dijous, 14 de juny de 2018

Doctor Who: El Décimo Doctor vol. 1. Revoluciones de terror

Títol original: Doctor Who: The Tenth Doctor núm. 1 a 5
Autors: Nick Abadzis (Guió), Elena Casagrande (Dibuix), Arianna Florean (Color), i Richard Starkings i Jimmy Betancourt de Comicraft (Retolació)
Traducció de: Liza Pluijter
Col·lecció: Linea Infinite
Publicat per: Fandogamia Editorial, abril de 2018
Format: Rústic, 27x17 cm, 124 pàgines, Color
Preu: 12€



De còmics de Doctor Who n'hi ha per donar i per vendre, però mai cap editorial de l'Estat espanyol s'havia interessat en ells, tot i que la sèrie televisiva del Senyor de Temps és ben i ben coneguda. Aquesta situació va canviar quan Fandogamia, una editorial relativament jove amb ganes de créixer tot fent-ho bé en aquest sector i que ja publica la sèrie regular actual dels Caçafantasmes, va anunciar a finals de novembre de 2017 que en tenia la llicència de còmics. Com he dit de còmics n'hi ha molts i han començat pel que han considerat més segur: publicant l'actual sèrie regular del Desè Doctor, un dels Doctors més estimats pels fans de la franquícia, la qual és publicada per Titan Comics.

Així aquest passat abril, en motiu del Saló del Còmic de Barcelona, van posar a la venda el seu primer volum Doctor Who: El Décimo Doctor. Revoluciones de terror. Aquest primer volum recopila els 5 primers números de la sèrie, els quals els tres primers formen part de la història Revolutions of terror (Revolucions de terror) i els dos darrers de The arts of space (Els arts de l'espai). 

Encaixant la història del còmic amb la sèrie de televisió, ens trobem en el context dels darrers especials de televisió i també darreres aventures del 10è Doctor, un cop ja se separat de la Donna Noble, i segons he trobat més concretament entre els especials El planeta dels morts (Planet of the dead) i La fi del temps (End of time) on es regenera com a 11è Doctor.

Trobant-nos situats, en la primera història que conté el volum, el Senyor del Temps aterra a la Terra del segle XXI, concretament a Brooklyn, Nova York. Enmig de la Gran Poma, el Doctor coneix una jove d'ascendència mexicana anomenada Gabriella "Gabby" González, que adora l'art. Junts, s'endinsen en descobrir els estranys fets que tenen en plena preparació i celebració dels actes de la festa mexicana del Dia dels Morts, i es troben lluitant contra una invasió d'uns éssers anomenats Cerebrívors. Resolt el conflicte, la Gabby li suplica que la porti a veure l'univers, i tot i la negativa inicial, el Doctor canvia d'opinió i es compromet a portar-la a fer una sola volta amb el TARDIS. 

En la segona història del volum, el Doctor porta la Gabby a la Galeria Pentaquoteque del planeta Ouloumos. Allà descobreixen que la Zhe Ikiyuyu, una artista que crea escultures de transferència en bloc, ha desaparegut de la galeria, havent-se exiliat a la seva lluna privada. Tot anant-hi per investigar el seu retir, l'aprenent de la Zhe ataca al Doctor i la Gabby. Al final, impressionat per les habilitats de la  Gabby durant la crisi la qual es resol satisfactòriament, el Doctor decideix que sigui la seva nova companya de viatges. El Senyor del Temps torna a tenir una nova "companion" a la seva vida.

Així és com comença aquesta etapa del Desè Doctor amb la Gabriella González com a acompanyant seva. Veurem doncs quines altres aventures  els esperen en els següents volums. El segon es titula The Weeping Angels of Mons (Els Àngels Ploraners de Mons), que hauria de sortir en algun moment d'aquest any, i el nom ja ens indica que potser d'allò més interessant.  I per altra banda també està prevista la sortida del volum únic Four Doctors (Els quatre Doctors). Veurem en quin ordre sortiran. 

El còmic es complementa amb una sèrie d'extres que inclou una galeria de portades dels 5 números individuals i dues pàgines amb el contingut "Dissenyant la Gabby". 

Ens trobem en una història que tot i el format còmic no té res a envejar amb el Doctor Who televisiu. Un guió a l'altura de la sèrie de la BBC acompanyat d'un dibuix excel·lent.

Esperem que aquesta gran aposta de Fandogamia tingui l'èxit que es mereix i que aquest primer volum sigui doncs només la primera pedra de llarga relació entre l'editorial i el Senyor del Temps.

dissabte, 9 de juny de 2018

Gòtic

Títol: Gòtic
Títol original: Gótico
Autors: Jorge Carrión (guió) i Sagar (dibuix)
Traducció de: Yannick Garcia  
Publicat per: Norma Editorial, maig de 2018, amb a la col·laboració del Museu Nacional d'Art de Catalunya
Format: Cartoné, 17x24 cm, 48 pàgines, Color
Preu: 16€

Aquest passat 36 Saló del Còmic de Barcelona, Norma Editorial com a novetat del mes de maig, va posar a la venda Gòtic, un assaig gràfic d'en Jorge Carrión i en Sagar, els autors de Barcelona. Los vagabundos de la chatarra

Abans d'entrar al tema en qüestió, ja que s'observa a la portada de la nostra edició, però també en els altres llocs on consta el nom d'en Jorge Carrión, dir que l'hi han traduït a "Jordi". Han treballat més del compte. 

Entrant al tema, la sinopsi amb què l'editorial presenta el llibre parla del retaule gòtic com el primer element narratiu en vinyetes, com si d'un llunyà antecessor del còmic es tractés. Tot i no ser en cap cas un aficionat en la pintura gòtica, el misteri que envoltava aquesta obra, per saber ben bé que contenia, vaig aprofitar el Saló per comprar-lo. Al llarg de la lectura, els dos autors ens van mostrant la idea presentada mitjançant la col·lecció de pintura gòtica del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a la vegada que ens expliquen conceptes i pensaments de l'època del gòtic. 

Una bona manera de començar i posar-nos en situació és mostrar-nos el pas del romànic al gòtic. Com a exemple del romànic se'ns parla del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, on la interacció principal és entre el personatge central i l'observador. Traduint-ho al còmic, vindria a ser una successió de monòlegs. En canvi, amb l'arribada del gòtic, aquest és més fàcilment traduïble a les vinyetes i als diàlegs. Tot i que hi ha una figura central, la interacció amb les figures acompanyants és major, facilitant-ne seqüències narratives.  

La pintura, que és del que estem parlant, en concret la  religiosa, que independentment de l'època, però en especial quan el poble era analfabet, tenia la funció de mitjà de comunicació, de propaganda i de mostrar la realitat i la veracitat tal com la tenien entesa i era vigent en aquell moment. I això és el que podem veure en un retaule gòtic, una història explicada a través dels requadres que en formen part com si de vinyetes d'un còmic es tractessin. 
 
Amb Gòtic, els seus autors ens proposen una manera original, diferent i amena d'ensenyar-nos i explicar-nos aquest art medieval tot fent-hi una primera immersió, sense la necessitat de ser-ne cap expert, alhora tot parlant del món museístic, i a través de diferents exemples, mostrant-nos que a pesar de les diferències també hi ha similituds entre els retaules i els còmics.

dimecres, 6 de juny de 2018

Mazinger Angels vol. 1

Títol original: Mazinger Angels (マジンガーエンジェル) / Majin Tenshi (魔神天使)
Autors: Go Nagai (autor original i guió), Akihiko Niina (guió i dibuix) i Plex (col·laborador)  
Traducció de: Yoshi Daiki
Publicat per: Ooso Comics, abril de 2018
Format: Rústic amb sobrecobertes - 208 pàgines - 120 x 170 mm - B/N
Preu: 10€/volum

El passat abril, es va estrenar una nova sèrie de manga en català, Mazinger Angels, una obra de l'univers Mazinger Z d'en Go Nagai, on a part d'ell en l'autoria també hi ha l'Akihiko Niina.

El manga, el qual consta de 28 capítols recopilats en quatre volums, va ser publicat a la revista Monthly Magazine Z de Kodansha del 26 de juny de 2004 al 25 de novembre de 2006. Ens ha arribat a mans d'Ooso Comics, editorial que hapublicat el seu còmic de producció pròpia Supercatalà, constant de 4 volums, el darrer en format manga. 

Mazinger Angels ve a ser una història alternativa en la qual s'entrecreuen diferents elements de la franquícia creada per en Go Nagai, i tal com ens indica el nom, és un petit homenatge a la sèrie televisiva Els Àngels del Charlie (Charlie's Angels), ja que els protagonistes del manga en són els personatges i robots femenins d'aquest univers mecha.  Encara que sigui una barreja de diferent obres d'aquest univers, no és pas necessari conèixer-les en detall, ja que al cap i a la fi, com a història alternativa, els seus personatges també són versions alternatives dels originals. Si com a mínim recordeu molt o poc l'anime clàssic de Mazinger Z, pel cap baix ja en teniu prou, que ve a ser el meu cas, ja us permetrà a no estar gaire desubicats amb la temàtica, i la resta ja se us anirà introduït o bé recercar-la pel vostre compte. I també s'ha de dir que a part del gènere mecha, també hi és present cert erotisme, tant en les noies com fins i tot en les seves robots, en aquestes ja no tant pels llançaments de pits, sinó també per algunes de les posicions en què les veiem.

La Terra es veu amenaçada per robots gegants, les Bèsties Mecàniques, dirigits per enemics clàssics de la franquícia però amb papers diferents dels originals. Afortunadament hi ha un equip, les Mazinger Angels, format per tres noies, la Sayaka Yumi, la Jun Hono i la Hikaru Makiba que piloten tres robots també gegants per fer-hi front, l'Afrodita A, la Venus A i la Diana A, respectivament. Més endavant s'hi afegeix la Maria Fleed qui esdevé la pilot de la Minerva X. Això és el que ens trobem en aquest primer volum, tot presentant-nos els elements principals d'aquesta sèrie.

L'edició que ha publicat Ooso fa goig en fullejar-la. L'enquadernació és encolada i cosida, i el paper és una mica més gruixut respecte la majoria de mangues que podem trobar al mercat, justificant els 10 € que val el volum, s'ha volgut fer una bona presentació. Respecte a la traducció s'han respectat les onomatopeies japoneses, indicant-ne la pronuncia, en petit al costat i el seu significat, a fora de la vinyeta. La terminologia en anglès s'ha respectat, així els atacs de les robots són aquesta llengua, indicant-ne també la seva traducció. El que sí que he trobat estrany és que han seguit el criteri japonès de primer cognom i després nom. Quelcom que avui en dia normalment s'occidentalitza en les traduccions a no ser que sigui algun cas especial. Com a cosa curiosa, en fer referència als robots protagonistes, s'ha feminitzat el terme "robot", dient "la robot" i "les robots", remarcat doncs la feminitat d'aquests o aquestes en virtut del seu aspecte, criteri que jo també he anat seguint.   

Malauradament però en la traducció catalana s'hi percep la presència d'alguns castellanismes, sigui lèxic, construccions  gramaticals com fins i tot errors en l'utilització dels temps verbals, el que indica que quelcom s'ha fet malament. Posaré alguns exemples. Tenim l'estranya absència dels articles que acompanyen els noms personals (en/na o bé el/la, normalment en/la), quan el moment ho requereix.  Respecte dels temps verbals, per posar un exemple tenim la següent frase de la penúltima pàgina del darrer capítol: "Aquesta vegada els danys van ser molt greus....". S'hi ha utilitzat el perfet perifràstic, es veu molt clar que això grinyola, i que el més natural i correcte fora haver utilitzat l'indefinit: "Aquesta vegada els danys han estat molt greus....". Em sona que hi ha un altre cas similar, però el mencionat sent al final m'ha estat fàcil localitzar-lo. I com a altre exemple clar, en un moment del capítol 4, quan les tres Mazinger Angels donen un triple cop de peu, el "triple kick", com a nota de traducció hi posen "patada triple".

S'agraeix que hagin publicat el manga també en llengua catalana, però no costa res fer-ho bé. Es nota una manca de revisió, comportant tot plegat que la nostra edició perdi qualitat. Com que he escrit aquesta ressenya havent acabat de llegir el volum, pel segon ja fem tard, a no ser que algun lector ja els hagi advertit amb anterioritat, però de cara als dos darrers volums, en principi hi ha d'haver temps com també hi ha eines per presentar una traducció al català que no grinyoli a mesura que es va llegint. 

També destacar les pàgines extres del final a càrrec d'en Tsuyoshi Nonaka (Plex) on s'hi mostren les quatre robots amb unes breus descripcions, el seu peculiar armament de míssils de pit i un interessant esquema interior de l'Afrodita A. 

El segon volum ens arriba ara a mitjans de juny, ja trobant-se en pre-venda, amb més noves aventures de les Mazinger Angels combatent les bèsties mecàniques en aquest peculiar entrecreuament de l'univers Mazinger.  

Malgrat el punt negatiu comentat que espero que es corregeixi, Mazinger Angels en català suposa una bona notícia pel que fa al manga publicat en la nostra llengua, i en especial perquè es tracta del primer manga d'aquesta franquícia que ens arriba en català, esperant doncs que la relació Ooso Comics-Mazinger sigui fructífera en aquest manga en concret i obri la porta a noves obres. 

dimecres, 30 de maig de 2018

Drac Català 1. Gènesi

Autor: Carles Roman
Publicat per: Còmics Roman, abril de 2018
Format: Rústic, cosit - 64 pàgines - 210 x 295 mm - Color
Preu: 15€

Aquest passat abril va renéixer en una nova versió el primer superheroi català de còmic, el Drac Català de l'autor empordanès Carles Roman.

Les arrels d'aquest còmic es troben el maig de 2000, quan es va publicar el seu primer número llavors sota el nom de Capità Catalunya, que per qüestions legals va haver de canviar de nom, i el segon número ja tenia com a nom el definiu Drac Català. En total en van sortir 7 números, el darrer el 2003, a més d'un  recopilatori dels tres primers números en els quals s'expliquen els orígens del personatge.  

Fou però fa uns cincs anys que vaig tenir el meu primer contacte amb el vell Drac Català quan en Carles Roman va penjar el primer número al seu blog, tot pensant que en continuaria penjant la resta de números però no va ser així. 

Així que arribem aquest 2018, on després d'un temps de creació, sent divuit anys després doncs d'aquell primer número, en Carles Roman ha volgut recuperar el personatge i la història tot mantenint l'essència i l'argument clàssics però actualitzant-los als nous temps, amb alguns lleugers canvis argumentals i de diàlegs, afegint escenes, corregint errors lingüístics i en especial el més destacat, que aquest cop és en color. Sense dubte una cosa que caracteritza els còmics de superherois és el color i això ha estat un encert en aquesta nova edició.

Aquesta nova edició ha anat acompanyada d'una campanya de micromecenatge per sufragar part de les despeses d'impressió la qual ha resultat ser tot un èxit. Fou al Saló del Còmic de Barcelona d'enguany on es va presentar i posar a la venda, i com a mecenes vaig aprofitar per recollir les meves recompenses.  

El contingut d'aquest primer nou Drac Català, justament titulat Gènesi, o sigui "origen", vindria a ser el dels primers 3 números clàssics, però reorganitzant-ho cronològicament. Així ho he pogut comprovar fent les respectives comparacions amb els dos primers números clàssics, pel que fa al tercer doncs no en tinc la certesa, però pel que he pogut esbrinar diria que sí. 

Centrem-nos breument en la història. El jove barceloní Albert Roure juntament d'altres companys d'una expedició catalana, es troba fent muntanyisme i escalada a l'Himàlaia, quan de cop i volta l'equip és víctima d'un terratrèmol i ell, n'és l'únic supervivent. En despertar-se, es troba dins d'una cova en mans d'un orde secret de monjos guerrers. Així doncs, com que no es localitza el seu cos per l'equip de rescat, l'Albert Roure serà donat per mort.

Ara en presència d'aquests misteriosos monjos, prendrà la decisió transcendental d'abandonar qui havia sigut i esdevenir un nou Albert, tot endinsant-se en un món desconegut ple de misteris aportant-li una nova vida, trencant tots els seus propis límits. Anys després en tornar a Barcelona, tot volent passant desapercebut, es veurà implicat en cert incident, el qual donarà lloc el naixement del superheroi Drac Català.

Aquest primer àlbum suposa un bon recomençament de la història. Com a encerts, els que ja he mencionat, com el color i la reorganització cronològica, i d'altres com moltes referències als temps actuals i a elements culturals siguin catalans o bé homenatges al món dels còmics de superherois. Sempre hi ha un "però". Així doncs com cosa negativa és la no referència al cim de l'Himàlaia el qual estan escalant l'Albert i companys, és a dir l'Everest tal com se'ns explica al segon número clàssic, tot aprofitant i com a bona curiositat per dir-nos quin és el seu  nom veritable i original tibetà, Chomolungma. Una pèrdua d'informació geogràfica que a parer meu pels qui han pogut gaudir dels vells còmics doncs poden trobar a faltar.

Ja per acabar només queda dir que espero que aquest primer àlbum tingui bona acceptació i que podem gaudir de més aventures del Drac Català a tot color i més tal com acaba. Que la força del Drac acompanyi al renovat Albert Roure!

divendres, 25 de maig de 2018

Biomega. The Ultimate Edition

 
Títol: Biomega. The Ultimate Edition
Títol original: Biomega (バイオメガ)
Autor: Tsutomu Nihei
Traducció de: Marc Bernabé (Daruma Serveis Lingüístics)
Publicat per: Panini Comics, juny i agost de 2017
Format: Cartoné - 640 i 576 pàgines -150x210 mm - B/N i color
Núm. de volums: 2. Edició original tankobôn: 6 
Preu: 24€/volum, 48 euros en total.

Després de llegir el primer volum de la Master Edition de Blame!, alternant-t'ho amb altres lectures al llarg d'aquestes darreres setmanes, m'he endinsat en l'altra obra de referència d'en Tsutomu Nihei, Biomega, a través de la nova edició en format cartoné que va treure Panini Comics l'any passat: Biomega. The Ultimate Edition.
  
Biomega fou la segona obra llarga d'en Tsutomu Nihei. Manga publicat del 2004 al 2009, va ser recopilat en 6 volums, edició que va publicar la mateixa Panini de l'octubre de 2008 a l'abril de 2010, i recuperant-la en aquesta nova edició cartoné constant només de dos volums, que van sortir el passat juny i agost, i els quals inclouen una làmina a color a cada un d'ells.

Biomega és una obra futurista el qual ens transporta en un món no gens agradable per a la humanitat, un element ja utilitzat per en Nihei a Blame! Situats l'any 3005, la humanitat retorna a Mart, set segles després de l'última missió tripulada. Un cop la nau de reconeixement aterra al planeta roig, els tripulants es troben en una colònia destrossada, en ruïnes amb una estranya excepció, hi troben una dona viva sense la necessitat d'utilitzar cap vestit espacial.

Durant el viatge de retorn a la terra, la nau pateix un accident i conseqüentment les despulles d'un tripulant infectat per un estrany virus, el N5S, queda orbitant sobre la Terra, escampant espores, les quals acaben arribant al planeta tot infectant els humans, comença així la "Calamitat Drone". Els humans contagiats es converteixen d'éssers degenerats, una mena de zombis.

Mig any després de l'arribada del virus seguirem les passes d'en Zôichi Kanoe, un humà sintètic que treballa per Indústries Pesades Tôa, que s'infiltra en un territori administrat per la DRF (Data Recovery Foundation, Fundació per la Recuperació de Dades). En Zôichi junt amb la I.A (Intel·ligència Artificial). Fuyu, tenen la missió de trobar i rescatar tots aquells humans adaptats, resistents al virus i posar-los sota la seva protecció. Aquests adaptats són persones que tot i estar infectats conserven el seu aspecte humà, i efectivament en Zoichi i la Fuyu en un troben un, la jove Ion Greene. Però ells no són els únics interessats en ella, també la DRF com el Servei de Sanitat Pública, la volen recuperar.

Al llarg de la història, dels seus 42 capítols, veurem que hi ha al darrere del virus N5S, i quins són els objectius de les diferents organitzacions i dels personatges que hi ha al darrere. Així doncs anirem coneixent el complex passat que acabat donant lloc a aquest present apocalíptic.

Gràcies a la lectura dels dos primers volums de la Master Edition de Blame!, m'ha facilitat entrar millor en la "lectura" de Biomega. Ho he posat lectura entre cometes perquè un dels recursos de l'autor és  l'absència de text o diàleg durant pàgines, l'argument doncs es narra a través de les imatges, a Blame! és quelcom molt rellevant, a Biomega també però tot i això hi ha una major interacció parlada entre els personatges.

Un altre aspecte similar entre les dues obres és el seu dibuix, el qual és caracteritzat pels seus paisatges, megaestructures i espais petits i recòndits. Un contrast de localitzacions per on té lloc l'acció.

La part zombi, que no és un dels gèneres que més m'interessin, vindria a mostrar-nos la part apocalíptica d'aquest manga cyberpunk, sense treure gens de protagonisme a la part tecnològica i científica tot mostrant-nos armes i vehicles de tot mena, edificis i màquines, i també les I.A, la part informàtica i alhora també rellevant per la història. 

Així doncs, ja des d'un bon principi, amb misteris i incògnites inicials, Biomega té tots els elements per captivar l'autor des d'un bon principi. Així doncs ens trobem davant d'un bon exemple del manga del gènere post-apocalíptic i cyberpunk, que des de fa pocs mesos podem gaudir en aquesta excel·lent edició cartoné de només dos volums.

dimarts, 22 de maig de 2018

Dracs i Tavernes

Títol: Dracs i Tavernes
Autors: Diversos autors
Publicat per: Sudando Tinta Ediciones, abril de 2018
Format: Rústic, 140 pàgines, Color i B/N
Preu: 10€

Enguany el col·lectiu Sudando Tinta Ediciones  ha tornat a publicar un nou fanzine, amb el qual es va finançar gràcies a una campanya de micro-mecenatge a Verkami superant l'objectiu establert.
 
Tal com ens indica el títol del fanzine, Dracs i Tavernes, aquests dos elements en són els temes centrals els quals s'han lligat per tal de crear les diverses històries que inclou. Sense dubte són dos temes molt encertats, ja que d'una manera o altra formen part de la nostra cultura popular. Així en les diverses historietes que llegirem, totes elles formant part de mons fantàstics, hi trobarem dracs, aventurers, cavallers i altres menes d'individus, tots ells ben diversos, amb les tavernes com a lloc físic central de l'acció, i en aquestes sempre hi ha el taverner, una figura rellevant en aquest fanzine.

Tot i els diferents elements que comparteixen les diferents historietes, alhora totes elles són diferents, tant argumentalment com pel dibuix, on cada autor hi ha posat el seu estil. Entre els diversos còmics que recull aquest volum, hi ha també diverses il·lustracions que complementen el fanzine. D'autors, voldria destacar per coneixença en Gargotaire, company de ComiCat, ha tornat a col·laborar en aquest fanzine amb una historieta sobre dracs amigables i un senyor feudal ben dolent. No sempre els dracs són els dolents de la història, cosa que veurem també en altres historietes.

Aquest fanzine es complementa amb un Sketchbook, un llibret grapat, on tal com ens diu el nom s'hi mostren esbossos, com també comentaris d'alguns artistes que hi han col·laborat.

El fanzine ha estat editat en dues llengües, en català i en castellà, les dues edicions es diferencien per la portada i també pel títol. L'sketchbook també s'ha publicat en aquestes dues llengües. Com a cosa negativa de la versió en català del fanzine, és la manca de revisió dels textos, ja que es perceben diversos errors lingüístics.

dimarts, 15 de maig de 2018

The Ghost in the Shell 2: Man-Machine Interface

Títol original: Kôkaku Kidôtai 2: Man-Machine Interface (攻殻機動隊 2: Man-Machine Interface, Unitat d'Intervenció Blindada 2: Interfície Home-Màquina)
Autor: Shirow Masamune
Traducció per: Jesús Espí (Daruma SL)
Publicat per: Planeta Cómic, abril de 2018
Format: Cartoné - 304 pàgines - 148 x 210 mm - B/N i Color
Preu: 20€





Aquest passat abril, Planeta Cómic, va treure el segon volum de The Ghost in The Shell, amb el subtítol Man-Machine Interface, en una nova edició idèntica a la del primer volum, també obra del mateix Shirow Masamune.

Fent un recordatori a The Ghost in the Shell, la major Motoko Kusanagi es va unir a una forma de vida artificial autoproclamada intel·ligent, l'anomenat Titellaire, i va abandonar la Secció 9 de Seguretat Pública. Aquest segon volum n'és la continuació i té lloc uns 4 anys i 5 mesos després. Tal com podem veure en argumentalment i també en el dibuix difereix molt del que és el primer volum. I és que tal com ens avisa l'autor, tot i ser-ne una continuació, no és una història de la Secció 9 i de la seva Unitat d'Intervenció Blindada, sinó que està centrada en el personatge de la Motoko, i amb ella les batalles cibernètiques a la xarxa en seran el plat fort. 

Per la banda il·lustrativa, notem una certa evolució en el dibuix, com també un gran ús del dibuix en 3D, sobreposant-hi el dibuix 2D, i amb un gran gruix de pàgines en color.

Situats el dia 6 de març de 2035, un personatge conegut com a Motoko Aramaki, és la cap de seguretat d'un conglomerat empresarial gegant, Poseidon Industrial. Al llarg de la història veurem com transfereix digitalment la seva personalitat i capacitats entre diversos cossos cíborg que té repartits per tot el món, tot atacant espies industrials, assassins i hackers, mentre manté un corrent constant de comunicació digital amb diversos assistents robots i la seva secretària a l'oficina. A mesura que s'endinsa en la principal missió en la qual treballa, anirem descobrint quina mena de relació té l'individu que coneixem com a Motoko Kusanagi. 

A Man-Machine Interface la part informàtica, amb tota la seva terminologia utilitzada durant les batalles a la xarxa agafa una gran importància. És una cosa que en els animes especialment  SACArise s'ha vist, però aquí esdevé molt densa fins i tot en molts moments feixuga. Sort que s'alleuja amb la part humorística  també present en aquest univers. L'altra part important és la filòsofa, de la qual moltes de les qüestions que s'hi presenten provenen del manga original, en especial tot allò que fa referència a una forma de vida artificial i intel·ligent, i més quan veiem que la Motoko canvia de cos contínuament. Què és la vida intel·ligent, doncs? Li és necessari un cos, ni que sigui artificial, pertalquè s'entengui com "vida"? O bé n'hi ha prou en ser quelcom lliure voltant per la xarxa?

Podem dir que és l'obra que s'allunya més del que coneixem normalment com Ghost in the Shell, o més ben dit, allunyada del que és més conegut i més fàcil de digerir pel consumidor normal: acció física, persecucions, armes de tot tipus, terrorisme i explosions, entre d'altres, elements tan utilitzats als seus diferents animes. Tot i això tal com ja he dit, tot i no fer honor al títol original, Kôkaku Kidôtai, o sigui, Unitat d'Intervenció Blindada, tal com es tradueix al manga, quan es fa referència cos policial de la Secció 9, sí que fa honor al concepte del seu títol tal com es coneix internacionalment, Ghost in the Shell.

Sense saber els plans de Planeta Cómic, esperem que com a molt tard, en un any vista, podem gaudir en una nova edició The Ghost in the Shell 1.5: Human-Error Processor, manga el qual la Unitat d'Intervenció Blindada de la Secció 9 n'és la protagonista.

divendres, 27 d’abril de 2018

Mortadel·lo i Filemó. Mundial 2018

Títol: Mortadel·lo i Filemó. Mundial 2018
Títol original: Mortadelo y Filemón. Mundial 2018
Autor: Francisco Ibáñez
Traducció de: Laura Paredes
Col·lecció: Mestres de l'Humor núm. 49
Publicat per: Ediciones B, abril de 2018
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 12,90€

Cada quatre anys, hi ha dos fets esportius d'abast planetari, separats entre ells temporalment per dos anys: El Mundial de futbol o bé els Jocs Olímpics. Enguany li correspon ser protagonista el Mundial de futbol, que tindrà lloc a Rússia, i sent tradició en Francisco Ibáñez torna a dedicar una missió dels seus agents secrets en aquest esdeveniment esportiu, justament durant l'any que se celebra el 60è aniversari de la seva creació. Aquest nou àlbum doncs es diu justament Mundial 2018.

En aquesta nova aventura, en Mortadel·lo i Filemó tindran com a missió viatjar fins a Rússia on té lloc el nou Mundial de futbol, i així protegir a la seva manera les grans estrelles futbolístiques dels possibles segrestadors que en vulguin demanar diners a cabassos pel seu rescat. Però no només hi aniran ells dos, sinó que també tindran la inestimable col·laboració del professor Bacteri i els seus inestables invents. Els tres amb algun entrebanc pel camí arribaran a Rússia per posar-se a treballar i trobar possibles segrestadors per capturar-los. Però si la combinació Mortadel·lo i Filemó ja és per si perillosa, afegint-hi a l'equació en Bacteri, el resultat ve a ser apocalíptic. Els possibles segrestadors i els futbolistes en seran els grans damnificats. Afegint també que en tot gran esdeveniment, sempre hi ha la presència d'alts mandataris com l'amfitrió Putintin i el convidat Trompf. Amb aquests dos unint-se involuntàriament a l'equació, aquest mundial serà de grans emocions.

Per acabar, continuo recordant la discontinuïtat en la numeració. L'abril de 2015 fou publicat El tresorer amb el número 39 i el novembre de 2015, Eleccions!, amb el 45. Davant d'aquest fet que en desconec el motiu, el sentit comú per omplir aquest espai era que a partir dels nous àlbums, començant per Rio 2016, s'anessin utilitzant els números del 40 al 44, per aquest ordre. Aquest àlbum, de l'abril de 2016, però va rebre el número 42; el següent àlbum publicat, El capo s'escapa!, el juliol de 2016, va rebre el número 46;  Jornalets més aviat justets..., de l'octubre de 2016, el número 44; Misèria, la Bactèria!,  del març de 2017 el número 41; Drons rodamons, del juliol de 2017 el número 47; El 60è aniversari, el número 48, del novembre de 2017, i ara, amb aquest nou àlbum, Mundial 2018, ha rebut el número 49. Així encara continuen pendents els números 40 i 43. Veurem en quin ordre s'utilitzaran, quan s'utilitzin, en els propers àlbums.