divendres, 10 d’agost de 2018

Descobrint els Arbres Singulars de Sant Guim de Freixenet

El passat diumenge 5 d’agost de 2018, al matí, aprofitant la Festa Major de Sant Guim de Freixenet, el Centre d’Estudis Segarrencs va organitzar una excursió de descoberta dels arbres singulars del municipi. Tot plegat, es pretenia mostrar els primers fruits del treball de camp del projecte d’Inventari d’Arbres Singulars de la Segarra. El municipi de Sant Guim de Freixenet és un dels que presenta un nombre destacat d’arbres fins ara mai catalogats.

L’excursió, es va realitzar amb èxit de participació, de totes les edats, originaris de diverses localitats, guiats per en Daniel Espejo, coordinador del projecte. Es van visitar 11 dels 15  arbres singulars inventariats, a data d’avui, admirant en tots ells la seva longevitat i grans dimensions. Destaquen alguns arbres per la seva monumentalitat, com és el cas de”l’Alzina grossa”, del camí vell a la Rubiola, amb un tronc de gairebé 4 metres de perímetre, i una capçada enorme, tocant a terra; o el cas de l’Alzina de Cal Pere Vidal, prop del nucli de Freixenet de Segarra, imponent arbre que convida a abraçar-lo.

https://cestudissegarrencs.files.wordpress.com/2018/08/snapshot-119-lalzina-foto-del-grup-de-la-sortida.jpg?w=616
Grup de participants a l’ombra de l’Alzina grossa del camí vell a la Rubiola.
Foto: Daniel Espejo, agost 2018

Tots aquests arbres són patrimoni natural de Sant Guim de Freixenet, que han sobreviscut fins als nostres dies, reconeguts pels veïns del poble. El Centre d’Estudis Segarrencs proposarà a l’ajuntament la  declaració d‘Arbres d’Interés Local per a cada un d’aquest arbres exemplars, figura de protecció prevista per la legislació catalana.


dissabte, 4 d’agost de 2018

Mortadel·lo i Filemó. Per l'Olimp

Títol: Mortadel·lo i Filemó. Per l'Olimp  
Títol original: Mortadelo y Filemón. Por el Olimpo ese
Autor: Francisco Ibáñez
Traducció de: Mercè Amat
Col·lecció: Mestres de l'Humor núm. 50
Publicat per: Ediciones B, juny de 2018
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 13,90€


Aquest passat juny va sortir una nova aventura de Mortadel·lo i Filemó, la qual amb el títol, Per l'Olimp, i en especial per la il·lustració de portada, ja ens indica per on aniran els trets d'aquesta història. 

El professor Bacteri a través d'unes pedres trobades al mont Olimp, la residència dels antics déus grecs, ha creat una mena de camp magnètic que transforma qui entra dins del seu radi d'acció en criatures mitològiques. I en Súper n'és un dels afectats, s'ha transformat en un centaure. Així que encomana a en Mortadel·lo i en Filemó que li donin un cop de mà, mentre duren els efectes o fins que en en Bacteri trobi algun antídot. Sempre amb bona voluntat, els dos agents donaran el millor de si mateixos per ajudar a en Súper, però les coses no aniran com ells voldrien i es complicaran. A més altres membres de la TIA, es veuran afectats per l'experiment amb efectes mítics del professor Bacteri: L'Ofèlia es transformarà en una sirena, el comptable en un minotaure, i fins i tot ells dos també rebran, en Filemó es converteix en un faune i en Mortadel·lo en un ciclop. Si tot l'assumpte es quedés dins la TIA, les conseqüències en serien unes, però aquestes seran més complexes i funestes en sortir al carrer, cosa inevitable, sortint-ne afectada la pobra gent que es creuarà amb ells. 

Una història d'humor i entretinguda, on fins i tot hi haurà l'aparició estel·lar d'uns dels personatges preferits d'en Francisco Ibáñez, en Trencasostres, qui també havia fet un "cameo" al còmic Contra en Jimmy el "catxondo".

Per acabar, continuo recordant la discontinuïtat en la numeració. L'abril de 2015 fou publicat El tresorer amb el número 39 i el novembre de 2015, Eleccions!, amb el 45. Davant d'aquest fet que en desconec el motiu, el sentit comú per omplir aquest espai era que a partir dels nous àlbums, començant per Rio 2016, s'anessin utilitzant els números del 40 al 44, per aquest ordre. Aquest àlbum, de l'abril de 2016, però va rebre el número 42; el següent àlbum publicat, El capo s'escapa!, el juliol de 2016, va rebre el número 46;  Jornalets més aviat justets..., de l'octubre de 2016, el número 44; Misèria, la Bactèria!,  del març de 2017 el número 41; Drons rodamons, del juliol de 2017 el número 47; El 60è aniversari, el número 48, del novembre de 2017, El 60è aniversari, el número 49, d'abril de 2018, i ara, amb aquest nou àlbum, Per l'Olimp, ha rebut el número 50. Així encara continuen pendents els números 40 i 43. Veurem en quin ordre s'utilitzaran, si s'arriben a utilitzar i no queden en l'oblit, ja que el proper àlbum que sortirà Urgències de l'hospital... fatal!, pel vist rebrà el número 51.

dissabte, 21 de juliol de 2018

Knights of Sidonia vol. 1

Títol: Knights of Sidonia vol. 1
Títol original: Sidonia no Kishi (シドニアの騎士, Cavallers de Sidonia) vol. 1 
Autor: Tsutomu Nihei
Traducció de: Marc Bernabé (Daruma Serveis Lingüístics)
Publicat per: Panini Comics, octubre de 2017
Format: Volum B6 - 130x180 mm - Rústic amb sobrecobertes - 180 pàgines - B/N i color
Preu: 8.95€





Knights of Sidonia és l'obra més recent d'en Tstomu Nihei, l'autor de Blame! i Biomega, les quals aquestes dues, Panini Comics va recuperar el juny de l'any passat, publicant-ne les Master Edition i la Ultimate Edition respectivament. El primer volum de Knights of Sidonia fou novetat d'octubre de l'any passat, retardant-se als primers dies novembre. En el meu cas el vaig comprar el passat febrer, tenint llavors el primer de Blame! Master Edition i havent decidit llavors endinsant-me en les obres d'en Nihei. 

He acabat de llegir aquest primer volum, tenint ja els quatre primers volums de Knights of Sidonia. Així, si ja fa temps que el tinc per què l'he llegit ara? La principal raó és que he seguit com a ordre de lectura, l'ordre de publicació per part de Panini de les tres obres d'en Nihei: Blame! ME 1, Biomega UE 1, Blame! ME 2, Biomega UE 2, Blame! ME 3 i Knights of Sidonia 1. Alhora que les anava alterant doncs amb altres lectures. Això doncs ha fet que la seva lectura s'hagi fet esperar. A partir d'ara, el criteri de la lectura continuarà sent el mateix: Blame! ME 4 (que ja el tinc), Knights of Sidonia vols. 2, 3 i 4, i a partir d'aquí anar continuant amb la resta de volums d'aquestes dues sèries, i així acabant una i anar-me posant al dia amb l'altra. 

Feta aquesta introducció, parlem de què ens trobem en aquest primer volum. Com a protagonista tenim en Nagate Tanikaze un xicot que viu a la part més profunda del que es que coneix com a Sidonia. Les circumstàncies, de manera accidental, el portaran a anar-se'n i anar a parar a la part de Sidonia on resideix la gent. Fins llavors no havia vist ningú més a part del seu avi. La veritat se'ns va revelant, Sidonia és una nau interestel·lar, sent l'últim reducte de la humanitat. Fa mil anys el Sistema Solar fou destruït per una espècie extraterrestre anomenada Gauna, i encara avui són una amenaça per Sidonia i els humans. Ara en Nagate és veritablement conscient de la realitat que l'envolta i a més ha estat escollit per pilotar el famós Tsugumori, un dels robots de combat anomenats Guardians. En la seva primera missió juntament amb altres pilots per obtenir recursos es trobaran amb un Gauna, i ell serà qui s'hi enfrontarà. Serà també el primer sidonià a fer-ho després de molt de temps, i entre això i que és el pilot del Tsugumori, li comportarà rivalitats i amistats.   

La lectura d'aquest primer volum, mostrant una nau navegant per l'espai com a últim reducte de la humanitat i amenaçada per una altra espècie, m'ha recordat sense cap dubte a la "nova" Battlestar Galactica de la qual n'he vist la minis-sèrie inicial i la primera temporada. Sí, tinc pendent des de fa temps recuperar-la i veure-la sencera. En una breu recerca per internet, no sóc l'únic que també ha vist aquests elements en comú i segurament n'hi hagi més. No he trobat si de debò en Tstumou Nihei s'hi ha inspirat com a petit homenatge. En tot cas l'autor, sí que s'ha utilitzat aspectes de ñes seves dues altres obres, tot i diferir de la temàtica. Knights of Sidonia és del gènere mecha, no és pas tan fosca i inclou humor, el primer capítol en té bones dosis i també al llarg volum, i a més té molt més text que les altres dues obres, el silenci no és un element propi d'aquesta història. Com a semblances tenim les mega-estructures que també s'hi fan presents, en mostrar-se l'interior de Sidonia, els Gauna ens recordaran als drones de Biomega, i per altra banda la superarmament també és un element comú.

Al llarg dels 15 volums de què consta Knights of Sidonia, veurem com se les apanyarà en Nagate Tanikaze en aquesta nova vida que acaba de començar, com pilot del Guardià Tsugumori, lluitant contra els Gauna tot protegint Sidonia i els humans.

dimarts, 17 de juliol de 2018

Usagi Yojimbo & Las Tortugas Ninja

Títol: Usagi Yojimbo & Las Tortugas Ninja
Títol original: Teenage Mutant Ninja Turtles/Usagi Yojimbo
Autor: Stan Sakai (guió i dibuix) i Tom Luth (color)
Traducció de: Nacho Bentz
Col·lecció: Independientes USA
Publicat per: Planeta Cómic, abril de 2018
Format: Rústic, 80 pàgines, 168 x 257 mm, Color
Preu: 12,95€

Al llarg de les ressenyes dels integrals d'Usagi Yojimbo, ja he parlat de l'estreta relació entre aquesta obra creada per l'Stan Sakai i Les Tortugues Ninja creades per en Peter Laird i en Kevin Eastman. Entre les dues franquícies amb motiu de l'amistat dels respectius autors, han estat els diferents entrecreuaments que hi ha hagut, tant a les diferents sèries animades dels quelonis mutants com en els còmics del conill rônin.

Pel que fa als còmics foren quatre els entrecreuaments que hi havia hagut: Turtle Soup and Rabbit Stew (Sopa de Tortuga i Estofat de Conill), de l'Stan Sakai; The Crossing (La travessia), d'en Peter Laird; The Treaty (El tractat), de l'Stan Sakai; i finalment Shades of green (Tons de verd) de l'Stan Sakai, fins que després de molts anys, el juliol de l'any passat es va publicar el cinquè i darrer entrecreuament: Namazu or the big fish story, que Planeta Cómic va publicar en castellà el passat abril com a Namazu o la historia del gran pez inclòs en el volum Usagi Yojimbo & Las Tortugas Ninja amb motiu de la visita de l'Stan Sakai al passat 36 Saló del Còmic de Barcelona.

En aquesta història les quatre Tortugues són convocades al món d'en Miyamoto Usagi, però ai las, aquestes no són les de les quatre històries anteriors, són d'una altra realitat. Això dóna lloc a què l'Usagi sàpiga qui són, però elles quatre no tenen ni idea d'on ni qui són el conill ni en Kakera, la rata que s'assembla molt a l'Splinter, qui les ha convocat. Davant la confusió, s'esdevé una lluita entre ells fins que la confusió desapareix i s'alien per portar en comú una missió important pel futur del Japó: evitar la destrucció de les illes japoneses degut a un futur gran terratrèmol que ha de tenir lloc. Però hi ha algú que es vol interposar al pla de les tortugues, el conill i la rata, i que en vol presència la destrucció, el malèfic Jei.

Aquesta història que podem gaudir a tot color gràcies a en Tom Luth, com acostuma a fer l'Stan Sakai, s'hi explica algun element de la cultura o mitologia japoneses. En aquest cas es tracta dels terratrèmols. Segons el mite, aquests eren creats per un gran silur anomenat Namazu que nedava per sota el Japó i amb els seus moviments creava terratrèmols, fins que un dia, un déu el va immobilitzar amb una gran roca i així es van aturar.

L'edició que ens ha portat Planeta és tota una delícia. En cartoné, a tot color i destacant del seu contingut una doble pàgina doble desplegable mostrant un dels moments de la batalla amb la presència dels principals personatges implicats. A part d'un epíleg on l'autor ens explica el mite del silur Namazu i els terratrèmols, hi ha diferent material extra: dissenys de les quatre tortugues, el còmic Turtle Soup and Rabbit Stew en anglès, però que el tenim traduït al castellà al segon volum de la col·lecció Fantagraphics. Continuant tenim l'esquema del guió i els esbossos de la història, un seguit de portades alternatives a tot color realitzades per l'Stan Sakai i en Tom Luth, en David Petersen (Mouse Guard), i també per en Kevin Eastman i en Tom Varga. I per acabar una breu entrevista a l'Stan Sakai on parla justament de la relació entre ambdues obres, Les Tortuges Ninja i Usagi Yojimbo.

De moment Planeta Cómic no ha anunciat quan sortirà el tercer volum d'Usagi Yojimbo Saga; el segon va sortir al gener. Però sense anar-nos-en d'aquest entrecreuament, Dark Horse Comics ha anunciat la publicació a finals de setembre d'Usagi Yojimbo/Teenage Mutant Ninja Turtles: The Complete Collection, que com ens podem imaginar recopilarà els 5 entrecreuaments entre les dues obres, inclosa aquesta recent Namazu. I com veiem per la portada respecta el disseny de l'edició dels volums integrals de la mencionada Usagi Yojimbo Saga. 

Usagi Yojimbo/Teenage Mutant Ninja Turtles: The Complete Collection
Dark Horse Comics, setembre 2018

dimarts, 10 de juliol de 2018

Alma Cubrae vol. 1: El cobrador de almas

Títol: Alma Cubrae vol. 1: El cobrador de almas
Autors: Gonzalo Torné (argument i guió), Sergio Sandoval (Argument, color i tinta) i Mado Peña (Color). Basat en ens els personatges creats per Alma Cubrae (Àngel i Jordi Rodríguez)
Publicat per: Panini Comics i Ominiky Ediciones, març de 2017
Format: Cartoné, 64 pàgines, 23.5x32 cm, Color
Preu: 20€





Des de la seva publicació el març de 2017, hi havia un còmic que en fullejar-lo per primer cop em va cridar l'atenció per la seva temàtica medieval fantàstica a més que tot i ser en castellà, alguns termes eren en català, però en tot cas mai havia fet el pas de comprar-lo. Però amb motiu del passat Saló del Còmic de Barcelona, hi va haver un fet que va comportar que definitivament el comprés: va rebre el Premi a la Millor Obra per Votació Popular del 2017. El còmic en qüestió és Alma Cubrae volumen 1: El cobrador de almas, de Gonzalo Torné, Sergio Sandoval i Mado Peña. El vaig adquirir a l'estand de Panini Comics, editorial que l'ha publicat en col·laboració amb Ominiky Ediciones. Aquest còmic va ser la segona compra no planificada del Saló.

L'origen del còmic es troba en Alma Cubrae, una companyia d'espectacles de fantasia medieval i recreació històrica, nascuda el 2006, de la mà dels germans Àngel i Jordi Rodríguez. Juntament amb un grup d'amics han recuperat oficis oblidats fent possible la creació de les seves pròpies armadures, armes i vestuari, tot esdevenint un referent del seu àmbit.

En aquest primer volum d'Alma Cubrae, se'ns introdueixen els primers elements del que ha de ser una història més o menys llarga. En unes primeres pagines introductòries se'ns explica que els homes van arribar fa segles a Euraclea, van construir Ansburg, Pedrabruna i Gorjablanca, van exterminar als nadius i van crear un cos especial per allunyar la guerra de les ciutats dels homes: la Guàrdia Blanca. Amb el pas del temps la pau exterior es va anar establint, però la pau interior es va anar esquerdant, Ansburg i Pedrabruna van entrar en guerra. Finalment però va arribar una peculiar pau. Després d'això arriba el present.
 
Ara, temps després de la pau, una gran expedició de la Guàrdia Blanca es dirigeix cap a les terres dels pantans, allà on hi viuen els colons i sent Taf la ciutat predominant. En Bernat de Cors és qui encapçala aquesta missió per saber per últimament no en reben notícies. Sembla que hagi de ser ordinària però a mesura que es vagin endinsant en les terres dels pantans i ja en arribar a la ciutat de Taf veuran que hi ha quelcom misteriós i fosc al darrere de tot plegat. Quelcom desconegut i monstruós s'ha despertat imposant el seu domini sobre els homes. Serà capaç la Guàrdia Blanca de fer-hi front? 
 
En acabar la seva lectura, m'ha deixat amb ganes de més, de saber com continuarà. Afortunadament el segon volum ja està en preparació, tal com van anunciar al perfil de Twitter d'Alma Cubrae a finals de maig i a principis de juny en van anunciar la seva edició en neerlandès per Dark Dragon Books. 
 
Estem davant doncs d'una obra de fantasia medieval, presentada en una excel·lent edició, mida gran, tons platejats a la coberta i en cuir, que a mesura que vagi creixent anirem gaudint de la Guàrdia Blanca tot defensant Euraclea dels perills foscos que aniran emergint.

dijous, 5 de juliol de 2018

En busca del fuego (Integral)

Recopila els següents àlbums:
En busca del fuego 1. En la noche de los tiempos
En busca del fuego 2.A orillas del río grande
En busca del fuego 3. En la tierra del agua
Títols i anys de publicació originals:
La guerre du feu 1. Dans la nuit des âges (2012)
La guerre du feu 2. Sur les rives du grand fleuve (2013)
La guerre du feu 3. Par le pays des eaux (2014)
Autors: Emmanuel Roudier (guió i dibuix) i Simon Champelovier (Color). Basat en la novel·la homònima de J.H. Rosny aîné
Traducció de: Sergio España
Publicat per: Ponent Mon, agost de 2016
Format: Cartoné, 168 pàgines, 212 x 292 mm, Color
Preu: 32€

El juliol de 2012, Norma Editorial va publicar l'edició integral de Neandertal, la segona obra de còmic del francès Emmanuel Roudier, un apassionat de l'arqueologia, la qual està ambientada a la prehistòria i té com a protagonistes els neandertals.

Temps després de la seva lectura, em vaig assabentar que la propera obra que realitzaria fora una adaptació de la novel·la La guerre du feu (1911) de J.H. Rosny aîné, pseudonim de Joseph Henri Honoré Boex,  de la qual el 1981 se'n va estrenar una adaptació al cinema realitzada per en Jean-Jacques Annaud amb el mateix nom, però coneguda en català com La recerca del foc i en castellà com En busca del fuego.

Pensant que tard o d'hora l'adaptació en còmic també seria publicada per Norma, amb el temps me'n vaig oblidar. I així arribem al passat Saló del Còmic de Barcelona, que tal com vaig comentar a l'entrada pertinent, en passar per l'estand de Ponent Mon em vaig creuar en ella. En no ser seguidor de l'editorial, desconeixia que l'haguessin publicat, justament l'agost de 2016, també en format integral recopilant els tres àlbums originals, va ser doncs la primera compra no planejada que vaig fer.

Fa molts i molts anys, Europa estava poblada de grans mamífers, tant d'herbívors i com de carnívors, entre ells destacava un ésser vertical, que tot i menut, tenia l'habilitat de crear eines i a més posseïa una força temuda per la resta d'espècies, el foc;  parlem dels humans. Els ulhamar, una horda d'humans han estat atacats  per enemics seus i han perdut el foc. I per ells, pels supervivents, és una gran pèrdua, ja que els proporciona, llum, escalfor, poder cuinar, seguretat, i especialment, ja que no el saben crear, només mantenir.

Davant d'això, en Naoh juntament amb en Nam i en Gaw, es presenta voluntari per anar a recercar el foc en alguna altra horda d'humans, i així en retornar ser rebut amb honors. Però un altre ulhamr es presenta voluntari, el robust Aghoo, el qual anirà acompanyat  pels seus germans. Ambdós grups emprendran camins oposats però només un dels dos grups en trobar i retornar el foc tindran la glòria.

Seguirem doncs el llarg camí que faran en Naoh, en Nam i en Gaw per un món desconegut per ells molt més enllà del seu territori. El viatge els portarà a voltar per un món, una antiga Europa podem entendre, que ja no existeix, on pasturaven grans herbívors, com el conegut cérvol Megaloceros, l'ur o el mamut. Però si hi ha herbívors també hi ha carnívors i se'ns mostren llops, hienes, grans óssos, tigres o un espectacular exemplar lleó blanc. Afortunadament pels tres humans, la seva intel·ligència i les armes que posseeixen, i en general el seu ampli coneixement, els permetran sobrepassar els diferents perills que s'aniran trobant. I a part dels grans mamífers, tot recorrent un món, uns paisatges verges que només la natura els alterava, també es trobaran amb altres humans de totes menes: grans i petits, hostils i pacífics. 

L'obra original no l'he llegida, si que vaig veure fa anys la pel·lícula abans mencionada, pel llegit el còmic és més fidel a la novel·la que el que ho és la pel·lícula. No descarto pas però que Roudier hagi utilitzat els coneixements actuals sobre els diversos humans prehistòrics, per sí més no ser una mica més fidel en aquest aspecte amb la realitat tal com es avui en dia. I és una cosa que cal tenir en compte, que la concepció que hem tingut pels humans prehistòrics ha canviat amb el temps. Si a Neandertal, Roudier n'és l'autor complet, a En busca del fuego, el color ha anat a càrrec de Simon Champelovier el qual també ha fet una excel·lent feina. 

Respecte a l'edició integral, Ponent Mon en fer-la va utilitzar la portada del primer àlbum per aquesta edició, les altres dues també estan incloses en els respectius inicis del segon i el tercer àlbum. A continuació mostro les portades originals dels àlbums publicats per Editions Delcourt. Curiosament aquest agost de 2018, l'editorial francesa llançarà el seu integral, utilitzant com a portada seva la del segon àlbum.


En busca del fuego és un còmic on ens mostra un món que ja no existeix, quan la natura només era alterada per ella mateixa, època en què els humans malgrat els coneixements que tinguessin encara vivien amb cert equilibri amb el seu entorn, eren caçadors però també eren preses, sent doncs el foc l'element clau que proporcionaria l'evolució cultural dels humans, i amb el temps doncs comportant que de mica en mica s'anés trencant l'equilibri entre la natura i els humans, però dins del context de l'obra encara falten moltes generacions perquè succeeixi, i és que el mamut encara és l'amo i senyor de la Terra dels Ulhamr.  

dissabte, 30 de juny de 2018

La mort de Sòcrates

Títol original: La muerte de Sócrates
Autor: Jun Matsuura
Traducció de: Jordi Rosique Piqué i Josep Mirabet Gómez
Col·lecció: La otra h
Publicat per: Herder Editorial, abril de 2018
Format: Rústic, 120x163 mm, 200 pàgines, B/N
Preu: 9,95€

L'editorial barcelonina Herder fa força anys que publica clàssics de la literatura, sigui filosòfica, econòmica o científica, adaptats al manga, havent-ne publicat fins al moment una quarantena de títols. El novembre de l'any passat va publicar el seu primer manga de producció pròpia, és a dir, d'autoria  no japonesa. L'obra en qüestió és La muerte de Socrátes, la qual el nom de l'autor ens pot despistar, i és que en Jun Matsuura és un barceloní d'arrels japoneses. I aquesta fou l'obra escollida per estrenar-se en la publicació en català, no en va el fet que sigui de producció pròpia ha facilitat aquesta decisió, i així el passat abril ens va arribar La mort de Sòcrates

Tal com ja indica el mateix títol, al llarg de l'obra viurem els últims moments d'en Sòcrates, però també el que ha estat la seva vida, la qual exposa el personatge al llarg del llibre, el qual està dividit en tres passatges diferents. Per una banda tenim la "Defensa", on la qual el filòsof esgrimeix els arguments per defensar-se de les acusacions que l'han portat a judici, i que correspon al gruix de pàgines del còmic. Seguidament tenim el "Critó", justament el nom d'un amic seu, qui visita el filòsof condemnat a la presó, on es parla de les lleis i la justícia, i la tercera i última part s'anomena "Fedó", també un contemporani del filòsof tot i que molt més jove, i que juntament amb d'altres viurà les últimes hores d'en Sòcrates, en el qual es parla de l'ànima, fins al moment de la seva mort, causada per cicuta.

Qui hi ha darrere d'aquests tres passatges és Plató, amic i deixeble de Sòcrates, els quals els tres formen part dels seus famosos Diàlegs. Resumint doncs, en Jun Matsuura ha adaptat aquestes obres de Plató en format còmic, i per tant hauria estat correcte que constés Plató també com a autor.  Al final del llibre, hi tenim la Defensa de Sòcrates escrita al seu dia per Plató. 

La lectura del còmic et mostra que al seu dia, Sòcrates fou incomprès pels seus coetanis amb motiu de la recerca de la saviesa, qui era savi, qui no ho era, qui ho feia veure. Això li va comportar l'enemistat de molts dels seus veïns atenencs, que com a conseqüència el portaria a judici i mort posterior. Aquesta manera d'actuar diguem-ne diferent, comportant doncs incomprensió, malentesos, rivalitats, però també lligams d'amistat pels qui l'entenien, m'ha recordat al també filòsof però de ficció Merlí Bergeron, personatge principal de la sèrie Merlí emesa per TV3. Aquesta,  la comparació i certs paral·lelismes entre els dos personatges, ha estat la meva percepció que he tingut després de la lectura del còmic sobre el filòsof grec, i havent vist amb anterioritat la sèrie Merlí. Fins ara de Sòcrates n'era un ignorant, ara ho sóc una mica menys.

Veurem si l'aposta en llengua catalana amb La mort de Sòcrates, té suficient èxit perquè altres obres del catàleg de Herder ens arribin en català. El temps i els lectors ho diran.