Homenatge a Catalunya (adaptació gràfica)

Títol: Homenatge a Catalunya (adaptació gràfica)

Títol original: Homenaje a Cataluña (versión gráfica)

Autors: George Orwell (novel·la original), Andrea Lucio (il·lustracions),  Jordi de Miguel Capell (guió)

Traducció de: Jordi Ainaud i Escudero

Publicat per: Rosa dels vents, març de 2019

Format: Cartoné - 144 pàgines - 196 x 246 mm - B/N i Color

Preu: 19.90€

El meu primer contacte amb alguna obra d'en George Orwell, fou 1984, publicada originalment el 1949, que vaig llegir en català ja fa força anys. 1984  és una visió d'una societat totalitària on la gent és absolutament controlada pel conegut Gran Germà.

En George Orwell, fou un home d'esquerres, però això no li va impedir criticar la Revolució Russa i satiritzar la corrupció de l'antiga URSS en els seus primers temps, tal com ens mostra en un altre llibre seu, La rebel·lió dels animals (Animal farm) publicat el 1945.

En George Orwell, sent el seu nom real Eric Arthur Blair, va néixer el 1903, i per tant per edat no va participar e la Primera Guerra Mundial, això el va marcar, participar en un conflicte bèl·lic seria una cosa pendent en la seva vida, i en esclatar la Guerra Civil espanyola no va dubtar ajuntant-se al bàndol republicà des del POUM.

Homenatge a Catalunya (Homage to Catalonia) és el relat de les seves vivències en aquest conflicte bèl·lic. Va arribar a Barcelona el desembre del 1936, fins ls juny de 1937. Les estades a Barcelona va viure els diferents estats d'ànim de la ciutat, es va endinsar al mig de la guerra en el front d'Aragó però també va ser present a les lluites internes dins del bàndol republicà entre les seves diferents faccions. Finalment un ferida al coll, el qual va sobreviure, i després la persecució envers el POUM va ser determinants per finalment marxes de Catalunya. Però aquests sis mesos que hi va ser present van ser determinants per conèixer el conflicte, si més no des d'un punt de vista, i donar-lo a conèixer en el llibre que va escriure. Això i alguns elements més és el que veurem en aquesta adaptació a còmic a càrrec d'en Jordi de Miguel i l'Andrea Lucio.

El llibre original no l'he llegit, però després d'haver llegit aquesta adaptació, es pot veure que no és una adaptació diguéssim pàgina per pàgina de l'obra original, però tot i això, crec que els autors han sabut mantenir la seva essència. Tot adaptant a còmic aquells episodis més essencials que l'Orwell explica al llibre, així ho entenc, per transmetre el passat i el relat original, s'hi barregen moments del present, per donar-hi un punt de vista actual al relat orwellià, també contraposant el passat i el present. Així sobre aquests moments del present comencem amb una trobada del novembre de 2018 amb en Richard Blair, el fill adoptiu d'en George i la seva esposa Eileen. Però la part més important és l'entrevista dels autors a en Miquel Berga, professor de la literatura anglesa de la UPF, el gener del 2017, i que s'ha plasmat tot combinant fotografies i núvols amb text, apareixent al llarg del còmic.

Així els dos autors d'aquest còmic, d'aquesta manera imaginativa, barrejant passat i present, il·lustració i fotografia, han sabut transmetre aquesta obra d'en George Orwell, i fent-li justícia, el lector captarà les diverses vivències d'Orwell durant la Guerra Civil espanyola, podent-li obrir les ganes d'endinsar-se en l'obra original. 

El Noi. Vida i mort d'un home lliure

Títol: El Noi. Vida i mort d'un home lliure
Autor: Lluís Juste de Nin

Publicat per: Ediciones Trilita, març 2019.

Format: Cartoné, 108 pàgines, 240 X 320 mm, B/N

Preu: 24,8€

A principis de març es va posar a la venda la nova obra d'en Lluís Juste de Nin, també publicada per Ediciones Trilita, anomenada El Noi. Vida i mort d'un home lliure, i tal com el títol i la portada ens mostren, està dedicat a en Salvador Seguí, conegut pel nom d'El Noi del Sucre. 

En Salvador Seguí i Rubinat, nascut a Tornabous, l'Urgell, amb pocs anys, la seva família i ell es van establir a Barcelona, ciutat que des de bon principi el va impressionar.

Al llarg d'aquest còmic repassarem la vida del qui fou un dels grans caps de l'obrerisme i de l'anarcosindicalisme, no en va, va ser un dels impulsors de la Confederació Nacional del Treball (CNT), i amb ell també repassarem les dues primeres dècades del segle XX.

Iniciant-nos amb la seva infantesa, sent el Paral·lel un dels escenaris principals, amb tot els que va significar llavors, el veurem créixer, les seves primeres feines, trobant la feina de pintor sent la seva vocació, i alhora impregnant-se de les idees llibertàries. Des de ben jove va mostrar una bona oratòria, cosa que seria important al llarg de la seva vida en liderar el moviment obrer.

Fou seguidor de l'Escola Moderna d'en Francesc Ferrer i Guàrdia, i es va relacionar amb personatges de l'àmbit polític com en Francesc Layret i Foix, fundador de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, en Lluís Companys, d'orígens urgellencs com ell, i també en Francesc Macià. Evidentment no hi falten personatges del moviment anarcosindicalista com l'Ángel Pestaña, l'Andreu Nin, entre d'altres, i dedicant l'autor unes pàgines a l'Alfons Vila i Franquesa conegut com a Shum, el gran dibuixant anarquista. També viurem la seva vida amorosa, tot creant una família amb la Teresita i el seu fill Hel·leni.

L'obra és tot un retrat a una època, destacant-ne el pistolerisme, les manifestacions obreres com la de la Canadenca i repressions de tota mena, i amb aquestes tots els personatges implicats. En Salvador mateix va passar diverses èpoques a presó. La seva importància dins del moviment obrerr va anar creixent tant que finalment, l'única per aturar-lo fou assassinar-lo, cosa que va passar el 10 març de 1923, quan tenia 36 anys. Una vida curta però que en Seguí va viure amb intensitat i amb la màxima llibertat que va aconseguir.

Un magnífic treball d'en Lluís Juste de Nin, que tot relatant-nos la biografia d'en Salvador Seguí en format còmic, viurem també i en especial la Barcelona convulsa de principis del segle XX.

Crònica del 37 Comic Barcelona 2a part: Dissabte tarda

Continuem amb la Crònica del 37 Comic Barcelona amb el dissabte a la tarda, quan acabaria de visitar el Saló, faria les darreres compres i vaig obtenir el gruix de les dedicatòries.  

Ja amb la panxa plena vam passar a l'ala dreta del Palau 2 on hi havia l'espai Comic Kids, creat l'any passat, el Comic Experience, un espai de creació de còmics, i també altres exposicions: Spirou 4rights, els articles de la declaració dels Drets Humans dibuixats a la revista Spirou,  el VIII Concurs Escolar de Còmic de Barcelona, Lucky Luke versió 2.0: La diligència, una versió del dit àlbum on cada pàgina és d'un dibuixant diferent, els 20 anys del Concurs de Còmic de Nou Barris de Barcelona i la Beca Carnet Jove Connecta't al Còmic del 2018.

A partir d'aquí ja vam passar a la part posterior del Palau 2, on sempre acostumen a haver-hi les grans editorials com ECC, Norma, Penguin Random House, Panini i Planeta, també hi eren presents els estands de Món Còmic de El Corte Inglès i l'FNAC, l'estand de Selecta Vision i el del Departament d'Educació, Cultura i Esport del Govern d'Aragó, i enguany també hi havia la Zona Nintendo. 

Aquí vaig continuar amb les tres darreres compres. Primer a l'estand de Planeta Cómic vaig comprar The Ghost in The Shell 1.5 Human Error Processer. Tot seguit a l'estand de Panini Comics vaig comprar La culpa va ser del gat, de la Patricia Herreruela, sent l'obra guanyadora de la Beca Carnet Jove Connecta't al Còmic de 2018. Una estona més tard, l'autora seria l'estand dedicant. Així que hi tornaria. I la darrera compra la vaig fer a l'estand de Penguin Random House que fou Mortadel·lo i Filemó: Da Vinci, el Pintamona... Lisa, publicat pel segell Bruguera.

Fetes les compres, va tocar el torn de la resta de les dedicatòries, com que alguna requeriria alguna mica de temps i cua, vaig acomiadar-me de Pau.

La segona dedicatòria del saló fou la de la Patricia Herreruela, que firmava Panini a les 4 de la tarda.  

Les següents van tocar a l'estand de Norma Editorial amb les dedicatòries d'en Denis Lapière i en Ricard Efa, autors de Sola. En Ricard va em comentar que tot i ser ell la parella de la néta de la Lola, la protagonista de l'obra, va preferir un guionista allunyat del context personal per alterar el mínim la història. Una persona aliena seria més neutral que una persona propera. Aquí va tocar fer cua, i on calia prèviament agafar número.  

Just acabar aquí, quasi s'havien fet les 6, hora que l'Oriol Malet firmaria a l'estand de l'FNAC. Esperant no gaire, va arribar i em va dedicar Mandela i el general.  Amb ell breument vam conversar com encara avui en dia, era complicat publicar còmic en català, i que en alguns casos, editorials i autors han de fer esforços de tota mena, per tal això sigui possible. S'ha d'agrair doncs que hi hagi aquest compromís per publicar en català. 

I afortunadament per a mi, també a l'FNAC hi firmaven en Jordi de Miguel l'Andrea Lucio, autors de l'adaptació gràfica d'Homenatge per Catalunya d'en George Orwell, novetat de Rosa dels vents, segell de Penguin Random House. Així que ells em van fer les darreres dedicatòries del Saló. Amb en Jordi també vaig conversar breument sobre la publicació de còmic en català.

Abans he dit afortunadament, ja que no sortien a la llista de signatures de l'FNAC, i jo els tenia previstos per les 7 de la tarda a l'estand de Penguin Random House, pel que vaig acabar la feina abans del previst. I em va anar bé, ja que passades les 7, ja era dins del tren de tornada a casa.

Així doncs amb el Saló del Còmic completat (tot i el canvi de nom, el concepte "Saló del Còmic" el farem anar durant temps), abans de visitar la pròxima edició del certament, el 38 Còmic Barcelona, de moment sense dates, tocarà visitar el XXV Saló del Manga de Barcelona, el qual se celebrarà de 31 d'octubre al 3 de novembre de 2019, de moment sense canvi de nom i mantenint els 4 dies.

Crònica del 37 Comic Barcelona 1a part: Dissabte matí

Del passat 5 al 7 d'abril va tenir lloc el 37 Comic Barcelona, el qual com a primers canvis visibles importants són el canvi de nom de l'esdeveniment, abandonant els termes "saló" i "internacional", i la reducció d'un dia, passant de 4 a 3 dies de duració. Enguany el Saló del Còmic ha comptat amb més de 112.000 visitants. 

Enguany hi he anat durant el dia de dissabte, i com ja fa anys, entrant-hi acreditat com a col·laborador de ComiCat. Durant aquesta  entrada doncs repassaré les compres que vaig fer i les dedicatòries que vaig aconseguir, tot planificat. 

Així doncs entrava al Saló havent passat dos quarts d'onze, i enguany com a acreditat, entrant com l'any passat pel Palau 5. Tot just entrant, trobant-nos al nivell 1, a l'esquerra hi havia l'exposició dedicada a Stan Lee & The American Comic Book, cocreador dels principals superherois de Marvel Comics, qui va morir el passat novembre de 2018, fent un repàs a la seva vida i trajectòria creativa. Mencionar la lamentable situació dels textos en català als dos laterals del plafó principal de l'exposició.

Després de veure-la llavors em vaig trobar amb el company de ComiCat, en Pau "Gargotaire", una trobada planificada. Amb ell, vaig visitar el Saló gran part del dia. Tot seguit baixant al nivell 0, a la dreta hi trobàvem les exposicions dedicades a Vibracions Underground: Interferències entre el còmic i rock and roll i a Laura Pérez Vernetti: La resistència poètica, sent la guardonada al Gran Premi del Saló del 2018, i també l'espai de xerrades Forum Comic Barcelona.

A l'esquerra hi havien més exposicions, les dedicades a Ana Penyas, l'Autora Revelació 2018, la de Pinturas de guerra d'Ángel de la Calle, la Millor Obra d'Autor Espanyol 2018,  la dedicada a en Josep Solana "Joso" i l'espai de còmic en viu de Dibujos por Sonrisas - Otros mundos. Un esdeveniment benèfic, ja present l'any passat on els autors convidats realitzarien il·lustracions, les quals seran subhastades i els beneficis estaran destinats a les persones refugiades. Als nivells superiors d'aquest palau, el 2 i el 3, hi havia l'auditori i diverses sales on el llarg del Saló van tenir lloc diversos esdeveniments com xerrades, presentacions de novetats i trobades amb autors com també el lliurament de premis del Saló. 

 

Tot seguit vam sortir a la Plaça Univers on hi havien Food Truks i un espai reservat per jugar a Laser Tag. D'aquí vam passar al Palau 1 on hi havia la Fan Zone, amb estands d'Star Wars i d'Stark Trek. A més d'haver-hi una zona de Soft Combat. També hi havia més Food Truks i la Comic Stage, un espai on van tenir lloc actes  musicals com balls, karaoke, concerts i també cosplay.

I ja només ens quedava per visitar el Palau 2, la seva planta inferior només, ja que la superior estava tancada com també ho estava el Palau 4. Vam entrar-hi per directament per l'ala esquerra, en la qual hi havia estands, i d'aquí vam passar a la part anterior del palau. A partir d'aquí segons les nostres necessitats "comicaires", en Pau i jo, o bé seguíem el mateix camí o bé camins diferents. Una cosa observada fou la presència de tres estands dedicats  a Tintín, dos quasi amb exclusivitat, portant les noves edicions de Les joies de la Castafiore, publicades conjuntament per Trilita i Zephyrum. Dos eren el Cantonet "El racó tintinaire" i The Tintin Shop, i el tercer evidentment era l'estand de Trilita - Coeditum. Justament en l'estand d'aquesta editorial hi vaig fer la meva primera compra, la nova edició de Peter Hipnos d'en Josep Maria Beà, qui hi seria a partir de la 1 del migdia a fer dedicatòries, així que tocaria tornar-hi en aquesta hora.

Anant cap a la part dreta, hi havia l'Alter Comic Barcelona, un espai reservat a petites editorials, la Zona Fanzines i l'Artist Alley, zones reservades a fanzines, autors, auto-editors i similars. 

Just a la Zona Fanzines hi vaig fer la meva segona compra. A l'estand de Sudando Tinta Ediciones hi vaig comprar el seu cinquè i nou fanzine titulat Espai. Com que hi havia diferents autors i anaven dedicant altres exemplars, els hi vaig deixar el fanzine, i cap a mitja tarda el vaig recollir amb força dedicatòries.

Tot voltant per la part anterior del palau 2 vaig fer més compres. A l'estand de la Casa del Llibre hi vaig comprar Mandela i el general d'en John Carlin i l'Oriol Malet, publicat per Comanegra. A la tarda, justament l'Oriol Malet el podria trobar primer a les 5 a Penguin Random House i  després a les 6 a l'FNAC.

Passant per l'estand de Fandogamia, hi vaig comprar el nou volum de Doctor Who, sent el segon amb el Desè Doctor com a protagonista, titulat Los Ángeles Llorosos de Mons.

Tot i que ja hi havia passat, finalment em vaig parar davant de l'estand d'Ooso Comics. Allà vaig recollir el seu nou manga en català, Mazinger Otome. He dit recollir per què ja l'havia comprat mitjançant la pre-venda per la seva pàgina web. Parlant amb la seva editora, l'Olga Resina, la idea publicar pròximament el quart i últim volum de Mazinger Angels per a després ja dedicar-se a Dynamic Heroes. La idea és que hi hagi una periodicitat bimestral entre volums. 

Seguidament, ja sent la 1 del migdia, vaig tornar a l'estand de Trilita, on en Josep Maria Beà em va dedicar Peter Hipnos. 

Amb la primera dedicatòria aconseguida, retrobant-nos amb en Pau va tocar anar fer una pausa per dinar. 

La tarda del dissabte la continuo en una altra entrada, ja que posant les etiquetes de l'entrada, supero el nombre màxim permès de caràcters (200), el que m'obliga a fer dues parts de la crònica, però bé així no em quedarà una sola entrada molt llarga. 

Inscripcions obertes a la 1a Jornada sobre ciències socials i humanes a la Segarra històrica

Els Centre d'Estudis Segarrencs (CESeg) realitzarà la Primera Jornada sobre Ciències Socials i Humanes de la  Segarra històrica, que es celebrarà el 27 d'abril de 2019, amb la voluntat de reunir un bon grapat de ponències interessants sobre diferents facetes de les ciències socials i humanes de la Segarra històrica. Des del CESeg es demana la confirmació tot inscrivint-vos. 

En el següent enllaç, hi trobareu la informació per inscriure-us i el programa de l'acte.


Font: CESeg

Presentació del catàleg de l’exposició “Sigara Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània” a Igualada

El dijous dia 11 d’abril, a les set de la tarda, a l’Adoberia J. Bella Bernades d’Igualada, tindrà lloc la presentació del catàleg de l’exposició “Sigara Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània”.

M'ha sobtat veure en el mapa del cartell, l'estranya situació del topònim "Sigarra" just sota el riu Ebre. O bé qui va dibuixar el mapa al seu dia va tenir un error geogràfic important o bé hi ha una segona Sigarra ebrenca que desconec? En tot cas pel context geogràfic que ens referim, qui hagi fet el cartell, el lògic és que hagués ressaltat la "Sigarra" de la Catalunya interior, en cas que surti en aquest mapa o bé utilitzar-ne algun altre. Alguna explicació hi deu haver. 

Font: Ajuntament dels Prats de Rei Facebook