Crònica del segon Vicòmic, el Festival del Còmic i altres Ciències de la Ficció de Vic

Aquest passat cap de setmana passat, del 17 al 18 de febrer ha tingut lloc el segon Vicòmic, el festival del còmic i altres ciències de la ficció de Vic, situat al Recinte firal del Sucre. Aquesta segona edició ha comptat amb una assistència de 4000 visitants, segons informa El Nacional. L'organització s'ha mostrat "molt contenta amb la rebuda" que ha tingut aquesta edició. "Els visitants s'ho han passat d'allò més bé i això ens encanta", han detalla al diari digital català.

Amb un increment d'uns 1000 visitants respecte l'edició anterior, podem pensar que l'esdeveniment té bones perspectives de cara el futur i així poder-se anant consolidant.

Aquest anys hi tornat a assistir, anat-hi el diumenge al matí amb acreditació de ComiCat. La intenció era anar-hi dissabte per la tarda però ho vaig haver de canviar. Malgrat anar-hi el matí de diumenge, ja ben entrat el matí cap al migdia, vaig notar més afluència, alhora que abans que obrissin les portes, ja hi havia força gent esperant.

Valorar positivament l'augment en la quantitat d'activitats, de diferents tipus, que han tingut lloc durant el Vicòmic, adreçades a totes les edats, com també els diferents autors i conferenciants que hi han assistit. Respecte a les sessions de signatures dels autors, suposo que hi han hagut els corresponents motius, però considero negatiu que la majoria s'hagin concentrat dissabte per la tarda, s'haurien pogut repartir entre els dos dies. 

Entrant al recinte, hi teníem la zona de les exposicions, enguany molt més encertada la ubicació i sobretot la presentació, d'aquestes respecte l'any passat. El muntatge amb palets va quedar molt bé. Voldria destacar les dedicades a dos bandolers, la de Capablanca, obra de Joan Mundet i publicada per Amaníaco Ediciones i la de Serrallonga: dibuixant la llegenda, la qual també ha arribat al còmic a mans d'en Quim Bou, Ricard Dilmé i també en Joan C. Negre.

Una altra exposició, redactada en castellà, era De turismo por el cine y las sèries, mostrant diferents llocs on s'ha rodat pel·lícules i sèries de televisió, com a destí turistic, com és el cas conegut de Girona amb Game of Thrones.

A l'esquerra del recinte hi havia i la Zona Creativa, novetat d'enguany on autors novells i emergents presentaven la seves obres. També hi havia el photocall de Game of Thrones amb una representació del Tron de Ferro, l'exposició Vinyetes: Història del còmic en català, la taula de signatures de dissabte a la tarda i també l'accés cap a la Zona de Xerrades 1.

Al fons a l'esquerra hi havia una sala reservada als diversos tallers que hi han hagut, la zona d'activitats.

I ja situats a la banda dreta del recinte, al fons hi trobàvem el bar i al costat de l'entrada la Zona Comercial amb els expositors, la Zona de Rol, la Zona de Videojocs, la Zona de Laser Tag i la Zona de Xerrades 2, aquesta darrere d'un expositor.

Mentre que a l'any passat hi havien expositors de Planeta, ECC i Panini, enguany no hi eren. Sí però que no hi han faltat Amaníaco Ediciones amb el mencionat Capablanca i Ooso Comics amb el seu Supercatalà.

Tot voltant i mirant els expositors, vaig fer una de les compres.Tal com vaig comentar a la ressenya del primer volum de Gunnm, amb l'interès pel manga del gènere del cyberpunk, hi havia un autor que tenia en ment per les recents reedicions que ha fet Panini Comics. Parlo de Tsutomu Nihei i del seus mangues Biomega i Blame!. Així que aquesta última en vaig trobar el seu primer volum a l'estand d'Abacus i el vaig comprar. Una nova sèrie manga a la meva col·lecció.

Sabent que en Joan Mundet hi fora firmant, vaig passar-me Amaniaco per saber on trobar-lo i alhora vaig preguntar sobre el segon volum de Capablanca en català. Tot i que planejat per aquest Vicòmic, em van comentar i en Joan Mundet també m'ho va dir posteriorment, que l'han posposat de cara la nova edició del Girocòmic d'enguany.

Així que vaig anar cap a la Zona Creativa, on vaig trobar en una taula en Joan Mundet i em va dedicar el meu primer volum de l'edició en català de Capablanca.

I ja que en Serrallonga era un dels protagonistes del Vicòmic, vaig anar a la taula d'en Ricard Dilmé que tenia a la Zona Creativa, un dels autors que ha donat vida en còmic al bandoler, on hi vaig comprar els darrers volums del seu Serrallonga: Bandera Negra i Els Angelets de la Terra. El primer titulat Torna Serrallonga 1640 està exhaurit, però tal com em va dir en Ricard Dilmé, no tenir-lo no afecta a la lectura dels altres dos. I de pas me'ls va dedicar.

I ja abans de marxar, tot i que hi vaig anar-hi ja començada, vaig presenciar la xerrada d'en Jordi Ojeda, Tot el que volies saber sobre com ens va envair Mazinger Z als setanta, on el científic i divulgador ens va explicar la història de la robòtica al Japó, tant en la realitat com a la ficció, fent especial èmfasi a Mazinger Z de Go Nagai, i com la primera sèrie d'animació, en emetre's per primer cop a l'Estat espanyol a RTVE va esdevenir un fenomen de masses.

Quan aquesta es va haver acabat, ja va tocar marxar. Aquesta edició respecte l'anterior hi he trobat punts positius com la Zona Creativa i el bon tractament de les exposicions, segurament n'hi hagi d'altres que jo no he copsat, com també hi ha algun punt negatiu com el de la Zona de Xerrades 2, arraconada, i la concentració de signatures dissabte a la tarda, com també d'altres que no haig notat. Es tractarà doncs que l'organització en prengui nota, i el Vicòmic vaig millorant edició rere edició. 

Nota: Totes les fotos són meves, excepte la que es mostra l'estand d'Abacus, que l'he extreta del seu Twitter, i és que hi surt un servidor.