Crònica del 35 Saló del Còmic de Barcelona 2a part: Dissabte de firmes

Si el divendres del Saló del Còmic va estar dedicat bàsicament a les compres, el dissabte el vaig dedicar íntegrament a les firmes. Entrant a les 10 al Saló, les casi dues primeres hores les vaig dedicar a mirar les exposicions amb més atenció, ja que el divendres no m'hi vaig poder entretenir gaire.

I entre mirant l'una i l'altre es va acostar l'hora de la primera firma, a les 12h. Així que vaig anar, a l'estand de Trilita, per tal que en Josep Maria Beà, em dediqués Historias de Taberna Galáctica. A alguns lectors, els dibuixos que feia per donar-hi un toc de color, ho feia humitejant-ho amb vi. Em va semblar curiós. 

Tot segut vaig anar a l'estand de Norma, per tal que en Julián López, dibuixant de Hoy me ha pasado algo muy bestia, em dediqués el meu exemplar. En aquest estand per tal que et signessin, calia tenir número. Afortunadament, no em vaig esperar casi res pel meu torn. Ja a les acaballes del dia també vaig aconseguir, que el seu guionista, El Torres, també me'l dediqués.

Tot seguit vaig anar a l'estand dels Còmics de les Illes Balears, sent Dolmen una de les principals editorial. Allí em vaig retrobar amb en Quim Bou, qui ja me l'havia trobat abans d'entrar al Saló, amb el qual vam comentar l'aplicació per a Apple que havia tret sobre Orn i Ornis. Justament, sobre Orn, vaig voler que em dediqués el primer àlbum d'Història Universal. Recentment he estat buscant els diferents àlbums d'Orn, trobant i comprant, l'Integral de Dues Espases, com també els àlbums 1, 3, 4 i 5 d'Història Universal. Justament em falta el segon àlbum, L'Illa Formiga, encara no l'he aconseguit trobar. Si algú sap on en puc trobar algun exemplar, s'ha agrairia. 

Així es va acabar el torn del matí i va arribar l'hora de dinar. Havia quedat per dinar amb uns amics de Barcelona, els quals es van endarrerir una mica. Estona que vaig aprofitar per donar una volta. Mentre que el divendres, si més no durant el matí, a Barcelona hi feia bon temps, el dissabte va ser passat per aigua, sobretot el migdia i primera hora de la tarda. Entre gota i gota, els amics em van avisar que estaven a punt d'arribar i vaig sortir del Saló per retrobar-nos, i així anar a dinar. 

Un cop ja vam tenir les panxes plenes, ens vam acomiadar i va ser el moment de tornar al Saló pel torn de firmes de la tarda. Vaig tornar a l'estand de Norma, on altre cop vaig ser afortunat amb el número i el cap de poc minuts d'esperar-me, en Sergio Colomino i en Jordi Palomé, em dedicaven Sherlock Holmes y el legado de Moriarty. Mentre em dedicaven el còmic va ser inevitable parlar una mica de la quarta temporada de la sèrie Sherlock de la BBC.

Tot seguit vaig anar a Planeta Cómic per tal que un altre autor consagrat, l'Estaban Maroto em dediqués el meu exemplar de Les llegendes de Sant Jordi. Aquí també es necessitava número, tocant-me el 14 de 15, afegint-hi que l'home ja té una edat i que fa uns dibuixos molt elaborats, aquí si que m'hi vaig haver d'esperar casi dues hores, sort que havia dinat bé, però tot i així va ser cansat esperar i veure com tardava que la cua anés avançant. Però finalment va arribar el meu torn. 

I quan ja la vaig tenir enllestida, vaig anar corrents cap a l'estand de Dibbuks per si a aquelles hores, al voltant de 2 quarts de nou de la tarda/vespre, encara hi eren El Torres i en Jesús Alonso Iglesias. Afortunadament encara hi eren, no vaig tenir cap problema per posar-me a la breu cua per tal que em firmessin la seva obra conjunta Els fantasmes de Gaudí, aprofitant com ja he dit per tal que El Torres em dediqués HMHPAMB. Entre l'hora que era, que tots ja estàvem cansat, que feia fresqueta per que hi havia una porta oberta al costa, vam fer unes quantes bromes per animar-nos una mica, la gent que hi havia allà. Certament se'ls hi ha d'agrair que aquelles hores del dia, a falta de mitja hora per que tanqués el Saló, encara estiguessin disposats a fer dibuixets. Gràcies!

I així entre el divendres i el dissabte es va acabar la meva experiència al 35 Saló del Còmic, arribant a casa força tard com també cansat, havia estat un dia llarg. Ara tocarà esperar el proper Saló del Còmic que tindrà lloc del 3 al 6 de maig del 2018. Abans però si es possible torcarà visitar el XXIII Saló del Manga de Barcelona a la propera tardor.

Crònica del 35 Saló del Còmic de Barcelona 1a part: Divendres de compres i primeres firmes

Del passat 30 de març al 2 d'abril va tenir lloc el 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Aquest cop a diferència de l'any passat si que hi vaig poder anar, una escapada llampec el matí de divendres i tot el dissabte sencer.

Aquest Saló l'he destinat a la principalment a la compra de novetats, el divendres, i també a aconseguir firmes, tant divendres com el dissabte. Enguany,  les compres pre-Saló han estat quatre: Garbo, l'espia català que enganyà Hitler, Naruto - Historia Especial: El Séptimo Hokage y el mes de la primavera escarlata, Mortadel·lo i Filemó. Misèria, la Bactèria! i Bola de drac Super núm. 1. 

En aquesta primera part tocarà parlar de l'escapada llampec de tres hores de divendres al matí. Passades dos quarts de deu del matí ja era davant del Saló del Còmic, i havent recollint l'acreditació proporcionada com col·laborador de ComiCat, a les 10 en obrir portes, ja hi vam poder entrar. Així doncs directe al Palau 1 on enguany hi havien tots els estand de les editorials i botigues, ja que la planta inferior del Palau 2 estava tancada. 

Com que la firma programada, la tenia a les 12 passades, primer vaig fer una volta de reconeixement, per poder situar els estands com també orientar-me en aquesta nova organització del Saló. Mentre l'anava fent vaig coincidir amb el company Emili de ComiCat. Tots dos tenien els nostres plans i la trobada va ser breu. Havent fet la volta, vaig sortir a la Plaça Univers on sota la carpa hi havia l'exposició Còmics en vol, amb presència d'avions i destacant aquells còmics on l'aviació n'és la protagonista, sobre tot en aquells de gènere bèl·lic.

Tot seguit vaig anar a la planta superior del Palau 2. Aquí els estand dels fanzines, d'entitats relacionades a l'aviació, a Star Wars, Star Trek i altres franquícies de ciència-ficció. També hi hi havia la zona de videojocs amb la Nintendo Switch en primer terme i tres exposicions: Retratant Donald Trump, Fanhunter i Els viatges de Tintín.

 A més hi hi vaig fer la primera compra, l'edició en català del fanzine Paranormal del grup Sudando Tinta Ediciones.

Tot seguit vaig anar al Palau 4, on al llarg dels seus diferents nivells hi tenien lloc els tallers, xerrades i el gruix d'exposicions, les quals no m'hi vaig entretenir gaire, volent-les mirar amb més tranquil·litat l'endemà dissabte. Aquelles que entre les dues jornades hi vaig prestar més atenció foren: Li deien Lucky Luke, Beca Carnet Jove Còmic 2016, Gaudí entre vinyetes i TBO

I en acabat, vaig tornar al Palau 1 per realitzar la resta de les compres i aconseguir la firma programada. Primer vaig anar a Planeta Cómic, on hi vaig comprar la nova edició de The Ghost in the Shell, el cèlebre manga de Masamune Shirow.

Tot seguit vaig anar a Norma Editorial, on hi vaig comprar el primer volum de l'adaptació a manga de la magnífica sèrie de la BBC Sherlock, adaptant el primer episodi, Estudi en rosa. Aquest té dues edicions, una normal i una en format de luxe. Vaig comprar-ne l'edició normal.

Seguidament vaig anar a l'estand de la Llibreria Universal just al costat de Panini Comics, on hi vaig comprar Vells descobridors,  la nova obra guanyadora de la segona ronda  de la Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic 2016, justament publicada per aquesta editorial.

I ja que s'acostava l'hora de la firma, ja vaig anar a l'estand on tindria lloc, cap a Continuarà / Coeditum-Trilita Ediciones. Justament Trilita en motiu del Saló va fer un promoció de les obres d'en Josep Maria Beà que havia publicat recentment: Historias de Taberna Galáctica i El hombre de los mil estilos.  Comprant aquests dos volums, et regalaven el CD musical de Historias de Taberna Galáctica, l'àlbum a color de La Esfera Cúbica (aquest editat per la difunta Glénat el 2008) i la seva corresponent banda sonora. A part de tractar-se d'una promoció atractiva, l'interès de conèixer nous autors i tractant-se d'un autor consagrat a casa nostra, no m'hi vaig poder resistir.

I ja es va fer l'hora de la firma. En Lluís Juste de Nin va arribar a l'estand, i mentre em dedicava el meu exemplar de Garbo, l'espia català que enganyà Hitler, vam parlar d'aquest personatge rellevant per la història del món. El tracte amb en Lluís Juste de Nin va ser molt obert, sense cap manera de dubte una excel·lent, simpàtica i gran persona. 

Però aquesta en contra del que tenia pensat i programat no va ser la única firma del divendres. Tot fent l'última volta abans de retirar, en passar per l'estand de l'Escola Joso, vaig veure que hi estava firmat en Mariano de la Torre, un dels autor del còmic de Lliures i Morts. Dedicava exemplars de la seva nova obra Kharmeg, juntament amb els altres dos autors d'aquest, l'Agus Vera i en Fran Vázquez. Fa temps pel Twitter d'en Mariano de la Torre, que s'havia creat un campanya de micro-mecenatge per poder portar a terme la publicació d'aquest còmic, el qual s'hi reflecteix l'extermini de moltes espècies de taurons, només per obtenir-ne les seves aletes, una pràctica destructiva per l'equilibri ecològic dels oceans. El còmic finalment va sortir a la llum a finals de l'any passat a mans d'Aleta Ediciones. Així doncs va tocar compra i dedicatòria.

 

Entre tot plegat, ja s'havia fet la una del migdia, i va tocar marxar del Saló, fins l'endemà dissabte, que seria un dia ben intens. 

El manga de Bola de drac Super ja és aquí!

Títol: Bola de drac Super núm.1 

Títol original: Dragon ball Super (ドラゴンボール超)

Autors: Toyotarô (Guió i dibuix) i Akira Toriyama (Guió)

Traducció per: Agnès Pérz Massegú (Daruma SL)

Publicat per: Planeta Cómic, març de 2017

Format: Comic Book - 32 pàgines - 168 x 157 mm - B/N

Preu: 2,95€ 

Bola de drac Super és la nova història de l'obra d'Akira Toriyama. Estrenant-se l'anime, el juliol de 2015, emetent-se setmanalment, el manga es va estrenar un mes abans, el juny de 2015 amb  publicació mensual.  

Així basant-se en les idees proposades per Toriyama, la Toei desenvolupa el primer i en Toyotaro en crea el segon, el que dóna lloc a varies diferències argumentals entre un i l'altre. Així per exemple, mentre que l'anime en les seves dues primeres sagues adapta els dos nous films de la franquícia, La Batalla dels Déus i La Resurrecció d'en Freezer, amb canvis però, el manga només adapta la primera i de la segona només en fa una lleugera menció.

Enguany, en motiu del 25è aniversari de l'arribada del manga de Bola de drac, en les seves Sèries Blanca i Vermella, Planeta Cómic ha decidit fer una edició nostàlgica del manga de Bola de drac Super, concretament publicant-ne 5 números (de moment) corresponents al primer volum original, i que s'ha posat a la venda el seu primer número aquest passat març. Com es pot veure, aquesta edició respecta el format de portada de la Sèrie Vermella, pel color evidentment com també el logotip del nom, afegint-hi el kanji "Super". A més com la Sèrie Vermella també té dues numeracions, una pròpia com a Sèrie Súper i una segona general seguint la numeració de la Sèries Blanca i Vermella, així doncs té el número 212. El primer volum original ens arribarà a la tardor de cara el Saló del Manga de Barcelona. La principal diferència que té envers les antigues Sèries Blanca i Vermella és que ara el sentit de lectura és oriental.

Aquest nova història comença temps després de la derrota del Majin Boo, i per tant abans de l'aparició de la Pan i l'Oob en l'epíleg de l'obra original. Dit d'una altra manera té lloc dins dels deu anys entre entre aquests dos successos.

Aquest primer número recopila els dos primers capítols del manga: Els somni premonitori del Déu de la Destrucció i La derrota d'en Son Goku.

Els nostres personatges viuen tranquil·lament i en pau, en Goku s'ha de guanyar les garrofes treballant de pagès per exigència de la Chichi, però gràcies a un regal econòmic d'en Satan  té via lliure per fer el que li més li agrada, entrenar-se i se'n va al planeta del senyor Kaiô. 

Però mentre en Goku hi és, uns altres dos personatges també hi fan cap, en Beerus, el Déu de la Destrucció o Hakaishin, i el seu acompanyant, en Whis. I és que aquest misteriós déu que en Goku no coneixia, però en canvi en Kaiô s'alarma degut a la seva presencia, està interessat en el saiyà  per dos motius, un per que va derrotar en Freezer i el segon motiu és degut a un somni que ha tingut, comportant que està buscant un saiyà en especial, el Supersaiyà God. La batalla és inevitable i en Beerus i en Goku s'enfronten. Aquest mostra els tres nivells de supersaiyà que té però no són res davant del poder aclaparador i immens d'en Beerus. Quan el déu li demana que mostri el Supersaiyà God, en Goku no en té ni idea de què és això. En Beerus deixa pels terres en Goku i junt amb en Whis van cap a la Terra a buscar els altres saiyans.
Però entre tot això, hi ha dos altres éssers que volten per l'univers tot evitant ser detectats pels altres, un s'assembla a en Beerus però més més rodanxó i l'altre s'assembla a en Whis però tot indicant que és de sexe femení.

Per acabar parlar breument de la traducció utilitzada. Primer destacar el canvi de nom del Déu de la Destrucció. Mentre que a l'anime comic de la Batalla dels Déus van utilitzar el terme Bills, ara s'utilitza el terme Beerus, que respecta més l'etimologia del nom del personatge, de "Beer", cervesa. Per aquest, però pel "sama" japonès, utilitzen el terme "déu", senzillament i correctament es podria utilitzar "senyor".

Qui també han canviat de nom per a bé són els "Kaiôshin", usant ara aquesta nomenclatura. Havent-se utilitzat al segon Compendi el terme "Kaitoshin", desconec el terme l'edició en color. En "Kaito" però continua sent "Kaito".

Pel "Supersaiyà God" com dic jo per respectar la terminologia original, com ja van usar a l'anime comic de la Batalla dels Déus, s'utilitza el terme "Déu dels Superguerrers". Al manga de Jaco però es va utilitzar en singular,  "Déu Superguerrer".

En tot, l'aspecte  que no m'agrada gens, és que en Goku anomeni o cridi en una situació plenament normal i familiar al seu fill petit per cognom i nom, o sigui Son Goten, quan clarament seria simplement Goten. Aquest criteri per anomenar sempre els fills d'en Goku, i no pas en ell, per cognom i nom, o sigui "Son Gohan" i "Son Goten", també és utilitzat com he vist fullejant en l'edició en color i als anime comics. Clarament és un criteri erroni i absurd, heretat de l'anime en català. Si en japonès és "Cognom + Nom", en català igual, i si en japonès és "Nom", doncs en català el mateix.

Així doncs com a punt final, tal com ja he mencionat, aquesta edició serà mensual constant pel moment de 5 números. Mostro les properes quatre portades, números que sortiran d'aquest abril fins a juliol, la darrera la qual només he trobat en castellà. 

Mortadel·lo i Filemó. Misèria, la Bactèria!

Títol: Mortadel·lo i Filemó. Misèria, la Bactèria!

Títol original: Mortadelo y Filemón. ¡Miseria, la Bacteria!

Autor: Francisco Ibáñez

Traducció de: Tina Vallès

Col·lecció: Mestres de l'Humor nº41

Publicat per: Ediciones B, març de 2017

Format: Cartoné, 48 pàgines, Color

Preu: 12,90€

Aquest passat març, Ediciones B ha publicat un nou àlbum de la col·lecció Mestres de l'Humor amb altre cop amb en Mortadel·lo i en Filemó com a protagonistes: Misèria, la Bactèria!

Aquesta nova història és molt especial, ja que en Francisco Ibáñez introdueix un nou personatge en aquest peculiar món d'espies i agents. Aquest personatge és la Bactèria, la muller del professor Bacteri, i com el seu marit és tota una experta en invents, en el seu cas tecnològics. Si en Mortadel·lo i en Filemó ja en tenien prou amb les ocurrències d'en Bacteri, ara a sobre hauran d'aguantar la seva dona.

I sí, i es que des del primer moment que la Bactèria trepitja la seu de la TIA com a nova treballadora, el lloc pateix un daltabaix per culpa dels seus invents. La missió dels dos agents serà controlar-la amb especial dedicació, però la tasca serà completament difícil havent-hi pel mig una sèrie d'aparells que comportaran rebomboris, accidents i tot tipus d'entrebancs. Sense cap dubte, una història on la parella Bacteri-Bactèria tinguin el mateix protagonisme pot ser demolidor.

Aquest àlbum té dos errors que jo hagi vist. Un primer és al llom, on enlloc de posar-hi "Mestres de l'humor" i han posat el seu equivalent en castellà "Magos del humor". I el segon error és que per referir-se al microbis s'utilitza el terme "bactèria", quan en català el terme correcte és "bacteri", en masculí.   

Per altra banda, continuo recordant la discontinuïtat en la numeració. L'abril de 2015 fou publicat El tresorer amb el número 39 i el novembre de 2015, Eleccions! amb el 45. Davant d'aquest fet que en desconec el motiu, el sentit comú per omplir aquest espai era que a partir dels nous àlbums, començant per Rio 2016, s'anessin utilitzant els números del 40 al 44, per aquest ordre. Aquest àlbum, de l'abril de 2016, però va rebre el número 42, el següent àlbum publicat, El capo s'escapa!, el juliol de 2016, va rebre el número 46,  Jornalets més aviat justets..., de l'octubre de 2016, el número 44, i ara, amb aquest nou àlbum, Misèria, la Bactèria!, ha rebut el número 41. Així continuen pendents per una banda el 40, per l'altra banda el 43. Veurem en quin ordre s'aniran utilitzant aquest números en els propers àlbums.

Naruto - Historia Especial: El Séptimo Hokage y el mes de la primavera escarlata

Títol: Naruto - Historia Especial: El Séptimo Hokage y el mes de la primavera escarlata

Títol original: Naruto Gaiden - Nanadaime Hokage to Akairo no Hanatsuzuki (ナルト 外伝・七代目火影と緋色の花つ月, Naruto - Història Especial: El Setè Hokage i el mes de la primavera escarlata)

Autor: Masashi Kishimoto

Traducció per: Marc Bernabé (Daruma SL)

Publicat per: Planeta Cómic, febrer 2017.

Format: Rústic amb sobrecobertes, 216 pàgines, B/N

Preu: 7'5€

Aquest passat febrer, Planeta Còmic ha publicat la mini-sèrie i seqüela del Naruto, El Séptimo Hokage y el mes de la primavera escarlata, el qual a diferència de la sèrie regular, només ha sortit en castellà. Aquesta història està situada després del capítol 700 del manga, on aquest a manera d'epíleg, situat uns 15 anys després de la Quarta Gran Guerra Ninja, s'hi presenten les noves generacions de ninges de Konoha, entre ells en Boruto, fill d'en Naruto i la Hinata. No en va els capítols d'aquesta mini-sèrie es numeren de la següent manera "700+n", on "n" va d'1 a 10, el nombre de capítols que té aquesta història i volum. Aquesta història però també actua com a preludi de la pel·lícula Boruto: Naruto The Movie, sent aquesta la segona pel·lícula canònica de la saga, la primera és The Last: Naruto The Movie, situada entre els capítols 699 i 700 del manga.

L'argument d'aquesta mini-sèrie no se centra en en Boruto, si no que ho en la figura de la Sarada Uchiha, la filla d'en Sasuke Uchicha i la Sakura Haruno. El petit Uzumaki Hyûga ja té la seva respectiva pel·lícula ja mencionada.  A la Sarada però hi ha una cosa que l'amoïna i que la preocupa, els seus veritables orígens, i ha certs indicis que el que es suposat pugui no ser veritat. Així que empren un viatge per trobar el seu pare per tal que li expliqui el què i justament ho fa acompanyat per una altra noia, la Chôchô, la filla d'en Chôji Akimichi.

Aquest viatge però no serà tan tranquil com s'esperaven les dues noies, si no que apareixerà un estrany individu que posseeix el sharingan, i té com a objectiu acabar amb els Uchiha, o sigui en Saskuke i la Sarada, com també recuperar els Akatsuki.  

Evidentment en una història de Naruto, no hi pot faltar el qui dóna nom a la saga, ara adult, pare i Hokage i per tot plegat molt més responsable i savi del que havia sigut durant la seva infantesa i joventut. Aquesta història alhora ens permet aprofundir una mica més en aquest nou Naruto, ja que al capítol 700 poc ho vam poder veure. I evidentment també hi tenen el seu espai, en Sasuke i la Sakura com és evident per la trama de la història. I sí, tal com es veu a la portada, l'Orochimaru també hi té lloc.

Tot i ser una història auto-conclusiva, com ja he mencionat, és alhora una extensió del darrer capítol de Naruto, el 700, i com també un pròleg o introducció de les noves generacions de ninges de Konoha, amb en Boruto al capdavant, amb la seva pel·lícula corresponent, essent adaptada al manga (i anime)  Boruto: Naruto Next Generations, escrit por Ukyô Kodachi i il·lustrat per Mikio Ikemoto, sota la supervisió de l'autor original, en Masashi Kishimoto.  

Si no estic errat, l'edició japonesa va tenir dos portades. Les dues juntes mostren aquesta imatge. A l'interior del volum, s'inclou però en blanc i negre.