Crònica del primer Vicòmic, el Festival del Còmic i altres Ciències de la Ficció de Vic

Aquest cap de setmana passat, del 11 al 12 de febrer ha tingut lloc el primer Vicòmic, el festival del còmic i altres ciències de la ficció de Vic, el qual se situat al Recinte firal del Sucre, un modern complex firal de 3.600 m2. Aquesta primera edició ha comptat amb una assistència que ha superat les 3000. Així en declaracions a Radio Ciutat de Vic, el regidor de fires i mercats de l’Ajuntament de la capital d'Osona, en Benjamí Dòniga, en fa una valoració positiva per la bona assistència, per la satisfacció mostrada per els expositors i editorials. Remarcant que la xifra no és per tirar coets, però com a prova inicial o pilot és un valor molt positiu.

Certament tota iniciativa per exportar a altres ciutats i territoris de Catalunya, els esdeveniments relacionats amb el món del còmic més enllà de Barcelona, sempre s'ha de considerar una bona notícia, per apropar aquest sector a la seva corresponent ciutadania. Així que per conèixer aquest nou festival del còmic, hi vaig anar el dissabte al matí entrant-hi amb acreditació de ComiCat. Segurament per haver-hi anat el primer dia al matí, marxant a l'hora de dinar, m'ha impedit poder copsar el veritable ambient que hi hagi pogut haver-hi al llarg del dissabte com el diumenge.

Cal valorar molt positivament el lloc, el Recinte Firal del Sucre, espai on tenen lloc les diferents fires de Vic. Pel context de que parlem és un lloc gran i adequat i amb facilitat per aparcar al carrers del voltant del Recinte. A més a més, es fàcil arribar-hi en carretera i a prop hi ha l'estació de trens. 

Segon cal valorar molt positivament la quantitat i les diferents tipus d'activitats que han tingut lloc durant el Vicòmic, adreçades a totes les edats, com també els diferents autors i conferenciants que hi han assistit. 

Entrant al recinte, a l'esquerra hi havia l'escenari i la zona dels Star Props, on et podries fotografiar amb personatges d'Star Wars. A l'esquerra de la pancarta dels Star Props, hi havia l'accés a les sala de xerrades.

Al fons a l'esquerra hi havia una sala reservada als diversos tallers que hi han hagut, la zona d'activitats. 

I ja situats a la banda dreta del recinte, al fons hi trobàvem el bar i al costat de l'entrada la zona amb els expositors, exposicions, i videojocs. Mentre que els expositors de les llibreries, botigues de marxandatge i d'altres feien goig, tal com podríem trobar en els salons barcelonins, els expositors de Planeta, ECC i Panini els he trobat molt pobres en contingut. La primera només centrada únicament en Star Wars, la d'ECC centrada en DC, i respecte Panini tot i que amb una mica més de variació, Marvel era la protagonista. Tenint el catàleg que tenen aquestes editorials, els seus expositors podrien haver lluit molt més amb una petita representació de l'important catàleg que tenen entre còmic europeu, dels EUA i manga.    

Tot voltant i mirant els expositors, vaig fer les dues compres del Vicòmic. La primera és Dororo d'Osamu Tezuka, la qual ja havia fullejat al passat Saló del Manga de Barcelona. Va ser publicada l'octubre de l'any passat per Debolsillo del grup editorial Penguin Random House.

La segona compra fou una tassa il·lustrada amb personatges de Musculman. En el moment que la vaig veure no la vaig dubtar de comprar-la.

I ja que hi havia tot un reguitzell d'autors cap a última hora de matí, abans de marxar, en Nacho Fernández em va dibuixar un Vegetal al darrer volum de Dragon Fall publicat recentment per Dolmen Editorial.

Ja que també s'hi feien xerrades i presentacions, vaig assistir a la presentació del llibre Songokumania a càrrec del seu autor l'Oriol Estrada, el qual anava acompanyat pel traductor Marc Bernabé, també prologuista del llibre, qui també va fer una xerrada dissabte a la tarda. 

En quant a les exposicions  la més destacable era la de Mecha: Els robots gegants, en la qual es fa una presentació i evolució del manga a llarg de la història, destacant-ne aquest genere, en particular, el mecha, fent un repàs a les seves obres més conegudes. Sent el seu principal referent cinematogràfic la franquícia Transformers. La cosa que m'ha grinyolat més és haver adaptat "mecha" al català com a "metxa". La paraula "mecha" (メカ) és una abreviació de la paraula anglesa "mechanical" i per tant la seva pronuncia és "meca" no pas "metxa". 

 

Una altra exposició era la de V de Vendetta d'Alan Moore, aquesta però no tan lluïda.

I finalment teníem la zona de videojocs, on s'hi ha pogut jugar jocs arcade antics, experimentar la realitat virtual amb el joc Resident Evil 7: Biohazard i també competir en un torneig d'un joc de lluita de superherois. 

Així doncs, ens trobem amb un saló/fira del còmic, el qual davant dels resultats d'aquesta primera edició, fent-ho bé pot anar creixent de mica en mica dins del seu context, sent els inicis complicats, millorant els aspectes deficients que des de l'organització hagin pogut copsar, i així de tal manera que el Vicòmic esdevingui el Festival del Còmic de referència de la Catalunya Central.

Novetat de Planeta de febrer: El "Gaiden" de Naruto però sense edició en català

Per aquest mes de febrer, Planeta Cómic traurà el "Gaiden" (Història Especial) de Naruto, però malauradament pels lectors en català de les aventures del ninja Naruto Uzumaki, només hi haurà edició en castellà. Aquest volum extra rep el nom de El Séptimo Hokage y el mes de la primavera escarlata, el que en català seria El Setè Hokage i el mes de la primavera escarlata.
Planeta però si que traurà una novetat en català, que és el quart volum de la saga del Monstre Bû de Bola de drac Color. 
 

  A la venda el 21 de febrer! 

Naruto - Historia Especial: El Séptimo Hokage i el mes de la primavera escarlata, de Masashi Kishimoto

Col·lecció Manga

Rústic - 216 pàgines - 115 x 170 mm - B/N
ISBN: 978-84-16816-50-7

7,5€

 Ha passat un temps des de que la Gran Guerra Ninja va estremir el món sencer i la gent gaudeix de la pau. La Vila de Konoha està començant a formar una nova generació de ninjes. No obstant això, la Sarada, la filla d'en Sasuke i la Sakura, està en el punt de mira d'una misteriosa figura que posseeix el sharingan...

Bola de drac Color. Saga del Monstre Bû vol. 4 (de 6), d’Akira Toriyama

Col·lecció Manga

Rústic - 232 pàgines - 111 x 177 mm - Color
ISBN: 978-84-16816-60-6

12,95€

Font:  Planeta pdf pàg. 14 (Naruto) i pàg. 18 (DB Color)

Sarah's Scribbles: Créixer és un mite

Títol: Sarah's Scribbles: Créixer és un mite

Títol original: Adulthood is a myth: A "Sarah's Scribbles" collection

Autora: Sarah Andersen
Traducció per: Alena Pons

Publicat per: Bridge Books, octubre 2016.

Format: Cartoné - 16,5x20,2cm - 120 pàgines - B/N

Preu: 14,90€

La Sarah Andersen és una jove de Brooklyn (Nova York), la qual les seves vinyetes o gargots (en anglès, scribbles), on s'hi auto-paròdia de manera casi autobiogràfica, han fet furor a internet. No en va, té 236 mil seguidors a Twitter i més d'1 milió 760 mil seguidors a Facebook.

El març del 2016 en va publicar el seu primer llibre recopilatori amb el títol Adulthood is a myth, traduït al català com Créixer és un mite, obra la qual ens la publicat Bridge Books, aquest passat octubre de 2016.

A les vinyetes d'aquest llibre, amb humor,  s'hi relaten aspectes de la vida real, com malgastar els dies fent el mandrós, ja sigui al llit sota mantes i llegint llibres, o bé mirant sèries per internet o bé enganxat a les xarxes socials,  sense fer res de profit. També tenim per exemple problemes en la socialització quan un és més aviat introvertit, o bé també com encarar i com portar a terme les relacions de parella. No falten les vinyetes dedicades a la imatge personal com per exemple la roba i el pentinat, i com que la protagonista i l'autora és una dona, tampoc hi falten els gargots dedicats al cicle menstrual. I tal al cap i a la fi tal com ens diu el títol del llibre, la temàtica general és sobre la maduració, sobre que significa fer-se gran.

Mentre hi ha còmics que sí que estan esbiaixats cap al sexe femení,  en aquest cas tot i que el punt de vista sigui femení, això no exclou pas els lectors masculins, al cap i a la fi moltes de les coses hi surten, s'hi poden sentir reflectits tant homes com dones.

Aquest no serà l'únic llibre que es publicarà dels "Gargots de la Sarah" ja de cara al proper març sortirà un segon llibre amb el títol Big Mushy Happy Lump. Per tant fent un símil amb aquest primer, de cara a finals d'any ja podríem tenir el segon. El temps dirà.

L'humor gràfic a Barcelona. 175 anys de tradició humorística catalana (1841-2016).

Títol: L'humor gràfic a Barcelona. 175 anys de tradició humorística catalana (1841-2016)

Autors: Varis autors

Publicat per: Editorial Efadós, novembre de 2016

Format: Cartoné amb sobrecobertes, 19x26 cm, 216 pàgines

Preu: 33€

Després de la publicació del llibre sobre Cu-cut! el 2012, L'Esquella de la Torratxa el 2013 i Papitu el 2014, Editorial Efadós a aquest passat novembre de 2016, ha publicat un altre llibre sobre humor gràfic català, però aquest cop no es tracta de cap monografia en homenatge a cap publicació satírica, si no plasmar en paper unes ponències que van tenir lloc a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona el maig de 2013. El resultat és aquest llibre: L'humor gràfic a Barcelona. 175 anys de tradició humorística catalana (1841-2016).

Aquelles ponències van tenir lloc durant les primeres Jornades d'Història de l'Humor Gràfic a Barcelona.  Durant dos dies es va parlar dels principals dibuixants i revistes satíriques de Catalunya, sent Barcelona com a cap i casal del país, principal impulsadora de la nostra antiga tradició satírica.

Nou experts en aquest tema van parlar i en van fer una anàlisi de l'humor gràfic a Barcelona d'aquests darrers 150 anys.  Les diferents qüestions que es van parlar són les que s'han  recollit en aquest excel·lent volum diferent dels 3 ja mencionats, però que alhora els complementa, no en va aquest llibre ve a ser el marc general i temporal en el qual es van desenvolupar les tres revistes tractades, i per tant els diferents dibuixants que hi van posar el seu humor.

Vegem breument les diferents ponències que van tenir lloc a durant les Jornades d'Història de l'Humor Gràfic.

1. L'humorisme gràfic. Una activitat artística i periodística. En aquesta ponència, en Sergi Barjau va definir el marc teòric i terminològic de l'humor gràfic. Tot començant pels orígens històrics del que coneixem com a humor gràfic, i tot resumint la seva trajectòria en el temps.

2. Fons i col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Els dibuixos per a publicacions periòdiques com a element de patrimoni. L'Eloïsa Sendra va explicar les diferents col·leccions que conformen els fons de dibuixos originals de l'Arxiu Històric. Es divideix en tres grans grups. El primer, el fons privat, provinent de tres autors, Apel·les Mestres, Josep Bartolí i Jaume Perich. El segon, el fons d'empresa provinent del Diario de Barcelona, i el tercer una una col·lecció de dibuixos provinents de diversos autors i publicacions.  

3. Tomàs Padró a "La Flaca" (1868-1874) i  l'eclosió de la caricatura a la premsa satírica. En Jaume Capdevila en parla d'aquesta revista la qual al seu dia va causar furor, tant per la seva qualitat artística en la utilització de colors en les caricatures, com també per tots els entrebancs que va tenir: multes, suspensions, retirades de números, etc. Va ser una revista pionera i que inspiraria revistes i publicacions posteriors. També es parla d'en Tomàs Padró, un dels seus principals dibuixants.

4. Els alcaldes de Barcelona en caricatura. En Josep Maria Cadena fa un repàs a les diferents caricatures que van tenir els alcaldes de la ciutat començant per Francesc de Paula Rius i Taulet. I és que els alcaldes són el primer esglaó polític i per tant el més proper al poble, i per tants el primers a ser satiritzats.

5. Qui no anuncia no ven! Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). No només els humoristes gràfics vivien de sàtires i il·lustracions artístiques, si no que també eren contractats per il·lustrar publicitat que es mostraria en les revistes i publicacions, i així les empreses vendre els seus productes. Gràcies aquesta publicitat il·lustrada tenim el coneixement històric de com han anat canviat els gustos de la gent, les diferencies entre classes i com ha evolucionat els productes Això ho ens explica  Ricard Mas.

6. La "Memòria dels Dibuixants", projecte de recuperació històrica.  En Jordi Artigas ens parla del projecte "Memòria dels Dibuixants", el qual es dedica a recuperar i reivindicar els dibuixants catalans represaliats pel franquisme.
 
7. "Tio Vivo", cinc dibuixants a contracorrent. Antoni Guiral ens parlar de cinc dibuixants, Guillermo Cifré, Carlos Conti, Josep Escobar, Eugenio Giner i José Peñarroya, que provenint d'Editorial Bruguera, van portar a terme la seva pròpia publicació, la revista Tio Vivo.  El valencià Paco Roca els va homenatjar en el seu còmic L'hivern dels dibuixants (Astiberri, 2011)

8. Tres revistes infantils en català en ple franquisme, "Cavall Fort", "L'infantil-Tretzevents" i "Patufet". En Jordi Riera Pujal fa un repàs a aquestes tres revistes infantils que malgrat la censura franquista van poder-se publicar en català gràcies a la protecció de l'Església catalana, exceptuant la tercera que va seguir un altre camí. Avui en dia sols Cavall Fort continua publicant-se.

9. La Transició democràtica: Perich, entre "Cavall Fort" i "Por Favor". I acabem amb el repàs d'en Rai Ferrer que ens fa de la figura d'en Jaume Perich (5 de novembre de 1941 - 1 de febrer de 1995). Un humorista gràfic que va resistir totes les èpoques que li va tocar viure, franquisme, transició i democràcia, el qual sense pèls a la llengua va atacar tot déu, comportant-li algun que altre mal de cap amb les autoritats pertinents, però que en canvi no va superar una malaltia estranya (infart intestinal), morint prematurament als 53 anys. El llibre s'hi reprodueixen alguns dels aforismes que al seu dia va escriure, els quals molts encara són vigents avui en dia. Podríem dir que fou algú avançant als temps que li va tocar viure.

Amb aquest llibre ens fem important idea del que ha representat i representa l'humor gràfic en la nostra cultura, i el paper que ha tingut i té Barcelona en el món satíric català.

Class. 1a temporada

Del 22 d'octubre al 3 de desembre de 2016  es va emetre la primera temporada de Class, una seqüela/spin-off de Doctor Who, constant de 8 episodis en total. 

Tal com ens suggereix el nom de la sèrie, aquesta se situa en un centre educatiu, l'acadèmia Coal Hill, on la Clara Oswald i en Danny Pink havien fet de professors. A més també ens podem pensar que els alumnes i els professors en seran els protagonistes. És en el seu primer episodi, For tonight we might die (Per aquesta nit, podríem morir), que els coneixerem. Com a alumnes tenim l'April MacLean, en Ram Singh, la Tanya Adeola, en Matteusz Andrzejewski, en Charlie "Charlie" Smith i com a professora protagonista hi ha l'Andrea Quill, coneguda com a Senyoreta Quill.

Cada un d'aquests personatges té els seus transfons personal i familiar, i cada un tindrà els seu paper al llarg de la temporada, però hem de destacar els dos últims, en Charlie i la Quill, ja que aquests dos no son humans, són del planeta Rhodia, de dos espècies diferents i enfrontats bel·licosament. El primer és el príncep dels rhodians i la segona és una quill, d'aquí el nom utilitzat.

Quill i Rhodià

Degut a l'enemistat, a la Quill se li va implantar un arn, un parasit, al cap i degut això es veu obligada a protegir-lo, a més ells dos són els únics supervivents del seu planeta, el qual va ser atacat pels Shadow Kin ("Ombra Kin"), una espècies d'humanoides de foc que només poden viure en presencia d'una ombra. El seu rei és en Corakinus. En Charlie i la Quill foren salvats justament pel Dotzè Doctor, qui els va portar a la Terra, adaptant una nova identitat.

Precisament el Doctor farà presencia en aquest capítol, com a convidat especial, ajudant els protagonistes contra els Shadow Kin que han arribat a la Terra. Hi ha una escena rellevant en que el Senyor del Temps mira un tauler de fusta on hi ha els noms dels difunts relacionats amb Coal Hill, i per tant hi apareixen els noms de la Clara i en Pink, "El temps no oblida". En la línia temporal del Doctor aquesta aventura es prèvia a l'Especial de Nadal de 2015, The Husbands of River Song.

A més, entre l'April i en Corakinus degut a un fets que tindrà lloc durant aquest primer episodi començaran a compartir el cor, el donarà a lloc a que els Shadow Kins seran sent els enemics principals de la temporada.

Al segon episodi, The Coach with the Dragon Tattoo (L'entrenador amb el tatuatge del drac), s'esdevindrà la mort del senyor Armitage, el director de Coal Hill. La seva primera aparició fou a Into the Dalek, el segon episodi de la vuitena temporada de Doctor Who.

Al tercer episodi, Nightvisting (Vista nocturna), apareix el Lankin, una criatura en forma de tentacle, liana que s'alimenta de la dolor. És incapaç d'emportar-se la gent en contra de la seva voluntat, i per aconseguir que les seves víctimes el toquin, transforma els tentacles en éssers estimats difunts.

Els episodis Co-owner of a lonley heart (Copropietari d'un cor solitari) i Brave-ish heart ("Cor valent") són dos parts d'una mateixa història. El pare de l'April, en Huw Maclean, apareixerà. En Corakinus retornarà i l'April desenvoluparà els poders del Shadow Kin, gràcies al lligam que té amb el rei dels Shadow Kin. Aquest es fa implentar una ancora, una llum, al cor per trobar l'April. La noia i en Ram viatge fins al planeta del Shadow Kin, Underneath. on derrotaran en Corakinus, i l'April esdevindrà "rei". Empresonat, en Corakinus, elimina l'ancora fent que l'April perdi el seus poders sobre els Shadow Kin.  En el primer episodi apareixerà per primer cop la Dorothea Ames, la nova directora del Coal Hill i que té alguna mena de relació amb un grup anomenat Els Governadors.

El sisè i setè episodi, Detained (Detingut) i The Metaphisical Engine, or What Quill Did (El motor metafísic, o el que la Quill va fer) són paral·lels "temporalment". Mentre en els alumnes es troben fora de l'espai i del temps, i n'han de sortir, la Quill està immersa en una dura prova, i així un cop la supera aconsegueix extreure's l'arn del cap, esdevenint lliure altre cop. En reconnectar-se les dues històries al final dels dos episodis però expandint-se en el segon. No només la Quill és lliure de l'arn, si no que es trobava en un estat avançat de gestació. Mentre que pels nois la seva aventura no ha suposat més d'una hora, per la Quill la seva aventura li ha suposat mesos.

La Quill sense l'arn

I arribem al darrer episodi, The Lost (La pèrdua). Té lloc el darrer enfrontament amb els Shadow Kin. En Corakinus mata en Varun Singh, el pare d'en Ram, i la Vivian Adeola, la mare de la Tanya. Així doncs davant aquesta amenaça, en Charlie utilitza la Urna de les Ànimes, el recipient on s'hi emmagatzemen tots les ànimes dels rhodians morts, per matar tot els Shadow Kin, destruïnt Underneath. Però hi ha una conseqüència inesperada, durant la lluita final, l'April mort, morint també en Corakinus, l'última ànima rhodiana que queda ressuscita l'April, però no el seu cos si no en el cos d'en Corakinus.

Per altra banda s'introdueix l'habitació M17, la qual s'obre amb una clau especial, i un cop a dins ens trobem a la sala d'assemblea dels Governadors, grup que governa l'escola, liderats pel seu  President, els quals preparen l'Arribada guiats per un Àngel Ploraner, que mata la Dorothea.

I així finalitza la primera temporada de Class, amb l'April dins del cos d'en Corakinus, i amb l'aparició dels Àngels Ploraners. Un gran cliffhanger per aquesta seqüela de Doctor Who.