Títol: Jo també veia Bola de drac
Autor: Josep Maria Bunyol
Publicat per: Ara llibres, març 2016
Format: Rústic amb solapes, B/N, 16 x 23 cm, 338 pàgines
Preu: 17,90€
Aquest mateix mes de març, a part del ja ressenyat Generació Tomàtic, va sortir un altre llibre dedicat la nostàlgia anomenat Jo també veia Bola de drac del guionista Josep Maria Bunyol. Els dos llibres en cap cas competeixen, si no més aviat es complementen. Si el primer com ja he ressenyat se centra en el Club Super3 clàssic i aquells que vam créixer a la dècada dels 90, aquest segon no només fa referència als crescuts als 90, si no també la dècada anterior, els que van créixer als 80. Així doncs l'espai temporal a tractar és més gran i per tant també té més material a tractar.
El llibre es podria haver titulat per exemple "Jo també veia Dallas". Ara bé, agradi o no, Bola de drac fou i és una sèrie que ha fet història al nostre país, Catalunya; ha marcat moltes generacions i és una sèrie icònica de TV3 i al seu dia també amb la seva polèmica que afortunadament va superar. A més utilitzar el nom d'aquesta sèrie, li ha servit a l'autor dividir el llibre en 7 grans capítols, justament com les 7 boles de drac, a banda també hi ha un pròleg, un qüestionari i una mena d'epíleg, sobre polèmiques del seu dia: Bola de drac o les primeres reaccions al Cobi, en serien dos exemples clars. El que avui recordem amb nostàlgia i que ens sembla que un camp de flors, al seu moment, segons per qui, era un pedregar amb esbarzers.
Els títols dels 7 capítols són molt clars i definidors dels temes que tracten. Vegem-los: La identitat, l'aventura, la infància, l'amor, la música, els diners i l'esport.
1. La identitat: Alguns havíem nascut en plena dictadura, d'altres quan el dictadors ja havia mort, i d'altres en en l'anomenada transició demòcrata i d'altres amb la democràcia més o menys consolidada. Van ser anys de canvis i recuperació d'institucions polítiques durant dècades suprimides, en els nostre cas, la Generalitat i el Parlament de Catalunya, i juntament amb ells, la recuperació de la llengua i la identitat catalana. Les campanyes de normalització lingüística (catalana), us en recordeu de la Norma?, i l'arribada dels mitjans de comunicació en català, entre ells Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya, són alguns dels elements des que es parlen.
2. L'aventura: Érem jovenets, i en aquells anys el que volíem eren aventures, i això ho vam trobar en les sèries de televisió, moltes d'elles provenint del País del Sol Naixent. Ja ho he dit que Bola de drac va deixar empremta, oi? No només a la televisió teníem aventures, si no també a la ràdio, llavors s'emetien programes adreçats a la canalla, al llibres (Tria la teva aventura) o les atraccions, tant de les fires com dels parcs, el Tibidabo o el desaparegut de Montjuïc.
3. La infància: En aquest apartat es repassen aquelles activitats destinades a quan érem petits. Una mica de calaix de sastre, el que no s'ha posat als altres capítols ho posem, ep però molt bé, que consti. Programes de ràdio i televisió, literatura, més sèries i el naixement del Club Super3, com element més destacat.
4. L'amor: Què era l'amor en la infància? Les cartes al nen o nena que t'agradava n'és un exemple. Però l'amor més proper que tenim és el de la família. I al mitjans i a la cultura popular, d'amor i de famílies i d'estranyes parelles n'hi teníem ben curiosos referents. Sense cap manera de dubte el programa televisiu estrella era Amor a primera vista amb la Montse Guallar i l'Àlex Casanovas al capdavant. Per moltes, en Magnum fou un referent seductor. Com a estranya parella, l'Edmund Escurçó Negre i en Baldrick. Tots vam esperar en candeletes que en Sembei Norimaki aconseguís seduir la senyoreta Midori Yamabuki. I no es podem oblidar de les aventures juvenils de Els joves, la matriarca més estimada del moment, la Roseanne, i les nostres famoses Teresines. Referents familiars i d'altres tipus per donar i per vendre.
5. La música: Deixem de parlar de sèries; un altre dels elements que marquen les generacions és la música. Del les cançons cantades amb els escoltes, cau o d'on fóssiu a l'auge de l'anomenat "rock català". Tot passant per la Trinca, el pas dels cassets als CDs o els recopilatoris Mix. Tot un gran ventall musical.
6. Els diners: Encara avui, tot i que ja estem ben immersos en el euros, molts encara pensem en pessetes, la veritat és que explicar les pessetes a generacions posteriors a les nostres pot ser complicat. I relacionat amb els diners, tenim els mítics concursos per guanyar calés de llavors amb l'Un, dos, tres com a pioner. Des del punt de vista català, si un pensa amb un presentador de concursos, pensarà amb en Josep Maria Bachs. Tampoc no es podem oblidar d'en Josep Maria Puyal, l'Antoni Bassas, i l'etern i immutable Jordi Hurtado. I deixant el món televisiu, tenim gran joc de taula de de compra-venda, el Monopoly o la loteria catalana per excel·lència, la Loto 6/49. Resumint: Els diners són omnipresents.
7. L'esport: Els fets esportius també marquen les generacions. El Barça i la seva primera Copa d'Europa, el bàsquet amb el canvi de nom de cada temporada, el potencial català en l'hoquei, i també en el motor, especialment en motos. I per acabar-ho de rematar l'esdeveniment del moment: Els Jocs Olímpics de Barcelona'92. Com ja he dit les primers reaccions envers el Cobi van ser adverses, ara tots ens l'hem acabat estimant, i fins i tot va tenir sèrie d'animació pròpia. Sempre les sèries de televisió pel mig.
Aquests breus resums dels capítols són totalment subjectius, basats en la meva experiència i en el que he volgut destacar, però crec que personalment un es pot fer la idea de que es trobarà i això és molt breu, són quatre pinzellades ràpides del que en realitat és Jo també veia Bola de drac, un gran llibre de nostàlgia però també d'història.
Un dels punts forts que vull destacar és el llenguatge utilitzat per en Josep Maria Bunyol. No s'estalvia d'utilitzar la ironia, directes, indirectes, i també humor. Que quan vol dir una cosa, la diu i ho entenem.
Sense cap manera de dubte és un llibre que ens despertarà records, melodies oblidades (seguríssim) i amb el qual passarem gran estones, i que ens fa veure realitat, el pas del temps és inevitable, hem crescut, ens hem fet grans, senyors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada