compartien.

A partir del que s'explica en aquest assaig, David Lester en va fer una adaptació a còmic, publicada originalment el 2023 com a Under the banner of the king Death. Pirates of the Atlantic, i que ens ha arribat en català sota el nom d'Amb el rei de la Mort per bandera. Pirates a l'Atlàntic per Manifest Llibres, aquest passat març de 2025. 

Amb el rei de la Mort per bandera ens presenta en John Gwin, un afroamericà fugit de l’esclavitud a Carolina del Sud i en Ruben Dekker, un mariner d’Amsterdam, que amb traïdoria, són venuts en un vaixell mercant de la Reial Companyia Africana (Royal African Company) com a servents quasi esclaus. L'opressió i les fuetejades per part del capità seran omnipresents. En aquest vaixell, també hi coneixerem el tercer protagonista, en Mark Reed, que en realitat és un dona, la Mary Reed. Per tant, amb la seva introducció també coneixerem el paper de la dona en aquesta societat, on era mal vist que una dona navegués a alta mar, un símbol de mala sort i tot.

Quan l'opressió ja no es pot aguantar, la tripulació es revolta contra els oficials, i ells i els esclaus alliberats estableixen tal com he dit més amunt, una mena de democràcia a bord del vaixell. Així iniciaran una aventura enfrontant-se altres vaixells mercants molts d'ells esclavistes i, per tant, fent-se un nom a l'oceà Atlàntic. Però les aventures i audàcies d'aquest vaixell pirata arribaran a les elits de Londres que hi voldran posar remei.

El còmic també té un pròleg de Marcus Rediker explicant-nos breument el context històric dels pirates d'aquesta època i un epíleg de Paul Buhle que ens parla de la ficció del món de la pirateria, especialment en la literatura i en els còmics.

Amb el rei de la Mort per bandera és una història de batalles i revoltes socials contra el poder establert, donant-nos una nova visió sobre la pirateria i la seva cultura pirata, i això ens permet empatitzar amb aquests homes valents, i també alguna dona valenta, que simplement volien viure en llibertat i amb justícia, sent l'alta mar, la seva llar.

Lectures còmic: Dibuixant tebeos entre Eivissa i Barcelona

Títol: Dibuixant tebeos entre Eivissa i Barcelona
Autors: Joan Escandell (argument, dibuix i tinta) i Joan Miquel Morey (argument i guió)
Publicat per: Dolmen Editorial, febrer de 2025
Format: Cartoné  - 96 pàgines -  17 x 24 cm  - B/N
Preu: 19,90 €

 

Aquest passat febrer, Dolmen Editorial va publicar el còmic guanyador del Premi Ciutat de Palma de 2023: Dibuixant tebeos entre Eivissa i Barcelona, de Joan Escandell i Joan Miquel Morey.

Aquest còmic ens mostra la trajectòria personal, creativa i laboral del dibuixant eivissenc Joan Escandell i, tot fent un repàs als moments històrics els quals ha viscut des del seu naixement en plena Guerra Civil, el 1937, i la seva infantesa durant els primers anys del franquisme, tot alternant la seva Eivissa natal i familiar amb la ciutat de Barcelona, on va desenvolupar gran part de la seva vida laboral, fins a arribar a l'actualitat.

Se'ns explica que des de ben petit, el dibuix era la seva gran passió, i tenint el suport de la seva família va esdevenir la seva professió. Fou Barcelona, formant part de l'Editorial Bruguera i amb tots d'alts i baixos, on es va formar com a dibuixant professionalment, i posteriorment formant part d'agències internacionals, va acabar de forjar-se un nom en el sector, i així ja en temps presents, ha estat reconegut pel sector professional del còmic com també institucionalment, especialment a les illes Balears.

Tot i jubilar-se, no ha parat de dibuixar còmics, com títols molt personals com Història d'Eivissa i Formentera, amb Lluís Ferrer, i el còmic que ara tenim entre mans, juntament amb Joan Miquel Morey. Sense cap mena de dubte i tal com se'ns dius en les darreres paraules, dibuixar còmics és el que li ha donat i li dóna vida a en Joan Escandell.

Amb la lectura de Dibuixant tebeos entre Eivissa i Barcelona, he conegut aquest dibuixant que amb el temps ha esdevingut rellevant en el món de la historieta. La publicació d'aquest còmic, i a més guardonat, és un nou reconeixement a la seva figura com a autor de còmics, alhora que també ens parla i, per tant, coneixerem una Eivissa, que avui ja no existeix, homenatjant la seva illa que el va veure néixer i créixer.

El Premi Sikarra guardona la trajectòria del Pessebre de Sant Guim de la Plana

El jurat va valorar l'acció i la trajectòria continuada de l'Associació Cultural La Marinada que, des del 1983, organitza el Pessebre dels Oficis Perduts, el més antic de Lleida

Jaume Oliva, president de l'Associació Cultural La Marinada, recull el 14è Premi Sikarra
Autor: EFES

La 14a edició del Premi Sikarra va guardonar aquest dissabte 22 de març el Pessebre dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana pels seus 38 anys de trajectòria. El jurat va valorar l'acció i la trajectòria continuada de l'Associació Cultural La Marinada que, des del 1983, organitza el Pessebre dels Oficis Perduts, el més antic de Lleida. Segons l'impulsor de la candidatura Miquel Parramon, en aquest temps La Marinada ha aconseguit una notable cohesió cultural del poble i la comarca, que ha sabut trobar en l'escenificació d’una trentena d’oficis perduts, un relat que fa singular aquest Pessebre.

El president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, Xavier Rivera, va destacar que “un premi local que reconeix els nostres veïns us ha de fer sentir molt estimats”. Per la seva banda, el president de La Marinada, Jaume Oliva, va destacar que “el Premi ens dóna força per continuar i és un reconeixement als centenars de veïns de la comarca que ho han fet possible”.

El Premi, organitzat per la Fundació Jordi Cases i Llebot i l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs (EFES), és un reconeixement que s'atorga a persones, entitats i col·lectius pel seu compromís amb la comarca de la Segarra. L’acte va tenir lloc a la sala d´actes de la Fassina de Guissona davant 60 persones. El guardó és una escultura de l'artista Ana Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra. En la passada edició, el Premi es va atorgar a l'arqueòleg impulsor de les excavacions de la ciutat romana de Iesso, Josep Guitart.

L'acte va comptar amb l'actuació del músic de Tarroja de Segarra, Héctor Beberide, que va interpretar diverses peces d'arrel popular i tradicional, dedicades als oficis perduts.

Font: EFES

Lectures còmic: Esqueixos

Títol: Esqueixos
Autor: Toni Benages i Gallard
Publicat per: Editorial Males Herbes, febrer de 2025
Format: Rústic amb solapes - 17 x 34 cm - 64 pàgines - B/N i color
Preu: 16 €


 

 

 

 

 

 

 

 

De Toni Benages i Gallard, n'he llegit cinc còmics llargs, normalment com a dibuixant i acompanyat dels guionistes Sebastià Roig o Julià Guillamon, però ara l'he llegit fent tots els papers a Esqueixos, un títol publicat per Males Herbes aquest passat febrer.

Però tot i que se'ns presenti, com a autor en solitari, hi ha una mica de trampa, ja que ho fa adaptant relats curts de cinc autors diferents, els quals també han publicat a la mateixa editorial. 

Les cinc històries que hi trobarem són ben diverses, des del terror a la ciència-ficció; tocant diferents temes però havent-hi al darrere una magnífica i creativa imaginació. A més, Toni Benages utilitza un estil de dibuix diferent per cada una de les adaptacions, una fins i tot la tenim en color. A més, s'inspira en les revistes de còmic que havia llegit als anys vuitanta del segle XX, com Totem, Cimoc o Creepy. Vegem quines són i quins són els seus autors originals.

- Vies, d'Elisenda Solsona: Se'ns presenten dues noies que viuen en una casa al costat de les vies. Una d'elles pren la decisió de separar-se de l'altra, però potser no serà tan senzill.

- Vulgata, de Ferran Garcia: Una història sobre l'aparent vida idíl·lica del camp, però compte quan hi ha malediccions. 

- El conte, d'Eva Espinosa: Una versió molt interessant del clàssic La Caputxeta Vermella, tot mostrant-nos el perquè del fet d'explicar contes. Aquesta és la història a tot color.

- L'atracció del parc, de Carme Torras: Una historieta de ciència-ficció on un noiet descobreix un parc d'atraccions, tot voltant pel bosc que hi ha prop de casa seva. Un parc que atraurà fortament la seva atenció.

- Nosaltres, els feliços, de Roser Cabré-Verdiell: Una història sobre la felicitat. I si no fos tan bonica com sembla?

Així, agafant una branqueta d'aquí i una d'allà, com a resultat tenim aquest Esqueixos, un recopilatori ben interessant, atractiu i amb uns finals ben sorprenents, o no, només veiem la creativitat i imaginació dels autors originals, sinó també la d'en Toni Benages per donar-hi la seva pròpia originalitat. Sense dubte, pot esdevenir un petit aparador, per fer el pas i així, conèixer i endinsar-nos en els treballs literaris dels cinc escriptors que aquí se'ns presenten.

Lectures còmic: Sherlock Holmes y el misterio del Tíbet

Títol: Sherlock Holmes y el misterio del Tíbet

Autors: Sergio Colomino (guió), Jordi Palomé (dibuix), Romina Molist (color), Jordi Carlos (retolació i disseny)

Publicat per: Norma Editorial, febrer de 2025

Format: Cartoné - 17 x 26 cm - 116 pàgines - Color

Preu: 28 €

 

 

 

Fou l'abril de 2012, quan Norma Editorial va publicar Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona, l'abril de Sergio Colomino i Jordi Palomé. Quatre anys i mig després, l'octubre de 2016, quatre anys i mig més tard, ens va arribar Sherlock Holmes y el legado de Moriarty, aquest cop només en castellà.

El legado de Moriarty en lloc de ser una aventura posterior a la de Barcelona, situada el 1893, n'és una preqüela, situada dos anys abans, el 1891, poc temps després de l'enfrontament entre en Sherlock Holmes i el professor James Moriarty a les cascades de Reichenbach. Així doncs, ens trobem als inicis del que es coneix com a "El Gran Hiatus".

A l'epíleg d'aquesta preqüela, ens donava una possible pista, d'on podria tenir lloc la següent aventura, i tal com el títol ens diu, Sherlock Holme y el misterio del Tíbet, la tercera entrega d'aquesta sèrie i que ha estat novetat d'aquest febrer de 2025, viatjarem en aquest país muntanyós, el Tibet, on té lloc aquesta nova aventura del famós detectiu situada temporalment l'any 1892. Com la seva predecessora, només s'ha publicat en castellà.

Després dels fets de l'aventura russa, el detectiu sota la identitat de Sigerson, ens el trobem al Tibet, la seva capital, Lhasa, residint al Palau de Potala, convidat pel mateix Dalai-lama,  on sota els seus ensenyaments emprèn el camí de la il·luminació. Però en aquesta aparent pau, ja que fins i tot, en aquest palau hi ha les seves intrigues i conxorxes, especialment envers els estrangers, pel fet que hi ha una important política d'aïllament; un dia reben la visita d'un humil pagès d'un llunyà poblat, amb unes notícies molt intrigants, informa Sa Santedat de l'aparició del migoi, ser conegut també com a ieti. Així que davant d'aquest misteri, en Sigerson li encarreguen la missió d'acompanyar al pagès a esbrinar quina és la veritat que s'amaga en aquest misteri.

Però més al sud, més enllà de l'Himàlaia, a l'Índia britànica, un poblat ha estat arrasat, tothom ha estat assassinat, exceptuant les dones joves, que han estat capturades. Segons les pistes de què disposen els oficials de l'exèrcit britànic encarregats de resoldre cas, les passes els conduiran també cap al Tibet. I en un temple d'aquest país, els camins d'en Sigerson i dels oficials britànics es creuaran, i així, quan es posin les cartes sobre la taula, els fils d'un cas i altre, s'aniran entrellaçant, per anar aproximant-nos en aquesta fosca i oculta veritat que s'amaga al Tibet.

Com les obres anteriors, cal destacar el seu rerefons històric de l'obra. A l'Àsia continental, hi té lloc, l'equilibri de poders entre Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i el Tibet és un país llaminer, d'aquí es mantingui les diferents al·lusions al seu aïllament. Aquest conflicte entre aquestes dues potències es coneix com el Gran Joc. Com prou bé sabem, serà una altra potència, i ja el segle XX, qui aconseguirà ocupar i colonitzar el Tibet, la República Popular de la Xina.

Per tant, per part de tot el treball de documentació per tal de donar versemblança històrica a l'obra en l'àmbit del context com de localitats, com el mateix Palau de Potala, com la seva part més geogràfica, tal com ens mostres les magnífiques il·lustracions, s'ha comptat amb el suport de la Casa del Tibet de Barcelona. Així doncs, hi ha hagut un gran treball per part dels seus dos autors principals, en Sergio Colomino i en Jordi Palomé, que en aquest títol han comptat amb Romina Molist al color.

Però si en el cas dels altres dos títols, la part històrica tenia un pes rellevant, aquí la part fictícia, o més ben dit la fantàstica en té molt més, i ja no per la menció de la criatura que coneixem com a ieti, sinó per l'entrecreuament literari que té lloc en les seves pàgines, tot homenatjant dues grans obres de la literatura anglesa de dos autors ben coneguts.  

Amb Sherlock Holmes y el misterio del Tíbet, tanquem aquesta trilogia holmesiana del duet Colomino-Palomé, que sense cap mena de dubte, si mai se'n publiqués un integral, s'agrairia molt tenir-ne una edició en català, ja que al cap i a la fi, el títol amb què va néixer aquesta sèrie també es va publicar en la nostra llengua.

Sherlock Holmes y el legado de Moriarty (Norma, octubre 2016),
Sherlock Holmes y el misterio del Tíbet (Norma, febrer de 2025),
preqüeles de Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona (Norma, abril 2012)