Hi va arribar el 1974 arran de les excavacions d’uns joves. ‘Des de llavors el parc romà, com si hagués pres vida, m’ha anat acompanyant fins avui’, explica.
 |
| Parlament de Josep Guitart Premi Sikarra 2024 / Autor: EFES |
El Premi Sikarra, que organitzen la Fundació Jordi Cases i Llebot i
l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (EFES), va guardonar el
capvespre de dissabte a Guissona, el director de l’excavació de la
ciutat romana de Iesso, Josep Guitart i Duran, per la seva dedicació
durant cinc dècades de recerca que el fan la veritable ànima del
projecte. Guitart i el seu equip, han situat el parc romà de Guissona
entre els jaciments més importants per conèixer el procés de
romanització de Catalunya. En l’acte de lliurament, Guitart va explicar
que va arribar a Guissona l’any 1974, a petició de l’arqueòleg Emili
Junyent, que li havia explicat que uns joves de Guissona -Francesc
Santacreu, Santi Mercadé, Ramon Santaeulària i Ramon Ribera- estaven
excavant i havien fet la troballa d’una claveguera romana a la Fassina.
Va explicar també que fins llavors no estava identificada la ciutat
romana. Les excavacions fetes l’any 1933 a la plaça del Vell Pla arran
d’un encàrrec que va fer l’Institut d’Estudis Catalans a Joan Colomines,
únicament van situar vestigis d’un assentament ibèric. És a partir de
les dècades dels anys 70 i 80 de la passada centúria quan es comencen a
trobar restes d’època romana i va sorgint l’esquelet de la ciutat, arran
de les troballes a la Fassina i també en les excavacions al subsol de
la població. Guitart va explicar que ‘des de llavors, el parc
arqueològic de Iesso, com si hagués pres vida, m’ha anar acompanyant
fins avui’. Ara és un projecte cabdal per entendre la romanització a les
terres de l’interior de Catalunya, va dir. Guitart va manifestar que se
sent molt feliç pel fet que el Premi rebut surt de la societat civil.
El compromís i trajectòria de Guitart amb Guissona ha anat molt més
enllà de la dedicació professional, traçant vincles personals i
acadèmics que han permès crear tota una escola d’arqueòlegs i
conscienciar el veïnat de la importància del seu passat. Fins al punt
que la ciutat romana ha inspirat algunes principals festivitats de l’any
com són el Mercat Romà i la Bacanal, que tenen una durada d’una
setmana.
L’acte de lliurament del premi va tenir lloc a l’Ateneu de Guissona. La
glosa de Josep Guitart la va fer l’arqueòleg guissonenc Josep Ros,
impulsor de la seva candidatura al Premi Sikarra; el discurs del Premi
va ser a càrrec de la presidenta d’EFES, Maria Garganté, que va destacar
l’objectiu de vertebrar la comarca que te aquest guardó, i també la
tasca que ha fet Josep Guitart i de l’equip d’arqueòlegs de la
Universitat Autònoma de Barcelona per situar la ciutat romana de Iesso
dins els recorreguts importants de la romanització a Catalunya. El
lliurament del Premi el va fer el president de la Fundació Jordi Cases i
Llebot, Xavier Rivera. Van participar també en els parlaments
l’alcaldessa de Guissona en funcions, Agnès Pla, i el director dels
Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull, que van donar
la benvinguda al prop d’un centenar d’assistents. En finalitzar l’acte,
el duet de flauta i piano format per Xesco Grau i Guillem Garcia van fer
un petit concert amb peces com “Summertime” i “Lágrimas negres”.
Es tracta de la tretzena edició d’aquest Premi que reconeix la persona,
entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu,
i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la
projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra. El guardó es
una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix la moneda
Sikarra, adquirida per l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases,
documentada fa 2.300 anys.
Font: EFES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada