El Mercat de Calaf a l'Espai Terra de TV3

El passat dissabte 11 de gener un equip del programa Espai Terra de TV3 es va desplaçar fins a la Vila de Calaf per conèixer el seu llegendari Mercat. Ahir, el reportatge es va emetre al programa, el qual comparteixo aquí, a partir del minut 15. 

Aquest abril arriba "Bola de drac Compendi 1" per Planeta DeAgostini

Aquest matí, Planeta DeAgostini Cómics ha publicat al seu Twitter la portada de l'edició catalana de Bola de drac Compendi 1 (Dragon ball Chozenshû 1), volum el qual el tindrem disponible a partir de l'abril.  

Bola de drac Compendi és una enciclopèdia sobre l'obra d'Akira Toriyama que tracta tant del manga com de l'anime, essent una actualització de l'antiga Daizenshû, de la qual només se'n va publicar el seu primer volum "Ilustraciones completas" en castellà també per la mateixa editorial. "Ilustraciones Completas" però no s'ha reeditat i actualitzat en el Bola de drac Compendi (Dragon ball Chôzenshû) si no que ho fet al Dragon ball Chôgashû  que Planeta DeAgostini publicarà el proper novembre d'aquest any.

L'enciclopèdia està formada per 4 volums, essent aquest primer, la Guia de la Història i del Món (Story & World Guide). Els altres tres corresponen a:

- Bola de Drac Compendi 2 -  "Guia d'Animació part 1" (Animation Guide Part 1)

- Bola de Drac Compendi 3 -  "Guia d'Animació part 2" (Animation Guide Part 2)

- Bola de Drac Compendi 4 - "Superdiccionari" (Chōjiten, 超辞典)

Sinopsi de Bola de drac Compendi 1: Guia de la Història i del Món:

Versió composta i actualitzada del Daizenshû 2 i Daizenshû 4, que abasta la història del mític manga i aspectes diversos de la seva reeixida versió anime. Així, aquest llibre de 352 pàgines conté informació considerable envers Bola de Drac i Bola de Drac Z, un breu seguiment a Dr. Slump, així com material gràfic del millor manga de tots els temps. A més, aquesta primera entrega també inclou entrevistes al creador, el famós mangaka Akira Toriyama.

Els detall tècnics també anunciats per Twitter són: Cartoné, 352 pàgines, color/BN, 183x257, 25€/volum.

Font: ComiCat, Listado Manga

El Món Pedut. 3a Temporada

Al tombant del segle passat, un grup d'exploradors surt a buscar un món prehistòric. Empesos per l'ambició, el misteri, el desig i la set d'aventura, persegueixen l'oportunitat de la seva vida. Ajudats per una bellesa indòmita. Atrapats en una terra desconeguda i salvatge. Busquen la manera de sortir de... el Món Perdut. 

Aquest és el text que es menciona a l'opening en català de la tercera temporada de El Món Perdut, sèrie la qual està basada lliurement en el llibre homònim de sir Arthur Conan Doyle.

Aquesta tercera temporada (octubre 2001 - maig 2002) a més és l'última de la sèrie, degut a la seva cancel·lació, i això comporta que el final de l'últim episodi sigui totalment obert, havent-hi previst una quarta temporada que mai va arribar. Però per això ja en parlaré més endavant. Comencem doncs pel principi de aquesta temporada enllaçant-ho amb el final de la segona.

Al primer episodi Caiguts del cel, en Challanger, en Roxton, la Marguerite i la Veronica s'estavellen amb el dirigible del capità Askwith. Ara bé per sort, abans que exploti, els tres primers són teletransportats al temps d'on prové l'Askwith, on hauran de trobar la manera de tornar al seu Altiplà i temps corresponent, i per altra banda, la Veronica, salvada, essent enviada a l'Altiplà haurà de buscar la manera de retornar l'Askwith, viu de la caiguda, al seu dirigible salvant el seus amics. Així succeirà però en Malone que havia caigut junt amb l'Askwith abans de l'explosió, se'l considerà desaparegut, i partir del següents episodis el buscaran.  Serà al quart, L'esperit autèntic, que descobriran que en Malone es troba al món dels esperits, en aconseguiran tornar-lo a la entre ells.

Tots 5 altre cops reunits, viuran noves aventures, descobrint la identitat de Jack l'Esbudellador, o vivint un western ben curiós. En el vuitè episodi, La victòria buida, degut a un incident amb el globus el qual té un nou sistema de propulsió, i degut a tota una sèrie de problemes pel mig, serà ara la Veronica que es veurà separada dels exploradors allunyada pel globus. 

En la recerca de la Veronica per l'Altiplà, en l'episodi 10, Companys d'armes, en Malone degut a que serà enverinat, a reviure la seva vida al camp de batalla de la Primera Guerra Mundial. En recuperar-se d'aquest mal tràngol decideix iniciar un viatge ell sol per l'Altiplà per fer el seu propi camí. És l'última vegada que en Malone surt a la sèrie.   

A l'episodi 12, El joc final, la Veronica retornarà amb el seus amics amb el globus. Ara bé el retrobament es veurà afectat degut a que en Roxton s'haurà d'enfrontar a la mateixa Mort. 

Malgrat l'abscència d'en Malone, ja tornen a estar junts, però això durarà poc. En l'episodi 14, El secret, descobrirem el perquè la Marguerite va financiar l'expedició Challenger, però els fets succeïts comportaran que la Veronica torni a marxar ja que s'han exposat unes pistes les quals tenen relació amb els pares. 

Al següent episodi, el 15, al grup s'hi afegirà un nou membre. En Challenger ha creat una màquina que en principi els hauria de teletransporta a Londres, ara bé la màquina no funciona com ho hauria de fer i viatgen 110 anys i pico en el futur, a l'any 2033, en qual el món anys enrere va viure una gran guerra, visquent una apocalipisi, on els pocs supervivents viuen a l'Altiplà, anomenat Nova Amazonia, i un d'aquests supervivents és una jove noia anomenada Finn, la qual viatjarà amb els altres tres fins al passat.

I ja anem a l'episodi 17, Els impostors. El nostre grup d'exploradors aniran aquella misteriosa cova, en el que hi ha a l'altra banda canvia cada anys per pocs dies (2x15 La bandolera), ara bé aquest cop en surten uns dimonis intercanviant-se per en Roxton, en Challanger i la Marguerite. Qui substitueix en Challanger, el qual es va dir Kayle, la Finn el coneix com a Zoth, qui provocarà la destrucció del món al seu temps. La Finn no només haurà de fer retorna el seus amics si no que també haura de derrotar en Kayle/Zoth per així salvar el món. Derrotant els altres dos dimonis, en Roxton i la Marguerite tornaran, en Zoth malauradament s'escaparà per la cova, però això implicarà el retorn d'en Challanger.

Els darrers 4 episodis començaran a desvetllar-se coses sobre l'Altiplà i les veritables i estranyes relacions entre els diferents personatges.

A l'episodi 19, Retalls, coneixerem que en Challanger, en Roxton, la Marguerite com també en Malone i fins i tot en Summerlee van estar relacionats d'una manera o altra en el robatori d'un carregament d'iridi durant la Primera Guerra Mundial. A més la Veronica retornarà del seu viatge en recerca del seus pares.

A l'episodi 20, El llegat, desvetllara la veritat sobre els pares de la Veronica. L'Abigail, la mare de la Veronica, i per tant ella també formen part del llinatge de les Protectores de l'Altiplà. L'Abigail en el passat va sortir de l'Altiplà i al món exterior i va còneixer en Tom Layton, el pare de la Veronica. Enamorats el dos, i amb d'altres expedicionaris va fer cap a l'Altiplà. Amb el temps, la Veronica creixeria, i quan fora una nena, un estrany i fosc individu apareixeria, en Mordren, objectiu del  qual fora destruir el llinatge de les Protectores per ser ell qui dominés els poders que emanen de l'Altiplà. En Tom es va sacrificar per la seva esposa i filla, les qual es teletransportarien a Avalon, un indret especial en el context de l'Altiplà. La Veronica però deixaria aquest lloc, creixent a la Casa de l'Arbre, i aquests records tant dramàtics quedarien oblidats i modificats. Ara, al present, aquests se li han manifestat i en Mordren ha tornat per acabar el que na va poder fer. La Veronica amb l'ajut del seus amics derrotaran en Mordren, i sabent la que la seva mare encara viu en aquest lloc anomenat Avalon.

A l'episodi 21, Atrapats, està centrat en els personatges de la Marguerite i Roxton. Aquests queden atrapats en una cova que resulta ser una tomba, on el cadàver que hi troben encara mostra una marca que és la mateixa que té la Marguerite, la qual ja vam poder veure a l'episodi Perduts en el temps (1x6). Tot i que la Marguerite desconeix quin és el seu veritables origens, sembla ser que està relacionda amb una suma sacerdotessa celta de nom Morrighan.

I ja anem a l'últim episodi, El cor de la tempesta, els nostres exploradors es preparen per un altre intent de sortir de l'Altiplà, però tots una sèrie de fenòmens estranys començaran a succeir. Una mena de d'ones temporals apareixeran portant els nostres protagonistes, en diferents moments temporals de l'Altiplà. Així la Marguerite es capturada per uns druides la qual la volen sacrificar ja que ella com a reencarnació de la Morrighan, amb la seva mort s'evitarà la destrucció de la l'Altiplà. En Roxton es veu perseguit per un soldats castellans de Felip II de Castella, que el confonen per un avantpassat seu, un pirata, el capità Roxton que va robar a la flota castellana. En Challaneger es troba a l'any 4666 lligat en un llit a punt de que li obrin el crani per tal d'extreure-li el còrtex cerebral. La Veronica i la Finn es troben a la Casa de l'Arbre que ha resultat ser el centre de l'Altiplà. Un poderós camp d'energia envolta la casa fent-se cada vegada més intens. La Finn es veu transportada a Nova Amazonia, i la Veronica des del punt exacte central demana ajuda a sa mare saber que ha de fer com a Protectora però arriba el final. Tot l'Altipà desapareix.

Amb aquest cliffhanger s'acabava la tercera temporada, i malauradament per disgust de tothom va ser la sèrie va ser cancel·lada. En el meu cas per bé, quan es van emetre els darrers episodis de la sèrie per TV3 aquests pels motius que fossin no els vaig arribar a veure. És més la tercera temporada en vaig veure pocs episodis, i he dit "per bé" ja que gràcies a Mecanoscrit.cat, tot just acabar l'últim episodi, he pogut conèixer que hauria passat en futura quarta temporada (fins i tot hi hauria pogut haver una cinquena) desvetllant tot l'entremat de relacions entre els personatges de la sèrie. Mecanoscrit.cat va traduir i compartir ja fa anys un document fet pels guionistes explicant com hauria d'haver anat. Si teniu emule posant al cercador "Mons perduts" trobareu el següent document "Mons perduts v1.0 per Raquel [Mecanoscrit.cat].pdf". El document original en anglès el podeu trobar en aquest enllaç. Molt recomanat!

I que hauria succeït en el primer episodi de la quarta temporada? Breument us ho poso tot seguit.

La desaparició de l'Altiplà no deixa de formar part del seu cicle natural de creació/destrucció, on el paper de la Protectora és controlar el seu poder. En reaparèixer altre cop l'Altiplà, Tot és el mateix, però hi ha alguns canvis. La majoria d’aquests canvis són petits o subtils, però sovint no apareixen sense sèries ramificacions. Aquests canvis poden i seran la font de les noves aventures i riscs pels nostres herois durant la quarta temporada.

En el moment de la implosió/explosió, el paper de la Verònica com a Protectora és revelat. Encara que aquesta no apareix en tot el capítol, en Challenger sap que és l´única que podria salvar les seves vides i el món de la destrucció. A la blanca habitació del segle XLVII, en Challenger és salvat del bisturí per una futurista lluitadora de la llibertat (una jove pèl-roja possible descendent d’en Challenger). La Marguerite és salvada del sacrifici dels Druides per la Morrighan, la sacerdotessa druida (que és una de les figures encaputxades que l’envolten a l’altar). En Roxton també és salvat pel seu avantpassat, el Capità John Roxton, el pirata que va acumular la riquesa de la família Roxton en el segle XVI. “En el Cor de la Tempesta, part 2” s'explica el viatge de tornada d'ells a la casa de l’arbre. Encara que la Finn roman perduda- el seu destí desconegut pels altres, en Malone retorna del seu viatge en l’última temporada en companyia d’una bonica però estranya i potencialment perillosa dona.

En aquest capítol o el següent, la Verònica coneixeria la seva mare convalescent a Avalon. També a Avalon descobriríem, per fi, en Summerlee que fou rescatat per l’Abigail i els seus guerrers Avatars abans que ell caigués per la cascada, per agrair-li la cura i la devoció amb què havien tractat la Verònica. Per les ferides d’en Summerlee i la manera en què havien estat curades, no podia abandonar la ciutat sense sucumbir. Per això ell s’havia intentat comunicar amb els seus amics en “Un home de visió” (2x21), i més recentment, enviant l’Arthur l’escarabat a en Challenger (En els darrers episodis 3a temporada). L’Arthur en realitat és una màquina biològica creada a Avalon. En el primer capítol de la quarta temporada, el capoll de l’Arthur s’obriria i revelaria que l’Arthur s’havia convertit en un mapa. El mapa mostra com trobar Avalon. Desafortunadament està basat en l’Altiplà abans de “En el Cor de la Tempesta, part1”, i ara les coses són considerablement diferents...significa que portarà a en Challenger molts capítols abans d’aconseguir descobrir com seguir el mapa. 

I com hauria anat la quarta (i cinquena) temporada per tancar la sèrie i desvetllar totes les relacions entre el personatges? El document mencionat ho explica molt bé, pas per pas. Aquí us posaré la traducció del que es menciona a la Wikipedia (en anglès), sintetitzant força bé el que es menciona al document, afegint-hi alguns elements d'aquests. 

La nova temporada hauria revelat que la Marguerite i en Roxton sempre estaven destinats a estar junts des del principi. Tal com la Veronica és el nova Protector de la l'Altiplà, la Marguerite és descendent de la Morrighan , el seu ancestre el qual prové de l'encreuament de "la línia de Mordren" i la "línia de les Protectores", que són les forces oposades pel control de l'Altiplà. Així doncs la Marguerite és "tercer poder" dins de les forces del Trió (penjoll de les Protectores), és doncs l'individu amb lliure albir i que té l'opció d'escollir el bé (Protectores) o el mal (Mordren) en la batalla pel poder sobre l'Altiplà. En Roxton, és el cavaller i protector de Marguerite, com també el seu futur marit, i també  li correspon ser el guia personal de la Marguerite perquè en última instància aquesta trii el cantó "bo". També, el fet de que la Marguerit sigui descendent tant de la llinatge de Mordren com del llinatge de les Protectores, fa que la Veronica i la Marguerite siguin cosines genèticament, però espiritualment germanes. El paper de Roxton com a cavaller modern de la Marguerite s'origina amb la seva infància i en la seva llar ancestral que té prop d'Avebury, gairebé vint quilòmetres d'Stonehenge. S'hauria revelat que la Finn és rebesnéta d'en Malone, sent la seva rebesàvia l'amazona Phoebe (també interpreda per Lara Cox ) qui Malone va tenir relacions "Amazones" (2x2). Així la Finn com descendent de les Amazones té com a objectiu protegir la Protectora implicant-li que tard o d'hora s'hagi d'enfrontar a en Zoth, de la Línia de Mordren, per evitar així la destrucció del món en el futur.

La sèrie s'hauria resolt amb en Malone i la Veronica casant-se i vivint a Avalon, mentre en Challenger utilitza la seva màquina de teletransportació per per enviar-se a si mateix, en Roxton, i la Marguerite a Londres, però viatgen en el temps fins l'any 2005 en què són rebuts per un comité de benvinguda. Aparentment, la carta havia estat enviada des de l’Amèrica del Sud anys abans explicant que tres d’ells apareixerien aquell dia a Londres. (La carta havia estat enviada per en Malone, anys després que en Challenger, en Roxton i la Marguerite marxessin, quan es va adonar per les notes d’en Challenger que el propi científic havia comès un error de càlculs). El comitè de benvinguda és liderat per una jove noia que s’assembla a la Verònica, essent realment la nova Protectora, la besnéta de la Verònica i en Malone.
 El que va passar després mai en va ser parlat, encara que finalitzaria amb la boda de la Marguerite i en Roxton. I, ens agradaria pensar, que durant la recepció, agents de l'agència d’investigació del govern s’endurien apart en Challenger, per mostrar-li algunes fotos de satèl·lit del que semblarien dinosaures passejant sobre terreny desert, i preguntar-li què en pensava d’anar a Mart.

També ens agradaria pensar que tothom sap la resposta que donaria en Challenger.
Una aventura s’acaba.
Però sempre n’hi ha una altra per començar...

2013: Manga en català

I per cinquè any consecutiu, toca la meva revisió i valoració de com li ha anat el manga en català aquest any. Les anteriors les podeu llegir aquí: 2009, 2010, 2011, 2012.

El passat 2012 va ser l'any d'apocalipsi a Editores de Tebeos, el que ve ser el mateix, la pèrdua de les llicencies de l'editorial Shueisha. Això va suposar que Planeta DeAgostini obtingués els drets de Naruto, Panini Comics els de Bleach i malauradament ningú va fer-se amb la llicencia de Kimagure Orange Road. 

Anem aquest ja acabat 2013. En un principi hom es preguntava què passaria amb les edicions en català de Naruto i Bleach, i també amb Cinturó Negre, amb un futur indeterminat i únic manga en català en curs d'EDT.

Comencem per Cinturó Negre, els seu 20 tom estava previst pel gener, malauradament s'ha anat retardant mes rere mes,  i quedant en una pausa indefinida. L'esperança del seu retorn semblava que havia d'arribar amb Saló del Manga, ja que es va anunciar que el 20è volum sortira al mes de desembre, arribant aquest mes però no ha estat així. Altre cop retardat fins aquest 2014 a punt de començar. També es va dir que a partir de llavors tindria tindria una periodicitat trimestral amb la voluntat d'acabar la sèrie, deixe-m'ho també una cosa indeterminada, indefinida. 

El que si que l'editorial va confirmar i així ha passat és una pujada de preus, en el cas de Cinturó Negre passant dels 7 al 7.95€, i els altres afectats: Fushigi Yûgi de 10 a 12€, i Inu-yasha, Love Hina i Sakura de 6.5 a 7.5€. 

Seguim per Naruto, el qual ha estat l'afortunat. Ara bé fins el març no vam saber res de la continuïtat de l'edició en català, que es quan Planeta DeAgostini en va anunciar el seu pla de publicació. Va retornar al juny amb dos volums cada mes, exceptuant a l'agost, atrapant l'edició en castellà al novembre coincidint amb el Saló del Manga. L'edició és igual a l'EDT/Glénat exceptuant logotips i pàgines de crèdits i altres pròpies de la nova editorial, amb un preu de 7.5€. 

Acabem per Bleach. Panini va anunciar el passat abril que el volum 41 sortiria el juny, i així va ser, podent continuar i acabar el dur i apassionant combat entre l'Ichigo Kurosaki i l'arrancar Ulquiorra. L'edició també és igual a l'EDT/Glénat exceptuant les característiques pròpies de la nova editorial, amb un preu de 7.5€.  Ara bé fins a dia d'avui no hi ha hagut noticies de nous toms.

Així ha anant doncs aquest 2013: 

• Gener: ---------------------------
• Febrer: --------------------------
• Març: ----------------------------
• Abril:-----------------------------
• Maig:-----------------------------
• Juny: Naruto #55 i #56, Bleach #41 
• Juliol: Naruto #57 i #58
• Agost: ----------------------------
• Setembre: Naruto #59 i #60
• Octubre: Naruto #61 i #62
• Novembre: Naruto #63 i #64
• Desembre. -----------------------

Així doncs, un cop finalitzat el 2013 continuem amb 3 sèries obertes: Bleach (41 i Oberta), Cinturó Negre (19 de 29 toms) i Naruto (64 i Oberta).

I per aquest 2014? 

Respecte Naruto, el volum 65 sortirà aquest gener de 2014. A patir d'aquest però la periodicitat serà irregular degut a que estem a tocar de l'edició japonesa (actualment volum 67). Respecte Cinturó Negre, esperem gaudir del seu volum 20 aquest gener de 2014. I sobre Bleach, doncs ara per ara, com he dit, no hi ha nous volums en un futur proper. 

Us deixo amb el gràfic que mostra l'evolució del manga en català fins aquest finalitzat any 2013. 

Acabo desitjant-vos que tingueu un Bon Any 2014!!!

Entrevista a Jordi Segura: "El camí més senzill no sempre és el millor"

El diari Regió 7 va publicar ahir diumenge 29 una entrevista a Jordi Segura, conservador del Museu Municipal Josep Castellà i Real dels Prats de Rei, la qual la reprodueixo.

En quin moment després de les excavacions de l'estiu es va decidir que la muralla es taparia?
Les excavacions van acabar el setembre, i el 3 d'octubre es va fer una reunió amb totes les parts implicades: Ajuntament, Diputació, Generalitat, Bisbat de Vic, arqueòlegs de la Universitat de Lleida, representants del museu municipal... Tots estàvem d'acord que les restes s'havien de museïtzar d'una forma digna. Aleshores es va considerar que, si no hi havia recursos, era més prudent reblir la muralla que fer una cosa mal feta. Des del museu vam dir que ens dolia molt i ens feia molta por que, si es tapava, no es tornés a excavar mai més. A la reunió també vam quedar que al museu hi destinaríem un apartat important a la muralla, amb una maqueta i uns plafons explicatius, i que a la plaça es dibuixaria a terra la traça per on passava la muralla.

Aleshores el soterrament de les restes ja era un fet.
Al cap de dos o tres dies se'm va acudir escriure un article per enviar als mitjans on deia que des del museu tenim poc poder de decisió, però que era una llàstima, i que de vegades el camí més senzill no sempre és el millor.

I així va començar la campanya per conservar les restes al descobert...
La carta la vaig enviar a tots els diaris, i gràcies a les xarxes socials es va anar estenent. Molt aviat les persones de les entitats que formen la xarxa Som Segarra van valorar que havíem d'aconseguir entre tots que la muralla es museïtzés. També s'hi va implicar l'alcalde de Cervera, ja que com a capital de l'actual comarca de la Segarra sentia que hi tenen el seu origen. Ells van oferir-se a fer tot el possible per ajudar que no es tapés.

I van començar a moure fils...
Des de la Xarxa Sikarra es va contactar amb una diputada d'ICV, que va visitar el jaciment i vam quedar que farien una pregunta al Parlament sobre la qüestió. Jo vaig fer una carta al conseller de Cultura, vam fer contactes amb altres diputats, vam sortir als mitjans... També van venir un grup de professors de primària i secundària de la Segarra, en una activitat organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics de la Segarra. Els mestres també es van implicar per evitar que es tapés.

Paral·lelament van fer un projecte alternatiu per conservar les restes....
Ho va fer en Pere Tardà, que hi va invertir hores de manera voluntària. El projecte tenia un cost de 38.000 euros, molt menys del que s'havia dit fins aleshores que costaria. S'havia parlat d'uns 200.000 euros. Això va anar molt bé, ja que va fer veure als responsables de la Diputació i la Generalitat que era assumible. Aleshores vam muntar una roda de premsa per presentar el projecte i també llegir un manifest per salvar la muralla.

El manifest va rebre més de 500 signatures en molt pocs dies...
Sí, en molt poc temps vam tenir adhesions d'arreu de Catalunya, de l'Estat, de Gran Bretanya, Alemanya... tant de persones com d'institucions.

Treballaven contra rellotge...
Anaven passant els dies i el dia 22 s'acostava, que era quan es reunia la Comissió de Patrimoni per aprovar el rebliment de les restes. Aleshores es va demanar un ajornament i es va treure aquest punt de l'ordre del dia, tot esperant que arribés esperant el projecte de museïtzació que paral·lelament elaborava la Diputació.

Finalment, aquest és el projecte que es farà.
Sí. Quan finalment va arribar ja vam respirar tranquils. Ara hem de vetllar perquè coexisteixin bé l'arqueologia i la història amb el disseny i l'obra arquitectònica, i sobretot no es facin destrosses a les restes arqueològiques.

Fins a quin punt creu que la crisi i la falta de recursos han estat determinants per al futur de la troballa?
Tot és qüestió de donar prioritats. Si realment ens creiem que, tal com diuen els entesos, això és una peça única de les que s'han trobat fins ara a la Catalunya interior, això ha de passar davant de moltes altres coses. Penso que hi ha altres despeses de les quals es podria prescindir, a nivell de país, que permetrien invertir recursos en aquestes qüestions. Comparat amb el pressupost del centre cultural del Born, museïtzar això és una petitesa. Arriba un punt en què són les voluntats de les persones les que poden fer que les coses es decantin. I en aquest cas ens n'hem d'alegrar, perquè sembla que finalment les voluntats s'han desvetllat i han reaccionat.

Quin efecte ha tingut la troballa sobre el Museu dels Prats de Rei?
Des de l'estiu, quan es va conèixer l'existència de la muralla, les visites al museu han augmentat moltíssim, han crescut exponencialment. Hem passat de rebre unes tres visites de mitjana a 10 o 12 cada diumenge, i molts més grups d'escolars. I no és només això, perquè les persones vénen al museu, i aleshores descobreixen que hi ha l'espai de les batalles dels Prats de Rei i decideixen tornar un altre dia... o bé es queden a dinar, o fan un cafè, veuen que hi ha cases de turisme rural... Una cosa porta a l'altra, i penso que gaudir d'aquest atractiu històric pot donar vida al poble.

Fonts: Regió 7 i Som Segarra

Doctor Who. 4a temporada (nova etapa)

Després d'acomiadar-se de la Martha Jones, el Doctor en posar el funcionament el TARDIS de cop i volta xoca contra un vaixell anomenat Titanic. Així acabava la tercera temporada, enllaçant-ho amb l'Especial de Nadal del 2007: El viatge del condemnats. El Doctor es trobarà navegant al Titanic però no el vaixell que tots coneixem si no un creuer espacial.  Allà hi coneixerà diferents passatgers i oficials, entre ells la seva companya momentània, l'Astrid Peth, protagonitzada per la Kylie Minogue, i l'oficial Alonso Frame. Al Titanic  hi haurà un complot amb l'objectiu de fer-lo estavellar contra la Terra. El Doctor i el grup de companys que formarà ho hauran d'evitar. 

Astrid Peth

Alonso Frame

Ja pròpiament en la quarta temporada (abril 2008 - juliol 2008), en el seu primer episodi, Còmplices,  el 10è Doctor es retrobarà amb una antiga coneguda, la Donna Noble (Especial de Nadal 2006 La núvia fugitiva), la qual esdevindrà la seva nova companya al llarg de la temporada. També coneixerem la seva mare, la Sylvia Noble, i el seu avi matern, en Wilfred Mott, que va sortir a l'anterior Especial de Nadal El viatge dels condemnats. Al final de l'episodi reapareixerà un antic personatge i en diferents ocasions reapareixerà al llarg de temporada.

Sylvia Noble

Wilfred Mott

Al segon episodi, Els focs de Pompeia, el Doctor i la Donna reviuran l'erupció del Vesubi a la ciutat romana de Pompeia. S'introdueix el concepte de "moment fix" aquell que ha de passar tant si com no. També es mencionaran coses pel moment inversemblants que fan referencia als últims episodis de la temporada. 

Al tercer episodi, El planeta dels Oods, el Doctor ara amb la Donna, es retrobarà amb els Oods, que va coneixer, llavors junt amb la Rose, als episodis 8 i 9 de la segona temporada. Seran important les frases finals dels Oods envers el Doctor i la Donna: "La cançó del Doctor s'acabarà" i "Doctor Donna". L'Ood anomenat Sigma tindrà un paper rellevant.

Als episodis 4 i 5, L'estratègia Sontaran i El cel verinós, el Doctor, la Donna i també la Martha, la qual s'hi ha posat en contacte via mòbil, s'hauran de fer front als Sontarans, una raça de guerrers del planeta Sontar, que es volen apoderar de la Terra pels seus fins bèl·lics.   

Sontarans

Resolta l'amenaça, trobant-se els tres protagonistes al Tardis, i a punt d'acomiadar-se la Martha, el TARDIS s'activa sol, i així anem a l'episodi 6: La filla del Doctor. Trobant-se en un altre conflicte bèl·lic, a partir d'una mostra de teixit biològic del Doctor, se'n crearà una filla seva, la Jenny. Al final de l'episodi, ara sí, la Martha s'acomiada del Doctor.

Jenny

A l'episodi 7, els dos viatges coneixeran l'Agatha Christie, justament en els fets que van comportar la seva momentània desaparició.

Als episodis 8 i 9, Silenci a la Biblioteca i El bosc dels morts, s'introduirà els personatge de la River Song. A llarg dels dos episodis, veurem que la River coneix moltíssim el Doctor, però aquest no la coneix. Tal com se sabrà, la River forma part del futur del Doctor, i a l'inversa, el Doctor forma part del passat de la River. Al final del doble episodi, la River Song mor, tot i que el Doctor en última instancia aconsegueix digitalitzar la seva ànima al software de la Biblioteca. Tot i que aquest és el fi d'aquest personatge, la seva importància és tal, ja que coneix el veritable nom del Doctor. Així doncs el passat de la River Song, el coneixerem en el futur del Doctor. 

River Song

 En aquest doble episodi, el Doctor i companys s'hauran d'enfrontar als Vastha Nerada, uns organismes microscòpics colonials, que s'alimenten de carn, i que agafen l'aspecte d'ombres.

Vastha Nerada

 A l'episodi 10, Mitjanit, el Doctor i la Donna van al planeta Mijtanit a fer turisme.

I ja anem als darrers tres episodis de la temporada: Giri a l'esquerra, La Terra robada i El final del viatge. En el primer, la Donna es veu traslladada ena realitat paral·lela, on una acció la realitza diferent, a la que hauria de fer. D'aquesta manera no coneixerà el Doctor, quan l'hauria d'haver conegut, a l'Especial de Nadal de 2006 La núvia fugitiva, en el qual el Doctor mor. Sense el Doctor, repassarem alguns dels esdeveniments de les temporades 3 i 4 des del punt de vista de la Donna. Primer episodi de la tercera, quan la Martha i el Doctor s'haurien d'haver conegut en l'afer de l'hospital, l'Especial de Nadal del 2007, l'amenaça dels Sontaran. Ara bé una persona que s'ha intentat posar en contacte ja des del primer episodi d'aquesta quarta temporada, farà mans i mànigues, per tal que la Donna, realitzi aquella determinant acció tal com l'ha de fer, parlem de la Rose Tyler, que tal com sabem està aïllada en món paral·lel, però per algun motiu pot saltar de món en món. Quan la Donna ja ha fet l'acció tal l'ha de fer i abans d'acomiadar-se de la Rose, aquesta li diu unes paraules, que quan la Donna retorna a al seva veritable realitat trallada al Doctor: Llop Ferotge. 

 

I ara ja anem, als dos últims episodis. Davant les dues paraules, les dos viatges tornen a la Terra, però aquesta ha desaparegut, i a partir d'aquí començaran a buscar pistes d'on pot ser el planeta. Descobriran però que no només la Terra ha desaparegut, si no d'altres 27 mons. Però arriba un moment que la pista s'acaba i no troben la Terra. Al darrere de tot plegat hi ha els enemics per excel·lència del Doctor, el Daleks. Capitanejats per en Davros, el creador dels Daleks, el Dalek Suprem i el Dalek Caan (Episodis finals de la 2a temporada i Daleks a Manhattan i L'evolució dels Daleks de la 3a temporada), tenen com a objectiu destruir tot l'univers i així ser-ne els únics éssers. 

Davros

Dalek Suprem

Dalek Caan

És gràcies a les accions dels Daleks, el que per bé i per mal, ha permès a la Rose salta de món en món. Ara bé des de la terra un grup de gent s'ha reunit per combatre'ls i aconseguir que el Doctor retrobi la Terra. La Rose Tyler, en Jack Harkness, la Martha Jones, la Harriet Jones i la Sarah Jane Smith. Ben bé un entrecreuament entres les sèries de Doctor Who, Torchwood, The Sarah Jane Adventures. Respecte Torchwood, apareixen la Gwen Cooper i en Ianto Jones aquests esdeveniments se situarien entre les seves segona i tercera temporada. 

En entre tots aconseguiran que el Doctor i la Donna localitzin la Terra i tots els altres món robats, ara bé, com a contrapartida negativa , la Harriet Jones morirà. Ha arribat el moment del retrobament entre la Rose i el Doctor, però llavors un Dalek fereix greument el Senyor del Temps. A dins del TARDIS el Doctor inicia la regeneració, però no canvia d'aspecte ja que part de l'energia la utilitzat per curar-se i la sobrant la enviat a la seva mà seccionada. Finalment hi ha el tant esperat retrobament però a partir d'ara tant el Doctor, TARDIS i companys seran traslladats i capturats a la nau insígnia dels Daleks, el Gresol. Ara bé, la Donna quedarà tancada dins del TARDIS no podent-ne sortir, i certs esdeveniments comportaran que to qui el recipient de la mà seccionada, comportant una metacrisi biològica. De la mà, se'n formarà un altre Doctor tot i que amb un sol cor, i la Donna rebrà una descarrega d'energia del Senyors del Temps. 

Tot sembla indicar que els plans dels Dàleks vagin pel bon camí, quan de cop i volta primer el Doctor clon i després la Donna surten del TARDIS per aturar en Davros, però aquest els engega descarregues d'energia. Però gràcies d'això, una de els profecies dels Oods es fa real. L'energia dels Senyors del Temps s'establitza en l'organisme de la Donna, proporcionant-li tot de coneixements. Neix la Doctor Donna, que junt amb els altres dos Doctors, d'una manera magistral derroten tots els Daleks i totes les seves naus, traslladen els mons robats als seus llocs d'origen, i respecte la Terra entre tots plegats fan que el TARDIS la remolqui fins al seu lloc del Sistema Solar.   

Amb tot resolt, toquen els acomiadaments. Primer marxa la Sarah Jane Smith que s'entorna amb el seu fill Luke. Després toca el torn d'en Jack i la Martha. En Mickey que també ha participat en aquesta batalla com la Jackie, decideix quedar-se en aquest mon, ja que a l'altra, el d'en Peter, no li queda res. Abans que es tanquin totes les fissures provocades pels Daleks, viatgen fins al món d'en Peter, a la Badia del Llop Ferotge per deixar-hi la Jackie, la Rose i el clon del Doctor, el qual esdevindran parella sentimental. Tenint un sol cor doncs envellirà al mateix ritme que la Rose. 

Retornant al seu univers, toca l'acomiadament més trist, els coneixements que té ara la Donna són molt perillosos per ella, arribant-li a comportar la mort. El Doctor només pot fer una cosa, li fa oblidar-ho tot a la Donna, tots els rècords que té ella envers el Doctor. La Donna cau inconscient i el Doctor la retorna amb la seva família, explicant-los-hi que si mai la Donna recordès quelcom sobre el Doctor moriria. Sol altre cop, el Doctor s'entorna al TARDIS. 

Els Especials del 10è Doctor

Després d'aquesta temporada, en David Tennant protagonitzaria diferents especials de Doctor Who, i es que el 2009 no hi hauria temporada de la sèrie. El primer però fou l'Especial de Nadal del 2008: El pròxim Doctor.  A Londres de 1851, el Doctor es troba amb un indvididu que actua igual i parla com ell, primerament es pensa que es una versió futura d'ell, però no recorda res, i a mesura que aniran interactuant i aquest la vagi recuperant, se sabrà que en realitat es un humà normal i corrent anomenat Jackson Lake, que degut a un accident amb un dels altres enemics del Doctor, va perdre la memòria començant a pensar que és l'ésser anomenat Doctor. L'enemic en qüestió son els Ciberhumans, els quals al final de la segona temporada van quedar tancats al Buit, però que gràcies a les recents accions dels Daleks i a tecnologia seva que van trobar pel Buit en van poder fugir viatjant fins aquesta època. 

Jackson Lake

 Ja al 2009, tocara l'Especial de Pasqua: El planeta dels morts. En aquest episodi es recuperarà "La cançó del Doctor s'acaba" i s'introduirà els conceptes "està tornant" i "ell trucarà 4 cops"  

Després va tocar l'Especial de Tardor, emetent-se el 15 de novembre de 2009. Anomenat Les aigües de Mart, es recupera el concepte de "moment fix" i l'acció té lloc a la Base Bowie 1 del Planeta Mart el dia 21 de novembre de 1959. Al final de l'episodi, l'Ood Sigma apareix davant del Senyor del Temps dient-li que la seva cançó, el seu final, està a punt, d'acabar. I tal com a aparegut desapareix. El Doctor negant rotundament la seva mort decideix retardar-la tant si com no, viatjant amunt i avalls. 

Però finalment arriben l'últim especial el qual en David Tennant protagonitzarà el paper de Doctor. La fi del temps és un doble episodi emtent-se la primera com a Especial de Nadal de 2009 i la segona part com a Especial de Cap d'any de 2010. L'altre gran enemic del Doctor, l'Amo ha ressuscitat gràcies al seu anell que no es va cremar a la pira funeraria, on el Doctor va cremar el cos inert de l'Amo (Final 3a temporada).  El Doctor el qual se n'assabenta a través dels Oods, viatjarà a la Terra per aturar les possibles males intencions que tingui. 

 A la Terra, el Doctor farà equip aquest cop no amb una dona, si no amb un home, el Wilfred Mott, l'avi de la Donna. Després d'un estria i arronsa l'Amo serà capturat per un humà molt ric, Joshua Naismith, que posseeix una màquina curativa Voccini la qual va aconseguir de Torchwood Londres després de la Batalla de Canary Warf. L'Amo però utilitzarà la màquina pels seus propis fins convertint tota la població humana en repliques seves. Tothom exceptuant en Wilfred i la Donna protegida pel que li va fer el Doctor en esborrar-li la memòria. El Doctor que havia estat capturat junt amb en Wilfred per l'Amo se n'escapen gràcies a dos Voccini que eren a la Terra per recuperar la màquina, però ha de tornar a plantar cara a l'Amo.

Però el segon Senyor del Temps a més a més és un enllaç entre la Terra i els Senyors del Temps, els quals a Gallifrey, es troben en un bloqueig temporal immersos en  la Guerra del Temps en el seu últim dia, ja que el Doctor d'allà posseeix a les seves mans El Moment, amb es proposa destruir Gallifrey i acabar amb la Guerra. Per una banda l'Amo voldrà convertir els Senyors del Temps en repliques també seves gràcies a la màquina, i els Senyors del Temps amb el Lord President Rassilon al capdavant per la seva banda volen recuperar Gallifrey i el domini del Senyors del Temps on hi ha la Terra.

Lord President Rassilon

El Doctor es troba entre les dues amenaces sense decidir-se que fer fins que una Senyora del Temps que es reconeixen mútuament amb el Doctor i que també ha anat guiant en Wilfred en aquest doble episodi, indicarà que ha de fer. Així destrueix l'altre enllaç que hi ha entre entre la Terra i Gallifrey, l'Estrella de Punta Blanca. Això comporta que els Senyors del Temps es vegin arrossegats altre cop cap a la Guerra del Temps d'on estan sortint. En Rassilon ataca el Doctor, ara bé l'Amo el salva atacant ell al Lord President. Com a conseqüència, Gallifrey, els Senyors del Temps i l'Amo són arrossegats definitivament a la Guerra, al bloqueig temporal. El Doctor s'aixeca del terra pensant que la profecia de la seva mort no s'acomplirà però llavors...Toc, Toc, Toc, Toc. En Wilfred que ha presenciat aquesta darrera batalla des de la màquina que dóna energia al portal, es qui truca quatre cops la porta per sortir-ne. El Doctor es conscient tot i no agradar-li del que ha de fer, entra a la meitat de la màquina, així podent-ne sortir en Wilfred i n'absorbeix tota la radiació desactivant la màquina. En sortir-ne es fan evidents els primers símptomes de regeneració, el que indica que està morint, i aquesta vegada serà defintiu.

Porta en Wilfred a casa seva, i a partir d'aquí empren una sèrie de viatges per veure per últim cop tots el seus companys i acomiadar-se'n, interactuant-n'hi el mínim. Primer viatja fins on són la Martha i en Mickey, els quals s'han casat, salvant-lo d'un Sontaran. Després salva en Luke Smith de que sigui atropellat, acomiadant-se de la Sara Jane. Després viatja a un bar alienigena on fa que en Jack Harkness conegui l'Alonso Frame. A la Terra, visita la sessió de firmes del llibre de la Verity Newman, la besnéta de Joan Redfern (3a temporada), per esbrinar si la Joan va ser feliç. Tot seguit apareix després del casament de la Donna, on dóna a en Wilfred i la Sylvia com a regal de noces un bitllet de loteria premiat, comprat amb una lliura que li va donar el difunt Geoffrey Noble, marit i pare de la Sylvia i la Donna, respectivament. I finalment fa un viatge cap al passat per veure per últim cop la Rose Tyler. Observa la Rose i la Jackie caminant juntes després de festejar l'inici de l'any nou. Quan se separen, el Doctor des de la penombra, i ja sota els efectes imminents de la regeneració parla amb la Rose. Quan el doctor li pregunta quin és l'any nou que han iniciat, ella respon que és el primer dia del 2005. En resposta, el Doctor li diu que tindrà un gran any. Ella somriu i se'n va. I és que el 2005 és l'any que la Rose coneix el Doctor, en la seva novena encarnació.

Immediatament reapareix, l'Ood Sigma dient-li que la seva cançó s'ha acabat però que la història no s'acaba mai. El Doctor entra al TARDIS, el connecta, sortint a l'espai, quan la regeneració comença hi diu: "No me'n vull anar".

El Doctor a l'inici de la regeneració

El Doctor regenerant-se

El Doctor un cop regenerat

El Desè Doctor ha mort però ho fa esdevenint un l'Onzè Doctor. En David Tennant dona pas a en Matt Smith com a nou Doctor. Acabat de regenerar-se, el TARDIS molt afectat pel que acabava de succeeir, el Doctor se n'adona que està caient cap a la Terra, i ho fa cridant "Geronimo!"

Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag II B

Títol: Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag II B 

Títol original: Moi, René Tardi, prisonnier de guerre au Stalag II B

Autors: Jacques Tardi, Rachel Tardi (color)

Publicat per: Fanbooks, novembre de 2013

Format: Cartoné, 23.5 x 31.2 cm, 192 pàgines

Preu: 24€

Quan hom pensa en damnificats en els camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, aquests acostumen a ser els jueus. Ara bé, una altre grup damnificat foren els soldats que van esdevenir presoners de guerra. I és molts no moriren a les batalles si no que foren foren capturats i traslladats a camps de concentració, sent un dels grups més rellevants els dels francesos.

A Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag II B, coneixerem en René Tardi, un soldat francès que fou capturat en batalla i traslladat al camp de presoners Stalag II B. El seu fill, en Jacques, li va demanar que escrivís els fets que va viure, omplint tres quaderns d'escola. En Jacques se'ls va llegir i els va desar, el temps va anar passant i en René va morir. El temps va continuar passant, fins que els va recuperar i va decidir plasmar els records del seu pare en format còmic. Al llarg de les seves pàgines, mitjançant una diàleg anacrònic entre pare i fill, coneixerem les vivències d'en René: El seu allistament a l'exercit, el seu casament, la caiguda de França en mans de l'Alemanya nazi, la seva captura en plena batalla i el gruix principal de l'obra, la seva captivitat a l'Stalag II B que va durar 4 anys i 8 mesos, finalitzant  quan foren evacuats per l'avanç dels russos.  El que ve a posteriori ja és una altra història. 

A en René, capturat als 25 anys, com a molts d'altres els hi van robar la joventut. La captivitat, el fred i la fam, element molt ressaltat, i totes les altres penúries que van haver de superar per sobreviure els van marcar molt profundament. L'obra ha arribat tard, per que molts d'ells ja han mort i no s'hi podran identificar. Tanmateix però és una obra que els honora i els posa altre cop en la memòria col·lectiva, especialment en la dels seus descendents, així doncs és un un homenatge a tots ells. 

"Lliures o morts": 20.000 exemplars venuts, obra de teatre i còmic

El passat 19 d'octubre aprofitant la presentació de Lliures o morts (Columna, 2012) a Calaf per part dels seus autors, Jaume Clotet i David de Montserra, vaig comprar-ne un exemplar, però la seva lectura s'ha hagut d'esperar a que acabés la lectura de la trilogia Millennium. Havent ara ja llegit el seu primer capítol, i de quina manera que comença, em trobo que aquest llibre té un llarg recorregut per endavant. No només ha assolit la quantitat de 20.000 llibres venuts si no que a més tindrà dues adaptacions de cara al proper mes de febrer de 2014. 

La primera serà una adaptació teatral, la qual ha anat a càrrec d'un dels seus dos autors, en David de Montserrat. L'adaptació es basa en un monòleg del protagonista que, des del seu càrrec de governador del castell de Crotone (Regne de Nàpols) l'any 1730, reviu la guerra de Successió. El personatge d'Ermengol Amill serà interpretat per l'actor David Planas (Celrà, 1972) en un muntatge dirigit per Víctor Muñoz (Sant Celoni, 1975).

L'estrena de la versió teatral de “Lliures o morts” es farà el proper 7 de febrer a la Sala La Planeta de Girona i girarà arreu del país durant amb diverses funcions que s'anunciaran les properes setmanes.

La segona adaptació serà la seva versió en còmic. La publicació anirà a càrrec de Fanbooks. Tal com he comentat també també estarà disponible pel proper febrer, el dia 20, i tindrà un preu de 12,95€. Estaré a l'aguait de més detalls d'aquesta adaptació.

.

   

Font: Grup 62, ComiCat