Lectures còmic: Orgull i prejudici

Títol: Orgull i prejudici
Títol original: Stolz und vorurteil (en alemany, obra original en anglès: Pride and prejudice)
Autores: Claudia Kühn (guió) i Tara Spruit (dibuix), adaptant l'obra de Jane Austen
Traducció per: Laura Terré
Publicat per: Barcanova Editorial, octubre de 2025
Format: Rústica  - 17 x 24 cm - 256 pàgines - Color
Preu: 15,95 €

Una manera diferent i amena per conèixer clàssics de la literatura és a travès de les seves adaptacions, i el còmic és un format predilecte, no en va mantenim l'escrit i el paper, però afegint-hi les il·lustracions com a element narratiu. Són moltes les novel·les que he conegut a través de les seves respectives adaptacions a novel·la gràfica, en algun cas prèviament n'havia llegit l'original, i com a adaptació entenem que no s'hi pot incloure tot, i els seus responsables, es poden permetre algunes llicències. 

Si pensem en autors clàssics de la literatura anglesa, recordarem diversos nom, si tenim força cultura, algun nom femení i tot. Ja que com a clàssic estem parlant d'obres antigues, i les dones no acostumaven a abundar. Però sempre hi ha aquella que podia fer-se un nom, destacar entre els homes de la seva època, i una d'aquestes és la Jane Austen. 

Jane Austen, que va tenir una vida curta, va morir als 41 anys (desembre de 1775 - juliol de 1817), fou filla d'una família burgesa agrària, que va viure entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Per tant el seu entorn social i l'epoca que va viure es veuen plasmats a la seva obra, com la que és objecte d'aquesta ressenya i sent una de les obres més conegudes: Orgull i prejudici. 

Orgull i prejudici fou publicada el gener 1813, quatre anys abans de la seva mort, de la qual entre l'octubre de 1796 i l'agost de 1797 en fa fer una primera versió, modificant-la entre 1811 i 1812, fins a la seva publicació definitiva. 

Justament l'obra se situa a principis del segle XIX a l'Anglaterra rural. Allà viuen els Bennet, una família benestant però modesta, que està formada pel senyor i la senyora Bennet, i les seves cinc filles: la Jane, l'Elizabeth, la Mary, la Lydia i la Kitty. 

Situats en una època on les dones no podien heretar, l'objectiu de la mare és que les seves filles es casin amb homes de fona fortuna. I aquest serà un tema que es repetirà a llarg de l'obra.

Ves per on, la finca veïna a la seva és llogada pel jove senyor Bingley, i això dona lloc a que la senyora Bennet li presenti les seves filles les seves filles durant un ball. Sembla que ben aviat apareix una bona afinitat entre el senyor Bingley i la Jane Bennet, relació que anirem veient a llarg de l'obra. 

Però en aquest ball entra en escena, l'amic del senyor Bingley, el senyor Darcy, també jove i ric, però a diferència de l'altre és més orgullós i amb fums. I això és el que observa la jove Elizabeth Bennet, que se sent ofesa per certs comentaris que ell fa, mostrant certs prejudicis. Així doncs, els dos components que donen nom a l'obra, l'orgull dels personatges i els prejudicis que hi ha, seran allò que guiarà els nostres protagonistes a llarg de l'obra, i els dos principals seran justament el senyor Darcy i l'Elizabeth que a travès de les seves interaccions ens endinsarem en aquesta obra que és tot un retrat d'una època ja passada. 

El tema del matrimoni serà un dels elements concurrents de l'obra, però també se'ns mostrarà altres elements d'aquells anys com el que ja he mencionat sobre el paper que tenien les dones i que s'esperava d'elles. 

També tenim les diferències socials entre classes, fins i tot entre aquelles són benestants. Així mateix, la família Bennet, tot i ser benestant, és inferior socialment a altres famílies com els Bingley o els Darcy. Així veiem les diferències i els prejudicis que es tenien uns els altres. 

I tot i que aquí es mostra poc, si som coneixedors d'aquests temps, quelcom també rellevant en les famílies benestants, era el codi de vestimenta. Sí, sempre anaven ben mudats, tal com s'esperaria, però per cada ocasió tenien el seu corresponent vestit. 

Justament, tots aquests elements socials, no canviarien gaire amb el pas del temps, i justament tot això ho podem veure a la sèrie Downton Abbey, situada a principis del segle XX, que durant aquest estiu, n'hem pogut gaudir de les seves primeres tres temporades a TV3. 

Hi ha coses que ni el pas dels segles costen de canviar, cosa transversal en moltes societats humanes, com són els mencionats paper de la dona o les diferències socials. 

Al final del llibre, hi ha una sèrie d'esbossos d'alguns personatges, com també dels vestits mostrats a l'obra. 

Orgull i prejudici com a retrat d'una època, és una de les obres més famoses de la Jane Austen, que adaptada per la Claudia Kühn, i magistralment il·lustrada per la Tara Spruit, ara podem viure o reviure aquest clàssic de la literatura anglesa, en la nostra llengua gràcies l'edició de Barcanova Editorial, amb la traducció de Laura Terré. 

Aquesta adaptació publicada originalment en alemany, l'any passat, no és l'única obra de Jane Austen adaptada al còmic pel mateix duet d'autores. Aquest estiu s'ha publicat Emma, l'altre obra coneguda de la novel·lista anglesa.