Títol original: Manneb som sökte sin skugga (lit. L'home que buscava la seva ombra)
Autor: David Lagercrantz
Traducció de: Marc Delgado i Casanova
Publicat per: Columna Edicions. 1a edició setembre 2017
Format: Rústic amb solapes, 15 x 23cm, 608 pàgines
Preu: 22,5€
A principis del passat setembre, dos anys després la publicació de El que no et mata et fa més fort, ens ha arribat la cinquena entrega de la serie Millennium, sota el nom de L'home que perseguia la seva ombrat. L'estranya parella sueca formada per la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist han tornat per fer-nos enganxar a una nova aventura plena de suspens i fer-nos gaudir al llarg dels seus 25 capítols (epíleg inclòs).
Aquesta nova aventura se situa mig any després dels fets ocorreguts a El que no et mata et fa més fort, situant-nos ara al mes de juny. Degut als fets succeïts al quart llibre de la saga, i malgrat l'acte heroic que va protagonitzar la Lisbeth ara està reclusa a la presó de Flodberga, faltant pocs dies per ser alliberada. Malgrat que intenta passar desapercebuda, davant els abusos que pateix una jove de Bangladesh, la Faria Kazi, la Salander no ho pot ignorar, i finalment decideix fer front a la interna que ha aconseguit fer-se la mestressa del pavelló de la presó, on es troben aquests tres personatges, i que és la causant dels abusos de la Faria. A partir d'aquí la dita perillosa Benito posarà l'ull i tota la seva influencia en la Lisbeth. A partir d'aquest fet, anirem coneixent el per què de la Faria es troba a la presó i tot el que hi ha a darrere.
Però la Lisbeth a més és la persona comuna que ens portarà a seguir l'altre cas que té lloc en aquesta història i es que l'afecta personalment. La jove va rebre la visita del seu amic i vell Holger Palmgren, el qual li explica que va rebre una sèrie de documents que contenen informació sobre abusos que va rebre ella durant la seva infantesa per part d'institucions del govern suec, situant-se aquests abans dels que coneixem de la trilogia original, però que la vegada hi estan relacionats. Serà doncs en aquest assumpte, que la Lisbeth demanarà ajuda a en Mikael Blomkvist per esbrinar-ne tot el que hi ha al darrere, i a mesura que vagi investigant hi veurà un nou i important cas per explicar a la seva revista Millennium.
En David Lagercrantz, ha tornat a estar a l'altura de l'essència i personatges creats per l'Stieg Larsson. Seguint el camí creat amb la trilogia original, recuperarem com certes institucions governamentals feien i desfeien com volien, donant a entendre que els seus projectes eren dignes de la ciència i de la investigació, però sortint-ne perjudicats els més desvalguts, sovint minories ètniques o d'estrat social molt baix, posant de clar exemple la Lisbeth i la seva família, com prou bé sabem i sabrem en aquest cinquè llibre. No revelaré de què es tracta l'experiment que s'hi explica, per mantenir la incògnita d'un dels principals punts de l'argument, però és tota una atrocitat realitzada malauradament en el nom de la ciència i la investigació, que tenia lloc en èpoques no gaire llunyanes i sovint passava en diversos països. En aquest cas, Lagercrantz ha treballat perfectament els flaix-bacs, tot combinant passat i present, tot enllaçant els fets per anar explicant l'argument.
L'altre cas que té lloc en aquest llibre, el de la Faria Kazi, veurem com malgrat ser a Europa, a Suècia concretament, les dones de religió musulmana, malgrat l'entorn extern i progressia del país on viuen, es veuen ofegades i maltractades per l'entorn intern de casa seva, quan l'integrisme religiós islamista hi esdevé present.
I com a altre tema mencionat, hi tenim la post-veritat, un tema de moda actualment, sobre tot a partir de les darreres eleccions presidencials dels EUA, especialment present a les xarxes socials, en que a falta de tenir criteri propi, ja no sabem diferenciar el que és veritat i el què és mentida. El tractar fets del dia a dia, de l'actualitat, ben reals, fa que l'obra ens sigui més propera i més real del que de per sí ja ho podria ser.
Però la Lisbeth a més és la persona comuna que ens portarà a seguir l'altre cas que té lloc en aquesta història i es que l'afecta personalment. La jove va rebre la visita del seu amic i vell Holger Palmgren, el qual li explica que va rebre una sèrie de documents que contenen informació sobre abusos que va rebre ella durant la seva infantesa per part d'institucions del govern suec, situant-se aquests abans dels que coneixem de la trilogia original, però que la vegada hi estan relacionats. Serà doncs en aquest assumpte, que la Lisbeth demanarà ajuda a en Mikael Blomkvist per esbrinar-ne tot el que hi ha al darrere, i a mesura que vagi investigant hi veurà un nou i important cas per explicar a la seva revista Millennium.
En David Lagercrantz, ha tornat a estar a l'altura de l'essència i personatges creats per l'Stieg Larsson. Seguint el camí creat amb la trilogia original, recuperarem com certes institucions governamentals feien i desfeien com volien, donant a entendre que els seus projectes eren dignes de la ciència i de la investigació, però sortint-ne perjudicats els més desvalguts, sovint minories ètniques o d'estrat social molt baix, posant de clar exemple la Lisbeth i la seva família, com prou bé sabem i sabrem en aquest cinquè llibre. No revelaré de què es tracta l'experiment que s'hi explica, per mantenir la incògnita d'un dels principals punts de l'argument, però és tota una atrocitat realitzada malauradament en el nom de la ciència i la investigació, que tenia lloc en èpoques no gaire llunyanes i sovint passava en diversos països. En aquest cas, Lagercrantz ha treballat perfectament els flaix-bacs, tot combinant passat i present, tot enllaçant els fets per anar explicant l'argument.
L'altre cas que té lloc en aquest llibre, el de la Faria Kazi, veurem com malgrat ser a Europa, a Suècia concretament, les dones de religió musulmana, malgrat l'entorn extern i progressia del país on viuen, es veuen ofegades i maltractades per l'entorn intern de casa seva, quan l'integrisme religiós islamista hi esdevé present.
I com a altre tema mencionat, hi tenim la post-veritat, un tema de moda actualment, sobre tot a partir de les darreres eleccions presidencials dels EUA, especialment present a les xarxes socials, en que a falta de tenir criteri propi, ja no sabem diferenciar el que és veritat i el què és mentida. El tractar fets del dia a dia, de l'actualitat, ben reals, fa que l'obra ens sigui més propera i més real del que de per sí ja ho podria ser.
L'home que perseguia la seva ombra és una obra
autoconclusiva, i com he dit, continuant amb el llibre anterior no gaire lluny temporalment, el que dóna lloc que certes coses relacionades íntimament amb la Lisbeth que hi van passar, i que se'ns recorda en aquest cinquè, encara quedin obertes, i per tant sense dubte ens arribarà un sisè llibre, on es resoldran aquestes assumptes, i que per anar bé, hauria de ser l'últim ja no d'aquesta segona part per part d'en David Lagerkrantz, si no també de tota la saga, ja que allargar-ho massa, potser ja seria contraproduent. Tot dependrà però de com es desenvolupi, el futur sisè llibre, que en principi podem donar per fet que hi serà. La saga Millennium encara té lloc per donar-nos una nova aventura del duet Salander-Blomkvist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada