Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya

Títol: Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya

Autor: Jordi Badia Perea

Publicat per: Pagès Editors, juny de 2011

Format: Cartoné, B/N, 17 x 24 cm, 264 pàgines

Preu: 20€

Josep Suñol i Garriga fou un burgés i empresari però també polític d'esquerres, republicà i catalanista, i també president d'entitats esportives, com la Federació Catalana de Futbol o el FC Barcelona. Fou afusellat pel franquisme el 6 d'agost de 1936, complint-se el 80è aniversari de la seva mort. I malgrat que altres afusellats pel franquisme són recordats i reivindicats, ell va passar a l'oblit. I és que tal com es diu al llibre, hauria pogut ser un personatge de tothom, però en canvi va esdevenir un personatge de ningú.

Amb la intenció de recuperar-lo per la memòria històrica, després d'uns anys de recerca, el periodista Jordi Badia i Perea, en va escriure la biografia, publicant-se el 2011 en motiu del 75 aniversari de la seva mort.

A Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya, repassarem la seva vida començant pels seus antecedents familiars, els seus orígens i així situar-lo en el context familiar com històric,  en el qual creixeria. Nascut el 21 de juliol de 1898, ara fa 118 anys, va viure els temps convulsos del primer terç del segle XX, desembocant amb la Guerra Civil Espanyol, trobant-hi la mort en el seus primers compassos.

Com a membre i hereu d'una família burgesa, tenia el deure de dedicar-se als negocis familiars, i així ho va fer, ara bé dels beneficis que n'obtenia, aquells que eren seus, a part de destinar-los a la vida burgesa també els destinava a altres fins, molts sovint de caire social, a les causes que ell creia. A més d'embarcar-se a altres tasques, com la premsa, la política i el món esportiu, el que comportaria discrepàncies amb el seu pare, Josep Suñol i Casanovas, comportant que aquestes s'arrosseguessin fins i tot després de la mort de Suñol i Garriga.

La premsa fou el gran mitjà pel qual en Josep Suñol i Garriga va divulgar les seves idees polítiques i esportives. Va finançar periòdics com La Nau i va ser l'impulsador de La Rambla, un dels mitjans referents de l'època.

En el camp esportiu, Suñol fou partidari de l'esport com a mitjà per formar la joventut de Catalunya. Soci del Barça des del febrer 1925, va esdevenir President de la Federació Catalana de Futbol, gràcies al fet de ser directiu del FC Barcelona, esdevenint president del club de futbol, el juliol de 1935 fins al moment de la seva mort.

I ja en l'aspecte polític, tot i que ser burgés, fou un polític d'esquerres, republicà i catalanista, un defensor de les llibertats nacionals de Catalunya. Passant per diverses formacions polítiques republicanes i catalanistes va acabar arribant sent membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, esdevenint-ne diputat a les Corts Espanyoles i també sent un home de confiança d'en Francesc Macià. 

Si no va tenir més càrrecs en vida, fou per responsabilitat en vers els negocis familiars com també els problemes de salut que tenia que de tant en tant l'obligaven a ver retirs per curar-se.

Recuperant el final del primer paràgraf, tot i que va tenir una vida plena i va ser una persona molt popular, tal com he dit amb al seva mort va caure amb l'oblit. No fou reivindicat per la classe burgesa a la que pertanyia degut a la seva ideologia política. Per l'esquerra, fes el que fes i digués el que digués, Suñol i Garriga mai va deixar de ser un burgés i amb el pas del temps, el seu partit, ERC, de màrtirs, amb el president Lluís Companys ja en té prou i de sobres. Per el periodisme, La Rambla fou un caprici de burgés i per tant no considerat un periodista. I des del món esportiu, amb prou feines el el FC Barcelona ho ha fet. L'estiu de 1996, en motiu del 60è aniversari de la mort, l'Associació Amics de Josep Suñol va promoure la col·locació d'un monòlit al punt quilomètric de la carretera de la serra de Guadarrama on Suñol fou afusellat, el club es va afegir de manera oficial a aquest homenatge.

Tot i que el llibre em va arribar  a les mans el passat Sant Jordi, el vaig començar a llegir justament el dijous 21 de juliol, tal com he dit coincidint amb el 118è aniversari del seu naixement, i finalitzant-lo el passat 31 de juliol, publicant la ressenya avui 6 d'agost de 2016, tal com ja he dit, en motiu del 80è aniversari de la seva mort.

Aquest llibre el podeu complementar i alhora aprofundir en el personatge per una banda amb el documental que es va emetre el passat 19 de febrer de 2016 a TV3, Suñol, un crit valent, que podeu recuperar al següent enllaç, i per altra banda, com novetat més recent des del passat maig, també a mans de Pagès Editoris, en Jordi Badia ha recollit escrits de Suñol en el següent llibre: Amb afany de justícia i llibertat. Josep Suñol i Garriga a través dels seus articles i entrevistes.