Lectures: Li dèiem Bebeto

Títol: Li dèiem Bebeto
Títol original: On l'appelait Bebeto
Autor: Javi Rey
Traduccio de: Pilar Garriga i Alfred Sala Garriga
Publicat per: Norma Editorial, febrer de 2025
Format: Cartoné - 144 pàgines - 21,5 x 27 cm - Color
Preu: 29,50 €

Com a novetat de febrer de còmic, Norma Editorial va treure Javi Rey, conegut especialment per la seva adaptació a còmic d'Intemperie (Planeta, 2016), novel·la original de Jesús Carrasco. Per aquest treball, va ser guardonat el 2017 amb el Premi a l'Autor Revelació al Saló del Còmic de Barcelona.

De Javi Rey també n'hem pogut llegir alguna obra seva en català anteriorment. Concretament va participar en l'antologia Webtrip. Relats i Receptes. Entre Lió i Barcelona, publicat per Planeta l'abril de 2015, amb la historieta Aquella esqueixada.

Així amb Li dèiem Bebeto, Javi Rey ens arriba per primer cop en català amb una història llarga, la qual presenta un rerefons de molta proximitat, tant geogràficament i com també temporalment, que dependrà del punt de vista del lector, i també si tenim una edat semblant a la de l'autor, nascut el 1982.

Javi Rey ens presenta una història molt nostàlgica, situada als estius dels anys noranta del segle XX, en un poble fictici costaner del Baix Llobregat anomenat Sant Pere, i que en part, hi ha plasmat part de la seva vida personal.

El protagonista és en Carlos un nen que en aquells anys deixarà de ser nen per esdevenir adolescent, amb tot el que això comporta, com per exemple voler entrar a les discoteques, però encara no ser prou gran per accedir-hi. I mentre això no succeeix, les pistes esportives serà l'escenari on la canalla passa les hores jugant a futbol, on generació rere generació s'anava rellevant a mesura que creixia i canviava d'etapa.

En aquest context, en Carlos i el seu grup d'amics, volent jugar als triangular que hi tenen lloc, necessitaran un jugador més. Aquí entrarà en escena, un noi més gran que ells, una figura fins ara decorativa i incompresa, amb una situació familiar delicada, i que fins ara ningú li importava el seu esdevenir. Era algú a qui simplement anomenaven Bebeto, sense saber-ne el  nom real. La necessitat de voler jugar a futbol, farà que el convidin a jugar amb ell, i aquest contacte creat per simple necessitat, de mica en mica, canviarà la visió que tenien en Carlos i els seus amics d'ell.

A part de presenciar els primers passos entre la infantesa i l'adolescència, també serà un reflex de l'època del moment amb elements com la cultura, l'esport, el menjar i la vida social i quotidiana. És per això, que independentment de la mena de la proximitat que tinguem amb l'obra, amb qualsevol element o situació que apareix amb l'obra, ens hi sentirem reflectits.

Li dèiem Bebeto, de Javi Rey, és una estampa d'un moment i temps determinats, que tal com ens diuen les paraules finals, ens envairà l'enyorança per aquells dies feliços i pels estius que no tornaran.