dilluns, 13 de juliol de 2020

Batman/Tortugas Ninja III

Títol: Batman/Tortugas Ninja III
Títol original: Batman/Teenage Mutant Ninja Turtles III nº1-6
Autors: James Tynion IV (guió), Freddie E. Williams II i Kevin Eastman (dibuix), Jeremy Colwell (color). Portades de Freddie E. Williams II i Kevin Eastman.
Batman creat per Bob Kane amb Bill Finger
Tortugues Ninja (Teenage Mutant Ninja Turtles) creades per Kevin Eastman i Peter Laird 
Traducció per: Guillermo Ruiz Carreras
Publicat per: ECC Ediciones, juny 2020
Format: Rústic - 144 pàgines - Color
Preu: 14'95€


Com a novetat d'aquest passat juny, es va publicar la tercera i darrera part de l'entrecreuament Batman/Tortugas Ninja. D'aquesta tercera part ja en tenia notícies de la seva preparació als EUA, quan es va anunciar el febrer de 2109.  El febrer d'enguany, ECC en va anunciar la seva sortida per l'abril però per motius més que coneguts, va ser impossible, ajornant-se la seva sortida doncs fins al passat juny.

Recollint els sis números individuals que es van publicar del maig de 2019  a l'octubre del 2019, aquest Batman/Tortugas Ninja III podria tenir com a subtítol  Crisis con caparazón (Crisis in a half shell), ja que així es titulen cada una de les sis parts. Si a la primera aventura van ser els Herois de Mitja Closca els qui van visitar Gotham City i en la segona aventura fou el Cavaller Fosc qui va visitar Nova York, en aquesta tercera tenim l'entrecreuament definitiu, un món on ambdós universos estant completament barrejats, com si així hagués estat sempre.

En Bruce Wayne, després de la mort dels seus pares fou criat pel mestre Splinter, juntament amb les Tortugues, esdevenint doncs cinc germans. Ja de grans es dediquen a lluitar contra el crim que amenaça la pau i tranquil·litat de New Gotham City, en Bruce com un Batman ninja i les Tortugues vestits d'una manera peculiar tal com si presentessin característiques d'altres personatges. Els nostres herois lluiten contra el Clan dels Somriures amb l'Home Rialler al capdavant, un individu que sempre riu i que porta uns elements metàl·lics afilats peculiars. I tal com són bons i dolents, allà on viuen, és ben normals per ells, així ho han viscut sempre.

Però aquesta realitat sembla ser no tan real com aparenta. Alguna cosa no quadra, en Bruce té uns somnis misteriosos i a l'Home Rialler l'ha anomenat per Joker, i tot s'acabava capgirant quan un peculiar individu apareix davant dels nostres herois, una tortuga mutant i ninja  però en blanc i negre, presentant-se com en  Raphael de les Tortugues Ninja originals, les progenitores de totes les que han aparegut al llarg del multivers. De mica en mica s'anirà sabent tota la veritat, i és que aquest món, en realitat una barreja de dos mons diferents, ha creat per un dels grans enemics de les Tortuges Ninja, en Krang, per tal d'aconseguir el poder absolut, un món fet a la seva mida.

Només recordant qui realment són, d'on provenen realment, qui són els seus amics, qui són els seus enemics, saber doncs la veritat, permetrà poder enfrontar-se amb condicions contra en Krang i el seu malèfic pla i que tot torni a la que és la veritable normalitat.

En James Tynion IV i Freddie E. Williams II han tornat a fer una magnífica feina tant en el guió com en el dibuix, on també hi ha participat activament un dels co-autors originals de les Tortugues Ninja, en Kevin Eastman, a part de fer les 6 portades alternatives, que s'inclouen al final del volum.  El color ha tornat a recaure a en Jeremy Colwell. Un volum que inclou acció, intriga, humor i nostàlgia amb el qual es fa tot un homenatge als 80 anys de la creació de Batman (1939 - 2019) i als 35 anys de Teenage Mutant Ninja Turtles (1984 - 2019). Sense cap manera de dubte com ja he dit abans, l'entrecreuament definitiu entre els dos universos.


Batman/ Tortugas Ninja vol. 1, 2 i 3.
Publicats per ECC el setembre de 2016, l'octubre de 2018 i el juny de 2020

Al llarg de la seva existència les Tortugues Ninja s'han entrecreuat amb altres obres i pel que fa al còmic, primer fou amb Usagi Yojimbo (Planeta Cómic). Després, fa pocs anys, es van estrenar els entrecreuaments amb els Caçafantasmes (Fandogamia), i amb en Batman (ECC). I més recentment, estrenant-se el desembre de l'any passat i acabant-se de publicar aquest passat juny, els nostres Quelonis Mutants s'han entrecreuat amb els Mighy Morphin Power Rangers, els originals. Sense cap manera de dubte als EUA tenen un excel·lent reconeixement, però aquí de moment cap editorial s'anima a publicar el gran univers de còmics que tenen les Teenage Mutant Ninja Turtles actualment a IDW publishing, començant per la sèrie regular.  

dimecres, 8 de juliol de 2020

Drac Català 2. Caçadors caçats

Autor: Carles Roman
Publicat per: Còmics Roman, juny de 2020
Format: Rústic, cosit - 64 pàgines - 21 x 29,7 cm - Color
Preu: 17€





Després d'una mica més de dos anys del primer volum de Drac Català, de l'autor empordanès Carles Roman, des d'aquest passat juny ja tenim disponible el segon volum titulat Caçadors caçats.
 
Tal com el primer volum, per portar a terme l'edició d'aquest segons va tenir lloc una campanya de micromecenatge per sufragar part de les despeses d'impressió la qual va resultar ser tot un èxit. Va durar del 9 d'abril 19 de maig d'enguany, i els mecenes van començar a rebre els còmics i les seves recompenses a inicis de juny.

L'Albert Roure després d'uns tres anys al Tibet entrenant-se sota les ordres del mestre Wu de l'Orde del Drac, retorna a Barcelona, iniciant una nova vida, aïllat de la seva família, ja que el donen per mort. La seva arribada no serà del tot tranquil·la i acabarà esdevenint un heroi, el Drac Català. El temps passa i un dia es va troba cara la Germandat Blanca, una organització de dolents, on el seu home fort, és en Mà de Ferro. Juntament amb un parell de transvestits que havia salvat prèviament, la Roxxana i la Diana, haurà de fer front a aquest enemic que serà un os molt dur de rosegar tal com comprovarà. Així acabava el primer volum i així s'inicia aquest segon.

La batalla campal està servida, i en ple merder, ens endinsarem en diversos flaix-bacs, tal com records que li seran útils al Drac Català per enfrontar-se a en Mà de Ferro, com diverses escenes que serviran perquè tinguin protagonisme diversos personatges secundaris de la història, molts dels quals ja van aparèixer el primer volum. Els principals són la inspectora Laura Climent i l'agent Ramírez, que estan seguint la pista del Drac Català des que va aparèixer. També ens retrobarem la família Roure, amb na Júlia al capdavant, la germana de l'Albert, qui creu que encara es viu. Per altra banda, també reapareix la Mònica Canals, la noia de l'ascensor del primer volum. I s'estrenaran personatges com la periodista Ruth Hemingway o el Cap Suprem de la Germandat Blanca. Així aquest volum, no només és conclourà la batalla campal, sinó que al llarg de les seves pàgines aprofundirem en tots els personatges, i com alguns d'ells estan més relacionats del que ells es poden pensar.

Tal com passa amb el primer volum, tot i l'argument fictici de la història, en molts moments hi ha referències a elements reals. En aquest volum, trobant-nos de ple el 2017, seran presents diverses referències al que dins de la història serà el futur Referèndum de l'1 d'Octubre.  

Els misteris que han aparegut en aquest segon volum tot aprofundint en els seus personatges, esperem que amb el temps es desvelin en un futur tercer volum. Si n'hem aconseguit dos, el tercer d'aquesta renovada història també ha de ser possible. Que la força del Drac ens continuí portant més Drac Català!

dissabte, 4 de juliol de 2020

Nou projecte de parc eòlic a la Serra de Pinós

Preveu 11 aerogeneradors i una potència total de 50 MW. Fa quinze anys que Endesa va plantejar una proposta de 42 aerogeneradors en aquest indret, que va ser rebutjada pels veïns.

 


Recentment s'han conegut l'avantprojecte per a la construcció del Parc Eòlic 'SERRA DE PINÓS' al terme municipal de Pinós (Solsonès).

L’Avantprojecte està promogut per l’empresa Eòlica Alta Anoia S.L. (CIF: B-55770135) participada per NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL. Contempla una potència total instal·lada de 49,5 MW i consta de 11 posicions d’aerogeneradors, numerats des de SP01 a SP011, de 4,5 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m, i diàmetre de rotor de 155 m, marca NORDEX – ACCIONA WINDPOWER, model N155-H120-4,5 MW.

El consistori ha destacat que l’article 27.3 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal deixa clar que no es poden construir aerogeneradors al municipi. Aquest document ha de passar per la Ponència Ambiental de la Generalitat juntament amb altres informes, tràmit que des de l’Ajuntament consideren que no tirarà endavant.

El consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta altres 5 parcs en zones properes amb 40 aerogeneradors i una potència total de 220 MW:

Parc Eòlic Plans de Riubregós en el municipi de Castellfollit de Riubregós,de 36 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des de AG01 a AG08.

Parc Eòlic Plans d'Estaràs en els municipis d'Estaràs i Sant Ramon,de 49,5 MW de potència total i que consta de 11 aerogeneradors, numerats des de PE01 a PE11.

Parc Eòlic Pla de Castellanes en els municipis Castellfollit de Riubregós i Ivorra,de 49,5 MW de potència total i que consta de 11 aerogeneradors, numerats des de PC01 a PC11.

Parc Eòlic Tolls de Sant Ramon en el municipi Sant Ramon,de 45 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de TR01 a TR10.

Parc Eòlic Plans d'Almenara en els municipis de Santa Coloma de Queralt i Bellprat,de 40,5 MW de potència total i que consta de 9 aerogeneradors, numerats des de PG01 a PG09.


El mes de maig de 2005 ENDESA Cogeneración y Renovables S.A.U. ja va presentar a l'Ajuntament de Pinós un projecte de parc eòlic' amb 42 Aerogeneradors, 35'7 Mw. Els veïns van desestimar l'oferta en una consulta popular celebrada el 2006.

Documents


dimecres, 1 de juliol de 2020

Cutie Honey 90's

Títol: Cutie Honey 90's 
Títol original: Cutie Honey 90's Gekidô Densetsu (キューティーハニー90's 激闘伝説 (Llegenda de batalla ferotge))
Autor: Go Nagai
Traducció de: Bárbara Pequer i Clàudia Bonet
Publicat per: Ooso Comics, octubre de 2019 i maig de 2020
Núm. de volums: 2
Format: Rústic amb sobrecobertes - 192 pàgines - 120 x 170 mm - B/N
Preu: 10 €/volum, 20 € en total.




El passat 25 Manga Barcelona, Ooso Comics va posar a la venda a la venda el primer volum de Cutie Honey 90's, seqüela del clàssic Cutie Honey que la mateixa editorial va publicar el gener de 2019, i sent també el seu autor, el mestre Go Nagai. Constant de dos volums, el segon i darrer s'ha fet esperar. Previst per principis d'abril, l'emergència sanitària va aturar la seva sortida i no ha estat fins ara entre finals de maig i principis de juny, que el volum s'ha anat distribuint, acompanyat d'un cofre pels dos volums als qui al seu moment van fer la preorder.

El manga va ser publicat a la revista Weekly Spa! de Fusosha del juliol del 1992 a l'abril del 1993, constant de 10 capítols recopilats en dos volums, on cada un en recull cinc.  


 

A Cutie Honey 90's ens situem a uns 30 anys després del final de l'obra original, en la qual la Honey Kisaragi va derrotar la Sister Jill, la comandant de l'organització criminal Panther Claw. Durant tots anys, la  Honey Kisaragi i la família Hayami han creat un gran grup empresarial, el Grup Honey, per si mai la malèvola organització retornava i així poder-s'hi enfrontar. I això és el que succeeix quan la Sister Jill reviu i refunda la Panther Claw per tornar a atacar el món, i ara amb nous poders. Això és el que ens vam trobar en el primer volum, i en aquest segon, aprofundirem en els malèvols objectius de la Panther Claw, així com el combat definiu entre la Cuite Honey i la Sister Jill, amb la humanitat com a trofeu, per una banda salvar-la i per altra destruir-la. Ens trobem davant del retorn de dues enemigues acèrrimes que lluitaran fins a les últimes conseqüències.

El pas de trenta anys suposa canvis generacionals, no tant per la Honey que és una androide si no pels seus companys d'aventures que vam conèixer al manga original. La família Hayami s'han fet grans. El pare de la família, en Danbei ara ja és vell, i els seus fills en Seiji i en Junpei, homes fets i refets, ja no acompanyen a la Honey en les seves lluites. El seu lloc l'ha ocupat el jove detectiu Todoroki, qui inicialment reticent a acceptar la veritat de la Honey i les Panther Claw, en trobar-se immers en la primera batalla, acabarà esdevenint el nou aliat de camp de l'heroïna Cutie Honey. 

Cutie Honey 90's manté aquells elements que vam conèixer amb el manga original: acció, violència, sang i erotisme. A més el mateix Nagai aprofita per fer petits cameos o homenatjar una de les seves altres obres: Kekko Kamen, on la jove heroïna homònima només va vestida amb una màscara, bufanda, guants i botes. Sense dubte, aquest duel entre la Kekko Kamen i la Cutie Honey, la guanya la convidada pel que fa a la nuesa.

Com ja ens té acostumats Ooso Comics, l'edició manté les característiques dels altres mangues que han publicat: encolat i cosit, onomatopeies en japonès, tot indicant-ne la pronuncia i en petit al costat el seu significat a fora de la vinyeta i terminologia en anglès quan aquesta s'utilitza. 

Aquesta és la sisena llicència d'Ooso Comics. Com a setena llicència tenim l'anunciada al passat 25 Manga Barcelona: Dororon Enma-kun, que també tindrà edició en català, que esperem que ara que tot es va normalitzant surti aviat el seu primer volum.

Així doncs de mica en mica Ooso Comics va creixent, aportant-nos material divers d'en Go Nagai, sigui creat per ell o bé basat en les seves obres, i a més podent-les gaudir en català.

dimecres, 10 de juny de 2020

Tots són nazis

Títol original: Todos nazis
Autor: Aleix Saló
Traducció de: Enric Batalla Argelich 
Publicat per: Reservoir Books (Penguin Random House), maig de 2014
Format: Rústic amb solapes- 160 pàgines - 15 x 21 cm - B/N
Preu: 14,90€


Fa tretze anys d'Euromalson, el darrer llibre sobre assaig polític-econòmic de l'Aleix Saló, enguany el ninotaire que es va donar a conèixer amb Fills dels 80, seguit d'Españistán i Simiocràcia, ha retornat amb un altre llibre d'assaig tot apropant-nos sense perdre l'humor que el caracteritza amb els seus peculiars ninots ha com ha evolucionat els partits de dretes en aquestes dues primeres dècades des del segle XXI. Tots són nazis, una obra amb un títol ben directe n'és el resultat.

 Els marcs de referència de l'autor són Catalunya i Espanya però també dóna ullades a altres racons del planeta com el Regne Unit i els Estats Units, i el llarg del llibre veure'm diversos exemples. Aquest està compost de quatre capítols. El primer, Nazis everywhere, ens fa una llarga reflexió dels usos dels termes nazi i feixista per part dels partits polítics, mitjans de comunicació i altres elements similars, àmpliament utilitzats amb lleugeresa per la dreta i extrema dreta, sent en molts casos aquests els hereus naturals dels feixismes de la primera meitat de segle XX, però com uns demòcrates més. Aquest capítol està centrat en els àmbits espanyol i català. 

El segon capítol, La reinvenció de la dreta, a part de veure exemples catalans i espanyols també veurem exemples d'altres racons del món com el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica. A finals del segle XX hi havia quatre blocs polítics, l'extrema esquerra, l'esquerra moderada, la dreta moderada i l'extrema dreta, tots ells ben definits. Això va començar a canviar quan la dreta va començar a utilitzar tècniques de l'esquerra afegint-hi l'ascens de l'extrema dreta, gràcies als mitjans de comunicació i a les xarxes socials,  permetent-los seduir votants de la dreta de sempre, i aquests segons les eleccions anant d'un partit a l'altre. El que en unes eleccions un partit obté bons resultats en les següents han saltat per un penya-segat, quedant ben esclafats. 

El tercer capítol, Del "Tots són nazis" al "Tots som antiestablishment, en l'evolució del discurs de l'extrema dreta o com la dreta ha adoptat característiques de l'extrema dreta, davant de les circumstàncies que s'ha anat trobant, i al cap i a l a fi per mantenir la seva quota de poder.  Resumint ens trobem amb unes dretes que de portes endins estan formades per les elits però de portes en fora mostren discursos rupturistes amb el marc establert dels quals elles en formen part, per tal de seduir els votants, siguin de la condició que siguin.

El quart capítol i darrer, La batalla, ens centrem en els votants, on malgrat tenir cert criteri propi, la influència dels mitjans de comunicació, que s'han hagut de reinventar i les xarxes socials és rellevant. Cada país té unes característiques particulars, no comprables entre ells, donant a lloc que els votants actuïn d'una manera o altra segons on visquin. Tal com diu al final, es tracta d'una batalla identitària on l'objectiu és derrotar l'altre.

Aquests paràgrafs no deixen de ser un simple i breu resum del què actualment vivim en l'àmbit de la política centrant-se en els partits de dretes, i és que l'Aleix Saló ens ho explica a Tots són nazis d'una manera molt entenedora, senzilla i a molt d'humor el que és quelcom feixuc i llarg, centrant-se en el que és rellevant i amb exemples ben clars.  Sense cap dubte, una lectura molt i molt recomanable, un excel·lent retorn de l'Aleix Saló.

dimecres, 27 de maig de 2020

Publicat el primer número de la revista Sikarra

PRESENTACIÓ

Aixa Tosal i Albert Turull

Editors del número 1 de Sikarra

https://cestudissegarrencs.files.wordpress.com/2020/05/revista-sikarra-portada-n1-2020.jpg
Tenim el goig d’encapçalar amb aquestes paraules el primer número d’una nova publicació de recerca i divulgació de coneixements en l’àmbit comarcal, i de fer-ho des de la Segarra, una comarca que, en la seva dimensió natural i històrica, que ens és pròpia, se situa prop del centre de Catalunya, a cavall entre les terres de Ponent (a què se sol adscriure la demarcació oficial que empra el mateix nom), les de l’Altiplà Central (on se’n troba l’origen històric) i les meridionals (vers on apunta el riu Gaià, un dels que neixen en aquest àmbit territorial).

No és casual, doncs, que aquesta nova publicació s’anomeni Sikarra, ja que aquest és el nom documentat en unes inscripcions numismàtiques (monedes ibèriques) del segle iii abans de la nostra era, i que és sens dubte l’origen etimològic del topònim Segarra, que, abans de denominar la comarca (oficial o històrica), era el nom d’una fortalesa ibèrica i seguidament d’un municipium romà situats segons tots els indicis a l’actual Prats de Rei, al cor de l’Alta Segarra. Aquest, en tot cas, és el nom, Sikarra, que l’assemblea de socis del Centre d’Estudis Segarrencs (CESeg) aprovà de donar a la seva futura revista, el 18 de juny de 2016; la mateixa assemblea, celebrada a Sant Guim de Freixenet, en què s’aprovaven els Estatuts de la nova entitat, la reunió fundacional de la qual se situa tot just mig any abans, el 12 de desembre de 2015. Uns mesos després, a partir de l’octubre de 2017, el nou CESeg s’incorporava a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), les normes d’edició de la qual hem adoptat i adaptat per a la revista Sikarra, tal com hom pot consultar en el document que reproduïm en aquest primer número de la publicació, i que naturalment es troba també en el web de l’entitat (https://cestudissegarrencs.wordpress.com).

Volem saludar des d’aquí, en nom del consell de redacció de Sikarra i de tot el Centre d’Estudis Segarrencs, la resta d’entitats d’aquest nostre àmbit cultural i lingüístic, que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, així com les publicacions germanes de contrades veïnes de la Segarra, amb les quals ens uneixen des de bon principi uns vincles de solidaritat i una sincera voluntat de col·laboració; pensem, per exemple, en les relativament noves Mascançà, del Centre de Recerques del Pla d’Urgell (nascuda el 2010), o Shikar, del també recentment creat Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (nascuda el 2014), però molt en especial en aquelles l’àmbit territorial de les quals coincideix parcialment amb el territori segarrenc, entès aquest en sentit ampli: sobretot Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, i també les publicacions del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i del Centre d’Estudis de les Garrigues, a més naturalment de les de l’històric Grup de Recerques de les Terres de Ponent, que va néixer precisament en aquesta àrea amb la publicació, el 1977, del llibre Els imprecisos límits de la Segarra, de Guiu Sanfeliu. Una menció i una atenció més particulars encara reservem per a dues publicacions de referència que s’editen des de fa dècades dins del nostre mateix marc comarcal; ens referim naturalment a la degana Miscel·lània Cerverina, que, darrerament amb el subtítol Història, economia i cultura a la Segarra, ha publicat 23 números des de l’any 1983, i a la revista Recull, de l’Associació Cultural Baixa Segarra, amb seu a Santa Coloma de Queralt, que n’ha publicat 15 des de 1993. A totes, una forta abraçada i un desig de col·laboració permanent, que no pot ser sinó beneficiós per a totes bandes i, sens dubte, per a l’avenç en la recerca pluridisciplinària i en la divulgació del coneixement dins i fora de les nostres terres.

Neix Sikarra, tal com queda palès en aquest primer número, no sols amb la voluntat de donar a conèixer la recerca vinculada amb la Segarra (en sentit ampli, tant pel que fa a la definició de recerca com pel que fa al marc territorial) i de fer-ho preferentment a través de les xarxes, en format electrònic, sinó també, explícitament, d’abastar alhora les disciplines científiques i les humanístiques i socials. En aquest sentit, una part important dels articles que publica i publicarà Sikarra provenen de les mateixes Jornades del CESeg, i aquestes, significativament, han nascut alternant de manera explícita els dos àmbits: si el 17 i 18 de març de 2018 se celebrà la Primera Jornada sobre el Medi Natural de la Segarra, una part de les aportacions a la qual nodreixen aquest primer número de la publicació, un any després, el 27 d’abril de 2019, va tenir lloc la Primera Jornada sobre Ciències Socials i Humanes a la Segarra Històrica, que semblantment haurà de nodrir el número 2 de Sikarra, previst per a l’any 2021. Val a dir que les excepcionals circumstàncies enmig de les quals apareix Sikarra, marcades per una pandèmia d’abast mundial, han deixat en suspens una previsible tercera jornada, corresponent a aquest any 2020, però estem segurs que, malgrat tot, la recerca —o una determinada recerca, que donarà lloc sens dubte a noves publicacions sobre la nostra comarca, en l’àmbit temàtic que sigui— no s’haurà pas aturat, ni tan sols sota les restriccions del confinament, i que, per tant, Sikarra tindrà garantida la seva continuïtat. En tot cas, fem des d’aquí una crida a tota la comunitat investigadora perquè faci arribar al CESeg els resultats de la seva activitat de recerca en forma d’articles, i d’acord amb les referides normes d’edició.

Sigui com sigui, la nostra voluntat és que en el si de cada número de Sikarra, al costat dels textos derivats de la Jornada corresponent, hi tinguin cabuda també, en l’anomenada «secció oberta», altres articles de caràcter miscel·lani, preferentment els vinculats amb les disciplines que no s’incloïen en la Jornada en qüestió. És així que en aquest primer número us oferim un total de set articles: quatre de caràcter científic, vinculats amb aquella Primera Jornada de març de 2018, i tres més de caràcter humanístic o social, arribats a la nostra redacció de manera independent d’aquell esdeveniment. Els primers són «Onze anys de seguiment de rapinyaires forestals a la Segarra: 2007-2017» (de Júlia Alcaraz, David Meca i Santi Mañosa), «Aproximació a l’estudi faunístic i poblacional dels odonats de la Segarra» (de Tània Codina, Aleix Gomez i Montse Rodríguez), «Caracterització de les comunitats vegetals gipsícoles de l’entorn de Timor» (de Daniel Espejo, Marc Mensa i Aixa Tosal) i «Tractaments d’ajuda a la regeneració de la roureda cremada de la vall del Llobregós» (de Pablo Oliván, Judit Lecina, Dolors Rosich, Núria Balcells, Josep M. Santesmasses, Roser Soler i V. Ramon Vallejo); pel que fa als articles de la secció oberta, comptem en aquesta ocasió amb «Enquesta sobre les competències i els usos lingüístics del català a Guissona» (de Marta Gort), «Esclaus de la República: el camp de treball núm. 4 de Concabella dins el món concentracionari del SIM» (de Jordi Oliva) i «La cultura escrita de Josep Finestres» (de Natàlia Vilà). Esperem que tots us resultin útils i interessants, i agraïm profundament als respectius autors i autores que hagin fet confiança a una nova publicació com és Sikarra a l’hora de donar a conèixer el resultat de la seva recerca. No volem acabar aquesta presentació, però, sense fer constar encara uns altres agraïments: a la resta de membres del consell de redacció de Sikarra (a hores d’ara, Lluís Bellas, David Garcia Rubert, Maria Garganté i Jordi Oliva), i a Maite Puig, Jordi Sàrries i Max Turull, en aquest cas en qualitat de president del CESeg, sense la implicació dels quals, tant professional com personal, podem afirmar que aquest número 1 de Sikarra no hauria vist la llum. I vagi un record molt especial a la memòria de l’enyorat Joaquim Capdevila i Capdevila, el Quim de Maldà, que s’havia implicat també en aquest projecte, no sols com a soci del nou Centre d’Estudis Segarrencs sinó com a membre d’un primer consell de redacció de Sikarra; la seva prematura mort als cinquanta anys, un infaust setembre de 2017, el va privar de veure’n el resultat, i a nosaltres de gaudir de la seva saviesa i del seu mestratge.
 
Podeu descarregar-vos el primer número de la revista Sikarra clicant aquí.




dilluns, 25 de maig de 2020

Adéu, Lluís Juste de Nin

Dijous passat, tot sentint les notícies de les 9 del matí a Flaix FM, n'hi va haver una que em va cridar l'atenció, fou la darrera: La mort d'en Lluís Juste de Nin.

Són moltes les morts de personalitats que s'anuncien pels mitjans de comunicació, que no sabies ni que existissin, però en aquest cas, era diferent, l'havia conegut personalment.

Com a membre de ComiCat, en començar l'any corresponent publicava en aquest blog l'anunci de la sortida la seva nova obra de novel·la gràfica, ja des de l'època d'Edicions de Ponent, però mai vaig arribar a comprar cap de les seves obres que havia publicat en aquesta editorial. Això va canviar, a conseqüència d'una mort, la d'en Paco Camarasa, l'editor d'Edicions de Ponent, el juliol de 2016. Això va comportar que en Lluís Juste de Nin arribés a un acord amb l'Albert Mestres de Continuarà Comics, i que les seves futures obres es publiquessin al segell Trilita Edicions. I així a principis de 2017 va arribar Garbo, l'espia català que enganyà Hitler. Aquesta doncs aquesta va ser la primera obra que vaig comprar d'en Lluís Juste de Nin. I justament amb el 35 Saló del Còmic de Barcelona, l'edició d'aquell any, el vaig poder conèixer personalment mentre en dedicava Garbo. Tal com vaig escriure a l'entrada d'aquell Saló, el tracte amb en Lluís Juste de Nin va ser molt obert, sense cap manera de dubte una excel·lent, simpàtica i gran persona.

El 2018 va arribar Vergonya! La grandeur touché i el 2019, El Noi. Vida i mort d'un home lliure. La seva última aportació ha estat Rossinyol que vas a França, publicada al març d'enguany. Totes les obres publicades per Trilita ara formen part de la meva biblioteca. Malauradament ni el 2018 ni el 2019 vaig poder coincidir amb ell als Salons del Còmic corresponents. I enguany, deixant de banda l'emergència sanitària provocada per la Covid-19 amb tot el que ha comportat, segurament per les seves circumstàncies personals, malalt de càncer, segurament tampoc hauria pogut ser. 

Sense dubte, en Lluís Juste de Nin fou gran autor de còmic, on mitjançant els elements de ficció sabia mostrar-nos la realitat de l'època que explicava. Sense cap manera de dubte ens ha deixat una persona compromesa amb Catalunya, sent també un dels grans referents del còmic català i en català. Moltes gràcies per tot el llegat que ens has deixat. 

Per acabar vull compartir l'article que en Jordi Riera Pujal va publicar a ComiCat el passat dijous en honor a en Lluís Juste de Nin.

dijous, 16 d’abril de 2020

La crida del bosc

Títol original: The call of the wild
Autor: Jack London
Traducció de: Elena Ordeig
Revisió de: Eva Carnicer
Publicat per: Nexum Edicions. 1a edició, Principis de 2020
Format: Rústic amb solapes - 15 x 21 cm - 136 pàgines
Preu: 9,95 €







El passat 29 de febrer, als voltants de les tres de la tarda, de manera improvisada vaig decidir anar a mirar una pel·lícula al cinema. Miro la pàgina web del cinema a veure si hi havia res que em pogués interessar i veig una pel·lícula d'aventures sobre un gos i havent-hi com a actor estrella, en Harrison Ford. La pel·lícula es deia La llamada de lo salvaje. Segons vaig llegir, estava basada en un llibre. Així que vaig voler esbrinar de quin llibre es tractava. No recordo ben bé com vaig fer la recerca, però sé que vaig anar escrivint el seu possible títol en anglès al buscador i aquest em va mostrar que anava ben encaminat: The call of the wild

A partir d'aquí devia anar a la Wikipedia, descobrint que el seu autor era en Jack London. L'última referència literària que vaig llegir on es mencionava el seu nom era a Sota el sol de mitjanit, primera aventura d'en Corto Maltès creada per en Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero. En aquesta aventura en Corto i en Jack són coneguts. El llibre també ha estat traduït al català comptant amb diverses edicions, i a més en Jack London és l'autor del també llibre Ullal Blanc (White Fang), entre moltes altes obres, que segurament hem vist en alguna de les seves adaptacions, en imatge real o en animació. Ara tenia prou elements per decidir-me i així que aquella pel·lícula la vaig veure aquella tarda.

Content i satisfet amb la pel·lícula, vaig cercar per internet si es podia trobar alguna edició en català de la novel·la, i així vaig trobar l'edició de La Magrana amb traducció de n'Antoni Rovira i Virgili, la de sempre pel trobat i una nova edició d'una editorial nova, Nexum, comptant amb una nova traducció de n'Elena Ordeig. I aquestes són les dues edicions que vaig fullejar a la llibreria, un parell de setmanes després de veure la pel·lícula. Així després de fullejar-les em vaig decantar per l'edició de Nexum, pel material extra (imatges dels gossos que apareixen al llarg de la història i mapa del Yukon i Alaska) i per les notes a peu de pàgina. Mencionar que l'altra edició està il·lustrada. Aquesta compra la vaig fer pocs dies abans del Decret d'Estat d'Alarma, comprant llavors també les quatre novetats de còmic que he ressenyat últimament.

La crida del bosc és una novel·la breu que fou publicada el 1903. La història està ambientada principalment al Territori del Yukon (Canadà), durant la dècada del 1890, en l'època coneguda com a Febre de l'or de Klondike. Justament en Jack London fou un dels que hi va anar, per tant, l'experiència va aportar-li coneixements per escriure tant aquesta novel·la com Ullal Blanc.

En Buck és un gos domèstic que viu còmodament a cal jutge Miller, a la vall de Santa Clara, a Califòrnia (EUA). En Buck però és un gos gros i corpulent, i els de la seva mena són preuats a les llunyanes i fredes Terrers del Nord. Així que la seva bona vida, s'acaba quan és segrestat, venut i enviat en les mencionades terres, concretament al Yukon, convertint-se en un gos de trineu, transportant el correu i altres mercaderies. Ben aviat, va aprendre que era la llei del garrot i l'ullal, que el marcaria profundament. Però en Buck, malgrat les dificultats i les penúries de mica en mica, s'aniria adaptant en aquella nova vida, fent-se la seva, i alhora que va progressant i fent-se important tant entre els altres gossos del trineu com amb els diferents homes que l'han tractat. Aquest procés adaptatiu comportarà un canvi profund en el seu ésser, el despertar d'uns instints primitius, d'una època llunyana, que comparteix amb els seus germans salvatges, els llops, apropant-lo cada vegada més cap al bosc i allunyant-lo de la civilització.

La crida del bosc doncs és un obra de reconnexió amb la natura, també descobrint-la de nou. Tal com prou bé ens ho explica, tot i que en Buck ho tenia tot a Califòrnia, però és en aquelles terres inhòspites on troba el seu ésser interior que el guiarà a fer un altre camí una altra vida, cap a una natura verge i allunyada del dit progrés humà.

Havent vist l'última adaptació cinematogràfica, ja que al llarg de la història n'ha tingut diverses, i ara havent llegit l'obra original, dir que la pel·lícula manté l'essència de la novel·la, el procés de retorn a la natura salvatge. Com prou bé sabem una adaptació implica canvis, coses que a la novel·la passen d'una manera a la pel·lícula succeeixen o són explicades d'una manera. L'aspecte que es dóna importància a la pel·lícula és el paper que tenen els humans i la relació d'aquests amb en Buck. Mentre que a la novel·la, els homes amb qui conviu en Buck, tenen la seva rellevància, però no s'hi aprofundeix interiorment o poc, a la pel·lícula això canvia i té més importància, especialment en un dels humans, en John Thornton, on mentre a la novel·la apareix al final amb un rerefons personal, a la pel·lícula, protagonitzat per en Harrison Ford, apareix força al principi i amb un altre rerefons. Evidentment, en Harrison Ford sent un dels reclams de la pel·lícula, ha de tenir una rellevància major. Una altra estrella cinematogràfica que al seu dia (pel·lícula estrenada el 1972), també va interpretar el paper d'en John Thornton fou en Charlton Heston, conegut sobretot pels seus papers a Els deu manaments (1956), Ben-Hur (1959) i El planeta dels simis (1968).

La lectura de La crida del bosc ha estat molt benvinguda, especialment ara que ens hem d'estar tancats a casa i la natura només està a l'abast d'aquells que hi viuen, i així i tot amb moltes restriccions, amb una mica de sort contemplar-la des del portal de casa, i acostar-t'hi l'essencial i el mínim indispensable. Si tu no hi pots anar físicament que sigui literàriament.

Amb tot, quan puguem tornar de mica en mica allò que anomenem normalitat, i quan les llibreries tornin a aixecar les persianes, una de les primeres coses serà buscar l'altra gran obra d'en Jack London que prou que he anomenat, Ullal Blanc, complementaria amb aquesta, i que molts segurament l'hem gaudit moment o altre en alguna de les seves adaptacions.