dimarts, 28 de març de 2017

Naruto - Historia Especial: El Séptimo Hokage y el mes de la primavera escarlata

Títol: Naruto - Historia Especial: El Séptimo Hokage y el mes de la primavera escarlata
Títol original: Naruto Gaiden - Nanadaime Hokage to Akairo no Hanatsuzuki (ナルト 外伝・七代目火影と緋色の花つ月, Naruto - Història Especial: El Setè Hokage i el mes de la primavera escarlata)
Autor: Masashi Kishimoto
Traducció per: Marc Bernabé (Daruma SL)
Publicat per: Planeta Cómic, febrer 2017.
Format: Rústic amb sobrecobertes, 216 pàgines, B/N
Preu: 7'5€




Aquest passat febrer, Planeta Còmic ha publicat la mini-sèrie i seqüela del Naruto, El Séptimo Hokage y el mes de la primavera escarlata, el qual a diferència de la sèrie regular, només ha sortit en castellà. Aquesta història està situada després del capítol 700 del manga, on aquest a manera d'epíleg, situat uns 15 anys després de la Quarta Gran Guerra Ninja, s'hi presenten les noves generacions de ninges de Konoha, entre ells en Boruto, fill d'en Naruto i la Hinata. No en va els capítols d'aquesta mini-sèrie es numeren de la següent manera "700+n", on "n" va d'1 a 10, el nombre de capítols que té aquesta història i volum. Aquesta història però també actua com a preludi de la pel·lícula Boruto: Naruto The Movie, sent aquesta la segona pel·lícula canònica de la saga, la primera és The Last: Naruto The Movie, situada entre els capítols 699 i 700 del manga.

L'argument d'aquesta mini-sèrie no se centra en en Boruto, si no que ho en la figura de la Sarada Uchiha, la filla d'en Sasuke Uchicha i la Sakura Haruno. El petit Uzumaki Hyûga ja té la seva respectiva pel·lícula ja mencionada.  A la Sarada però hi ha una cosa que l'amoïna i que la preocupa, els seus veritables orígens, i ha certs indicis que el que es suposat pugui no ser veritat. Així que empren un viatge per trobar el seu pare per tal que li expliqui el què i justament ho fa acompanyat per una altra noia, la Chôchô, la filla d'en Chôji Akimichi.

Aquest viatge però no serà tan tranquil com s'esperaven les dues noies, si no que apareixerà un estrany individu que posseeix el sharingan, i té com a objectiu acabar amb els Uchiha, o sigui en Saskuke i la Sarada, com també recuperar els Akatsuki.  

Evidentment en una història de Naruto, no hi pot faltar el qui dóna nom a la saga, ara adult, pare i Hokage i per tot plegat molt més responsable i savi del que havia sigut durant la seva infantesa i joventut. Aquesta història alhora ens permet aprofundir una mica més en aquest nou Naruto, ja que al capítol 700 poc ho vam poder veure. I evidentment també hi tenen el seu espai, en Sasuke i la Sakura com és evident per la trama de la història. I sí, tal com es veu a la portada, l'Orochimaru també hi té lloc.

Tot i ser una història auto-conclusiva, com ja he mencionat, és alhora una extensió del darrer capítol de Naruto, el 700, i com també un pròleg o introducció de les noves generacions de ninges de Konoha, amb en Boruto al capdavant, amb la seva pel·lícula corresponent, essent adaptada al manga (i anime)  Boruto: Naruto Next Generations, escrit por Ukyô Kodachi i il·lustrat per Mikio Ikemoto, sota la supervisió de l'autor original, en Masashi Kishimoto.  


Si no estic errat, l'edició japonesa va tenir dos portades. Les dues juntes mostren aquesta imatge. A l'interior del volum, s'inclou però en blanc i negre.

dissabte, 25 de març de 2017

Garbo, l'espia català que enganyà Hitler

Autor: Lluís Juste de Nin
Publicat per: Ediciones Trilita, febrer 2017.
Format: Cartoné, 148 pàgines, 240 X 320 mm, B/N
Preu: 28€

Aquest febrer d'enguany es va posar a la venda la nova obra d'en Lluís Juste de Nin, publicada per Ediciones Trilita, agafant el relleu d'Edicions de Ponent, que va cessar la seva activitat, en motiu de la mort del seu director i editor, en Paco Camarasa. 

Aquesta nova obra està dedicada a un català que per molts es desconegut malgrat la seva importància històrica, i per tant se'n fa justícia tot recuperant-lo i recordant-lo. Parlo d'en Joan Pujol, altrament conegut pel sobrenom de Garbo, que fent d'espia doble, al servei dels serveis d'intel·ligència britànics, i alhora també d'el règim nazi, però aquests sent enganyats sense que se n'adondessin, rebent-ne la seva màxima confiança. Fou tan ben treballada la seva estratègia, que e mateix Adolf Hitler es pensà que el famós desembarcament fora per Calais, no pas per Normandia, el desembarcament de debò, el qual va ser vital pel transcurs de la  Segona Guerra Mundial, i així derrotar el dictador. Els fets van comportar que Joan Pujol fos doblement guardonat, pels dos costats, pels bons serveis prestats.  

En Joan Pujol comparteix protagonisme amb en Roger Corbella, aquest sent un personatge fictici. Els dos en aquesta història, van coincidir en la batalla de l'Ebre de la Guerra Civil espanyola al bàndol republicà, i en Corbella va veure com en Pujol es passava al bàndol franquista. Anys més tard, es creuarien a la ciutat de Londres dels anys quaranta. El primer pensament d'en Corbella fou que aquell individu que ni en coneixia el nom era un espia al servei dels nazis, i així en Roger es va proposar desemmascar-lo, sense saber que en realitat era tot el contrari. 

Si a través de la figura d'en Joan Pujol, ens endinsarem en el món dels espies i en especial dels espies dobles, amb el rerefons de la Segona Guerra Mundial primer i després amb la Guerra freda, a través de la banda d'en Roger, ens endinsarem en les conseqüències del franquisme pel bàndol vençut, en especial els catalans: l'assassinat d'en Companys, exilis, i famílies separades durant uns llargs 40 anys, en són tres exemples. Molts pensaven que un cop derrotat Hitler, Franco seria el següent a caure, però llavors va aparèixer un nou enemic, el comunisme, i Franco n'era enemic i per tant intocable pels aliats, malgrat ser un dictador, un feixista, com ho va ser en Hitler. 

A través d'aquests dos personatges coneixerem un llarg període de la història d'Europa i del món, i en especial de Catalunya, sent víctima dels capricis del poder. Sense dubte, un magnífic treball d'en Lluís Juste de Nin, recuperant la figura d'aquest català cabdal per la història del món.  

dimarts, 21 de març de 2017

La Segarra ret tribut a Rosa Fabregat pel compromís personal i literari amb el territori

Li lliuren el premi Sikarra en un acte emotiu a Sant Ramon que va omplir el local social


El Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot van lliurar dissabte al vespre a Sant Ramon el premi Sikarra a l’escriptora cerverina Rosa Fabregat. Segons el secretari del Jurat, Ramon Saball, el guardó es un reconeixement a la trajectòria personal i literària d’aquesta escriptora que sempre ha fet present el seu compromís amb el territori que la va veure néixer. En aquest sentit, un dels impulsors del guardó i membre de l’Espitllera, Albert Turull, va manifestar també que el premi reconeix a Fabregat pel seu treball com a escriptora, com a científica, per la seva lluita com a dona, pel seu compromís pel catalanisme i per ser “una ambaixadora que duu la Segarra a la sang”. Com a mostra, d’això, Fabregat va voler dedicar el seu parlament a recordar de forma emotiva dos poetes cerverins: Josep Solsona i Jaume Ferran, i també va voler deixar palès el seu compromís amb Catalunya amb les paraules de quatre dels seus escriptors més importants que són Aribau, Verdaguer, Carner i Maragall dedicades a la Catalunya del 1714. Pel que fa al territori, Rosa Fabregat, va dir emocionada mirant al públic “aquí hi ha tanta gent que estimo, tanta gent que representeu el nostre país…”.

En el lliurament del premi van actuar la coral de Sant Ramon amb un repertori de música moderna, i també el cantautor local Ramon Mitjaneta que va dedicar una peça, “On és aquell poble” a la seva vila i la seva comarca.

Finalment, el president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, Xavier Rivera, va situar els primers anys de Rosa Fabregat al carrer Major de Cervera, fent un paral·lelisme de la notorietat de Rosa Fabregat i del principal vial de la ciutat.

Aquesta ha estat la sisena edició del lliurament del premi Sikarra que en anteriors edicions a guardonat La Cooperativa la Garbiana de Tarroja (2016), la Cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges (2015), Càritas Diocesana de Cervera (2014), l'Associació d'Amics de l'Arquitectura Popular (2013), i l'activista cultural Armand Forcat (2012).

El guardó pren la forma i el nom de la moneda adquirida per la Fundació Cases i Llebot i el Fòrum l'Espitllera el 17 de març de 2011 que documenta l'origen del nom de la Segarra ja al segle III aC i que té la vocació d'esdevenir una icona que identifiqui els territoris de la Segarra històrica. El guardó és una escultura de l'artista Ana Marín-Gálvez que reprodueix la imatge de la moneda sobre una grisalla integrada en un perfil de fusta en forma d'espitllera.


divendres, 17 de març de 2017

Novetat de Panini de març: Vells descobridors

Per aquest mes de març, de cara el 35è Saló del Còmic de Barcelona, Panini Comics, sota el segell Evolution Comics, ens porta Vells descobridors, del guionista Marc Tinent i de la dibuixant Lourdes Navarro, sent l'obra guanyadora de la Segona Ronda  de la Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic 2016

A la venda el 30 de març! 



Vells descobridors, de Marc Tinent i Lourdes Navarro
Cartoné - 72 pàgines
ISBN: 9788490949474
12,95€

Anys després de la descoberta d'Amèrica, un ancià Cristòfol Colom s'embarca amb el seu antic amic Alonso de Ojeda i el seu pitjor enemic, el vell Américo Vespucci, en la darrera aventura de les seves vides: trobar la Font de l'Eterna Joventut... sempre que l'artritis, el lumbago i el reuma els ho permetin, això sí!

Obra guanyadora de la Beca Carnet Jove Connecta't al Còmic 2016. 




Font: ComiCat

divendres, 10 de març de 2017

Novetats de Planeta de març: Bola de drac Super núm. 1 i Bola de drac Color Bû vol. 5

Per aquest mes de març i de cara el 35 Saló del Còmic de Barcelona, Planeta Cómic traurà dues  novetats en català. La primera és el primer número de l'edició nostàlgica del manga de Bola de drac Super, en motiu del 25è aniversari de l'arribada del manga de Bola de drac, en les seves Sèries Blanca i Vermella.

Aquesta edició tindrà dos numeracions: Una com a Sèrie Super, començant pel número 1 i una segona seguint la numeració de la Sèrie Blanca, que fou continuada per la Sèrie Vermella (també amb doble numeració, la pròpia i la de la Sèrie Blanca), així doncs tindrà el número 212. De moment constarà de 5 entregues que és el material que es recopila al primer volum, que ens arribarà de cara a la tardor.  

La segona novetat en català és el cinquè volum de la Saga del Monstre Bû de Bola de Drac Color.
 
  A la venda el 21 de març! 


Col·lecció Manga
Comic Book - 32 pàgines - 168 x 157 mm - B/N
ISBN: 978-84-16889-64-8
2,95€

Han passat uns quants mesos des de la candent batalla d’en Goku i companyia contra el monstre Boo. I ara un ésser poderosíssim entra en escena... Un déu!

*El jove Toyotarô és l'autor d'aquesta seqüela, seguint la idea d'Akira Toriyama.

* L'argument de Bola de drac Super té lloc en els dels deus anys que hi ha entre la derrota del monstre Boo i l'epíleg amb l'aparició de la Pan i l'Oob.



Col·lecció Manga
Rústic - 224 pàgines - 111 x 177 mm - Color
ISBN: 978-84-16889-62-4
12,95€

dissabte, 4 de març de 2017

L'escriptora Rosa Fabregat guanya el VI Premi Sikarra

L’escriptora i poetessa cerverina Rosa Fabregat és la nova guanyadora del Premi Sikarra, convocat pel Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot en al seva sisena edició.

Nascuda a Cervera el 1933. Tot i que la vocació de l’escriptura li arribà des de molt jove, es doctorà en Farmàcia i treballa per a la indústria alemanya, arribant a dirigir a Barcelona una gran empresa de productes farmacèutics, en uns anys poc propicis encara per a que les dones tinguessin funcions de direcció importants.

Isidor Cònsul, al pròleg que li dedica a El turó de les Forques explica com:

“…I d’aquesta manera, esclatà la crisi i la rebel.lió de la Rosa, una dona que va refusar el rol de comparsa, el paper d’una figurant, en un drama en el qual n’havia esdevingut, fins aquell mateix moment, el protagonista principal. Quedaren enrera, fites mortes d’un passat, els enrenous i neguits del món empresarial. Al davant, però, s’obria esperançador un futur que feia l’ullet entre vinyes, ametllers, oliveres i conreus de cereals. Era la perspectiva, gairebé bucòlica, d’obrir una farmàcia a un poblet del Baix Penedés”.

Aquest canvi ho trasbalsà tot i facilità, al mateix temps, el sorgiment de la seva personalitat literària. Edità la seva poesia (Estelles, 1979, El cabdell de les bruixes, 1979, Temps del cos i Tretze llunes de maduixa, 1980, Tramada –volum col.lectiu-, 1981). També començà a fer recitals poètics en la tradició joglaresca de l’espectacle per al poble.

L’any 1994 aplegà el conjunt de la seva obra poètica en un gran volum, sota el títol Ancorada en la boira, ha excel.lit també en el conreu de la narrativa, sobretot allò que en podríem dir novel.la de tesi (a mig camí de la ciència-ficció), en què gènere i estil no són més que un mitjà per plantejar amb profunditat qüestions candents en el món d’avui, com la biogenètica o el sacerdoci femení; i val a dir que és aquest vessant de la seva obra el que va reportar a l’autora una major projecció, amb títols com Embrió humà ultracongelat núm. F-77 i Pel camí de l’arbre de la vida (reunits en un sol volum l’any 1997, en tant que díptic, sota el títol La dama del glaç), La capellana o Francina i la Providència.

En motiu de la publicació de la seva novel.la La capellana, Rosa Fabregat expressava:

“Considero que és un dret inalienable de l’escriptor tractar temes encara no assumits per la societat. Fa molt temps una revista publicà un poema meu titulat Sacerdotessa. Encara conservo, entre d’altres, la resposta irada d’un grup de seminaristes. Uns anys més tard i amb el mateix tema, un altre poema meu guanyava un premi literari a Lleida. Fou de mans del Sr. Bisbe que vaig rebre el guardó.

Fa cent anys, el fet que les dones exercissin professions liberals es considerava un greu perill per a la societat, en canvi ara, aquesta mateixa societat ho ha assumit d’una manera natural. Es aquesta la tesi de la meva novel.la.”

Entre les seves obres també cal destacar Temps del cos, que fou prologada per Montserrat Roig l’any 1980 i és d’aquest mateix pròleg que n’extraiem les idees que conformen la substància del llibre però també del quefer i de la vida de l’autor.

(…) “Rosa Fabregat és una dona que ha fonamentat la seva vida en una elecció dolorosa i alhora apassionant. L’ha fonamentada en la recerca del seu ésser a partir del coneixement de les seves arrels i de la seva identitat. I no ha estat fàcil. Descomposta dins el trencaclosques de la pròpia biografia, a poc a poc ha anat reconstruint el seu ésser. Primer, es tractava d’identificar vida amb natura, després, vida amb professió i, per fi, vida amb decisió individual abandona la garantia de les multinacionals i es refugia a Llorenç del Penedés i reconstrueix la funció socialment desvaloritzada dels vells apotecaris.

La seva vida ho ha estat fàcil. Des de petita ha tingut al seu voltant coixins falsament protectors. Envolada de rigidesa i d’autoritarisme, ha hagut de descobrir a través de la pròpia paraula la seva íntima seguretat. A poc a poc, doncs,  la Rosa Fabregat ha tornat al vell i primitiu verb i aquest, en forma de boomerang, li ha retornat la identitat”.

En definitiva, la de Rosa Fabregat és una trajectòria literària clarament bifurcada entre poesia i narrativa, conjugant també la necessària interconnexió entre sensibilitat i ciència.

Ha col·laborat en nombrosos mitjans com el Diari de Barcelona, Segre o El Temps i és membre i sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. És autora així mateix d’un estudi sobre les farmàcies lleidatanes de principis del segle XX.

Altres obres seves són: El ble i la llum (2003), Cauen instants (2004), Roses de sang (2005), A la vora de l’aigua (2008) i La temptació de vol : Obra poètica 1994-2011( 2012). La seva obra ha estat traduïda a d’altres llengües i també ha estat inclosa a nombroses antologies, d’entre les més destacades podríem esmentar Poetes contemporanis de Ponent (1999)Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999).
  

dimarts, 28 de febrer de 2017

Dororo

Títol: Dororo
Títol original: Dororo (どろろ)
Autor: Osamu Tezuka
Traducció per: Víctor Illera Kanya i María Serna Aguirre
Publicat per: Debolsillo, octubre 2016.
Format: Rústic, 848 pàgines, 139 X 199 mm, B/N
Preu: 24'95€

Si la memòria no em falla el meu primer contacte amb una obra d'Osamu Tezuka, el déu del manga, fou amb l'adaptació animada del seu manga El tritó del mar (海のトリトン , Umi no Triton), la qual es va emetre del 4 de juny al 13 de juliol de 1992 al Clup Super3. A llarg de la vida he sentit parlar d'altres de les seves obres, però no havia passat d'aquí, fins que ja fa uns 10 anys, finals de 2007 o bé principis de 2008, diria que més aviat aquesta segona data, tot voltant per l'FNAC de l'Illa Diagonal, em vaig creuar amb el dvd de l'adaptació en pel·lícula d'una de les seves obres, parlo de Dororo, i ara no ho recordo molt bé però suposo que pel fet d'estar basat en una obra d'Osamu Tezuka i que havia rebut el Premi Orient Express - Casa Àsia a la Millor Pel·lícula Asiàtica pel Festival de Cinema de Sitges del 2007, la vaig comprar, i en visualitzar-la em va agradar. La qual he Revisualitzat algun altre cop, inclosa quan es va emetre en català pel desaparegut canal 3XL.

El temps va anar passant i a l'estiu de l'any passat es va anunciar que per l'octubre, de cara al Saló del Manga de Barcelona, Debolsillo en publicaria el manga en un sol volum recopilant els 4 volums japonesos. No em digueu perquè, però va arribar la data de publicació, i tot i que el vaig fullejar al Saló del Manga, llavors no els vaig comprar. I tal com ja he comentat anteriorment en una entrada anterior, fou en la primera edició del Vicòmic que el vaig comprar, i ha estat la meva lectura durant aquestes setmanes.

La història té dos protagonistes, un jove, anomenat Hyakkimaru i un nen anomenat Dororo. Potser sent més protagonista el primer que no pas el segon malgrat el nom de l'obra. I el motiu és ben clar, a en Hyakkimaru, justa abans de néixer va ser maleït. El seu pare, en Kagemitsu Daigo, un samurai, el va entregar a 48 dimonis els quals se'n va repartir 48 parts, a canvi d'obtenir poder i dominar el país. Així en néixer, més monstre que humà, fou abandonat. Per sort fou trobat per un metge que amb el pas del temps li va anar reconstruint totes les 48 parts, entre òrgans i extremitats, que li faltaven. Fins que ja ben crescut, en Hyakkimaru va començar un viatge per conèixer-se a ell i saber el motiu per saber per què és com és. Al cap d'un temps de viatge, es trobarà amb un nen que per sobreviure fa de lladre, en Dororo. Així aquesta estranya parella s'ajuntaran en aquest viatge en el qual en Hyakkimaru anirà matant dimonis i així anar-se completant alhora que descobrirem que s'amaga darrere d'en Dororo, el seu passat.

Que no us enganyi la estètica infantil i antiga de l'obra, ens trobem amb una història adulta molt madura, barrejant l'humor amb tragèdia i violència, de sang no en falta. No en va, a la contraportada del llibre ens diu que "Ningú neix complet", i certament és tracta d'una obra de creixement, on a part del que es evident, la recuperació de les parts d'en Hyakkimaru, sobre tot es refereix a que els dos personatges aniran madurant sobretot interiorment a llarg. Alhora que és fa una crítica a la por, a l'aversió per ignorància, per desconeixement, a les persones que són diferents a tu. Certament és una obra que malgrat la seva antiguitat pel seu missatge és ben actual. Llegiu-la i gaudiu-la que s'ho mereix.


Dororo (pel·lícula) - 2007 - Mediatres Estudio