Notícies de la Confederació: viatge al país que hauria pogut ser

Títol: Notícies de la Confederació: viatge al país que hauria pogut ser
Autor: Xavier Deulonder Camins
Publicat per: Voliana Edicions, febrer de 2021
Format: Rústic amb solapes - 14 x 21 cm  - 247 pàgines
Preu: 17 €

Al PDF de novetats de febrer (pàg. 16) que publica la distribuïdora Xarxa de Llibres, hi vaig veure un llibre que em va cridar l'atenció. Aquest és Notícies de la Confederació: viatge al país que hauria pogut ser, publicat per Voliana Edicions. Així fou una compra que vaig fer pers Sant Jordi i que me'l vaig regalar dos dies després pel meu sant.

El títol ja ens dóna pista del que ens trobarem, una Corona d'Aragó independent avui en dia, un país com qualsevol altre que al llarg de la seva història hauria tingut les seves vicissituds.

Com a punt d'inflexió d'aquest joc de simulació històrica, tal com diu el seu autor, l'historiador i bibliotecari Xavier Deulonder, es troba en el personatge de l'infant Joan, fill de Ferran II i Germana de Foix, qui a la realitat va morir al poc de nàixer i que aquest món alternatiu, sobreviu a la mort esdevenint doncs Joan III d'Aragó.

Per explicar-nos doncs com seria la història de la Corona d'Aragó des de Joan III en endavant fins al present, el que l'autor anomena Confederació d'Aragó, Catalunya, València i Mallorca, ho farà explicant quina podria ser la seva realitat alternativa tot contraposant-la amb la realitat que hem viscut i vivim. Al llarg dels diferents capítols és el que anirem veient. I seran moltes els personatges reals que en aquesta alternativa juguen papers ben diferents o bé alguns força similars.

En els diferents capítols són moltes els exemples que s'exposen tant en fets històrics com en personatges, per contraposar els fets reals amb els d'aquesta versió alternativa. He fet una síntesis de cada un d'ells exposant les idees principals o més rellevants que ens trobarem. 

En aquest món alternatiu "Espanya" seria simplement la més occidental de les penínsules europees. I segurament l'ús de "Península Ibèrica" o termes derivats no serien tan utilitzats com ho són a la realitat. Així doncs a península d'Espanya hi hauria quatre països: Portugal, Castella, Andorra i la Confederació. Hi podríem afegir el Regne Unit si en la Guerra de Successió Castellana, els britànics haguessin ocupat Gibraltar i encara estigues sota la seva sobirania, com a la realitat. Evidentment ningú qüestionaria que els ciutadans de la Confederació siguin i se sentin catalans, aragonesos, valencians i mallorquins, o un terme més general catalano-aragonesos, aquest seria el nacionalisme banal.

Lingüísticament, la castellanització de les elits que hi va haver amb l'arribada dels Trastàmara, hauria estat una moda passatgera. Per tant a partir de Joan III, com que no tenia res a veure amb la veïna Castella, i per arrelar el seu llinatge a la Corona d'Aragó, i fer-se continuador de l'antiga dinastia dels comtes de Barcelona, el català tornaria a ser de la monarquia. Així doncs, les llengües nacionals de la Confederació serien el català i l'aragonès. La primera d'ús normal i oficial tant a Catalunya, València, Mallorca, i la segona doncs a Aragó, evidentment, i també a València en les comarques interiors. I amb el temps doncs l'occità esdevindria oficial a Catalunya, per part de la Vall d'Aran. Evidentment, ningú tampoc qüestionaria que el que es parla des de Salses a Guardamar és català.   

Tot seguit, l'autor en una sèrie de capítols parla de com serien cada un dels regnes en aquest món alternatiu. Començant pel Principat de Catalunya, mai hi hauria hagut cap Tractat dels Pirineus, per tant els dits Comtats de Rosselló i Cerdanya, l'autor manté aquesta denominació, seriea una altre territori administratiu juntament amb la resta vegueries, les que fossin, la divisió tradicional Catalunya. L'autor també ens proposa dues alternatives més: Una Catalunya tota espanyola, on parlaríem de la província de Perpinyà més les altres quatre que ja coneixem, i una Catalunya tota francesa, on a part del departament dels Pirineus Orientals, també hi hauria els departaments de Montserrat, Ter, Boques de l'Ebre i Segre, que a la realitat van existir durant l'annexió de la Catalunya espanyola a l'Imperi Francès de Napoleó. En cada una de les tres realitats s'exposen les seves característiques.

Pel que fa al Regne de València, primerament no s'hauria castellanitzat, no existiria el blaverisme, i la seva divisió territorial serien les governacions: Dellà del riu Uixó (capital Castelló), València (capital València), Dellà del riu Xúquer (Capital Xàtiva) i Oriola (capital Alacant).

Sobre el Regne d'Aragó, i en especial la dita Franja de Ponent, aquest concepte no existiria. Simplement seria normal que hi hauria una sèrie de comarques aragoneses que són catalanoparlants, i per tant ningú s'inventaria l'estupidesa del LAPAO. Una altra cosa que no existiria seria l'espoliació de les obres d'art de la "Franja" dels museus catalans, principalment del de Lleida, ja que segurament ningú hagués tingut la idea de canviar els límits del Bisbat de Lleida. 

I acabant amb el Regne de Mallorca d'aquest món alternatiu, se'ns proposa que aquest existiria més sobre el paper que sobre el territori,  ja que cada una de les illes tindria el seu propi govern i parlament i no hi hauria cap govern d'àmbit balear. Per tant des d'aquest punt de vista, serien sis els estats de la Confederació: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera (Aquestes dues illes anirien juntes), sense descartar altres idees que també podrien tenir lloc.

Seguidament tenim un capítol on tractarà diversos temes sobre la Confederació, que tot i utilitzar aquest nom més aviat parlaríem d'un estat federal. No en va, Suïssa s'anomena Confederació Helvètica, però en realitat és un estat federal. Això ens porta a parlar de possibles sistemes de govern, seus executives i legislatives, i  també de com seria el cap d'estat, que ell s'ha decantat per una monarquia, però que també exposa la versió republicana. En aquest capítol també ens parla de l'esport de la Confederació. Un ben diferent i alternatiu tennista reial i una selecció de futbol catalano-aragonesa guanyadora d'un Mundial en són dos exemples.També s'hi parla d'Eurovisió, autopistes i de l'actual coronavirus.

Barcelona, cap i casal de Catalunya, també té el seu capítol. Sense dubte seria una ciutat molt diferent de la que coneixem, per exemple la Ciutadella i tot el que implica no existiria, i per altra banda es qüestiona si hi hauria hagut Jocs Olímpics.

A l'Espanya real, l'arribada del liberalisme, implicant la caiguda del que es coneix com a Antic Règim, es va confrontar amb el tradicionalisme, donant-se lloc a les Guerreres Carlines. En aquest món alternatiu, Castella també va viure el Carlisme, però hi passaria a la Confederació? Hi va aparèixer l'Urgellisme, quan el rei Pere l'Il·lustrat l'any 1782 va concedir el títol de comte d'Urgell al seu fill cabaler, l'infant Alfons. Així doncs aquest personatge va representar el moviment tradicionalista i conservador de la Confederació, implicant els corresponents conflictes armats, moviment que amb el temps s'aniria perpetuant. No en va, per exemple el general Franco durant la Guerra Civil Castellana tindria el suport dels urgellistes de la Confederació.  Un capítol interessant i segurament el més europeu de tots, ja que tot seguint la cronologia dels fets arribem fins a mitjan segle XX passant per les dues Guerres Mundials. 

Per anar acabant se'ns proposa un capítol d'una Corona d'Aragó unida a Castella en una Monarquia Hispànica, tal com quan regnaven els Àustria, i que aquest model hagués arribat fins al present. Tot llegint-lo, amb tot el que va proposant l'autor, tenint en compte tot el que ha passat a la realitat, podria ser que hi hagués una Espanya Federal però que fos força similar a l'Espanya de les autonomies que coneixem i que la llengua oficial igualment seria el castellà. 

I en el capítol final, com a calaix de sastre, en un dels seus apartats l'autor ens proposa l'exercici d'imaginar-nos una Espanya actual on també inclogués el que avui és la República Portuguesa. El regne de Portugal al segle XVII mai es va independitzar de la Monàrquica Hispànica. Així doncs avui l'Espanya de les autonomies en tindria tres més Portugal, les Açores i Madeira. Així doncs aquesta Espanya tindria tres focus de tensió territorial, Catalunya, Euskadi i Portugal. I aquest exercici el fa d'allò més interessant, fent-ho en una sèrie de textos en castellà com si es tractés d'un articulista de diaris de la caverna mediàtica espanyola. Els altres dos darrers apartats ens proposa per banda una Espanya on tingués sobirania sobre Sardenya i Sicília, i per l'altra una Espanya on hauria perdut tota l'Amèrica continental però que mantingués Cuba, Puerto Rico i les Filipines, un exemple força plausible havent-hi estats europeus com França que tenen situacions semblants. 

Sense dubte la seva lectura és un exercici per veure i ser conscient que si en un moment determinat una sèrie de fets haguessin anat diferents, ara la realitat seria una altra, que com l'actual podríem discutir o per altra banda no. Un assaig d'història-ficció molt interessant i que he gaudit molt, tot imaginant-me com podrien haver estat els diferents passatges que l'autor, en Xavier Deulonder ens presenta sobre la Confederació d'Aragó, Catalunya, València i Mallorca. Tal com ens diu el títol és un bonic viatge a un país que hauria pogut ser. Un viatge que ell ha formulat d'una manera, però que cada un de nosaltres el formularà a la seva manera tot llegint-lo, coincidint en unes coses i en d'altres no.