divendres, 9 de març de 2018

Serrallonga, bandera negra

TítolSerrallonga, bandera negra
Autor: Ricard Dilmé
Publicat per: Autoedició, abril de 2010
Format: Rústic, 30x21 cm, 65 pàgines, Color
Preu: 10€

Serrallonga, tal com fou conegut i es coneix en Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 1594 - Barcelona, 1634), segurament sigui el bandoler català més conegut de tots. El seu nom i vida forma part de llibres, cançons i fins i tot d'una mini-sèrie televisiva, Serrallonga, la llegenda del bandoler, que va estrenar TV3 el novembre 2008. En motiu d'aquesta mini-sèrie, se'n va fer un adaptació en format còmic dibuixat per en  Quim Bou i amb guió de la Niki Navarro.

Aquest fou el meu primer Serrallonga de còmic, i fins fa poc també l'únic. Tal com ja vaig comentar, a l'entrada de la crònica del 2n Vicòmic, vaig conèixer un altre autor, en Ricard Dilmé, qui també ha portat el famós bandoler al format còmic, del qual n'ha publicat tres còmics: Torna Serrallonga 1940 (2009), Serrallonga, bandera negra (2010) i Serrallona, els Angelets de la Terra (2012). A l'esdeveniment vigatà hi venia els dos últims, els quals vaig comprar, ja que el primer està exhaurit. Tot i haver-hi una continuïtat entre el tres, sent auto-conclusius, en el cas que ens trobem no ens és necessari llegir-ne el primer per entendre aquest segon, una pàgina inicial ens explica els fets del primer llibre.

En Ricard Dilmé, entre d'altres llicències històriques, una principal que s'ha agafat, és que en Serrallonga no fou executat el 1634, si no que es va refugiar al Conflent i fou acollit pel baró de Nyer, fins que l'any 1'any 1640, davant la situació que vivia el poble català davant de les injustícies del terços militars de Felip IV que campaven el país com volien, decideix retornar a l'acció juntament amb el seus companys i per tant vivint la Revolta del Segadors, el moments previs de la Guerra dels Segadors. Així que es com comença aquesta trilogia amb Torna Serrallonga 1640. Així doncs el bandoler de les Guilleries viurà esdeveniments que a la realitat no va viure però que podem suposar que hi hagués participat.

En aquesta segona part de la trilogia, Serrallonga, bandera negra, el Principat de Catalunya està immersa en la Guerra del Segadors (1640 - 1652), seguint els passos iniciats a l'anterior llibre, el bandoler Joan Sala participarà i lluitarà a favor de la causa catalana participant en les diferents batalles que hi ha haver durant el conflicte bèl·lic. Així el trobarem a la Batalla de Montjuïc (gener de 1641), al setge de Roses (abril i maig de 1945) i finalment el setge de Blanes (setembre de 1652), ja en els moments previs a la finalització de la guerra, la qual es va formalitzar el 1659, amb la signatura del Tractat dels Pirineus, que va comportar la divisió de Catalunya; el comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya passarien a formar part del Regne de França, territoris que avui en dia coneixem com la Catalunya del Nord.

A les primeres pàgines de llibre, s'hi mostren els personatges principals de la història, dels quals en destaca els francesos: el cardenal Richelieu, n'Olivier de Gleu, senyor de Durban i en Charles de Batz-Castelmore, més conegut per D'Artagnan, personatge real conegut principalment pel llibre "Els tres mosqueters" d'Alexandre Dumas (pare).

Tots aquests foren contemporanis a en Serrallonga, i sobre el mosqueter D'Artagnan voltant per Catalunya, no és pas una llicència de l'autor. Sí que ho és el que veiem al còmic però no pas la seva participació en diferents moments de la Guerra de Segadors, així en Ricard Dilmé ens ho explica al seu blog.

Un dels elements icònics del còmic, i així el títol ja ens ho indica, és la bandera negra, estàndard de combat dels catalans, ja  utilitzada pels almogàvers a Gal·lípoli,  mencionada en l'himne llarg del Segadors, però que molts la coneixem per la Guerra de Successió juntament amb el lema "Viurem lliures o morirem". En Serrallonga, vestint-se de negre ja des del primer llibre, ara en sabrem el per què i la relació doncs amb la bandera negra.

Més enllà de les llicències que l'autor s'hagi permès, no en va és una història d'aventures, mitjançant el popular bandoler, ens permet conèixer part del marc geogràfic per on es va desenvolupar la contesa bèl·lica. A final del llibre, hi ha una sèrie de pàgines dedicades justament a parlar dels diferents llocs per on passa en Serrallonga. Per una banda tenim aquells on va passar i viure realment: Viladrau, on va néixer, Querós (Sant Hilari Sacalm) i el mas Serrallonga on es va casar i d'on ve el seu sobrenom, i Santa Coloma de Farners. Seguidament tenim els tres escenaris mostrats durant el còmic, els ja mencionats Montjuïc, Roses i Blanes. I finalment aquells escenaris que en Serrallonga trepitja al còmic dins un context, però que també ho feu (o no) a la realitat en un altre context: Sant Pere de Rodes, Torroella de Montgrí i l'Estartit, i les poblacions occitanes de França: Leucata, Durban i El Viver. Per acabar tenim dues pàgines on una es parla sobre en Serrallonga tal com ens l'han explicat i una altra sobre la Guerra del Segadors.         

La història d'en Serrallonga d'en Ricard Dilmé, finalitza amb Serrallona, els Angelets de la Terra, on l'acció té lloc ja als comtats nord-catalans sota administració del Regne de França, i que les darreres vinyetes d'aquest segon llibre ja hi fan ressò.