dilluns, 14 de setembre de 2020

Capitán Harlock - Memorias de la Arcadia vol. 2: Las profundas tinieblas del alma

TítolCapitán Harlock - Memorias de la Arcadia vol. 2: Las profundas tinieblas del alma
Títol original: Capitaine Albator. Mémoires de l'Arcadia vol. 1: Les ténèbres abyssales de l'âme
Autors: Jérôme Alquié (guió, dibuix i color) i Leiji Matsumoto (Autor original i supervisió)
Traducció de: Belén Murcia
Publicat per: LetraBlanka Editorial, juliol de 2020
Format: Cartoné - 48 pàgines -  23 x 30 cm - Color
Preu: 17€
 
 
Aquest estiu, a finals de juliol, ens ha arribat el segon volum de Capitán Harlock. Memorias de la Arcadia d'en Jerôme Alquié per part de Letrablanka Editorial. El seu primer volum va sortir al passat Manga Barcelona de 2010.

El seu autor i títol original ja ens indica d'on prové aquesta obra, de França. I és que en aquest país d'Europa el manga Capità Harlock, una de les obres insígnies d'en Leiji Matsumoto, és molt conegut. Però en aquest país, el pirata espacial no es coneix com a Harlock sinó que rep el nom d'Albator, ja que segons diu la wikipedia en francès, el canvi fou degut per evitar una confusió fonètica amb un altre capità famós del còmic franco-belga, en Haddock de Tintín. I aquest canvi de nom ha persistit al llarg del temps.

Així doncs amb motiu de la seva procedència Capitán Harlock. Memorias de la Arcadia és publicat com si es tractés d'un còmic franco-belga amb lectura occidental, en format àlbum, en cartoné i en color. Un cop ens hi endinsem ens trobem amb un dibuix modern imitant l'antic estil del mestre Matsumoto, que amb les seves semblances i diferencies podríem trobar en altres obres més o menys actuals basades en les obres de l'autor japonès. Dit d'una altra manera el podríem definir com si d'un manga fos però publicat a la manera occidental. Un "crossover" d'allò més interessant en tots els seus sentits.

El primer volum de Capitán Harlock. Memorias de la Arcadia titulat Los frios dedos del olvido comença introduint-nos el que ja sabem: Una Terra governada per una classe política corrupta i que només pensa en ella mateixa, mentre que l'espècie extraterrestre Mazon té l'objectiu de conquerir la Terra, i sent la tripulació de l'Arcadia amb el seu capità al capdavant, en Harlock, els únics en enfrontar-s'hi i defensar el planeta. Enmig d'aquesta situació, quelcom estrany passa a la Terra: Una important onada de fred ha aparegut en una època de l'any que no pertoca, comportant important nevades, causada per una misteriosa Mazon de gel. 
 
Aquest segon volum està titulat originalment Les ténèbres abyssales de l'âme i que jo ho he traduït com Las profundas tinieblas del alma, seguint el criteri d'una frase que apareix a l'inici del còmic, ja que per error, a la pàgina on hauria de constar el seu títol oficial traduït al castellà, hi surt el títol del primer volum. 
 
En aquest segon volum doncs aprofundirem en la veritat que envolta aquesta misteriosa Mazon de gel, la qual és una de les tres mazons especials que existeixen, presentant-nos la segona, la Mazon de les ombres, tal com el títol del volum ja intueix i hi està estretament relacionat. La veritat d'aquestes mazons se situa en el passat llunyà d'aquesta espècie. Una veritat que va implicar tres germanes que foren maleïdes per la seva espècie tot per conquerir la Terra llavors. Ara al present estan immerses en una venjança contra les mazon de la Reina Raflesia, una venjança que pot comportar la destrucció de la tan anhelada Terra per uns i estimada per altres. Serà la tripulació de l'Arcadia amb el capità Harlock al capdavant capaç de trobar la manera de resoldre aquest conflicte entre mazons amb el futur del planeta enmig del conflicte?

Sense cap manera de dubte ens trobem davant d'una obra que honora a l'obra original i que recomano a tot seguidor de Capità Harlock i de l'obra en general del mestre japonès, destacant que en aquest volum, hi ha un convidat especial del Lejiverse amb qui en Harlock tindrà una conversa. Repetint el que ja vaig dir a la ressenya del primer volum, el format amb què es publica Memorias de la Arcadia ens permet conèixer aquest clàssic del manga d'una altra manera, donant-li una altra perspectiva, en mans d'un autor no japonès que demostra que aprecia el pirata espacial creat pel mestre Leiji Matsumoto
 
Esperem que de cara l'any vinent ens arribi el tercer i darrer volum, ja que aquest novembre es publicarà a França.

diumenge, 13 de setembre de 2020

Tres nous projectes eòlics a l'altiplà segarrenc

Aquest agost s'ha anunciat tres nous avantprojectes eòlics amb 29 aerogeneradors i una potència total de 149,5 MW. 

Si al gener ja ens va commocionar la noticia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc i, al cap d'un mes, sis nous i el juliol tres nous d'eòlics i un de fotovoltaic, ara arriben noticies de tres més.

Parc eòlic Anoia i Segarra III de 49,6 MW presentat per Desarrollos Eólicos Anoia i Segarra III . Afecta els termes municipals de Castellfollit de Riubregós i Calonge de Segarra i consta de 8 aerogeneradors (les posicions numerades des de CAS1 a CAS4 ubicades al terme municipal de Castellfollit de Riubregós i CAL1 a CAL4 ubicats al terme de Calonge de Segarra) marca SIEMENS - GAMESA, model SG 6.0-170, de 6,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa (centre del rotor) de 115 m i diàmetre 170 m.

 https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1599650888.jpg

Altres dos són de DESAROLLOS EÓLICOS CUENCA DE BARBERÁ, S.L.:

Parc eòlic Segarra II de 50 MW. Afecta el terme municipal de Ribera d'Ondara i consta de 9 aerogeneradors, 7 corresponen al model tipus SG-170 5.6MW i 2 al model SG-170 5.4MW. Els dos models d'aerogeneradors tenen una altura de 115 m de torre i tres pales que formen un diàmetre de 170 metres.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1599650945.jpg

Parc eòlic Conca de Barberà V(CB-V) de 50 MW. Afecta els termes municipals de Santa Coloma de Queralt i Bellprat i consta de 12 aerogeneradors, 10 corresponen al model tipus V-150 4.2MW i 2 al model V-150 4.0MW . Els dos models d'aerogeneradors tenen una altura de 123 m de torre i tres pales que formen un diàmetre de 150 metres.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1599650844.jpg

Tothom qui ho desitgi pot formular les consideracions que cregui oportunes fins a final de setembre de 2020 ( el de Segarra II ja ha finalitzat). 

 

Això és xauxa

Actualment, la zona de l'altiplà segarrenc ja compta amb un gran nombre de parcs eòlics, un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori. Des de començament d'aquest 2020, s'han presentat un total de 23 nous projectes eòlics que afecten el conjunt d'aquest territori . Si tots ells s'aprovessin, la qual cosa sembla difícil perquè molts d'ells es cavalquen a les mateixes zones, significaria omplir l'skyline amb 217 nous aerogeneradors, una autèntica aberració!.  

Aquest allau de projectes tenen una característica comuna, la fragmentació, amb els objectius de reduir artificialment l'impacte unitari de cada parc eòlic i així facilitar la seva autorització. Els promotors els presenten i projecten de manera separada i no els avaluen ambientalment de manera sinèrgica, tenint en compte els altres projectes ni tampoc les centrals eòliques ja existents.

Aquesta fragmentació també és un truc per evitar la competència estatal. La potència màxima de la majoria d'ells, 20, no supera els 50MW per constar com a 'Parcs eòlics: instal·lacions de producció d'electricitat a partir de la força del vent, d'una potència superior a 100 kW i inferior o igual a 50 MW' d'acord amb el Decret Llei 16/2019, art. 6.1.a.

Per contra, el nombre de promotors es redueix a 6. Naturgy SLU projecta 7 parcs amb 50 aerogeneradors i una potència total de 210 MW; Green Capital Development XI S.L. en projecta 4 amb 40 aerogeneradors i una potència total de 240 MW; el consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta 5 parcs amb 51 aerogeneradors i una potència total de 270 MW; DESAROLLOS EÓLICOS CUENCA DE BARBERÁ, S.L en projecta 3 amb 30 aerogeneradors i una potència total de 150 MW; GIRONINA DE ENERGIAS RENOVABLES S.L en projecta 2 amb 32 aerogeneradors i una potència total de 96 MW; GERR Grupo Energetico XXI, SA en projecta 1 amb 8 aerogeneradors i una potència total de 49,6 MW i Desarrollos Eólicos Anoia i Segarra III un altre amb 8 aerogeneradors i una potència total de 49,6 MW.


Un decret llei conflictiu


L'origen d'aquest desgavell està en el Decret Llei de la Generalitat de Catalunya 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, que modifica el marc existent i per tant estableix un nou marc per a l'autorització de projectes d'energia eòlica. Però no disposa d'una anàlisi i planificació o programació adequada que descrigui raonadament i detalladament les ubicacions potencialment idònies o aptes per a la instal·lació d'aerogeneradors, ni tampoc la corresponent i preceptiva Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) tal com estableix la Directiva comunitària 2001/42, de Parlament Europeu i de Consell, de 27 de juny de 2001.

Les principals associacions ecologistes i de defensa ambiental de Catalunya han demanat la derogació d'aquest Decret Llei per incomplir les directives ambientals europees i per ser un obstacle pel canvi de model energètic.

 

Font: Som Segarra

diumenge, 6 de setembre de 2020

Detectiu Conan vols. 1 al 10

Títol original: Meitantei Conan (名探偵コナン)
Autors: Gosho Aoyama
Traducció de: Jesús Pece i Núria Barba (vols. 1 a 8) i Agnés Pérez Massegú, Daruma SL (vols. 9 i 10)
Publicat per: Planeta deAgostini Cómics/Planeta Cómic, 2004 (1 i 2), 2005 (3 i 4), 2008 (5 a 8) i 2020 (9 i 10).
Format: Rústic amb solapes - 192 pàgines - 148 x 21 mm - B/N
Preu: 7,95 €


 
 
Aquest passat juny Planeta Cómic va publicar els volums 9 i 10 de Detectiu Conan, després de 12 anys sense sortir-ne cap. En principi, aquests dos havien de sortir el febrer i abril d'enguany, però quan es van fer públiques les novetats de febrer no hi constava pas cap volum. A finals de gener, es va anunciar que el  9è volum de Detectiu Conan es posaria a la venda el passat abril. Però amb la pandèmia del covid-19 i el decret d'estat d'alarma del març, que va afectar el món editorial entre molts altres sectors, la seva sortida va quedar a l'aire. Fins que amb l'anunci de les novetats de juny, el 9è volum hi sortia juntament amb el 10è. Els dos volums de cop.

Estant situats al present, cal fer un petit viatge en el temps per veure d'on venim.

Bola de drac fou el primer manga en català per part de Planeta Cómic, llavors Planeta deAgostini Cómics, amb les sèries Blanca i Vermella, això el 1992. L'any següent va publicar alguns números de Doraemon, i el 2001 va estrenar Shin Chan. Els dos primers van ser en format comic-book i el tercer en format àlbum. No fou fins a la seva quarta sèrie en català que va publicar-la per primer en format volum tot imitant al format japonès. Aquesta sèrie fou Detectiu Conan, sortint el primer dels 8 que ha publicat, el novembre de 2004.

Detectiu Conan fou estrenada el 1994 a la revista Weekly Shônen Sunday de l'editorial Shogakukan, sent el seu autor en Gosho Aoyama (Magic Kaito i Yaiba).  És una sèrie en curs que fins al dia d'avui s'han publicat més de 1000 capítols i 98 volums. 
 
El manga ens introdueix a en Shinichi Kudo, un jove d'institut amant de les novel·les policíaques i de detectius, entre elles les novel·les protagonitzades per en Sherlock Holmes de l'escriptor Sir Arthur Conan Doyle.  De gran vol ser un detectiu reconegut. Gràcies als coneixements que té, pot ajudar a la policia a resoldre diferents casos. Viu a casa tot sol, ja que els seus pares viuen als Estats Units. Té com veí un inventor tot peculiar, el professor Agasa. I en Shinichi també té la Ran Mouri, la seva amiga de la infància i companya d'institut. La noia és filla d'en Kogoro Mouri, un expolicia, que actualment treballa de detectiu.

Un dia havent passat amb la Ran a un parc d'atraccions, i després de resoldre un cas d'assassinat allà mateix, se separa de la Ran, per seguir a uns misteriosos homes vestits de negre, que havien estat presents a l'escena del crim que tot i la seva aparença sospitosa no eren culpables. Però tot i així, el jove detectiu descobreix que formen part d'una organització criminal, però malauradament el descobreixen i tot deixant-lo mig estabornit, no perdent els sentits del tot, li subministren un verí experimental que no han provat en humans, i finalment acaba inconscient. Quan es desperta, sent trobat per la policia, hi ha alguna cosa que no li acaba de quadrar per la manera com el tracten, en Shinchi està viu però ai las, s'ha encongit, torna a ser un nen, físicament ha perdut uns deu anys però per sort manté tota la seva intel·ligència. Quan pot escapar-se de la policia, se'n va fins a casa seva, on es posa en contacte amb el professor Agasa, tot havent-lo de convèncer de qui és realment per començar, i seguidament explicar-li com s'ha encongit. Posat en situació, apareix la Ran i preguntant-li qui és, trobant-se llavors a la biblioteca de casa, tot mirant els llibres, s'inventa un nom: Conan Edogawa, no podent-li dir la veritat a ella per seguretat tant per ell mateix com pels seus amics. Ja que tard o d'hora, els homes de negre sabran que el verí no ha funcionat i que en Shinichi està viu. Per cert, "Conan" prové d'en Conan Doyle, i "Edogawa" d'en Ranpo Edogawa, un dels grans autors japonesos de novel·la detectivesca.

Ara en Shinichi Kudo com a Conan Edogawa, va a viure a cals Mouri, tot esperant que algun dels casos que rebi en Kogoro estigui relacionat amb els homes de negre i així poder trobar més verí, i després d'analitzar-lo i poder tornar a ser ell mateix i alhora desemmascarar l'organització dels homes de negre.

I d'això ja han passat quasi vint-i-sis anys, i pel poc que sé encara té corda per temps. I així tot buscant pistes dels homes de negre, ha anat resolent casos de tot mena, especialment assassinats tots ells diferents i amb les seves característiques, i coneixent molta gent qui l'ha anat ajudant al llarg de tots ells. 

Detectiu Conan en català: Anime estrenat al 3XL i manga publicat per Planeta.

Detectiu Conan va arribar en català per primer cop gràcies a la seva versió animada quan es va estrenar al 3XL el maig de 2001. Llavors també fou el meu primer contacte amb el petit detectiu, i en aquella època i durant força temps en vaig ser seguidor assidu. 

El 2004, el novembre i desembre, Planeta va llançar els dos primers volums del manga en català. El 2005 en va llançar dos més, i no va tornar a publicar res més fins al 2008, publicant 4 volums, en total 8 volums. Els anys van passar fins que enguany, ha publicat els volums 9 i 10.

Detectiu Conan vol. 1:  L'origen de Conan Edogawa - novembre de 2004
Detectiu Conan vol. 2:  La mansió embruixada - desembre de 2004
Detectiu Conan vol. 3: El misteri de l'habitació tancada - febrer de 2005
Detectiu Conan vol. 4: Tot desxifrant l'endevinalla - maig de 2005
Detectiu Conan vol. 5: La primera víctima - abril de 2008
Detectiu Conan vol. 6:  La veritat rere la màscara - maig de 2008
Detectiu Conan vol. 7:  El secret d'un nom - juny de 2008
Detectiu Conan vol. 8:  Sota la màscara - juliol de 2008
Detectiu Conan vol. 9:  La reunió d'antics alumnes - juny de 2020
Detectiu Conan vol. 10:  El famós detectiu de l'oest - juny de 2020

Abans de la seva publicació en català, Planeta ja havia estrenat l'edició en castellà, i ho va fer en sentit de lectura occidental, amb la feina extra que comporta. Tenint aquests materials doncs ja preparats, l'edició catalana també fou publicada en aquest sentit de lectura. Avui en dia, en què la lectura oriental dels mangues està més que normalitzat, la seva edició en castellà, Detective Conan, és un dels pocs mangues que es publica en lectura occidental, inclosa la nova edició en format volum doble que van estrenar el 2011. Possiblement si si aquesta nova edició l'haguessin publicat en sentit de lectura oriental, segurament m'hi hagués interessat, tal com vagament recordo ara.

Reconnectant-me l'any passat amb Detectiu Conan amb la 23a pel·lícula: El puny de safir blau, el novembre de l'any passat, alhora alhora que també ho vaig fer amb la sèrie emesa al Súper 3, va donar a peu que a principis de gener comprés els dos primers volums de l'edició en català del manga, i així de mica en mica anar comprant la resta, fins a completar els llavors 8 publicats, tot esperant la sortida dels nous volums, el 9è i 10è, els quals han estat part de les meves lectures aquest estiu, acabant de llegir el darrer aquesta setmana. 

Acostumant amb la lectura oriental, en un primer instant, fou estrany llegir un manga en lectura occidental. Això sí durant la lectura d'aquest primer volum, he tingut present allò, que si originalment certa acció es feia amb la mà o peu dret, aquí, té lloc amb l'esquerra, i a la inversa, a no sé què especialment algunes vinyetes no les hagin emmirallat per qüestions de guió. Aquest és el tema dels mangues en lectura occidental a no ser que d'origen ja s'han publicat en aquest sentit. Llavors ja és una altra història. 
 
Respecte el disseny i contingut extra dels volums, i ara vist en perspectiva, Planeta ha fet el que ha volgut segons el moment i en alguns casos seguint la llei del mínim esforç.

Per començar tenim el disseny de les cobertes, des del primer volum només s'ha respectat la il·lustració d'en Conan, sent la resta totalment diferent de l'original. Com a curiositat, a la nostra edició els Conans del volums 3 i 5 estan intercanviats respecte l'edició japonesa, i a les contraportades es van fer un embolics amb els Conans dels volums 3 i 4.

El primer primer volum inclou una introducció d'Estudio Fénix on se'ns fa un resum de com en Shinichi esdevé en Conan, mencionant també els principals personatges que apareixen en aquest primer volum. A la part final inclou una sèrie de pàgines amb contingut extres, Les petjades del crim i Galeria de detectius de Gosho Aoyama, dels quals n'hi ha quatre parts de cada secció. Així entenc que les parts 2 a 4 de cada secció provenen dels volums posteriors, del 2 al 4, i per tant, tal com he comprovat en aquest tres volums, aquestes seccions hi són absents.  
 
Les petjades del crim, vindria a ser el típic text de l'autor que ens trobem a les solapes dels mangues i la Galeria de detectius de Gosho Aoyama és on l'autor ens parla de detectius o similars de novel·la negra. Si més no els que aquí hi ha aquí presents.

-  Les petjades del crim 1 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Sherlock Holmes  - Inclòs al volum 1 japonès.
 - Les petjades del crim 2 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Kogoro Akechi  - Inclòs al volum 2 japonès.
 - Les petjades del crim 3 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Hercules Poirot  - Inclòs al volum 3 japonès.
 - Les petjades del crim 4 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Arsène Lupin  - Inclòs al volum 4 japonès.
 
Aquests tres volums però inclouen textos extres complementaris. El segon inclou dos textos: Noms misteriosos i Ran, la fantasia d'en Conan. El tercer inclou  un resum del volum anterior i el text: Gran amics, petits socis. El quart inclou el resum del volum anterior i el text: Una organització criminal.  
 
Anant al volum 5, inclou un resum del contingut del volum i la Galeria de detectius de Gosho Aoyama part 5 - Jules Maigret. El volum 6, a part del resum del contingut,  hi tenim Les coses d'en Gosho Aoyama (abans Les petjades del crim) parts 5 i 6 i Galeria de detectius de Gosho Aoyama part 6 - Ichikosuke Kinda, però a més també inclou la part 4, que fou inclosa al nostre volum 1. El volum 7 inclou un breu resum i Les coses d'en Gosho Aoyama part 7 i Galeria de detectius de Gosho Aoyama part 7 - Tinent Colombo. I el volum 8 inclou un breu resum, Les coses d'en Gosho Aoyama part 8 i Galeria de detectius de Gosho Aoyama part 8 - Heizi Zenigata.

Veient doncs que els volums 7 i 8 van ser publicats amb el contingut que els hi pertoca, ni més ni menys, fa acte de fe i pensa que els volums 9 i 10 tindran el mateix tracte. Doncs no. Ara que es quan tocaria fer les coses mínimament bé, Planeta Cómic ni això. El volum 9 sí que hi ha un resum breu de l'obra en general, però en cap dels dos volums hi ha Les coses d'en Gosho Aoyama i Galeria de detectius de Gosho Aoyama. 
 
La llei del mínim esforç de Planeta Cómic s'acaba demostrant a la contraportada, deixant de banda que el text és el mateix dels 10 volums, ens dos darrers, acabats de publicar, s'hi menciona el 3XL.cat quan fa anys no existeix. Sembla que ningú ha pensat a eliminar la darrera frase on s'hi menciona, o bé modificar-la.


Els errors del manga de Detectiu Conan
 
Havent fet aquest repàs força extens de com s'han editat aquests 10 volums de Detectiu Conan. Toca fer parlar d'aquells errors que s'ham comés en el que és el manga en sí i que he pogut detectar.
 
Al volum 6, capítol 8, les seves pàgines 5 i 6 sense comptar la portada de capítol, o bé les 134 i 135 del volum, estan intercanviades. 
 

Pel següent i darrer error hem d'anar al volum 9, aquest de nova fornada. Durant el cas de "La reunió d'antics alumnes" que dóna nom al volum, se'ns menciona en dos moments (capítols 5 i 6) que certa arma és a la mà dreta de cert personatge. Això és cert, en l'edició original japonesa. Però aquí les imatges estan emmirallades i per tant la mà dreta originalment és una mà esquerra a la nostra edició tal com veiem a les imatges, i "mà esquerra" és el que s'hauria de dir. Un error greu incomprensible, tenint en compte el nostre sentit de lectura i que per tant fàcilment evitable alhora de la traducció i revisió. 
 
 
Dit tot això agraeixo molt que Planeta Cómic ens hagi portat dos volums més de Detectiu Conan després de 12 anys, i espero que en vinguin més, ja que el darrer cas del 10è volum conclou a l'11è. El temps dirà si en tindrem més. En tot cas esperem que no segueixin la llei del mínim i mínim esforç, i que segueixin la línia dels volums 7 i 8 en quan a continguts. I que sobretot es tingui en compte alhora de traduir el tema dreta/esquerra tenint en compte el nostre sentit de lectura occidental.


dilluns, 31 d’agost de 2020

Cazafantasmas: Responden a la llamada

Títol original: Ghostbusters: Answer the call (Capítols #1-5)
Autors: Kelly Thompson (Guió), Corin Howell (Dibuix), Valentina Pinto (Color) i Neil Uyetake (Retolació original)
Traducció de: Cristian Timoneda
Col·lecció: Linea Infinite
Publicat per: Fandogamia Editorial, juliol de 2020
Format: Rústic - 27x17 cm - 120 pàgines - Color
Preu: 12€

 

 

 

Després que l'any passat Fandogamia publiqués el quart i darrer volum de la primera part o etapa de la sèrie regular dels Caçafantasmes originals, aquest passat juliol, ens ha arribat el volum únic Cazafantasmas: Responden a la llamada, amb el qual es recupera l'equip femení de Caçafantasmes que vam conèixer a la pel·lícula de 2016. Justament tot i que aquesta pel·lícula es coneix en anglès com a Ghostbusters, a la seqüència dels crèdits també apareix com a Ghostbusters: Answer the call, justament com es titula aquest volum, per tant n'és una continuació. 

L'equip femení dels Caçafantasmes està format per la Dra. Erin Gilbert, interpretada per la  Kristen Wiig, la Dra. Abigail "Abby" Yates, interpretada per la Melissa McCarthy, la Dra. Jillian Holtzmann, interpretada per la Kate McKinnon, la gran lectora i coneixedora de Nova York Patricia "Patty" Tolan, interpretada per la Leslie Jones, i finalment tenim en Kevin Beckman, el peculiar secretari de les nostres heroïnes , interpreta per en Chris Hemsworth, més conegut pel seu paper de Thor a l'Univers Cinematogràfic de Marvel. 

En respondre a una trucada rutinària per eliminar un fantasma de classe III, l'Erin, l'Abby, la Patty i la Holtzmann acaben alliberant un poderós i esquiu fantasma de classe VII, el Doctor Kruger, el qual s'alimenta de les pors dels altres. Capaç de crear il·lusions per aprofitar-se de les grans pors de les Caçafantasmes, s'anirà enfortint, també alimentant-se de les pors de la població de Nova York, i així tenir el poder necessari per tal d'aconseguir el seu objectiu, convertir el món en la seva pròpia dimensió de malson. Només doncs superant les seves pors, el que afebleix les Caçafantamses davant del Dr. Kruguer, podran derrotar-lo.

Aquest volum fa justícia a la mencionada pel·lícula. No només en els particularitats dels 5 principals personatges, les seves naturalitats s'han sabut traslladar molt bé, si no també en l'ambientació general. Una aventura amb acció i elements sobrenaturals, però amb molta comèdia i humor, com correspon a la franquícia en general, i en especial a la pel·lícula del 2016. Aquest còmic continua perfectament el que vam veure a l'obra cinematogràfica, mostrant-nos moltes referències d'aquesta. 

Com a material extra al llarg del volum hi ha imatges de les Caçafantasmes de la pel·lícula i al final del volum diverses il·lustracions de diversos autors, sent una d'elles del dibuixant i el colorista de la sèrie regular dels Caçafantasmes originals, en Dan Schoening i en Luis Antonio Delgado.

Veurem quins plans tindrà Fandogamia amb els còmics dels Caçafantasmes, on el lògic després d'haver gaudit amb aquest volum de les noies Caçafantasmes fora continuar amb la segona temporada de la sèrie regular formada per 5 volums, sent el primer The New Ghostbusters.

dissabte, 22 d’agost de 2020

El metall del desert

Títol: El metall del desert
Autors: Arkaitz González Cámara (Guió, dibuix i color), María Jiménez, Fran Mariscal i Mai Egurza (Assistents de color)
Publicat per: Panini Comics, juny de 2020
Format: Cartoné - 72 pàgines - 17x24 cm - Color
Preu: 15,95€


Panini Comics, sota el segell Evolution Comics, va publicar el passat mes de juny El metall del desert de l'autor Arkaitz González, sent l'obra guanyadora de la segona ronda de la Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic del 2019.

En un món de fantasia i ciència-ficció, que ens recordarà a les obres cyberpunk, ens situem a Ferròpolis, una ciutat metàl·lica al mig del desert. Allà se'ns presentarà una Nora, una jove amb bon talent per la mecànica qui constantment pateix les burles d'una altre jove de la ciutat, la Greta. Les dues es presentaran a les proves per esdevenir mecànica oficial de la ciutat, i per la primera ha de ser una manera de superar les seves inseguretats que donen lloc a les burles que pateix. 

Aquestes proves seran un duel entre elles dues. La Nora a part dels seus coneixements tindrà el suport del seu pare, l'Ismael, i els seus amics, la Brenda i l'Hèctor. I cada un a la seva manera li donarà el seu cop de mà, i l'oferiment de la Brenda, el famós metall del desert, serà important tant per ella com pel que s'esdevindrà a la ciutat.  

El llibre es complementa amb un pròleg d'en Santi Casas, i al final hi trobem una sèrie de pàgines de contingut extra, amb esbossos de personatges, la creació d'una pàgina, dissenys de la portada, diversos fanarts d'altres autors, dissenys de Ferròpolis, i acabant amb agraïments als qui han ajudat a l'autor amb el color de l'obra.
 
El metall del desert és una història de fantasia però amb elements ben reals com les burles per part dels altres, les inseguretats i la confiança en un mateix, i les maneres de superar els entrebancs que un es troba a la vida,  És una història que s'obre a tots els públics i edats, que qualsevol la sabrà gaudir.

diumenge, 2 d’agost de 2020

Mortadel·lo i Filemó. Tòquio 2020

Títol original: Mortadelo y Filemón. Tokio 2020
Autors: Francisco Ibáñez (guió i dibuix), Rubén Larrea (color i composició), Juan Manuel Muñoz (tinta pàgines interiors) i Cristina Ruiz (ròtuls)
Traducció de: Emma de Porrata-Doria Botey
Col·lecció: Mestres de l'Humor núm. 55
Publicat per: Bruguera, juny de 2020
Format: Cartoné - 48 pàgines - 217 x 297 mm - Color
Preu: 14,90€



Com a novetat de juny, Bruguera va treure una nova aventura de Mortadel·lo i Filemó, i com moltes altres novetats editorials, també ha resultat afectada pel covid-19. Per una banda havia de sortir el passat abril i segon justament per la seva temàtica, els Jocs Olímpics de Tòquio que ara mateix haurien de tenir lloc (De finals de juliol a principis d'agost), els quals s'han vist ajornats fins al 2021. Justament aquesta nova aventura està titulat Tòquio 2020.

Com prou bé saben els lectors de Mortadel·lo i Filemó regularment hi ha àlbums dedicats als Mundials de Futbol i als Jocs Olímpics. I enguany que tocaven els Jocs de Tòquio, en Francisco Ibáñez va posar fi a l'agulla per situar els agents de la TIA al Japó, on els Jocs sí que tenen lloc aquest 2020, tal com ens diu la faixa que acompanya el llibre.

Com també sabem d'aventures similars anteriors, en aquests esdeveniments sempre hi ha algú que ho vol esguerrar tot d'una manera o altra, i els nostres agents hi fan cap per evitar-ho. La missió d'enguany serà aturar algú que vol ruixar als esportistes amb un gas anomenat "babaumicina" que els torna babaus perduts i així emportar-se les medalles. I tal com també sabem, seran els nostres agents els qui causaran els veritables problemes en el bon funcionament dels Jocs Olímpics de Tòquio, i mira que la bona intenció la tenen però no tenen remei.

I com també sabem, en Francisco Ibáñez és un mestre d'estereotips. Que si els negres els dibuixo així, els xinesos d'aquella manera, etc. Tot i que n'he vist algun comentari a les xarxes, m'estranya no haver vist cap mena de campanya en contra d'ell, diria que no, havent destacat la campanya contra la imatge i nom dels Conguitos, i fins i tot la nostra dibuixant Pilarín Bayés va rebre per un dibuix justament en suport del moviment #BlackLivesMatters. 

Aquestes línies em serveixen per introduir l'estereotip no pas d'aspecte sinó fonètic present en aquest còmic. Parlant amb inexactitud i de manera molt simple, quedi clar, la típica manera d'imitar la parla dels xinesos és utilitzant la L. Exemple: He complat un calendali. Ara bé, això no passa amb els japonesos, ells en canvi el so de L no el tenen, i utilitzen la R, l'exemple anterior seria: He comprat un carendari. Hi ha aquesta dicotomia L/R entre xinesos i japonesos. Repeteixo que és una manera simple d'explicar-ho. Doncs bé, tot i que aquesta obra se situa al Japó, i en comptes de fer aquest humor fonètic com pertocaria, l'autor ha tirat pel dret amb l'estereotip, i tot japonès que parla ho fa a la xinesa. I si fossin coreans, que no en tinc ni idea de la seva fonètica, segurament seria el mateix. Resumint, si ens ocultessin la localització geogràfica, i haguéssim de titular l'obra sense dubte la titularíem: Pekín 2020. Justament els Jocs Olímpics de Pekín de 2008, sí que tenen la seva versió en còmic, només en castellà. Qui el tingui i compari els dos còmics, segurament li sigui impossible distingir xinesos i japonesos en l'aspecte fonètic. 

Malgrat aquests estereotips, l'argument ve a ser el mateix d'altres aventures anteriors, sempre hi ha algun moment que val la pena, on encara pots apreciar l'enginy del mestre Ibánez, i també veure certs personatges fets pols que a la realitat fan certa ràbia, també val la pena.
 
Per acabar, si la situació actual continua anant fent sense empitjorar greument, que ho torni a afectar tot, de cara l'octubre ha de sortir el següent àlbum de la col·lecció:  Mortadel·lo i Filemó. Un misteri a l'hipermercat!
 
Mortadel·lo i Filemó. Un misteri a l'hipermercat!
Bruguera, octubre de 2020

dijous, 30 de juliol de 2020

Tres nous projectes eòlics i un de fotovoltaic a l'altiplà segarrenc

A final de juliol, s'ha anunciat tres nous parcs amb 41 aerogeneradors i una potència total de 146 MW. El fotovoltaic és de 4,5 MW

Si al gener ja ens va commocionar la noticia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc i, al cap d'un mes, sis nous, ara arriben noticies de tres nous d'eòlics i un de fotovoltaic.

Parc eòlic Conca de Barberà 1 (CB-I) de 50 MW presentat per DESAROLLOS EÓLICOS CUENCA DE BARBERÁ, S.L. Afecta el terme municipal de Ribera d'Ondara i consta de 9 aerogeneradors, 7 corresponen al model tipus SG-170 5.6MW i 2 al model SG-170 5.4MW. Els dos models d'aerogeneradors tenen una altura de 115 m de torre i tres pales que formen un diàmetre de 170 metres.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1596043837.jpg

Altres dos són de GIRONINA DE ENERGIAS RENOVABLES S.L i s'emparen en sol·licituds del 2006 (Parc Eòlic Ivorra de 42 MW de potencia i Parc Eòlic de Castellfollit de 32 Mw de potencia)

El Parc Eòlic Castellfollit amb una potència nominal de 48 MVA, distribuïda en 16 aerogeneradors de 3 MW de potència nominal. Inclou a més dels municipis inicials de Castellfollit de Riubregós i Pujalt, el de Calonge de Segarra i el d’Ivorra.

Projecte eòlic Castellfollit -
 
El Parc Eòlic Ivorra tindrà una potència nominal de 48 MVA, distribuïda en 16 aerogeneradors de 3 MW de potència nominal. incloeu a més del municipi inicial d’Ivorra, el d'Estaràs i el de Castellfollit de Riubregós.


https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1596043874.jpg

L'empresa EGUZKI 22CER SL promou la Instal·lació fotovoltaica Cervera de 4,5 MW (5,35 MWp), situada entre l'aeròdrom de Cervera i el Pla de les Franqueses, en un conjunt de 5 finques ocupant unes 9,6 ha. Contempla 15 instal·lacions de 30 unitats de plaques solars.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1596043952.jpg

 

dimarts, 28 de juliol de 2020

Gunnm Last Order

Títol original: Gunnm Last Order (銃夢 Last Order New Edition)
Autor: Yukito Kishiro
Traducció de: Gustavo Álvarez (vol. 1), Marcelo Vicente (vol. 2), Guido Rosano ( vols. 3, 4, 5) i Laura Antmann (vols. 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12)
Publicat per: Editorial Ivrea, gener de 2019 a juny de 2020
Format: Rústic amb sobrecoberta  - Volum A5 (15x21 cm) - 334 pàgines aprox. - B/N i color
Núm. de volums: 12
Preu: 15 € els volums 1 a 11 i 18,5 € el volum 12 = 183,5 euros en total

Amb el final de la publicació de la sèrie original de Gunnm, l'agost de 2018, eren moltes les preguntes a l'Editorial Ivrea si també publicaria la seva continuació anomenada Gunnm Last Order. La resposta va arribar pocs mesos després, al Saló del Manga de Barcelona de 2018, quan Ivrea, a la seva presentació de novetats, va anunciar que posseïa la llicència de Gunnm Last Order, també d'en Yukito Kishiro, que originalment  es va publicar del novembre de 2000 al gener de 2014, i recopilant-se originalment els seus 124 capítols en 19 volums. 

Ara bé, no va anunciar l'edició de 19 volums, sinó la New Edition, de 12 volums, en format A5, o dit en altres paraules en Kanzenban, també conegut per Edició Definitiva. Comportant doncs finalment que la segona sèrie de Gunnm tindria i té una mida major a la primera sèrie com també a la tercera part, Gunnm Mars Chronicle de mida igual a la primera, sent aquesta publicada per Planeta Cómic.

El seu primer volum es va posar a la venda el gener de 2019, que preveient una periodicitat mensual, ocuparia tot el 2019 o bé amb algun retard a principis de 2020. Finalment ha estat el segon cas. Els deu primers volums sí que van sortir durant el 2019. El volum 11 el febrer de 2020 i amb el 12 és on hi ha hagut el principal retard. Previst, si no em falla la memòria per l'abril, la crisi sanitària de la covid-19, va provocar una parada, i aquest finalment, ha sortit aquest passat juny.



Situant-nos al volum 9 de Gunnm, aquest inclou tres capítols finals (La conquista de Salem part I i part II, i Epílogo), els quals al seu dia en Yukito Kishiro, a causa d'uns problemes de salut, va crear per tancar la història. Ara bé, quan va decidir continuar-la, aquests tres van ser ignorats, i la continuació o sigui el manga de Gunnm Last Order, va continuar a partir del capítol anterior a aquests tres, el número 51 Epitafio. En aquest, les últimes vinyetes, mostren com la Gally cau en una trampa, un ninot bomba l'atrapa i explota i ella queda totalment destruïda. Finalment apareix en Desty Nova, el qual agafa un tros de cervell de la Gally.

Així doncs, en els primers compassos de Gunnm Last Order, ens situem a Salem, la ciutat flotant, on veiem en Desty Nova que regenera el cervell de la Gally i creant-li un nou cos, l'Imaginos, tot gràcies a la seva ciència i tecnologia, a més a més, gràcies a la regeneració del seu cervell ha recuperat més antics records de la seva infància: la Gally, o Yoko, tal com es diu realment, ha recordat de qui va aprendre el seu estil de lluita Panzer Kunst. Quan la Gally finalment es desperta veu com Salem està en caos, ja que una setmana abans en Desty Nova va revelar a Salem, el secret dels salemians. Quan un salemià arriba als 19 anys, se li substitueix el cervell per un xip. En fer-se públic aquest fet va comportar que molts adults entressin en xoc, alguns ho van suportar, d'altres es van suïcidar, a més d'obrir-se una guerra entre adults i no-adults. La Gally però no només es troba amb aquesta caòtica situació, sinó que a més, es retroba amb en Desty Nova, amb els seus nous sequaços, creant-se entre ells dos una estranya relació, provenint d'una antiga enemistat. En mig de tot el merder, la Gally té com a objectiu trobar la seva amiga salemiana Lou Collins.

Després de posar pau a Salem, per trobar la Lou Collins, aquest peculiar grup format per na Gally, en Desty Nova, en Sechs, n'Elf i na Zwolf, aquests tres últims androides supervivents de la sèrie GR sent rèpliques de la Gally, es dirigeixen la ciutat espacial Jeru, una estructura superior a Salem. En aquesta nova ciutat es trobaran amb l'Aga Mbadi, un dels grans enemics, del qui amb prou feines aconseguiran fugir. Entrar a Jeru és imprescindible per trobar la Lou, i per fer-ho participarà en el Z.O.T. Tournament, un torneig de lluita. El seu pla és utilitzar el torneig com a excusa per infiltrar-se a Jeru. 

Aquest torneig serà el gran arc argumental de Gunnm Last Order, que ocuparà la majoria de volums, on en els capítols previs com durant aquest, aprofundirem en el món, institucions, història i secrets de l'univers de Gunnm, alhora que veiem com evolucionen els personatges protagonistes en especial la Gally, tant psicològicament i mecànicament, alhora que aprofundirem en el seu passat, en el seu orígen com a Yoko. 

El darrer volum recuperem dos personatges importants de la Gally, que va deixar a la Terra, en Daisuke Ido i en Fogya Fore. Amb les aventures d'aquests dos, al llarg d'un flaix-bac fins a arribar al present, tancarem Gunnm Last Order.


Les diverses edicions espanyoles
  
Com la sèrie original, Gunnm Last Order també fou publicada per Planeta DeAgostini Comics (ara Planeta Cómic). Aquella edició va tenir diferents formats al llarg de la seva publicació. Primerament va ser publicada en mitjos volums, per més endavant ja publicar-la en volums sencers, variant la periodicitat i ja faltant-ne quatre volums pel final hi va haver una llarga pausa llarga motivada per canvis editorials al Japó. Vegem-ne la història, informació de la qual extrec de Listado Manga.

- Els 12 mitjos volums en castellà del número 1 al 12, publicats del març de 2004 al març de 2005, corresponen als volums japonesos 1 al 6.
- Els 13 volums complets en castellà del número 13 al 25 corresponen als volums japonesos del 7 al 19. Del 13 al 21 van ser publicats del novembre del 2005 al novembre de 2011, i els quatre volums finals, del 22 al 25, foren publicats de l'octubre de 2014 al maig de 2016.

Per altra banda hi ha el tema de canvi d'editorial.

- Els primers 15 volums van ser editats per Shueisha al Japó.
- A partir del volum japonès 16 (equivalent al volum espanyol núm. 22) al 19 (el 25 espanyol) l'editorial va passar a ser Kodansha, reeditant també els 15 anteriors i canviant el disseny de les portades.

Tots aquests canvis, fins a aquesta nova reedició, donaven lloc a què només es poguessin trobar al mercat els últims 4 volums amb certa facilitat. Així doncs amb la nova edició d'Ivrea de la sèrie original, era necessària una nova edició de Gunnm Last Order, que no va tardar gens a anunciar-se per part de la mateixa Ivrea.

Aquesta nova edició com ja he dit correspon a la New Edition, passant de 19 a 12 volums, els quals són en format A5 de 300 a 450 pàgines, en sentit de lectura oriental i incloent pàgines a color quan correspon. Cada volum porta sobrecobertes iguals que la japonesa, només modificant lleugerament la part del llom, i a més la sobrecoberta presenta detalls tinta metal·litzada.

Com a material extra al final dels volums, tenim pàgines explicatives sobre elements apareguts en els corresponents volums, i també tires còmiques, en la secció Teatro de la Vida

A més dels volums 1 a  7, també s'hi inclou unes històries extres del mateix Yukito Kishiro que no tenen res a veure amb Gunnm:
  • Volum 1 - Volar por el cielo 
  • Volum 2 - La gran máquina
  • Volum 3 - La estrella del océano misterioso
  • Volum 4 - Headman en el Tokyo del futuro
  • Volum 5 - Energías misteriosas
  • Volum 6 - "Junk" The space rovers (primera parte) 
  • Volum 7 - "Junk" The space rovers (segunda parte)


Gunnm, Gunnm Last Order i... Gunnm Mars Chronicle

Les aventures de la Gally no s'acaba amb Gunnm Last Order sinó que hi ha una tercera part,  Gunnm Mars Chronicle. Aquesta és una sèrie oberta, comptant fins al moment amb 6 volums, la qual és publicada per Planeta Cómic, des del passat març de 2018, i havent publicat fins al moment 6 volums, el darrer aquest passat gener de 2020. Ja tenint-los, pròximament en començaré la seva lectura. Aquesta tercera sèrie i continuació de Gunnm Last Order ve a ser una preqüela de la sèrie original, ja que en ella ens endinsarem el passat llunyà de la Gally a Mart quan s'anomenava Yoko.

Gunnm Mars Chronicle vol. 6, Planeta Cómic, gener de 2020
Així doncs, avui en dia tenim a disposició Gunnm (9 volums) i Gunnm Last Order (12 volums) publicat completament per part d'Ivrea. Per altra banda, Planeta Cómic publica la tercera part, la mencionada Gunnm Mars Chronicle, fins al moment havent-se publicat 6 volums. I encara faltaria un altre material d'aquesta franquicia a reeditar: Gunnm Gaiden, un volum únic que inclou quatre històries d'aquest univers, publicat per Planeta el maig de 2010. Esperem tenir-ne notícies amb el temps.