Títols original: V for Vendetta USA
Autors: Alan Moore (guió) i David Lloyd (dibuix) amb Steve Whitaker i Siobhan Dodds (Color)
Traducció per: Ángel-Manuel Ybáñez
Publicat per: ECC Ediciones, octubre de 2021
Format: Cartoné - 288 pàgines - Color
Preu: 31€
Una sorpresa vam tenir el juliol quan vam saber que ECC Ediciones publicaria per primer cop en català, i a més un títol inèdit en la nostra llengua, ja sent tot un clàssic de la novel·la gràfica, esdevenint tot un símbol. Parlem de V de Vendetta d'Alan Moore i David Lloyd, sortint a la venda a finals d'octubre.
V de Vendetta fou publicada al llarg dels anys 80 del segle XX a la revista Warrior primer, i amb la cancel·lació d'aquesta, sent recuperada i completada per DC Comics, agrupant-se els seus 10 números (que inclouen diversos capítols) en tres llibres o parts de la història: Europa després del regnat, Aquest despietat cabaret i La terra de fes-el-que-vulguis.
Inicis dels anys vuitanta del segle XX, esclata una guerra amb conseqüències nuclears. El món queda devastat. A Anglaterra, el govern desapareix, tot és un caos. Fins que el feixisme de Foc Nòrdic aconsegueix el poder als anys noranta. Comença una època de totalitarisme, amb persecucions i detencions. Negres, homosexuals, gent afiliada a partits d'esquerra i altres són les víctimes d'aquesta onada feixista que s'ha establert a l'antiga Anglaterra democràtica. Aquest context històric el coneixerem al llarg dels primers capítols.
Situant-nos en el present ens trobem en un 5 de novembre de 1997. El feixisme encara persisteix amb un ferri control sobre la població. Però ha aparegut un misteriós individu emmascarat, el coneixerem com a V, una simple lletra però amb un profund significat. En V es rebel·la contra el règim actual, és un fervent anarquista, i ho fa d'una manera espectacular. El seu objectiu a part de derrocar el règim, és despertar la gent d'aquest malson que s'han resignat a somiar.
En V és el protagonista, però al seu voltant hi ha tot una sèrie de personatges igual d'importants que ell. L'Evey Hammond serà una noia que en V acollirà i l'ensenyarà. I per l'altra banda hi ha els personatges del règim feixista amb el seu paper, amb la seva funció, com si d'una part d'un cos es tractessin. Mai més ben dit, ja que així s'organitza el govern de Foc Nòrdic: Ull, Orella, Nas, Boca i Dit, i per sobre de tots ells hi ha el líder superem. Així veurem les motivacions, les ambicions, els objectius de cada un d'aquests personatges.
La data d'inici de la història i la màscara no és casual també tenen un significat. La màscara representa al real Guy Fakes, anglès catòlic que al seu dia va conspirar amb d'altres contra el rei Jaume I, volent fer volar pels aires el Parlament, sent el dia escollit el 5 de novembre de 1605, cosa que no s'aconseguí. Tot degut com a conflicte religiós entre catòlics i protestants.
V de Vendetta per ser com és, pels temes que tracta, ha deixat empremta, i fins i tot se'n va fer una adaptació cinematogràfica estrenada el 2005. Mentre que amb la creació del còmic els dos autors van treballar-hi estretament, amb el film, en David Lloyd li va donar suport, mentre que l'Alan Moore se'n va distanciar.
El volum s'inicia amb dos textos, un de David Lloyd de 1990 al primer volum recopilatori publicat als Estats Units i un d'Alan Moore de 1988 al primer número publicat per DC. Tot seguit tenim els tres llibres mencionats, i al final del volum tenim un text d'Alan Moore de 1983 quan encara tenia lloc la publicació de V de Vendetta. I acabant tenim una pàgina de mostra de la historieta Falconbridge, que va servir d'inspiració per V de Vendetta, i com a punt final dues historietes, Vertigen i Vincent, que es van publicar a la revista Warrior, que al seu moment van ser concebudes com a interludis a la història principal, però els autors les van descartar com a capítols essencials de la línia argumental principal.
Sense dubte és excel·lent notícia que V de Vendetta ja formi part del còmic en català, el que ha donat lloc a la seva compra i lectura. Però cal mencionar, malauradament una manca de revisió lingüística. En algunes coses llueix, però també apareixen expressions estranyes, no sé si anglicismes o castellanismes, i sobretot hi ha un ús incorrecte del verb "estar". En molts casos s'hauria pogut utilitzar altres termes donant lloc a estructures més naturals i no tan artificials com les que apareixen. És la meva opinió.
Malgrat aquest aspecte lingüístic, ha estat un plaer conèixer aquesta gran obra i haver-ho fet amb la meva llengua. És justament gràcies a això, com he dit, que ara és present a la meva biblioteca personal.
Aquest novembre, arriba el segon còmic en català d'ECC, i justament també és una obra referent del còmic: Watchmen, també d'Alan Moore juntament amb Dave Gibbons. Esperem que aquests dos títols siguin els primers de molts de l'estrenada línia en català de l'editorial.
3 comentaris:
És l'única ressenya que he trobat d'aquesta edició, de fet ja he entrat al blog confiant que hi seria.
Em fan ràbia aquestes coses lingüístiques i alhora no em sorprenen, perquè altres clàssics com Watchmen (l'edició antiga, com a mínim) o L'Incal, a més de les flagrants de Blacksad, també les tenen. Fa la impressió que, al contrari del que cabria esperar tractant-se d'edicions malauradament excepcionals, es fan amb poca cura i sospito que traduint del castellà per abaratir costos. I es nota. És inevitable que soni menys català si ve del castellà, del qual calquem estructures i expressions sense adonar-nos-en, que si s'hagués fet de l'anglès.
Però vaja, els militants de la llengua el comprarem, quin remei. En el meu cas tinc una edició en castellà, la de Planeta, amb dedicatòria i dibuix de David Lloyd. Si no fos per això l'hauria venut per finançar part de la catalana.
Esperem que arribin més coses i que es tingui cura de la traducció catalana com passa amb el manga, que es tradueix del japonès (normalment).
En el cas de L'Incal, de Glénat, en aquelles èpoques no m'hi fixava tant com ara, i sobre Blacksad, ara m'has fotut..., havent-me comprat el nou integral quan va sortir, també ho devia passar per alt.
Aquí a V de Vendetta, tal com dic, l'ús exagerat i majoritàriament incorrecte del verb estar m'ha dolgut. Sobre tot és això, el punt negatiu.
L'antiga de Watchmen no la conec, ara quan llegeixi la d'ECC, a veure què.
El catanyol de "V de Vendetta" és un despròposit de construccions sintàctiques impossibles. Hi ha molts calcs del castellà, però també ultracorreccions per fer veure el contrari. La lectura se m'ha fet molt feixuga. Sovint perdia el fil de la lectura perquè no entenia què coi deien i ho havia de tornar a llegir posant-me el xip del castellà per entendre-ho.
Hi ha gent que és bilingüe de debò i aquesta traducció no li haurà suposat cap problema, però no és el meu cas. De fet, espero que surti alguna ressenya de la nova edició de "Watchmen" per saber si la traducció és del mateix estil o si està ben feta. De moment no penso tornar a comprar res en català a ECC.
Publica un comentari a l'entrada