Dragon ball. Ilustraciones Completas (Edición de Lujo)

Títol: Dragon ball. Ilustracions Completas (Edición de Lujo)

Títol original: Dragon ball Chôgashû (ドラゴンボール 超画集, Dragon ball Súper Llibre d'Art)

Autor: Akira Toriyama

Publicat per: Planeta DeAgostini Cómics (Planeta Cómic), octubre de 2014

Format: Cartoné + Estoig, 240 pàgines, 189 x 265 mm, Color

Preu: 30,00€

Aquest passat octubre com a novetat del XX Saló del Manga, Planeta DeAgostini Cómics va publicar l'Edició de luxe del Dragon Ball. Ilustraciones Completas, que és l'actualització del també titulat Dragon Ball. Ilustraciones Completas, primer volum de la Daizenshû de Dragon Ball, que Planeta el va publicar l'octubre de 1996, enciclopèdia que també s'ha reeditat, sota el nom Compendi (Chôzenshû, en l'original) de la qual de moment ens ha arribat el seu primer volum: Guia de la història i el seu món.  

Portades de Dragon ball Daizenshû volum 1 Complete Ilustrations 

i la seva corresponent edició espanyola Dragon ball Ilustraciones Completas

Obrint el llibre, primer ens trobem amb un doble pòster on en una cara hi ha una de les il·lustracions que més li agraden al mestre Toriyama: en Goku i en Gohan petit sobre un moto amb potes. A l'altra cara hi ha totes les portades de la Weekly Shônen Jump i ediciones especials on van sortir en Goku i els seus amics. En girar pàgina ens trobem amb un missatge d'Akira Toriyama, i tot seguit ens trobem amb l'índex i la recopilació de les il·lustraciones classificades per anys. Per cada anys s'hi explica breument el més destacat que hi va succeir. 

• 1984 - Al número 51 de la Weekly Shônen Jump del 3 de desembre es va publicar el primer capítol de Dragon ball. Comença la gran aventura d'en Son Goku. 
• 1985 - Després de la primera recerca de les boles de drac, arriba el 21è Tenkaichi Budokai amb en Goku com a deixeble del Follet Tortuga
• 1986.- Després del Gran Torneig de les Arts Marcials arriba un nou enemic: L'Exercit Red Ribbon. I neix l'adaptació animada de Dragon ball.
• 1987 - Amb el 22è Tenkaichi Budokai entren en escena en Ten Shin Han i en Chaoz. Però en acabar l'esdeveniment arriba el primer gran enemic d'en Goku: el Gran Rei Dimoni Piccolo.
• 1988 - Durant el 23è Tenkaichi Budokai en Goku s'enfrontaria a la final amb la reencarnació del Gran Rei Dimoni, en Piccolo Jr, qui seria derrotat pel nostre protagonista. Després d'un salt temporal de 5 anys, en Goku té un fill, en Gohan, i coneix els seus orígens, pertany a la raça guerrera del saiyans.
• 1989 - Arriba a la Terra, en Vegeta, el príncep dels saiyans, la saga arriba en el seu apogeu. S'estrena Dragon ball Z, que adapta el manga a partir de la saga dels saiyans.
• 1990 - Els nostres herois van al planeta Namek, que es converteix en un camp de batalla. En Freezer vol les boles de drac namekianes pel seus malvats interessos.
• 1991 - Durant la batalla definitiva contra en Freezer, en Goku es transforma en el Llegendari Supersaiyà. Anys després apareix un misteriós supersaiyà, en Trunks, fill d'en Vegeta i la Bulma, que prové del futur. S'inicia la saga dels androides.
• 1992 - L'androide definitiu és en Cell. El destí del món es decideix al Cell Game.
• 1993 - En Gohan va derrotar en Cell, han passat 7 anys, i ara sent un noi de 16 anys va a l'institut. Dos petits s'afegeixen a l'acció, en Trunks del present que ha crescut des de la saga dels androides i en Goten, el fill petit d'en Goku.  S'inicia la saga del Monstre Boo.
• 1994 -  Ens trobem amb l'apogeu de la saga d'en Boo. Apareix el supersaiyà de 3r nivell i la fusió metamoriana.
• 1995. Arriba el final del manga de Bola de drac, al número 25 de la Weekly Shônen Jump, després de casi 10 anys i mig de publicació.  Es a partir d'aquí on s'amplien les il·lustracions respecte el volum del qual es reedita. Apareixen els dibuixos de portada de la Dragon ball Daizenshû, iniciada la publicació a aquest any i també apareixen dibuixos del que ha de ser la tercera sèrie animada, Dragon ball GT.
• 1996 - S'estrena Dragon ball GT.   
• 1999 - Toriyama inicia el manga Nekomajin a la Monthly Shônen Jump, de capítols autoconclusius i publicant-se de manera esporàdica.
• 2001 - A Nekomajin hi apareix l'anomanat Nekomajin Z, amb característiques molts semblant a en Goku. 
• 2002 - S'inicia la publicació de l'Edició Definitiva (Kanzenban) de Dragon ball. 
• 2003 - S'edita Dragon ball Z en una edició de luxe en DVD
• 2004 - A Nekomajin Z hi apareix en Vegeta. S'edita també Dragon ball en una edició de luxe en DVD.
• 2005 - Es commemora el 20è aniversari de la publicació del manga. A Nekomajin, hi apareix en Boo i en Goku. També s'editen les pel·lícules i Dragon ball GT en edició de luxe en DVD.
• 2006 - Va apareixent més marxandatge de Bola de drac: Cartes, videojocs, etc.
• 2007 - Dr Slump retorna en una història autoconclusiva: Dr. Mashirito Abale-chan.  L'any següent, el 2008, al Jump Super Anime Tour, el OVA Dragon Ball: Ei! En Son Goku i el seus amics retornen!!, en aquesta film especial hi apareix el germà petit d'en Vegeta, en Table.
• 2009 - S'inicia l'emissió de Dragon ball Kai, una revisió de Dragon ball Z.
• 2011 - Es publica Episode of Bardock, que també s'animaria. S'inclouen dues il·lustracions donant anims als japonesos pel tsunami d'aquest any.
• 2012 - S'anuncia la producció d'una nova pel·lícula: Dragon Ball Z. Kami to Kami (Battle of Gods).
• 2013 - S'estrena Dragon Ball Z. Kami to Kami (Battle of Gods) 

Tot seguit hi ha la darrera secció sota el nom Arxius (Archivos): En ella primerament s'hi recopila les portades de les edicions Tankôbon, Shinsôban, Kanzenban amb els seus respectius lloms, els autoretrats d'Akira Toriyama dels Tankôbon, i les portades de Nekomajin. Tot seguit hi ha dues entrevistes a Akira Toriyama, la primera és la reedició de la ja apareguda al Daizenshû 1 i la segona és una de nova. Finalment a les darreres pàgines l'explicació de totes les il·lustracions que apareixen en aquest llibre. 

Aquest gruixut volum d'il·lustracions ve dins d'un magnífic estoig de luxe, amb el títol en estampació daurada.

Estoig

I ja que avui és 3 de desembre acabo acabo felicitant Bola de drac i al seu autor Akira Toriyama pel 30è aniversari de la publicació del seu primer capítol!!!

MOLTES FELICITATS!!!!

El llibre del cementiri. Volum 1

Títol: El llibre del cementiri. Volum 1 
Títol original: The graveyard book. Graphic novel. Volum 1

Autors: Neil Gaiman (novel·la original), P. Craig Russell (Adaptació gràfica) i altres il·lustradors

Publicat per: Fanbooks, octubre 2014

Format: Cartoné, 15.7 x 23.5 cm, 192 pàgines

Preu: 16,90€

L'últim còmic que ha publicat Fanbooks és el primer volum de El llibre del cementiri. Aquest amb en Philip Craig Russell al capdavant adapta la primera part del llibre homònim de l'autor Neil Gaiman, el qual fou publicat per Estrella Polar, que també ens ha portat altres obres d'aquest autor. Ja fa anys, una altra obra de Neil Gaiman, Coraline, també ens arribar en les seves dues versions, la novel·la i el còmic, també adaptat per en P. Craig Russell. 

El llibre del cementiri és una obra juvenil, fantàstica i amb tocs de terror, pel context on viu en protagonista, un cementiri. Quan el protagonista era petit i tot ja havia après a caminar, un misteriós personatge, el tal Jan, va assassinar la seva família, però el petit se'n va salvar ja que va marxar de casa en el moment adequat i tot xino-xano va anar a parar al cementiri. Allà és adoptat per la família fantasma Owens i rep el nom de Ningú, Ning pels amics, on creixerà a resguard del tal Jan que independentment del temps que pugui passar haurà d'acabar la feina que va començar. Així en Ning, sota la tutela d'en Silas, un ésser ni viu ni mort, va creixent i coneixent els diferents personatges que viuen al cementiri.

Aquest primer volum conté dels del primer capítol fins a l'interludi, essent dibuixant cada un d'ells per un il·lustrador de renom cada un amb el seu propi estil. 

• Capítol 1: Com en Ningú va arribar al cementiri, dibuixat per Kevin Nowlan
• Capítol 2: Un nou amic, dibuixat per P. Craig Russell
• Capítol 3: Els cans de Déu, dibuixat per Tony Harris i Scott Hampton
• Capítol 4: La làpida de la bruixa, dibuixat per Galen Showman
• Capítol 5: La dansa macabra, dibuixat per Jill Thompson
• Interludi, dibuixat per Stephen B. Scott

La nostra edició però té un error present tant a la portada del llibre com la de la sobrecoberta. Els il·lustradors convidats que s'hi mencionen corresponen els del segon volum. Ara bé a la solapa posterior si que hi ha els correctes d'aquest primer volum. 

Esperem que que el segon el segon volum, que conté del capítol 6 fins al desenllaç, no tardi en arribar-nos per saber qui és aquest misteriós tal Jan i els seus motius respecte l'assassinat de la família de l'anomenat Ningú Owens.

Millennium 2. La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Còmic)

Títol: Millennium 2. La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Títol original: Millennium 2. Flickan som lekte med elden (lit. La noia que jugava amb foc)

Autors: Stieg Larsson (novel·la original), Sylvain Runberg (guió) i Manel Carot "Man" (dibuix)

Publicat per: Fanbooks, octubre 2014

Format: Cartoné, 18.7 x 28cm, 136 pàgines

Preu: 18,95€ 

Aquest octubre he retornat a la saga Millennium amb la publicació de l'adaptació al còmic del segon llibre, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, per part de Fanbooks.  

Sylvain Rungberg ha tornat a fer una gran feina en plasmar, traslladar la novel·la en el format còmic. A llarg de les seves pàgines s'adapta allò important, allò clau de l'obra original, mantenint la intriga, la intensitat fins al seu desenllaç, tot i la simplificació que comporta l'adaptació. El que no acabo d'entendre però són els canvis que hi ha hagut en les pàgines finals tot i que els elements essencials es mantenen, la situació difereix amb la original. Són canvis que et preguntes el seu per què.    

El guió però es visualitza a través del dibuix que aquest cop està a mans de Manel "Man" Carot que s'ha adaptat a l'estil de Josep Homs per il·lustrar aquest segon còmic. Evidentment es nota la diferència entre els dos dibuixants, en Man però ha estat a l'altura i ha mantingut el joc de colors, ombres que difereixen segons l'escena que ens trobem, tal ja va fer el seu predecessor en el primer còmic. En Josep Homs retornarà al tercer i últim còmic de la trilogia. 

Respecte la nostra edició, per la portada del volum s'ha escollit la portada del segon número o part de que està compost l'àlbum, mostrant un dels moments clau de la història, i concretament per un dels seus personatges, la Lisbeth Salander, amb un cara a cara amb un personatge clau per la nostra protagonista. A diferència de tal com vaig fer constar en la ressenya de primer còmic, en aquest cas que no hi he notat errors substancialment greus.

Però la història d'aquest còmic no és autoconclusiva com passà en el primer. El desenllaç doncs el trobarem al tercer còmic, La reina al palau dels corrents d'aire, que esperem per la tardor de l'any vinent. 

Novetat d'Esquitx Edicions de novembre: El segon volum d'"Històries del barri"

Agafant el relleu de Dolmen Editorial, Esquitx Edicions publicarà aquest novembre el segon volum d'Històries del barri,  de Gabi Beltrán i Bartomeu Seguí, el qual s'anomena Camins.

Retardat al 5 de desembre!

Històries del barri. Camins, de Gabi Beltrán i Bartomeu Seguí

Cartoné - 160 pàgines - Color

18€

Arriba l'esperat segon volum d'Històries del barri!

Palma, anys 80. Gabi, l’encara adolescent protagonista, viu la berganteria als carrers amb els seus amics alhora que intenta entendre la vida que l’envolta i a si mateix;

Descobreix les drogues, el sexe, la delinqüència... i també la literatura i el dibuix com a vies de fugida d’una situació que l’asfixia: la certesa que les diferències socials són, també, una barrera infranquejable.

El primer volum d’Històries del barri de Gabi Beltrán i Bartomeu Seguí va ser l’obra guanyadora del Premi Ciutat de Palma de Còmic 2010 i Premio de la Crítica al Mejor Cómic 2012

Ha estat traduït a varis idiomes i publicat a França per la prestigiosa editorial Gallimard.

Crònica del XX Saló del Manga de Barcelona

Aquest dijous 30 d'octubre va obrir les portes el XX Saló del Manga de Barcelona, enguany altre cop amb ampliació d'espai, en afegir-hi el pis superior del Palau 2. 

Hi vaig anar-hi divendres 31 i com a col·laborador de ComiCat hi entrava amb acreditació. Així doncs els acreditats, entraven directament al Palau 1 trobant-he amb un Pikachu penjant del sostre. A sota hi havia l'espai destinat als videojocs de Pokémon, i és que enguany la franquícia de Nintendo era protagonista al Saló. A més en aquest recinte també hi havia els estands de cuina japonesa.

Sortint a la plaça Univers hi havia la infraestructura de l'escenari on s'hi han celebrat diferents actes. 

I un cop dins del Palau 1 ens trobem davant de l'exposició de Pokémon on a través de dibuixos es repassa les generacions dels videojocs amb els seu protagonistes, els pokémons incials i els "continents" on té l'acció cada generació. 

Tot seguit, tot mirant els estands, vaig dirigir-me a l'ala dreta del Palau 1 on hi havia dedicada una exposició dedicada a en Ken Niimura, Chez Niimura, el qual ha estat un dels autors convidats al certament. També és on hi havia l'estand de Mision Tokyo, que va ser l'últim lloc on vaig ser abans de marxar del Saló. Ja en parlarem.

 

Tornant a la part central/frontal del Palau 2, fent la volta em vaig parar a l'exposició d'Els ritmes del J-Pop, on es repassa l'evolució del Pop japonès. Aquesta exposició justament es trobava al costat de la de Pokémon. 

Des d'aquesta exposició anant cap a l'esquerra n'hi havia  una altra sobre la sèrie d'animació Saint Seiya. Havent ja vist l'ala frontal del Palau 2, vaig anar cap a la seva ala posterior, que és on hi havien els estands de les editorials diguem-ne "grans": Norma, Ivrea, Planeta, ECC, la distribuïdora d'anime Selecta, entre altres estands. Una d'elles és Planeta Cómic, la qual estrena nom després d'abandonar el conegut nom de Planeta DeAgostini Cómics. Editorial que en els últims mesos i dies ens ha portat molt material de Bola de drac en català (Compendi 1, Battle of Gods, Color, SD) i de cara l'any que ve encara més (Jaco, Anime Comics). A més el seu protagonista, en Goku, ens deia un "Fins aviat", en sortir de l'estand. 

Al costat de l'estand de Planeta, hi havia l'exposició dedicada a dos altres autors convidats al Saló, en Kengo Hanazawa i en Takeshi Obata, les quals les seves obres són publicades per Norma Editorial. I al costat d'aquesta hi havia l'exposició dedicada al col·leccionisme de segells de manga al Japó, Mangas amb segell propi. 

 La primera compra que vaig fer, fou a l'estand d'Ivrea, estrenant-me amb aquesta editorial. En haver acabat de donar la volta aquesta en aquesta ala del Palau 2 vaig anar l'ala esquerra, on a l'estand de Jesulink - 5 elementos hi faria la segona i darrera compra. De les compres en parlaré posteriorment.
 
Així havent completat la visita de la planta baixa del Palau 2 tocava anar a la seva planta superior. Aquesta planta estava destinada a la part més espiritual del País del Sol Naixent. Hi havien les exposicions de Bonsai i Ikebana, Mitologia japonesa amb una mostra de mascares i L'esperit japonès en 14 conceptes, entre estands relacionats a diferents aspectes tradicionals nipons.  

Fent la volta per aquesta planta, vaig aprofitar per dinar. A part també em vaig interessar per conèixer una mica més el món dels bonsais i així em vaig dirigir a l'estand de Flores Navarro, on el seu responsable em va explicar que un bonsai no deixa de ser un arbre normal i corrent el qual nosaltres l'hem fet adaptar a una mida petita degut a unes series de condicions que l'hi imposat. Així doncs podem tenir un arbre de desenes d'anys però de mida petita. Malgrat aquesta adaptació, la seva miniatura, funciona, viu amb normalitat, el qual doncs floreix i fructifica, alguns exemplars presents tenien fruit, com una pomera. La mida del fruit és més petit del que li tocaria per normal. Els fruits grans s'empetiteixen molt més que els que per normalitat ja ho són petits, llavors la diferència és menor.   

També mencionar que enguany el Saló del Manga complia 20 anys, sent la primera edició l'any 1995, així doncs no hi podia faltar una exposició amb els 20 cartells i les condecoracions aconseguides com el Record Guiness de fa 2 anys de més gent vestida de Bola de drac.

Havent fet la volta completa al Saló, vaig tornar a la planta baixa a fer una última volta. Passant per l'estand de Mision Tokyo, hi havia en Manu Guerrero de Selecta Vision parlant de Bola de drac, quina cosa. El vaig enganxar que parlava dels motius pels quals es personatges es transformaven, trobant-se llavors  per la saga de Namek. Així doncs em vaig seure al terra i a escoltar i jaure una mica s'ha dit. Ja cap a finals de la xerrada va aparèixer un dels col·laboradors suposo que de Selecta, tot i que en altres edicions del Saló del Manga l'he vist voltant per l'estand de Planeta, vestit de Goku i fent alguna pallassada.

En acabar la xerrada vaig posar punt i final a la meva visita al XX Saló del Manga i cap casa tocava anar. Però com he comentat també hi vaig fer compres a part de donar voltes i mirar, aquest cop però foren poques. I es que prèviament ja havia comprat el primer volum de la Ultimate Edition de Dragon Fall, l'Edició de Luxe del Dragon Ball Ilustraciones Completas, la nova edició de Sandland i el tom únic Chopperman.
 
La primera compra del Saló fou com he dit a l'estand d'Ivrea, editorial de la qual mai hi havia comprat res, fins ara que ha publicat Katsura Akira, un volum que recull les col·laboracions d'Akira Toriyama com a guionista i Masakazu Katsura  com a dibuixant.

La segona compra i última la vaig fer tal com he dit a l'estand de Jesulink - 5 elementos. Per ser més ben dit van ser dues compres i espaiades en el temps. La primera és el Pack Super Novetat de 5 elementos, que consistia en el volum 9, els nou minibooks Piedra de piedra i Corazón puro, un pòster on hi surten el "5 elementos" dibuixats a l'estil Kofi (la sèrie d'animació de Jesulink), un punt de llibre i un braçalet, agafant el de "elemental de fuego". Més tard poc abans de marxar hi tornaria per fer-hi la segona i darrera compra, el peluix d'en Zap.

Així ha estat la meva vivència al XX Saló del Manga, que fent 20 edicions, el meu primer cop en anar-hi fou a la seva tretzena edició, l'any 2006. Havent-hi anat cada any amb una sola interrupció, l'any 2010.

Dragon Fall retorna a mans de Dolmen Editorial

Aquest mes d'octubre, Dolmen Editorial ha començat a reeditar el còmic Dragon Fall, la famosa parodia de Bola de drac. Fou creat ja fa uns 20 anys, l'any 1993, per Nacho Fernández i Álvaro López, i publicat per l'extinta Camaleón Ediciones.

La sèrie va constar de 38 números sota la seva capçalera principal, 10 números sota el nom Dragon Fall Turbo, 2 especials sota Dragon Fall GTI i 2 especials més dins de la sèrie Lila, fent així un total de 52 números.

Dragon Fall Ultimate Edition vol. 1, d'Álvaro López i Nacho Fernández

Rústic amb sobrecoberta - 221 pàgines - 15 x 21 cm - B/N

11,95€

Aquesta nova edició de Dolmen en quan a format imita l'Edició Definitiva de la sèrie que paròdia, no en va rep el nom de Dragon Fall Utimate Edition. 

Cada volum inclourà una nova il·lustració a la portada creada per en Nacho Fernández per aquesta edició. A les solapes tenim les imatges de les portades originals per saber quins números conté el volum. Hauria estat bé però que a més a més també s'indiqués a la pàgina corresponent on comencen els capítols.

Els toms tindran entre 7 i 8 grapes en el seu interior, el que fa un total de 220-250 pàgines depenent dels extres que s'incloguin al volum. Respecte a aquests, Dolmen incorporarà a cada número introduccions dels implicats en la sèrie, així com diferents 'pin-ups' d'artistes coneguts del panorama espanyol. Aquesta col·lecció tindrà en un començament una periodicitat trimestral i constarà de 7 o 8 toms. 

Aquest primer volum inclou els capítols 1 a 7, així doncs viurem les aventures i desventures d'en Sosón Goku des de que arriba a la Terra fins als moments àlgids després de la finalització del XXV Gran Torneig de les Arts Marcials. Cal dir però que aquest volum un error en la paginació. La pàgina 76 hauria d'estar entre la 79 i la 80. Curiosament aquest desordre ja ve d'origen, al número 3 original  d'on provenen aquestes pàgines ja hi havia aquest error. Ara bé la qüestió es que s'hauria pogut arreglar ara en aquesta reedició.

Ens trobem amb una bona oportunitat per aconseguir aquest sèrie, en una bona edició, que al seu dia o quan ens va arribar a les mans tant ens va fer riure. 

Fonts: La casa de El, Wikipedia  

Planeta DeAgostini Cómics canvia de nom a Planeta Cómic

Planeta DeAgostini Cómics, una de les editorials històriques en el món de la historieta a Espanya, canvia la seva denominació i passa a anomenar-se Planeta Cómic, recuperant un dels seus noms originals. D'aquesta manera, Planeta Cómic es converteix en el segell de referència en l'edició de còmic i novel·la gràfica del Grup Planeta.

Sota aquest nou distintiu, referma i renova la seva aposta per aquest gènere, amb l'ànim de satisfer a tots els lectors i ampliar l'abast del seu catàleg. La nova marca apareixerà de forma progressiva en els llibres que es llancin a partir de gener de 2015.

Actualment, Planeta Cómic ofereix un atractiu i reeixit ventall de manga japonès, amb supervendes com Naruto, Inazuma Eleven, One Piece o Bola de drac o obres brillants com Fénix i Monster.

A més, compta amb una excel·lent acceptació per la seva acurada selecció de còmic independent nord-americà, amb sèries com Los Muertos Vivientes (origen de la televisiva The Walking Dead) o la multipremiada Saga. Cal destacar en aquest apartat les publicacions d'Star Wars o Conan el Bárbaro i títols mítics com From Hell, Juego de Tronos o Palestina, entre molts més. Finalment, té en el seu haver grans firmes de la BD europea, una de les principals escoles del sector (Millenium, Jeremiah, Murena).

El Grupo Planeta és el primer grup editorial de l'àmbit de parla hispana, el segon a França i un dels vuit primers grups editorials del món. És també un dels tres primers grups de comunicació a Espanya, i un clar referent en l'àmbit de formació.

Gràcies per llegir-nos!

Nota sobre les publicacions impreses: Les sèries de final pròxim a 2015 seguiran amb el logo Planeta DeAgostini. Les sèries en curs obertes, les sèries noves i lliuraments únics canviaran de peu editorial a Planeta Còmic a partir de gener de 2015. Al llom, la bola de Planeta DeAgostini i la de Planeta són molt similars i gairebé no s'apreciarà el canvi.

WEB I XARXES SOCIALS

WEB: www.planetacomic.com

BLOG: www.planetadelibros.com/blog/comics/

FACEBOOK: www.facebook.com/PlanetadComic

TWITTER: www.twitter.com/PlanetadComic

INSTAGRAM: www.instagram.com/planetadcomic

YOUTUBE: www.youtube.com/user/PdaComics

TUENTI: www.tuenti.com/pdacomics

PINTEREST: www.pinterest.com/pdacomics/

Font: Planeta Cómic, ComiCat

Zoologia popular catalana

Títol: Zoologia popular catalana

Autor: Cels Gomis i Mestre

Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició juny de 2014

Format: Rústic amb solapes, 448 pàgines

Preu: 19€

Amb Zoologia popular catalana, en quan a lectures de llibres (còmics a part) he canviat el registre, el gènere. Les últimes lectures era d'aventures, misteris, o amb base històrica, amb aquesta última però m'he endinsat al llibre de cultura, de coneixements populars, un tipus de lectura que no llegia des de fa força anys.

Les primeres noticies de la seva publicació em van arribar a través del web de la distribuïdora Àgora llibres, la qual la com ja he comentat en diversos cops la consulto regularment sobre tot per estar al cas de novetats de còmic. Així doncs en trobar aquest llibre, el seu títol em va cridar l'atenció en un bon principi, i la petita sinopsi doncs em va acabar de captivar, i a nivell de coneixences personals cal afegir-hi que el pròleg està a càrrec del company de ComiCat Emili Samper, el qual va escriure un llibre dedicat a l'autor del Zoologia, anomenat De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841 - 1915) (Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2013).

Qui fou Cels Gomis i Mestre? Sense fer-me extens i anant al que interessa ara, fou un enginyer el qual tal com explica el pròleg va treballar en la construcció de la xarxa ferroviària espanyola. Aquesta tasca li va permetre recollir molt coneixements popular, en forma de refranys, dites, cançons, jocs, endevinalles sobre diverses temàtiques com botànica, meteorologia i en el cas que ens pertoca doncs zoologia. A la seva faceta d'enginyer se li ha de sumar la de folklorista, part molt important. 

Així doncs amb la Zoologia popular catalana, publicat originalment l'any 1910, Cels Gomis hi va posar tot el que va anar anotant al llarg de la geografia catalana sobre coneixements populars d'animals, el ve a dir el subtítol llarg de l'obra: Modismes, aforismes, creences, supersticions... que sobre els animals hi ha a Catalunya, amb gran nombre de confrontacions.

Amb el terme confrontacions, ve a dir, que va comparar les dites a com es diuen amb d'altres llengües: castellà, francès, portuguès, occità, italià i fins i tot en algun cas amb l'asturià. Podent veure així si hi ha similituds o bé diferències, també.

Llegint, a un li sonaran moltes de les dites, dels coneixements, per tant encara avui, s'utilitzen, algunes d'altres segurament s'hagin perdut en el temps. Cal mencionar que bàsicament hi ha localismes i per tant que difereixin d'un lloc a un altre o que s'utilitzin a uns lloc i no a uns altres.

I de quins animals es parla?  Doncs d'una llarga llista, fins i tot algun de fantàstic. Aquests són agrupats en vuit capítols: Mamífers domèstics, Mamífers bosquetans i feréstecs, Aus casolanes, Ocells de bosc, Rèptils (inclou amfibis), Peixos (inclou crustacis i alguns mol·luscos marins), Mol·luscos, Insectes (inclou altres espècies d'invertebrats).

Per cada un dels animals tractats, s'inicia amb una breu fitxa on s'hi comenta els diferents noms vulgars que pot rebre, el nom del mascle, de la femella, de la cria, del cau si es dona el cas i no hi falta el nom científic, els quals són els vigents en la època que originalment es va publicar al llibre i que molts actualment estan obsolets. Per tant hauria estat correcte, en els casos en que hi ha hagut una actualització, en una nota a peu de pàgina dir quin és el correcte actualment.

Per acabar m'ha agradat trobar-hi varies dites segarrenques, i en especial m'ha fet il·lusió trobar-hi una corranda que fa referència a Calaf, el meu poble, i que comparteixo aquí.