El jurat del Premi ha valorat que Jordi Pàmias és una de les veus
poètiques amb més trajectòria dins el panorama actual de la literatura
catalana
El jurat del Premi ha valorat que Jordi Pàmias és una de les veus
poètiques amb més trajectòria dins el panorama actual de la literatura
catalana. Al llarg de la seva trajectòria, Pàmias ha rebut diferents
reconeixements, com i entre altres, el Premi Joan Salvat-Papasseit
(1969), amb La meva casa; el Premi Carles Riba (1978), amb Flauta del
sol; i el Premi Vicent Andrés Estellés (1985), amb Àmfora grega. Així
mateix, el 1999 rep la Creu de Sant Jordi i, el 2018, és guardonat amb
el Premi Nacional de Cultura.
Els grans temes de Pàmias, més enllà dels versos compromesos, son
els orígens --la casa pairal, carrers i racons de Guissona i el paisatge
segarrenc—, la infantesa, el record, l’amor, el pas del temps, la
incertesa vital i la mort. Pàmias ha cultivat la unió entre el jo líric i
la Segarra, reivindicant les arrels i la identitat lligada a la nostra
terra. D’aquesta manera, Jordi Pàmias esdevé un pilar fonamental de la
cultura guissonenca i segarrenca.
Per tot això, el jurat ha considerat que Jordi Pàmias és, d’acord
amb les bases del Premi, una persona que ha contribuït i contribueix de
manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i
la cohesió social de la Segarra i, en conseqüència, digna mereixedora de
rebre el Premi Sikarra.
El guardó és una escultura de l’artista Ana Marín-Gálvez que
reprodueix la moneda Sikarra. En la passada edició, el Premi va ser
atorgat a l'Associació Cultural La Marinada, de Sant Guim de la Plana, que, des del 1983, organitza el Pessebre dels Oficis Perduts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada