Respon al Fòrum l'Espitllera, que alerta de la desaparició del bosc, que no aplicarà “clàusules d'excepcionalitat comarcal”
La conselleria reconeix un augment de les peticions de rompudes pel regadiu
 |
| Com s'aprecia a la imatge, a municipis com Torrefeta i Florejacs i al sud de la Segarra la presència dels boscos és ja testimonial Foto: E. POMARES. |
La conselleria d'Agricultura ha respost negativament a la petició
formal del Fòrum l'Espitllera per introduir “clàusules
d'excepcionalitat” a la Segarra davant les autoritzacions de rompudes de
bosc. L'entitat segarrenca alerta de la progressiva desaparició del
bosc, a favor del conreu de cereals. A la Segarra, el bosc representa el
15% del territori, mentre que la mitjana catalana és el 40%. A banda i
especialment al sud de la comarca, el percentatge de bosc és gairebé
testimonial, i les unitats forestals tenen una superfície molt reduïda i
discontínua, cosa que perjudica la biodiversitat. L'entitat argumenta
que el pla general de Política Forestal de Catalunya persegueix una
“gestió sostenible” i té en compte “la conservació d'hàbitats singulars i
el manteniment i la millora de la funció protectora de la forest”.
L'Espitllera adverteix, a més, que la Segarra és capçalera de nombrosos
rius i els boscos protegeixen el sòl quan hi ha rovinades.
En
resposta a L'Espitllera, la conselleria reconeix que “la transformació
en regadiu d'una part de la comarca ha provocat una modificació
important de la geometria de les finques ... i de les zones de forest
confrontants”. A més, “la perspectiva de millora de rendibilitat de les
zones agrícoles ha provocat un increment substancial de sol·licituds de
rompuda”. És a dir, una transformació del paisatge que comporta la
desaparició del bosc. La tendència es podria accelerar quan arribi
l'aigua del canal Segarra-Garrigues.
Malgrat aquesta realitat, la
conselleria assegura que no pot incloure “clàusules d'excepcionalitat
comarcal en l'aplicació de la normativa vigent i és mitjançant la
normativa local que és possible regular els canvis d'usos per rompudes
de forma adaptada a les especificitats municipals o comarcals”. El
tràmit administratiu per fer rompudes s'inicia als ajuntaments, i és
l'administració forestal qui les pot aprovar o denegar basant-se en el
que determini el planejament urbanístic local, mitjançant un informe
previ del consistori o bé dels serveis tècnics comarcals. Agricultura
afirma que “el DARP ha d'aplicar en l'àmbit de les seves competències
una normativa general per a tot Catalunya i, en conseqüència, els
criteris tècnics són únics per a tot el territori”.
Durant el
tràmit administratiu per fer rompudes, que comporten la desaparició
definitiva del bosc, Agricultura explica que en el criteri
d'autorització “es té en compte la viabilitat econòmica de la
transformació i es consideren criteris de conservació de sòls limitats
bàsicament pels pendents” del terreny.
Més protecció a comarques fràgils
La presidenta de
L'Espitllera, Maria Garganté, considera que la política forestal
“precisament hauria de tenir en compte la idiosincràsia de cada
comarca”. Opina que “a més de posar tota la confiança en el bon criteri
dels ajuntaments, ajudaria disposar de més protecció i regulació per a
comarques fràgils”.
La resposta de la conselleria evidencia un “criteri còmode de gestió forestal, però no és raonable, perquè les característiques de cada territori són diferents”, a parer de Dani Espejo, portaveu de l'entitat. També remarca que alguns consistoris acaben donant permisos de rompudes per silenci administratiu. “Està molt bé que es reculli al POUM i a les normes subsidiàries municipals, però què passa si un ajuntament no té POUM o ganes o temps de respondre? Ens estan dient que els POUM regeixen la política forestal del país”, apunta Espejo. Després de la negativa d'Agricultura, l'entitat estudia si presentarà la reclamació a la conselleria de Territori: “La llei del paisatge protegeix elements singulars.” I el bosc segarrenc cada cop ho és més.
La resposta de la conselleria evidencia un “criteri còmode de gestió forestal, però no és raonable, perquè les característiques de cada territori són diferents”, a parer de Dani Espejo, portaveu de l'entitat. També remarca que alguns consistoris acaben donant permisos de rompudes per silenci administratiu. “Està molt bé que es reculli al POUM i a les normes subsidiàries municipals, però què passa si un ajuntament no té POUM o ganes o temps de respondre? Ens estan dient que els POUM regeixen la política forestal del país”, apunta Espejo. Després de la negativa d'Agricultura, l'entitat estudia si presentarà la reclamació a la conselleria de Territori: “La llei del paisatge protegeix elements singulars.” I el bosc segarrenc cada cop ho és més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada