Lectures manga: Aposimz - Tierra de glenes

Títol: Aposimz - Tierra de glenes
Títol original: Ningyou no Kuni (人形の国) / Aposimz
Autor: Tsutomu Nihei
Traducció de: Jesús Espí (Daruma Serveis Lingüístics)
Publicat per: Panini Manga, octubre de 2022 - febrer de 2024
Format: Rústic amb sobrecobertes - 13 x 18 cm - 184 pàgines - B/N i Color
Núm. de volums: 9
Preu: 8,95 €/ volum. Total = 80,55 €

 

El que és el manga en castellà ja fa temps que no entra dins de les meves prioritats, poques excepcions hi ha, però hi ha un autor que de tant en tant li compro alguna cosa seva publicada en aquesta llengua. Aquest és en Tsutomu Nihei, tot un referent del gènere cyberpunk. D'ell n'he llegit Biomega, Blame!, Knights de Sidonia, i recentment Abara, totes elles publicades per Panini Manga.

En aquest passat 30 Manga Barcelona de 2024, passant per l'estand d'aquesta editorial, ja tenia present fer-hi una compra, però al final van ser-ne dues. En primer lloc, la que ja tenia pensada fou Abara, en la seva Master Edition, en el mateix format que l'edició de Blame! que tinc i, en segon lloc, els tres primers volums (de nou) que al seu moment va ser la nova sèrie d'aquest autor després de la publicació de Knights of Sidonia, parlo d'Aposimz - Tierra de glenes. El febrer d'aquest 2025 vaig comprar els volums 4 a 6, i aquest passat març, esl tres darrers volums, completant així la sèrie.

Aposimz - Tierra de glenes fou publicada originalment a la revista Monthly Shônen Sirius de Kodansha del febrer de 2017 a l'agost de 2021, recopilant-se els seus capítols en nous volums mencionats.

El juliol de 2022, Panini va anunciar la seva publicació, juntament amb la recuperació d'Abara publicant-la en el format de mida gran conegut com a Master Edition, tal com prèviament havia fet amb Blame!, i també en aquest format, també van anunciar altre cop Biomega, que el 2017 havien publicat en dos volums en cartoné, l'anomenada The Ultimate Edition, que és l'edició que tinc.

El primer volum  d'Aposimz es va posar a la venda l'octubre de 2022, i amb una periodicitat bimestral, el febrer de 2024 va sortir novè i darrer volum. Com he dit, llavors tenia altres prioritats, però ara, sabent que estava completada i que és curta, vaig decidir començar-la, fins a completar-la. El primer volum va anar acompanyat d'un petit calendari de 2023 mostrant les obres de Tsutomu Nihei del catàleg de Panini.

Aposimz és un cos celeste artificial que té 120.000 quilòmetres de diàmetre. La major part del seu volum és una cavitat subterrània, el Ctonos, que està cobert per una capa de megaestructura.

Fa cinc mil anys, la derrota en la guerra contra el Ctonos, va comportar que els éssers humans perdessin el dret de viure a Aposimz i obligats a viure a la superfície gèlida del cos celeste.

Els habitants de la superfície s'enfronten, per una banda, a uns éssers biomecànics que provenen del nivell de les ruïnes, sota la superfície, anomenats "autòmats" i, per altra banda, a una perillosa malaltia anomenada "glenosis", que lentament converteix els humans en éssers biomecànics, semblants a zombis sense consciència, els anomenats "glenes".

Algunes poques persones afortunades han estat transformades per uns "còdexs" especials en "glenes ortònoms", éssers compostos d'una substància anomenada placenta i alimentats per unes partícules anomenades "heigsons", que els converteixen en éssers immortals i els fan més forts i més resistents que els humans normals. A més els "glens ortònoms" poden adoptar una forma blindada, recobrint-se d'una armadura, i cadascun té una habilitat o arma especial única. Aquests "glens ortònoms" són molt venerats pels humans normals i sovint són líders i protectors a les seves comunitats.

En aquest context, una entitat política anomenada Libedore o Imperi Libedorià ha esdevingut una potència a la superfície. Alguns llocs estan lliures de la seva influència. Un d'aquests és la Biga de Losange Blanc, allà hi viu, entre altra gent, el jove Etherow, que durant una expedició es troba amb una misteriosa dona anomenada Titania que li lliura un còdex i set projectils especials. Aquesta trobada els posarà sota la mira de l'Imperi Libedorià, el qual per aconseguir aquests objectes atacarà i massacrarà la Biga de Losange Blanc. L'Etherow serà l'únic supervivent, però durant la batalla per defensar casa seva, es convertirà en "glen ortònom" amb l'ajut de la Titania, aconseguint foragitar l'invasor.

Ara amb la seva terra natal destruïda, l'Etherow, junt amb la Titania, emprendrà un llarg camí per aturar les ambicions de Libedore. Serà un viatge de venjança per terres fredes i perilloses, on hauran de fer front a altres ortònoms de Libedore, però l'aparició d'aliats i el mateix enfortiment de l'Etherow anirà equilibrant la balança.

És més proper a Knights de Sidonia, pel que fa a les diverses interaccions entre personatges, hi ha doncs més diàleg que a Blame! o Biomega, però en aquest cas, l'enèmic principal són altres humans, no pas uns éssers d'una altra naturalesa.

Amb els tres primers volums, tot i voler espaiar la lectura, els vaig llegir un rere l'altre. La lectura de la segona tongada de volums (4 a 6) també la vaig fer seguida. Amb els tres darrers volums, però els he espaiat una mica per manca de temps. Amb això vull dir que és una obra molt dinàmica, amb molta acció, i també molt atractiva. Havent-los tingut tots de cop, segurament els hagués devorat tots d'una volada.

Així doncs, aquests nou volums es queden curts, segurament algunes parts o fets, i especialment del darrer volum, s'haurien pogut desenvolupar una mica més. Desconec si ja estava planificat, anar per feina, o bé va haver de retallar esdeveniments. En tot cas, l'argument principal de la història queda resolt al final del manga, explicant-se tots els misteris d'Aposimz - Tierra de glenes.  

Sense dubte, una de les coses que més crida l'atenció és el llenguatge utilitzat. Molts conceptes són reutilitzats dels que hem vist en altres obres seves anteriors, però en aquesta obra hi ha molts termes del sànscrit i, per tant, provinents de les cultures i religions del subcontinent indi, com l'hinduisme, donant certa complexitat a la pronúncia de les respectives paraules.

A més, com ja estem acostumats, no hi faltaran les grans estructures sense fi, especialment el nivell de les ruïnes, que juntament amb la superfície, seran els escenaris principals per on tindrà lloc l'aventura. Com sempre, el dibuix també és tota una delícia.  

  

Amb la lectura d'Aposimz - Tierra de Glenes, he completat una de les sèries més noves de Tstumou Nihei. Ara tocarà continuar amb la sèrie que va publicar seguidament que és Kaina of the Great Snow Sea, una sèrie de 4 volums, en la qual n'és el guionista. També ha estat publicada per Panini, finalitzant-la aquest març de 2025.

Crònica del 43 Comic Barcelona: Distribució, compres i firmes

Aquesta és la crònica ja publicada a ComiCat, però aquí li donaré un toc més personal, afegint-hi les compres i dedicatòries, i parlant en primera persona del singular.

Del divendres 4 al diumenge 6 d'abril ha tingut lloc el 43è Comic Barcelona, que s’ha celebrat a la plantes baixes del Palau 2 i Palau 5 i a la Plaça Univers de Fira Montjuïc. L'assistència ha estat de 110.000 visitants, consolidant-se la xifra que es va assolir l'any passat.

Enguany, hi he tornat a anar-hi, visitant-lo el dissabte amb l'acreditació de ComiCat. Els companys de ComiCat, en Pau "Gargotaire" també el va visitar dissabte, així com en Javier del Campo, que el va visitar el diumenge, i en Jordi Riera Pujal i l'Emili Samper, els quals el van visitar el divendres.

El dissabte a l'X (Twitter) de ComiCat, hi vaig crear un fil fent una crònica en directe de la visita, a partir dels quals, posant-hi ordre, en redacto aquesta crònica.

La distribució i el còmic en català del 43 Comic Barcelona

Enguany hi ha hagut un canvi en la manera de distribuir-se al Comic Barcelona, i els acreditats si fins l'any passat entràvem pel Palau 5, aquest cop ho hem fet per la part posterior del Palau 2. Entrant i pujant les escales, accedíem al recinte, on les grans editorials hi tenen els seus estands. En primer terme hi trobàvem l'exposició Blacksad: una versió entre les ombres, a càrrec dels alumnes de l'Escola Joso, amb motiu del 25è aniversari de la publicació original del seu primer àlbum,

       

Just al costat de l'exposició, hi havia l'espai de Fanzines i l'Artist Alley. Aquí en primer terme vam poder saludar en Carles Roman, autor de Fabi i Fedó i Drac Català, que ara està portant a terme la campanya de micromecenatge per finançar l'edició en català d'El diable de l'ampolla, obra original de Robert Louis Stevenson.

I ben a prop d'en Carles Roman, hi teniem l'estand de Rockmedia, que per aquest saló ens ha presentat Bon Cop de JAM, la versió en català de la seva One-Shot JAM, però amb continguts i autors propis, com a element diferencial. Així, no és una traducció del fanzine en castellà. Pel que ens van comentar dissabte, ha tingut una molt bona acollida, i podem esperar que tindrà periodicitat anual.

A la part posterior és on les gran editorials hi tenien el seu estand: Norma, Panini, Penguin Random House i Planeta. També hi havia l'estand de la Casa del Llibre, en canvi no hi era Abacus.

Seguint l'ordre alfabètic dels noms de les editorials, comencem per Norma Editorial. Per aquest saló presentava l'edició integral de Solanin, el sisè i darrer volum de Death Note Black Edition i el tercer volum de Minecraft. Des del seu segell Astonave, presentaven El misteri de la geoda rosada, l'obra guanyadora del primer Premi Carnet Jove de Còmic.

  

A l'estand de Panini Comics, hi podíem trobar els còmics infantils de Panini Books de les col·leccions Neko i Ho sabies?, com també l'edició Maximum de Berserk o Prodigiosa. Les aventures de Ladybug i Gat Noir.

A Penguin Random House, hi teníem títols de tota mena com El viatge de Shuna,  o novetats recents com el primer volum de Greenwood o el tercer volum de Nico i els dinos. Avançant-se un dies també hi teníem El Ximpunauta, i per altra banda, també hi teníem Wind Breaker. Això és una petita mostra dels diferents títols en català, que el grup editorial té en els seus segells.

I com a última editorial teníem Planeta Cómic. Havent recuperat Walking Dead, els zombies hi tenien un protagonisme especial. Però a part d'això, la seva distribució interna també era diferent d'altres ocasions. Així, van prioritzar mostrar les seves grans novetats per aquest saló, repartides pel seu espai central. En català doncs hi teníem Doraemon, Nana i Nausicaä de la Vall del Vent. En una de les prestatgeries, hi vam trobar la seva novetat de còmic en català: Palestina.

I a l'estand de Casa del Llibre hi vam poder trobar tot de sèries infantils i juvenils publicades per diferents editorials, i una de les darrers novetats de Pol·len Edicions, com és Quan moris serà tot per a mi, de Zerocalcare.

A més, a la part posterior del Palau 2, hi podíem trobar una zona de restauració, el Comic Forum on hi tenien lloc diverses xerrades i l'Original Comic Art Zone, novetat d'aquest saló.

Havent repassat la part posterior, toca anar a la part anterior del Palau 2. Comencem amb una altra editorial que amb motiu d'aquest saló ha tret el seu primer títol en català, Sextories, especialitzada en còmic eròtic, estrenant-se amb La recerca de la rosa, una versió de la llegenda de Sant Jordi.

Tal com ja hi havia l'any passat, l'Institut d'Estudis Baleàrics tenia un estand agrupant diferents editorials de les illes tal com Dolmen Editorial, Escápula Cómics i Autsaider Comics, entre altres. Així, hi vam podem beure Les assassines de la soledat i Dibuixant tebeos entre Eivissa i Formentera.

A l'estand d'Andana Gràfica, hi podíem trobar el seu catàleg en català. Com a darreres novetats hi havia Cara-pizza, la continuació de Quatre ulls, i Els darreres dies de Robert Johnson.

Passant per l'estand d'Astiberri, hi podíem trobar alguna de les seves darreres novetats com L'abisme de l'oblit, de Paco Roca, guardonat com a Gran Premi d'aquest Saló, també Truman Capote. Retorn a Garden City i  La petita gènia i el monstre de la vall d'Álvaro Ortiz, el Millor Còmic Infantil d'aquesta edició, entre altres obres.

A l'estand de l'Editorial Finestres hi vam trobar el seu catàleg de còmic en català, que va creixent mes rere mes. Com a obres a destacar, hi teníem Els Pizzlys, guardonat com a Millor Obra d'Autoria Estrangera en aquesta edició i Mala olor, el Premi Finestres de Còmic en Català de 2024.

Ben bé al costat, hi havia Garbuix Books, sent Les tres reines la seva darrera novetat.

El grup editorial Anaya, també hi era present amb un estand amb sota el nom d'Astèrix, igual que l'any passat. Hi podíem trobar diferents obres dels seus diversos segells editorials. Ens referim a les aventures del famós gal, acompanyat de la sèrie de l'Ideàfix (Salvat-Bruixola), Max Talp, agent secret, Gata Rebel, Males Bèsties i Llegendari (Barcanova), i Les Sisters (Hachette), Detectiva Butterfly (Bokata), entre d'altres.

A l'estand de Cascaborra, hi podíem trobar la nova edició a color de Capablanca, sent el seu darrer volum, el número 4. El seu autor, en Joan Mundet, també el podíem trobar a l'Artist Alley.

Una altra editorial que també pública còmic en català és Libros del Zorro Rojo, amb la sèrie Miss Cat com a obra principal.

Sota l'espai denominat Alter Comic, també hi trobàvem moltes altres editorials. Una d'aquestes és Bang i Mamut, referents del còmic infantil en català, però també amb sèries més adultes com Röd i snön (Vermell a la neu), de Linhart.

També hi era per primera vegada, Pagès Editors amb la seva col·lecció Doble Tinta, sent el seu darrer títol Una història catalana, l'adaptació a còmic de l'obra de teatre.

I tornava a ser-hi en Guillermo Martínez-Vela, que compta amb una llarga trajectòria, que ens portava els quatre volums recopilatoris de Nena pija, que es van publicar l'any passat.

Passant per l'estand de Liana Editorial, vam poder parlar amb la seva responsable, la Marta, tot dient-nos que aquest maig sortiran els volums números de Tiko & Mika i Planeta Pu.

I passant per l'estand de Trilita Ediciones, hi trobàvem avançant-se uns dies a la la seva sortida oficial, el seu nou títol en català: Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit.

I posant punt i final a les editorials, també hi teníem l'estand d'Ooso Comics.

Acabant de fer la volta al Palau 2, en una de les ales laterals hi havia l'espai Comic Kids, la zona Nintendo i El laberint del Cucut.

A l'altra ala lateral, hi havia el Comic Stage, la Comic Fanzone i el Comic Cosplay.

Havent fet tota la volta pel Palau, i havent-nos deixat coses pel camí, com els diferents espais de tallers que hi havien, ja tocava ser hora de sortir a la plaça Univers, on a part dels diferents foodtrucks i taules per menjar i descansar, hi havia també el Comic Univers, el gran envelat on s'hi feien conferències, xerrades i les entrevistes als autors, una de les novetats d'aquesta edició.

Així, només quedava un lloc per visitar, la planta baixa del Palau 5, on hi havia el Comic Stream i la majoria de les exposicions d'aquest 43 Comic Barcelona. Així hi teníem les següents: 2n Premi Carnet Jove, Perfect Shot: la bellesa i l'èpica, dedicada a Pepe Larraz, la de Dia en dia en ciència, la dedicada la Marika Vila, Gran Premi del 42 Comic Barcelona, i la de la Beca Carnet Jove: La habitación de las monstruas, i totes elles ben protegides per l'exposició de Superherois de Marvel i DC, amb figures a imatge real basades en els films de les respectives franquícies.

L'activitats a la que vaig assistir

Cap amunt i cap avall, el dissabte 5 al migdia va tenir lloc la presentació editorial d'Una història catalana de Jordi Casanovas i Andrea Lucio, publicat per Pagès Editors, sent el seu  vuitè i darrer títol de la col·lecció Doble Tinta. Tenint temps per assistir-hi, vam ser-hi presents i cal dir que em van saber vendre l'obra en qüestió.

Una història catalana és en origen una obra de teatre estrenada dos cops al Teatre Nacional de Catalunya, obra del dramaturg Jordi Casanovas, que el considera un "western" català, i que ara ha adaptat a còmic, juntament amb la il·lustradora Andrea Lucio. Per a ella, ha estat un treball interessant i tot un repte, adaptant personatges que li són llunyans moralment.

El títol en sí té un to provocador, podent-se subtitular "malgrat la història oficial catalana". El Pallars i el barri de la Mina, esdevenen punts fronterers d'aquest "western".

Una història catalana és el primer còmic de Jordi Casanovas. Per part d'Andrea Lucio, la vam conèixer a l'adaptació a còmic d'Homenatge a Catalunya de George Orwell (Rosa dels Vents (PRH), març de 2019), juntament amb en Jordi de Miguel Capell. Posteriorment també va participar al Vinyetari vol. 2 (Norma Editorial, desembre de 2022) amb la historieta Remei Varo i Uranga.

Les compres i les dedicatòries

Un dels motius per visitar el Saló (aquest o el del Manga) és aconseguir dedicatòries de part dels autors, a part de fer alguna compra, aprofitant l'esdeveniment. Al meu perfil de X (Twitter), el diumenge ja hi vaig fer un fil, que ara recullo també aquí. Sense cap mena de dubte ha estat una edició molt ben aprofitada. Vegem-ho.

Una de les primeres parades fou l'estand d'en Joan Mundet que tenia a l'Artist Alley, tot dedicant-me el segon volum de l'edició a color de Capablanca, publicat per Cascaborra. A l'estand de l'editorial, també hi firmava, com vaig veure més tard.

La segona firma, la vaig aconseguir a l'estand de Nena Pija, comprant-hi el segon volum recopilatori, dels quatre que té i que el seu autor, en Guille, va presentar l'any passat.

La tercera firma la vaig aconseguir al gran estand de l'Institut d'Estudis Baleàrics, tot coneixent i conversant amb n'Enric Pujadas i en Tomeu Riera, els autors de Les assassines de la Soledat (Domen Editorial), que em van dedicar. 

La quarta firma del dia fou a l'estand de l'Editorial Finestres, on l'Adrià Turina, tot conversant em va dedicar Cànicula. També vaig poder parlar amb l'editor Octavi Botana i l'Anna Josa Marrón, la cap de premsa i comunicació.

A l'estand de Trilita Ediciones, vaig tenir una interessant i extensa conversa amb l'Albert Mestres. A més també vaig conèixer i conversar amb Ramon Pereira i Israel Parada, que em van dedicar Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit, que vaig comprar just llavors i què és novetat d'aquest abril.

  

I finalment va arribar el torn de la darrera firma, l'estand de Bang i Mamut. En Francisco Torres Linhart en va dedicar el meu exemplar de Röd i Snön (Vermell a la neu).

Havent aconseguit les dedicatòries i amb les primers compres a la motxilla, va tocar fer-ne les darreres. Però en primer lloc, va tocar recollir dos títols, que els havia comprat per avançat.

La primera recollida fou La recerca de la rosa, amb els seus extres, de Sarybomb, el primer còmic en català de Sextories. Tocarà endinsar-se en aquesta versió eròtica de  Sant Jordi.

I la segona recollida fou el Bon Cop de JAM, publicat per Rockmedia, que havent-lo comprat de manera avançada, també em va venir firmat per alguns dels seus autors: Quimtuk, Dac, Mahô Usagi (Conill Màgic), Fifu i Ivan Roca.

I ara sí, les darreres compres. Havent presenciat la presentació d'Una història catalana, de Jordi Casanovas i Andrea Lucio al Comic Forum, venent-lo tan bé, tal com he dit més amunt, tot seguit a l'estand de Pagès Editors, el vaig comprar, tot coneixent també a en Jaume Barrull, l'editor de la col·lecció Doble Tinta.

A l'estand de Norma Editorial, hi va tocar dues compres de manga en català. La primera fou l'edició integral de Solanin d'Inio Asano. I la segona compra fou el sisè i darrer volum de la Black Edition de  Death Note, de Tsugumi Ohba i Takeshi Obata.

I les darreres quatre compres de còmic, foren les principals novetats en català de Planeta Cómic. Començant per les de manga en català va tocar el torn del primer volum de Doraemon, de Fujiko F Fujio, el primer volum de Nana, d'Aiza Yazawa, i el primer volum de Nausicaä de la Vall del Vent, de Hayao Miyazaki. I com quarta i darrera compra, va tocar el torn de la novetat de còmic en català: Palestina de Joe Sacco.

       

I com a punt final, una novetat d'anime en català, posant-se a la venda amb motiu del 43 Comic Barcelona:  Detectiu Conan vs.  Kaito Kid, el film complementari de Detectiu Conan: The Million Dollar Pentagram.

Aquesta edició s'ha reorganitzat envers edicions anteriors, creant nous espais de conferències al Palau 2 i el Comic Univers. Amb les poques presentacions editorials que hi ha hagut, sense cap anunci de futures novetats en català, no s'han trobat a faltar doncs els sales del Palau 5 que s'utilitzaven per a fer-les. Així com la passada edició, a la planta baixa del Palau 2 s'hi ha prioritzat la presència d'editorials, llibreries, auto-editors, artistes i il·lustradors, sense ocupar el pis superior. Pocs eren els estands de marxandatge que hi havia, quelcom totalment diferent al Manga Barcelona, on ocupen tot un pavelló.

Ficomic ha sabut mantenir un xifra d'assistència a llarg dels tres dies similar a la de l'any passat, uns 110.000 visitants. I a pesar d'això, es podia caminar sense aglomeracions, tot facilitant el gaudi de l'esdeveniment.

Aquesta crònica doncs mostra el que ha estat la meva visita en aquest 43é Comic Barcelona. La següent edició tindrà lloc del 8 al 10 de maig de 2026. Abans però tindrem la 31a edició del Manga Barcelona que tindrà lloc del divendres 5 al dilluns 8 de desembre.

Text i fotografies per Marc Mensa "Llop Segarrenc"