dimecres, 29 de desembre del 2021

Sàpiens: Una història gràfica volum 2. Els pilars de la civilització

Títol: Sàpiens: Una història gràfica volum 2. Els pilars de la civilització
Títol original: Sapiens: A graphic history volume 2. The pillars of civilisation
Autors: Yuval Noah Harari (Autor original del llibre i coautor), David Vandermeulen (Adaptació i coautor), Daniel Casanave (Adaptació i il·lustracions) i Claire Champion (Color)
Traducció de: Imma Estany Morros
Col·lecció: Llibres a l'abast
Publicat per
: Edicions 62, novembre de 2021
Format: Cartoné - 19 x 24 cm -  256 pàgines -  Color
Preu
: 21,90 €


Sàpiens, una breu història de la humanitat és un assaig de l'historiador israelià Yuval Noah Harari va publicar el 2011, i que ens va arribar en català, el 2014 per part d'Edicions 62, esdevenint tot un best-seller mundial.

L'octubre de l'any passat, es va publicar la primera part de la seva adaptació en còmic El naixement de la humanitat, també publicada en català per Edicions 62, i el novembre d'enguany ens ha arribat la segona part, Els pilars de la civilització, també per la mateixa editorial. 

Són quatre les parts que té el llibre original: La revolució cognitiva, la revolució agrícola, la unificació de la humanitat i la revolució científica.

Al primer volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat El naixement de la humanitat, ens mostra de manera molt ben explicada, atractiva, amb sentit crític i humor, com l'Homo sapiens, nosaltres, l'home modern, va arribar a ocupar tot el món, això sí ja deixant llavors una forta empremta al planeta, tot i ser-ne inconscients. No només vam ser participis d'una manera o altra l'extinció de diverses espècies animals, en especial la coneguda megafauna, sinó també vam anar substituint d'una manera o altra altres espècies humanes amb qui vam conviure durant molt de temps.

Però l'empremta ecològica, tal com diem ara, d'aquells caçadors-recol·lectors humans, al cap i a la fi la podríem considerar mínima o poc rellevant, evidentment per aquells que en van patir les llances doncs no. I sí així haguera sigut sempre, alguna altra espècie hauríem fet desaparèixer, però en termes generals el món i la humanitat no tindria res a veure a com és ara, tal com el coneixem.

És en aquest segon volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat Els pilars de la civilització, on  se'ns explica el perquè el món és tal com el coneixem. I tot comença fa uns 12000 anys, quan en diversos punts de la Terra, de manera gradual, va succeir la Revolució Agrícola. I en el context geogràfic que ens movem, la protagonista d'aquesta història és una planta fins llavors no li havíem fet gaire cas: el blat. Aquella planta que de tant en tant n'agafàvem les llavors, i fèiem farinetes, sent un altre dels molts aliments que consumien, va passar a ser l'aliment essencial de cada dia, el pa de cada dia, mai més ben dit.

Amb el pas del temps, vam aprendre a cultivar aquella planta, però cultivar volia dir canviar de vida. Anar deixant de ser caçadors-recol·lectors nòmades, a ser agricultors sedentaris. Un procés que va durar el seu temps, no va ser d'un dia per l'altre. Però si van aprendre a domesticar plantes, per què no domesticar animals, i en lloc d'haver d'anar a caçar, doncs tenir els animals en tancats, també va passar. Com que això, fou procés gradual, com he dit, per ells cada pas que feien, era una petita millora en la seva vida, i segurament, en aquells inicis ho fou, però clar no sabien que el que havien iniciat no tenia marxa enrere i el que passaria en realitat és que la humanitat s'acabaria complicant la vida.  

La població humana aniria augmentant i augmentant, aquells primers poblats acabarien esdevenint grans ciutats amb milers de gent vivint-hi, l'alteració de la natura ja començaria a ser inevitable i irreversible, i tot acompanyat de malalties que fins llavors desconegudes, de fams per culpa de basar-se en pocs aliments, allò de les males collites, també van aparèixer les diferències socials, mentre uns pocs es dedicaven a governar, d'altres a treballar de Sol a Sol, perquè els primers poguessin viure bé. I evidentment tots aquests canvis acabarien donant lloc a guerres entre ciutats primer, i regnes després, i evidentment si vam domesticar ovelles, també vam domesticar altres humans, esclavitzar-los, i que esdevinguessin un element més de la propietat.  Això de treballar per viure, viure per treballar, produir, és una cosa que encara arrosseguem.

Però no es poden crear grans societats humanes, sense quelcom que les lligui fortament. Al primer volum de l'adaptació gràfica, ja se'n va parlar, i ara hi aprofundirem. Aquelles primeres ficcions que ens vam imaginar quan érem caçadors i recol·lectors, ara serien essencials que molta i molta gent de tota mena d'una mateixa ciutat o territori visqués sota control, sota certa harmonia. Aquelles primeres ficcions s'anirien fent cada vegada més complexes, esdevenint el que coneixem com a poders religiosos o civils, o sigui tots els ordres imaginaris on uns manen i els altres treballen, i que s'han perpetuat fins avui. Si una entitat polític-administrativa existeix és perquè la gent que hi viu hi creu en aquesta ficció. En el moment que una gran majoria hi deixa de creure per difondre'n una de nova, o bé arriba una de ficció forastera, i aquesta nova sigui la que sigui té reeiximent, un nou ordre imaginari s'imposa. I d'exemples en la nostra història no en falten, i normalment acompanyats de grans conflictes bèl·lics.

Però aquest procés gradual i llarg, on cada vegada es posseïen més coses, es va requerir un nou mitjà d'emmagatzemar informació; el cervell humà no estava preparat (i no ho està) per tot el que s'estava esdevenint. Tal com l'agricultura va aparèixer en diferents llocs del planeta independentment, també ho feu l'escriptura, però aquella primera escriptura no servia per explicar rondalles o les ficcions que tinguéssim, per això tenien el cervell i la parla, sinó per comptabilitzar el que es tenia. Saber quan sacs de blat hi havien als magatzems, de quants soldats es disposava, quanta gent pagava impostos, o que posseïa cadascú, era una informació que s'havia d'anotar en algun material o altre. Els números van ser l'origen de l'escriptura. 

Les ficcions han esdevingut ordre i llei, donat lloc a totes les societats que han poblat la Terra, els ordres imaginaris que veiem quan mirem un mapa polític. Les diverses jerarquies que han existit i algunes d'alguna manera o altre s'ha perpetuat són ficcions: la segregació racial als Estats Units d'Amèrica o el sistema de castes de l'Índia en són dos exemples. Però també tenim el gènere, o més ben dit el patriarcat, sent una de les jerarquies més antigues, on ser home, implicava unes coses i era qui tenia els drets, i ser dona, n'implicava unes altres coses i era qui no tenia drets. Per sort, amb el pas del temps, les dones han guanyat drets, tant que fins i tot han esdevingut governants, però així i tot encara falta molt per canviar.

Tal com ens diu, és impensable suprimir les ficcions, amb la quantitat de gent que camina per aquest planeta, en el fons tothom vol creure en alguna cosa. Ara bé, sempre es pot intentar canviar aquestes ficcions, perquè tal que siguin les millors possibles pels afectats. Ja que escapar-nos d'aquestes ficcions és impossible, és a les nostre mans decidir com han de ser.

Aquests paràgrafs són un breu resum de què al llarg de les 250 pàgines del còmic se'ns anirà explicant, en els seus els quatre capítols: L'espiga dels horrors, Homes i mites, Dins del laberint i El gabinet de la Dra. Ficció.  Sense dubte entenent el nostre passat, ens permet entendre el nostre present, i tot i que ens diguin el contrari, tot es pot canviar. No hi ha res etern. Tota ficció es pot canviar.

Continuo sense haver llegit el llibre original, però aquesta igual que en la primera part gràfica, aquesta segona continua en el mateix nivell, propera al lector, amb exemples, perquè tot quedi ben clar, i com he dit més amunt amb sentit crític, amb humor, per tal que la càrrega que portem a l'esquena en la nostra evolució i història sedentària no ens sigui feixuga, però sense enganyar-nos, la realitat és la què és. I certament no podem jutjar els nostres avantpassats per haver decidit canviar d'estil de vida, ja que al cap i a la fi va ser un procés al llarg de moltes generacions i en diferents punts del món. I tot i que ara tenim tots els coneixements possibles, actuem perjudicialment envers el planeta i envers nosaltres mateixos. Algunes ficcions s'han canviat i es canviaran, però d'altres estan molt ben arrelades, i aquestes són les que ens porten pel mal camí.

A veure quan tocarà llegir el llibre original i així percebre com pertoca la gran feina han fet l'autor original, en Yuval Noah Harari, com els altres dos autors que han treballat a l'adaptació, en David Vandermeulen i en Daniel Casanave, no només per fer l'adaptació de part de l'obra original sinó també aprofitant per afegir-hi conceptes ben actuals, d'avui en dia, i així actualitzar el Sàpiens original.

Hem domesticat plantes i animals, ens hem esclavitzat, ens hem assentat creant ciutats i regnes, però per alguns el món s'ha quedat petit i segurament hi hagi més terres més enllà de les mars per descobrir i dominar. Toca unificar la humanitat, i els diners, els imperis, i les religions seran els protagonistes del tercer volum de Sàpiens: Una història gràfica. Si segueixen el mateix ritme, a finals del 2022 l'hauríem de tenir.